dilluns, 22 de juliol de 2013

Detingut a Elx per parlar en català en una protesta contra el PP

L'associació El Tempir d'Elx denuncia que 'el passat 18 de juliol, en la concentració de mig centenar de persones davant la seu local del Partit Popular a Elx –al carrer Marqués d’Asprelles– per a protestar pels casos de corrupció del govern de l’estat, Paco Muñoz Giménez, conegut integrant del Grup Antimilitarista Tortuga, fou detingut per la policia nacional pel simple fet d’adreçar-se en valencià quan un membre del cos policial va demanar-li que s’identificara mitjançant el DNI'.

Segons relata l'entitat cultural de defensa de la llengua, 'Paco Muñoz, que havia acudit a la concentració sense el document identificatiu, no va es negar a identificar-se en cap moment, cosa que va explicar en valencià al policia que li ho havia sol·licitat'. En un comunicat, el Tempir diu que la reacció del policia va ser contundent i va respondre: 'A mi no em parlis en el valencià dels collons'. Tot seguit, la policia va detenir Paco Muñoz i el va portar a comissaria.

Després de reunir-se amb un comandament policíac i una vegada identificat oralment, cosa que podria haver-se fet en el lloc de la concentració tal com indica la llei, van deixar Muñoz en llibertat amb tres denúncies: desobediència per no haver-se identificat; assistència a una concentració il·legal; i enganxar adhesius a la façana de la seu del Partit Popular.

La junta directiva d’El Tempir expressa el seu suport i solidaritat amb Paco Muñoz Giménez 'perquè és intolerable que un ciutadà siga detingut pel simple fet de parlar en valencià quan intentava identificar-se i explicar que no duia el DNI, identificació que podria haver-se realitzat en el mateix lloc, tal com preveu la llei'. 'Entenem que aquesta actitud és inacceptable en un estat democràtic que ha de garantir el dret dels seus ciutadans a expressar-se en la llengua pròpia del país… i, a més, d’un cos policíac que ha d'estar al servei dels ciutadans i, per tant, si vol ser professional i modern, ha de ser capaç d'atendre i respectar les persones que fan servir una llengua diferent al castellà. No es pot acceptar la criminalització ni un tracte de ciutadà de segona dels valencianoparlants.'

Lluís Xavier Flores Abat, agredit per parlar en català al Campello


Amb tot, el cas de Paco Muñoz no és un cas aïllat a l’extrem sud del país. Recentment, un policia local del Campello va denunciar Lluís Xavier Flores Abat per parlar-li en català i dir que el seu nom era 'Lluís Xavier'. A més, també el va denunciar per 'intentar fugir' i 'altercats' i li imposa dues multes que sumen 400 euros. L'Ajuntament del Campello no ha respost la petició de Lluís Xavier Flores perquè li retirin la denúncia i el policia local es disculpi. La subdelegació de govern espanyol tampoc no ha respost la reclamació del denunciat perquè l'ha feta en català i cal enviar-la a traduir.

Rajoy compareixerà al Congrés per parlar del cas Bárcenas

Mariano Rajoy s'ha vist obligat a comparèixer al Congrés dels Diputats a finals d'aquest mes o a principis d'agost per l'afer Bárcenas i el finançament irregular del PP i els sobresous que -segons l'extresorer- haurien cobrat tan ell com membres de la cúpula del partit, després de les crítiques generals tant a Espanya com a la resta d'Europa. Rajoy ho fa a petició pròpia per debatre la situació política en general, una formula que desactiva les peticions de compareixença que havien presentat tots els grups de l'oposició i l'amenaça reiterada del PSOE de presentar una moció de censura, el que li permet ampliar el debat als ERO del PSOE a Andalusia. Cayo Lara: "El que volem és que Rajoy digui la veritat, no la seva versió sobre Bárcenas".

Rajoy ha fet l'anunci en resposta a les preguntes dels periodistes a la roda de premsa posterior a la reunió que ha mantingut amb el primer ministre de Romania, Victor Ponta, després d'una setmana en què els membres del seu govern i la cúpula del PP ha defensat a capa i espasa la capacitat del president de decidir ell mateix si compareix o no, i fer-ho "quan convingui als interessos generals" i en cap cas "convocat des de Soto del Real".

Concretament, ho ha fet en resposta a una pregunta d'un periodista romanès sobre el cas Bárcenas, Rajoy ha anunciat que aquest diumenge va parlar amb el president del Congrés, Jesús Posada, peer presentar la sol·licitud: "Li vaig dir que presentaria una sol·licitud de compareixença per tenir una intervenció al Parlament a l'última part d'aquest mes o a principis del pròxim mes d'agost per explicar la situació en què viu actualment el nostre país, tan des del punt de vista econòmic, amb noves dades econòmiques que estem coneixent, també des del punt de vista polític, on lògicament parlaré del tema que li preocupa (cas Bárcenas), i per plantejar el futur de les coses i el que pretén fer el govern als pròxims mesos", ha dit. La Mesa del Congrés aprovarà la data aquest dimecres al matí.

Cayo Lara: "El que volem és que Rajoy digui la veritat, no la seva versió sobre Bárcenas"

Per Cayo Lara, que Mariano Rajoy comparegui al Congrés per intentar explicar el cas Bárcenas està bé, però no com el planteja el president del Govern. "No volem que expliqui la seva versió sinó tota la veritat", va dir el coordinador federal d'Esquerra Unida en una roda de premsa al Congrés dels Diputats.

El líder d'IU, organització que es va presentar com a acusació després de la publicació al diari El País dels Papers de Bárcenas, el que va començar sent "el cas Bárcenas s'ha convertit en el cas del PP i del Govern del PP".

Lara va celebrar que Rajoy surti "de la bombolla del silenci" en què s'havia ficat el president de l'Executiu, encara que va avisar que el PP "ha de permetre que tinguem un debat seriós i especialment net, sense trampes ni estratagemes" al Congrés.

"Es tracta de l'acusació més greu que s'ha produït en el període democràtic" va dir Lara sobre "la vinculació de les donacions amb les concessions d'obres públiques".

El pendrive de Bárcenas fixaria en 8,3 milions el diner negre del PP

El pendrive amb documentació inèdita lliurat per Luis Bárcenas al jutge Ruz fixa en 8,3 milions d'euros el "diner negre" que, segons la comptabilitat de l'extresorer del PP, "es va manejar durant dues dècades a Gènova (seu del partit)", informa El Mundo, que recull la documentació aportada per Bárcenas al jutge, que arrenca el 1990 i acaba en el període 2009-2010. Mariano Rajoy, segons els comptes de Bárcenas hauria rebut gairebé 350.000 euros".

L'SPD alemany adverteix que Rajoy haurà de dimitir


"El pitjor cop a la credibilitat política és els diners", diu el vicepresident del grup parlamentari socialdemòcrata (SPD) al Bundestag, Axel Schäffer, que condemna que Rajoy no comparegui davant el Parlament espanyol. "No importa en quin país d'Europa, no importa en quina formació, qui com a president d'un partit ha rebut diners il·legal és insostenible en el càrrec. No pot ser que el Partit Popular amb la seva majoria impedeixi una sessió parlamentària per aclarir l'assumpte. Això és inadmissible". "Merkel farà com si mai hagués hagut de veure amb Rajoy".

Nuet: “al setembre posarem de llarg la nostra proposta per un nou espai polític”

Després de mesos de contactes amb diversos moviments socials, sindicals i polítics aquest setembre ICV-EUiA concretarà la seva proposta per articular un nou espai polític de l’esquerra transformadora amb vocació majoritària. Així ho han anunciat el coordinador d’EUiA, Joan Josep Nuet, i el d’ICV, Joan Herrera, després de la reunió que ha celebrat aquest dilluns el consell de coalició d’ICV-EUiA. “Ha arribat el moment de concretar i al setembre posarem de llarg la nova proposta per un nou espai polític”, ha avançat Nuet. Herrera ha afegit una crida explícita als militants socialistes “honestos”.

En aquest sentit, la coalició ha animat els “socialistes honestos” a plantejar-se si són a l’espai adequat per transformar la realitat i a fer un pas endavant si consideren que no. En la seva compareixença als mitjans després del consell, Nuet i Herrera també han tornat a reclamar la dimissió del govern de Mariano Rajoy, esquitxat pel cas Bárcenas, i han lamentat que les promeses que el Govern de CiU va fer després de l’incendi de l’Empordà, que va començar avui fa un any, no s’hagin concretat 12 mesos després.

El consell d’ICV-EUiA ha debatut el context polític actual i ha decidit que és el moment de fer el pas. “Al setembre farem una proposta política a la societat catalana sobre els continguts i les formes de la suma de les esquerres catalanes per constituir un nou pol, un nou subjecte, un nou espai”, ha anunciat Nuet als mitjans després de la reunió. “Pensem que la situació política és tan greu, al nostre país, que les esquerres transformadors han de donar un pas endavant”, ha afegit.

En aquest sentit, Nuet ha recordat que el pas arriba després de que tant les dues darreres assembles d’EUiA i d’ICV coincidissin en diagnosticar la necessitat d’articular aquest actor, que la primera va anomenar “nou espai” i la segona “nou subjecte” polític. Des de llavors, el coordinador d’EUiA està mantenint contactes amb organitzacions socials, sindicals i polítiques diverses.

“Ha arribat ja el moment de concretar i al setembre posarem de llarg aquesta proposta”, ha avançat aquest dilluns Nuet, que ha assenyalat que aquest nou espai ha de basar-se, pel que fa als continguts, en la defensa d’unes polítiques alternatives a les d’austeritat, l’augment i la regeneració de la democràcia i en la defensa que el poble de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur. Pel que fa als actors, Nuet ha exhortat entitats socials i polítiques per constituir una “alternativa que pot ser majoritària social i políticament i pot derrotar els defensors de les polítiques de l’austeritat”.

“No volem ser els únics, però hi volem ser”; “volem jugar un paper de primer nivell”, ha defensat Nuet sobre el rol que ha de tenir ICV-EUiA en aquest nou espai. “És el moment que l’experiència política que representa la nostra coalició doni un pas endavant i digui a la societat catalana com creiem nosaltres que es pot concretar aquest nou espai”, ha conclòs Nuet.

Herrera ha afegit una crida explícita als militants socialistes “honestos”. “Fins quan creuen que aquest és l’espai que pot transformar la realitat?”, ha exhortat Herrera en al·lusió al PSC. “Pel que fa a la nova política s’equivoquen gairebé sempre”, ha constatat Herrera.

En aquest sentit, el coordinador d’ICV ha recordat el “pacte de silenci” que van segellar la setmana passada el PSC i CiU, que van vetar plegats, i amb ERC, la renovació del membre de la Sindicatura de Comptes a proposta d’ICV-EUiA que va destapar l’escàndol Crespo. Nuet i Herrera han fet aquestes declaracions poc després que el director de l’Oficina Antifrau constatés aquest dilluns al parlament que Ramon Bagó i el grup Sehrs van gestionar diners de la Sanitat en benefici propi. “Avui el director de l’OAC ha certificat que hi ha hagut corrupció en matèria de salut i ha evidenciat el pacte de silenci entre CiU i PSC”, ha constatat Herrera.

Insisteixen en reclamar la dimissió del govern Rajoy

També en matèria de corrupció, Nuet i Herrera han insistit en reclamar la dimissió del govern del PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, arrel de l’escàndol de finançament il·legal i de suborns que esquitxa el propi Rajoy. Nuet ha anunciat que dimecres donarà suport a que Rajoy comparegui al Congrés per donar explicacions, i ha exigit que sigui “una compareixença de qualitat”, no limitada a sis minuts. “Fins que això no es produeixi seguirem no assistint a la ponència de la llei de transparència”, ha advertit el també diputat de l’Esquerra Plural.

Un any després, el Govern de CiU no ha complert les promeses fetes durant els incendis de l’Empordà


Nuet i Herrera han fet aquesta compareixença exactament un any després que comencessin els devastadors incendis de l’Empordà. La coalició ha recordat aquest dilluns que llavors van acudir a la zona afectada el president Artur Mas, el llavors conseller d’Interior Felip Puig i la vicepresidenta Joana Ortega. El segon va prometre que esclariria les responsabilitats del foc mitjançant anàlisis d’ADN i la tercera va prometre un pla d’inversions als municipis afectats. “De les promeses de Mas, de les promeses de Puig, de les promeses d’Ortega, no se n’ha fet res”, ha lamentat Herrera, que ha lamentat que “aquestes promeses avui s’han esvaït”.

La figuera de moro podria generar 96 milions de litres anuals de bioetanol a Almeria

La figuera de moro, una espècie vegetal de la família de les cactàcies, podria ser font de producció de bioetanol. Només a Almeria, que té una superfície màxima apta per al seu cultiu de 100.000 hectàrees, es podrien obtenir fins a 96 milions de litres de bioetanol a l'any. És el resultat d'un treball d'investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), que han elaborat mapes temàtics que podrien resultar d'utilitat per a futures iniciatives empresarials.

El Grup de Agroenergètica de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), en col · laboració amb experts de l'Estació Experimental de les Palmerillas-Fundació Cajamar, ha aconseguit avaluar el potencial màxim de cultiu de la figuera de moro i ha estimat la localització òptima de les plantes de processament d'aquesta matèria primera considerant requeriments i restriccions tècniques, segons ha revelat la UPM.

Per dur a terme la investigació, que s'ha publicat a la revista Israel Journal of Plant Sciences, van seguir un mètode seqüencial recolzat en metodologies SIG (Sistemes d'Informació Geogràfica) per a la província andalusa. Van localitzar els cultius regulars actuals de figuera de moro i es van relacionar amb les seves característiques agroclimàtiques.

Així mateix, van definir requeriments i restriccions de cultiu per després treballar amb bases de dades georeferenciades de clima, sòl, ús de la terra, espais naturals i vies de comunicació, basant-se en dades de camp i bibliogràfics de productivitat en biomassa de figuera de moro i de rendiments de etanol.

La figuera de moro, una planta de climes àrids


La figuera de moro és una planta d'origen americà que mostra una extraordinària adaptació a climes càlids-àrids en els quals altres espècies d'interès agrícola convencionals no poden ser cultivades de manera extensiva. La figuera de moro pot créixer amb gran eficiència i poca aigua, ja que el seu límit d'humitat ambiental està al voltant del 40% i requereix precipitacions anuals de 400-600 mm per desenvolupar-se de forma òptima.

Està present a Almeria des del segle XVI i l'àrea dedicada al seu cultiu va arribar a superar les 10.000 hectàrees en els anys 50 del segle XX. Tant els fruits com les pales-les tiges de forma característica, gruixuts, aplanats, verds i sucosos-poden utilitzar industrialment per a la producció de bioetanol. Altres regions a Espanya en què es localitza la figuera de moro són Granada i Màlaga, a Andalusia, Múrcia, Illes Balears i les Illes Canàries.

Ramon Bagó: un cas "de llibre" i exemple d'incompatibilitat d'interessos públics i privats

Un "cas de llibre". Amb aquesta contundència s'ha expressat el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, sobre el cas del president del grup Serhs, Ramon Bagó, i la seva barreja d'interessos públics i privats. De Alfonso s'ha expressat així en la seva compareixença a la comissió d'investigació sobre la gestió en l'ambit sanitari, al Parlament de Catalunya.

Si un cas ha omplert pàgines els últims temps sobre la barreja d'interessos en l'àmbit públic i el privat, aquest és Ramon Bagó. En la seva faceta d'expresident del Consorci de la Salut i Social de Catalunya (CSC) i de líder i fundador del Grup Serhs ha demostrat com es pot fer servir el consorci públic per contractar serveis del seu holding. Una mala pràctica que un extens informe de l'OAC va denunciar, considerant un delicte el cúmul d'adjudicacions que van beneficiar els negocis de Bagó.

El director de l'OAC ha afirmat sense embuts que Bagó "ha incomplert la llei d'incompatibilitat" amb la seva concurrència de càrrecs públics i privats, però ha afegit que no li correspon al seu organisme determinar si és delicte. En aquest sentit, ha recordat que l'OAC ha fet la investigació pertinent, i després va traslladar les seves conclusions al Fiscal Superior de Catalunya. Aquest, posteriorment, va derivar aquestes investigacions a la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona.

Contractes milionaris

Ramon Bagó s'ha mogut molt bé en les dues facetes, la pública i la privada. D'una banda ha estat un gestor de la sanitat pública durant 20 anys en què ha intervingut en nombrosos centres sanitaris finançats per la Generalitat, gràcies a la seva posició al capdavant del Consorci de Salut i Social de Catalunya. I d'altra banda, el seu paper com 'alma mater' del Grup Serhs, un conglomerat d'empreses amb més de 2.000 treballadors. Entre 2002 i 2011 les seves empreses van captar 50 milions d'euros de fons públics a través del CSC.

Un exemple d'aquest conflicte d'interessos és el cas del Centre Integral de Salut (CIS) de les Cotxeres de Borbó. En aquest cas, segons va denunciar la CUP, Bagó hauria utilitzat el seu càrrec com a conseller de l'empresa pública encarregada d'adjudicar contractes al CIS de les Cotxeres de Borbó per beneficiar els seus negocis del grup Serhs. Concretament, es va adjudicar al seu holding el servei de cuina d'aquest centre públic des de 2011, per un import de 4,61 milions d'euros.

L'informe de més de 8.000 pàgines de l'OAC també posava sobre la taula diversos contractes adjudicats al Grup Serhs en altres centres sanitaris. És el cas de l'assignació de contractes per la remodelació de les cuines dels Hospitals de Calella i Blanes, així com la reforma de la cafeteria de l'Hospital de Calella. Una operació valorada en 2 milions d'euros.

El dia que va comparèixer a la comissió d'investigació sobre la gestió en l'àmbit sanitari, Ramon Bagó va negar de forma taxativa que hagués beneficiat a les seves empreses des de la seva posició de vicepresident del CSC. Ho va fer amb un to vehement i tirant pilotes fora, i criticant els mitjans de comunicació que han denunciat les seves incompatibilitats apuntades per l'OAC.

La banda feixista del PP censura una samarreta independentista perquè 'contravé l'ordre públic'

'Vaig dissenyar unes samarretes a favor de la independència, pintades a mà (contenien les quatre barres i les paraules 'independència ja'), i uns quants les vam lluir al Concert per la Llibertat del Camp Nou', explica Marta Rosell. 'Volent fer bé les coses, vaig voler registrar-ne oficialment el disseny, i l'agent de patents em va fer saber que l'Oficina Espanyola de Patents i Marques havia suspès la meva petició de registre'. El motiu, exposat en una notificació de l'oficina: 'Es tracta d'un disseny contrari a l'ordre públic o a les bones costums'

En la carta de l'oficina espanyola de patents, 'l'examinadora', la fatxenda Magdalena Fernández Recio, diu a Marta Rosell que disposa d'un mes 'per a resoldre els defectes assenyalats o efectuar les al·legacions oportunes, així com eliminar els elements causants del reparament o efectuar el canvi de modalitat del disseny.'

La presentació d'al·legacions en aquest cas, defensant la concessió del disseny, tindria un cost d'uns sis-cents euros. L'agent de patents que va contractar Marta Rosell va contactar amb l'oficina espanyola de patents, que li va dir que es podria salvar el disseny si s'eliminessin algunes lletres de la paraula 'independència'.

La UE neoliberal i feixista inclou Hezbol·là en la seva llista de grups terroristes

Els ministres d'Exteriors de la Unió Europea (UE) han arribat aquest dilluns a una submissió total a les pressions dels EUA, la plutocràcia britànica i el sionisme per incloure a la branca militar del grup libanès Hezbol·là, anomenada 'Resistència Islàmica', si llista de grups terroristes, segons han informat fonts diplomàtiques. Així, segons el IV Reich dels feixistes europeus, el poble del Líban no té dret a defensar-se de les agressions dels seus terroristes i mercenaris o de l'estat criminal d'Israel.

Els Vint governs feixistes, majoritàriament neoliberals i sotmesos a l'imperi de les monarquies, han excusat la decisió amb l'atemptat suïcida presumptament comès per Hezbol·là fa un any a Bulgària -el que és completament inusual tant pel lloc com pel mètode, al contrari dels terroristes a sou de l'imperi i del fanatisme wahhabita-, segons la boca dels seus lacais i sense cap prova.

L'acord, que va ser adoptat per unanimitat, dóna suport considerar la milícia xiïta -enemiga radical del wahabbisme criminal d'Aràbia Saudita i Qatar- com un grup terrorista però, a la vegada, mantenir la cooperació amb el Govern del Líban -format per cristians de la secta maronita-, el diàleg amb totes les forces polítiques o el subministrament d'ajuda financera o humanitària, han assenyalat fonts europees en contradicció i demagògia permanent.

El govern libanès va demanar aquest divendres a Brussel·les que no actués contra Hezbol·là, ja que descriu a l'organització com un "component essencial de la societat libanesa". Regne Unit i els Països Baixos porten pressionant des de fa mesos als membres de la UE perquè inclogui el braç militar de l'organització libanesa a la llista.

Fins ara, la UE s'havia resistit a les presionde d'Estats Units i Israel perquè ho fes argumentat que la mesura podria alimentar la inestabilitat al Líban. "És bo que la UE ha decidit cridar a Hezbol·là el que és: una organització terrorista", ha comentat eñ canceller holandès Frans Timmermans.

Pressió de Regne Unit


La mesura implicarà la congelació dels seus actius, i dificultarà la seva recaptació de fons, el que limitarà la seva capacitat d'actuació. El ministre britànic d'Afers Estrangers, William Hague, ha manifestat aquest dilluns que per al Regne Unit que l'acord "facilitaria treballar junts i afrontar les amenaces terroristes".

Pel ministre alemany d'Exteriors, el feixista Guido Westerwelle, la UE no pot "deixar que la branca militar faci qualsevol activitat terrorista" al territori comunitari. Per la seva banda, el titular espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, va rebutjar -il.luminat per alguna verge de les que l'inspiren- que la inclusió de la milícia xiïta a la llista terrorista de la UE pugui tenir conseqüències per a les tropes espanyoles desplegades al Líban.

"Entenc que és una posició equilibrada i que no ha de tenir repercussions en les nostres tropes, encara que s'adoptaran les precaucions que el ministeri de Defensa consideri oportunes", ha indicat a l'arribar al Consell. García-Margallo també ha opinat que aquesta decisió no ha de prejutjar el diàleg amb tots els partits que formen part del Govern del Líban, l'ajuda humanitària o les transferències financeres cap a aquest país, ja que la UE deixaria fora de la llista negra a la "branca política" de Hezbol·là.

Les primeres reaccions de lestat terrorista d'Israel s'han produït a través la seva ministra de Justícia, Tzipi Livni, qui ha donat la benvinguda a la mesura a que s'ha rebaixat vergonyosament un cop més l'UE. "Acull amb satisfacció l'anunci de la UE (...) Finalment, després d'anys de deliberació, l'afirmació que Hezbol·là és un partit polític legítim no ha pogut amb raó. Ara està clar pel tot món que Hezbol·là és una organització terrorista", ha dit la sionista i criminal Livni.

La 'Resistència Islàmica'


Creat per l'Iran durant els anys de la guerra civil libanesa, el moviment Hezbol·là no estableix diferència entre el braç armat i el polític. Tots dos estan dins de la estructura de la mateixa organització. Sofisticat i summament disciplinat, el Partit de Déu és potser la guerrilla militar més efectiva de totes hi ha als països àrabs.

Fidel al hermetisme i estricte control de la informació sobre el seu organigrama, Hezbol · là no ha revelat la totalitat dels seus membres, especialment el dels combatents del seu braç armat, la 'Resistència Islàmica'.

Segons el Gulf Research Centre de l'estat terrorista de Qatar que financia Al-Qaida i Al Nusra, el moviment compta actualment amb entre 6.000 i 15.000 milicians. Segons l'Agència de notícies iraniana Fars, amb més de 65.000. Les dues xifren procedeixen de fonts més o menys interessades.

Sembren a Gottingen centenars de plantes de marihuana

A la ciutat alemanya de Gottingen estan aflorant des de fa setmanes plantes de marihuana per parcs i parterres distribuïts per tota la localitat. Un grup d'activistes que demanen la legalització del cànnabis van plantar al juny milers de llavors, que ara estan començant a brollar de forma espontània en els llocs més inesperats.

Les plantes, que tenen un baix nivell del component psicoactiu THC, estan emergint en llocs tan diversos com davant la universitat o fins i tot al costat de la comissaria de policia. Els agents ja han retirat almenys 70 plantes i s'ha obert una investigació per saber si els activistes han comès algun delicte.

La branca local de les joventuts del Partit Verd alemany, però, ha donat la benvinguda a l'acte de protesta i anima a "gaudir amb gran relaxació de la majestuosa bellesa d'aquesta magnífica planta", segons informa Spiegel.

Un «malbaratament» de centenars d'agents, 38 vehicles, 2 llanxes i 998 hores extres

Va ser el mateix lehendakari del feixisme monàrquic, Iñigo Urkullu, qui el mateix dia de la detenció de Urtza Alkorta -protegida per centenars de ciutadans contra la repressió de la dictadura franquista- va qualificar l'operació policial com un «malbaratament» de recurs públics. Segons alguns càlculs publicats, en termes econòmics aquestes hores extres podrien tenir un cost superior als 22.000 euros per al Departament.

És clar que no ho va fer com una crítica a la intervenció de l'Ertzaintza, sinó tractant de fer recaure aquest cost sobre l'esquerra abertzale. Urkullu va declarar que «no hi ha cap necessitat de tensionament de la societat si s'entén que hi ha una ordre judicial». I-segons ha detallat l'agència Efe-va demanar «responsabilitat» a l'esquerra abertzale pel «malbaratament» dels recursos públics que ha suposat l'operació de detenció.

El parlamentari d'UPyD, Gorka Maneiro, es va interessar pels detalls d'aquest «malbaratament» i el Departament de Seguretat va remetre a la Cambra algunes xifres, encara que no totes. Per exemple, va evitar concretar el nombre exacte d'ertzaines que van participar en l'operatiu, encara que sí va oferir altres números que serveixen per fer-se una imatge de la seva envergadura.

A la pregunta de quants agents es van desplaçar a Ondarroa per procedir a la detenció de Urtza Alkorta i quin nombre de vehicles van participar en l'operació, el Departament de Seguretat respon que «en l'actuació policial van intervenir el nombre d'agents necessari per garantir el compliment de l'ordre judicial de detenció, d'acord a les circumstàncies del cas».

Cal recordar que Urtza Alkorta va estar protegida per desenes de persones que van participar al «mur popular» aixecat a l'emblemàtic pont d'Ondarroa. L'Ertzaintza va estar retirant un per un als veïns que intentaven entorpir l'arrest.

Segons la resposta d'Estefania Beltrán de Heredia, en l'operatiu van participar a més 38 vehicles, la majoria d'ells furgonetes, i dos «embarcacions lleugeres», del tipus llanxes pneumàtiques fora borda.

La posada en marxa d'aquest operatiu de l'Ertzaintza-cos que, cal recordar, no tenia ordre judicial directa de practicar la detenció-va portar al Departament de Seguretat a trucar a un total de 104 agents de la Brigada Mòbil que aquest 15 maig gaudien del seu dia lliure. A més, tots els «beltzas» als que en aquesta jornada els corresponia fer tasques d'entrenament, van ser també mobilitzats per reforçar l'actuació d'Ondarroa, suspenent per a això les pràctiques que tenien previstes.

Segons respon Estefania Beltrán de Heredia Gorka Maneiro, amb la suspensió dels dies lliures i dels entrenaments, l'Ertzaintza va aconseguir que la resta dels serveis policials que estaven planificats per aquestes hores es van poder dur a terme.

Això va suposar que el total d'hores extres que el Departament de Seguretat haurà de pagar o compensar amb altres lliurances va ser de 998. Segons alguns càlculs publicats, en termes econòmics aquestes hores extres podrien tenir un cost superior als 22.000 euros per al Departament.

Un informe revela una altra via de finançament irregular de Convergència

L'esclat del cas Palau i les connivències del corrupte Fèlix Millet amb el pertido d'Artur Mas CDC disparar la sospita que la formació nacionalista utilitza la Fundació Trias Fargas (que després de l'escàndol va passar a cridar Fundació CatDem) i diverses empreses intermediàries per finançar-se. Els detectius de l'extinta companyia Método 3 van ficar el nas en l'assumpte i van elaborar un informe en què apuntaven a quatre empreses que estaria utilitzant Convergència. Però, a més, descobreix una empresa més que fins ara havia passat desapercebuda i que comparteix seu amb la Fundació convergent. Aquest informe porta data de novembre del 2009.

Aquesta companyia és Revista Anàlisi SA, una societat que va tenir diversos domicilis, alguns d'ells coincidents amb els de la Fundació CatDem. A la seu on aquesta es troba, al carrer Casp, segons l'informe, "no hi ha rastre visible d'Revista Anàlisi", encara que en la guia telefònica localitzen un telèfon publicat al seu nom i domiciliat en aquesta seu. Els detectius van trucar a aquest telèfon i els van confirmar que era la seu de la Fundació, però per comunicar-se amb l'empresa havien de dirigir a la Rambla de Catalunya, a una adreça on havia estat anteriorment la Fundació.

Curiosament, l'immoble de la Rambla de Catalunya és propietat de Montserrat Trueta, vídua del dirigent de CiU Trias Fargas, que al capdavall va donar el seu nom a la Fundació del partit.

Revista Anàlisi ser creada el 1987, i poc després va ser nomenat president Xavier Francesc Angelet, diputat de CiU al Parlament català. L'administrador únic, no obstant això, era Jordi Fernández Guitart i qui controlava tot era Lourdes Nonell, dirigent de CDC i membre del comitè d'organització del 15 Congrés de Convergència. Fernández i Nonell aparèixer poc després vinculats a l'escàndol anomenat cas Casinos (sumari que va investigar el finançament irregular de Convergència a través de Casinos de Catalunya. La sentència reconeixia el finançament irregular, però no condemnava al partit perquè els fets havien prescrit).

L'aparició de Daniel Osàcar

Amb aquests antecedents, l'activitat de Revista Anàlisi ja hagués estat prou atractiva com per prestar atenció. Però hi havia més: el 2003, aterra a la companyia un nom que anys més tard es faria famós: Daniel Osàcar. En aquella època, Osàcar era secretari particular d'Artur Mas. Poc després, després de la mort de Carles Torrent, seria nomenat gerent de Convergència i de la Fundació Trias Fargas. Des d'aquesta època, segons el sumari del cas Palau, va mantenir freqüents contactes amb la direcció del Palau i va rebre milions d'euros en sobres que suposadament corresponien al finançament irregular de Convergència. Osàcar està actualment imputat en el cas Palau.

L'informe inclou les partides d'ingressos de Revista Anàlisi, la majoria provinents de constructores amb importants adjudicacions d'obra pública i de grans sagues familiars lligades a CiU. Fins i tot la societat explotadora de l'hotel Majestic era cotitzant (l'hotel Majestic és la seu electoral tradicional de CiU a totes les convocatòries electorals). Curiosament, només hi ha cinc pagaments a proveïdors, un d'ells a l'hotel Majestic per una mica menys de la meitat de la seva cotització. El 2003, aterra a la companyia un nom que anys més tard es faria famós: Daniel Osàcar. En aquella època, Osàcar era secretari particular d'Artur Mas

"La societat Revista Anàlisi ha vist reduïts els seus ingressos en un 35,8% l'any 2007 respecte a l'exercici 2006. Segons indiquen els comptes de resultats, la societat registra pèrdues de l'explotació des de l'any 2005, ja que les despeses que es concentren principalment en sous i salaris i en les corresponents càrregues socials superen amb escreix els ingressos de cada un dels exercicis.

Tot i això, l'empresa ha registrat uns ingressos extraordinaris en els exercicis 2005 i 2006 que han possibilitat que el resultat final de l'any correspongui a uns beneficis en lloc de pèrdues. (...) Els fons de la societat s'han vist afectats pels resultats de l'exercici 2007 i si no hagués estat pels ingressos extraordinaris dels dos exercicis anteriors, la societat es trobaria en fallida tècnica amb fons propis negatius", explica l'informe. L'any 2006 hi va haver eleccions autonòmiques i això explicaria aquests "ingressos extraordinaris".

El text conclou que aquesta companyia és utilitzada com "una font de finançament de CiU (sic)". I subratlla que les xifres dels cotitzants són idèntiques, "pel que podria tractar-se d'una espècie de cànon que paguen les empreses afins". I recomana "investigar els ingressos i despeses de 2008 per determinar si els ingressos han augmentat des que es va apoderar Osàcar". I és que en els comptes d'ingressos figuren quantitats diverses, però molt similars, dels cotitzants: exceptuant una de 11.250,96 i una altra de 9.000,72 euros, ambdues de dues constructores, els altres ingressos solen ser de 7.500,64 euros, de 7.500,63 euros, 7.500,60 euros, 5.250,44 euros, 4.000,32 euros, 3.750,36 euros, 3.750,32 euros, 3.750,31 euros i de 3.000, 20 euros.

Vincular a la Fundació amb Pretòria


Método 3 va investigar paral · lelament a la Fundació Trias Fargas, de la que obté tots els ingressos de l'any 2006, en què va haver eleccions autonòmiques. "A través de la Fundació, el 2006 van obtenir 472.451,34 euros. Es comprova, a més, que tots [els cotitzants] són immobiliàries". L'informe recomana "obtenir les mateixes dades de l'any 2008 per determinar qui són els últims pagadors" i "amb la informació de 2006 i 2008, comprovar qui està finançant en l'actualitat [a CiU] i vincular-los a Pretòria".

O sigui, en un disseny maquiavèl·lic de l'assumpte, establir un vincle entre els implicats en l'Operació Pretòria (en què van ser detinguts l'exdiputat socialista Luis García, àlies Luigi, i els exalts dirigents de Convergència Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, entre d'altres ) i el finançament de CDC. Método 3 va investigar paral · lelament a la Fundació Trias Fargas, de la que obté tots els ingressos de l'any 2006, en què va haver eleccions autonòmiques

La detallada informació del dossier porta als investigadors a revelar qui està darrere de cada aportació que reben i de cada pagament que efectuen tant l'empresa Revista Anàlisi com la Fundació Trias Fargas. I les coincidències són antològiques.

L'informe conclou amb una exhaustiva anàlisi econòmic de les quatre empreses "a través de les que creiem que s'està finançant irregularment a CiU" i que realitzen la publicitat de les campanyes electorals cobrant del Palau. Aquestes empreses, que també apareixen en el sumari del cas Palau, són New Letter, Letter Graphic, Mail Rent i Hispart. La investigació sobre aquest escàndol va confirmar les sospites que abocaven els detectius fa gairebé quatre anys: tant els fiscals com el jutge conclouen ara que aquestes empreses eren, efectivament, una de les principals vies de finançament de CDC.

L'Alemanya repugnant del feixisme rediviu: els aturats han d'estalviar en carn i vendre els seus mobles

L'oficina de l'agència nacional d'ocupació a la ciutat alemanya de Pinneberg acaba de publicar una guia on ensenyen a estalviar a persones en atur. Entre els consells del quadernet apareixen recomanacions sobre com deixar de menjar carn una setmana o vendre els seus mobles als mercats. Beure només aigua de l'aixeta i dutxar ràpidament són altres "els consells" miserables que poden llegir-se en aquesta guia de la democratacristiana i feixista CDU de Merkel, la lladre secretària del corrupte Kohl. També recomanen mudar-se a un habitatge menor i més barat.

No hauria passat de ser una recomanació desafortunada d'una oficina d'ocupació local en una petita ciutat alemanya si el subdirector de l'agència nacional d'ocupació alemanya Heinrich Alt no ho hauria qualificat de ser "una guia estupenda" al seu compte de Twitter.

Els aturats de llarga durada, és a dir, a partir del segon any, així com aquelles persones que no hagin treballat mai, tenen dret a Alemanya a una ajuda no contributiva que contempla el pagament del lloguer i una petita suma de subsistència que ronda els 350 euros. Les persones poden, així mateix, treballar fins a guanyar 100 euros més.

Per accedir a aquestes ajudes no contributives no es pot posseir cap tipus de béns o estalvis. Aquells que tenen una casa en propietat, per exemple, es veuen en molts casos obligats a vendre-la. Joies i altres possessions que siguin susceptibles de ser venudes deixen de pertànyer a l'aturat. Tampoc es pot rebre diners regalat de familiars o amics. L'agència d'ocupació pot enviar a casa de l'aturat a un controlador que té dret a revisar tota la casa a la recerca d'objectes "inadequats" en la seva nova situació vital.

També s'han sentit casos a la premsa de treballadors de l'oficina d'ocupació que controlen als aturats al carrer, al supermercat o que vigilen la seva bústia de correus per comprovar si realitzen despeses fora del normal o si se'n van de vacances sense demanar permís a l'agència nacional d'ocupació.

Una de les poques coses que poden posseir els perceptors d'aquestes ajudes són els seus mobles originals i els diners resultants de la venda dels mateixos en el cas que es desfacin d'ells.

Aquest sistema d'ajuda social a canvi de prestacions que han de realitzar els aturats en forma de treball i amb sancions en cas que no compleixin el que dicti l'oficina d'ocupació ha estat denunciat en nombroses ocasions. Una de les seves detractores més conegudes és Inge Hannemann, treballadora d'una oficina d'ocupació al barri d'Altona a Hamburg. Ella creu que el sistema és anticonstitucional perquè la carta magna assegura en el seu primer article a totes les persones una "dignitat" que ella veu trepitjada mitjançant aquest sistema. Hannemann ha estat retirada temporalment del seu treball i pretén portar la qüestió al tribunal de drets humans de la Unió Europea.

El servilisme incoherent dels governs europeus a la política exterior dels EUA

Vicenç Navarro: Aquest article critica el comportament d'alguns governs europeus a obstaculitzar el viatge del president Evo Morales de Bolívia, assenyalant que això és un indicador d'una excessiva dependència d'aquests governs envers la política exterior del govern federal dels EUA.

Un dels actes de més servilisme de la Unió Europea a la política exterior del govern federal dels EUA ha estat el seu obstaculització del viatge aeri del president de Bolívia en la seva ruta de Moscou al seu país, volant per sobre del territori europeu. El comportament dels governs de França, Itàlia, Portugal i Espanya en la seva posada de dificultats al trànsit de l'avió presidencial de Bolívia per assumir que el ciutadà nord-americà Snowden estava en aquest avió, reflecteix fins a quin punt les elits governants a la Unió Europea, tant conservadores (Portugal i Espanya) com a socialdemòcrates (França i Itàlia), estan disposades a seguir les instruccions del govern federal dels EUA.

Mostra també l'error del somni de moltes forces progressistes que veien (o volien veure) Europa com una alternativa al "model americà", presentant-lo com el model econòmic i social, sensible als drets humans. I aquest fet també relativitza l'opinió estesa que el món és multipolar, construït sobre la pèrdua de poder dels Estats Units. L'afer actual, amb el viatge del president Evo Morales de Bolívia, presenta precisament el contrari.

Estem a anys llum des del temps en què el govern conservador del president Valéry Giscard d'Estaing als anys setanta va donar asil a dirigents del moviment Black Panthers (Panteres Negres) que fugien de la repressió del govern federal dels EUA. Avui el govern socialdemòcrata francès, presidit pel president Hollande, no dóna el mateix permís a un exempleat de l'Agència de Seguretat Nacional dels EUA, el Sr Snowden, que precisament ha mostrat la massiva interferència del govern federal dels EUA a la violació dels més elementals drets de privacitat dels ciutadans francesos, entre d'altres. És difícil mostrar un servilisme com el demostrat pel govern francès.

En realitat, el que el Sr Snowden ha fet ha estat mostrar el que les agències d'espionatge estaven fent, que no es distingeix, sinó que és una còpia de les pràctiques-també denunciables-dels règims totalitaris, si espionatge dels seus propis ciutadans i dels ciutadans d'altres països, sense límits pel que fa a com, quan, on i qui és controlat.

És el que l'escriptor Harold Pinter, en el seu discurs en rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 2005, va denunciar com doble moral de l'establishment occidental i dels seus mitjans d'informació, els mateixos mitjans que denunciaven -amb raó- les atrocitats de la Unió Soviètica romanien callats davant les atrocitats realitzades pel govern federal dels EUA i els seus aliats. Com va dir Harold Pinter, "aquestes atrocitats mai apareixen als mitjans, i quan apareixen és per relativitzar i excusarlas".

Tal com està ara passant. L'agressiva campanya de l'Administració Obama denunciant al govern xinès per la seva campanya d'espionatge va ocupar milers i milers d'articles a la premsa occidental als dos costats de l'Atlàntic Nord. Resulta que, com ha mostrat Snowden, les companyies d'espionatge de l'Administració Obama són molt més agressives, espiant fins i tot als seus aliats. I, encara que és notícia per uns dies, desapareixerà aviat sota l'argument que "tots ho fan".

Quan una violació de drets humans és generalitzada, es dilueix la seva responsabilitat. I mentre, els dòcils servents del govern federal (referits com els seus aliats, ells mateixos espiats per aquest govern), col · laboren en aquest espionatge, intentant detenir aquell que va denunciar tot el sistema, creient (erròniament) que estava a l'avió del president de Bolívia, Evo Morales.

Per què el govern federal d'EUA espia als seus aliats


L'Administració Obama (i les anteriors) han justificat la massiva incursió en la privacitat dels seus ciutadans i en la dels ciutadans del món amb l'argument que la campanya en contra del terrorisme exigia aquestes mesures d'espiar totes les xarxes d'informació, des el telèfon a internet. I així ho han justificat les majors empreses de comunicació -com ara Microsoft- que van col·laborar amb les agències federals d'espionatge.

En un interessant article publicat en Political Affairs als EUA, William Blum narra com agents d'aquestes agències treballen en el disseny i producció de Microsoft, sent el Pentàgon el major finançador d'aquesta empresa mitjançant contracte. Aquest argument de defensar als EUA davant del terrorisme ha estat molt eficaç en l'acceptació per part de la ciutadania nord-americana d'aquesta massiva invasió en la seva privacitat. Una cosa semblant va passar durant la Guerra Freda, quan el major objectiu era anul·lar i marginar les persones crítiques amb el govern federal, presentant-les com agents d'una potència enemiga, l'URSS.

La creixent evidència mostra, però, que l'objectiu més important d'aquest espionatge no té gairebé res a veure amb la seguretat interna del país, sinó amb la viabilitat i actuació de les grans corporacions que controlen, a la pràctica, el govern federal. Trobem múltiples mostres d'això. I hi ha llibres ben documentats sobre això que s'estan convertint en best sellers als EUA. El cas més conegut, però no únic, era el d'espionatge de l'empresa alemanya Enercon, especialitzada en la transformació de l'energia eòlica. El 1998, aquesta empresa va introduir un nou sistema de transformació del vent en energia elèctrica, molt més barat que la dels sistemes existents.

No obstant això, quan la companyia va intentar mercantilitzar aquest sistema als EUA, l'empresa americana Kenetech ho va impedir, indicant que ella tenia la patent. Va ser més tard quan un agent de l'agència d'espionatge nord-americà, NSA, va declarar (sota condicions d'anonimat) que ell havia robat els secrets d'Enercon a través de l'espionatge, entrant en el sistema d'informació d'aquesta empresa, passant més tard a Kenetech.

Aquest cas va ser presentat a la televisió alemanya, amb entrevista a l'agent de la NSA. El control del govern federal per part de la classe que la ciutadania nord-americana defineix correctament com la Corporate America, configura també els sistemes d'espionatge d'aquest govern, confonent els interessos del país amb els de les empreses que dominen el poder polític, incloent la seva política exterior. Així de clar.

Socialistes i comunistes lusitans demanen eleccions anticipades

El cap d'Estat de Portugal, Anibal Cavaco Silva, ha decidit aquest diumenge que l'actual Govern conservador continuï al poder després del fracàs del pacte de salvació nacional que va demanar als principals partits del país. El Partit Socialista portuguès (PS), principal de l'oposició, poc després ha manifestat el seu desacord amb la decisió del cap d'Estat i ha exigit eleccions anticipades amb el Partit Comunista de Portugal (PCP), que no va participar en les negociacions amb els conservadors, també censura la decisió presidencial i reclama eleccions.

El president lusità, que va anunciar la seva decisió en un discurs a la nació, va recordar que l'executiu té majoria absoluta al Parlament, però li va demanar "un major esforç per preservar les vies de diàleg obertes ara" i va anunciar que se sotmetrà a una moció de confiança.

Amb la confirmació del Govern del primer ministre Pedro Passos Coelho, Cavaco intenta tancar en va la crisi política oberta fa 19 dies a Portugal, arran de la renúncia com a ministre d'Exteriors del líder democristià, Paulo Portas, el partit garanteix la majoria governamental.

El president lusità va recordar que l'executiu "sempre es va mantenir en plenitud de funcions" i la seva majoria "inequívoca" ha de deixar clar als ulls dels portuguesos i dels socis europeus "que Portugal és un país governable".

Però va advertir que els dos partits de l'Executiu, el Socialdemòcrata (PSD, centredreta) i el Centre Democràtic Social Partit Popular (CDS-PP, democratacristià), han d'estar "sintonitzats de manera duradora i inequívoca", per concloure amb èxit el programa de rescat financer de Portugal, al juny de 2014.

El PS demana eleccions anticipades


El Partit Socialista portuguès (PS), principal de l'oposició, poc després ha manifestat el seu desacord amb la decisió del cap d'Estat i va exigir eleccions anticipades. El dirigent socialista Alberto Martins va expressar el respecte "institucional" a la decisió de Cavaco, però ha subratllat que el seu partit no està d'acord i considera insuficient la petició d'una moció de confiança a l'Executiu al Parlament.

El PS, que encapçala les enquestes electorals, va donar per acabat el divendres el diàleg amb els conservadors a la recerca d'un pacte de salvació nacional al qual Cavaco havia trucat per comptar amb un Executiu estable fins al final del programa de rescat financer, al juny de 2014.

Després de les fallides negociacions, el cap de l'Estat lusità ha anunciat avui al país que la millor solució és la continuïtat de l'actual Govern conservador, que posseeix una majoria absoluta "inequívoca" per mantenir-se al poder. Però el socialista Martins va reiterar que el país necessita un nou rumb en les polítiques econòmiques per sortir de la crisi i no una repetició de les mesures d'austeritat dels últims dos anys.

Segons el PS les solucions passen per donar suport a les petites i mitjanes empreses, donar prioritat a l'ocupació, reactivar l'economia i aconseguir així l'equilibri dels comptes públics.

"Continuarem lluitant perquè les nostres propostes siguin aprovades per atenuar les dificultats dels portuguesos", va afirmar el dirigent socialista.

Desacord en altres grups


El Partit Comunista de Portugal (PCP), que no va participar en les negociacions amb els conservadors, també va censurar la decisió presidencial i reclama eleccions anticipades. El líder dels comunistes, Jerónimo de Sousa, va considerar que la coalició conservadora és un Govern "mort" i va responsabilitzar al president Cavaco de portar al país "l'abisme".

De Sousa considerat que la crida a les urnes és un "imperatiu nacional" i la decisió del president de mantenir el Govern conservador no està justificada.

El tractament desigual del TC respecte al feixista Cobos

El comunicat de vuit magistrats del Tribunal Constitucional (TC), dijous passat, en defensa del seu president, Francisco Pérez dels Cobos, no ha acabat amb les preocupacions internes a la institució. Al TC es tem que el fet que el seu president no es donés de baixa com a militant del PP quan va ser nomenat magistrat pot generar multitud de problemes per a la bona marxa de nombrosos procediments.

En l'àmbit polític, Pérez dels Cobos, ha rebut ja dures crítiques. Ahir, l'exministre socialista de Justícia Francisco Caamaño també va ser contundent: "Que l'àrbitre del joc sigui militant d'un partit no se sosté democràticament", va dir, posant l'accent en el fet que part de la tasca del TC es basa en resoldre els recursos presentats per senadors i diputats "d'un grup polític" contra lleis que aprova altra formació.

I al Constitucional també preocupen les repercussions de l'afiliació de Pérez dels Cobos, que va mantenir en la fase inicial del seu mandat, per la pròpia doctrina del Constitucional, i singularment la vista de la recusació presentada contra el magistrat Pablo Pérez-Tremps durant els debats de l'Estatut. Amb l'afegit que llavors va ser el PP qui va plantejar la suposada falta d'objectivitat de Pérez-Tremps per haver realitzat un treball acadèmic sobre qüestions després plantejades en el procés de reforma estatutària.

En mitjans del TC s'admet que llavors es va posar el llistó molt alt en les exigències als magistrats perquè no pugui qüestionar la seva imparcialitat. I se subratlla que el tribunal pot quedar presoner de la seva doctrina o, si decideix ignorar-la, incórrer en contradiccions insalvables. Segons el parer del TC, l'estudi que va fer Tremps el 2003 per encàrrec d'una fundació vinculada a la Generalitat i pel qual va cobrar 6.000 euros, va suposar una "presa de posició" sobre els límits constitucionals en l'assumpció de competències per part de les institucions catalanes. Es va entendre llavors que aquesta circumstància "constitueix un element objectiu que raonablement permet la suspicàcia de la part recusant sobre la imparcialitat amb la qual el magistrat recusat està en condicions d'abordar l'enjudiciament de la norma impugnada".

Per al TC, la mera existència de "suspicàcia" cap a un magistrat és motiu per qüestionar la seva permanència en un debat, i va apartar Pérez-Tremps del relatiu a la reforma de l'Estatut. La resolució veia com determinant que una de les parts del procés, el PP, podia "dubtar de la manca de prevenció i de la posició objectiva del magistrat".

El treball que va realitzar Pérez-Tremps per l'Institut d'Estudis Autonòmics es referia a l'activitat exterior de les autonomies, assumpte tangencial en la reforma de l'Estatut. Però n'hi va haver prou per qüestionar la seva imparcialitat. Ara, la compatibilitat entre militància política i exercici de la funció de magistrat del TC no s'estima mereixedora d'aquesta objecció. Almenys així ha estat en la primera reacció del TC, que possiblement no sigui l'únic pronunciament sobre l'assumpte.

De fet, ja s'han anunciat diverses iniciatives per qüestionar aquesta compatibilitat i plantejar si algunes decisions del Constitucional han quedat viciades d'arrel per haver pres part en elles el llavors magistrat Pérez dels Cobos quan encara era militant del PP.

I en matèria de contradiccions amb una postura prèvia, cal recordar que el PP no només va recusar el magistrat Tremps, sinó que va plantejar la mateixa iniciativa pel que fa a la llavors presidenta del TC, María Emilia Casas. Fonts del Constitucional van explicar llavors que hi va haver una negociació interna en la qual Casas va rebre el missatge que la recusació presentada contra ella no prosperaria si era admesa la relativa a Pérez-Tremps. La iniciativa contra la presidenta mai va tenir moltes possibilitats de ser acceptada, però va fer de palanca per aconseguir l'altra.

I l'argument clau del PP per apartar Casas va ser que "es troba casada amb una de les persones que va assessorar sobre la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya, que és precisament l'objecte d'aquest recurs, el que d'acord amb la llei li impedeix entrar a jutjar el cas ". El marit de Cases és Jesús Leguina, catedràtic de Dret Administratiu, qui també havia realitzat un estudi per a la citada entitat vinculada a la Generalitat. D'acord amb la tesi que el PP va defensar llavors, la tasca acadèmica del marit de Cases era suficient per apartar-la de la sentència sobre l'Estatut. Però ara, la militància política és suposadament innòcua.