dilluns, 11 de març de 2013

Evo Morales critica davant l'ONU el fracàs de la política internacional sobre drogues

El president de Bolívia, Evo Morales, ha criticat davant la Comissió d'Estupefaents de l'ONU l'actual política internacional contra les drogues. Per Morales, la política ha fracassat perquè genera més violència i funciona com un "instrument de domini geopolític". Morales ha assegurat davant els delegats de l'ONU que "cada dia hi ha més drogues en els mercats, cada vegada hi ha més armes que alimenten la violència social, cada vegada més diners il·lícits encoberts pel secret bancari".

Segons un informe de l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte al qual ha accedit l'Agència EFE, al món es produeixen fins 253.000 morts anuals causades pel consum de drogues.

El document assenyala que l'estabilització o el descens del consum de drogues tradicionals, com la cocaïna, l'heroïna o el cànnabis, en importants mercats com Estats Units i Europa "es veu neutralitzada pel creixent ús d'aquestes drogues en parts d'Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia".

Un efecte invers a l'objectiu de la política internacional


El president de Bolívia ha assegurat que el resultat després de la Convenció de 1961 contra les drogues ha estat l'oposat al desitjat, pel que ha cridat a la reflexió sobre aquest fracàs.

"Les drogues il·lícites constitueixen la tercera indústria més rendible del món, segons un informe de Nacions Unides, després de la indústria alimentària i el petroli, amb un valor estimat de 450.000 milions anuals completament sota el control dels criminals", ha informat Evo Morales.

Morales denuncia l'ús geopolític de la lluita contra la droga


Alhora, ha denunciat el que considera "ús polític" i "geopolític" de la lluita contra les drogues per part de "algunes potències" -EUA i l'UE- i que ha portat al fracàs de l'estratègia contra el narcotràfic: "No és possible que darrere de les lluites contra el narcotràfic i el terrorisme estigui l'interès d'alguns països d'apropiar-se dels nostres recursos", ha denunciat Morales.

Ha destacat a més que, sense l'ajuda dels Estats Units, Bolívia ha reduït els seus camps de cultiu il·lícit de fulla de coca i ha animat a d'altres països a "nacionalitzar" també la lluita contra el narcotràfic.

De fet, l'ONU ha elogiat en els seus últims informes la reducció el 2011 del 12% dels coca al país andí, mentre a Colòmbia i Perú -amb governs de dretes i proianquis- s'han produït augments de les plantacions.

Amb 27.200 hectàrees sembrades, el país andí és el tercer productor de fulla de coca després de Colòmbia i Perú -controlades per les màfies d'EUA-, de les quals 12.000 són legals i estan destinades a usos tradicionals.

El president de Bolívia vindica el vi 'Mariani' amb cocaïna


El mandatari bolivià, ha aprofitat per reivindicar de nou la fulla de coca. Ha assegurat que en el seu estat natural no és una droga perillosa i que des de temps ancestrals és mastegada i utilitzada en altres usos tradicionals sense causar danys a la salut.

Ha assegurat que ja en el segle XIX es produïa a Europa un tònic conegut com "vi Mariani" (foto) i que era molt apreciat fins i tot pel papa Lleó XIII (1810-1903): "Tant de bo el nou papa que serà designat aviat reprengui l'ús del vi Mariani", ha ironitzat Morales.

Un policia afganès mata dos militars nord-americans i fereix altres quatre

Un membre de la Policia Local Afganesa ha matat avui a dos militars nord-americans i n'ha ferit quatre a la província de Wardak, al centre de l'Afganistan. Segons fonts policials, els agents afganesos estaven preparant una operació conjunta amb militars dels EUA al districte de Jalrez quan un dels policies va obrir foc contra els nord-americans.

Els militars van respondre i van matar l'atacant. En el tiroteig també va resultar ferit el cap de la Policia Nacional Afganesa al districte de Jalrez, el coronel Alauddin.

El portaveu del govern provincial, Attaullah Khogyani, va confirmar els fets i va comentar que les autoritats van iniciar una investigació.

Es tracta ja del tercer atac de policies afganesos contra militars de l'OTAN des de començament d'any. Un total de 80 militars i civils de l'OTAN i de la Força Internacional d'Assistència a la Seguretat (ISAF) han mort de mans dels militars i policies afganesos.

Les factures d'Orange Market es dictaven desde el govern del PP valencià

Directament des de la presidència del PP arribaven les factures de la signatura Orange Market, implicada en el finançament il·legal del PP, a les empreses a les quals calia demanar diners a canvi de favors. El cas del pagament de l'estand de l'edició del 2009 de Fitur (Fira Internacional de Turisme), que actualment investiga el TSJCV, és un bon exemple del desvergonyiment amb què operava la trama.

Els correus electrònics entre Presidència i la Ciutat de les Arts i les Ciències -una de les moltes empreses públiques i privades que van participar-. Aquests correu electrònic demostren fins a quin punt la pràctica era comuna.

L'intercanvi de correus electrònics es va produir a principis de gener de 2009, i hi participen Cándido Herrero, mà dreta d'Álvaro Pérez, El Bigotes (director d'Orange Market), i una funcionària de rang intermedi de la conselleria de Presidència, Natalia Rodríguez. També participa en la conversa Vanessa Borrás, responsable del departament de vendes de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Tot el procés per aconseguir que els diners públics acabés en les arques d'Orange Market s'orquestrava des de la Presidència del Govern del Pp valencià.

Fins a tal punt va arribar el control dels alts responsables de l'administració valenciana, llavors amb Francisco Camps com a president del Consell, que fins a les factures de l'empresa es controlaven en despatxos públics. En total, amb aquest mètode, es calcula que la signatura del Bigotes va aconseguir captar prop de cinc milions d'euros.

Tal com consta en la factura que es reprodueix en aquest article, Natalia Rodríguez (treballadora de la direcció general de Promoció Institucional) és la persona encarregada de fer arribar a la Ciutat de les Arts i les Ciències una factura per valor de 54.837 euros.

La factura (foto), en la seva primera fulla, indica: "En resposta a la sol·licitud, ens complau adjuntar-hi el pressupost que creiem s'ajusta a les seves necessitats". En un lateral apareix una taronja tallada, l'escorça està pintada amb un mapamundi, la imatge corporativa d'Orange Market.

"Esperem que sigui del vostre interès i contempli els aspectes que ens van indicar, si us plau, si necessiten algun aclariment o canvi no dubtin en comunicar, ho farem com més aviat", continua l'e-mail.

El cridaner és que "la sol·licitud" per part de la Ciutat de les Arts i les Ciències mai va existir, sinó que va ser a Presidència on es va prendre la decisió que la institució hagués de contribuir al pagament de l'estand de Fitur.

D'altra banda, es diu que "esperem que sigui del vostre interès". No obstant això, en l'e-mail precedent s'indicava clarament que Dora Ibars, la llavors directora general de Promoció Institucional, havia estat la persona que va decidir l'import de la factura.

L'important d'aquests correus electrònics - que a la Generalitat del PP van intentar destruir però la policia va aconseguir trobar en un servidor confiscat a Orange Market --- és comprovar fins a quin punt el presumpte finançament irregular del Partit Popular valencià s'assumia amb total normalitat.

Natalia Rodríguez era un càrrec intermedi que, presumptament, seguia ordres dels seus superiors i treballava des del seu lloc de treball. Ho feia com si fos una més de les competències pròpies del seu lloc.

Tot i que la participació de Dora Ibars (que ha estat destituïda dues vegades del seu càrrec per aquest cas) és segura, és difícil de creure que no hi hagués ningú per sobre donant les ordres.

Aquesta és una de les línies que segueix el jutge instructor, José Ceres, que ha sol · licitat al PP valencià d'Alberto Fabra que identifiqui tots els càrrecs que treballaven en aquella època a Presidència.

Al costat de Dora Ibars, estan imputats en el cas Orange Market (en les diferents peces que s'instrueixen), les exconselleras de Turisme Angélica Such i Milagrosa Martínez. La llista inclou més de 20 noms.

"L'energia atòmica és massa cara"

L'energia atòmica està deixant d'usar-se a tot el món perquè no és rendible, i la seva importància serà cada vegada menor en el futur, opina Mycle Schneider, guanyador del Premi Nobel Alternatiu i editor de l'Informe Mundial sobre el Desenvolupament de l'Energia Nuclear. Què ens pot dir sobre els canvis que s'han produït en aquest sector després de la catàstrofe de Fukushima?

Mycle Schneider: L'energia nuclear està perdent significació a tot el món, això és un fet. En resum, es pot dir que la tendència a deixar d'usar l'energia atòmica s'està expandint de manera accelerada. El nombre de centrals nuclears disminueix cada vegada més, i el percentatge d'energia atòmica a la matriu energètica també és cada vegada més baix: a tot el món, fa 20 anys era del 17%, i avui està en un 11%.

Quin és, segons la seva opinió, el motiu d'aquesta tendència decreixent?

El motiu principal és el canvi que es va donar a l'opinió pública sobre això, a més de factors econòmics. L'energia atòmica s'encareix cada vegada més i hi ha altres fonts d'energia que es tornen cada vegada més competitives.

Quin és el motiu de l'encariment de l'energia nuclear?

D'una banda, la major complexitat de les instal·lacions, a més de les exigències pel que fa a seguretat, és a dir, per a la protecció contra atacs o accidents, que són cada vegada més altes. Això també té a veure, per descomptat, amb l'opinió pública, que, amb algunes diferències, fa que, en general, es reforcin les mesures de seguretat. En molts països hi ha centrals nuclears que el seu funcionament hauria d'estar prohibit, tal com s'opera actualment.

Quant costa una hora quilowatt produïda amb un sistema atòmic, amb totes les despeses incloses?

Això no es pot calcular exactament, perquè no hi ha un preu definit per al dipòsit final de residus radioactius. En tot el món no hi ha un sol dipòsit d'aquest tipus, és a dir, que després de 50 anys d'utilitzar l'energia nuclear, encara no coneixem el cost total de la mateixa. A això se suma l'interrogant sobre la suma per assegurar una central en cas d'accident. Les estimacions per a la catàstrofe de Fukushima oscil·len entre els 130 i els 650.000 milions de dòlars. Si se les assegurés per aquestes sumes, llavors una hora quilowatt costaria aproximadament més d'un euro. (...) Però el cost final no es coneix, i això dificulta a les empreses la presa de crèdit, que ja de per si és de diversos milers de milions d'euros.

Xina i Índia tenien plans molt ambiciosos en l'àrea energètica. Segueixen tenint-los?

Xina és l'únic país que continua apostant a les centrals nuclears de manera massiva, amb unes 29 en construcció. Però a la Xina s'inverteix molt més diners encara en energies renovables. Ja abans de Fukushima, invertia unes cinc vegades més que en energia atòmica. I el 2012, calculo que només l'energia eòlica va produir més electricitat que l'energia nuclear. També a la Xina la competitivitat de les renovables va en augment.

Quant a Japó, hi havia una enorme fe en l'energia atòmica fins que es va produir l'accident de Fukushima. Ara, la població és molt crítica sobre això, però el govern segueix donant suport l'energia nuclear. Com veu vostè l'evolució d'aquest panorama en el futur?

Al Japó tenim gairebé una situació prerevolucionària. Des de fora és molt difícil entendre la magnitud del drama i la commoció que experimenta la gent. Fukushima no és només una catàstrofe mediambiental i sanitària, sinó un fet que ha posat sobre la taula i fins i tot ha destruït la credibilitat de la tecnologia, les autoritats, el govern i la tecnocràcia. Això ha conduït a una divisió en la societat. D'una banda, hi ha els operadors de les centrals que, com és lògic, volen que segueixin funcionant els reactors, i els bancs, els grans accionistes i les empreses proveïdores. Per l'altre costat hi ha la societat civil, que els rebutja amb vehemència. En aquest moment hi ha només dos de 50 centrals en funcionament, i la perspectiva que se'ls torni a posar en marxa, o que es construeixin noves centrals, és molt petita.

Com s'estima que serà l'evolució de l'energia atòmica a nivell global?

Podem partir que el percentatge d'energia nuclear en la producció global d'energia seguirà contraient-se, i que en les dues pròximes dècades només quedarà un petit percentatge d'energia atòmica a la matriu energètica, probablement de menys d'un 5% el 2030.

Mycle Schneider és expert en energia nuclear i observador independent del desenvolupament de la indústria atòmica global. És editor de l'Informe Anual Sobre el Desenvolupament de l'Indústria Nuclear, docent i assessor independent de diversos governs i organitzacions internacionals. El 1997 va rebre el Premi Nobel Alternatiu per la seva tasca.

Denuncien el «malbaratament» econòmic que suposen la despesa militar i les obres del TAV

Col·lectius antimilitaristes i activistes contra el TAV han denunciat a Bilbo el «malbaratament» de recursos econòmics que suposen la despesa militar i les obres del TAV, el que està portant a «retallar» en altres àmbits com la sanitat i l'educació, a més que «deixa en bolquers» els drets socials. La foto no és d'avui, però fa patxoca.

Diverses persones abillades amb bolquers s'han concentrat a les portes de la Delegació del Govern de Lakua de Bilbo per criticar que «en època de crisi», és «inassumible» la despesa de 16.500 milions d'euros destinats a la despesa militar cada any.

A través d'aquesta iniciativa es pretén animar a la ciutadania participar en la mobilització que es desenvoluparà a Bilbo dissabte contra els «retallades en els subsidis per desocupació, en les pensions, en les prestacions socials, en educació, en l'atenció sanitària o en els serveis socials públics », i que partirà a les 17.30 del Sagrat Cor.

En relació a les obres del Tren d'Alta Velocitat (TAV), han censurat la partida de 193 milions d'euros consignada per aquest 2013 per el Ministeri espanyol de Foment de cara al desenvolupament de les obres. «Mentrestant, el Govern Basc s'ha compromès públicament a destinar aquest any 350 milions d'euros per impulsar el ramal guipuscoà», han criticat.

En aquesta línia, han denunciat que, alhora que es dóna aquest «malbaratament» de recursos econòmics, des de l'Executiu de Lakua «es retalla en 132 milions d'euros» el pressupost d'Educació i «retalla 170.000.000 a Osakidetza».

«Mentrestant -han afegit-, la pobresa s'ha incrementat en un 28% en els últims quatre anys, fins a arribar a 114.000 persones, i un terç de la població té dificultats per arribar a final de mes i cobrir les seves necessitats bàsiques».

Segons els convocants, en quatre anys "s'ha duplicat" el nombre de famílies que no tenen recursos per atendre les seves despeses habituals, en passar de les 66.000 de 2008 a les 124.000 que pateixen aquesta situació en l'actualitat. «Això suposa un 24,5% de la població, 525.000 persones, mentre que el 5,7% (125.000 persones) no arriben a cobrir les seves necessitats més bàsiques», han lamentat.

Per tot això, els convocants, entre ells Argilan, Assemblea Oberta en Defensa de les Prestacions Socials, Assemblea de Invisibles, Berri-Otxoak (Barakaldo), Danok Lan (Galdakao) i Elkartzen, han criticat que "no hi ha diners per a res excepte per la despesa militar i el TAV».

L'Audiència admet la querella d'IU pels papers de Bárcenas

El jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez ha admès a tràmit la querella presentada per Izquierda Unida per la comptabilitat B del PP i ha citat a declarar entre el 25 i el 27 de març als 15 querellats, entre els quals es troben l'extresorer popular Luis Bárcenas, exdirigents d'aquesta formació com Rodrigo Rato, Ángel Acebes i Federico Trillo, i empresaris de la construcció.

En un acte dictat aquest dilluns, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 acorda l'obertura d'una investigació per aquests fets i ordena als querellats que "en l'improrrogable termini de set dies aportin còpia o relació dels ingressos dels que hagin estat beneficiaris entre 2002 i 2009 per administracions governades pel Partit Popular".

La querella, elaborada conjuntament amb l'Associació Justícia i Societat, l'Associació Lliure d'Advocats, Ecologistes en Acció i la Federació dels Verds, es dirigeix ​​contra els extesoreros del PP Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta, i els que fossin responsables d'organització, finances i assessoria legal del PP i exministres Ángel Acebes, Rodrigo Rato i Federico Trillo, per suposades comissions irregulars al PP entre els anys 2003 i 2008. Dels querellats, Bárcenas, Crespo i García Pozuelo estan ja imputats en la investigació sobre la trama Gürtel.

A més, es dirigeix ​​contra el president del Grup Sando, José Luis Sánchez Domínguez, que presumptament va donar als populars més un milió d'euros; Manuel Contreras Caro, president de Azvy, donant de 858.000 euros; Juan Manuel Villar Mir, expresident d'OHL , que va pagar més de mig milió d'euros, Luis de Rivero, expresident Sacyr Vallehermoso, donant de mig milió euros; Alfonso García Pozuelo, de construccions Hispànica, que va pagar entre 250.000 i 300.000 euros; Juan Manuel Fernández, d'Aldesa, també donant d'entre 250.000 i 300.000 euros, José Mayor Oreja, de Construccions de Foment i Contractes, que va pagar almenys 165.000 euros, Antonio Vilella, de Construccions Rubau, que va donar com a mínim 100.000 euros, Adolfo Sánchez, que hauria pagat 98.500 euros.

A tots ells els querellants atribueixen els delictes d'alteració de preus de concursos i subhastes públiques, receptació i blanqueig de capitals, suborn, prevaricació, tràfic d'influències, delictes contra la hisenda pública, frau i exaccions il·legals, encobriment, falsedat i apropiació indeguda de fons electorals i associació il·lícita.

IBEX-35: elevada distribució de dividends mentre cauen els beneficis i l'ocupació

CCOO ha presentat un informe sobre les juntes d'accionistes 2012 i l'evolució de les seves principals variables socioeconòmiques en el període 2007-2011 de les empreses de l'IBEX 35, que s'emmarca dins de l'activitat del sindicat per a la promoció de l'exercici de la propietat activa i la responsabilitat social en les inversions dels diferents instruments que componen la previsió social complementària del sistema d'ocupació (plans i fons de pensions d'ocupació, mutualitats de previsió social i entitats de previsió social voluntària) i en què els treballadors, partícips i beneficiaris tenen una participació significativa.

Les retribucions als accionistes via distribució de beneficis, devolució d'aportacions i/o dividends extraordinaris, en nombroses ocasions han estat elevades, en alguns casos superant fins i tot el 100% del benefici i no s'han adaptat a la conjuntura econòmica, en la qual descendeixen els beneficis i cau l'ocupació.

El 2011, s'han destinat a dividends 92.567.000 d'euros, el 70,8% dels beneficis, mentre que a reserves, es destinen 38.174.000, el 29,2%. Veiem que, tot i la mala evolució de l'economia, en tres dels cinc exercicis analitzats, les empreses han destinat més del 75% dels seus beneficis a dividends, en lloc d'enfortir la seva posició i la seva capacitat de noves inversions. Només el 2009, s'obté un millor equilibri en el repartiment dels beneficis, entre dividends i reserves.

El II Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (2012-2014), signat el 25 de gener de 2012 per les confederacions sindicals CCOO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME, tracta de corregir aquest desajust i incideix en la moderació de totes les rendes, juntament amb la necessària reinversió empresarial de l'excedent, de manera que es permeti millorar l'endeutament i la competitivitat de les empreses. En l'estudi de l'any que ve, valorarem la seva implementació de manera específica.

- Els plans retributius o d'incentius proposats pel consell a la junta general solen ser poc transparents -no es coneix el nombre exacte de beneficiaris, ni les retribucions individualitzades a que donarien dret, en cas de complir les condicions-, no estan vinculats al llarg termini -com a molt tres anys- i en un nombre més que significatiu de casos es detecta una profunda opacitat i arbitrarietat en la determinació dels objectius de rendiment. Això fa que sigui especialment difícil valorar l'equitat del pla i la seva adequació als objectius de sostenibilitat en el llarg termini de l'empresa.

- En relació amb la votació consultiva es pot observar l'existència de múltiples plans (pla variable anual, pla plurianual, premis per tancar operacions concretes, plans de pensions, plans d'accions i opcions, etc.) Que resulten en retribucions globals molt elevades en la majoria de les grans empreses del selectiu. D'altra banda, si bé la informació ha anat millorant en els últims anys, és necessari establir un model homogeni d'informació en què s'inclogui també, en una sola xifra, la retribució global finalment percebuda per tot tipus de remuneracions de cadascun dels els consellers i la seva relació amb el salari mitjà i mitjà del treballador a l'empresa. D'altra banda, en l'àmbit de regulació, caldria seguir avançant fins arribar al vot vinculant, no únicament consultiu.

- Com a resultat de tot això, trobem que en el període 2007-2011, els beneficis es redueixen a 17.374.000, el que representa una disminució d'un 36,3%, però, les remuneracions dels consellers el 2011 han estat de 286 milions d'euros, mentre que el 2007 van ser de 268,5 milions el que suposa un increment del 6,5%. La reducció dels beneficis, juntament amb l'increment de les remuneracions dels consells ha suposat que els seus remuneracions hagin passat del 0,6% del benefici el 2007 al 0,9% el 2011. En el cas dels consellers executius, la ràtio salari mitjà conseller executiu / salari mitjà treballador el 2007 era de 76,4 i en tan sols 4 anys passa a 83,6 (2011). Això suposa un increment de 7,2 punts (9,4%).

D'altra banda, la ràtio mitjana directiu/salari mitjà treballador s'ha incrementat de 22,1-23,8, mentre que la mitjana se situa en 23,6. Això suposa un creixement del 7,7% amb relació al 2007 i del 6,9% sobre la mitjana. D'aquestes dades podem extreure la conclusió que les empreses de l'IBEX 35 també han patit la crisi, però que no ha incidit en les remuneracions dels seus gestors i directius, que lluny d'adaptar al comportament dels resultats de les seves empreses, en molts casos, han incrementat les seves remuneracions, han anat deslligant les mateixes dels resultats obtinguts i han obert el seu ventall salarial amb els assalariats.

Això, en gran part, es deu, com hem vist anteriorment, a la fixació de criteris opacs i arbitraris en el procés de determinar les retribucions de consellers i directius.

"No són desnonaments, són assassinats senyor Rajoy"

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha començat la seva campanya d'escridassades als neoliberals i corruptes amb tota la força. Un grup d'activistes s'ha concentrat davant de l'hotel Ritz a Madrid, on Rajoy festeja un esmorzar informatiu amb la secretària general del seu partit, María Dolores de Cospedal. Foto: Manifestants de la PAH davant el Ritz esperen Rajoy i la cúpula del PP.

Mariano Rajoy ha hagut d'escoltar a la seva entrada el crit de "no són desnonaments, són assassinats", mentre que a la número dos del partit li han preguntat: "¿Que és una dimissió en diferit?". Al vicesecretari general, Javier Arenas, l'han interrogat sobre si ja havia "recollit els sobres" i a l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, li han donat les “gràcies pels hospitals”, entre esbroncades i xiulets.

Els activistes s'han quedat davant de l'hotel amb la intenció de repetir la bronca a la sortida. L'objectiu de la PAH és assetjar allà on vagin e4ls diputats de PP fins a aconseguir que no rebaixin la Iniciativa Popular Legislativa (ILP) de la dació en pagament durant la seva tramitació al Congrés.

La nazi Cospedal acusa els nacionalistes de "irresponsables"

La secretària general dels nazionalistes espanyols del PP, María Dolores de Cospedal, ha afirmat aquest dilluns des de Madrid que si ella hagués estat en la situació d'Alicia Sánchez-Camacho "també hagués renunciat" a l'escorta dels Mossos d'Esquadra "després de les notícies que hem conegut" i que avui han quedat desmentides, deixant a la Policia Nacional a l'alçada de la Gestapo. La nazionalista carpetovetònica i boca mentidera de la seva organització mafiosa ha acusat els partits sobiranistes de tenir un comportament "irresponsable i perillós".

"Quan es tracta que a una persona li donin protecció, aquesta persona ha de sentir protegida però també segura en la seva intimitat, com és lògic, i no entenc per què això pot donar lloc a la crítica", ha dit abans de matisar que " una cosa és un cos molt professional com els Mossos i una altra com actuen els seus dirigents".

Cospedal ha fet aquestes manifestacions en un esmorzar informatiu a Madrid on ha estat presentada pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i han estat presents bona part dels seus companys del Consell de Ministres. La secretària general del PP ha respost a diverses preguntes relacionades amb l'actualitat política a Catalunya, mentre que el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha esquivat la premsa a la sortida de l'acte.

La nazionalista carpetovetònica ha aprofitat l'ocasió per acusar els partits sobiranistes de tenir un comportament "irresponsable i perillós" i va afirmar que el que "preocupa a ella" és "l'ús dels sentiments per part d'alguns per fer política o justificar la seva pròpia existència ", obviant la manipulació del franquisme que ella representay els atacs i la corrupció general del nazisme espanyolista contra tots els espanyols i contra l'estat de dret.

En tot cas, i respecte al procés sobiranista a Catalunya, ha assegurat que el seu Govern feixista "està fent i farà el que és la seva obligació, que és garantir el compliment de la Llei" que el franquisme va imposar i que no té ni credibilitat ni és més que un cúmul d'estupideses, com és la Costitución monàrquica que per al PP és dogma de fe per a necis, com la resta de les seves creences, tant econòmiques com polítiques, fonamentades sobre la falsedat i la mentida.

Una desimboltura tan grollera com propia de 'la bien pagá', la cortesana i virreina de Castella.

El Parlament de Nafarroa exigeix ​​la dimissió de Yolanda Barcina

La Mesa i Junta de Portaveus del Parlament de Nafarroa ha aprovat una declaració institucional en la qual demana la dimissió de la presidenta de l'Executiu navarrès, Yolanda Barcina, per la seva gestió a Caja Navarra. Ha comptat amb el vot favorable de Bildu, Aralar-NaBai, PSN i IE. Els franquistes d'UPN i PPN han votat en contra.

La Mesa i Junta de Portaveus del Parlament de Nafarroa ha aprovat una declaració institucional presentada per Bildu i Aralar-NaBai en què es reclama la dimissió de la presidenta de l'Executiu navarrès, Yolanda Barcina, per la seva gestió a Caja Navarra. A més d'aquests dos grups, el text ha comptat amb el suport de PSN i IE, mentre que UPN i PPN han votat en contra.

El text aprovat diu així: «El Parlament reprova l'actuació del Govern de Navarra i de la seva presidenta, Yolanda Barcina, en la gestió de Caja Navarra, declarant per això la necessària procedència de la seva dimissió».

Barcina va cobrar 6.500 euros d'una empresa pública sense assistir a les reunions del Consell

La presidenta del Govern de Nafarroa, Yolanda Barcina, hauria cobrat el 2009 i 2011 com a mínim 6.500 euros de l'empresa pública Vinsa sense assistir a les reunions del seu Consell d'Administració, del qual era vocal com alcaldessa de Iruñea.

El Grup Notícies revela avui un altre capítol de l'escàndol de les dietes cobrades per dirigents del Govern de Nafarroa. Segons publica 'Notícies de Navarra', Yolanda Barcina hauria cobrat almenys 6.500 euros de l'empresa pública Habitatges de Navarra SA (Vinsa) sense assistir a les reunions del seu Consell d'Administració, del qual era vocal com alcaldessa de Iruñea.

El Síndic insta la fiscalia a investigar l'estafa de preferents

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, enviarà a la fiscalia els bescanvis de participacions preferents de Caixa Laietana per accions de Bankia perquè decideixi si "existeixen indicis penals". Per Ribó, el bescanvi al que es van acollir el 90% dels 4.500 afectats, la majoria al Maresme, es va proposar en un moment en que "hi havia indicis suficients per preveure què passaria amb les accions de Bankia", però que tot i això, no es va advertir als inversors que adquirien un producte amb un "percentatge monumental de risc de fallida". Pel síndic, tot es va fer "amb una manca notable de respecte pel dret de les persones".

En aquest sentit, Ribó va recordar que en el cas de Caixa Laietana l'import comercialitzat en preferents va ser de 164 milions d'euros, i que el bescanvi, que es va vendre als afectats com l'única via per recuperar els seus diners, va començar amb els títols de Bankia valorats en 3,1 euros per poc desprès caure fins els 0,3 euros un cop es va suspendre la cotització borsària de l'entitat financera.

Per tot això, el Síndic insta les administracions públiques competents a que adoptin les mesures adequades per sotmetre a arbitratge els casos de totes les persones que van contractar participacions preferents amb Caixa Laietana. Un procés d'arbitratge que s'hauria d'obrir en un termini màxim de tres mesos i finalitzar en el termini posterior de sis mesos amb l'objectiu que, en els casos més flagrants on es va produir un doble engany i sota supervisió de la Generalitat, s'adoptin les mesures adequades per retornar immediatament les quantitats invertides als afectats amb la garantia del Frob.

De la seva banda, l'alcalde de Mataró, Joan Mora, es va mostrar esperançat en que "des de la bona política" es pugui resoldre un conflicte que a la capital del Maresme afecta directa o indirectament unes 15.000 persones, el 12% de la població. En aquest sentit, Mora va destacar que trobar una solució aplicant les recomanacions del Síndic rebaixarà la tensió social al municipi on els afectats, que "cada dia estan més contra les cordes", ha assegurat, han vist en les manifestacions l'única via per reclamar els estalvis "de tota una vida".
EnviarAmic

La pedofília afecta el conclave de la màfia vaticana

Acusen el cardenal Domenico Calcagno de protegir un capellà que va violar a desenes de nens durant 30 anys. L'escàndol implica el nazi i pedòfil Ratzinger que coneixia els casos. Francesco Zanardi, que va patir abusos sexuals a mans d'un sacerdot a l'edat de 10 anys, ha demanat que el cardenal Domenico Calcagno sigui expulsat del conclave que elegirà el pròxim Papa per encobrir el sacerdot Nello Giraudo, el rector acusat dels abusos.

En una roda de premsa, Zanardi va mostrar una carta amb data del 2003, escrita pel llavors bisbe de Savona, Domenico Calcagno, que ara és un dels 115 cardenals electors, en la qual consultava l', en aquell temps, cardenal Joseph Ratzinger, què fer amb el pare Giraudo, denunciat repetides vegades per abusos sexuals.

En la missiva, Calcagno proposava que Giraudo, mentrestant, continués amb els seus "deures pastorals", robar i violar nens, que és al que es dedica la secta vaticana des del seus inicis al s.IV.

Segons Zanardi, no hi va haver resposta per part de Ratzinger i Giraudo continuar servint com a sacerdot, fins a l'any passat, quan va ser condemnat a un any de suspensió per abusar d'un menor.

"El Vaticà i el Col·legi de Cardenals han d'assumir la responsabilitat per les accions del seu sacerdot pedòfil", va dir Zanardi. "El cardenal Calcagno no ha de participar en l'elecció d'un nou Papa", va afegir.

Zanardi també va descriure com va ser detingut durant dues hores per la gendarmeria vaticana en intentar presentar una petició amb més de 12.500 firmes per exigir que el cardenal Calcagno fos expulsat del conclave.

Per la seva part el portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, en ser abordat pels periodistes sobre aquest assumpte, ha assenyalat que "les acusacions contra Calcagno no tenen fonament", amb el cinisme cardenalici habitual entre mafiosos i pederastes.

El FROB va salvar als promotors que ara seu a la banqueta per saquejar Banc de València

El Banc de València, controlat pel FROB abans de la seva venda a La Caixa, va refinançar de manera generalitzada préstecs a promotors abans d'haver de traspassar-los al Sareb (el "banc dolent") el 31 de desembre. I no només això, sinó que el seu administrador provisional, José Antonio Iturriaga (foto), ho va fer en millors condicions de les que es van signar inicialment quan el banc estava controlat per Bankia, segons diverses fonts coneixedores de la situació.

Posteriorment, el mateix FROB que va nomenar Iturriaga s'ha querellat contra alguns d'aquests promotors per ser culpables del 'saqueig' de l'entitat que la va acabar portant a la insolvència.

El refinançament generalitzat dels crèdits de promotors era gairebé indiferent per a l'entitat, ja que havia de traspassar al 'banc dolent' tant els crèdits (sans o morosos) com els actius que s'hauria adjudicat com a garantia en cas d'haver-se executat aquests préstecs. Per tant, els afavorits per aquesta política han estat els propis empresaris del totxo, que d'aquesta manera han rebut l'oxigen necessari per a seguir vius durant un temps addicional doncs, si no els hagués refinançat, la majoria hauria entrat en concurs de creditors.

Altres fonts pròximes a l'entitat asseguren que no es tracta d'una pràctica generalitzada i que la decisió de refinançar es prenia en un comitè de riscos amb criteris professionals, en molts casos a canvi de garanties addicionals. Però les primeres fonts citades expliquen que Iturriaga citava al seu despatx personalment als promotors, amb la finalitat de "estrènyer els llaços del Banc de València amb l'empresariat local", en vigílies del seu traspàs a La Caixa, que es va quedar amb l'entitat al novembre en una subhasta exprés per un euro i amb ajudes públiques per valor de 9.850 milions.

Es dóna la circumstància que molts dels empresaris refinançats són els mateixos als quals el propi FROB acusa de ser els responsables del 'saqueig' del Banc de València, que finalment va conduir a la insolvència de l'entitat. Entre ells, apareixen els implicats en l'operació Reva (Regadius i Energia de València) sobre més de 9 milions de metres quadrats en Riba-roja, que pretenia ser un dels majors pelotazos immobiliaris de la bombolla, en què es va implicar fins Lehman Brothers (el ministre de Guindos) i que va acabar sent el paradigma del seu esclat: Juan Bautista Soler, Salvador Vila, Javier Soler i José Soler Crespo, que van muntar la societat Nou Litoral juntament amb el Banc de València per comprar els drets de Reva a preu d'or a la immobiliària en fallida Llanera.

El FROB s'ha querellat contra els dos primers, així com contra el notari Carlos Pascual, propietari de la societat Faverch, que posseeix una de les parcel·les d'aquest projecte i de qui el crèdit també va ser refinançat per Iturriaga. Altres empresaris contra els que s'ha querellat el fons de rescat bancari són l'expresident i l'exvicepresidenta de Metrovacesa Joaquín Rivero i María Victoria Soler, així com Rafael Ruiz-Jarabo, Fernando Polanco, Teresa Villalba, Ramon Salvador Águeda, Vicente Fons, José Parra, Dimas d'Andrés, Francisco d'Andrés, Salvador Pons, Isabel Pons, Tito José Pajares Sant Román, José Antonio San Román Rosat i Eugenio Calabuig, president d'Aigües de València.

Aquestes actuacions es dirigeixen també contra l'exconseller delegat de l'entitat valenciana Domingo Parra (el principal culpable de l'enfonsament del banc, segons el FROB), la seva dona María José Aznar, l'expresident de Bancaixa José Luis Olivas, l'exconseller delegat de la seva filial Bancaixa Hàbitat, José Cortina, i el substitut de Olivas a la presidència del Banc de València, Aurelio Izquierdo. El mateix ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha assegurat que Banc de València és el resum de "totes les coses mal fetes".

La Caixa rebutja la continuïtat de Iturriaga

El mateix Iturriaga ha tractat de 'vendre' aquesta bona relació amb els empresaris valencians perquè La Caixa el mantingués al capdavant del Banc de València una vegada que prengués el seu control, però l'entitat que presideix Isidre Fainé no ha volgut saber res d'ell, al contrari del que va fer amb els copresidents de Banca Cívica, Enrique Goñi i Antonio Pulido, als quals va nomenar consellers encara que després tots dos van renunciar als seus seients a l'entitat catalana.

Una plataforma d'afectats del Banc de València, que segons les fonts promouen Domingo Parra i Eugenio Calabuig, ha contraatacat amb una demanda contra el FROB, admesa a tràmit pel Jutjat del Mercantil número 3 de València. La vista prèvia se celebrarà el 13 de març, la vigília de la Junta d'Accionistes en la qual La Caixa prendrà el control de la societat. Aquesta plataforma aprofitarà la vista per sol·licitar la paralització de la venda.

Els refinançaments massius no són només un problema del Banc de València, sinó de tota la banca espanyola. Aquesta pràctica és coneguda en el sector com la 'puntada de peu a seguir", i recentment JP Morgan Chase (Rockefeller) la denominava 'delay and pray' (retardar i resar). És a dir, quan un client no pot pagar un préstec, se li dóna més temps amb l'esperança que en el futur les coses li vagin millor i aconsegueixi saldar el deute. Ara bé, en molts casos aquestes esperances no tenen cap fonament, com evidència el cas de Reyal Urbis.

Es tracta de crèdits amb un enorme risc d'impagament i que tenen uns nivells de cobertura molt baixos en general. Per això, alguns analistes consideren que es tracta de la pròxima bomba de rellotgeria del sector i, en conseqüència, Brussel·les vol desactivar-la abans que esclati amb la imposició de noves provisions per aquests préstecs refinançats.

Una periodista diu que Prat la va recollir a prop del domicili del director de Método3

La periodista de successos Mayka Navarro ha revelat aquest dilluns que el director dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat (foto), la va recollir a ella a prop del domicili del director de Método 3, Francisco Marco, hores abans de la seva detenció el passat 18 de febrer. En un article, Navarro diu que va entrevistar el director de l'agència d'espionatge aquell dia i que després havia quedat per dinar amb Manel Prat. La revelació és important perquè justament la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, ha renunciat a l'escorta dels Mossos, entre d'altres coses, per la possibilitat que Manel Prat hagués estat vist amb el seu vehicle a la porta del cap de l'empresa d'espionatge Método 3.

Segons explica Navarro en un article avui al diari 'El Periódico', aquell dia es va entrevistar amb el director de Método 3, van xerrar mentre caminaven durant mitja hora, donant voltes a l'illa de cases del seu domicili, i només va entrar al portal en el moment d'acomiadar-se d'ell, quan també hi havia la dona de Marco.

Després, va telefonar a Manel Prat perquè havia quedat amb ell per dinar. Segons explica, se l i va fer tard i va trucar a Prat per avisar-lo de l'endarreriment i, com que el director de la policia anava en cotxe en direcció a la seu del Departament d'Interior, al costat de la redacció d''El Periódico', la va recollir amb el cotxe. Segons la periodista, va pujar al cotxe de Prat al carrer Consell de Cent amb Rambla de Catalunya cap a les 15.45 h.

Precisament ahir, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, va renunciar al servei d'escortes dels Mossos d'Esquadra a favor dels agents de la policia nacional espanyola. La popular va enviar una carta al conseller d'Interior, Ramon Espadaler, vinculant la seva decisió a les sospites sobre la possibilitat que el director general dels Mossos, Manel Prat, hagués estat vist amb el seu vehicle a la porta del cap de l'empresa d'espionatge Método 3.

A més, 'La Vanguardia' publica també una informació que coincideix amb la donada per Mayka Navarro, citant com a font un informe de la policia espanyola, que confirma que Manel Prat va recollir una dona a prop del domicili del director de Método 3 aquell dia, i que afegeix que els agents van seguir la dona perquè tenien instruccions de seguir qualsevol persona que es relacionés amb Marco.

Segons el contingut de l'informe policial, Marco es va entrevistar amb una dona a la cantonada del carrer Provença amb Aribau, i passats 35 minuts, es van separar. La dona va caminar Aribau avall, va baixar tres carrers fins a Aragó, i es va dirigir cap a Rambla Catalunya. En aquesta canonada, la dona és recollida per un vehicle oficial, que utilitza el director general de la policia.

El dia de la detenció de Francisco Marco el director general dels Mossos d'Esquadra va rebre una trucada poc abans de les quatre de la periodista Mayka Navarro. Per això va recollir-la a Rambla de Catalunya amb Consell de Cent, segons ell mateix ha explicat donant per bona la versió que la periodista publica aquest dilluns a El Periódico.

Els agents de policia de CNP haurien seguit Navarro -que sortia d'entrevistar-se amb Marco al domicili d'aquest- fins al cotxe de Prat, qui "no sabia d'on venia ella" ni tampoc va preguntar-li. Però en cap cas la periodista va pujar al cotxe davant del domicili de Marco, van quedar "un quilòmetre i mig més lluny d'on situa l'acció la informació de la policia". "Em preocupa que s'hagi manipulat un informe policial", ha lamentat.

Navarro i Prat es van veure durant "un quart d'hora" per parlar de temes que no tenien "res a veure amb Método 3". Va ser només un de les tantes trobades que manté amb periodistes. El director no sabia llavors "on vivia Marco" ni tampoc que la policia espanyola estava a punt de detenir-lo.

Un traspàs d'escorta accidentat

Manel Prat també ha explicat que el traspàs d'escorta de la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, de mans dels Mossos d'Esquadra al Cos Nacional de Policia (CNP), s'ha fet efectiu "entre ahir i avui". Però no ha estat un traspàs senzill.

La mateixa dirigent popular, "d'acord amb el Ministeri de l'Interior", des de fa "un cert temps" va demanar reforçar la seva vigilància "sense avisar" als Mossos perquè considerava que aquesta "no era prou segura".

Això ha provocat que des de fa alguns dies es fes "una doble escorta" amb agents de la policia espanyola i agents de la policia catalana. És a dir, agents de paisà de CNP armats vigilaven Sánchez-Camacho al mateix temps que ho feien els dels Mossos, que no ho sabien.

"Això és una absoluta irresponsabilitat", ha lamentat el director. "Pot haver-hi un risc greu que hi hagi un enfrontament". Els Mossos van detectar-ho "la setmana passada a la sortida de l'escola del seu fill", llavors es va procedir a la seva identificació i es va saber que eren dos policies.

Una guerra "política" que ha complicat les relacions entre Mossos i CNP

El director dels Mossos veu al darrera de la decisió de Sánchez-Camacho, que ha assegurat respectar, unes intencions polítiques que estan complicant les relacions entre els Mossos d'Esquadra i els cossos de seguretat de l'Estat, principalment amb CNP.

"Des de que hi ha el canvi de govern del PP, i amb la Delegada del govern espanyol a Catalunya, les relacions són més difícils i més tenses", ha admès. "Ells mateixos van dir que volien recuperar la visibilitat dels cossos policials estatals a Catalunya, és evident que hi ha una estratègia política per part del PP".