dimarts, 4 de maig de 2010

Finançar l'Església? No amb els meus diners!

Per una declaració de la renda laica: Davant el finançament de l'església catòlica mitjançant la declaració de la renda, la Lliga per la Laïcitat vol denunciar el que considera una vulneració del principi de neutralitat de l'estat en matèria religiosa, tal i com indica l'article 16.3 de la constitució espanyola. És per això que inicia una campanya de denúncia per promoure que la ciutadania no marqui la casella de l'Església catòlica a la renda.

Per més informació sobre aquesta campanya, visiteu la web de la lliga: http://www.laicitat.org/html/CampanyaRenda.htm
Fidel Gonzalez, Coordinador Tècnic de la Lliga per la Laïcitat, C/ Avinyó, 44, 1r pis. 08002-Barcelona. Tel. 93 601 16 41/ Fax 93 601 16 40

Presentació de la Revista Caravansari

Presentació de la Revista Caravansari, avui a les 19'30 h., a l'Espai Betúlia, C/ Enric Borràs, 43-47, Badalona, amb la participació dels poetes Màrius Sampere i José Luis Cabeza.

Les dones maques "dolentes" per la salut masculina

Passar només cinc minuts al costat d'una dona guapa és per als homes igual d'estressant que saltar des d'un avió, ja que puja els nivells del cortisol, l'hormona de l'estrès, afirma un estudi de científics espanyols citat per The Telegraph. Un equip d'investigadors de l'Universitat de València realitzà una prova en què van participar 84 homes estudiants que havien de resoldre un sudoku compartint una mateixa sala amb dos desconeguts, un home o una dona.

Les anàlisis de la sang dels voluntaris van permetre descobrir una relació curiosa entre els nivells de cortisol i la presència femenina. Els nivells de cortisol pujaven si una dona guapa es trobava a la sala, i baixaven quan ella sortia. Però quan la desconeguda tornava l'hormona es tornava a disparar.

Els investigadors van arribar a la conclusió que, en presència d'una noia bonica, sobretot si és desconeguda, la majoria dels homes pensen si intenten lligar amb ella. En tan sols cinc minuts, els nivells de cortisol augmenten considerablement.

L'excés de cortisol altera el metabolisme cel.lular i, conseqüentment, pot provocar malalties com la diabetis o la hipertensió.

En canvi, en petites dosis, aquesta hormona té un efecte positiu, ja que transporta la glucosa a la sang, constreny les venes en certes parts del cos i millora la gana, així com té propietats antiinflamatòries i hipoalergèniques.


Las mujeres guapas perjudican seriamente la salud masculina
Pasar tan sólo cinco minutos al lado de una mujer guapa resulta para los hombres igual de estresante que saltar desde un avión, ya que sube los niveles del cortisol, la hormona del estrés, afirma un estudio de científicos españoles citado por The Telegraph.

Según el diario, un equipo de investigadores de la Universidad de Valencia realizó una prueba en la que participaron 84 estudiantes varones que tenían que resolver un sudoku compartiendo una misma sala con dos desconocidos, un hombre o una mujer.
Para leer más ir a enlace:

"Espanya viola el Codi d'Exportació d'Armes"

L'eurodiputat de Izquierda Unida (IU) Willy Meyer s'ha dirigit a la Comissió Europea i al Consell Europeu per denunciar l'incompliment per part d'Espanya del Codi de Conducta de la Unió Europea en matèria d'Exportació d'Armes: "Des de la Presidència de torn de l'Unió Europea, Espanya hauria de ser un dels països que dòna exemple, no exportant armament ni material de doble ús a països en conflicte, com és el cas del Marroc, amb el Sàhara Occidental, Israel o Colòmbia", afirmà Meyer.

Segons un informe realitzat per l'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), Espanya ocupa el sisè lloc en el rànquing mundial de països exportadors d'armes de l'any 2009. A l'estadística entre l'any 2005 i 2009 ocuparia el vuitè lloc en l'exportació d'armament pesat. Espanya ven principalment vaixells, avions de càrrega, sensors i vehicles blindats.

Els principals compradors de l'armament espanyol en aquest període han estat Estats Units i Colòmbia. No obstant, en aquest informe del SIPRI no figura la venda d'armes lleugeres a Israel. El 2008, mesos abans de la invasió de Gaza, el Govern espanyol va proporcionar a Israel metralladores, fusells, equips d'infrarojos i pistoles per un valor de 1'5 milions d'euros.

La venda d'armament a països com Israel, Colòmbia o els Estats Units incompleix clarament el Criteri 4 del Codi de Conducta de la Unió Europea en matèria d'Exportació d'Armes que especifica que "els Estats membres no expediran una llicència d'exportació quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar el producte exportat per agredir a un altre país o per imposar per la força una reivindicació territorial ", així com el Criteri 2 de respecte dels drets humans al país de destinació final, segons el qual no s'expedirà una llicència d'exportació quan existeixi un risc manifest de "tortura i altres tractes o sancions cruels, inhumans i degradants, les execucions sumàries o arbitràries, les detencions arbitràries i tota violació greu dels drets humans i de les llibertats fonamentals".

Com que Espanya exporta armament a països com Israel, Colòmbia o Estats Units, que incompleixen el dret internacional i en els que es cometen flagrants violacions dels drets humans, Willy Meyer ha demanat dues institucions que es posicionin davant la violació per part d'Espanya del Codi de Conducta de la Unió Europea en matèria d'Exportació d'Armes, en particular dels Criteris 2 i 4 i els ha interrogat sobre les mesures adoptades perquè els Estats membres, i més concretament Espanya, apliquin els criteris d'aquest acord.


Willy Meyer: "España viola el Código de Conducta de Exportación de Armas"

El eurodiputado de Izquierda Unida se ha dirigido a la Comisión Europea y al Consejo Europeo para denunciar el incumplimiento por parte de España del Código de Conducta de la Unión Europea en materia de Exportación de Armas. "Desde la Presidencia de turno de la Unión Europea, España debería ser uno de los países que de ejemplo, no exportando armamento ni material de doble uso a países en conflicto, como es el caso de Marruecos, con el Sáhara Occidental, Israel o Colombia", afirmó Meyer.
Para leer más ir a enlace;

Miralles: "Zapatero, amb els treballadors o amb els especuladors"

Jordi Miralles emplaça Zapatero a canviar el seu tarannà d´acontentar tothom: "O està amb els treballadors o continua amb els especuladors". El coordinador general d´EUiA aposta per fer front al frau fiscal i l´economia submergida, així com per una reforma fiscal progressiva. També defensa la resolució del Parlament català que demana la renovació del TC i que la unitat de les forces polítiques que l'ha fet possible: "Es preservi a Madrid". El diputat ha mostrat la preocupació d'EUiA per les darreres dades sobre l´increment de l´atur i la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris al nostre país.

A dos dies de la celebració del Primer de Maig, Miralles ha qualificat la postura dels sindicats de “responsable”, mentre ha instat el Govern espanyol a “moure fitxa”. En concret, ha emplaçat Zapatero a “modificar el seu tarannà d´intentar acontentar tothom” pel que fa a la política econòmica: “O està amb els treballadors o continua amb els especuladors”, ha sentenciat el dirigent d´EUiA.

Miralles ha instat el president del Govern espanyol a “aprofundir en les mesures per a fer front al frau fiscal i l´economia submergida”, així com a “impulsar polítiques fiscals per a que pagui més qui més té”, front a “la lògica dels especuladors, basada en la retallada de drets i la congelació de sous i pensions”.

Miralles demana al PSC i el PSOE que es posin d´acord per a renovar el TC

D´altra banda, el coordinador d´EUiA ha demanat al PSC i el PSOE que es reuneixin “les vegades necessàries, en públic i en privat” a fi d´arribar a un acord sobre la renovació del Tribunal Constitucional i sobre la modificació de la seva llei orgànica: “És més important aquest acord que entrar en esgrimes sobre què ha de fer el PSC respecte el PSOE”, ha dit el màxim dirigent d´EUiA, que ha afegit que el PSC és un partit “independent” que ha de tenir “força i creativitat” per aconseguir que s´avanci en el procés de renovació de l´alt tribunal, perquè hi ha un compromís amb la ciutadania i perquè: “Zapatero ja va votar aquest Estatut”.

El dirigent d'esquerres també ha destacat que cal que les forces polítiques que es van unir al Parlament la setmana passada per donar suport a la resolució que demana la renovació del Constitucional, preservin de manera responsable aquesta unitat a les cambres legislatives de Madrid i expliquin el contingut de la resolució a Catalunya, a la seva ciutadania i a les seves organitzacions socials i sindicals: “Aquesta resolució va estar molt recolzada, el que va deixar en evidència als que van presentar el recurs contra l'Estatut al Constitucional”.

També ha declarat: “A EUiA treballem i apostem per a què amb aquesta unitat de forces polítiques catalanes també s´aconsegueixi, en aquesta ocasió, complir la voluntat del poble català, tal i com va passar amb l´Estatut i amb l´acord de finançament".

"Elogi de l'Educació lenta"

Casal del Mestre de la Coloma de Gramenet: Presentació de la Diada de l’Ensenyament d’enguany i del llibre d'en Joan Domènech "Elogi de l'Educació lenta". Aquest mestre ha estat durant molts anys a la nostra ciutat com un reconegut pedagog. Aquest acte tindrà lloc demà dimecres 5 de maig, a les 20 h., a la Biblioteca Central. Aprofitem l’ocasió per recordar-vos també que el pròxim diumenge, 9 de maig, i fins el migdia, a la Plaça de la Vila, tindrà lloc la Jornada d’Ensenyament 2.010. Grup Municipal ICV-EUIA a la Coloma de Gramenet

Abusos d'un carmelita a Castelló en mans de la Fiscalia

Els Carmelites Descalços de Castelló han traslladat a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana una denúncia d'abusos a un menor per part d'un integrant de l'ordre, "seguint amb això fidelment les recomanacions de l'Església Catòlica". El bisbe de Sogorb-Castelló, Casimiro López, ha demanat perdó a la víctima i a la família i ha recordat que són els superiors d'aquesta congregació els encarregats de dur a terme les actuacions: "Tant en l'àmbit eclesiàstic com en el civil", que considerin que cal emprendre.

També ha qualificat "d'inadmissible a l'Església i a la societat", el cas d'abusos a un menor per part d'un frare de l'ordre dels Carmelites Descalços de Castelló: "Només un cas d'abús per part d'un sacerdot ja és inacceptable i és un motiu de profund dolor per part de la víctima, per l'infidelitat del sacerdot al seu ministeri i per l'afebliment de l'Església mateixa".

Un comunicat de la Província de Carmelites Descalços d'Aragó i València precisa que aquesta posada en coneixement de la Fiscalia del cas "no suposa prejutjar conducta alguna i es fa amb ple respecte a la presumpció d'innocència de les persones i, alhora, amb ple respecte a qui es considera víctima d'un il.lícit acte penal".

Segons han informat fonts del ministeri públic, la denúncia serà remesa a la Fiscalia provincial de Castelló perquè s'encarregui de la investigació perquè els fets denunciats es van cometre suposadament en aquesta demarcació el 2007.

EUA i l'Iran enfrontats a l'ONU

Des del primer dia de la conferència de l'ONU sobre el compliment del Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears (TNP), que començà ahir a Nova York, el fòrum s'ha convertir en un "duel" entre el president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, i la secretària d'Estat dels EUA, Hillary Clinton. Cadascuna de les parts ha procurat destacar el seu compromís amb la no proliferació i el desarmament nuclear, en el moment de criticar al seu contrincant.

Així, el líder iranià va revelar la disposició de la República Islàmica d'intercanviar urani per combustible nuclear com va proposar Rússia i França, però va carregar contra els EUA per la seva doble mesura en política nuclear i va reclamar un canvi radical al respecte.

"Iran sempre ha estat d'acord (amb el canvi d'urani), i vull declarar una vegada més que aquesta opció és acceptable per a l'Iran i que hem presentat la nostra proposta al respecte. Ara la pilota està en el terreny d'altres estats, que han d'acceptar les nostres propostes", va dir Ahmadinejad.

Al mateix temps, el mandatari iranià va aprofitar per reclamar la suspensió dels EUA i altres països de l'OIEA (Organisme Internacional d'Energia Atòmica) per "amenaçar països no nuclears amb la utilització d'armes atòmiques": "Com EUA pot ser membre de la Junta de Governadors (de OEIA) si no només va llançar bombes nuclears contra Japó, sinó que a més va utilitzar armes amb urani poc enriquit durant la guerra a l'Iraq?", preguntà Ahmadinejad al ple de l'Assemblea general de l'ONU.

Per la seva banda, la cap de la diplomàcia nord-americana va acusar l'Iran de violar les regles del Tractat de No Proliferació, enriquir urani malgrat les resolucions restrictives del Consell de Seguretat de l'ONU i va qualificar de "atacs delirants" les crítiques d'Ahmadinejad.

Clinton va posar en dubte l'acceptació de Teheran d'enriquir urani a Rússia i França: "Si l'Iran efectivament ha canviat la seva postura, ha de presentar a l'OEIA clares proves d'això", va concloure la secretària d'Estat dels EUA.

Durant la intervenció d'Ahmadinejad, les delegacions dels EUA, Gran Bretanya i França van abandonar la sala de la conferència, en protesta contra els atacs del líder iranià.


Irán y Estados Unidos se enfrentan en la conferencia de la ONU sobre no proliferación nuclear

Desde el primer día de la conferencia de Naciones Unidas sobre el cumplimiento del Tratado de No Proliferación de Armas Nucleares (TNP), que comenzó ayer en Nueva York, el foro se convirtió en un "duelo" entre el presidente de Irán , Mahmud Ahmadineyad, y la secretaria de Estado de EEUU, Hillary Clinton.

Cada una de las partes procuró destacar su compromiso con la no proliferación y el desarme nuclear, al tiempo de criticar a su contrincante.
Para leer más ir a enlace:

EUA té 5.113 ogives nuclears

"Segons les dades corresponents al 30 de setembre de 2009, EUA posseïa 5.113 ogives nuclears el que representa una reducció del 85% sobre el nombre màxim de ogives disponibles a finals de l'any fiscal 1967 (31.255 unitats) i una reducció en més del 75% respecte al nivell de finals de 1989 (22.217 unitats)", diu un comunicat divulgat ahir pel Pentàgon. La secretària d'Estat dels EUA, Hillary Clinton, va dir a la seu de l'ONU: "La transparència màxima en els assumptes relatius al programa nuclear dels EUA beneficia els interessos nacionals, ja que contribueix al foment de la confiança i permet comprendre millor el que intenten fer el president Barack Obama i la seva Administració".

La doctrina militar, presentada pel Pentàgon l'abril passat, dóna prioritat a la reducció gradual de l'arsenal nuclear nord-americà. EUA i Rússia es van comprometre a retallar en un 30% el nombre de les seves ogives nuclears, al signar a Praga el nou tractat START.


EEUU tiene en su arsenal 5.113 ojivas nucleares, informó el Pentágono.

"Según los datos correspondientes al 30 de septiembre de 2009, EEUU poseía 5.113 ojivas nucleares lo que representa una reducción del 85% sobre el número máximo de ojivas disponibles a finales del año fiscal 1967 (31.255 unidades) y una reducción en más del 75% respecto al nivel de finales de 1989 (22.217 unidades)", dice un comunicado divulgado ayer el departamento militar estadounidense.

Por su parte, la secretaria de Estado de EEUU, Hillary Clinton, declaró ayer que tal transparencia no afectará a los intereses nacionales del país.

Moscou: 1,5 milions $ per dispersar els núvols

Les autoritats de Moscou gastaran més de 1,5 milions de dòlars (44 milions de rubles) per dispersar els núvols que puguin produir pluges durant la desfilada militar del proper 9 de maig, 65 aniversari de la Victòria sobre el nazisme, informen avui fonts de l'alcaldia de Moscou: "Les autoritats de la capital destinaran 44.024.000 de rubles en tasques per millorar les condicions climàtiques". A finals de març, a Moscou s'aprovà el programa de millora de condicions del temps durant 2010. Així, es va acordar dispersar els núvols en tres ocasions: El Dia de la Victòria (9 de maig), el Dia de la Independència (12 de juny), i el Dia de Moscou (5 de setembre).

Igual que els anys anteriors, en les tasques per millorar les condicions climàtiques a Moscou participarà una desena d'avions Il-18, An-12, An-26, An-72, M-101, Sa-30.

Armament en la Desfilada de la Victòria. Infografia (Molt divertit, sobre tot pels nens i els avis!:
http://vid-1.rian.ru/ig/parad_sp.html

Els preparatius començaran la vigília de les dates esmentades, mentre la tasca de ruixar els núvols amb bombes de nitrogen líquid i altres agents químics es durà a terme entre les 06:00 del matí i les 12:00 de la nit dels dies festius.


Las autoridades de Moscú gastarán más de 1,5 millones de dólares (44 millones de rublos) para dispersar las nubes que puedan producir lluvias durante el desfile militar del próximo 9 de mayo con motivo del 65 aniversario de la Victoria sobre el nazismo, informaron hoy fuentes de la alcaldía de Moscú.

"Las autoridades de la capital destinarán 44,024 millones de rublos (más de 1,5 millones de dólares) en tareas para mejorar las condiciones climáticas", dijo una portavoz de la alcaldía a RIA Novosti.
Para leer más ir a enlace:

Estrena d'un musical dirigit per Kim Jong-il

Artistes nord-coreans presentaran a Pequín un musical basat en una famosa novel.la xinesa: "Somni al pavelló vermell", i realitzat sota la direcció del líder de Corea del Nord, Kim Jong-il. La vigília, els mitjans sud-coreans informaren que Kim Jong-il havia arribat en tren, la matinada de dilluns, a la ciutat de Dandong (província de Liaoning), d'on es va dirigir cap a Dalian i després a Pequín. Avui es publiquen fotografies d'artistes nord-coreans que surten del tren a Dandong.

Un total de 198 artistes nord-coreans, la major companyia estrangera que mai ha visitat la Xina, presentaran al públic una representació musical de la novel.la clàssica xinesa: "Somni al pavelló vermell", dirigida pel propi Kim Jong-il.

L'espectacle serà presentat del 6 al 9 de juny a la Sala de concerts de la Televisió de la Xina. Fins ara, Pequín no ha corroborat ni desmentit l'informació sobre la visita de Kim Jong-il i la seva assistència a l'esdeveniment: "Actualment no puc donar-los informació sobre l'assumpte", va dir la portaveu de la cancelleria xinesa, Jiang Yu.

El líder nord-coreà va visitar la Xina el 2000, 2004 i 2006. Pyongyang i Pequín solen informar sobre aquestes visites després de la seva conclusió. La premsa va reportar sobre la possibilitat de la visita de Kim Jong-il a la Xina el mes passat d'abril, però la cancelleria de la Xina no va confirmar la informació.


Representación musical de famosa novela china bajo dirección del líder de Corea del Norte se exhibe en Pekín

Artistas norcoreanos presentarán en Pekín la escenificación musical de una famosa novela china, que fue realizada bajo la dirección del líder de Corea del Norte, Kim Jong-il. La víspera, los medios noticiosos surcoreanos informaron que el jefe de Corea del Norte arribó a China, en un tren que llegó la madrugada de lunes a la ciudad de Dandong (provincia de Liaoning), de donde se dirigió hacia la ciudad de Dalian y luego a Pekín.
Para leer más ir a enlace:

Comunistes al Partenon contra les mesures d'austeritat

Un grup de manifestants del sindicat comunista PAME s'ha penjat aquest matí a l'Acròpolis d'Atenes, junt al Partenon de Fidias (foto), amb pancartes cridant a que "els pobles d'Europa" es rebel.lin contra les mesures d'austeritat del Govern grec per pal.liar la crisi econòmica i salvar el país de la fallida. Desenes de membres del sindicat comunista grec PAME van penjar a l'Acròpolis de la capital grega dues pancartes en què es llegia en grec i en anglès: "Pobles d'Europa, subleveu-vos!", A més d'exigir al Fons Montería Internacional (FMI) que "desaparegui del país".

CCOO insisteix en el model alemany

CCOO va tornar a defensar avui la implementació del 'model alemany' de reducció de jornada combinat amb l'atur, així com la suspensió temporal de contractes com a alternativa als acomiadaments en contextos econòmics de crisi. El sindicat, liderat per Ignacio Fernández Toxo, va precisar en un comunicat que el 72% dels 3.094 expedients de regulació d'ocupació (ERO) autoritzats pel Ministeri de Treball van ser temporals en els dos primers mesos de l'any, mentre que només a un 10% es va aplicar la reducció de la jornada laboral.

Tot i que el 18% dels ERO va ser d'extinció, CCOO va recordar que l'increment dels expedients de suspensió temporal acaba moltes vegades en expedients d'extinció, per la qual cosa es destrueix ocupació estable.

En concret, 50.556 treballadors es van veure afectats per algun tipus d'ERO fins al febrer, mentre que 1.448 treballadors van ser inclosos en expedients rebutjats per Treball.

Per la seva banda, el secretari general d'UGT, Cándido Méndez, ha advocat avui per adaptar la fórmula de l'acord triennal, que ja s'ha utilitzat en l'acord interconfederal de negociació col.lectiva a la reforma laboral, incloent-hi el període 2010-2012, amb fórmules "temporals i reversibles" que incentivaran la contractació indefinida i la reducció de jornada en lloc de l'acomiadament.


CC.OO. insiste en combinar la reducción de jornada con el paro como alternativa a los despidos

CC.OO. volvió a defender hoy la implementación del 'modelo alemán' de reducción de jornada combinado con el paro, así como la suspensión temporal de contratos como alternativa a los despidos en contextos económicos de crisis.

El sindicato liderado por Ignacio Fernández Toxo precisó en un comunicado que el 72% de los 3.094 expedientes de regulación de empleo (ERE) autorizados por el Ministerio de Trabajo fueron temporales en los dos primeros meses del año, mientras que sólo un 10% se aplicó sobre la reducción de la jornada laboral.
Para leer más ir a enlace:

CCOO i UGT amb Van Rompuy per analitzar la situació de Grècia

Javier Doz (foto), secretari d'Internacional de CCOO, i Cándido Méndez, secretari general de la UGT, participen en la delegació de la Confederació Europea de Sindicats, CES, presidida pel seu secretari general, John Monks, que es reuneix avui amb Van Rompuy, president de la Unió Europea, per analitzar la crisi econòmica grega i decidir actuacions. Al final d'aquesta reunió, aproximadament a les 12,30 h, John Monks, compareixerà en Roda de Premsa, per informar dels acords presos en la trobada.

Com es recordarà, el passat 28 d'abril, els secretaris d'Internacional de CCOO i UGT, Javier Doz i Manuel Bonmati, van enviar una carta al secretari general de la CES, John Monks, en què li demanaven que "davant la insostenible situació de les finances públiques gregues i la falta d'acció de les institucions europees per ajudar a Grècia, que estaven posant en perill el futur econòmic i polític de la UE, es dirigís als presidents -permanent i de torn- del Consell Europeu, i al president de la Comissió Europea, perquè s'activi immediatament el pla d'ajuda financera de l'UE a Grècia, pla que suposadament portaven aprovant des del passat mes de febrer".


3 de mayo de 2010 CCOO y UGT participan en la reunión extraordinaria con Van Rompuy para analizar la situación de Grecia

Javier Doz, secretario de Internacional de CCOO y Cándido Méndez, secretario general de UGT, participan en la delegación de la Confederación Europea de Sindicatos, CES, que presidida por su secretario general, John Monks, se reúne mañana día 4, con Van Rompuy, presidente de la Unión Europea, para analizar la crisis económica griega y decidir actuaciones.
Para leer más ir a enlace:
CCOO

Europa Laica: Cal perseguí clergues pederastes i encobridors

L'associació Europa Laica ha demanat al poder judicial que persegueixi per la via civil i penal els clergues que hagin comès actes de pederàstia i els membres de la jerarquia de l'Església catòlica que hagin encobert aquests delictes. En un comunicat, aquesta organització considera que els membres de l'Església han de ser jutjats i sotmesos a les mateixes penes que qualsevol altre ciutadà. A més, estima que els membres de l'Església que coneixen els fets poden tenir una responsabilitat civil i penal subsidiària, a l'encobrir i amagar durant dècades aquests delictes i, fins i tot, facilitar nous entorns al delinqüent en què es van fer possibles les repeticions d'aquests actes.

Europa Laica considera que "l'Estat, la Fiscalia i sobretot el poder judicial han d'assumir les seves responsabilitats i no esperar que l'Església recorri a la seva justícia particular, encobrint actes delictius".

"Temor reverencial"

A més, exigeix la derogació dels acords del 1979 entre l'Espanya i el Vaticà, perquè, segons la seva opinió, permeten a l'Església no sotmetre's a les normes obligatòries per a altres associacions i regir-se internament pel seu dret canònic.

L'associació critica el conjunt del sistema judicial i polític "pel temor reverencial que tenen a intervenir en els assumptes de l'Església, cosa que dóna lloc a una pràctica de tolerància de fet cap a fets punibles, especialment quan afecten autoritats eclesiàstiques".


L'Esquerra Europea (EL), SPD i Verds contra l'espoli a Grècia

Els diputats comunistes del PCF van votar en contra del pla d'ajuda a Grècia, que havia de ser examinat ahir al vespre per l'Assemblea Nacional car sols serveix perque: "Es beneficiïn d'aquesta operació embutxacant-se a més 160 milions en beneficis". Els comunistes francesos: "Votaran contra el pla presentat pel govern francès avui a l'Assemblea Nacional, exageradament qualificat com a +pla d'ajuda+ a Grècia", anunciaren. El mateix van fer Die Linke i el SPD a Alemanya.

Segons el PCF: "És un dispositiu amb l'única finalitat d'apuntalar els mercats financers i els bancs que han pressionat a Grècia a la crisi, especulant sobre el deute públic d'aquest país".

Perquè: "Pel camí, l'Estat francès, de la forma més immoral, planeja beneficiar-se d'aquesta guanyant 160 milions de bonificació en concepte d'interessos sobre un préstec, amb una taxa del voltant del 5%".

El president del partit L'Esquerra (Die Linke), Oskar Lafontaine, va anunciar a la televisió alemanya que el seu partit rebutjaria el paquet d'ajuda a Grècia. En general, les advertències al.ludeixen a que no ha de ser el contribuent alemany -ni europeu- qui pagui els 22.400 milions d'euros sinò els qui s'han beneficiat amb pràctiques financeres fraudulentes i els seus còmplices. Amb o sense el beneplàcit de l'oposició, la mesura de rescat es concretarà, ja que la coalició governamental entre la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i el Partit Liberal (FDP) compta amb la majoria dels vots.

En el Partit Socialdemòcrata alemany (SPD), el ministre de l'estat de Renània-Palatinat, Kurt Beck, en entrevista amb l'emissora Deutschlandfunk, va exigir que els bancs participaran del paquet financer i que el Govern alemany presentés un concepte per impedir d'ara endavant més especulació financera.

El líder de l'SPD, Sigmar Gabriel, va dir que és urgent introduir un impost europeu a les transaccions. Més regulacions financeres són necessàries, segons els crítics de la mesura de rescat, a més d'una refinançament del crèdit. El mateix van demanar els Verds.

Desconfiança en la borsa

Les borses europees tampoc van mostrar senyals de recuperació davant l'anunci del salvament grec. Si bé el paquet de rescat va aportar una mica de tranquilitat al mercat, segueix prevalent l'inseguretat i els moviments especulatius anglosaxons contra l'euro en benefici propi, creant dubtes -amb els mitjans afins com TV3 o PRISA on només apareixen economistes a sou dels bancs i amb llarga trajectòria neocon- sobre si Grècia aconseguirà saldar el seu deute i de si es podrà evitar que altres països com Espanya, Itàlia i Portugal caiguin en la mateixa situació.

Estrany perque el R.U. o EUA estan molt pitjor que Espanya o Itàlia i, malgrat això, sempre s'en obliden els fatxendes de parlar-ne dels amos...

La ministra d'economia francesa, Christine Lagarde, va dir que França ha de endeutar-se més fins 2013, a causa de l'ajuda per Grècia, i va exigir canvis en el Pacte d'Estabilitat de la Unió Europea. El ministre d'economia alemany, Rainer Bruder, va advocar per la creació d'una agència europea de qualificació creditícia: "La moneda comunitària europea segueix en perill. Per això, els països de l'Unió Europea han de deixar clar, immediatament i de forma convincent que assumiran la responsabilitat per l'ajuda econòmica per Grècia", va dir el cap de l'Institut de Recerca Conjuntural i Macroeconòmica , Gustav Horn. D'acord amb Horn, l'impacte del risc econòmic fa dubtar que els mercats reaccionin racionalment en avaluar la crisi grega. I va advertir sobre una "perillosa espiral de pànic i especulació".



Les députés communistes ont annoncé lundi qu'ils voteraient contre le plan d'aide à la Grèce qui devait être examiné dans la soirée par l'Assemblée nationale et sert, selon eux, à "tirer bénéfice de cette opération en encaissant 160 millions de bonus".

Les députés communistes "voteront contre le plan soumis par le gouvernement aujourd'hui à l'Assemblée nationale et abusivement qualifié de +plan d'aide+ à la Grèce", écrivent-ils dans un communiqué.
Pour lire plus allez au link:

EL-PEE: Suport a la Vaga de Grècia demà!

La propera vaga general a Grècia tindrà lloc demà 5 de maig. Els partits de L'Esquerra Europea (EL- PEE- IU- EUiA- Die Linke- PCF- Synaspismos...) expressen la seva plena solidaritat amb Grècia, amb l'organització conjunta d'una manifestació amb Synaspismos el proper dimecres a les 13h a la plaça de Luxemburg (Brussel.les). Molts líders del partit s'espera hi siguin, així com membres del Parlament europeu i del Parlament francès. Totes les polítiques del FMI promouen els interessos capitalistes i augmenten l'atur i la pobresa en tota l'UE mentre que, al mateix temps, els bancs privats són rescatats pels governs nacionals i el BCE, amb milers de milions d'euros públics.

L'EL dóna suport a la lluita grega per tal d'enderrocar l'invasió del FMI

No hi ha estratègia de sortida de crisi sense reforçar l'economia real i l'ocupació, sense una major justícia en la redistribució de la riquesa, sense democratitzar el poder i la propietat, com a condició per a la mobilització de fons públics.

El poble grec ha de ser recolzat, en la seva lluita per la separació dels mecanisme de l'UE i el FMI i del seu neoliberal "saber fer", per un front de forces socials i polítiques, per un escut de protecció contra la crisi. La dissolució de la cohesió social i la demolició del sistema de seguretat social no pot ser part de la solució, ans només aprofundirà la crisi. Junts amb els sindicats i els moviments socials que lluitem per una Europa social!

Els ministres de Finances de la zona i el FMI han acordat un ajut de 110.00 milions d'euros en tres anys per ajudar el país a "superar" el deute, 80.000 milions provinents de l'UE i 30.000 milions de les arques de l'FMI.


Struggle for a Social Europe - Support the General strike in Greece on the 5th of May!

The forthcoming General Strike in Greece, taking place on the 5th of May 2010, is approaching. The European Left wants to expresses its full solidarity to Greece, co-organizing a demonstration with Synaspismos on next Wednesday at 1 o’clock in Place Luxembourg. Many party leaders are expected as well as members from the European Parliament and from the French Parliament.

The EL supports the Greek struggle in order to overthrow the invasion of the IMF. All policies of the IMF promote capitalist interests and increase unemployment and poverty throughout the EU, while at the same time private banks are bailed out by national governments and the European Central Bank with billions of euro.
To read more go to link:

Meteorit destrueix una casa a Indonèsia

Un meteorit va caure sobre una casa de Jakarta, travessant el sostre i els sòls de dos pisos. Sota l'impacte l'edifici es va enfonsar. Van patir un dany insignificant dues cases veïnes per l'explosió del meteorit. Afortunadament, l'edifici que va rebre l'impacte estava buit. Ningú va patir lesions, ni les més lleus. Al lloc de l'incident van arribar efectius d'un destacament de lluita antiterrorista, però la seva ajuda no va fer falta a ningú.

Experts de l'Institut Nacional d'Aeronàutica i Espai estimen que tenia les dimensions d'una pilota de futbol, i que el seu acostament a la Terra va passar inadvertit. Es detecten cossos espacials amb diàmetre d'almenys 10 metres.

Segons Evan Irawan Akbar, científic de l'Observatori de Bandung a Java Occidental, es tracta d'un succés rar. Com a regla, els objectes espacials que s'acosten a la Terra o es cremen en l'atmosfera o la seva mida arriba a ser ínfima en el moment de xocar amb la superfície terrestre.

L'octubre de 2009, a la província indonèsia de Sulawesi del Sud, va caure un meteorit de deu metres de diàmetre. L'explosió provocada per la seva caiguda, equivalent a la d'uns 50 quilotons de trilita, va ser registrada simultàniament per 11 estacions del sistema internacional de seguiment de proves nuclears.

Segons experts, cossos espacials de tal mida cauen sobre la Terra una vegada en 2 a 12 anys. Aquest meteorit tampoc va provocar víctimes humanes.


Meteorito destruye una casa en la capital de Indonesia
Un meteorito cayó anoche sobre una casa de Yakarta, atravesando el techo y los suelos de dos pisos. Bajo su impacto el edificio se vino abajo. Sufrieron un daño insignificante dos casas vecinas por explosión del meteorito, escribió hoy el periódico Jacarta Globe.

Afortunadamente, el edificio que recibió el impacto estaba vacío. Nadie sufrió lesiones, ni las más leves. Al lugar del incidente arribaron efectivos de un destacamento de lucha antiterrorista, pero su ayuda no hizo falta a nadie.

Per la legalització de la marihuana a Rio

Prop de 1.000 persones es van manifestar a la platja d'Ipanema, a Rio de Janeiro, per demanar la legalització de la marihuana. L'ex ministre de Medi Ambient Carles Minc, que va dimitir recentment per presentar la seva candidatura al lloc de diputat federal de cara a les eleccions generals d'octubre, va expressar el seu suport als manifestants subratllant: "El fracàs estrepitós de la lluita antidrogues", i declarant que: "Les consignes són despenalitzar i legalitzar".

Per la seva banda, un dels organitzadors de la marxa, el sociòleg Renato Cinc, va dir que: "No es tracta de fer apologia d'aquesta droga sinó de tractar de legalitzar-la". A més, va demanar als participants de la marxa que "no fumessin durant la desfilada".

"Aquesta manifestació és a favor de la legalització, no és un acte de desobediència civil", va afegir. És la sisena edició de la marxa de la marihuana a Rio de Janeiro. La marxa de l'any 2008 va ser prohibida per la Fiscalia.


EXIGEN LA LEGALIZACIÓN DE LA MARIHUANA EN RÍO DE JANEIRO

Cerca de 1.000 personas se manifestaron el sábado en la playa de Ipanema, en Río de Janeiro, para pedir la legalización de la marihuana.

El ex ministro de Medio Ambiente Carlos Minc, que dimitió recientemente para presentar su candidatura al puesto de diputado federal de cara a las elecciones generales de octubre, expresó su apoyo a los manifestantes subrayando "el fracaso estrepitoso de la lucha antidrogas" y declarando que "las consignas son despenalizar y legalizar".
Para leer más ir a enlace:

L'Alè de Nen revoluciona tractament de leucèmia

La petita flor blanca coneguda com Gypsophila paniculata i també com "Alè de Nen", ha produït una veritable revolució en el tractament de la leucèmia, per la seva propietat d'augmentar milions de vegades l'eficàcia dels medicaments contra el càncer, comunicà el diari The Telegraph. El secret rau en les molècules anomenades saponines, que destrueixen la membrana de les cèl.lules del càncer. Com a resultat, els medicaments a partir d'anticossos penetren amb més facilitat en aquestes cèl.lules, augmentant l'eficàcia del tractament de la leucèmia i el limfoma.

El descobriment va ser fet pels especialistes que treballen per a l'obra benèfica Leukaemia Busters, amb seu a Southampton, Anglaterra.

Properament, els especialistes iniciaran els assajos clínics i, si resulten exitosos, ja d'aquí a tres o cinc anys es podran aprofitar les propietats de la meravellosa flor "Alè de Nen".


Flor conocida como "Aliento de Niño" produce una revolución en el tratamiento de la leucemia
La pequeña flor blanca Gypsophila paniculata, conocida también como "Aliento de Niño", ha producido una verdadera revolución en el tratamiento de la leucemia por su propiedad de aumentar millones de veces la eficacia de los medicamentos contra el cáncer, comunica el diario The Telegraph.

El secreto radica en las moléculas llamadas saponinas, que destruyen la membrana de las células del cáncer. Como resultado, los medicamentos a partir de anticuerpos penetran con mayor facilidad en esas células aumentando la eficacia del tratamiento de la leucemia y el linfoma.
Para leer más ir a enlace:

Josep Xicola: Gaudint d'un sistema corrupte

Xicola amagava els diners rere una cinquantena d’empreses i acumula centenars de denúncies. Amb deutes per tot arreu però amb una mansió de luxe, un Mercedes descapotable, un Ferrari i un tot terreny. Així era la luxosa vida de Josep Xicola [a la imatge], l’home que en un moment determinat volia fer de Rei Mides del totxo però que ha acabat entre reixes després de rebre centenars de denúncies. Xicola va teixir una xarxa d’empresaris dedicats a l’espoli d’empreses en crisi, i podria haver dilapidat més de 25 milions d’euros els últims anys amb les seves maniobres.

El seu modus operandi consistia en comprar companyies en crisi a un preu simbòlic (un euro), cobrar una comissió als seus propietaris del 3% dels deutes -aquest pagament es feia en el moment de formalitzar la venda- i, després, no pagar els proveïdors ni els treballadors però vendre els actius com más aviat millor. Total, l’únic que sortia guanyant era Xicola.

Quan divendres passat els Mossos d’Esquadra van detenir-lo, ja tenien més o menys clar el perfil del personatge.

L’astut empresari controlava una cinquantena d’empreses. Fins a l’any 2008, la seva activitat havia estat més aviat reduïda i s’havia limitat a l’administració de Framart, de CIME, Centro de Investigación Mercantil y Empresarial, Internacional Textil Mode i Mundilaser FPF.

El 2007, la seva activitat comença a expandir-se per un munt d’empreses, començant per Análisis Desarrollo y Gestión Empresarial. Aquesta companyia es dedica a la comercialització de productes dietètics i farmacèutics i té la seu al seu propi domicili de Cabrils (Maresme). En realitat, Xicola va ser nomenat administrador a mitjans del 2006. Des d'aleshores, va acumular deutes i expedients. A més de dos embargaments de l’Ajuntament de Lleida (un d’ells per un deute de més de 20.500 euros), té denúncies en diversos jutjats socials de Barcelona per més de 440.000 euros.

El 'salvador' de Fincas Corral

Aquesta quantitat, però, es queda petita al costat de les xifres de Fincas Corral, la companyia que va comprar a Calixto Corral el 2008: Xicola va deixar aquesta societat amb 82 expedients a Hisenda, 275 expedients amb la Seguretat Social per un deute de més de 717.000 euros, cinc judicis pel procediment civil per més de 40.000 euros i 303 denúncies als jutjats socials per un deute total de gairebé 13,5 milions d’euros.

Finques El Triangle -res a veure amb el diari-, propietat de Fincas Corral, també va deixar una dotzena de denúncies de la Seguretat Social. I Fincas Corral Informática, amb sis expedients a l’Agència Tributària, nou a la Seguretat Social -per més de 15.000 euros- i gairebé 200.000 euros més reclamats via jutjat.

Gestincor, una altra de les empreses clau de la xarxa de Xicola, arrossega 13 expedients de l’Agència Tributària, 59 expedients amb la Seguretat Social per més de 57.000 euros, cinc expedients municipals i 24 denúncies laborals per un total de més de 270.000 euros. Laietana Proyectos y Rehabilitaciones, propietat 100% de Gestincor i administrada per Xicola, té també 9 incidències amb les administracions i tres denúncies judicials per gairebé 25.000 euros. Un dels denunciants és Jesús Corral Rasero, fill de l’antic propietari de Fincas Corral.

Oretania Correduría de Seguros, una empresa que presideix aquest singular empresari, té 15 expedients del fisc, vuit incidències amb la Seguretat Social i sis denúncies als jutjats per més de 60.000 euros. Daga i Formació Empresarial, companyia de Fincas Corral i que concorria a cursos de formació ocupacional de la Generalitat, va deixar també un reguitzell de deutes: cinc expedients d’Hisenda, 14 de la Seguretat Social i dos denúncies al jutjat per més de 19.000 euros. Una cosa semblant passa amb Karalia Gestión Inmobiliaria, empresa de Análisis Desarrollo y Gestión Empresarial. Aquesta companyia té tres expedients d’Hisenda i sis denúncies als jutjats per més de 253.000 euros. Un dels denunciants d’aquesta companyia és també Corral Rasero.

Una altra de les seves companyies, Bodegas del Norte de Granada, té sis expedients d’Hisenda, sis de la Seguretat Social i deutes amb els treballaldors per més de 37.000 euros. Marizzi, de l’òrbita de Fincas Corral, ha vist també com li obrien un expedient del fisc i quatre expedients d’embargament de l’Ajuntament de Barcelona. Ivema Lucus, amb el mateix domicili, acumula 2 expedients de l’Agència Tributària, vuit expedients de la Seguretat Social per 55.000 euros i tres denúncies davant els jutjats per part de treballadors. El mateix cal dir de Tosbu Promocions, amb deutes a la Seguretat Social de 28.500 euros.

Altres empreses de Xicola arrosseguen deutes amb l’administració, com Cefial Ibérica, Bon Vendan, Grupo Promomar 2007, Resytur Informática, Habitats 95, Promociones Jomaeva o Promociones Aragonesa-Valencianas. La quantitat global exacta dels deutes no se sap encara, però els investigadors calculen que en tot cas supera de llarg els 25 milions
d'euros.

Començà el judici per la T4

Les declaracions realitzades sota tortura -deu guàrdies civils estan imputats- constitueixen la base de l'acusació contra Igor Portu, que va haver de ser hospitalitzat després de la seva detenció, Mattin Sarasola i Mikel Sant Sebastià, als quals s'imputa l'autoria de l'atemptat de la T4 a Barajas, el 30 de desembre de 2006. Els acusats han denunciat les tortures sofertes davant el tribunal i s'han negat a respondre a les preguntes de les acusacions: "No reconec aquest jutjat feixista i no vaig a declarar", va manifestar Sarasola. Portu afirmà que tot el que "hauria de dir aquí ho vaig declarar ja sota tortura", i Sant Sebastià va acusar el tribunal de "acceptar la tortura".

Tots tres van entrar a la sala passades les 10.15 hores, amb 45 minuts de retard respecte a l'hora fixada per l'inici de la sessió, i van saludar amb somriures i gestos dissimulats a una desena d'amics i familiars presents entre el públic.

Familiars, amics i càrrecs electes de Bortziriak van denunciar les tortures sofertes pels veïns de Lesaka i van negar legitimitat a l'Audiència Nacional en una compareixença realitzada el divendres davant l'inici del judici: "Quina justícia es pot esperar d'aquest tribunal, que no és sinó la continuació del Tribunal de l'Ordre Públic franquista?", van plantejar.

Ahir a la tarda, a les 20.00 hores, va tienir lloc una assemblea popular a Lesaka.


Las declaraciones realizadas bajo tortura –diez guardias civiles están imputados– constituyen la base de la acusación contra Igor Portu, que tuvo que ser hospitalizado tras su detención, Mattin Sarasola y Mikel San Sebastian, a quienes imputan la autoría del atentado de la T4 en Barajas del 30 de diciembre de 2006.

Los acusados han denunciado las torturas sufridas ante el tribunal y se han negado a responder a las preguntas de las acusaciones: "No reconozco a este juzgado fascista y no voy a declarar", ha manifestado Sarasola. Portu ha afirmado que todo lo que "debería decir aquí" lo declaró "bajo tortura" y San Sebastian ha acusado al tribunal de "aceptar la tortura".

Pretòria a Badalona: Molt encara per esbrinar

L'alambicada operació financera per a l'adquisició d'un llaminer terreny públic al litoral de Badalona va acabar en un erm: Res s'ha construït mentre el jutge cerca on van anar a parar els beneficis. Joan Blanch (PSC) va promoure el port, però va ser la seva successora Maite Arqué, ara senadora, qui va iniciar les obres. PSC, CiU i PP no van posar traves a les operacions que Garzón després va destapar. Tot era un embolic. "Segurament l'obra més important que es feia en aquells anys a Catalunya i l'havien deixat en mans de gent poc experta. Sovint he pensat que tot s'havia fet deliberadament, perquè no ens assabentesim de res. Això del port de Badalona és com el Palau de la Música a petita escala".

Qui pronuncia aquestes paraules va ser un testimoni directe -va ser membre del consell d'administració del port de Badalona fins al 2004- de part dels esdeveniments que el 27 d'octubre del 2009 desencadenarien la detenció d'alguns ciutadans notables implicats, segons el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, en la branca badalonina del cas Pretòria.

Una llista rellevant: Entre els emmanillats figuraven un ex conseller de la Generalitat, Macià Alavedra, l'exsecretari de Presidència i mà dreta de Pujol, Lluís Prenafeta, un important constructor, Lluís Casamitjana i, al costat d'ells, el nom omnipresent en totes les peces del trencaclosques pretorià reconstruït per Garzón, l'ex diputat socialista Luis Andrés García Sáez. L'imatge d'aquests detinguts, exhibits a la televisió com reus en els dies posteriors a l'entrada de la Guàrdia Civil en els seus despatxos i habitatges, donaria al cas Pretòria una notorietat política que l'aixecament del secret del sumari, ajornat ara fins al juny, possiblement dissiparà.

L'Audiència Nacional va arribar a Badalona perseguint delictes com el blanqueig de diners, el frau fiscal i l'associació il.lícita. Unes imputacions que deixen bocabadat a qui hagi visitat alguna vegada el cràter obert al centre de Badalona, un enorme erm urbà, que arriba a uns 160.000 metres quadrats.

Aquest és el lloc on, en els anys noranta, un alcalde tan demagog com fatxenda, el "socialista" Joan Blanch (agent de canvi i borsa), va planejar construir un port amb una dàrsena interior on a l'entorn s'edificarien milers d'habitatges que reemplaçarien les velles fàbriques buides per les successives crisis industrials i les noves normatives mediambientals engegades pels comunistes del PSUC, que van obligar a Cros, entre altres, a negociar la seva marxa.

D'aquell somni de l'alcalde -forçat a dimitir pel seu propi partit quan encara no havien començat les obres- només i parcialment està construït i en actiu el port. A la resta del terreny conviuen estranyament les restes del passat industrial amb trossos d'obra pública inacabada i solars plens de runa.

No obstant això, cap dels imputats per Garzón guarda una relació directa amb aquest desastre urbanístic. En realitat, tots estan units pel seu interès per una petita però privilegiada porció d'aquest vast cràter: L'anomenada parcel.la 15 i 16, situada a l'extrem sud del port de Badalona. Una sucosa peça cridada a convertir-se en símbol del fallit projecte immobiliari a l'extrem sud del port, rematada per una torre d'habitatges de 45 metres amb vistes sobre el mar i gairebé al peu dels molls. Una joia per als dies en què els diners de les caixes corria a cabassos en mans dels Narcís Serra de torn.

Com van arribar-hi tots els noms assenyalats per Garzón? Per entendre-ho caldrà mirar enrere, al 2001, quan l'empresa Marina Badalona, presidida ja per la nova alcaldessa de Badalona, Maite Arqué (mà dreta de Joan Blanch fins el trencament), s'enfronta al fet objectiu que no té diners per comprar els terrenys que posseïa l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) al front marítim, i sense els quals el port no es pot construir. Les complicacions legals, urbanístiques i mediambientals del projecte ideat per Blanch encaminen el pla cap a la inviabilitat. Per fer-se una idea: Només la descontaminació dels terrenys industrials sobre els quals finalment es va construir el port van costar quinze milions d'euros.

Les actes del consell d'administració de Marina Badalona, l'empresa pública que gestiona tot el projecte, reflecteixen que va ser Juan Felipe Ruiz Sabido (foto), conseller delegat de la companyia pública -antic delegat del Govern a Menorca i militant socialista, imputat també per Garzón- qui en juny del 2002, va proposar per primera vegada la fórmula de buscar un promotor privat amb el qual associar-se, per finançar l'operació. En resum, es tractaria de lliurar, a canvi d'un crèdit de 13 milions d'euros, una part dels terrenys on es feria el port amb la seva corresponent porció d'edificabilitat. Un pagament en espècies. La finca objecte del bescanvi seria la parcel.la 15/16.

Ningú va posar seriosos obstacles a aquesta fórmula, quan es va sotmetre a la seva consideració el juny del 2002. Ni l'alcaldessa Maite Arqué -que va haver de declarar davant el jutge tot i la seva condició d'aforada, ja que ara és senadora- ni cap dels representants dels grups polítics que figuraven en el consell (on no hi era ICV-EUiA, marginats pel govern sociovergent+PP). Només els dos regidors del PP, que precisament havien estat decisius per arribar a un acord de compra amb l'ICO, van decidir abstenir-se en la votació.

I aquí comença l'embolic. L'empresa escollida pel consell d'administració celebrat l'octubre del 2002 serà Schroeder Investment que, associada a Caja Navarra, facilitarà la liquiditat imprescindible per a la compra dels anhelats terrenys. Ningú repara llavors en què Schroeder és una instrumental, que ha tingut entre els seus socis més antics algun dels implicats en el cas Privanza, la xarxa de blanqueig investigada també per Garzón. Estirant el fil d'aquesta primera investigació, el jutge de l'Audiència arribarà a la trama pretoriana i, al final, a Badalona.

La nebulosa d'empreses que intervenen en l'operació i que comparteixen, en molts casos, el mateix domicili en un bufet d'advocats de la Diagonal de Barcelona, és difícil de reconstruir. Però el resultat final serà que la cobejada parcel 15/16, que el 2002 era propietat de l'Estat, passarà a 24 mesos a mans de dos immobiliàries, Procam, de Caixa Catalunya (de l'amo i amic de Samaranch Narcís Serra), i Espais, on el president és Lluís Casamitjana, també detingut i imputat per Garzón. No està clara la quantia de l'operació però, en els comptes anuals del 2004 de Badalona Building Waterfront -l'empresa que passarà de mà en mà al costat de la titularitat de la cobejada parcel.la- es xifra el valor dels terrenys en 18 milions, cinc més del que hauria rebut Marina Badalona per comprar la totalitat dels terrenys del port.

És en aquesta última operació on Garzón situa els noms de Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, que haurien actuat d'intermediaris, obtenint a canvi les seves respectives comissions. Entre ells dos, el gestor de l'operació, Lluís Renau, un altre ex membre dels governs de CiU i, segons Garzón, el mateix Luis Andrés García, es reparteixen 2,5 milions d'euros. En realitat, això és el que investiga l'Audiència a Badalona: Què va passar amb aquests diners i on van anar a parar. El procés urbanístic no és l'objecte d'investigació!

El cert és que, a diferència del que va passar a Santa Coloma, aquí no hi ha requalificacions. De fet, l'única modificació del planejament de la parcel.la 15/16 -que li autoritzarà a construir una torre de dotze plantes encara que a costa de reduir l'edificabilitat- finalment serà aprovada per l'Ajuntament i la Generalitat el juny del 2006 quan en teoria tots els presumptes implicats ja tindrien el seu botí.

Aquesta diferència no vol dir que no hi hagi connexions amb Santa Coloma. En primer lloc perquè alguns dels bufets d'advocats que intervenen a Badalona apareixen també a Santa Coloma. El mateix passa amb algunes empreses. Aquest és el cas de Novanou present en la promoció de Cúbics, en l'operació de CIBA a Santa Coloma -investigada també per Garzón en la trama de Pretòria- i també al port de Badalona, on el 2007 va aconseguir que el consell d'administració de Marina Badalona -novament en la inòpia- li adjudiqués la construcció d'un centre comercial de prop de 20.000 metres quadrats i un hotel de cinc estrelles. Cap d'aquests projectes ha arribat a realitzar-se mai. Fa un mes, els nous gestors de l'empresa que gestiona el port van cancel.lar el seu contracte. Al litoral de Badalona, després de Pretòria, tothom està ja amb peus de plom.


Parcelas 15/16, el erial de Badalona

La alambicada operación financiera para la adquisición de un goloso terreno público en el litoral de Badalona ha acabado en un erial: nada se ha construido mientras el juez reconstruye adónde fueron a parar los beneficios. Blanch promovió el puerto, pero fue su sucesora Maite Arqué quien inició las obras. PSC, CiU y PP no pusieron trabas a las operaciones que Garzón luego destapó.

Para leer más ir a enlace:

Cas Pretòria: L'estat de la qüestió

El 27 octubre 2009 va canviar la vida dels imputats del cas Pretòria. A diferència del que succeeix en altres paratges afectats també per casos de corrupció, la majoria dels acusats pel jutge en la trama pretoriana han perdut els seus càrrecs, desaparegut de l'activitat pública i, en algun cas, passat al pur ostracisme. El que segueix és una breu explicació -del poc que se sap- de com ha canviat la vida dels implicats en l'operació. Bartomeu Muñoz: L'ex alcalde de Santa Coloma encara surt a sopar de tant en tant amb vells amics. Però el seu cercle va quedar molt reduït després de la seva empresonament. Muñoz se sent menyspreat per molts que considerava propers, especialment del seu partit.

Pensa que ha estat condemnat per l'aparell del PSC abans que jutjat per Garzón. Acostumat a una intensa agenda social, ara li costa omplir les hores. Quan no és amb la seva família, mira retransmissions esportives.

Juan Felipe Ruiz Sabido (foto): Ex regidor de Regim Interior a Badalona pel PSC i delegat del govern a Menorca. El conseller delegat de Marina Badalona va ser durant prop de deu anys el cervell i braç executor de la transformació de la façana marítima. L'Ajuntament va forçar la seva dimissió després de conèixer la imputació dictada per Garzón, encara que tampoc va arribar a passar per la presó. Ara, sense feina, negocia la seva indemnització i planeja la seva jubilació. Continua vivint a Badalona. La seva major afició és la navegació esportiva.

Manuel Dobarco. El altre temps regidor d'Urbanisme colomenc és probablement l'imputat en aquesta operació que més evidència personalment el seu malestar. Després de sortir de presó es va recloure diverses setmanes a Sils, en la seva segona residència de Girona. Ara, després de tramitar la seva jubilació, encara aclaparat i profundament afectat, Dobarco ha tornat a Santa Coloma. Però tot just es deixa veure. Només va amb regularitat al local social d'una penya gallega.

Emili Mas. L'ex gerent de l'Incasòl ara està treballant en l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, on ha recuperat la seva plaça com a funcionari i elabora un informe sobre el finançament del tractament de residus. Allà ha rebut el suport de treballadors i càrrecs polítics que no donen crèdit a les acusacions del jutge.

Pasqual Vela. El que va ser un dels homes forts de l'Ajuntament colomenc, un tècnic de confiança a un pas de la política, director de l'última campanya electoral del PSC a la ciutat, ha de fitxar cada matí a les vuit, després de recuperar la seva plaça de funcionari a l'Ajuntament. No obstant això, les seves noves funcions no estan clares i en aquest mig any li han canviat diverses vegades. Primer va ser designat a l'àrea d'Ensenyament. Després li van proposar treballar en la gestió d'un museu municipal. Vela, que no va arribar a trepitjar la presó després de pagar una fiança de 25.000 euros, és, juntament a l'arquitecte Lluís Falcón, l'únic imputat que segueix treballant a Santa Coloma.

Macià Alavedra. La detenció va marcar profundament la moral de l'ex dirigent de CDC, que va renunciar a la seva militància després de ser imputat. El va passar molt malament a la presó. Després d'aconseguir la llibertat, tan aviat com va ser fixada la fiança, Alavedra ha recuperat les rutines anteriors a la seva detenció. Es va deixar veure a la Diada de Sant Jordi. Va comprar El viatge al poder de la ment, d'Eduardo Punset.

Lluís Prenafeta. L'experiència carcerària també va deixar empremta en qui va ser alt càrrec de la Generalitat en els temps de Jordi Pujol. Prenafeta aprofitar el tràngol que es va allargar gairebé dos mesos per escriure un diari que ara transforma en llibre. Igual que Alavedra, Prenafeta tampoc està patint l'aïllament social que pateixen altres imputats en la investigació. A poc a poc torna als restaurants que solia freqüentar. I ho fa amb les mateixes companyies.

Josep Singla. La companyia Proinosa ha anunciat fa un parell de setmanes el relleu del seu president, Josep Singla, imputat per Garzón en la trama de Pretòria. Oficialment, la companyia ha desvinculat les acusacions del jutge de l'Audiència d'aquest canvi. No obstant això, forma part d'un pla de modernització de l'empresa que, possiblement, la implicació en el cas Pretòria no va fer més que accelerar.

Lluís Casamitjana. El responsable de la immobiliària Espais ha estat sempre conegut per la seva discreció. El dia de la seva imputació dels mitjans no van poder trobar cap instantània seva recent. Des d'aleshores res sembla haver canviat.

I Luigi? Luis Andrés García Sáez, el suposat cervell de totes les operacions investigades per Garzón, va ser l'últim dels imputats en sortir de presó. Va trigar diversos dies a reunir la fiança que li exigien. Des de llavors guarda un discret silenci.

El 27 de octubre del 2009 cambió la vida de los imputados del caso Pretoria. A diferencia de lo que sucede en otros parajes afectados también por casos de corrupción, la mayoría de los acusados por el juez en la trama pretoriana han perdido sus cargos, desaparecido de la actividad pública y, en algún caso, pasado al puro ostracismo. Lo que sigue es una breve explicación –de lo poco que se sabe– de cómo ha cambiado la vida de los implicados en la operación.

Para leer más ir a enlace:

Cas Corral: Detingut Joan Batalla

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dilluns a Sabadell Joan Batalla Juanola [a la imatge], director general de Fincas Corral quan la immobiliària va ser comprada per Josep Xicola, l'empresari detingut divendres pels Mossos pels pressumptes delictes d'associació il·lícita, estafa continuada i insolvència punible. A banda del seu pas per Fincas Corral, Batalla, de només 30 anys, té una empresa que s'anuncia a Internet en la qual ofereix comprar companyies en crisi, sense tenir en compte el seu estat, amb seus a Barcelona, Madrid i Londres.

En el seu bloc d'Internet, Batalla es defineix com un empresari i director especialitzat en el "reflotament d'empreses en crisi". Segons consta en el seu currículum, entre el 2001 i el 2006 va ser Assessor d'Inversions del Banc de Sabadell després de passar per diferents departaments comercials d'Epson, Amena i el Corte Inglés, entre d'altres. També, la seva empresa –Alquiler Center- treballa amb importants companyies com Mapfre, Mútua de Propietarios, Vitalicia i Catalana Occidente amb l'objectiu de crear un segell distintiu perquè l'usuari tingui constància que "tot està correcte i ben gestionat".

Batalla va intentar comprar fa unes setmanes l'aerolínia Air Comet, propietat del president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferran, i de Gonzalo Pascual, el seu soci a Marsans, com a representant del fons luxemburguès Real State Distressed Fund. Després de saber que el deute real de la companyia era de 300 milions d'euros, i no de 160 com li havien dit inicialment, Batalla va retirar el seu interès.

La detenció de Batalla arriba després de l'arrest de l'expropietari de Finques Corral, Josep Xicola, divendres passat al seu domicili de Cabrils (Maresme). Xicola ha passat aquest dilluns al matí a disposició del jutge per respondre dels delictes que se li atribueixen. Els investigadors calculen que Xicola podria haver estafat al voltant de 25 milions d'euros en operacions fraudulentes, que consistien en comprar firmes amb problemes, cobrant nombroses comissions i després abandonant-les a la seva sort i sense fer-se càrrec dels deutes. Els nous responsables de les societats, a més, no complien amb els compromisos amb els proveïdors i plantilles.

La història de les proves nuclears

Representants de cent cinquanta països han començat a la seu de les Nacions Unides la Conferència de Revisió del Tractat de No-Proliferació de les Armes Nuclears (TNP). Fins el 28 de maig, els estats signataris del tractat, que va entrar en vigor el 1970, tenen damunt la taula la tasca d'avançar en matèria de desarmament i de reforçar el control dels programes nuclears al món, amb Corea del Nord i l'Iran en el punt de mira. Ara fa cinc anys, en l'última conferència de revisió del tractat, no es va aconseguir arribar a cap document final. Quan va entrar en vigor el tractat, el 1970, hi havia al planeta cinc països amb armament nuclear: EUA, França, la Gran Bretanya, l'URSS i la Xina. Tres dècades després, la xifra gairebé s'ha duplicat, amb Corea del Nord, l'Índia, Israel (que no ho ha reconegut mai) i el Paquistan. I el nombre d'explosions atòmiques, des de 1945, ja ha superat els dos milers.

Tret de les dues bombes llançades pels EUA en plena segona guerra mundial sobre les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki (amb dos-cents mil morts), les dues mil explosions nuclears en superfície o subterrànies s'han dut a terme en una vintena llarga d'instal·lacions militars repartides per tot el planeta. Els EUA, les repúbliques de l'Àsia central, Sibèria i l'oceà Pacífic han estat les principals zones de prova d'armament nuclear.

Els EUA, a més de ser l'únic país a recórrer a la bomba atòmica en un conflicte bèl·lic, són de llarg els que més proves han realitzat, un miler llarg, als deserts de Colorado, Nevada i Nou Mèxic, a més d'Alaska i el Mississippí, i en algunes illes remotes del Pacífic com Christmas, Johnston i Marshall.

En segona posició del rànquing se situa l'URSS (i Rússia), amb més de set-centes proves en zones desèrtiques del Kazakhstan, Sibèria, el Turcmenistan, l'Usbequistan i Ucraïna.

Rere les dues grans superpotències de la guerra freda hi ha França: de 1960 a 1996 va fer esclatar dues-centes deu bombes atòmiques, principalment en atolls del Pacífic com Mururoa i Fangataufa. De 1960 a 1966, el Centre Saharià d'Experimentacions Militars també es va responsabilitzar d'una dotzena de proves al desert del Sàhara (sols mil dos-cents quilòmetres al sud d'Alacant).

La Xina, per la seva banda, ha dut a terme des de 1964 a les instal·lacions de Lop Nur, a la zona del Turcmenistan Oriental, una quarantena de proves. I una xifra semblant de tests va sumar la Gran Bretanya des dels anys 1950 a 1970, en zones desèrtiques d'Austràlia i en illes del Pacífic.

Tots cinc països van signar el 24 de setembre de 1996 el Tractat de Prohibició Completa dels Assaigs Nuclears de l'ONU. Per això des d'aquell any només han continuat fent proves estats no signataris com l'Índia (l'última prova, el 1998), el Paquistan (1998) i Corea del Nord (2009).

Arsenals

Rússia, els EUA, França, la Xina i la Gran Bretanya són els estats amb més caps nuclears actualment. Són, de fet, els membres permanents del consell de seguretat de l'ONU i els únics estats nuclears admesos pel Tractat de No-Proliferació Nuclear, que va restringir l'ús d'arsenals atòmics a les potències que fins el 1970 havien fet proves. L'Índia, el Paquistan i Israel es van negar a signar-lo perquè, si ho feien, quedaven obligats a eliminar els arsenals.

Corea del Nord, l'Iran i Israel

Corea del Nord va prometre abandonar el seu programa nuclear el 2005, però més tard va desdir-se'n. Ha dut a terme proves nuclears l'octubre de 2006 i el maig de 2009 i s'ha negat a reprendre converses a sis bandes amb Corea del Sud, la Xina, el Japó, Rússia i els EUA. Els experts creuen que Corea del Nord, que el 2008 va anunciar la retirada del Tractat de No-Proliferació Nuclear, ha produït prou plutoni per fabricar sis bombes nuclears.

L'Iran, per la seva banda, continua desafiant la comunitat internacional amb un programa d'enriquiment d'urani secret que diu que és per produir energia. Les potències occidentals sospiten que el règim intenta desenvolupar mitjans per fabricar bombes atòmiques. El govern iranià ja rep actualment sancions del consell de seguretat de l'ONU, per haver-se negat a suspendre l'enriquiment d'urani.

És l'únic país que no ha declarat obertament que té armes nuclears, tot i que es dóna per fet que en té. La seva política fins ara ha estat molt ambigua, però els EUA mateix han admès públicament que Israel té armes atòmiques. Segons càlculs de la capacitat de producció de plutoni del reactor de Dimona, Israel té entre cent caps nuclears i dos-cents.