divendres, 31 de desembre de 2010

Artur Mas premia a Salvador Alemany Mas amb 3'45% més de beneficis

Lluís Recoder, ha avançat que el Govern incrementarà l'any que ve els peatges de les autopistes una mitjana del 3,45% i que revisarà el pla nacional d'infraestructures i el projecte de la línia 9 del metro de Barcelona. És la primera mesura de corrupció conseqüència del pacte amb l'oligarquia catalana i espanyola, representada pel president del Cercle d'Economia i cap de govern de CiU a l'ombra, Salvador Alemany i Mas, president del cercle neocon i d'ACESA-AUCAT, franquícies d'Abertis i gestors de les autopistes catalanes, on Josep Mª Cullell Nadal i Juan Antonio Samaranch Salisachs són també vocals. Evidentment, Salvador Alemany Mas renuncià a ser conseller d'economia a canvi de dirigir el govern des de l'ombra.

Ja ho va dir Artur Mas ben clar davant l'empresariat madrileny en el molt publicitat esmorzar a Madrid amb més de tres-cents empresaris.

Mas va dir llavors que "la seva prioritat si guanya les eleccions serà formar el millor Govern, definir un pla econòmic per a aixecar el país, emprendre canvis fiscals que incentivin la inversió, implantar la moderació fiscal i aprimar l'administració, fins arribar a una reducció del 20-25% de la seva estructura".

Veiem que cumpleix, especialment en implantar la moderació fiscal pujant les autopistes catalanes (és a dir d'Abertis, Acesa, Aucat, La Caixa i el senyor Salvador Alemany i Mas, president del Cercle d'Economia que governa CiU i president d'ACESA) un 3'47% mentre les estatals ho faran un 1%.

Això, a part de beneficiar exclusivament als accionistes del Cercle d'Economia i el govern ple de vells corruptes de Pujol, suposarà un augment de l'inflació i altre perdua important de poder adquisitiu dels catalans.

Recoder ha considerat "absolutament impossible i irreal", donada l'actual conjuntura econòmica, poder executar el pla nacional d'infraestructures, que suposa una inversió de 100.000 milions d'euros en els pròxims vuit anys. És per això que ha anunciat que s'haurà de "revisar i abaixar les expectatives" en els plans d'infraestructures.

El Govern d'Artur Mas també revisarà el projecte de la línia 9 del Metro de Barcelona a causa del seu "sobrecost". Segons Recoder, aquestes obres tenen una "desviació de 500 milions d'euros a l'any". Malgrat que ha reconegut que la línia 9 és "absolutament necessària i imprescindible", ha advertit que la seva construcció "provoca un problema de país" a l'absorbir la meitat dels recursos (del seu departament) cosa que, en la seva opinió, "impedeix fer polítiques de reequilibri territorial".

La sociovergència ben planejada i la corrupció des de Palau

No és pas casual que el 14 de desembre, un dels últims actes del govern en funcions fora aplanar el camí per al benefici de qui li paga les campanyes electorals a Artur Mas. Segons el decret: "Abertis integrarà en una nova societat filial anomenada Invicat (Infraestructures Viàries de Catalunya) les autopistes que gestiona en règim de concessió que són titularitat de la Generalitat", a més de les que ja gestionava.

Així, clarament, Lluis Recoder, expert en tripijocs urbanístics i especulació immobiliària, com ha demostrat a Cugat del Vallés sobradament, comença a traspassar beneficis als amics, mentre enfonsen la Generalitat i la ciutadania al crit hipócrita i fatxenda de que "calen sacrificis" als catalans, mentre la corrupció sociovergent instaurada per Pujol es reinstala en l'impunitat i el neofranquisme.

El Govern català en funcions ha aprovat la creació d'aquesta nova societat, que assumeix les autopistes C-31/C-32, Montgat-Mataró Palafolls, i la C-33, Barcelona-Montmeló: "L'escissió i creació d'una nova societat permetrà disposar d'uns comptes, d'un pla econòmic i d'una política inversora diferenciada de les altres autopistes d'Abertis a Catalunya, l'AP-2 i l'AP-7", però tot gestionat per Abertis, el que sona a oximoron desvergonyit i escandalós.

"La independència dels comptes permet un seguiment, control i fins i tot una fiscalitat més clares. A l'efecte que el Govern català pugui exercir les seves competències en matèria d'autopistes sense cap tipus de condicionant", va "explicar" el conseller de Política Territorial en funcions, Joaquim Nadal, tan content amb el nou pacte amb la dreta catalana.

A més: "Invicat podrà optar a concursos de noves concessions viàries a Catalunya i, en un futur, podria assumir i integrar les participacions d'Abertis en altres societats que gestionen autopistes de la Generalitat".

Al mateix temps, l'Executiu autonòmic també aprovà llavors, en sa reunió setmanal, el conveni que reconeix a la Generalitat un import de 21 milions a transferir per part de l'Estat per finançar parcialment el cost dels descomptes i bonificacions que han gaudit els usuaris de les autopistes de titularitat del Govern durant l'any passat, que representen 51.400.000 d'euros.

L'import acumulat -corresponent als exercicis entre 1999 i 2009- de les transferències rebudes de l'Estat per aquest concepte suma 177.500.000 d'euros.

La resta del cost anual que suporta la Generalitat per aquest concepte es sufraga amb aportacions del seu pressupost ordinari i, des de 2007, amb recursos procedents de la disposició addicional tercera de l'Estatut.

SALVADOR ALEMANY MAS


Nascut a Barcelona l'any 1944, casat, 2 filles, 4 néts.

Professor Mercantil i Llicenciat en Ciències Econòmiques per l'Univ. de Barcelona, Diplomat per IESE (l'escola empresarial de l'Opus Dei) Censor Jurat de Comptes.

Salvador Alemany Mas fou President de la Secció de Bàsquet del FC Barcelona i vicepresident del F.C. Barcelona en el període 1986-2003. En l'actualitat ocupa diversos "càrrecs esportius" de caràcter internacional.

Salvador Alemany Mas ha presidit Creu Roja a Barcelona, sent el vicepresident de l'organització per a Catalunya fins al 2003.

Actualment és, entre altres, President d'Abertis Infraestructuras, SA, presidint diverses de les seves participades no només a Espanya sinó també a l'estranger.

També cobra i exerceix com a Vicepresident de Concessionàries d'Autopistes, Túnels, Ponts i Vies de Peatge (ASETA), Conseller Delegat de Saba Aparcaments SA, Vicepresident de Parc Logístic SA i de Centre Intermodal de Logística SA (CILSA), Vicepresident de Areamed, President Honorari del Gremi de Garatges de Barcelona, President Honorari de AEGA ("Associació Espanyola d'Aparcaments i Garatges") i PRESIDENT DEL CERCLE D'ECONOMIA.

ACESA: Presidente: Salvador Alemany Mas
Vocales: BCN Godia representada por (Xavier Amat Badrinas)
* Josep Mª Cullell Nadal
* Juan Francisco García Gómez
* Josep Ibern Gallart
* Jaume Lanaspa Gatnau
* María Dolores Llobet María
* Enrique Piñel López
* Juan Antonio Samaranch Salisachs
* Lluís Serra Serra

Jaume Reixach: Perill: Recoder

Jaume Reixach: Per ocupar el càrrec de conseller de Política Territorial, el president Artur Mas ha triat el fins ara alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. Cal reconèixer que Recoder és un dels polítics convergents que s’ha llaurat una millor imatge pública i que els santcugatencs, en general, valoren molt positivament la seva gestió. A més, ha estat –durant aquests últims set anys- l’alcalde de la ciutat més important en mans de CiU. Foto: Ja no serà el 4%, ans si es pot, el 100%!

Catalunya és un país geogràficament petit i ecològicament fràgil. Per això, la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques (d’ara en endavant sembla que es dirà Política Territorial i Sostenibilitat) és una peça clau en l’organigrama de la Generalitat. D’aquest departament en depenen, per exemple, el traçat de les infraestructures viàries, l’adjudicació de les obres públiques, la construcció dels ports esportius o l’aprovació dels plans d’urbanisme (que, normalment, comporten processos de requalificació).

Però no és or tot el que llueix a Sant Cugat. Proporcionalment, és el municipi de Catalunya que ha viscut amb més intensitat el “boom” immobiliari, passant en pocs anys de 30.000 a 90.000 habitants. A més, i a cop de requalificacions, Recoder ha creat un eixam de parcs de negocis que, després d’un vertiginós procés especulatiu, han acabat esdevenint una ruïna anunciada.

Compte amb Lluís Recoder. El seu posat de “bon noi” amaga un “tauró” amb els ullals molt afilats. L’operació de requalificació urbanística per tal de permetre la construcció de la nova seu corporativa de Laboratoris Esteve a Sant Cugat és un exemple del seu “modus operandi”: comportarà la destrucció d’una important massa boscosa a la zona de Can Marcet, però augmentarà els ingressos municipals.

Lluís Recoder es vanta de tenir el reconeixement de la delegació espanyola de l’organització Transparència Internacional. Però, a la vegada, l’Ajuntament de Sant Cugat està ben “pringat” en el “cas Millet”. Segons la documentació intervinguda al Palau de la Música, l’adjudicació de les obres de construcció d’un pavelló esportiu de Sant Cugat a l’empresa Ferrovial va generar el famós 4% que després Fèlix Millet es repartia amb CDC.

Advocat especialitzat en dret urbanístic, Recoder se les sap totes. Per això, la participació accionarial de la seva dona, Anna Lloveras, a la companyia Hakerson Internacional SL, que promou un gran projecte immobiliari a L’Hospitalet, aixeca lògiques suspicàcies. Pel procés de requalificació que comporta i per la identitat dels altres socis d’Hakerson Internacional SL: Joan Laporta (excompany de despatx de Lluís Recoder), Joan Franquesa (exregidor d’Urbanisme de Sant Cugat i vicepresident del Barça amb Laporta) i Josep Colls (sogre de Josep Antoni Duran Lleida), entre d’altres.

Jo espero i desitjo que Lluís Recoder no caigui en les temptacions òbvies que l’envolten i sigui un bon conseller de Política Territorial i Sostenibilitat de la Generalitat. Pel seu bé (i el de tots) no m’agradaria que acabés com altres antecessors seus en el càrrec, com Josep Maria Cullell o Jaume Roma.

Cuba: Desembre més fred dels últims 60 anys

Dues estacions meteorològiques situades a la província de Matanzas, al nord-oest de Cuba, van registrar a la matinada del 15 i el 28 de desembre les temperatures de 1,9 i 2,8 graus Celsius, respectivament, mentre que la mitjana de temperatures nocturnes en aquestes dates ronda 15 graus. Aquest desembre és el més fred des de 1951, ha constatat el director del Centre Nacional del Clima de l'Institut de Meteorologia de Cuba, Ramón Pérez, citat pel diari Granma.

Va dir que "a l'illa han entrat ja sis fronts de massa d'aire fred ". També va assenyalar que les baixes temperatures de desembre contrasten molt amb les de l'estiu passat, un dels més càlids en la història de les observacions meteorològiques a Cuba.

Localitzen a Andalusia 614 fosses comunes amb 47.000 víctimes del franquisme

La Junta d'Andalusia va presentar dimarts el Mapa de fosses comunes a la comunitat, després de set anys de treball, i ha conclòs que hi ha 614 fosses a 359 municipis amb 47.399 persones assassinades per la repressió franquista, de les quals el 50% estan identificades. Així ho van explicar en roda de premsa el comissari per a la Memòria Històrica, Juan Gallo, i el viceconseller de Governació i Justícia, José Antonio Gómez Periñán, que ha subratllat que aquesta tasca "estava pendent des de fa anys" i que ara "és el moment de la dignificació de les víctimes "de la Guerra Civil i la postguerra.

El mapa, que des de dimarts està disponible al web de la Conselleria de Governació i Justícia, inclou dades amb la data d'obertura de cada fossa, el nombre de enterrats, una descripció del lloc, fotos aèries i explicacions del context històric de com es van produir els esdeveniments.

A l'interior dels cementiris

La majoria de les fosses estan en l'interior dels cementiris (415), 21 estan a l'exterior dels cementiris, 54 en carreteres o camins, 36 en tàlvegs o barrancs, 17 en zones edificades i 71 en el capítol anomenat "altres" .

Les 614 fosses situen a Andalusia com la comunitat amb més enterraments d'aquest tipus del país, on hi va haver 130.199 represaliats pel franquisme, segons les dades de la Junta, que cita Espinosa Maestre.

Gall i Gómez Periñán han assenyalat que el cent per cent de les restes no es podran identificar mai perquè alguns estan en mal estat causa de l'ús de calç viva o perquè no hi ha familiars per contrastar la informació de l'ADN.

Un total de 1.400 enterrats

A més, en algunes fosses no hi ha restes perquè els seus familiars els van treure als pocs dies per donar-los sepultura o perquè també es van portar al Valle de los Caídos "per omplir", segons Gall.

La majoria de les fosses estan localitzades a Andalusia occidental i la Junta no descarta que hi hagi més cobertes per habitatges o sota els nínxols d'alguns cementiris, encara que "no seran moltes més", ha precisat Gall.

Hi ha fosses de pobles amb 1.400 enterrats, com en Nerva (Huelva), o amb mil, com en Lora del Río (Sevilla), el que resulta "esglaiador" pel nombre de represaliats en relació als seus habitants, segons el viceconseller, que ha afegit que ara esperen "tancar ferides i dignificar persones destacades per la seva enteresa personal i coratge cívic".

De les 614 fosses, s'han exhumat cadàvers a petició dels familiars en sis d'elles, i dels 359 municipis on hi ha fosses, en 172 existeixen o es faran monuments a la memòria dels assassinats amb subvenció de la Junta.

La Conselleria xifra en 8.367 els morts per la violència republicana a Andalusia dels 49.272 que hi va haver a tot el país.

Israel disposada a robar el gas de jaciments del Líban

L'Estat d'Israel es diu disposat a defensar amb "la força necessària" dos jaciments de gas recentment descoberts en una zona marítima també reclamada per Líban, els quals li brindarien independència energètica per primera vegada des de la seva fundació el 1948. Es tracta dels jaciments de Tamar, amb reserves estimades en 8.000 milions de metres cúbics de gas natural, i de Leviatan, amb 450.000 milions de m3: "Israel podria tornar-se exportador de gas cap a Europa. Sobre això, estem disposats a col.laborar en projectes d'aquest tipus amb inversors exteriors, però també amb Grècia i Xipre", diu David Stover, president de l'empresa productora.

En canvi, "cap de les reivindicacions del Líban té fonament jurídic, econòmic ni cartogràfic. Israel sabrà defensar els seus interessos amb tota la força necessària davant qualsevol amenaça", va advertir Landau.

En efecte, tots dos jaciments es troben en zones en litigi, ja que les fronteres marítimes amb Líban no estan delimitades, mentre que Turquia, un ex aliat d'Israel, qüestiona un acord entre l'Estat israelià i Xipre que procura evitar conflictes a l'explotar jaciments de hidrocarburs en zones marítimes.

Cop a Gazprom

El descobriment d'aquestes reserves frustra els plans del monopoli gasístic rus Gazprom, de subministrar el seu producte al mercat israelià, informa l'agència RIA.

La prova ha confirmat que les reserves d'aquest jaciment arriben als 450.000 milions de metres cúbics encara que per la precisió de les xifres serà necessari perforar almenys dos pous més.

La companyia Noble Energy va dur gairebé un any examinant diverses variants de penetració d'Israel en el mercat global del gas, inclosa la construcció de gasoductes o plantes de liqüefacció. La firma nord-americana té una participació del 39,66% en Leviatan, la resta està repartit entre tres empreses israelianes: Delek Drilling (22,67%), Avner Oil Exploration (22,67%) i Ràtio Oil Exploration (15%).

Alemanya viu l'hivern més fred dels últims 40 anys

Alemanya viu l'hivern més fred dels últims 40 anys amb una temperatura al mes de desembre 4,3 graus per sota de la mitjana habitual, han informat avui els serveis meteorològics del país (DWD). Només el 1969 es van registrar temperatures inferiors, van precisar els seus portaveus. Tot el país es troba sota un ampli mantell de neu i en bona part del territori els termòmetres marquen 20 graus sota zero. El fred escandinau s'ha apropiat sobretot del nord i est del país. A la localitat oriental de Wiesenburg, prop de Berlín, per exemple, les temperatures només van ser positives quatre dies.

Aquesta setmana, en diverses ciutats de tot el país els menys 20 graus es van repetir cada dia.

Per això, per primera vegada des de 1981, moltes persones de tota Alemanya van gaudir de "vacances d'hivern"a causa del fred i davant la impossibilitat d'acudir a escoles i llocs de treball.

En nombroses regions, com a Baviera i la Selva Negra, al sud, en un sol dia van caure 20 o 30 centímetres de neu nova.

Mentrestant, l'aeroport de Frankfurt, el més gran del país i un dels principals d'Europa, va registrar un rècord al desembre: la neu va arribar als 59 centímetres. "Mai des que es van iniciar els mesuraments hi va haver tanta", va subratllar el DWD.

Carreras critica la gestió del Planetari pel PP

La candidata d'EUPV a Castelló, Carmen Carreras, critica la nefasta gestió horària per part de l'ajuntament, del Planetari de Castelló, amb tancaments injustificats e imprevistos. La candidata critica durament a l'equip de govern popular de Castelló,
perquè no existeix un horari ni una programació clars per al públic, tancant sense cap explicació, “aquests tancaments són producte la desídiadel PP que podria evitar-se amb un mínim de planificació”, explica.

“Ens trobem en unes dates perfectes perquè el Planetari oferisca els seus serveis, en mig de Nadal, amb tots els xiquets i xiquetes sense escola, i molts adults de vacances”, argumenta la candidata a l'alcaldia de Castelló, "en lloc d'això ens trobem amb un horari discontinu i tancaments sense cap tipus d’avis, aquest no es un cas aïllat, en estiu també tanca les seues portes amb una total arbitrarietat. Aquesta no és una manera seriosa de portar la programació d'un dels indrets més emblemàtics del Grau de Castelló”, recrimina.

Carreras critica la falta d'una mínima política cultural, producte de l'absència de planificació de l'ajuntament en referència als horaris i programació del Planetari. “No qüestionem que els treballadors agafen vacances, tenen tot el dret de fer-ho, però l'edil responsable hauria de prendre les mesures pertinents per substituir els treballadors i que el Planetari continuara donant servei a la ciutadania amb un mínim de coherència i continuïtat”.

3.000 persones a Palma: 'Deien que Espanya era eterna però ja li queda poc'.

Més de 3.000 persones, segons la organització de la manifestació, han clamat pels carrers de Palma de Mallorca a favor de la autodeterminació dels pobles i per la independència dels Països Catalans. Algú, poc després d'arrencar, cremava un cartró en el que es llegia 'Reforma laboral' i 'Constitució Espanyola'. Durant prop d'una hora i mitja, s'han sentit crits de 'Visca Terra Lliure', 'Fora les forces d'ocupació' i 'Li diuen democràcia i no ho és'.

La manifestació s'ha iniciat de manera pacífica cap a les 19 h, i ha estat farcida d'estelades i pancartes que deien: 'Som una nació, autodeterminació', 'Amb la unitat popular, cap a la independència i el socialisme' o 'Deien que Espanya era eterna però ja li queda poc'.

La policia nacional espanyola ha carregat contra alguns manifestants després de l'intent de la crema d'una bandera espanyola cap a la fi de l'acte, moment en que la policia nacional ha intervingut amb violència. La marxa ha coincidit amb la commemoració de la Diada de Mallorca.

La manifestació, que ha començat al passeig del Born, l'han encapçalat, entre d'altres polítics, el secretari general del PSM, Biel Barceló, el president d'Esquerra, Joan Lladó, el diputat del PSM, Antoni Alorda, i la portaveu d'Esquerra al Parlament de Catalunya, Ana Simó, subjectant una pancarta amb el lema 'Som una nació. Autodeterminació'.

També alguns han pujat a una bastida i han penjat una pancarta en que es llegia: 'Contra la reforma laboral, el jovent unit'.

L'enfrontament més intens, però, s'ha viscut al carrer dels Oms de Palma, a uns metres d'acabar la manifestació. Uns joves que pertanyien als grups dels Joves de l'Esquerra Independentista de Mallorca i Maulets ha llegit un manifest, i en acabar, dos joves vestits de blanc i amb la cara i el cap tapats han procedit a cremar una bandera espanyola.

En aquest moment, la policia espanyola ha aparegut fins a l'indret i ha procedit a detenir als responsables de la crema. Aquí s'ha iniciat la càrrega ja que els manifestants impedien l'arribada dels policies al cercle. S'han llençat cadires i taules, ja que l'incident ha tingut lloc al costat d'un bar que les tenia al carrer, i els policies s'han defensat amb les porres.

dijous, 30 de desembre de 2010

Condemnats a presó 4 guàrdies civils per torturar a Portu i Sarasola

L'Audiència de Guipúscoa ha condemnat avui a penes d'entre mig any i quatre anys de presó quatre guàrdies civils per haver torturat Igor Portu i Martin Sarasola, després de detenir-los acusats de cometre l'atemptat de la T-4 de l'aeroport de Barajas. El jutge els condemna per haver comès delictes de tortures greus i de lesions. Els altres onze agents que eren jutjats han estat absolts. Els condemnats hauran d'indemnitzar amb 18.000 euros Portu i amb 6.000 Sarasola, de forma directa i solidària, pel dany físic i psíquic que els van causar. La policia espanyola i la guàrdia civil han estat declarats responsables civils subsidiaris.

Portu i Sarasola van ser detinguts el gener del 2008 a Arrasate (Guipúscoa), acusats d'haver col·locat la bomba que va esclatar a la terminal 4 de l'aeroport de Madrid. Unes quantes hores després Portu va ser ingressat a l'Hospital Donostia, i l'informe mèdic especificava que tenia pneumotòrax, una costella trencada i hematomes a tot el cos.

L'expresident d'Israel Moshe Katsav, culpable de dos delictes de violació

L'expresident d'Israel entre 2000 i 2007, Moshe Katsav, ha estat declarat culpable de dos delictes de violació per un tribunal de Tel Aviv, segons informen avui els mitjans de comunicació del país, que destaquen que es tracta d' una condemna d'una gravetat sense precedents per a un cap d'Estat d'Israel. Katsav ha negat els càrrecs de violació i altres assetjaments sexuals dels que l'acusen tres dels seus antics ajudants. Ara, el polític pot recórrer el veredicte davant del Tribunal Suprem per evitar una llarga condemna de presó que podria superar els 16 anys.

Els fets pels quals ha estat jutjat, en un procés que s'ha prolongat quatre anys, es van cometre quan era ministre de Turisme, entre 1996 i 1999, i també quan va ocupar la Presidència del país.

Katsav ha estat declarat culpable de violar i abusar sexualment d'una antiga empleada del Ministeri de Turisme, així com d'assetjar sexualment a una altra de la Residència Presidencial.

A més, l'expresident també ha estat condemnat per abús sexual i assetjament a una segona treballadora de la Residència Presidencial, i per assetjament a un testimoni i obstrucció a la justícia.

El testimoni de Katsav, "sembrat de mentides"

"La denunciant de violació ('A' de Turisme) va dir la veritat, i segons la llei ha quedat provat que no hi va haver consentiment de la seva part", escriuen els jutges en descriure el testimoni de Katsav com "sembrat de mentides".

El jutge George Kara, president del Tribunal que va llegir el veredicte, ha adduït que l'expresident "va fabricar proves en tot moment" per eludir les acusacions.

Però també ha aclarit que les proves parlen per si mateixes i demostren que es "va aprofitar de la seva autoritat i de la força física" per violar la funcionària.

Segons l'acta d'acusació, l'ex cap de l'Estat -casat i pare de cinc fills- va violar la funcionària ministerial en un hotel i en l'oficina en el segon semestre de 1998.

De 65 anys i nascut a l'Iran, Katsav va dimitir el 29 de juny de 2007 després de fortíssimes pressions polítiques que havien començat un any abans, en denunciar ell mateix al fiscal general de l'Estat, que estava sent extorsionat per una ex funcionària de la Presidència, també coneguda per la inicial "A" i aquest cas no estava inclòs en l'actual procés per falta de proves.

L'expresident va destapar amb això el que es convertiria per a ell en un malson, amb denúncies d'almenys altres nou dones per diferents delictes sexuals i el fracassat intent del Parlament, per primera vegada en la història política israeliana, d'apartar del càrrec a un cap de l'Estat.

ICV-EUiA celebra que ERC recolzi el canvi de la Llei Hipotecària

La portaveu d'ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya, Dolors Camats, ha celebrat que ERC s'hagi sumat a la proposta que la coalició va fer en el marc del debat d'investidura de presentar una reforma de la Llei Hipotecària, per enviar-la al Congrés dels Diputats amb l'objectiu que, qui perdi l'habitatge per impagament, no hagi d'assumir també el cost del crèdit hipotecari.

"Celebrem que Esquerra vulgui sumar esforços en aquest sentit", ha dit Camats alhora que ha anunciat que el seu grup parlamentari presentarà la seva proposta de reforma la setmana que ve. En aquest sentit, Camats ha expressat el seu "convenciment" de les possibilitats d'entesa amb Esquerra i ha afegit que esperen que la resta de grups parlamentaris "se sumin a aquesta petició de reforma d'aquesta llei que afecta a 160.000 famílies".

Camats ha recordat la predisposició del president de la Generalitat, en resposta a Joan Herrera, a treballar conjuntament aquest proposta i en aquest sentit l'ha emplaçat "a no defraudar a tota aquesta gent que té motius per deixar de creure en la política".

Txetxènia: "Els wahhabites són enemics dels musulmans"

El cap de la república russa de Txetxènia, Ramzan Kadírov (foto), ha declarat que els dirigents i els sacerdots txetxens han aconseguit la victòria en la lluita ideològica contra el wahhabisme i que els joves, en conèixer l'essència d'aquest corrent radical de l'islamisme, deixen de engrossir les seves files: "Avui dia ningú s'en va a la muntanya. Els sacerdots expliquen dia i nit a la joventut als centres docents, mesquites i al carrer com és la faç autèntica del wahhabisme. Ja guanyem aquesta lluita en el pla espiritual, i aconseguim portar la veritat als nostres joves, obrir-los els ulls, mostrar-los que els wahhabites són enemics dels musulmans", va assenyalar Kadírov.

En opinió del líder txetxè, als wahhabites els espera l'infern: "Als extremistes els donem un bitllet perquè vagin al punt més calent, a l'infern", va dir.

Segons Kadírov, cal lliurar una lluita implacable contra els terroristes i els wahhabites tant amb l'ajuda dels sacerdots com amb l'ús de la força.

"És necessari explicar a cada persona l'essència autèntica de l'islamisme. Els qui no volen entendre, han de ser eliminats", ha subratllat.

Wahhabisme


El Wahhabisme és una subsectors religiosa fonamentalista musulmana del corrent majoritària del sunnismo, i en especial de l'escola hanbalí. Creada pel reformador religiós Sheikh ul Islaam Muhammad ibn 'Abd al-Wahhab at-Tamimi (1703-1792) al segle XVIII, el seu auge es deu a la ràpida relació amb la dinastia Al-Saud i al suport mutu que es van brindar, és la forma religiosa de l'islam que té més influència sobre els musulmans sunnites a l'Aràbia Saudita, que són la majoria en aquesta nació.

Destaca pel seu rigor en l'aplicació de les lleis islàmiques i per un constant desig d'expansió. Per això utilitzen tant les seves institucions de formació, a les que acudeixen estudiants de tots els països majoritàriament sunnites, com els recursos econòmics que els proporciona la dinastia regnant a l'Aràbia Saudita i que són emprats en la creació de mesquites i centres d'estudis en diversos llocs del món.

Origen del terme "wahhabi"


El terme "wahhabi" es refereix al moviment del seu fundador Muhammad ibn Abd-al-Wahhab i pregona el que s'anomena "Salaf as-Salih", que significa "la forma correcta d'actuar en funció als ensenyaments de píos predecessors". El terme es considera ofensiu pels membres d'aquest moviment, els quals prefereixen ser coneguts com el moviment del salafisme.

Creences

El Wahhabisme accepta que l'Alcorà i el Hadiz (tradicions relacionades amb els ensenyaments i els actes del profeta Mahoma i els seus deixebles) són els textos bàsics de l'islam. Els wahhabíes afirmen que interpreten directament les paraules del profeta Mahoma.

La teologia wahhabi és puritana i legalista en matèries de fe i pràctiques religioses.

Els seguidors del wahhabisme veuen el seu rol com els defensors de l'islam i la necessitat de restaurar la puresa de la religió islàmica contaminada per innovacions, supersticions, desviacions, heretgies i idolatria. Hi ha moltes pràctiques que consideren que van en contra de l'islam com:

* Invocar el nom del profeta, sant o àngel en les pregàries. Només el nom de Déu pot ser invocat.
* Suplicar davant les tombes de sants o profetes.
* Celebrar festes anuals per sants morts.
* Utilitzar qualsevol forma de talismà i creure en els seus poders de curació.
* Practicar la màgia o cercar en mags o la bruixeria les fonts de curació.
* Innovacions en la religió.
* Erigir grans monuments en tombes.
* Els wahhabíes prohibeixen el cinema.
* Alguns fins i tot fins les fotografies.
* No celebren el naixement de Mahoma amb base en la interpretació del Hadiz.

Història del Wahhabisme

El Wahhabisme va ser introduït en el que avui és el territori de l'Aràbia Saudita per Muhammad ibn Abd al Wahhab, un clergue àrab qui creia que l'islam Sunní, la branca d'islam predominant a la Península Aràbiga, estava sent corrompuda per innovacions com ara el sufisme. Va estudiar les obres del pensador musulmà Ibn Taymiyya i va començar a predicar la reforma de l'islam en base a les idees d'aquest erudit. Les seves prèdiques no van ser ben rebudes i va ser repudiat pel seu pare i germà, tots dos clergues, que el van expulsar de la seva localitat natal, a la regió de Nejd, a l'Aràbia central.

Va decidir llavors mudar-se a la ciutat de Diriyah i formar una aliança amb el cap saudita Muhammad ibn Saud, iniciador de la Casa de Saud i el corrent islàmic saudita. Ibn Saud va promulgar la idea de l'islam "Wahhabiste" com la manera correcta de practicar l'islam de forma oficial en aquest estat. Al Wahhab li va donar a Ibn Saud legitimitat religiosa en la seva conquesta de l'Aràbia. Les idees d'Ibn Taymiyya eren controvertides en el seu temps ja que afirmava que certs pobles que s'autodenominaven com a musulmans, com per exemple els mongols, conqueridors del califat abásida, eren en realitat no creients, i que els musulmans ortodoxos havien de conduir el "jihad" contra ells.

Per la seva banda Ibn Saud creia que la seva campanya per restaurar la puresa de l'islam justificava la conquesta de la resta de l'Aràbia.

El 1801 els saudites van atacar la ciutat iraquiana de Karbala i van saquejar llocs sagrats per als xiïtes. En 1803 els saudites van conquerir la Meca i Medina i també van demolir i saquejar mesquites xiïtes. Els saudites van mantenir el control d'ambdues ciutats fins a 1817, quan van ser represes per l'Pasha albanès Mehmet Ali, Valí (governador) otomà d'Egipte, que actuava com aliat i vassall dels turcs otomans del sultà Mahmud II. En 1818, les forces otomanes van conquerir Nejd, van capturar la capital saudita de Diriyah i a l'emir Abdullah ibn Saud. Tant ell com els seus col.laboradors més immediats van ser portats a Istanbul, on van ser decapitats. No obstant això, els otomans no van destruir el wahhabisme en Nejd.

Els saudites van retornar al poder el 1824 i es van mantenir a Riad, la seva nova capital, fins a 1899, quan van ser derrotats per l'emir Muhammad ibn Rashid. El 1902, l'emir Abdul Aziz ibn Saud va reconquerir Riad i va fundar posteriorment, el 1932, la nació que es coneix avui dia com l'Aràbia Saudita.

Bancs i caixes afronten venciments per 97.506.000 € el 2011

Bancs i caixes d'estalvis espanyols afronten el 2011 venciments de deute de 97.506.000 d'euros, fet que suposa un 20% per sota dels 121.359.000 que té l'Estat en lletres i bons, segons dades d'Analistes Financers Internacionals (AFI). Concretament, els bancs hauran de tornar un total de 51.353.000 d'euros al llarg del proper exercici, una mica més que les caixes d'estalvis (46.153.000).

El Santander encapçala el rànquing d'obligacions de pagament en 2011, amb 27.480 milions, seguit per BBVA (18.297.000), el Sistema Institucional de Protecció (SIP) que lidera Caja Madrid (10.580 milions), La Caixa (8.500 milions), Popular ( 4.480 milions) i Banesto (3.850 milions). També venç el deute de Sabadell (3640 milions), NovaCaixaGalicia (2.600 milions), Caixa Catalunya (1.840 milions), el SIP de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (1.800 milions), Bankinter (1.445 milions) i Banca Cívica (1.126 milions) .

No obstant això, aquests imports només són el nominal de la col.locació de deute, sense incloure els interessos aparellats, que en el cas dels dos grans bancs espanyols, Santander i BBVA, s'eleven a 2.011-5.443 i 2.647 milions d'euros, respectivament, segons les dades de mercat més recents.

Els experts consultats coincideixen que el pagament de venciments no serà el principal repte que espera a les entitats financeres, sinó el previsible encariment de les emissions futures de deute arran de la possible rebaixa de les qualificacions tant del ràting sobirà d'Espanya com de les entitats.

Les dades que maneja el Banc d'Espanya fixen la meitat dels venciments de deute a mitjà i llarg termini de les entitats financeres espanyoles a partir de l'any 2013, mentre que un altre 20% correspon a les de 2012, i un 15% a les del pròxim exercici.

Comptar amb un bon ràting és vital per captar finançament en els mercats internacionals perquè s'interpreta com un nivell de solvència i garantia de pagament, de manera que a millor ràting, menys costós és posar deute, i viceversa. L'agència Moody's va advertir recentment de la possibilitat de rebaixar els ràting de 30 entitats espanyoles.

La crisi del deute sobirà a l'Eurozona

L'Associació Espanyola de Banca (AEB) explica que la greu crisi del deute sobirana a l'Eurozona ha contagiat a l'economia espanyola i "s'ha traduït en una desafortunada elevació de les primes de risc i dels costos de finançament de les entitats" .

Segons la patronal que presideix Miguel Martín, els inversors reaccionen de forma exagerada a la incertesa i al possible contagi de la crisi del deute sobirà a la zona euro, pel que és necessari aprofundir en la reforma laboral i la consolidació fiscal per restaurar la credibilitat d'Espanya i del sistema financer.

Tot i les restriccions dels mercats, els bancs espanyols van emetre deute per import global de 31.450 milions d'euros el 2010, a un termini d'entre tres i deu anys, ia través de bons i cèdules hipotecàries en la seva majoria.

Santander i BBVA van acaparar el 67% del total d'emissió privada bancària, ja que l'entitat que presideix Emilio Botín va col.locar 11.600 milions d'euros (37%) i la que encapçala Francisco González va fer el mateix amb 8.250 milions.

Per primera vegada en la història, la nova regulació de les caixes d'estalvi permet a aquestes entitats accedir als mercats de capitals per a finançar-se, i algunes ja preparen la seva sortida a borsa, com el Sistema Institucional de Protecció (SIP) de Banca Cívica, integrat per les caixes de Navarra, Burgos i Canàries.

De fet, el seu president Enrique Goñi avisa d'una futura crisi de liquiditat, i considera vital que les caixes d'estalvis s'afanyin a donar a conèixer el seu negoci i dades fonamentals a l'exterior amb vista a captar recursos en els mercats internacionals.

En aquest sentit, l'analista d'IG Markets Solitud Pellón incideix en la pèrdua de credibilitat del sector financer espanyol i l'encariment de les futures emissions de deute. El major cost d'emissió accentuarà sens dubte la guerra del dipòsit que lliuren les entitats a Espanya per captar l'estalvi de la clientela amb remuneracions de fins al 5% quan es vincula un altre producte.

A més, Pellón adverteix que "l'entrada de 2011 serà molt important perquè Espanya podria ser atacada de nou per hedge funds i grans inversors" amb apostes baixa, amb vista a un eventual rescat d'Espanya.

El Vaticà investigat per paradís fiscal i finançament del terrorisme

El Vaticà va emetre el dijous noves normes per a donar major transparència a les seves transaccions financeres, mentre Itàlia investiga un cas de presumpte blanqueig de diners, pel qual ja va confiscar 23 milions d'euros (30,2 milions de dòlars) d'un compte. El Vaticà crearà una autoritat supervisora de totes les finances, en compliment dels requisits de l'Unió Europea i altres organitzacions internacionals que combaten el rentat de diners i el finançament del terrorisme, va dir el dimecres el Vaticà en un comunicat. A més, Ratzinger emetrà noves regles sobre la prevenció del rentat de diners i el finançament del terrorisme.

Al Vaticà diuen que treballen des d'inicis d'any per complir amb les regles internacionals de transparència financera, però les seves mesures es van accelerar després de la investigació, que va implicar a l'Església i al president del seu banc, l'economista Ettore Gotti Tedeschi en un delicte de blanqueig de diners procedents de les màfies.

La procuradoria de Roma va confiscar els 23 milions d'euros el 21 de setembre i va iniciar una investigació de Tedeschi i el seu vicepresident, en acusar al banc, l'Institut per les Obres Religioses (IOR), de violar la llei en intentar transferències de diners sense identificar al remitent ni al destinatari. No s'han presentat càrrecs, però, contra els funcionaris.

El Vaticà insisteix que la investigació va ser conseqüència d'un malentès que esperava aclarir aviat, però les corts a Roma dues vegades es van negar a tornar els diners i aquest mes un jutge va dir que no havia canviat en la manera en què el banc protegeix la identitat dels seus clients.

Gotti Tedeschi, qui va assumir la presidència del banc l'any passat, ha dit que treballa perquè el Vaticà compleixi amb les normes de la Força de Tasques d'Acció Financera, un grup regulador amb seu a París que redacta regles contra el rentat de diners i el finançament del terrorisme.

La FATF exigeix que el Vaticà implementi lleis que considerin un crim el rentat de diners, que estableixi unes dependències que investigui les transaccions sospitoses i que aprovi lleis que exigeixin la identificació dels clients del banc i proveeixin aquesta informació a les forces de seguretat.

El Vaticà també va acceptar incorporar a les seves lleis algunes regles sobre rentat de diners de la UE, van dir funcionaris europeus.

Gotti Tedeschi també va dir que volia que el Vaticà integrés la "llista blanca" de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, en la qual figuren els països que comparteixen informació impositiva, com una manera de contrarestar els paradisos fiscals.

Aquest procés pot demorar anys, ja que el Vaticà primer ha d'aconseguir acords impositius amb almenys 12 països.

No estava clar quines d'aquestes mesures estaran incloses en el document que el Vaticà publicarà el dijous. No obstant això, la Santa Seu ja s'havia compromès a crear l'agència supervisora abans de l'1 de gener de 2011 i havia implementar les regles de l'UE abans del 31 de desembre de 2010.

Rússia i Xina construiran a Equador una hidroelèctrica

La companyia estatal equatoriana Hidrotoapi EP i la xinesa IWEC han rubricat a Quito l'acord sobre la construcció del complex de centrals hidroelèctriques 'Toachi-Pilatón'a la província de Santo Domingo dels Tsáchilas a Equador. Anteriorment la companyia russa Inter RAO EES ja va signar un contracte sobre el subministrament dels equips hidroenergètics, per 123 milions de dòlars, en el marc d'aquest projecte.

"Aquest és el primer objecte de la cooperació econòmica a Amèrica Llatina, on seran mancomunats els esforços de Rússia i la Xina", segons l'ambaixada de Rússia a l'Equador: "D'aquesta manera, es crea la base per a la interacció rus-xinesa a tercers països en una esfera tan important com és la electroenergética".

Com van explicar en la missió diplomàtica: "Els subministraments de les màquines i els equips russos seran finançats a càrrec dels crèdits de Roseximbank".

Inter RAO EES proveirà els equips de força i hidromecànics, així com implementarà els treballs de muntatge, ajust i posada en marxa de la central hidroelèctrica amb una potència instal.lada de 252 megawatts en condicions de 'clau en mà'.

Abans l'ambaixador de Rússia a l'Equador, Yan Burlái, va comunicar que Inter RAO EES començarà a complir les seves obligacions ja a principis de 2011.

En general, Amèrica Llatina esdevé un mercat atractiu on penetren cada dia més i més països. Per exemple, una imponent presència de la Xina en diversos mercats estrangers s'ha ampliat de tal manera, que el 'gegant asiàtic' es converteix en el segon soci comercial de l'Amèrica Llatina. Cedint tan sols als Estats Units, els empresaris xinesos conquisten les terres hispanes a tota vela.

Cas Pretòria: Llavaneres trenca amb Proinosa

A Andreu de Llavaneres ja estan tips que no s'avanci en la construcció de la nova zona esportiva del municipi. L'Ajuntament ha decidit trencar el conveni que tenia amb l'empresa constructora Proinosa, que era l'encarregada no només d'aixecar els nous equipaments esportius, sinó que també havia de fer-se càrrec de la gestió. Segons l'alcalde de Llavaneres, Bernat Graupera (CiU), els motius que han obligat a emprendre la decisió han estat diversos: en primer lloc, que tot i els requeriments de l'Ajuntament, Proinosa no ha executat cap obra des de fa dos anys, quan es va acabar el camp de futbol.

En segon lloc, la companyia constructora es troba als tribunals com a conseqüència d'haver presentat un concurs de creditors. Paral·lelament, el projecte també està als jutjats per una altra via, la penal, ja que hi ha diligències obertes contra Proinosa i diversos responsables de l'anterior govern de Llavaneres, entre ells, l'exalcalde Víctor Ros.

En resum, després de 4 anys de la signatura del conveni entre la constructora i l'antic equip de govern municipal per la nova zona esportiva només s'ha fet el camp de futbol, falta encara un pavelló, una piscina coberta i un gimnàs. Ara, amb la ruptura del contracte serà l'Ajuntament qui assumirà l'acabament de la zona esportiva: “S'hi han d'invertir prop de 6 milions d'euros més, que es cercaran demanat subvencions a la Generalitat i a la Diputació”, explicava l'alcalde, que va destacar la bona sintonia amb el nou govern autonòmic. Pel que fa als terminis, es preveu que les obres es puguin reprendre el 2012 i acabar-se pels volts del 2014.

No als 200 pisos

Paral·lelament, el trencament de l'acord també suposa per al municipi la recuperació d'un patrimoni valorat en uns 13 milions d'euros. Aquí s'hi inclouen els terrenys de l'antiga zona esportiva, que consten de l'antic camp de futbol –ara convertit en un aparcament– la piscina descoberta i una pista de frontó. L'antic conveni establia que tot això aniria a terra i s'hi farien 200 pisos, però ara l'Ajuntament fa marxa enrere i assegura que no es faran aquests habitatges. En aquest sentit, Graupera assenyala que, de moment, es mantindran els antics equipaments esportius i ressalta que amb la renúncia a fer els 200 habitatges “es guanyarà qualitat de vida”.

Finalment, l'alcalde de Llavaneres també destaca que, amb l'extinció de l'acord, el municipi s'estalvia la concessió de la gestió per a 50 anys que tenia Proinosa sobre les futures instal·lacions esportives.

El cas Pretòria

Per una altra banda, l'ombra del cas Pretòria també ha planat sobre aquest projecte. Proinosa també era l'empresa encarregada de construir diversos projectes a Santa Coloma de Gramenet, que va estar en l'ull de l'huracà quan es va descobrir la trama de corrupció urbanística. Entre altres qüestions, aquest afer va motivar la imputació de l'aleshores president de Proinosa, Josep Singla. De fet, des de l'esclat d'aquest cas, Proinosa va canviar el seu nom pel d'Altiare.

Estònia: Poc entusiasme per l'euro

El petit Estat bàltic serà a partir l'1 de gener de 2011 el nou membre de l'eurozona. En els últims 100 anys, els estonians han tingut vuit diferents monedes. Es quedarà l'euro per més temps? Anti Poolamets, historiador i jurista de Tallinn, és un dels majors opositors de la moneda comuna europea. Poolamets vol conservar la corona, que per a ell és símbol d'independència de la seva jove Estat. Jürgen Ligia, ministre de Finances d'Estònia.

Anti Poolamets també és conegut en el ministeri de Finances, encara que no molt estimat. El ministre Jürgen Ligia no es cansa de criticar minuciosament els arguments de l'adversari de l'euro. "La corona estoniana mai va ser una moneda independent", diu Ligia. "Al començament va estar vinculada al marc alemany i després a l'euro. En 18 anys mai variem la taxa de canvi. Els alemanys i l'eurozona enfortir la nostra política monetària, i així ens ha anat molt bé".

D'acord amb el ministre Ligia, la inclusió de l'euro com a moneda corrent és només un petit pas que demostra als inversors que Estònia va complir amb les seves tasques financeres.

El deute públic estoniana és la més baixa de tota la Unió Europea (UE). Després d'una caiguda a causa de la crisi del 2008 i 2009, l'economia del "tigre bàltic" torna a repuntar. Els balanços fiscals van ser consolidats. La inflació, que va evitar l'adopció de l'euro el 2007, es troba ara per sota de la xifra requerida del dos per cent anual.

Jürgen Ligia va decorar la façana del ministeri de Finances amb un cartell gegant de la moneda de l'eurozona. "L'euro serà per molts anys la moneda d'Estònia. Donat el cas, també estaríem disposats a contribuir raonablement al fons de rescat de l'euro per als Estats en problemes ", va dir Ligia en entrevista amb Deutsche Welle. Des del 1 de gener de 2011, el ministre de Finances estonià s'asseurà a la taula en igualtat de condicions amb els ministres de la resta 16 països de la zona euro, i representarà els 1,3 milions d'estonians a Brussel.les.

Per a la gerent de comunicacions Maris Hellrand de Tallinn les monedes no són el problema. Al cap ia la fi a Estònia es paga gairebé tot amb targeta de crèdit. Davant la crisi de l'euro, la pregunta que s'ha de fer és si va ser una decisió correcta "casar-se amb la núvia malalta", diu Hellrand. Ella creu que a causa de l'adopció de l'euro el cost de vida es va disparar a la tardor de 2010. El ministre de Finances estonià, però, responsabilitza als "mercats mundials" de l'alça dels preus en els aliments i de l'energia.

Euro més costós?

En la mateixa direccón opina Michael Stenner, membre de la Cambra de Comerç Estonià-Alemanya a Tallin, i diu que el Govern va obrar de forma transparent en l'adaptació dels preus a l'euro. A diferència del que va succeir a Alemanya el 2002 amb la introducció de la moneda, a Estònia no hi hauria alces en els preus dels hotels i restaurants, diu el també gerent d'un hotel de luxe a la part antiga de Tallin.

D'acord amb Stenner, el comerç entre Estònia i l'eurozona no es dispararà. Però gràcies a l'adopció de l'euro ja no seran necessàries les complicades transaccions bancàries, el que facilitarà el comerç. El país bàltic es presenta ara als inversors més fort que els seus veïns Lituània i Letònia, aclaparats per la crisi financera i econòmica. "El 2011 tenim dos grans esdeveniments a Estònia: l'adopció de l'euro i Tallinn serà la Capital Europea de la Cultura. Això ens podria portar més turisme i visitants", conclou Stenner.

Albiol advoca per la gratuïtat de l'AP-7

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, considera molt preocupant que a l'EuroRap el percentatge de trams amb un risc baix a mitjà solament aplegue al 65,4% a les comarques de Castelló: “L'única solució viable a aquest problema és la l'alliberament de l'AP-7”, assegura. La diputada considera que la publicació de l'informe EuroRAP del Real Automóvil Club de España, deixa ben clar la terrible situació de les carreteres castellonenques i els problemes de seguretat vial que pateixen els conductors i conductores: “Un 30% dels trams inclosos en l'estudi tenen un risc mitjà d'accidents, una xifra que dobla la mitja estatal”.

“Una de les causes de les conclusions d'aquest estudi és la congestió de la N-340 en molts trams”, considera la portaveu d'esquerres, “els seus punts negres son coneguts de tots, la taxa de sinistralitat és prou més alta que a la resta de l'estat”, i afegeix, “però ací ningú fa res, qualsevol govern responsable ja hauria pres mesures, però a les comarques de Castelló porten més de deu anys esperant”.

Per a la diputada és incomprensible que mentre la N-340 es troba massificada, “una carretera que suporta un volum de tràfic excessiu per a les seues característiques, l'AP-7, amb una infraestructura molt segura, es troba en aquests moments infrautilitzada, perquè molta gent que l'utilitzaria per a viatjar, l'evita per a no haver de pagar el peatge”.

Albiol considera que els dos partits majoritaris deurien de posar-se d'una vegada d'acord, i “apostar per la gratuïtat de l'autopista d'una vegada per totes, amb la qual cosa se solucionaria en bona mesura els problemes de seguretat”, i continua, “no és de rebut, ni s'entén que tenint una infraestructura com l'autopista ací mateix, Castelló haja de suportar una de les taxes d'accidents més altes d'Espanya. El que falta ací és voluntat política per a escometre el que la ciutadania ve exigint des de fa temps i és una realitat en altres llocs”.

La falta de presa de decisions a l'hora d'atallar els problemes de mobilitat de les nostres carreteres per part del govern central, “està arribant a nivells d'incompetència”, i continua afirmant, que aquesta situació, “la paguen els conductors i conductores de les nostres terres, amb vials i densitat de tràfic tercermundistes, darrere de les dades d'accidents i sinistralitat hi ha tragèdies personals que possiblement podrien haver sigut evitades”.

Moreno: “El PP ha presentat el pressupost de l’atur”

El candidat d'EUPV per Vila-real, Alejandro Moreno, considera els comptes municipals del Partit Popular com els pressupostos de l'atur, “perquè gracies al PP, 24 treballadors de l'ajuntament aniran al carrer i les privatitzacions tindrà via lliure”. Moreno recrimina a l'actual equip de govern del Partit Popular hagen convertit els pressupostos municipals en una tribuna en defensa de les privatitzacions i els acomiadaments de treballadors públics.

“La piscina pública caurà en mans d’una empresa privada per que face negoci amb ella, i els treballadors a l'atur, aquesta és la manera especial del senyor Rubert de lluitar contra la crisi”.

El representant d'esquerres a Vila-real, considera que aquests acomiadaments “no estan justificats en cap cas, i molt menys per causes econòmiques”, afegeix que, “si volen estalviar tenen altres àrees molt menys necessàries on ficar les estisores, com són assessors i despeses sumptuàries”, i no debilitar el sector públic, molt necessari per a la ciutadania en aquests temps de crisi que patim”.

Moreno considera indecent que un alcalde que cobra un sou de “desproporcionat de quasi 70000 euros, i això desprès d'haver-ho reduït un 10% per la crisi, tingue la cara dura de deixar sense feina a 24 treballadors, per qüestions d'estalvi, tot plegat és un insult per a les famílies de Vila-real, que tenen molts problemes per aplegar a final de mes”.

El portaveu d'EUPV, demana al Partit Popular serietat i que torne la cordura a les seues actuacions polítiques, “el PP està treballant de valent per engronsar les llistes d'aturats de Vila-real”, afirma, “en plena crisi econòmica el que cal és implementar polítiques de creació d'ocupació i reduir les xifres molt preocupants d'aturats de Vila-real, no tot el contrari.

Alternatives de CCOO a la reforma de pensions

Amb motiu de la renovació de les conclusions parlamentàries del Pacte de Toledo i la reforma del sistema públic de pensions, el secretari confederal de Seguretat Social de CCOO, Carlos Bravo, ha publicat "Criteris i alternatives per abordar una nova reforma del sistema públic de pensions", en el qual es presenten les principals propostes alternatives que CCOO ha plantejat a l'hora d'afrontar la futura reforma de les pensions de manera que es garanteixi la millora de la protecció i la viabilitat del sistema sense haver de recórrer a retallades socials.

"Ni la crisi econòmica ni el temor davant els mercats poden esgrimir-se com a justificació per pretendre imposar una reforma de les pensions consistent únicament en retallades en la protecció social i els drets dels treballadors. Els veritables reptes que té el sistema de Seguretat Social, i justifiquen la seva reforma, són altres, i CCOO té alternatives sòlides per enfrontar-les", afirma Carlos Bravo, autor del treball que presenta les reformes alternatives, editat per la Fundació 1r de Maig i la Fundació Sindical d'Estudis.

Informe "Criteris i alternatives per abordar reforma del sistema de pensions".

Israel segueix comprant mercenaris a bon preu

Més de 19 mil hebreus van immigrar el 2010 a Israel, un 40% d'ells vénen dels països postsoviètics, va comunicar avui el Ministeri sionista de Absorció d'Immigrants: "El nombre d'immigrants jueus a Israel creix dos anys seguits. El fet és de summa importància per al nostre país", va indicar el comunicat, que no distingeix -quan l'interesa- entre sefardites, ashkenazis, jueus, hebreus o kàzars. El mateix ministre antisemita Lieberman és d'origen moldau.

El 2010, el nombre total d'immigrants a Israel va augmentar un 16% en relació amb l'any 2009.

Al mateix temps, la migració des dels països postsoviètics -ara esclavitzats per les oligarquies "democràtiques"- a Israel va créixer fins a 7.300 persones, un 7% més que el 2009 i un 25% més que el 2008.

El govern sionista d'Israel argumenta el fet amb els "nous programes de repatriació al país i amb el bon estat econòmic israelià, malgrat la crisi mundial", de la que els banquers sionistes són principals impulsors, com ja ho van ser de la del 29.

Xina i Espanya signaran nous acords comercials

Xina i Espanya subscriuran diversos acords d'interès comú durant la visita de tres dies que complirà la propera setmana a Madrid el viceprimer ministre xinès, Li Keqiang (foto), com a part de l'Associació Estratègica Integral entre ambdues nacions. Keqiang es reunirà amb el rei Joan Carles I i amb el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, d'acord amb la informació oferta per l'Oficina de Relacions Exteriors d'Espanya.

El viceprimer ministre xinès arribarà a Madrid el proper dimarts, com a part d'una important gira que el portarà per alguns països d'Europa, entre els quals figuren Alemanya i el Regne Unit.

L'aliança estratègica respon a la Declaració conjunta que es va signar el 2005 en ocasió de la visita a Espanya del president xinès, Hu Jintao, la qual estableix una comunicació regular entre funcionaris d'alt nivell d'ambdues nacions per fomentar els seus vincles econòmics.

Entre els pactes que esperen signar la Xina i Espanya per reforçar les seves relacions es troba un en l'àrea de la banca, el sector energètic, el transport i les telecomunicacions, com explica el comunicat de la Cancelleria espanyola.

Els projectes que seran rubricats formen part dels acords compilats en la XXII Comissió Mixta de Cooperació Econòmica i Industrial que es va realitzar a Beijing el 14 de desembre.

Així mateix, el vicepremier xinès es reunirà amb la vicepresidenta segona del Govern espanyol i ministra d'Economia, Elena Salgado, que acudirà a la trobada acompanyada pels ministres d'Afers Exteriors, Trinidad Jiménez, i d'Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián.

dimecres, 29 de desembre de 2010

Antonio Romero: "La salut del Rei està molt deteriorada"

Antonio Romero, exdiputat d'I.U. i president d'honor del PCA, afirma que la salut del Rei està molt deteriorada i afegeix que "a la casa reial hi ha un debat intern sobre la successió del Borbó, en aquesta discussió de moment és la Reina qui imposa el seu criteri en la forma d'abordar la successió a la corona". Antonio Romero ha presentat, a la seu del PCA d'Adamuz el seu últim llibre: "Un jornaler en els secrets d'estat" i ha afirmat que la salut del Rei està molt deteriorada, després de l'operació del càncer de pulmó a Barcelona. Romero afegeix que "a la casa reial ha un debat intern sobre la successió del Borbó".

En aquesta discussió de moment: "És la Reina qui imposa el seu criteri en la forma d'abordar la successió en la corona; Sofia vol que el Borbó mori en el tron i que amb el sentimentalisme després d'aquests successos sigui nomenat rei el príncep Felip , passant a ocupar la secretaria de l'estat sense que pugui donar lloc a un debat previ i sense que els ciutadans tinguin dret a decidir a prop del model d'estat ".

En una conversa informal després de l'acte públic Romero ha destacat el bloqueig i la censura de la premsa a publicar aquestes afirmacions.

Xina: "Espanya suavitza xoc diplomàtic amb Moscou"

(Xinhua) - El govern del president Zapatero va reconèixer ahir les mútues expulsions diplomàtiques entre Madrid i Moscou, però va ser evident l'esforç per impedir repercussions adverses sobre els plans en marxa per celebrar el 2011 l'any d'Espanya a Rússia, un conjunt d'activitats culturals al llarg del 2011, que inclou la visita del rei Joan Carles i la seva esposa, la reina Sofia, a Sant Petersburg. La cancelleria espanyola va fer esforços per mantenir un baix perfil en l'incident diplomàtic entre els dos països, el més greu des del restabliment de relacions diplomàtiques fa 33 anys.

El Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya va publicar aquest dimarts un comunicat en el qual confirma que "el govern va convidar fa cosa d'un mes a sortir a dos diplomàtics russos acreditats a Espanya per realitzar activitats incompatibles amb el seu estatus", una expressió que suggereix espionatge, recull la nota.

La ministra espanyola d'Afers Exteriors, Trinidad Jiménez, preveu un viatge a Moscou el proper 16 de gener per reunir-se amb el seu col lega, Serguei Lavrov, per tal de donar per tancada aquesta crisi i repassar l'estat de les relacions bilaterals.

Es preveu un enfortiment de les relacions el 2011 després de la declaració de l'Any d'Espanya a Rússia i de Rússia a Espanya com una iniciativa que persegueix donar a conèixer millor a cada país en l'altre i trencar prejudicis, segons fonts del Ministeri d'Exteriors.

Espanya i Rússia celebraran el 2011 l'anomenat "Any Dual" entre els dos països, amb l'objectiu d'enfortir els vincles polítics, econòmics, culturals i socials.

Els diplomàtics espanyols expulsats van ser identificats com el conseller polític Ignacio Cartagena, i el primer secretari de l'ambaixada de Madrid a la capital russa, Borja Cortés-Bretó,

Rússia va ordenar el 24 de desembre la sortida dels dos diplomàtics espanyols en represàlia per l'expulsió d'Espanya de dos diplomàtics russos fa set setmanes.

El nou projecte neocon de Nobel de la Pau, s'enfonsa

El sacerdot catòlic belga, François Houtart, candidat al premi Nobel de la Pau 2011, ha confessat aquest dimecres haver abusat d'un menor, el seu propi cosí, fa quaranta anys. Houtart, de 85 anys, és pubicitat per l'església arreu com el "papa de l'altermundisme". Va ser professor de sociologia a la Universitat Catòlica de Lovaina la Nova entre 1958 i 1990 i un dels impulsors del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre.

El sacerdot ha reconegut ara els fets a les pàgines del diari belga francòfon "Le Soir", després que algú formulés una denúncia anònima davant la comissió que estudia els casos de pederàstia a l'Església belga. La confesió, doncs, no ha estat pas espontània.

En la denúncia, sense donar noms, s'assenyalava a un sacerdot de la regió de Lieja que en els anys 70 hauria abusat d'un nen en dues ocasions.

El denunciant seria un familiar de Houtart


Segons "Le Soir", el denunciant és un cosí de Houtart i la víctima, el seu germà, un altre cosí del religiós, que llavors tenia 8 anys d'edat. En declaracions al diari, Houtart ha dit haver "tocat les parts íntimes" del menor en dues ocasions, una cosa que ha qualificat com "irreflexiu i irresponsable".

Houtart assegura al diari que en aquella època, malgrat l'aparent poca importància de l'acte, va proposar als pares de la víctima renunciar al sacerdoci però ells li van demanar que consultés a un professor del seminari de Lieja. Aquest li hauria aconsellat que continués en l'Església i se centrés en els seus estudis de sociologia de les religions.

El sacerdot ha explicat a més que ha demanat que s'aturi la campanya que tracta de promoure la seva candidatura al Nobel i que ha dimitit del seu lloc a l'ONG "Centre Tricontinental", de la qual va ser fundador.

Declaració de 38 PP.CC. d'Europa: "L'anticomunisme no triomfarà!"

Declaració de 38 Partits Comunistes i Obrers d'Europa: "Els Partits Comunistes i Obrers d'Europa condemnem la provocadora i escandalosa iniciativa dels ministres d'Exteriors de Bulgària, Letònia, Lituània, Hongria, Romania i República Txeca que exigeix que la Unió Europea instigui la persecució legal de tots aquells que dins de l'UE no acceptin les campanyes reaccionàries de reescriptura de la Història i criminalització dels comunistes i el comunisme".

(N.R.S.: La proposta fou rebutjada, per veure la crònica: Rebutjada proposta feixista a la CEE).
"Es tracta d'un intent perillós de generalitzar la persecució legal i altres mesures similars que ja estan en vigor en diversos països de la UE i utilitzar-les contra tots aquells que rebutgin les calúmnies contra les experiències històriques de construcció socialista i contra tots aquells que combaten els intents d'eliminar la decisiva contribució que els comunistes vam fer en la lluita pels drets socials i laborals i per la democràcia a Europa i rebutgen la distorsió de la història de la II Guerra Mundial i la inacceptable equiparació entre comunisme i feixisme".

"No és casualitat que aquesta iniciativa es plantegi en un període en què les lluites obreres i populars s'estan enfortint. L'expansió de l'atac antiobrer va de la mà amb l'expansió de les mesures anticomunistes. Els comunistes som l'objectiu d'aquests atacs perquè estem en primera línia de les lluites no només perquè els treballadors no carreguin amb el pes de la crisi capitalista, sinó també som els únics que plantegem una solució real a la barbàrie capitalista. La classe dominant, entenent plenament el punt mort del capitalisme i els seus irresolubles contradiccions, intensifica les seves persecucions, amenaces i crims. No obstant això, qualsevol mesura que adopti, no pot evitar les inexorables lleis del desenvolupament social i la necessitat de l'enderrocament del poder capitalista. No pot evitar l'enfortiment de l'organització de la classe obrera i el desenvolupament de la lluita de masses pel socialisme i el comunisme".

"Declarem fermament que els plans anticomunistes de la burgesia fracassaran. La superioritat de la nostra ideologia i la justa causa de la classe obrera poden trencar fins i tot les seves mesures més dures. Continuarem, de la manera més ferma i insubornable, fins derrotar el poder antipopular del gran capital. La histèria anticomunista no enganyarà a la classe obrera i als sectors populars que pateixen els problemes de l'atur, la destrucció dels drets socials, de seguretat social i laborals i la pròpia barbàrie capitalista".

"Fem una crida a totes les forces democràtiques, progressistes i antiimperialistes a que s'uneixin a nosaltres en la lluita contra l'anticomunisme, una lluita que està directament vinculada a la lluita pels drets obrers i populars així com per la justícia social, per un món sense explotació l'home per l'home".

===============

* Partit Comunista d'Armènia
* Partit Comunista de l'Azerbaidjan
* Partit Comunista de Bielorússia
* Partit del Treball de Bèlgica
* Partit Comunista Britànic
* Nou Partit Comunista Britànic
* Partit Comunista de Bulgària
* Partit dels Comunistes Búlgars
* AKEL, Xipre
* Partit Comunista de Dinamarca
* Partit Comunista d'Estònia
* Partit Comunista de Finlàndia
* Partit Comunista de Macedònia
* Partit Comunista Alemany (DKP)
* Partit Comunista de Grècia
* Partit Comunista Obrer Hongarès
* Partit Comunista d'Irlanda
* Partit dels Comunistes Italians
* Partit Comunista del Kazakhstan
* Partit Socialista de Letònia
* Partit Comunista de Luxemburg
* Partit Comunista de Malta
* Partit Comunista de Noruega
* Nou Partit Comunista dels Països Baixos
* Partit Comunista de Polònia
* Partit Comunista Portuguès
* Partit Comunista Romanès
* Partit Comunista de la Federació Russa
* Partit Comunista de la Unió Soviètica
* Partit Comunista Obrer Rus - Partit dels Comunistes de Rússia
* Unió de PPCC-PCUS
* Partit dels Comunistes, Sèrbia
* Partit Comunista d'Eslovàquia
* Partit Comunista dels Pobles d'Espanya
* Partit Comunista de Suècia
* Partit Comunista de Turquia
* Partit Comunista d'Ucraïna
* Unió de Comunistes d'Ucraïna
Veure també:
Sobre la falsificació de documents soviètics en l'era Ieltsin (Vídeo i enllaç a texte en castellà).

Al-Fatah demana al món comprendre els drets i necessitats de l'ANP

La comprensió dels drets i necessitats del poble palestí per part de la comunitat internacional és necessària per pressionar a Israel a aturar el bloqueig sobre l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), segons el membre d'Al-Fatah, Maued Al Maued, i assegura que l'ANP demana un suport integral, per part de la comunitat internacional, per sobreposar-se de les violacions a les quals ha estat sotmès.

"El poble palestí necessita que el món entengui els seus drets i les seves necessitats i que s'exerceixin pressions sobre Israel i per tant obligar als Estats Units, que protegeix l'ens sionista, a posar fi a aquest bloqueig", ha expressat.

"La fermesa del poble de Palestina requereix de suport material i espiritual i sobretot suport polític en tots els fòrums internacionals", ha afegit.

A més, va sostenir que el procés de reconciliació entre l'organització Al-Fatah i el moviment polític de resistència Hamas partirà amb un diàleg a què s'han de sotmetre, per aconseguir la reconciliació tal com ho exigeix el poble palestí: "Crec que hi ha obstacles que impedeixen la reconciliació però nosaltres en el moviment Al-Fatah insistim que hem d'arribar a un final que satisfaci les ambicions del poble palestí ".

Respecte als documents del Departament d'Estat dels Estats Units, filtrats pel lloc web WikiLeaks i que revelen que Al Fatah va demanar suposadament ajuda a Israel per atacar Hamàs a la franja de Gaza, Al Maued desestimar la credibilitat dels cables.

"Per a nosaltres les filtracions d'WikiLeaks no tenen importància des del punt de vista polític, d'altra banda, les mateixes vénen a aprofundir la divisió entre els palestins al servei dels interessos israelians", va assegurar.

Va dir que les filtracions del controversial portal d'Internet compleixen amb l'objectiu de debilitar les possibilitats de conquerir un ambient propici per al diàleg en la ANP.

No obstant això, en el seu diàleg amb teleSUR, Al Maued va insistir que la necessitat d'aconseguir la reconciliació a nivell nacional "ha de superar tots els obstacles fins arribar a un acord final".

Va assenyalar que les negociacions de pau entre Israel i Palestina depenen molt de que el Govern israelià desisteixi del seu desig de continuar amb les ocupacions en territoris palestins i impedir la sortida pacífica al conflicte.

"Hi ha fets que impedeixen fer realitat el somni palestí de la independència, per això, a causa de la doctrina hostil d'Israel, ja el poble palestí no creu en la possibilitat d'arribar a un acord mitjançant aquestes negociacions".

I.U. denuncia el "lliurament del Govern a les elèctriques"

Adolfo Barrena, responsable federal d'Energia d'I.U., denuncia la "falsa liberalització del mercat elèctric posada en marxa pel Govern, la conseqüència principal ha estat que el preu del servei hagi augmentat un 35% entre gener de 2008 i gener de 2011, mentre l'IPC en aquest mateix període va créixer gairebé el 4%". Izquierda Unida denuncia "la submissió i lliurament del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero a les multinacionals de l'energia", alhora que reitera la seva exigència de "unes tarifes veritablement socials per al subministrament energètic".

"El Govern -assenyala Barrena- torna a ensenyar la seva cara més neoliberal, decretant una nova pujada de la llum per la qual 17 milions de llars pagaran més pel seu rebut elèctric. Resulta escandalós pujar prop d'un 10% l'electricitat, a més d'un 4% el rebut del gas, enmig d'una brutal crisi econòmica".

Aquesta pujada afectarà els més de 20 milions de consumidors acollits a la tarifa d'últim recurs (TUR), és a dir, famílies i pimes amb menys de deu quilowatts de potència contractada, i els 6,5 milions acollits a la tarifa regulada del gas. Quedaran exclosos, de moment, els 3 milions d'usuaris de l'anomenat bo social, als quals no pujarà el rebut fins al 2013.

Adolfo Barrena denuncia: "Aquesta nova agressió de l'Executiu socialista a les rendes més modestes arriba quan la crisi salvatge la paguen més que mai els sectors més desfavorits i, tot això, en el context d'una falsa liberalització del mercat elèctric, que no ha millorat ni la qualitat del servei ni els drets dels consumidors. La pujada resulta especialment costosa si s'afegeix a l'increment de dos punts de l'IVA i l'augment ja registrat del rebut d'un 8% en aquest any".

Richard Bruce "Dick" Cheney davant la justícia nigeriana?

L'ex vicepresident nord-americà Dick Cheney serà portat davant la justícia a Nigèria, segons va anunciar la comissió anti-corrupció per la sospita que la societat petroliera Halliburton, que ell dirigí, va pagar un suborn de 182 milions de dòlars almenys a tres ex presidents, Sani Abacha, Abubakar Abdusalami i Olusegun Obasanjo, provinents de contractistes nord-americans i europeus contractats per construir la primera planta de liquat de gas natural d'Àfrica a Bonny, estat de Rivers, d'acord amb funcionaris dels EUA.

Un vicepresident nord-americà davant un tribunal nigerià?

La imatge fora inédita! Encara som lluny d'una cosa així, però la justícia nigeriana hi treballa en això.

Un portaveu de la comissió nigeriana anticorrupció, Femi Babafemi, ha confirmat l'existència d'accions judicials en contra de Dick Cheney, l'ex-vicepresident nord-americà de George W. Bush i director general de la societat petroliera Halliburton entre 1995 i 2000.

És precisament com a director general que hauria de ser portat davant la justícia, digué Femi Babafemi sense precisar els càrrecs que li seran imputats.

Ordre d'arrest internacional


Segons el fiscal responsable del cas, Godwin Obla, un jutge nigerià deuria emetre una ordre d'arrest internacional contra Dick Cheney i transmetre-la a Interpol. Els càrrecs contra ell han de ser transmesos al tribunal «a més entrada dimarts que ve», va precisar.

Aquest anunci arriba després que un responsable local de Halliburton fos convocat a la Comissió dels crims econòmics i financers (EFCC). Se li havia d'interrogar respecte a un suborn de 182 milions de dòlars suposadament pagat en el moment de la construcció de la fàbrica de gas natural liquat de Bonny Island, al Sud de Nigèria, de la que el cost total ascendeix a 6.000 milions de dòlars.

Les oficines de Halliburton a Lagos van ser registrades la setmana passada. Deu persones van ser breument interpel.lades i posades després en llibertat.

La companyia va reaccionar en contra d'aquestes interpel.lacions afirmant que es tractava d'una «ofensa a la justícia» i que «cap treballador de Halliburton ha participat mai en aquest projecte» de gas natural liquat.

El 2009, Halliburton i la seva antiga filial Kellogg Brown & Root (KBR) ja s'havien declarat culpables de corrupció a Nigèria i acceptaren pagar la suma rècord de 579 milions de dòlars.

Cheney a Halliburton


Des de 1995 fins a 2000, va ocupar el càrrec de President de la Junta i Director Executiu de Halliburton, una companyia del Fortune 500 líder del mercat del sector de l'energia.

L'informe de Cheney com a director general va ser objecte de controvèrsia entre els analistes de Wall Street. La fusió de 1998 entre Halliburton i Dresser Industries suscità les crítiques d'alguns executius de Dresser per falta de transparència de Halliburton en la comptabilitat. Durant el mandat de Cheney, Halliburton va canviar les seves pràctiques de comptabilitat sobre els beneficis, de cara a cobrir els costos de més grans projectes de construcció en disputa.

Cheney va renunciar com a director executiu de Halliburton el 25 de juliol de 2000. Com a vicepresident, va sostenir que aquest pas eliminava qualsevol conflicte d'interès. El patrimoni net de Cheney s'estima entre 30 milions i 100 milions d'US $, i en gran part deriva del seu càrrec a Halliburton, així com els ingressos bruts de Cheney que són de gairebé 8.820.000 $.

També va formar part del consell d'assessors de l'Institut Jueu per a Assumptes de Seguretat Nacional (JINSA) abans de convertir-se en vicepresident amb George W. Bush.
Trad.: Lamia Lacheraf

Xina intensifica la supervisió anticorrupció al PCX

Xina ha intensificat la supervisió anticorrupció dels membres i funcionaris del Partit Comunista de la Xina (PCX) en les forces armades del país, segons una nova normativa provisoria, donada a conèixer avui dimecres. La regulació disciplinària sobre la supervisió dins del Partit en les forces armades, emesa per la Comissió Militar Central, ha rebut el vistiplau del president xinès Hu Jintao i serà aplicada als membres i funcionaris del PCX, especialment els caps del Partit en l'Exèrcit Popular d'Alliberament i la Policia Armada.

D'acord amb la normativa, es realitzaran esforços extraordinaris per supervisar les "àrees clau" propenses a la corrupció, incloses les relacionades amb la selecció i promoció d'oficials, la matriculació de nous estudiants en centres educatius afiliats a les forces armades, la gestió de fons, la construcció, així com l'adquisició de provisions i armament.

La supervisió en el si del Partit serà duta a terme amb l'ajuda de diverses mesures com la supervisió dels processos de presa de decisions i un mecanisme que requereix que els funcionaris lliurin informes sobre assumptes importants, d'acord amb la regulació.

A més, el document recorda i subratlla que les forces armades estan sota el lideratge del PCX.

EUPV qualifica “d’insultant” la resposta de Font sobre l’institut Lluís Simarro

El diputat d'EUPV Lluís Torró presentà en Les Corts el passat mes de novembre una bateria de preguntes sobre aquest centre de secundària de Xàtiva, inaugurat fa sols un any i que es troba ubicat entre una línia de ferrocarril per on transiten mercaderies perilloses, una benzinera i una de les principals vies de trànsit rodat de la ciutat.

“Volíem saber la resposta de la Conselleria al respecte de les mesures de seguretat que compleix aquest centre, donada la seua perillosa ubicació, tanmateix Font de Mora s’ha limitat a dir-nos que la conselleria està analitzant i estudiant totes aquelles variables reals existents que puguen ser de la seua competència. Creem que és una resposta insuficient i que insulta la intel•ligència, perquè no ens contesta absolutament res”.

L’institut Lluís Simarro, amb 19.000 metres quadrats, s’inaugurà el passat mes de gener i ha costat 14 milions d’euros, amb una capacitat per a 1.400 alumnes: “Però ja ha rebut crítiques per la seua ubicació. Els xiquets voregen per accedir al centre tanques d’obres i han de circular per la calçada amb el perill d’atropellaments que això suposa”, explica Torró.

El diputat recorda que les preguntes que presentà Esquerra Unida en Les Corts, “eren molt concretes, d’una banda volíem conèixer si la conselleria tenia constància d’aquesta problemàtica que afecta a aquest institut de Xàtiva, i d’altra, quines mesures de seguretat compleix i si el Consell és coneixedor de l’existència d’un pla d’emergència municipal per als centres educatius de la capital de la Costera”.

Torró critica que la resposta de Font de Mora “no diga res, com lamentablement fa en quasi totes les seues contestacions a l’oposició, i per tant, no sols no s’ocupe d’aquesta problemàtica, sinó que falta al respecte als usuaris del centre i a la tasca de control al govern que fem des d’Esquerra Unida”.

El grup d’esquerres ha anunciat que tornarà a preguntar a la conselleria d’Educació sobre aquest institut, “les vegades que siga, fins que Font de Mora ens done una resposta convincent i solucione la problemàtica”, reclama Torró.

Ufòlegs i altres sonats cerquen refugi a França pel 21-12-2012

Segons els babaus, el Armagedón no trigarà molt a arribar: queden només dos anys fins a la data, 21 de desembre de 2012, dia del solstici hivernal que marcaria "la fi del calendari antic maia", tot i que en realitat parlem d'un llibre escrit quan ja l'imperi maia era esclafat pels espanyols, al s. XVI, el Xilam Balaam. Però, a causa del pronòstic apocalíptic, Bugarach (foto), un llogaret als peus de la muntanya homònima, al departament d'Aude, sud-oest de França, pateix una invasió de centenars de ufòlegs que busquen una salvació davant la fi del món.

Els ufòlegs estan segurs que allà hi ha un dels pocs llocs de la Terra en què sobreviuran "l'Apocalipsi" (La "Revelació"). La seva esperança es basa en els rumors que dins de la muntanya hi ha un refugi dels extraterrestres i un cosmòdrom al cim d'aquesta, a 1.231 metres d'alçada. Segons la 'llegenda', el dia X, ells s'aniran del nostre planeta i comportaran a un grup reduït d'éssers humans.

La primera onada de 'immigrants' ufòlegs va arribar a la localitat fa uns 10 anys. El culpable va ser un resident local, que va anunciar que havia vist uns extraterrestres i escoltat brunzits de la seva nau espacial sota de la muntanya. La notícia va donar la volta al món.

Des de llavors, la zona va començar a gaudir d'una creixent prosperitat financera. Uns entusiastes van comprar propietats a la regió. Van ser organitzats cursets d'ovnis, siguin quines siguin les matèries dels estudiants. L'alcalde del poble, Jean-Pierre Delord, va comentar a la ràdio RTL que unes pàgines web d'EUA organitzen viatges a Bugarach, oferint als seus clients oracions i tallers de meditació.

D'altra banda, els 189 habitants autòctons de la localitat se senten bastant incòmodes, veient-se obligats a compartir senders diàriament entre centenars de persones que salmòdien o mediten tombades per tot arreu.

La creixent demanda dels viltansa i la respectiva amenaça, va fer a Delord dirigir-se a les autoritats regionals: "Si demà aquí arriben 10.000 persones, nosaltres, sent una localitat d'unes 200, no podrem resistir", va comentar a 'Daily Telegraph'. Va afegir que han demanat, a més, que el desembre de 2012 l'Exèrcit estigui a un pas, per poder intervenir de manera immediata en cas d'una necessitat urgent.

El Sindicat de Metges critica l'elecció del conseller de Sanitat

El secretari general del Sindicat de Metges de Catalunya, Antoni Gallego, s'ha mostrat decebut per l'elecció de Boi Ruiz Garcia com a nou conseller de Sanitat. Gallego ha recordat que el sector coneix Ruiz 'de fa molt de temps' i l'ha qualificat d''home de la patronal'. A més ha afegit que en la vaga de metges de la primavera del 2006 'va tenir un protagonisme fonamental com a interlocutor d'enfrontament'.

Per tot plegat ha assegurat que el sindicat no necessita el benefici dels 100 primers dies de Ruiz al capdavant del Departament de Salut.

Gallego ha afirmat que el sindicat entén que la situació econòmica del país ha fet posicionar un home de la patronal dins del govern d'Artur Mas, 'però la relació amb el metge no ha millorat'. A més ha advertit que, tenint en compte 'l'historial d'enfrontament' de Ruiz, serà difícil 'arribar a pautes de consens'. Tot i això ha recordat que la situació 'és crítica' i ha assegurat que el nou Govern 'no tindrà més remei' que parlar amb el sindicat que representa.

Pel que fa a la situació de la sanitat catalana, Gallego l'analitza des de tres perspectives: 'En primer lloc, la situació de decepció del metge que ha fet un esforç des de fa set o vuit anys per fer sostenible aquest país. En segon lloc tenim una persona que coneix la problemàtica econòmica del país i sap les aspiracions i necessitats que tenim de representació i de convenir i d'acordar amb l'administració sanitària. I en tercer lloc tenim un govern que necessita urgentment que la despesa sanitària s'estabilitzi o, si més no, es faci més eficient'.

Detingut per frau al 2003

El nou conseller de Salut, Boi Ruiz, va resultar esquitxat per un cas de frau mitjançant cursos sanitaris que la policia va denominar Operació hospital. En el curs d'aquestes diligències, van ser detinguts sis exalts càrrecs hospitalaris, entre ells Boi Ruiz, acusats d'un presumpte frau de 460.000 euros amb subvencions públiques. Bàsicament, el sistema consistia en què els organitzadors rebien la subvenció per als cursos, però aquests no es realitzaven. Les subvencions es canalitzaven a través de la fundació per a la formació en l'ocupació, Forcem.

La investigació va començar arran de la denúncia presentada el novembre de 2002 pel comitè d'empresa de l'hospital Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet, contra el gerent del centre. En la denúncia s'exposava que membres del comitè d'empresa van ser inclosos en el llistat d'alumnes que van realitzar els cursos de formació subvencionats pel Forcem, quan en realitat cap d'ells havia assistit a aquests cursos.

A conseqüència de les investigacions es van produir sis detencions, entre elles, les de Boi Ruiz, director general de la Unió Catalana d'Hospitals (UCH), i José María F. B. S., ex gerent de l'hospital Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet.

Els altres cinc detinguts van ser Maria Alicia G. B, Raquel G. V. i Maria Dolors H. R. per presumpta cooperació necessària en el delicte de frau de subvencions. Maria N. i Josep Maria F.-B. S. per presumptes autors de frau de subvencions i de falsedat documental.