dimarts, 4 de gener de 2011

Jordi Miralles: "EUiA vol que l'acord signat es compleixi"

El coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, ha insistit en la necessitat que "es compleixi l'acord de distribució de responsabilitats" que el seu partit va signar amb el seu soci de coalició, ICV, abans de les darreres eleccions autonòmiques. Segons l’acord, el senador de la coalició en aquesta nova legislatura ha de ser d’EUiA. En una roda de premsa celebrada aquest dimarts, Miralles ha reiterat que no comparteix que l'acord signat amb ICV abans del 28-N ara no es compleixi, i ha defensat que el pacte tiri endavant "independentment de les persones".

Aquestes declaracions es produeixen uns dies després que Joan Herrera afirmés que apostava per l'exconseller d'Interior Joan Saura (ICV) per ocupar el càrrec de senador que a l’actualitat ostenta EUiA, amb Joan Josep Nuet.

Segons ha indicat Jordi Miralles en una roda de premsa: "No hem parlat encara amb ICV" sobre aquesta qüestió, "però la nostra postura és coneguda, i és que tenim un acord de distribució de responsabilitats i volem que aquest acord es compleixi".

El dirigent d'EUiA ha explicat que "encara no hi ha un calendari establert" per negociar amb Iniciativa aquesta qüestió "però hi ha molts dies per poder discutir "perquè la designació de senadors per part del Parlament no és imminent".

La situació s'agreuja a Tunísia i els disturbis s'estenen

La mort d'un manifestant, Chawki Hidria de 43 anys, divendres al matí, després d'haver rebut una bala durant els violents enfrontaments del 24 de desembre a Menzel Bouzayane, una localitat situada a 60 km de Sidi Bouzid, va provocar una nova ona de xoc i va atiar la còlera de la població que va tornar a ocupar els carrers protestant en contra de la repressió. Foto: Bouazizi Mohammad, nascut a Sidi Bouzid, que es va calar foc abans de ser rescatat i ingresat en teràpia intensiva.

També a Tunis i en altres ciutats del país van haver manifestacions de suport a la població d'aquesta regió, durant el cap de setmana. Unes manifestacions reprimides amb violència, particularment en Grombalia, Sousse, Monastir, Mahdia, Gafsa i Jendouba.

Divendres, grups d'advocats que es manifestaven a Tunis i en altres ciutats per expressar el seu suport a la població de Sidi Bouzid, van ser maltractats per la policia. Els lletrats actuaven en resposta a la crida del Consell de l'Ordre d'Advocats per sostenir el moviment de protesta social de Sidi Bouzid, portant braçalets vermells i presentant-se davant tots els tribunals de Tunísia.

Segons un comunicat del degà Abderrazak Kilani, «els advocats, que eren molts, van ser colpejats, perseguits i insultats» per policies. «A alguns, els policies, desplegats en gran nombre al voltant dels tribunals i fins a les sales d'audiència, els van trencar les togues i els van arrencar els braçalets», afegeix el mateix comunicat. D'aquesta manera, el Consell de l'Ordre d'Advocats denuncia «un ús sense precedents» de la força i una agressió salvatge per fer callar els advocats.

Ahir, Jalal Zoghlami, militant dels drets humans, predeia el pitjor per als dies per venir: «La situació pot agreujar-se. La protesta social s'amplifica cada vegada més. La gent està farta i no sembla témer més a la màquina repressiva desplegada pel règim de Ben Ali. El moviment contestatari va a continuar mentre no hi hagi accions concretes i palpables en favor de les poblacions desheretades ». Per al Sr Zoghlami, la reorganització del govern que es va produir enmig dels disturbis socials no modifica en res una situació social d'allò més explosiva, amb un atur endèmic i un sentiment generalitzat d'abandonament.

Cap resposta concreta

«El molt esperat discurs del president Ben Ali no va aportar res concret. La població no té més por i no pensa seguir deixant abusar», va afegir. Aquest militant dels drets humans creu que "el punt fort d'aquest moviment de protesta és que són essencialment joves de regions desfavorides dels que el porten endavant».

Aquests joves, corroïts per l'atur i la misèria social, no tenen res a perdre. Al contrari, estan fent trontollar el règim de Ben Ali, al poder des de fa 23 anys. Zoghlami afirma que el règim tunisià sempre ha viscut en la por. Segons ell: «Es tracta d'un poder policíac que governa mitjançant repressió i corrupció».

Aquest vent contestatari va començar a la regió de Sidi Bouzid el 17 de desembre de 2010, abans d'estendre's cap a altres regions. L'origen d'aquest sublevamiento popular es troba en l'intent de suïcidi d'un jove diplomat de 26 anys, venedor ambulant de fruites i verdures, a qui la policia municipal va confiscar la seva mercaderia i humiliar. Segons confirma el Sr Zoghlami, l'ambient està tens tant a Sidi Bouzid com en Tunes, que podria ser l'escenari d'enfrontaments durant els propers dies.
Trad.: Lamia Lacheraf.

José Luis Moreno, imputat en el cas Palma Arena per suborns a Matas

El jutge José Castro ha citat a declarar com a imputat l'empresari televisiu José Luis Moreno el pròxim 21 de gener en el cas "Palma Arena", que investiga el suposat enriquiment il.lícit per part de l'expresident del Govern en la passada legislatura, Jaume Matas. El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 investiga les presumptes irregularitats comeses en l'adjudicació de programes de la radiotelevisió autonòmica balear, IB3, a empreses vinculades a Moreno a canvi de suposats suborns, segons han informat fonts jurídiques.

D'aquesta manera, el conegut empresari televisiu ha estat citat com encausat el pròxim 21 de gener a les 12.00 hores, dia en què també ha estat fixada la compareixença de l'ex directora general de l'ens públic, Maria Umbert, en aquest mateix serrell de la causa.

Una de les 25 peces en les quals està dividida aquesta extensa causa versa sobre els suposats tripijocs en la concessió de contractes i el pagament de suborns durant la passada legislatura al voltant de productores vinculades a José Luis Moreno.

Un dels testimonis de la causa, Luis Velasco Ortiz, ex directiu d'una productora de Moreno, va afirmar el passat abril en el seu d eclaració davant del jutge Castro que va veure com el conegut productor televisiu va lliurar el 2005 un sobre amb un suborn de 250.000 euros al llavors president balear Jaume Matas (PP).

El lliurament del sobre amb els diners del suposat suborn es va produir, segons la seva versió, durant la gala inaugural de la televisió autonòmica balear IB3, celebrada a Palma.

Aquest suborn hauria respost, segons sospita la Fiscalia Anticorrupció, a les adjudicacions de programes i decorats per l'òrgan de contractació d'IB3 a societats mercantils vinculades al productor.

EUPV reclama explicacions sobre les irregularitats al Palau de les Arts

La candidata d’EUPV a la Presidència de la Generalitat i diputada autonòmica, Marga Sanz, ha demanat que la consellera de Cultura explique en Les Corts Valencianes, les irregularitats detectades per la Sindicatura de Comptes en la celebració del Festival Mediterrani al Palau de les Arts, “així com el descontrol financer i de gestió d’una entitat que és de tot menys clara i que es caracteritza per la despesa desorbitada en cada cosa que fa”.

Sanz ha assenyalat que allò que publica l’informe de la Sindicatura de Comptes –i que hui apareix a un mitjà de comunicació- “no és cap novetat per a nosaltres. Estem massa acostumats ja a escoltar les despeses faraòniques del Palau de les Arts i que aquestes sovint van acompanyades de contractes més que foscos, els quals es realitzen sense publicitat, com sembla que s’ha fet en el Festival Mediterrani per una mòdica xifra que més de mig milió d’euros”, ironitza.

La diputada d’esquerres afirma que la consellera de Cultura “haurà d’explicar a l’oposició en Les Corts, el contingut del que apareix en l’informe del Síndic de Comptes sobre el Palau de les Arts, no sols sobre aquestos dubtosos contractes i despeses desorbitades, també sobre les dietes de l’àrea artística, les quals com tota la resta també són desproporcionades”.

Esquerra Unida ha anunciat que presentarà una bateria de preguntes a la consellera Mirò respecte aquestes qüestions.

EUPV denuncia la vergonyosa campanya de victimisme de Fabra

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, critica la campanya de victimisme de Carlos Fabra després de la prescripció de quatre delictes dels que estava acusat. “A aquest pas Fabra voldrà que el Papa el nomene sant i màrtir”, assegura. La portaveu d'Esquerra Unida acusa a Fabra d'engegar una campanya vergonyosa de victimisme, i que demostra “el baix nivell de decència política al que hi ha aplegat el PP i la anormalitat democràtica que regna a les comarques del nord, ara són els que estan en el banquet dels acusats els que exigeixen explicacions”.

“La postura de Fabra és completament impròpia d'un càrrec públic i d'un cinisme sense límits, ara resultarà que els culpables són els mitjans de comunicació i els partits de l'oposició per denunciar la corrupció i els mals usos del polític popular”.

La diputada recorda al President de la Diputació, que encara que hagen prescrit quatre delictes, “encara està imputat i a l'espera de judici per altres, molt greus, aquest home va pel mon com si l'hagueren donat una butla papal i no és així”.

“Fabra simplement no ha sigut condemnat perquè els delictes han prescrit”, denuncia la representant d'esquerres a les comarques del nord, “degut a la lentitud de la justícia i els impediments que ha col·locat al llarg del procés per endarrerir-lo”.

La diputada ironitza, sobre el cristianisme “sui generis” del senyor Fabra que no inclou perdonar les ofenses rebudes, “si solament fóra això, el problema dels castellonencs i castellonenques és que el seu credo tampoc inclou el sèptim manament”, i afegeix, “ell és més del dit castellà con el mazo dando y a dios rogando”.

Albiol finalitza recalcant que Fabra, “solament hauria d'explicar d'una vegada per totes de a on va traure els 3,7 milions que va ingressar als seus contes bancaris, i demostrar el seu origen no fraudulent, però s'ha negat en reiterades vegades a donar explicacions, i encara té la cara dura d'anar de màrtir”, i finalitza anunciant, que “des d'EUPV continuarem denunciant la situació que pateix Castelló, sota la el règim “caciquil” de Fabra”.

Miralles: "Els consellers d'Economia i Salut fan de portaveus de les patronals"

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha explicat en roda de premsa les tres prioritats polítiques de la seva formació per 2011. En primer lloc, continuar al costat dels sindicats, que en la seva opinió estan fent “un exercici de responsabilitat per arribar a un compromís que freni la deriva conservadora del govern Zapatero”.

Miralles ha concretat que EUiA participarà a les pròximes mobilitzacions i també contribuirà recollir signatures de suport a la ILP impulsada per CCOO i UGT a fi de “modificar la contrarreforma laboral”, que el coordinador general d’EUiA considera va tenir “una resposta contundent” amb la vaga general del 29-S i ara amb aquesta ILP es pretén portar a debat a les institucions amb el suport ciutadà. Miralles ha insistit que EUiA recaptarà suports “en àmbits cívics i socials, ocupant l’espai públic”.

A més, la formació d’esquerres vol acompanyar els sindicats en la seva lluita contra la reforma del sistema de pensions. En paraules de Miralles, la votació de PSOE, CiU i PP al Pacte de Toledo ara fa 4 dies ha suposat “un atac a l’estat social al nostre país”. En aquest sentit, Miralles ha criticat els “neocons” de CiU per la seva reiterada complicitat en les polítiques de retallades i ha advertit que l’informe sobre pensions és ambigu i pot permetre l’eixamplament de l’edat de jubilació, la retallada de les futures pensions i la modificació del còmput, i que “la mare dels ous” és que això afavoreix els fons privats de pensions.

La segona prioritat d’EUiA per aquest any serà la defensa dels serveis públics, principalment salut, ensenyament i serveis socials. Segons el seu màxim dirigent “a 6 dies de la presa de possessió ja podríem demanar carbó pels nous consellers d’Economia i Salut”, en referència a les recents declaracions d’Andreu Mas-Colell i Boi Ruiz culpant el sistema sanitari de l’actual dèficit i elogiant les assegurances privades. Miralles els ha titllat de “portaveus de les patronals al Govern de Catalunya” i ha considerat “fracassades i burdes les seves teories del mercat a qui representen”.

Així, el coordinador general d’EUiA ha acusat al Govern de Mas de no preocupar-se de les persones doncs “no ha piulat respecte l’increment per sobre de l’IPC del preu de serveis bàsics com la llum, el gas o el transport públic”. Miralles ha conclòs que el de CiU és “el govern dels poderosos” i que alguns dels seus components “han estat decidits per les patronals” i s’ha mostrat convençut de què “com que aquest Govern representa els interessos dels poderosos, ara ha començat amb la salut però seguirà amb l’educació i els serveis socials. Col·loquen la por al manteniment del sistema i davant d’aquesta por apliquen retallades i les justifiquen a través de sectors econòmics i mediàtics”. Per això ha recordat que “a ICV-EUiA ens trobaran davant d’aquestes polítiques, defensant un sistema públic, universal i gratuït de salut.”

Finalment, la tercera prioritat de la formació d’esquerres té a veure amb les pròximes eleccions municipals. EUiA vol ampliar l’extensió territorial i enfortir la coalició ICV-EUiA de cara als comicis de maig. Miralles ha recordat el lema forjat per la coalició roig i verda durant la passada campanya, “una esquerra d’acollida” i en aquest sentit ha dit que això passa també per la composició de les candidatures, que haurien d’incloure a “aquells homes i aquelles dones d’esquerres que han vist en la coalició un bon espai per plantar cara a la dreta i per frenar els ‘neocons’ a les municipals”.

Felip Puig i les càmeres


Preguntat per declaracions del nou conseller d’Interior, Felip Puig, en què assegurava que no volia fer revisionisme del passat, Miralles ha respost que Puig deuria dir això el passat dia dels innocents. “És curiós que la formació que integra un Govern que vol aplicar una modificació de decisions del Govern anterior com per exemple que es puguin eliminar les càmeres de les comissaries, voti amb el PP a l’Ajuntament de Barcelona que s’instal·lin més càmeres als carrers. Aquesta és l’expressió més clara de la involució democràtica d’aquest Govern”, ha conclòs Miralles.

ICV-EUiA Sabadell exigeix un local per a la FAV

ICV-EUiA presentarà una Moció al Ple de gener per tal que l’Ajuntament cedeixi un nou espai de titularitat municipal a la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell, afirma Carme García (foto), portaveu d’ICV-EUiA. La FAV ha manifestat en diverses ocasions la necessitat d’un nou emplaçament i ho ha requerit directament al govern vàries vegades, la darrera fa un mes. “Som coneixedors que la resposta de l’alcalde no ha estat positiva i és per això que presentem una Moció al Ple per demanar la cesio d’un espai de titularitat municipal a la FAV” ha dit la portaveu ecosocialista.

La FAV va néixer i començar la seva tasca l’any 1979, peró no es va legalitzar fins a l’any 1987. Va ser declarada d’interés polític municipal l’any 1990. La Federació agrupa les associacions de veïns de la ciutat que lliurement s’hi volen vincular, que actualment són un total de 26 associacions, entre elles: Gràcia, Can Llong, Espronceda, Nostra Llar Sant Oleguer, Arraona i els Merinals, Campoamor, Ca n’Oriac, Can Puiggener, Can Rull, el Centre Creueta, la Concòrdia, Covadonga, la Creu Alta, la Creu de Barberà, l’Eixample, la Plana del Pintor, el Poblenou de la Salut, la Rambla Centre, Sol i Padrís, la Serra d’en Camaró, les Termes, Torreguitart, el Torrent del Capellà i Torre-romeu.

A més, la FAV, presta un servei de defensa del consumidor i usuari per qualsevol ciutadà o ciudadana que es vulgui adreçar.

Carme García, portaveu d’ICV-EUiA: “Donem recolzament explícit a la FAV en la seva reivindicació d’un nou espai on poder desenvolupar la seva feina en unes condicions òptimes pel que són i representen a la nostra ciutat. A la seva seu del carrer salut hi ha una important manca d’espai i el lloguer que paguen cada mes s’emporta gran part del seu pressupost i els impedeix desenvolupar activitats a favor dels barris”.

Una sentència considera d'usura els interessos d'un préstec

El febrer de l’any 2009, Gregorio Castillo Benjumea, un vigilant de seguretat de l’empresa Prosegur que viu a Mollet, va firmar un contracte de préstec amb l’empresa Pastor Serfin, del grup del Banco Pastor, per comprar dos matalassos per als seus fills. L’import total era de 967,93 euros, que havia de pagar en 12 mesos a raó de 80,66 euros mensuals. L'interès per demores en els pagaments superava el 30%. La sentència els considera usuraris. Foto: A la dreta, Gregorio Castillo, i al fons Cristóbal Giménez.

Poc després, però, va tenir problemes a la feina que van derivar en una important rebaixa de sou, per la qual cosa no va poder fer front als terminis del préstec.

Per això, la financera del banc li va posar una demanda i li va reclamar interessos de demora del 30,60% en aplicació de la clàusula setena del contracte de préstec que havia firmat. Gregorio Castillo explica que la firma del contracte del préstec la va fer a la mateixa botiga on va comprar els matalassos i que no va tenir oportunitat de llegir en cap moment la totalitat de les condicions del préstec. En la resolució, datada el 10 de novembre d’aquest any, la jutge substituta del Jutjat de Primera Instància número 1 de Mollet, estableix que Pastor Serfin té dret a reclamar les quantitats que havia deixat de pagar Castillo –919 euros, segons la sentència– però declara nul·la la clàusula setena del contracte “per ser abusiva en incloure uns interessos usuraris”.

En la seva resolució, la jutge diu que, segons la jurisprudència, no es pot declarar abusiva una clàusula d’interès de demora de fins al 29%, però la que es va aplicar al cas de Gregorio Castillo superava el 30%. El president de la Unió d’Usuaris Bancaris de Canovelles, Cristóbal Giménez, que ha assessorat el veí de Mollet, diu que la sentència pot tenir efectes i anul·lar tots els contractes de la financera que tinguin la mateixa clàusula per interessos de demora.

Segons ell, però, els interessos que caldria aplicar per préstecs a particulars és d’un màxim de dues vegades i mitja el preu vigent del diner, amb la qual cosa no podria superar el 10%.

WikiLeaks amenaça al Bank of America

Un equip d'entre 15 i 20 alts càrrecs de Bank of America, el primer banc dels EUA, està realitzant una àmplia investigació interna per contrarestar els possibles efectes d'una nova filtració de Wikileaks, que apunta ara a "desarmar" a un gran banc americà i revelar "el seu ecosistema de corrupció". L'alarma va saltar el passat 29 de novembre, quan el director de Wikileaks, Julian Assange, revelava que el seu pròxim objectiu era una gran entitat bancària de la que tenia les dades de la memòria cau del disc dur d'un executiu.

Llavors, les accions de Bank Of America van caure en picat davant la sospita generalitzada que el disc dur era seu, de manera que els executius del banc han decidit prendre cartes en l'assumpte, segons revela The New York Times.

Dispositiu de defensa

L'equip de 'contraespionatge', liderat pel cap del departament de riscos, Bruce R. Thompson, han estat revisant milers de documents que podrien fer públics, tenint en compte cada cas en el qual un ordinador ha desaparegut i tractant d'identificar qualsevol senyal que els seus sistemes hagin estat vulnerables a atacs.

A més, l'equip intern està reforçat per una consultora, Booz Allen Hamilton, que l'ajuda a fer la revisió. El banc ha consultat fins i tot a firmes d'advocat sobre les possibles demandes de clients si es fessin públiques les seves dades.

El director executiu de la companyia, Brian T. Moynihan, rep actualitzacions regulars del treball de recerca, d'acord senyor un executiu coneixedor del treball de l'equip.

Quin Assange de fanal o realment tingui dades de Bank of America, el dispositiu creat per una de les grans entitats financeres dels Estats Units mostren fins a quin punt ha arribat la controvèrsia creada per Wikileaks i el propi Assange.
Amenaça creïble

Mentre Estats Units examina si pot inculpar criminalment a Assange, de nacionalitat australiana, per la filtració de centenars de milers de documents classificats del Pentàgon i el Departament d'Estat, i Suècia tracta que Regne Unit li extradeixi per càrrecs de dos presumptes agressions sexuals, les amenaces de l'informàtic es fan cada vegada més creïbles.

El fet que Assange pugui canviar el seu objectiu a una companyia privada-especialment una tan impopular com Bank of America o qualsevol dels seus competidors, que han estat rescatats pel Govern dels Estats Units a costa del contribuent-suposa un nou tipus d'amenaça contra les empreses, que combina elements legals, tecnològics, de relacions públiques i política.

"Aquest és un moment significatiu i Bank of America ha de posar davant d'ell", ha declarat Richard S. Levick, veterà expert en comunicació de crisi en declaracions al Times.

Assange mai ha declarat si les dades que posseeix procedeixen de Bank of America encara que ha subratllat que la filtració podria tenir lloc en algun moment al començament d'aquest any.

WikiLeaks disposa d'un disc dur que conté 5 gigabytes de dades sobre Bank of America i d'un informe sobre moviments sospitosos.

El banc Kaupthing d'Islàndia


Per cert que l'ambaixador dels EUA a Madrid, el lampista de Bush, va entrar en Bank of America el 1977 i va deixar l'entitat el 2001, sent president del Banc Privat Internacional, fins un dia abans d'arribar a Madrid enviat per Bush a qui havia finançat generosament.

Amb l'excepció de l'ambaixador a Roma el currículum dels ambaixadors dels EUA destaca més per les quanties lliurades al candidat presidencial que per la seva capacitat i lleialtat a la democràcia i els valors constitucionals. Es nota.

A mitjans de desembre Bank of America va comunicar que es negava a prestar serveis dels pagaments i factures relacionats amb WikiLeaks. MasterCard, PayPal i Visa també van tallar els pagaments a WikiLeaks a través de transferències bancàries. A més la caixa postal suïssa bloqueig del compte que els advocats de Assange li havien obert en una modesta sucursal per recaptar fons destinats a la seva defensa i també per ajudar a aconseguir l'estatut de refugiat.

No seria la primera vegada que WikiLeaks crea problemes a un banc. El Banc suís Julius Baer i el banc més important d'Islàndia (Kaupthing) han patit els atacs de Julian Assange. WikiLeaks publicar el 2008 documents que detallaven operacions de rentat de diners i evasió d'impostos dels executius del Julius Baer. Fins i tot detalls de com amagaven els fons dels seus clients especials en fideïcomisos offshore (Illes Caiman).

El banc suís va demandar el portal per la publicació d'aquesta informació confidencial. Un jutjat de San Francisco va atendre les peticions del banc i va ordenar el tancament de la direcció wikileaks.org. Posteriorment el banc va retirar la demanda. Abans un portaveu de l'organització de Julian Assange va afirmar que l'ordre judicial era "clarament inconstitucional" i ha assegurat que WikiLeaks donarà prioritat a la publicació de documents que provin "pràctiques bancàries il.legals o poc ètiques".

El banc Kaupthing i els seus clients VIP

També el 2008, WikiLeaks publicar documents confidencials (+) que demostren que el banc més important d'Islàndia, Kaupthing, havia prestat milers de milions d'euros als seus accionistes principals, poc abans d'esclatar la gran crisi financera.

Quatre exdirectius del Banc Kaupthing van ser empresonats (deu dies) i la Interpol ha dictat una ordre d'arrest internacional contra el seu ex president, Sigurdur Einarsson, que des de Londres va comentar "no tenir intenció de viatjar a Islàndia perquè ho arrestin". Tot i que va fer una estranya, ràpida i sorprenent visita a la Fiscalia. No s'ha sabut més.

La notícia de les detencions, llevat de l'ex president, han passat bastant desapercebudes. La policia britànica i la Fiscalia han deixat en pau al banquer.

Xina seguirà comprant deute espanyol

El viceprimer ministre de la Xina, Li Keqiang, favorit a ser el màxim cap de Govern del règim en dos anys, inicia aquest dimarts un viatge a Espanya molt important per a ambdós països, amb el qual s'espera que el gegant asiàtic presti una ajuda urgent i vital a l'economia espanyola. Li, un dels homes de confiança del president, Hu Jintao, comença la seva gira amb una mostra de confiança poques vegades vista abans dels líders comunistes: publica un article d'opinió al diari El País, en el qual expressa la seva anhel per conèixer Espanya, "una nació tan antiga com moderna".

El dirigent xinès expressa en ell la seva confiança en el mercat financer espanyol, i recorda que la Xina ha comprat deute públic espanyol i té intenció de seguir fent-ho.

Així mateix, Li expressa el suport del Govern xinès a les mesures adoptades per Espanya per al reajustament econòmic i financer, així com la seva esperança en la recuperació econòmica general.

Per a això, prossegueix, Xina està disposada a explorar "juntament amb la seva contrapart espanyola totes les modalitats de cooperació siguin positives i efectives".

Xina ajudarà a la recuperació

Al mateix temps, l'ambaixador xinès a Espanya, Zhu Bangzao, destaca en una entrevista per a l'agència Xinhua que la Xina està disposada a "fer esforços positius per a l'estabilitat i la recuperació" de l'necessitada economia espanyola.

El viatge de Li, que també inclou Regne Unit i Alemanya, és, segons Xinhua, clau "a l'hora d'ajudar a Espanya i altres nacions de la Unió Europea a capejar l'impacte de la crisi financera i la confiança dels mercats financers".

Durant el viatge del viceprimer ministre s'esperen grans acords de firmes espanyoles a la Xina i el desbloqueig de negociacions d'algunes d'elles amb les seves contraparts xineses, segons ha anunciat el ministre espanyol d'Indústria, Miguel Sebastián, en la seva recent visita a Pequín, que va servir per preparar la de Li.

Contractes en el sector de l'energia

En el viatge que s'inicia demà podrien concretar contractes ja en negociació per a firmes com Ferroatlántica en el sector energètic, ENSA al nuclear o el banc Santander, que busca entrar en zones rurals xineses al costat del Banc de Construcció de la Xina.

També s'esperen grans acords a nivell institucional ens Xina i Espanya, per agilitzar les inversions mútues i la cooperació en matèria energètica, amb gran atenció a les renovables.

La gira a Europa del viceprimer ministre xinès es produeix a més pocs dies després que fonts de Brussel.les asseguressin al diari francès Le Figaro que l'embargament d'armes de la Unió Europea a la Xina després dels fets contrarevolucionaris de Tiananmen (1989) podria aixecar-se a principis de 2011, de manera que Li podria demanar suport a Espanya en aquest sentit.

Fi de l'embargament d'armes

Espanya és un dels països de l'UE que s'ha mostrat més disposat a dialogar en aquest sentit, i les filtracions de Wikileaks van mostrar al desembre que fins i tot es va plantejar la possibilitat que aquest aixecament es dictés durant la recent presidència espanyola dels Vint.

Li, "número set" a la jerarquia comunista (probablement ascendirà cinc llocs en 2013, amb el relleu de la cúpula del Politburó) té previst reunir-se en el viatge amb el rei Joan Carles, el president, José Luis Rodr��guez Zapatero, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, i la ministra d'Afers Exteriors, Trinidad Jiménez.

També presidirà una trobada entre empresaris xinesos i espanyols, en un de les més crucials trobades bilaterals entre la Xina i Espanya dels últims anys, a causa del contrast entre el bon moment de l'economia xinesa i la urgència d'ajuda que requereix l'espanyola.

Bèlgica: Abusos sexuals en una escola de monges

La Fiscalia de Kortrijk, al sud-oest de Bèlgica, ha anunciat aquest dilluns l'obertura d'una investigació sobre suposats abusos sexuals a nens en una escola de la ciutat gestionada per monges. La recerca s'ha obert després que "un testimoni anònim" assegurés ser víctimes d'abusos entre 1965 i 1970 a l'institut Stella Maris, segons un portaveu del fiscal.

La Justícia belga busca identificar a "les persones que havien comès delictes" després que els mitjans belgues VRT, Ràdio 2 i Een citasen a dos testimonis que asseguraven haver estat víctimes d'abusos entre 1960 i 1990.

Un d'ells ha detallat que les informacions sobre abusos sexuals de l'església catòlica belga l'han animat a sortir a la llum.

La veritat és que aquest és l'últim escàndol que envolta l'episcopat belga després que l'ex bisbe de Bruges, Roger Vangheluwe, obrís foc l'any passat al confessar que va abusar sexualment del seu nebot quan era sacerdot als 80.

Una comissió eclesiàstica ha revisat prop de 500 casos d'abús i detallar el mes de setembre que almenys tretze persones es van suïcidar pel que havien patit.

L'últim escàndol va esclatar la setmana passada, quan el sacerdot catòlic i sociòleg marxista belga, François Houtart, candidat al premi Nobel de la Pau 2011, confessava haver abusat d'un menor, el seu propi cosí, fa quaranta anys.

En els anys 60, Stella Maris era dirigit per l'ordre de monges de Verrue, que poc després es fusionaria amb les Germanes de la Fe

L'advocat de Stella Maris ha detallat que encara que el consell escolar segueix tenint a diverses monges ara és majoritàriament secular.

Hongria: presidència temporal de l'UE i llei mordassa

Tijn Sade: Hongria ha iniciat el mandat pro tempore de la Unió Europea amb una llei que limita la llibertat de premsa. El primer ministre Viktor Orbán és president de la UE des del dia d'Any Nou, i les crítiques no s'han fet esperar. Oferim una anàlisi de Tijn Sade, que com a corresponsal a Budapest va estar alguna vegada a la llista negra d'un diari favorable a Orbán.

El que està succeint a Hongria és "aterridor", diu András Bozóki, professor de ciències polítiques de la Universitat Central Europea a Budapest. "El primer ministre controla totes les institucions democràtiques. Qualsevol que expressi una crítica és vist com un enemic que ha de ser fet callar". Bozóki descriu al seu país com "un Estat de partit únic semi autoritari". Hongria, que va formar part del bloc de l'Est, és membre de la UE des de 2004.

Multes milionàries
En la història de la Unió Europea mai havia succeït que un país rebés tantes crítiques a l'inici de la presidència. El motiu principal és la nova llei de mitjans de comunicació: un organisme encapçalat per un amic polític de Orbán ha rebut un mandat gairebé il limitat per controlar la premsa hongaresa i estrangera. En cas que aquest organisme consideri que la informació no és objectiva i moralment responsable, els mitjans podran ser castigats amb multes milionàries.

Al comandament d'altres sectors claus - justícia, policia, exèrcit, ràdio i televisió públiques -, el primer ministre ha designat igualment a líders del seu partit, el Fidesz. Orbán aspira a "una nova democràcia", però la crítica internacional és cada dia més àmplia.

"Llei antidemocràtica"
El Parlament Europeu, el govern alemany, Amnistia Internacional i moltes altres organitzacions han aixecat la veu contra la nova llei de mitjans hongaresa. "Els temps de Pravda (el diari oficial de l'ex Unió Soviètica) han acabat", va declarar el líder liberal europeu Guy Verhofstadt, que considera necessari trucar a Hongria a retre comptes. "Orbán ha sabut envoltar-se de veritables soldats del seu partit", diu el professor Bozóki. Durant els aixecaments de 1989 va lluitar al seu costat en les barricades, contra el comunisme. Avui Bozóki recorda Orbán com "carismàtic i prometedor. Era un dels meus alumnes i jugàvem a futbol. Sempre volia guanyar".

Mordassa
Vint anys després d'aquelles jornades, el professor Bozóki tem que el seu vell amic estigui afectat per l'ànsia de poder. Orbán compta amb una còmoda majoria de dos terços al Parlament, de manera que no té molt a témer. No obstant això vol emmordassar la premsa. De què té por el primer ministre?

"El 2002 va lluitar per un segon mandat" diu Bozóki, "però va perdre l'elecció i van guanyar els socialistes. Orbán es va criticar a si mateix dient que durant la seva campanya electoral havia estat massa sincer, i va assegurar que mai repetiria aquest error ". És per això, afegeix el professor Bozóki, que ara vol controlar amb mà ferma el procés polític.

Llista negra
Els periodistes que han seguit la política hongaresa en els últims anys no mostren tanta sorpresa davant l'afany controlador de Víktor Orbán. Després de la derrota electoral del 2002, un diari proper al seu partit va publicar una llista negra amb els periodistes més detestats. Qui signa aquest article - en aquell moment corresponsal a Budapest -, apareixia en el tercer lloc. Era massa crític.

En aquell moment Orbán parlava molt poc amb la premsa estrangera. Em vaig trobar amb ell una sola vegada, quan va visitar a la minoria hongaresa a Romania. Em va concedir uns minuts. Orbán descriure al govern socialista com una xarxa criminal. "Desvien al seu propi butxaca els subsidis europeus i altres diners públics", va fulminar davant el micròfon.

A la fotografia que vaig fer després de l'entrevista es veu a Orbán envoltat de persones més altes que ell. Cada vegada que premia l'obturador ho veia posar-se en puntes de peus. Des de maig de 2010 aquests esforços ja no són necessaris. Orbán està de tornada en el centre del poder, amb l'ajuda de la insatisfacció dels hongaresos davant la recessió econòmica i els casos de corrupció dins el Partit Socialista.

La "nova democràcia" de Viktor Orbán ha deixat dures marques en els cercles culturals i periodístics. Els directors d'òpera i teatre han estat reemplaçats per persones de la seva confiança, i els mitjans de comunicació ja han rebut la seva advertència: tres presentadors de l'emissora estatal hongaresa van ser acomiadats després de guardar un minut de silenci en protesta per la nova llei de premsa .

John Wheeler, assessor de Reagan i Bush, assassinat

El cadàver de John Wheeler, que fos assessor dels governs de Ronald Reagan, George Bush i George W. Bush, va ser trobat en un abocador. Tot i que la Policia de Delaware (EUA) considera que va ser un assassinat, i ha fet una crida pública a la recerca de pistes, no ha donat a conèixer com va morir exactament. El cos de Wheeler, de 66 anys, va ser descobert a la localitat de Cherry Island quan un camió d'escombraries va descarregar el seu contingut.

L'ex alt càrrec havia estat vist per última vegada el 28 de desembre en un tren que cobria la ruta entre Washington i Wilmington, la capital de l'estat de Delaware.

Assessor de tres presidents


Wheeler, militar de carrera i veterà de la guerra del Vietnam, com a primer president de la Fundació per al Memorial del Vietnam va tenir un paper clau perquè es creés un monument als caiguts en aquest conflicte en el Mall de Washington, el parc que recorre de cap a cap el centre de la capital.

Va servir en el Govern de Reagan (1981-1989), durant el mandat va fundar el Programa de Lideratge per als Veterans del Vietnam, encarregat d'oferir oportunitats d'ocupació als ex combatents.

Durant el Govern de Bush pare (1988-1993) va estar al capdavant del programa Earth Conservation Corps, dedicat a l'atenció a joves considerats en situació de perill.

Va ser assessor especial per a la Secretaria de la Força Aèria al Pentàgon durant el mandat de George W. Bush (2001-2009).