diumenge, 16 de juny de 2013

Krugman: "la reducció de l'atur no és una prioritat de primer ordre per a l'elit política"

"Per què la reducció de l'atur no és una prioritat política de primer ordre?". El professor d'Economia de Princeton i Nobel de 2008, Paul Krugman, acusa els polítics neoliberals d'Estats Units i Europa de mostrar un "gran desdeny" cap a un problema per al qual exigeix ​​immediates mesures.

Krugman, des de la seva tribuna setmanal publicada en Negocis, recorda que una situació normal anterior a l'inici de la crisi financera era la que generava un milió o més de llocs de treball a l'any en una economia on la taxa d'atur no se situava per sobre del 5%, excepte en breus períodes de recessió, i en què hi havia pocs aturats de llarga durada.

Per això, indica el Nobel d'Economia, "la situació en què ens trobem no és acceptable" i critica el fet que la creació d'ocupació no sigui la prioritat dels mandataris mundials, obsessionats -fins ara- amb els dèficits pressupostaris i les retallades d'inversió que, segons Krugman, "han contribuït a destruir llocs de treball".

L'economista acusa l'elit política d'adoptar una postura entre la complaença i el fatalisme respecte a l'atur, d'haver-se instal·lat en "el gran desdeny", i els constreny perquè "deixin d'arronsar les espatlles i facin la seva feina".

Per Krugman les possibles explicacions perquè la reducció de l'atur no és una prioritat política pels neoliberals són tres:

-No senten la necessitat urgent d'actuar mentre es creïn llocs de treball, no es perdin i l'atur s'estabilitzi o disminueixi.

-L'atur no tenen gaire veu política

-Els anomenats 'falcons' del dèficit -malgrat que les seves tesis estan en hores baixes- estarien pressionant la Reserva dels EUA, per exemple, perquè no emprengui cap acció.

Els sindicats reclamen un pla europeu per l'ocupació i acabar amb el neoliberalisme

Milers de manifestants recorren els carrers del centre de Barcelona (foto) en una de les mobilitzacions convocades arreu de l'Estat per fer arribar a Europa el rebuig a les polítiques d'austeritat i la demanda que posi en marxa un pla de creixement, amb l'objectiu prioritari de crear ocupació. Els sindicats convocants, CCOO, la UGT i la Usoc, se sumen així a una convocatòria d'abast europeu per reclamar una Europa més social, un clam que esperen fer arribar de cara a la propera trobada de líders europeus del 27 de juny.

La mobilització també ha tingut rèplica a Madrid, on el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha exigit un pla de xoc basat amb inversions europees que sigui realment "el motor d'arrencada de les economies paralitzades i bloquejades".

La seva proposta és invertir entre l'1% i el 2% del PIB en aquest pla de xoc. Pels sindicats aquesta és l'única manera de regenerar la situació i crear ocupació.

Per a que sigui possible un canvi a Europa, el secretari general d'UGT, Cándido Méndez, creu que cal una condició prèvia i indispensable que és que la UE "es tregui de sobre el jou de la política de retallades que exigeix Alemanya". Si no es fa, segons Méndez, es parlarà molt de combatre l'atur o aconseguir més crèdit però el govern espanyol "podria tornar igual o pitjor" de com partirà a la cimera.

La dictadura islamista d'Erdogan desallotja Taksim i Gezi amb gasos


La plaça Taksim d'Istanbul ha despertat neta i buida aquest diumenge, després de la convulsa matinada viscuda a Turquia pel desallotjament violent de la plaça i del veí parc Gezi, origen de les protestes fa ja gairebé 20 dies. Entre els ciutadans allà congregats hi havia moltes famílies amb nens que, refugiats en un hotel proper, van ser igualment gasejats (foto). La dictadura adverteix que qui entri Taksim serà considerat terrorista.

A les 21.00 hores de dissabte el parc Gezi estava ple i de sobte la policia ha forçat el desallotjament llançant gasos lacrimògens, el que ha fet que la majoria abandonés el parc el més aviat possible, assegura l'enviada especial de TVE, Anna Bosh, que ha estat testimoni de les protestes. Bosh afegeix que entre els ciutadans congregats hi havia moltes famílies amb nens.

Molts dels acampats s'han refugiat en un hotel pròxim i allà han estat igualment gasejats. En menys d'una hora, la maquinària pesada de la policia ja estava netejant l'acampada al parc Gezi.

Al llarg d'aquesta matinada, els carrers propers al parc han estat tallades per impedir el retorn dels manifestants. El desallotjament ha provocat marxes indignades improvisades a la capital turca i altres ciutats. "Els trets de boles de gas, a prop o en la llunyania, han estat el so de la nit", assegura Anna Bosh.


Tracten de prendre la plaça sense èxit

Diversos milers de persones de diversos barris d'Istanbul han sortit al carrer en resposta al sobtat desallotjament policial del parc Gezi i han marxant durant la matinada cap a la cèntrica plaça de Taksim, veïna al parc, tot i que el fort desplegament policial els ha tallat el pas.

En diverses ciutats del país s'han repetit les protestes. A Ankara milers de persones s'han reunit per protestar pel que ha passat a Istanbul.

Al capdavant de la protesta estava la líder opositora Emine Ulker Tarhan. "Erdogan no pot tolerar els manifestants, per això ell ha atacat amb duresa a la gent al parc Gezi aquesta tarda. Som germans i germanes. L'ha d'entendre això. Així només es comporten els dictadors. Fins i tot Europa ha vist això. Fins i tot encara que tard, el Parlament Europeu va criticar aquestes accions. Però no és suficient", ha dit.

Qui entri a Taksim, considerat terrorista


El ministre turc d'Afers Europeus, Egemen Bagis, ha assegurat aquest diumenge que qui entri a la plaça Taksim serà considerat membre d'una organització terrorista.

"A partir d'aquest moment, qualsevol persona que es trobi allà, lamentablement haurà de ser considerada per l'Estat com a membre d'una organització terrorista", ha advertit en una entrevista amb la televisió A Haver.

Bagis va demanar que tornessin a casa "tots els ciutadans que recolzaven aquestes accions", en referència a les protestes a Taksim i Gezi, segons les declaracions recollides pel diari turc Hürriyet.

El responsable turc ha vingut criticant en els dies passats als mitjans de comunicació estrangers en dir que traslladaven una imatge desequilibrada del que succeïa al país.

Nens de Castelló busquen menjar a les papereres del col·legi

El deteriorament de la situació econòmica de les famílies castellonenques -espoliades pels governs de mafiosos del PP- afecta de ple a la població infantil. La Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes (FAPA) Penyagolosa ha constatat en la província casos de nens que busquen menjar a les papereres del col·legi i també tenen constància de mestres que porten aliments a classe per repartir-los entre alumnes necessitats. "Sabem que en alguns col·legis hi ha nens que es maregen perquè no han esmorzat o sopat".

"També ens han traslladat casos d'alumnes que busquen menjar a les papereres i tenim constància que hi ha algun professor que porta fruita al centre per repartir-la. Això està passant a Castelló", relata la presidenta de FAPA Penyagolosa, María Dolores Tirado.

Una situació que pot empitjorar amb la interrupció del menjador escolar, que garanteix almenys un àpat equilibrat al dia als nens. Diverses associacions han donat la veu d'alarma davant la precària situació en què es poden quedar les famílies més necessitades quan els seus fills, en les vacances d'estiu, no puguin seguir becats en els menjadors escolars. Alerten dels riscos de desnutrició infantil.

Menjadors socials


Els menjadors socials s'han convertit en taula de salvació per a molta gent sense recursos. El Pare Ricardo confirma un notable increment de persones que van al seu. Els caps de setmana, quan no hi ha classe ni menjador escolar, "vénen les famílies amb els fills", admet. El Pare Ricardo afirma que amb el final del curs escolar "potser es noti" més afluència de nens. Per la seva banda, a Càritas no han constatat presència de menors al seu menjador. Des de l'entitat afirmen que si els arriba algun cas d'un nen amb problemes nutricionals es deriva a Serveis Socials.

El berenar de Creu Roja

Creu Roja té en marxa a la província el programa Promoció Èxit Escolar. Va sorgir amb el propòsit de prevenir el fracàs escolar a través de classes de reforç. No obstant això, des de Creu Roja van detectar que els menors participants no tenien una dieta variada i van decidir proporcionar un berenar, que inclou lactis i fruita, entre d'altres aliments. També s'ha impartit alguna xerrada sobre nutrició a les seves famílies.

El programa ha inclòs 150 menors d'entre 4 i 16 anys a Castelló, Sant Mateu, Almassora, Vila-real, Peníscola, Vinaròs, la Vall d'Uixó, Cabanes i Borriana. Creu Roja estudia donar continuïtat a aquesta iniciativa en els mesos estivals, incloent el repartiment d'aliments.

Alarma social

Davant la imminent finalització del curs escolar s'ha advertit de la situació de desemparament en què queden molts menors a la Comunitat Valenciana. Diversos col · lectius alerten que sense el menjador de l'escola aquests nens no disposaran de l'alimentació mínima diària.

La Diputació de València, avançant de nou a la resta d'administracions, té previst aprovar un decret per destinar mig milió d'euros als ajuntaments valencians per tal que es garanteixi almenys un àpat al dia als nens amb risc de desnutrició. Una posició que constata amb la de la Generalitat, que ni tan sols pot atendre els pagaments de les beques de menjador ja compromeses ja que els diners va a parar a les butxaques de la màfia del PP.

Moliner no es planteja un pla com el de Rus per garantir un àpat diari

La Diputació de Castelló-a mans de la banda del corrupte Carlos Fabra-no es planteja una iniciativa com la impulsada a València per a garantir un àpat al dia als nens amb riscos de desnutrició en els mesos estivals en què no hi ha menjador escolar. Des de l'entitat castellonenca afirmen que cap col · lectiu o ajuntament ha demanat actuar en aquest sentit.

El programa d'ajuts de la Diputació de València està destinat a nens de tres a dotze anys i abastarà els 65 dies laborals que hi ha des de l'1 de juliol al 30 de setembre. L'objectiu és proporcionar un àpat diari a 2.325 nens. El preu del menú serà de 3,30 euros i la Diputació podrà fer front a un total de 151.151 menjars. Seran els ajuntaments els responsables d'organitzar la dispensació dels àpats en funció de les circumstàncies i les disponibilitats del municipi. Des de l'oposició demanen a Moliner que emuli Rus.

Els Germans Musulmans, a sou dels EUA, declaren la guerra a Síria

El president islamista dels Germans Musulmans d'Egipte, col·locat per la propaganda i el finançament dels EUA, Mohammad Mursi, va anunciar la vigília la ruptura de les relacions diplomàtiques amb Síria i va cridar a l'imperialisme internacional a imposar una zona d'exclusió aèria sobre el país àrab, seguint les ordres de l'imperialisme feixista ianqui i les tiranies del Golf, el que suposa de fet una declaració de guerra.

"Hem decidit trencar les relacions diplomàtiques amb l'actual règim sirià i tancar la seva ambaixada al Caire. Així mateix, planegem retirar (de Damasc) al nostre encarregat de negocis", va declarar Mursi la vigília a l'intervenir al Caire en la multitudinària Conferència del Poble d'Egipte en Suport a Síria.

Així mateix, va cridar a la comunitat internacional a establir una zona d'exclusió aèria sobre Síria, segons ha informat AFP, i va exigir la retirada de combatents d'Hezbollah del país àrab.

Egipte no és el primer país a advocar per imposar una zona d'exclusió aèria sobre Síria, que impediria la Força Aèria del règim d'Assad llançar atacs contra els insurgents. Mentrestant, Exteriors de França estima que és poc probable que el Consell de Seguretat de l'ONU ho autoritzi tenint en compte la postura dels seus membres.