dimecres, 5 de juny de 2013

Trobat a la Xina l'esquelet fòssil del primat més antic conegut

Un equip internacional d'investigadors ha anunciat aquest dimecres a la revista Nature el descobriment del esquelo fòssil de primat més antic conegut del món, que representa un gènere fins ara desconegut i una espècie denominada Archicebus Aquil·les (imatge). El fòssil, desenterrat d'un antic llac a la província de Hubei, al centre de la Xina, prop del curs modern del riu Yangtze, va viure fa uns 55 milions d'anys a l'Eocè, quan el món tenia un clima més càlid, i era encara menor que el primat més petit d'avui, el lèmur ratolí nan.

A més de ser l'exemple més antic conegut d'un esquelet de primat d'hora, el nou fòssil és crucial per il·luminar un esdeveniment clau en l'evolució dels primats i els humans, la divergència evolutiva entre el llinatge que condueix a moderns micos, simis i éssers humans (coneguts col·lectivament com antropoides), per una banda, i, de l'altra, condueix als tarsers en vida.

L'equip internacional de científics que va estudiar l'esquelet de Archicebus va ser dirigit pel doctor Xijun Ni, de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia (IVPP) de l'Acadèmia Xinesa de Ciències a Pequín.

"Archicebus marca la primera vegada que tenim un quadre raonablement complet d'un primat proper a la divergència entre tarsers i antropoides. Representa un gran pas endavant en els nostres esforços per traçar el curs de les primeres fases del primat i l'evolució humana", explica Ni.

L'esquelet d'Archicebus és uns 7 milions d'anys més gran que els esquelets de primats fòssils més antics coneguts anteriorment, que inclouen el Darwinius de Messel, a Alemanya i el Notharctus de la Conca Bridger, a Wyoming (Estats Units).

Archicebus pertany a una branca totalment separada de l'arbre evolutiu del primat que es troba molt més a prop del llinatge que condueix a micos moderns, els simis i els éssers humans, mentre Darwinius i Notharctus són primats adapiformes que són familiars primerencs dels actuals lèmurs, la branca més distant en l'arbre de la família dels primats pel que fa als éssers humans i d'altres antropoides.

"Archicebus difereix radicalment de qualsevol altre primat, viu o fòssil, conegut per la ciència. S'assembla a un estrany híbrid amb els peus d'un petit mico, els braços, les cames i les dents d'un primat molt primitiu i un crani primitiu que porta sorprenentment petits ulls. Ens obligarà a reescriure l'evolució del llinatge d'antropoides", assenyala Christopher Beard, del Museu Carnegie d'Història Natural a Pittsburgh, i un dels investigadors del fòssil.

Les anàlisis estadístiques assenyalen que Archicebus era lleugerament més petit que els primats vius més petits, els pigmeus lèmurs de Madagascar, amb un pes estimat d'uns 20-30 grams.

Un altre dels autors de l'estudi, Daniel Gebo, de la Northern Illinois University, als Estats Units, i expert en l'evolució de l'anatomia del cos en els primats, recalca que el "petit mida i la posició evolutiva molt basal de Archicebus donen suport a la idea que els primers primats, així com l'avantpassat comú de tarsers i antropoides, era minúscul".

"Això trastorna les idees anteriors que suggereixen que els primers membres del llinatge antropoides eren bastant grans, de la mida dels micos moderns", afegeix. A això, Marian Dagosto, de la Universitat Northwestern a Chicago (Estats Units), afegeix: "Tot i que Archicebus sembla ser un membre molt basal del llinatge tarsier, s'assembla als primers antropoides en diverses característiques, incloent els seus ulls petits i els peus simiescos. Això suggereix que l'ancestre comú de tarsers i antropoides ser en certa manera més similar del que la majoria dels científics han pensat".

Les relacions evolutives entre els primats i els seus potencials familiars i entre els principals llinatges dins l'ordre dels primats s'ha debatut intensament durant molts anys. "Per provar aquestes diferents hipòtesis i determinar la posició filogenètica del nou primat, es va desenvolupar una matriu de dades massiva que inclou més de 1.000 caràcters anatòmics i marques de 157 mamífers", va dir el doctor Jin Meng, del Museu Americà d'Història Natural a Nova York, Estats Units.

El nou fòssil rep el nom del terme grec arkhé, que significa començament, principi o "el primer '(el Gènesi en grec comença 'Arjó' -"Al principi"-, la mateixa paraula que es llegeix en el làbar o crismó), i del grec kebos, que significa 'mico de cua llarga'. El nom de l'espècie, Aquil·les, deriva del mític guerrer traci de la guerra de Troia, en destacar la inusual anatomia del turmell del nou fòssil.

El fòssil va ser recuperat dels estrats de roques sedimentàries dipositades en un antic llac de fa uns 55 milions d'anys, durant la primera part de l'Eocè, un interval de condicions globals d'efecte hivernacle, quan gran part del món estava coberta de boscos tropicals i les palmeres creixien tan al nord com Alaska.

L'AN imputa per primera vegada al director d'una sucursal bancària que va vendre preferents

El jutge de l'Audiència Nacional espanyola Fernando Andreu ha imputat formalment i per primera vegada a un director de sucursal bancària per la presumpta comissió d'un delicte de frau en la venda de preferents, segons es desprèn d'un acte a què ha tingut accés EP.

En l'acte, datat el passat dia 31, el magistrat cita a declarar com a imputat l'exresponsable de l'oficina de Bancaixa a la localitat valenciana d'Alberic, José Luis González Garrigues, en data que «s'acordarà un cop consultada l'agenda d'assenyalaments», per vendre 100.000 euros en accions d'aquest producte bancari a l'empresa Bochner.

També cita a declarar com a testimonis en una data encara per determinar l'advocat Joaquín Yvancos ia Manuel Fernández Martín, que van participar en l'operació en representació de la companyia. El magistrat demana, a més, còpia del fullet informatiu en el qual l'empresa va admetre la inversió.

El magistrat ha pres aquesta decisió després que la Secció Tercera de la Sala del Penal li ordenés el passat 30 de maig estendre la causa que investiga la sortida a borsa de l'entitat per incloure també en ella el frau a clients particulars que adquieron preferents.

Aquesta decisió obligaria per extensió a Andreu a admetre a tràmit totes aquelles querelles de particulars afectats per la compra d'aquest producte bancaris-que a dia d'avui són centenars de milers-amb el consegüent risc convertint la investigació en un macroprocés de difícil i dilatada resolució , han informat fonts jurídiques.

A costa dels més febles


La Secció Tercera assegurava que les preferents es van oferir amb intenció de recapitalitzar entitats greument deficitàries. «Davant la impossibilitat de les caixes d'acudir als mercats financers no van tenir inconvenient a verificar a costa dels més febles: els clients, els estalviadors, els pensionistes, i això amb l'objectiu futur d'conformar ells una nova entitat que pogués sortir a Borsa», indicava.

L'acte afegia que la venda de preferents s'inscriu en «els actes preparatoris, previs i inseparables del posterior brusc deteriorament patrimonial de Bankia, quan constitueixen maniobra de recapitalització artificial».

En la causa s'investiga, de moment, l'expresident de Bankia Rodrigo Rato ja 31 exconsellers imputats, així com a Bankia ja BFA en qualitat de persones jurídiques, als quals se'ls atribueixen indiciàriament i de forma genèrica els delictes de falsificació de comptes , administració deslleial, maquinació per alterar el preu de les coses i apropiació indeguda.

Blesa (Caja Madrid) torna a la presó i sense fiança

El jutge Elpidio Silva, dels tribunals de Plaza Castilla, ha decretat la presó sense fiança per a l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, després citar-lo aquest matí a declarar d'urgència, al costat del exdirector financer de l'entitat, Ildefonso Sánchez-Barcoj. Blesa ja va estar a la presó d'un dia, que va eludir amb el pagament d'una fiança de 2,5 milions d'euros.

La decisió del jutge es produeix arran de la sol·licitud de l'acusació, el sindicat Mans Netes, d'imposar presó sense fiança per a Blesa.

En el cas de Sánchez-Barcoj, el jutge Silva ha decidit imputar per la compra de City National Bank, encara que no ha pres mesures cautelars sobre l'exdirector financer de Caja Madrid, per al que l'acusació demanava presó amb fiança.

Elpidio José Silva va acceptar aparcar del cas que investiga els crèdits concedits per Caja Madrid a l'expresident de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán. La raó és que Miguel Blesa ha recusat el jutge, i l'Audiència Provincial de Madrid està estudiant la petició de l'acusat.

No obstant això, el magistrat segueix investigant la peça del judici que afecta la compra per part de Caja Madrid del banc nord-americà City National Bank. José Silva va enviar a Blesa a la presó el passat 16 de maig i li va imposar una fiança de 2,5 milions d'euros, que l'expresident de Caja Madrid va reunir en un sol dia. La imatge de Blesa entrant a la presó de Soto del Real va donar la volta a Espanya, ja que es va tractar del primer banquer que ha entrat a la presó des que comencés la crisi.

El jutge Silva va veure indiciones de delicte en la compra d'City National Bank i va acusar Blesa "d'ignorància deliberada". En la seva opinió, el preu pagat per la caixa va ser massa elevat i, a més, l'expresident i el consell no van ser capaços de veure "el tsunami" que s'acostava.

Israel disposa de 80 ogives nuclears

El règim sionista d'Israel posseeix al voltant de 80 ogives nuclears a nivell "estratègic", segons un nou informe anual de l'Institut Internacional d'Investigació per a la Pau d'Estocolm. Dels caps, segons l'informe, 50 són per a míssils balístics d'abast mitjà i 30 per a bombes transportades per avió. Les últimes estimacions calculen que el règim sionista posseeix almenys 200 ogives atòmiques incloent-hi les armes nuclears no estratègiques.

L'anuari posa de manifest que el règim de Tel Aviv també pot haver produït armes nuclears no estratègiques, com projectils d'artilleria i municions de demolició atòmica.

El règim d'Israel, únic posseïdor d'armes nuclears a l'Orient Mitjà, no ha desmentit ni confirmat la producció de caps nuclears.

No és la primera vegada que s'emet una notícia sobre la possessió d'armes nuclears per part del règim de Tel Aviv, ja que en 1986, un extècnic nuclear israelià, Mordejái Vanunu, va revelar al diari britànic "Sunday Times", informació secreta sobre la planta nuclear del règim d'Israel. Més tard, les autoritats israelianes el van condemnar a 18 anys de presó per traïció.

Tot i la forta pressió internacional, el règim israelià s'ha negat a signar el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP), i tampoc accepta que els observadors internacionals inspeccionen les instal·lacions, al·legant que això seria contrari als seus interessos de seguretat nacional.

L'informe, elaborat anualment des de 1968, analitza qüestions relatives a la seguretat i els conflictes, les despeses militars, la indústria armamentística i la no proliferació nuclear.

2.100 escolars barcelonins pateixen malnutrició infantil

La consellera d'Educació de l'Opus Dei, Irene Rigau (CiU), ha fet públic dimecres que s'han registrat 2.100 possibles casos de nens amb dèficit de nutrició tan sols a la ciutat de Barcelona, i que 740 d'aquests ja han estat atesos pels serveis socials. CiU diu que enllesteix un protocol per detectar “necessitats alimentàries” dels alumnes de les escoles catalanes però desestima cap mesura de cara a l'estiu, quan els centres tanquin, perquè considera que "és competència dels ajuntaments". Vídeo: Joan Herrera demana que es garanteixin els tres àpats als nens i nenes amb risc de pobresa.

Rigau ha donat aquesta informació en resposta a una pregunta parlamentària del líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, que li demanava si la Generalitat havia previst algun tipus de mesura de cara a l'estiu per lluitar contra la malnutrició infantil i garantir tres àpats diaris als alumnes, ja que les escoles -on els nens que pateixen dèficits nutricionals fan els pocs àpats diaris complets- tanquen, de manera similar a la mesura que ha pres la Junta d'Andalusia.

La consellera ha respòs que una iniciativa com aquesta posaria tota la responsabilitat sobre el sistema educatiu, pel que ha rebutjat cap mesura d'aquest tipus, al·legant que aquesta problemàtica és competència dels ajuntaments. En aquest sentit, Rigau ha anunciat en la seva resposta que la Generalitat està enllestint un protocol per detectar “necessitats alimentàries” dels alumnes de les escoles catalanes i que a continuació es derivin els casos a Serveis Socials perquè busquin solucions o facilitin l’accés dels infants a les beques de menjador.

Irene Rigau també ha dit que es treballa per reduir el 21% de l’IVA dels menjadors mitjançant diferents iniciatives parlamentàries i ha revelat també que durant el curs 2008-09 un total de 56.900 alumnes es van beneficiar de les beques menjador, una subvenció per ajudar a sufragar el cost del menú escolar que és de 6,20 euros, i ha afegit que aquest curs seran 64.000 estudiants.




Boicot a la feixista Rigau: ‘Sense segona línia no hi ha escola’


Pocs dies després de l’anunci del tancament definitiu de la segona línia de P3 de l’escola Joan Coromines de Mataró per part de la consellera neonazi de l'Opus Dei Irene Rigau (CiU), un grup de familiars d’alumnes que s’han quedat sense plaça han amenaçat amb no escolaritzar els seus fills com a mesura de pressió. En roda de premsa, el col·lectiu afectat considera que el tancament d’aquesta línia en una escola cèntrica és “un atemptat” contra l’escola pública i una vulneració al dret a escollir dels molts que porta a terme la consellera menjaciris de CiU, que subvenciona l'escola dels rics amb els diners de la pública.

El govern de Merkel reconeix greus errors en el fiasco dels seus drons

El ministre de Defensa, Thomas de Maizière, ha reconegut errors en l'organització de la seva cartera, que han desembocat en el fracàs de la construcció de drons alemanys. El fiasco costarà més de 500 milions d'euros doncs aquests drons no obtindrien mai llicència per volar en l'espai aeri europeu, per que no tenen un sistema per evitar col·lisions. Vídeo: Un dron alemany gairebé xocà amb un avió de passatgers a l'Afganistan.

"Ho lamento. Hauria d'haver ordenat el meu Ministeri abans, també en aquest àmbit, perquè jo, com a ministre, hauria de prendre decisions d'aquestes dimensions", ha assegurat el cap de la cartera de Defensa. De Maizière va comparèixer davant una comissió del Bundestag per explicar com va ser possible que no sabés res dels problemes del milionari projecte dels drons fins a l'últim moment.

No obstant això, el polític neoliberal de la CDU de Merkel rebutja renunciar al seu lloc al capdavant de la cartera de Defensa: "La meva responsabilitat és portar fins al final les investigacions per veure què va passar i solucionar-ho", ha declarat.

Suport de Merkel

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va tornar a reafirmar aquest dimecres el seu suport al ministre de Defensa, com ja ho va fer fa dues setmanes quan De Maizière va anunciar la seva decisió de cancel·lar el projecte de construcció de drons. Merkel "té plena confiança a De Maizière", va assegurar el viceportaveu del govern alemany, Geoerg Streiter.

La caiguda en desgràcia del principal pilar de l'Executiu de Merkel va començar fa dues setmanes quan De Maizière va anunciar la seva decisió de fer marxa enrere a un contracte milionari amb EADS i l'empresa nord-americana Northrop Grumman per a la construcció de drones per a l'Exèrcit alemany. El ministre va donar aquest pas en quedar clar que aquests drones no obtindrien llicència per volar en l'espai aeri europeu, per que no tenen un sistema per evitar col·lisions.

Dron alemany gairebé xoca amb avió de passatgers a l'Afganistan


Un avió no tripulat de l'Exèrcit alemany va passar a dos metres d'un avió de passatgers fa nou anys a l'Afganistan, informà la revista "Der Spiegel" en la seva edició que surtí a la venda el dilluns passat (2013.06.03). L'aparell, d'aproximadament 40 quilos, va fregar un Airbus amb un centenar de passatgers que estava aterrant a la capital afganesa, Kabul, informà la revista.

Tot seguit, el dron tipus "lluna" es va estavellar per efecte de les turbulències creades per les turbines darrere de l'aeronau de l'aerolínia afganesa Ariana.

El registre en vídeo de l'episodi està des d'agost de 2004 en mans l'Exèrcit, però a la plataforma de vídeo YouTube es pot veure una curta seqüència del succés que va estar a punt de produir un terrible accident.

Al març de 2010 hi va haver a l'Afganistan un accident amb drones alemanys, quan un avió de reconeixement militar alemany tipus "Heron 1" va xocar contra un avió de transport Transall estacionat. Ningú va resultar ferit. Al febrer de 2012, es va saber que en els cinc anys anteriors s'havien estavellat 17 drons de l'Exèrcit alemany.

Camps va cessar a la funcionària que es va negar a pagar factures falses d'Urdangarin

Isabel Villalonga es va negar a pagar, sent subsecretària de Presidència de la Generalitat, desenes de factures que l'Institut Nóos d'Iñaki Urdangarin i les seves societats satèl·lit -entre elles Aizoon SL, propietat al 50% de Cristina de Borbó- li van presentar al cobrament en 2006 per treballs fantasma i informes copiats d'internet. El gendre del Rei va traslladar la seva protesta a Francisco Camps pels impagaments acumulats, i el llavors president va defenestrar fulminantment a la funcionària, segons fonts molt properes al PP del País Valencià.

Villalonga, funcionària de carrera i en l'actualitat secretària general de la Delegació del Govern a València, és germana de Fernando Villalonga, exconseller d'Educació en el primer Executiu autonòmic d'Eduardo Zaplana i ara home fort d'Ana Botella a la candidatura olímpica de Madrid 2020.

En vigílies del Nadal del 2005, la Generalitat i l'Institut Nóos van signar un conveni de col·laboració pel qual l'entitat suposadament "sense ànim de lucre" es comprometia a aconseguir que València fos la seu dels I Jocs Europeus a canvi d'una minuta de sis milions d'euros. Quatre mesos més tard, període de temps durant el qual Nóos es va limitar a elaborar un grapat d'informes sense cap valor a base de bastos còpia i enganxa d'internet, Urdangarin començar a lliurar a la Generalitat "nombroses factures pretesament acreditatives dels serveis prestats".

Així ho afirma el jutge José Castro, instructor del cas Nóos, en l'exposició raonada que va remetre divendres passat al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià perquè decideixi si imputa Camps i l'alcaldessa Rita Barberá per haver adjudicat a dit al gendre del Rei contractes per import de més de 3,5 milions d'euros de fons públics: 3,2 milions per l'organització dels València Summit, tres fòrums sobre turisme i esport desenvolupats entre 2004 i 2006, i gairebé 400.000 euros més pels frustrats Jocs Europeus, que mai es van celebrar.

El pagament d'aquests prop de 400.000 euros va ser autoritzat per Villalonga, que, a més d'advocada i subsecretària de Presidència de la Generalitat, era la responsable del seguiment del conveni de col·laboració subscrit amb l'Institut Nóos. Però la quantitat que la funcionària va rebutjar pagar a Urdangarin i el seu llavors soci, Diego Torres, va ser molt més gran: 1,9 milions d'euros. Villalonga es va negar a abonar més de 120 factures emeses en 2006 per totes les empreses vinculades a la trama corrupta suposadament controlada pel duc de Palma, inclosa la que comparteix amb la Infanta, Aizoon SL.

Estudis de "viabilitat"


Villalonga, que va arribar a estar imputada en el cas Nóos, va tornar totes aquestes factures perquè, com va declarar al jutge Castro, cap d'elles estava justificada documentalment ni amb l'informe corresponent suposadament elaborat pels experts de l'Institut Nóos. Una d'aquestes factures, per import de 70.000 euros, va ser emesa, com a pagament a un inexistent "estudi de viabilitat" dels Jocs Europeus, per Aizoon SL, una societat pantalla presumptament utilitzada per Urdangarin i la infanta per defraudar a Hisenda i blanquejar diners .

L'actual secretària general de la Delegació del Govern va tombar també, entre altres, 69 factures de Virtual Strategies i Shiriaimasu-dues de les firmes de la trama-per import de 760.000 euros; 18 més de Lobby Comunicació, una consultora subcontractada per Urdangarin que va elaborar informes afusellats d'internet, que ascendien a 580.000 euros, i 10 factures per un total de 120.000 euros lliurades per l'empresa dels cunyats de Torres, els germans Miguel i Marc Antoni Tejeiro.

Aquest últim, que a més exercia d'assessor jurídic de la trama corrupta, va cridar repetidament a Villalonga per conèixer les raons del rebuig a abonar aquestes factures, i en totes les ocasions aquella li va repetir que havien justificar documentalment. Va ser llavors quan Urdangarin va decidir intervenir personalment per reclamar les quantitats degudes. I va traslladar a Camps el seu malestar per l'actitud de la funcionària. Fins que el llavors president de la Generalitat es va cobrar el seu cap: el 20 abril 2007 Villalonga va cessar com a sotssecretària de Presidència.

Els I Jocs Europeus de València mai van arribar a celebrar-se, encara que la trama presumptament dirigida per Urdangarin i Torres es va embutxacar gairebé 400.000 euros a canvi de res. Però el gendre del rei Joan Carles i el seu exsoci van deixar d'ingressar els altres 5,6 milions d'euros previstos en el conveni de col·laboració afavorit per Camps.

2 vídeos: Què passa al Popocatépelt?

La cadena mexicana Televisa ha difós un vídeo en què apareixen diversos objectes voladors no identificats (ovnis) que s'introdueixen dins del volcà Popocatépetl, situat a uns 65 quilòmetres de la Ciutat de Mèxic. Al novembre també va circular un vídeo -a continuació- en el qual es veia un objecte cilíndric de grans dimensions (un quilòmetre de llarg i 200 metres d'ample aproximadament) que cau del firmament per introduir-se en l'interior de la muntanya.

Un dels vídeos mostra a un Objecte Volador No Identificat sobrevolant el volcà. Segons després, el punt lluminós s'acosta al cràter i se submergeix en ell desapareixent de la imatge.

Aquesta és la gravació més recent del que ha passat en els últims mesos en el volcà mexicà. Al novembre també va circular un vídeo -a continuació- en el qual es veia un objecte cilíndric de grans dimensions (un quilòmetre de llarg i 200 metres d'ample aproximadament) que cau del firmament per introduir-se en l'interior de la muntanya.

1/11/2012: Un objecte d'1 km. s'introdueix dins del volcà Popocatépetl a Mèxic.

La PAH informa sobre un recurs que atura l'execució hipotecària

La PAH de Girona adverteix que aquelles persones que estiguin immerses en un procés d'execució hipotecari i que no hagin estat encara desnonades tenen fins al 17 de juny per presentar un recurs extraordinari si consideren que tenen clàusules abusives en els seus contractes. Així es va publicar al BOE del 15 de maig passat però des de les plataformes d'afectats per la hipoteca i el defensor de la ciutadania de Girona consideren que no se n'ha fet difusió i es temen que hi hagi persones que no s'hi acullin per desconeixement.

Recorden que presentant aquest recurs, s'aconsegueix aturar el procés mentre el jutge revisa cada cas i decideix si realment les condicions de compra-venda van ser correctes.

Des de la PAH de Girona, aquesta possibilitat no existia abans i ha estat possible gràcies a la sentència europea on es deia que els ciutadans espanyols "es trobaven en absoluta indefensió" davant les execucions hipotecàries i on "es posava en evidència que els contractes hipotecaris són un niu de clàusules abusives", explica la plataforma en un comunicat.

Consideren que això va obligar al govern del PP d'establir mecanismes per defensar-se davant d'aquesta situació però que no s'ha fet correctament. Així, la portaveu de la PAH a Girona, ha assenyalat que és una "emergència" arribar a tota la ciutadania perquè sàpiguen que tenen l'opció de presentar el recurs per frenar temporalment els processos de desnonament. En aquest sentit, recomanen també sol·licitar un advocat d'ofici i acollir-se així a la justícia gratuïta. Un cop presentat, explica la portaveu de la PAH de Girona, Marta Afuera, s'aturen temporalment els desnonaments, subhastes i tots els passos a seguir davant una execució hipotecària a l'espera del que dictamini el jutge en cada cas.

Pel defensor de la ciutadania de Girona, Ramon Llorente, el sol fet d'aconseguir que es revisi cada cas és una garantia de "major justícia" i considera que el fet d'haver-ho publicat al BOE del 15 de maig, en l'articulat de la Llei antidesnonaments, demostra que el "sistema burocràtic és un exercici de poder". Llorente creu que hauria estat molt millor que els mateixos jutjats haguessin informat directament als afectats en aquells processos oberts per assegurar-se d'arribar a tothom. Com que no ha estat així, es veuen amb la responsabilitat de donar-ho a conèixer a la ciutadania.

Així ho han explicat durant una concentració que han fet davant del Col·legi d'Advocats de Girona, acompanyats del president de la comissió de Drets Humans d'aquest ens, Martí Batllori, i membres de diferents taules de coordinació local pel dret a l'habitatge de diferents municipis, com ara Salt, Girona, Blanes, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols i Figueres, entre d'altres. Tots ells s'han reunit aquest matí per coordinar estratègies i compartir informació amb altres entitats i institucions davant aquesta problemàtica. Durant l'acte, han desplegat una pancarta on es podia llegir 'Càusules abusives. Data límit: 17 de juny'.

Del Ponte reconeix que els mercenaris usen armes químiques contradient al RU i França

Els mercenaris sirians han fet ús d'armes químiques, ha reconegut la jurista Carla del Ponte que integra la comissió d'investigació de l'ONU sobre Síria en comentar el recent informe de Nacions Unides. El document esmenta quatre casos d'ús d'armes químiques a Síria però sense nomenar els responsables. Del Ponte afirma que la culpa és de l'oposició.

"Va ser la provocació d'un periodista. En el moment que va dir que Assad fa servir armes químiques estava llegint l'informe que comunicava que la responsabilitat de l'ús d'aquest armament recau sobre elements sospitosos relacionats amb els insurgents. Vaig contestar immediatament a aquesta afirmació el que va provocar un efecte bomba", ha dit Del Ponte.

Damasc ja va acusar a la comissió que va preparar l'informe de "no ser neutral" ja que presenta acusacions contra les autoritats sirianes gairebé sense esmentar les tortures i les execucions perpetrades pels rebels. En particular, tampoc no es comenta el cas d'un guerriller opositor que es va menjar el cor d'un enemic en un vídeo de propaganda: "Es tracta d'una atrocitat extrema. Jo vaig veure aquest vídeo. És impossible comprendre aquestes coses. No vaig veure res semblant durant el conflicte dels Balcans", ha afirmat Del Ponte.

Mentrestant, el Ministeri d'Afers Exteriors del Regne Unit i de França afirmen que disposen de proves d'ús del gas tòxic sarín a Síria per les forces governamentals sense mostrar-les, seguint la política imperialista de manipulació informativa.

Expulsats el mercenaris d'Al Quseir


El règim sirià ha anunciat avui que ha recuperat el control total de la ciutat d'Al Quseir, a l'oest del país i prop de la frontera amb el Líban, després de més de dues setmanes d'ofensiva contra els rebels.

La televisió siriana explica que les Forces Armades van llançar diverses operacions "qualitatives" al centre de la localitat, que es van saldar amb la mort i l'arrest de diversos "terroristes" i que van tornar la seguretat a Al Quseir.

Una font dels serveis de seguretat va dir a Efe que l'Exèrcit va llançar ahir a la nit una operació "ràpida, decisiva i precisa" en què es va fer amb el control de la població.

Segons aquesta font, els soldats del règim van deixar espai als terroristes perquè abandonessin la ciutat i poguessin fugir cap a les localitats properes de Buida i Dabaa, on l'aeroport és controlat per l'Exèrcit, perquè no hi hagués més vessament de sang de civils.

L'agència de notícies oficial Sana ha afegit que els efectius governamentals van confiscar armes i destruir els caus dels grups armats, a més de desactivar desenes d'artefactes explosius que els terroristes van col·locar en cases i en carreteres per evitar l'avanç de les forces armades.

El PP exporta armes de repressió a les dictadures de l'Orient Mitjà

El Govern de Mariano Rajoy ajuda en la repressió dels moviments populars a l'Orient Mitjà, per tal de superar la crisi econòmica que viu el país europeu, segons revela un recent informe de la secretaria d'Estat de Comerç espanyola. Des que va assumir al poder el 2012, Mariano Rajoy ha augmentat la venda d'armament a les monarquies tiràniques de l'Orient Mitjà, entre ells Aràbia Saudita i Bahréin.

L'any passat, el govern feixista espanyol va vendre equipament bèl·lic per valor de 1.953,5 milions d'euros, registrant un augment significatiu en el comerç amb l'Aràbia Saudita, Bahréin i el règim sionista d'Israel respecte a 2011, indica l'informe "Estadístiques espanyoles d'exportació de material de defensa, d'altre material i de productes i tecnologies de doble ús, any 2012".

El comerç armamentístic entre Espanya i Aràbia Saudita va superar els 21,3 milions d'euros el 2012, ja que la transacció registrada pel Govern de José Luis Zapatero es va estimar en € 14 milions en 2011. Així mateix, el Govern del Partit Popular (PP) va vendre material per 21,1 milions d'euros a la dictadura de Bahréin (6,3 milions el 2011).

Tanmateix, segons el parer de l'informe, la venda d'armes espanyoles als membres de la Unió Europea (UE) es va deteriorar el 2012, on un 38,2% dels equips armamentístics van ser venuts a la UE, percentatge que solia estar entre el 50 i 80%.

L'informe, també, inclou les estadístiques d'exportacions de productes de doble ús. Referent a això subratlla que "poden cridar l'atenció les exportacions espanyoles a l'Iran" per les sancions imposades per la UE i EUA contra el país persa.

Sisena jornada de protestes a Turquia amb dotzenes de detinguts

La tensió continua viva a Turquia, que s'endinsa aquest dimecres a la sisena jornada de manifestacions contra el primer ministre, Recep Tayyip Erdogan. Milers de persones han tornat a sortir al carrer durant la nit a les ciutats d'Istanbul i Ankara. La Confederació de Sindicats del Sector Públic (KESK), que representa uns 240.000 treballadors, ha cridat aquest dimecres a una segona jornada de vaga, en la qual se suma la convocatòria de la Confederació Sindical d'Obrers Revolucionaris (DISK), que assegura comptar amb 420.000 membres. Ja són tres els morts arran de les protestes a Turquia.

Dotzenes de detinguts

Tot i que el Govern va demanar perdó dimarts a la brutalitat policial i va prometre diàleg, durant la nit els activistes han tornat a prendre l'emblemàtica plaça Taksim, a Istanbul, a prop del parc Gezi, la demolició per a construir un centre comercial originar l'onada de protestes.

Milers de persones han intentat a més dirigir-se a l'oficina del primer ministre, en Dolmabahçe, i diverses desenes haurien estat detingudes, segons Reuters, encara que no hi ha xifres oficials.

La policia ha fet servir canons d'aigua i gas lacrimogen per dispersar la multitud, segons mitjans locals. A l'edifici de la Universitat Tècnica d'Istanbul s'han escoltat detonacions després que la Policia entrés per arrestar diversos joves.

També hi ha hagut disturbis en altres ciutats. En Hatay (sud-est), prop de la frontera amb Síria, on dilluns es va confirmar la mort d'un jove de 22 anys per un tret. Segons la cadena NTV, dos policies i tres manifestants han resultat ferits.

En Esmirna (oest), almenys 25 persones han estat detingudes acusades de difondre per la xarxa social Twitter "informacions falses i difamatòries", segons informa l'agència Anatolia. Ali Engin, responsable local del Partit Republicà del Poble (CHP, oposició) assegura que els detinguts només han "cridat a la gent a manifestar-se".

L'onada de manifestacions ha deixat dos morts i més de 1.500 ferits, dos d'ells en estat crític. L'Executiu turc va xifrar dimarts en més de 70 milions de lires turques (uns 30 milions d'euros) els danys materials causats en els cinc dies de protestes anteriors.

Ja són tres els morts arran de les protestes a Turquia

El nombre de morts arran de les protestes multitudinàries a Turquia va ascendir a tres aquest dimecres, després de la mort en un hospital d'un activista ferit en els xocs que van tenir lloc anteriorment a Ankara, van informar les autoritats mèdiques turques.

Les lliçons de la primera transició que la segona hauria d'evitar

Vicenç Navarro: Aquesta entrevista inclou les reflexions del professor Navarro sobre les limitacions del procés de transició de la dictadura a la democràcia i la necessitat d'evitar alguns dels errors que es van fer llavors en la necessària transició de la democràcia molt insuficient que tenim a una més completa.

Pregunta (P.) Vostè ha estat molt crític de com es va fer la Transició.

Resposta (R.) Sí He estat crític de com es va fer la Transició i com se la va definir. Hi ha hagut un projecte molt reeixit a Espanya de presentar aquest procés com un procés consensuat pels hereus dels guanyadors i dels perdedors del que s'anomena la Guerra Civil que, suposadament en condicions d'igualtat, va establir un sistema democràtic comparable amb qualsevol existent a Europa Occidental. S'ha arribat fins i tot a definir el procés com a modèlic.

(P.) I vostè està en desacord.

(R.) Sí, en cadascun d'aquests supòsits les proves mostren que són insostenibles. En primer lloc, els hereus del costat guanyador controlaven l'Estat, tots els seus aparells, a més de la gran majoria dels mitjans d'informació i persuasió. Els hereus dels perdedors, per contra, acabaven de sortir de la clandestinitat, de les presons, o acabaven de tornar de l'exili. Parlar d'equilibri de forces o igualtat d'oportunitats és francament absurd. Uns ho tenien pràcticament tot i els altres gairebé res.

I el producte d'aquell procés dominat pels primers reflecteix aquest desequilibri. La democràcia espanyola és extraordinàriament limitada, molt poc representativa, amb escassíssimes possibilitats de participació ciutadana. El domini conservador sobre les diferents branques de l'Estat és gairebé absolut. D'aquí l'enorme retard social d'Espanya.

Encara avui, Espanya és el país de la UE-15, juntament amb Portugal, amb la despesa pública social per habitant més baix. I encara es nega el caràcter plurinacional de l'Estat espanyol. És un Estat pobre, dels que tenen menys ingressos, amb escassa consciència social i molt poc redistributiu, tal com s'ha documentat cada dos anys en els informes de l'Observatori Social d'Espanya.

(P.) I en els seus propis escrits.

(R.) Sí, en Benestar insuficient, democràcia incompleta: sobre el que no es parla al nostre país i El subdesenvolupament social d'Espanya. Causes i conseqüències. En realitat, és impossible entendre l'enorme crisi en què es troba Espanya sense entendre el domini de les forces conservadores sobre l'Estat, situació que ocorre també en els altres països en profunda crisi-Grècia, Portugal, Irlanda i Itàlia. En tots ells, les forces conservadores-en realitat ultraconservadores en el cas de Grècia, Portugal i Espanya-han tingut una enorme influència històrica sobre els aparells de l'Estat.

(P.) Però vostè és també crític de la manera com es va realitzar. Per què?

(R.) La democràcia va ser l'obertura de l'Estat dictatorial a les esquerres, ocupant aquestes una posició subalterna. Les forces conservadores tenien un enorme por a la mobilització popular. En realitat, aquesta va ser determinant en la fi de la dictadura. Franco va morir al llit, però la dictadura va morir al carrer. Des de 1974 a 1978, Espanya va ser el país amb més agitació social. El moviment obrer va ser l'eix de les mobilitzacions.

El nombre de dies perduts per vagues va ser el més gran d'Europa Occidental. Com a resposta, el projecte de les dretes era aconseguir la desmobilització, la qual cosa requeria traslladar el conflicte del carrer al Parlament i l'aparell de l'Estat on les forces conservadores dominaven el procés. D'aquí el gran protagonisme que es va donar en la reforma al paper dels partits polítics i molt especialment a les adreces d'aquests partits.

És més, les lleis electorals van ser dissenyades per marginar al Partit Comunista i promoure un bipartidisme que va afavorir el conservadorisme. Aquesta concentració de la vida política al món parlamentari es va fer a costa de debilitar els moviments socials. En realitat, d'aquests només els sindicats van mantenir una presència notable, jugant un paper important i molt positiu en la Transició.

(P.) Vostè ha escrit que els defectes de la Transició que vostè defineix com inmodèlica estan veient-se clarament en el moment de la crisi actual.

(R.) Exacte. Estem veient ara les enormes insuficiències de la democràcia espanyola.

(P.) Però el mateix està passant en altres països.

(R.) Sí, és cert, però a Espanya-així com a Grècia i Portugal-amb molta més intensitat. Recordeu el que li vaig dir en referència als punts comuns que tenen aquests països amb Espanya, és a dir, l'enorme domini conservador en els seus Estats. És en aquests països on l'atac frontal al escassament finançat Estat del Benestar és més accentuat. Les polítiques de retallades i les contrareformes per debilitar el món del treball aconsegueixen la seva màxima expressió en aquests països, incloent Espanya.

(P.) Quina veu, doncs, vostè, com el paper dels partits polítics?

(R.) El de transmetre els missatges i pressions derivats dels moviments socials que estan summament actius avui a Espanya. Però no haurien instrumentalitzar o intentar liderar aquests moviments. Haurien també donar suport als canvis legislatius que permetessin desenvolupar l'extremadament limitada forma de participació que té la ciutadania en la democràcia espanyola, facilitant el desenvolupament de formes directes de democràcia, com referèndums, a nivell estatal, autonòmic i local. Em permeto suggerir llegeixi el meu article "Apunts per a una estratègia de canvi", publicat a Público (16.05.13).

Dimiteix Xavier Martorell per l’escàndol de l’espionatge de Método 3

Després de mesos negant-se a fer el pas, finalment Xavier Martorell ha dimitit com a director de Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya a causa de la seva implicació en l’escàndol d’espionatge polític articulat a través de l’agència Método 3. Martorell li va comunicar la seva renúncia al conseller de Justícia, Germà Gordó, al·legant motius personals, però també per evitar que la seva “relació comercial” amb Método 3, inqüestionable en la seva etapa com a responsable de seguretat del FC Barcelona, sigui utilitzada com a arma política en contra del Govern d’Artur Mas.

Martorell, que al març ja va plegar com a president de CDC a Sant Cugat del Vallès, apareix vinculat en diversos documents de l’agència Método 3 a l’encàrrec de l’espionatge de nombrosos polítics i esportistes, entre els que hi ha l’expresident del Govern José Montilla, la vicepresidenta, Joana Ortega, el conseller Felip Puig, diversos membres d’Unió, l’actual president del Barça, Sandro Rosell, diversos vicepresidents de l’era Laporta i jugadors com Gerard Piqué o Rafa Márquez.

ICV-EUiA volia aprofitar el proper ple del Parlament per presentar una moció demanant la “destitució immediata” del director de presons. De fet, la setmana passada Martorell va comparèixer a la cambra per donar explicacions del cas i va assegurar que no havia comès cap delictes. Les seves paraules, però, no van convèncer l’oposició, que va demanar en bloc la seva marxa.

Ara mateix no es pot descartar que la seva implicació en el cas li acaba provocant problemes judicials, atès que la setmana passada l’exdirector general del Barça Joan Oliver, imputat pels espionatges al club en l’era Laporta, va assegurar en la seva declaració als jutjats que tota la responsabilitat era de Martorell, responsable de seguretat del club en aquella època.

Chrysler es nega a retirar 1,7 milions de tot terrenys deficients en Estats Units

El grup Chrysler s'ha negat avui a respondre a una petició de les autoritats de seguretat de transport de Estats Units que van suggerir que retirés 2,7 milions d'jeeps del mercat. Els models afectats són el Jeep Grand Cherokee i el Jeep Liberty en base a les investigacions d'accidents registrats en els últims dos anys els experts els atribueixen errors mecànics i de seguretat que l'empresa es nega a reconèixer.

L'Administració de Seguretat de Trànsit en Carreteres Nacionals nord-americans va proposar que la automotriu emetés l'ordre en forma voluntària per retirar els models 1993-2004 del Jeep Grand Cherokee i 2002-2007 del Jeep Liberty en base als resultats d'investigacions d'accidents registrats en els últims dos anys.

No obstant això, el fabricant ha assegurat que les conclusions havien estat fetes basant-se en "anàlisis incomplets" i ha insistit que els vehicles són segurs i compleixen amb tots els requisits exigits. (Dpa).

Xina s'oposa fermament a impostos de la UE sobre panells solars

"Xina s'oposa fermament a la decisió de la Comissió Europea d'imposar aranzels compensatoris temporals sobre els panells solars importats des de la Xina", ha informat avui dimecres Shen Danyang, portaveu del Ministeri de Comerç del país asiàtic. "La Unió Europea (UE) va prendre la decisió malgrat els esforços herculis i l'extrema sinceritat de la part xinesa", ha afegit Shen. Xina investigarà vins procedents de Unió Europea.

La Comissió Europea va anunciar dimarts la seva decisió d'introduir els impostos antidumping sobre els panells solars xinesos a petició de França i Alemanya. A partir de dijous, s'aplicarà un impost punitiu provisional del 11,8% en tots els panells solars importats des de la Xina, que s'elevarà fins a una mitjana del 47,6%, dos mesos més tard si les dues parts no arriben a una solució.

Xina té en compte que la UE ha reduït la quantia de la taxa des del 47,6 al 11,8% i espera més sinceritat i flexibilitat per part europea perquè les dues parts puguin arribar a una resolució acceptable, ha indicat Shen.

Els llaços econòmics consoliden la relació Xina-UE, que el país asiàtic espera que no es vegi afectada per les friccions comercials de la indústria de panells solars, va sostenir el portaveu, afegint que la Xina està disposada a sostenir més diàlegs amb la part europea sobre els preus d'aquests productes.

Xina investigarà vins procedents de Unió Europea

Xina, per la seva banda i en resposta a les coaccions de França ha decidit iniciar una investigació antidumping i antisubsidio sobre els vins importats des de la Unió Europea (UE), han informat avui dimecres fonts del Ministeri de Comerç de la Xina.

Els productors xinesos de vi presentar l'any passat una sol · licitud al Ministeri de Comerç demanant una investigació sobre el possible dúmping dels vins de la UE, ja que reben subsidis governamentals injustos i deterioren el sector vinícola nacional, d'acord amb la cartera.

Xina ha estat prudent en l'ús de les mesures de remei comercial, i el Ministeri de Comerç ha observat que les importacions de vi des de la UE han pujat ràpidament en els últims anys i iniciarà una investigació estricta segons les lleis pertinents, d'acord la cartera .

Iran desmunta una campanya terrorista durant les eleccions

Iran ha desmantellat una xarxa d'espionatge finançada per dos països àrabs, probablement Aràbia Saudita i Qatar (foto el monarca wahhabita de Qatar). La missió dels agents incloïa assassinats de científics i de personalitats polítiques així com la realització d'atemptats destinats a pertorbar el normal desenvolupament del procés electoral a l'Iran.

Segons la informació pública proporcionada pel ministeri competent: «El cap de la xarxa havia estat reclutat fa diversos anys pels serveis d'espionatge del país àrab més retrògrad, que en res pot comparar-se amb el Iran independent i poderós, ni en el pla polític , ni en el pla militar, econòmic o cultural. No resulta sorprenent que aquest país, amb el suport d'Occident i del règim sionista, es dediqui a aquest tipus d'actes contra l'Iran».

Per Alaeddin Borudjerdi, president de la Comissió de Seguretat Nacional i Política Exterior del Parlament iranià, «Qatar està fent un paper devastador en els esdeveniments regionals (...) Iran no negocia amb ningú la seva seguretat nacional. En els últims anys, la República Islàmica de l'Iran ha aconseguit desbaratar els complots dels Estats Units i de Gran Bretanya i és certament capaç de neutralitzar les conspiracions de Qatar, molt menys poderós que aquestes dues grans potències ».

El ministeri iranià de Relacions Exteriors va convocar l'ambaixador de Qatar, qui-en la seva absència-va ser representat per l'encarregat de negocis, a qui Iran expressar la seva més enèrgica protesta. Segons la informació de què disposem, l'encarregat de negocis de Qatar presentar disculpes i va tractar de negociar la seguretat de l'emirat.