dimecres, 26 de juny de 2013

Fer RT de la conversa de Camacho a La Camarga podria ser considerat delicte

Les últimes hores ha començat a circular per twitter una adreça on es poden trobar fragments d'àudio de la conversa entre Alicia Sánchez Camacho (veure les notes: només "bona" en religió) i l'ex-parella sentimental de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Àlvarez.

Usuaris diversos estan comentant el seu contingut i reenviant l'enllaç, que és prohibit de difondre, tal i com explica Gemma Galdon en aquest tuit: https://twitter.com/carmenmonntoro

Una tal @carmenmonntoro em fa arribar parts de la suposada conversa de Sanchez Camacho a La Camarga. No faig RT. És delicte. No ho feu. — Gemma Galdon Clavell (@gemmagaldon) June 26, 2013

Galdon especifica que fins i tot els RT d'usuaris individuals podrien ser considerats delicte. Diversos advocats consultats per VilaWeb han coincidit amb ella advertint que fer RT de l'enllaç podria ser considerat un delicte.

carmen monntoro, la persona aludida en el tuit anterior és un nom que correspon a un compte nou amb només dues piulades que ha fet arribar l'adreça del document a persones de diversos mitjans.

La titular del jutjat de primera instància número 21 de Barcelona va prohibir la difusió de la conversa que la líder del PP català va mantenir el 7 de juliol del 2010.

Irlanda indemnitza les víctimes de les bugaderies catòliques de la Magdalena

El Govern d'Irlanda ha acordat concedir compensacions d'entre 11.500 i 100.000 euros a les nenes i dones que van ser tancades en els anys seixanta i setanta en les anomenades bugaderies de la Magdalena, a Dublín. Algunes van passar diversos mesos i altres diversos anys tancades en institucions gairebé sempre gestionades per monges de l'Església catòlica. La gran majoria no sabien ni per què les tancaven ni per quant temps. Les causes podien ser molt diverses: la pobresa de les seves famílies, haver estat víctima d'abusos sexuals, haver tingut un fill fora del matrimoni, la mort de la mare, tenir un defecte físic...

La seva existència va començar a ser coneguda a principi dels anys noranta, quan l'exhumació de 155 cadàvers enterrats en les bugaderies de la Magdalena va cridar per primera vegada l'atenció del que durant anys havia passat allà. Una mena d'hospici en què les noies, moltes vegades només unes nenes, havien de treballar en condicions duríssimes, oblidades de les seves famílies, deixades de la mà de l'Estat.

Es creu que per allí van passar unes 10.000 dones. Després d'un informe oficial publicat al febrer passat, l'Estat ha decidit concedir una indemnització voluntària a les 600 dones que encara viuen, sempre que es comprometin abans a no reclamar compensacions addicionals. Les dones no hauran de demostrar que van patir maltractaments o que els van quedar seqüeles. Les que van passar allà menys de tres mesos rebran 11.500 euros cadascuna. Les que van passar un any seran compensades amb 20.500 euros, per cinc anys seran 68.500 euros i les que van passar més de 10 anys rebran la compensació màxima: 100.000 euros.

Seguint una de les recomanacions de l'informe, les compensacions de més de 50.000 euros no pagaran d'una vegada, sinó en forma de salaris setmanals o mensuals.

Irlanda demana disculpes per l'esclavatge de preses per monges catòliques


Un informe oficial afirma que l'estat irlandès va ser el responsable d'enviar a moltes dones i nenes a les ara tristament famoses "Bugaderies Magdalena", on van ser sotmeses a un dur règim d'esclavatge, amb intimidacions, oracions forçades i treball no remunerat. Les institucions, dirigides per monges catòliques, han estat acusades de tractar les preses que van ser posades a la seva cura, de vegades per delictes sexuals o inclús il·legalment, com "esclaves" per dècades.

Iran exigeix ​​a Canadà respectar els drets dels aborígens

El Ministeri d'Afers Exteriors de la República Islàmica de l'Iran ha expressat el seu pesar pel que fa a les precàries condicions de vida dels aborígens al Canadà. La cancelleria iraniana ha transmès les seves felicitacions a la comunitat pel dia nacional dels aborígens al Canadà, i ha exigit "fortament" al Govern d'Ottawa que respecti els drets fonamentals d'aquesta minoria ètnica que "pateix privacions econòmiques i socials, així com violacions dels seus drets humans bàsics", ha declarat el Ministeri d'Exteriors de l'Iran.

En mostra de suport als aborígens canadencs per aconseguir les seves legítimes demandes, la Cancelleria iraniana critica la discriminació sistemàtica contra aquesta comunitat.

D'acord amb un recent informe de l'Organització de Nacions Unides (ONU), les comunitats indígenes al Canadà pateixen 31 vegades més malalties, com la tuberculosi, que la resta del país.

L'informe parlava d'una taxa de mortalitat infantil tres vegades més alta que en altres zones del país.

França condemna "Carlos" a cadena perpètua per quatre atemptats

La justícia francesa ha condemnat avui en apel·lació al veneçolà Ilich Ramírez Sánchez, "Carlos" a cadena perpètua per quatre atemptats mortals presumptament comesos a França el 1982 i 1983, la mateixa pena que li va imposar al desembre de 2011. El Tribunal d'Apel·lació de París també imposa a Ramírez Sánchez (63 anys) un període mínim de 18 anys abans de poder sol·licitar qualsevol benefici penitenciari, com en primera instància.

El tribunal el va considerar culpable de complicitat, no com a autor material, en els quatre atemptats objecte d'aquest procés iniciat el passat 13 de maig en el qual també estava encausada l'alemanya Christa Frohlich, jutjada en absència perquè no va voler arriscar-se a anar des del seu país, on està a resguard de la justícia gal·la. Frohlich, que havia estat absolta en primera instància, avui també va ser absolta pels deu jutges de la cort. La Fiscalia havia demanat per a ella vint anys de condemna per l'atemptat del carrer Marbeuf de París.

"Els atemptats van ser la materialització d'una guerra privada contra França"


El fiscal Jean-François Ricard es va esforçar en la seva requisitòria en subratllar els arguments de propaganda ja coneguts com la "gravetat excepcional d'aquests crims" amb els quals es va intentar "terroritzar" a França, així com la "extrema perillositat" de Ramírez Sánchez, que porta gairebé 19 anys entre reixes després de ser segrestat al Sudán pels serveis secrets francesos, així com la "inhumanitat total" que al seu judici ha demostrat, un cop més, durant les audiències de les últimes sis setmanes, en que ha rebutjat l'acusació acusant el GAL espanyol i d'altre grups d'extrema dreta com a autors dels crims amb un caire racista evident.

Els quatre atemptats van causar 11 morts i prop de dos centenars de ferits i, per l'acusació, van ser la materialització d'una "guerra privada contra França" desencadenada per Ramírez Sánchez en resposta a l'arrest a París al febrer de 1982 de dos membres del seu grup, inclosa la que seria la seva esposa, Magdalena Kopp.

"Carlos" acusa el GAL de dos dels atemptats que se li imputen

La defensa d'Ilich Ramírez Sánchez, "Carlos" afirma que els Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL) van ser els responsables de dos atemptats comesos el 31 de desembre de 1983 per què el revolucionari veneçolà està sent jutjat al tribunal d'apel·lació a París.

La Brimo carrega sobre una marxa contra Felipe de Borbón a Girona

Almenys tres persones han resultat ferides a Girona aquest vespre per les dures càrregues d'agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra contra una concentració que protestava per la presència en aquesta ciutat de Felipe de Borbón. En primer terme, la pancarta que ha estripat la BRIMO amb la diputada Isabel Vallet i el regidor de Girona de la CUP, Jordi Navarro, que ha rebut un cop de puny al cap.

CUP, Arran, CGT i PAH de Girona havien convocat la manifestació coincidint amb l'acte d'inauguració del Fórum Impulsa a l'Auditori, que comptava amb la presència del princep de Girona. Una cinquentena de persones, assitents a la concentració, s'han vist de sobte encerclades per la BRIMO, que ha efectuat dues càrregues per dissoldre els manifestants. Almenys hi ha hagut tres ferits, un dels quals és el regidor de la CUP a Girona, Jordi Navarro, que ha rebut un cop de puy al cap.

A la concentració, que ha tingut lloc a la plaça Miquel de Palol i que després s'ha desplaçat en direcció a la Devesa hi han participat dos regidors més de CUP i Reagrupament i la dipujtada al Parlament Isabel Vallet, també de la Candidatura d'Unitat Popular.

França reclutarà 10.000 llicenciats en atur per reforçar la secundària

La principal promesa electoral de Françoise Hollande, reformar i potenciar l'educació nacional, va anar finalment més lluny del previst. El ministre d'Educació, Vincent Peillon, va anunciar aquest dimecres que el seu departament contractarà 10.000 llicenciats en atur per reforçar els centres més conflictius de secundària, una xifra que s'afegeix als 60.000 llocs de educadors noves previstes per als pròxims quatre anys per la nova llei d'Educació, que va ser definitivament aprovada aquest dimarts pel Parlament.

Peillon va assenyalar que els 10.000 llocs suplementaris serviran per reforçar i donar "més serenitat i seguretat" als col·legis i liceus de les zones més desfavorides. Els contractes seran signats al setembre, tindran una durada d'un any renovable, seran a temps parcial, i es dirigiran als llicenciats que ara estan sense feina, va indicar el ministre. "La idea és que l'educació nacional sigui una gran llar, i que els joves troben en ella una perspectiva i una via de formació".

El nombre dels interins de suport per a l'educació secundària ha disminuït molt en els últims anys, i sumava només 4.500 places a finals de 2012, va dir Peillon, que ha especificat que els nous contractats ajudaran els professors titulars a les seves classes i en l'orientació dels alumnes, s'ocuparan de les activitats d'informàtica i noves tecnologies, i en general "contribuiran a millorar el clima de l'escola per socialitzar els alumnes i inculcar-los els valors de la vida en comú".

El ministeri va precisar en una nota que els interins podran realitzar altres missions, com vigilar i acompanyar les entrades i sortides escolars, organitzar actes culturals, esportius i artístics, intervenir en els casos d'alumnes amb problemes de comportament.

Peillon, un filòsof que compleix en el ministeri la seva primera tasca política de pes, ha dirigit amb tremp l'anomenada "refundació de l'escola republicana". El sistema públic i laic creat per la Revolució Francesa viu una aguda crisi de resultats i un creixent desequilibri entre barris rics i pobres després d'un parell de dècades de retocs suggerits des de Brussel i adoptats pels successius governs conservadors.

Els 10.000 reforços anunciats dimecres es sumen a 10.000 contractes previstos per donar suport als directors dels centres, i als 8.000 anunciats per ajudar els alumnes amb discapacitats. Els salaris els pagarà en un 75% el ministeri de Treball i en un 25% el d'Educació. El titular de Treball, Michel Sapin, va prometre al juny 92.000 contractes subvencionats per a joves sense feina, i gairebé un terç d'ells seran per a Educació.

El gruix de les incorporacions a l'escola pública, en tot cas, són els 60.000 llocs de funcionaris fixos promesos per Hollande durant la campanya, aprovats en la nova llei i que tiraran a caminar a l'inici del nou curs. D'aquests, 27.000 llocs es dedicaran per a formació dels professors, 3.000 per escolaritzar els menors de tres anys, i 4.000 per millorar l'equitat territorial.

Terroristes sirians assassinen un monjo catòlic davant dels seus parroquians

Terroristes sirians del Front al Nusra han assassinat al frare franciscà François Mourad, que intentava protegir de la violència dels islamistes de l'OTAN i de les monarquies sunnites del Golf a les monges i d'altres cristians que havien buscat refugi al monestir de Sant Antoni de la província d'Idlib. El religiós va ser assassinat a trets davant els ulls de les persones a qui tractava de defensar.

El monestir de Sant Antoni de Pàdua és a prop del poble de Ghassanieh, de predominant població cristiana, a la província d'Idlib, prop de la frontera amb Turquia.

La majoria d'habitants del poble, inclosos els monjos, van fugir de la regió després que comencés la guerra. No obstant això, François Mourad va decidir quedar-se al monestir i servir als seus parroquians. Segons testimonis presencials, el monestir era l'únic lloc segur del districte. Juntament amb Mourad al monestir vivien algunes monges catòliques i altres deu cristians.

En les últimes setmanes, els islamistes sunnites sirians van llançar atacs contra llogarets cristianes prop d'Idlib. El 23 de juny els islamistes del Front al Nusra, grup associat a Al-Qaida i tristament famós per la seva crueltat, van començar a saquejar el monestir i a maltractar els seus residents, per la qual cosa François Murad va intentar defensar els seus coreligionaris. "En aquell moment, homes armats el van matar a trets", assenyala la pàgina web del Vaticà, l'únic mitjà occidental -amb la russa RT- que fina ara ha publicat l'escandalosa notícia que confirma la natura criminal de les forces que el feixisme anomena "rebels" i "insurgents".

Les empreses del director del CatSalut obtenen un nou contracte de 160 milions d'€

El novembre passat van sortir a concurs diversos lots de serveis sanitaris, dels que un 79% van ser adjudicats a Corporación Fisiogestión, l'empresa de la qual Josep Maria Padrosa n'era aleshores apoderat. Tot i que el CatSalut retalla un 21% el pressupost total, a les empreses de Padrosa se'ls adjudica un import un 26% superior al del 2006.

Les empreses privades de serveis sanitaris de les que Josep Maria Padrosa [a la imatge], director del Servei Català de la Salut (CatSalut), era apoderat fins fa poc, van seguir obtenint contractes públics almenys fins el 2012. Dimecres s'ha fet públic que el CatSalut va adjudicar el novembre de 2012 diversos lots per valor de 160, 2 milions d'euros, que poden ser ampliables a 240, segons una clàusula de la licitació, a sis empreses del grup Corporación Fisiogestión, empreses de les que Padrosa n'era l'apoderat en el moment de l'adjudicació, segons informen El País i la Plataforma d'Afectats per les Retallades Sanitàries (PARS). El concurs es va obrir per gestionar els serveis de la sanitat pública de rehabilitació i logopèdia, a l'ambulatori i a domicili, fins l'any 2022.

A banda de la duplicitat de càrrecs de Padrosa i les incompatibilitats que se'n poden derivar, que de fet podrien estar vulnerat dos articles de la llei catalana d'alts càrrecs, el que sorprèn en aquesta licitació i adjudicació és que si bé el CatSalut va retallar un 21% el pressupost total respecte als mateixos contractes el 2006, a les empreses de Padrosa se'ls va adjudicar un import un 26% superior al que van obtenir el 2006. A més a més, els contractes que fins ara tenien sis anys de durada passen a tenir-ne deu, el que afavoreix les empreses guanyadores d'aquests concursos del novembre passat. Curiosament, les empreses de Corporación Fisiogestión van endur-se el 79% d'aquests concursos el 2012. Des de la PARS, i per totes aquestes irregularitats manifestes, s'exigeix “al conseller de Salut, Boi Ruiz, que cesi immediatament Josep Maria Padrosa com a director del CatSalut, en compliment de la normativa vigent.”

La passada setmana es feia públic que Josep Maria Padrosa, número dos del departament de Salut i director del CatSalut, és l'apoderat de sis empreses sanitàries privades que el 2010, 2011 i 2012 van facturar anualment al CatSalut mateix més de 14 milions d'euros, i l'Oficina Antifrau de Catalunya va anunciar l'obertura d'ofici d'una investigació per la “possible existència d'incompatibilitats en la gestió" de Padrosa. El conseller Boi Ruiz va rebutjar “rotundament” que la doble vessant del director del CatSalut -pública i privada- fos irregular.

Badalona declara il·legítims els interessos contrets per l'ajuntament amb entitats financeres

Amb els vots favorables d'ICV-EUiA -que l'ha presentat-, PSC i CiU, i l'abstenció del PP que governa la ciutat, l'Ajuntament de Badalona va aprovar aquest dimarts una moció per declarar la il·legitimitat d'una part del deute de l'ajuntament, concretament els interessos contrets amb diverses entitats financeres -Caixabanc, CatalunyaBanc, Bankia, Banc Sabadell, CAM, Banco Santander, Banesto, Banco Popular, Bankinter, Caja España, Cajamar i BBVA- pels diners prestats en el marc del Pla de Pagament de Proveïdors 2012, una mesura pionera a l'estat.

En aquesta operació es van aplicar uns interessos del 5,54% mentre que les entitats financeres van obtenir els diners a interessos inferiors a l'1%. La moció -presentada pel grup municipal d'ICV-EUiA- insta a fer els passos necessaris per aconseguir la nul·litat d'aquest deute il·legítim. Es tracta de la primera institució de l'Estat que declara il·legítima una part del deute.

El grup Auditoria Ciutadana del Deute Badalona, pertanyent a Badalona Indignada i a la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD), va intervenir en el ple "per denunciar la perversió del mecanisme del deute i assenyalar l'estafa que suposa un deute il·legítim adquirit d'esquena a la ciutadania".

Segons aquest grup vinculat a Badalona Indignada (15M) i la PACD, una de les principals perversions és la que resulta del finançament per part del BCE al sector financer a un 1% d'interès mentre que les institucions públiques s'acaben endeutant-se amb aquest mateix sector financer a interessos que van entre el 5 i el 14%.

El grup Auditoria Ciutadana del Deute Badalona considera que aquest sistema de finançament és pervers, injust i facilita la dictadura financera. "Hem d'aturar aquesta estafa legal, canviar el mecanisme de finançament dels organismes públics i impulsar Auditories Ciutadanes del deute per establir quina part és il·legítima i negar-nos a pagar per ella", van afirmar durant el ple d'ahir.

Els búlgars bloquegen el Parlament amb crits de "dimissió"

Unes 1.500 persones han bloquejat els accessos al Parlament de Bulgària que ha hagut de cancel·lar la sessió regular, el que suposa un nou episodi de les protestes ciutadanes iniciades fa tretze dies. Han llançat ous i tomàquets als diputats i la Cambra no ha pogut celebrar la seva sessió ordinària.

La concentració, durant la qual s'han llançat ous i tomàquets als diputats que intentaven accedir a l'edifici, ha estat convocada a través de la xarxa social Facebook sota el lema "A prendre cafè al Parlament", una nova protesta que s'afegeix a la multitudinària marxa que cada tarda, des de fa gairebé dues setmanes, passa davant de la seu de l'Executiu.

La vicepresidenta de la Cambra, Maya Manolova, ha intentat parlar amb els manifestants però ha estat rebuda amb el llançament d'ous i tomàquets i crits de "dimissió" i "màfia", pel que s'ha vist obligada a retirar-se dins l'edifici.

El cotxe del ministre de l'Interior, Tsvetlin Yovchev, també ha estat assolit pels ous i la Policia va haver d'intervenir, encara que sense emprar la violència, per obrir-li pas.

Sessió cancel·lada


El president del Parlament, Mikhaïl Mikov, ha cancel·lat la sessió regular de la Cambra en no estar presents el nombre de diputats necessaris per iniciar el ple.

Els manifestants, que exigeixen la dimissió del Govern liderat per l'independent Plamen Oresharski amb el suport del Partit Socialista i del partit de la minoria ètnica turca, han decidit amb aquesta concentració matutina incrementar la seva pressió davant el que consideren un sistema i una classe política corrupta i aliena a els interessos ciutadans.

El descontentament popular es va desencadenar el passat 14 de juny després del nomenament d'un controvertit empresari com a cap dels serveis secrets, una decisió que va ser cancel.lada dies després a causa de la forta reacció popular.

Els manifestants acusen el Govern, en el poder des de fa menys d'un mes, de no actuar de forma transparent i fer-ho en interès només dels oligarques.

L'Executiu va ser format després de les eleccions anticipades de maig, convocades després que l'anterior gabinet, del PP europeu i neoliberal, presentés la seva dimissió a causa, precisament, d'una altra onada de protestes ciutadanes originades per l'alt preu de l'electricitat i la corrupció dels oligaarques que es van repartirt la Bulgària comunista després del cop d'estat feixista.

Les protestes es revifen a Bulgària contra la "corrupció" del capitalisme


Les protestes que van provocar la caiguda de l'anterior govern i una crisi política a Bulgària han reviscut en l'última setmana, quan el govern de coalició encapçalat amb el Partit Socialista té menys d'un mes de vida. Milers de persones surten al carrer per protestar pel nomenament d'un diputat amb vincles empresarials i la corrupció salvatge després del cop de l'imperialisme.


Bulgària la 'democràtica' dictadura dels monarques nazis: es ven el vot a 50 euros


Entre 50 i 75 euros és el que pot obtenir l'elector que acudeixi diumenge a les urnes a Bulgària, el país més pobre de l'UE salvat pel capitalisme del benestar dels seus ciutadans sota el comunisme, si vota pel partit que li ofereix el pagament en aquestes eleccions legislatives anticipades. Foto: Kalina de Bulgària amb el seu fill Simeó Hassan, el seu marit, Kitín Muñoz, el seu pare, Simeó de Bulgària, i la princesa Irene de Grècia, després del bateig de Simeó Hassan, nascut al març de 2007, l'onzè nét de Simeó de Bulgària, antic rei nazi i exprimer ministre corrupte de Bulgària.

Troben una agulla d'or de l'Edat del Ferro en una illa danesa

Una insòlita figureta d'or de l'Edat del Ferro -primer mil·lenni ane.- que representa una dona nua va ser trobada el passat mes de maig amb un detector de metalls en una explotació agrícola propera a Smørenge, a l'interior de l'illa danesa de Bornholm, al mar Bàltic, segons ha anunciat René Laursen, del Museu de Bornholm, on s'està analitzant la peça.

La escanyolida figura, que presenta una curiosa forma arquejada, mesura 4,2 centímetres de llarg i pesa tres grams. Es tracta d'una dona que apareix completament nua, a excepció d'un cinturó decorat amb incisions en ziga-zaga, i amb el cos estirat com si estigués saltant o de puntetes. Al cap s'aprecien unes incisions a manera de cabell, té els pits caiguts, els braços clarament desproporcionats i cenyits al cos i el sexe visible. Al llarg de l'esquena presenta deu paquets que recorden les agulles pel cabell o per fixar les túniques. La figura va poder haver estat un símbol de la fertilitat i l'abundància d'un aixovar femení.

En els anys 2009 i 2012 van ser trobades, a una distància menor de 15 metres, quatre figures similars, encara que aquesta és l'única que representa una dona. Les cinc figuretes van haver de ser enterrades en un mateix lloc, durant el segle VI dne., Però s'haurien escampat per les tasques de conreu.

Urdangarin, 'caçat' en un casino de Londres jugant milers d'euros a la ruleta

La suposada situació d'asfíxia financera d'Ignacio Urdangarin, que l'ha impedit, segons el seu propi testimoni, fer front al pagament de diverses quotes de la hipoteca que pesa sobre el palauet de Pedralbes compartit amb la infanta Cristina de Borbó, sembla haver-se evaporat. Almenys el passat dijous, el gendre del Rei no va donar la menor impressió d'estar passant dificultats econòmiques mentre apostava milers d'euros a la ruleta d'Aspinalls, un dels casinos més exclusius de Londres. Escortat per dos guardaespatlles, Urdangarin va accedir al casino en companyia d'una dona jove i d'aspecte elegant, segons les fonts consultades.

Aquest dia, Cristina assistia a Madrid a l'homenatge que la família reial al complet i tots els poders de l'Estat franquista -Govern del PP, Parlament i Poder Judicial- van rendir a l'usurpador i finançador de l'insurrecció franquista contra la República Juan de Borbón, pare de Juan Carlos i avi de Cristina, al complir-se el centenari del seu naixement. Un acte del qual Urdangarin va ser expressament exclòs per la Casa del Rei, que des de fa ja 18 mesos manté l'exjugador internacional d'handbol completament al marge de la seva agenda oficial. També la Infanta, encara que en aquesta ocasió es va fer una excepció per tractar-se d'un esdeveniment familiar.

El duc de Palma va arribar a primera hora de la nit de dijous passat, 20 de juny, de la discreta i distingida seu d'Aspinalls, enclavada en un edifici senyorial de Curzon Street, al luxós barri londinenc de Mayfair, un dels més elitistes de la capital britànica. Escortat per dos guardaespatlles, Urdangarin va accedir al casino en companyia d'una dona jove i d'aspecte elegant, segons les fonts consultades. Aspinalls només permet l'entrada a socis, en general aristòcrates i empresaris adinerats de mig món, però també als convidats d'aquests.

Tot i que el casino ofereix als seus clients tres salons privats per jugar lluny de mirades indiscretes, el gendre del Rei i el seu acompanyant van triar el saló principal del club, on els jugadors poden provar sort amb la ruleta, el blackjack o el pòquer. Urdangarin es va decantar per la ruleta, però no va tenir fortuna: va gastar diversos milers de lliures esterlines -després de canviar-les per euros-, segons assenyalen les fonts consultades, i no va guanyar una sola mà. La seva mala ratxa també va esquitxar als empleats i crupiers del casino, acostumats a propines de fins a 500 lliures: Urdangarin no els va donar res.

Freqüentava el casino amb Torres


No és, ni de bon tros, la primera vegada que Urdangarin tempteja la sort en el luxós club londinenc. De fet, els treballadors més veterans del casino recorden alguna visita als salons de joc del gendre del Rei i el seu exsoci a l'Institut Nóos, Diego Torres, convertit ara, al costat del jutge José Castro, en un dels seus pitjors malsons. Les fonts consultades han arribat a comparar l'actitud "extravagant" i "altiva" mostrada pel duc 'emPalmao' durant aquestes incursions a Aspinalls amb el tarannà més desenfadat de Torres, que ha arribat a deixar en alguna ocasió fins a 100 lliures de propina.

L'advocat i portaveu d'Urdangarin, Mario Pascual Vives, va refusar ahir respondre a les nombroses trucades d'aquest diari per conèixer el motiu del viatge del duc de Palma a Londres, més enllà de la visita al casino de Mayfair. Per la seva banda, fonts de la Casa del Rei es van limitar a assenyalar: "Ja no gestionem l'agenda d'Urdangarin". Finalment, un portaveu de l'ambaixada espanyola a la capital britànica va assegurar que la legació diplomàtica no va prestar cap assistència tècnica ni protocol · lària al gendre del monarca.

Algunes fonts apunten la possibilitat que el marit de la infanta Cristina hagi viatjat a Londres per buscar una sortida professional, després que malmetés el seu contracte a Qatar com a ajudant de Valero Rivera per entrenar la selecció d'handbol del país àrab. En diversos mitjans s'ha especulat amb la incorporació d'Urdangarin a la cadena Duty Free Shops (DFS), propietat del multimilionari britànic Robert Warren Miller i del magnat francès Bernard Arnault, propietari de l'imperi de les marques de luxe Louis Vuitton.

Warren Miller és el pare de Marie Chantal Miller, esposa del príncep Pau de Grècia. Aquest és fill del rei de Grècia a l'exili, Constantí, germà de la reina Sofia i oncle de la infanta Cristina. El monarca deposat resideix des de fa anys amb la seva dona, Ana María, a Londres, a on la Reina viatja amb freqüència per visitar, especialment després que l'amistat de Joan Carles amb la princesa alemanya Corinna zu Sayn-Wittgenstein es fes més estreta. Arnault, per la seva banda, és amic del Rei, qui almenys en una ocasió va demanar al multimilionari francès ajuda per Urdangarin.

71 palestins morts per tortures a les presons sionistes

Almenys 71 palestins sotmesos a tortures, han perdut la vida en els centres de detencions del règim sionista d'Israel, ha revelat aquest dimecres el Centre per a l'Estudi dels Presoners Palestins. Arafat Yaradat, el darrer cas revelat, va morir el passat 23 de febrer per les tortures infligides a la presó israeliana de Megiddo.

Mitjançant un informe emès en el marc del Dia Internacional en Suport de les Víctimes de la Tortura, que es commemora cada any el 26 de juny, aquest centre més de lamentar que sigui freqüent l'ús dels mètodes prohibits de tortura contra els presos palestins, ha advertit que la brutalitat dels israelians ha arriscat la vida de cinc mil palestins empresonats als territoris ocupats.

L'informe afegeix que durant els últims anys, aquest centre ha rebut més de 900 denúncies per tortura dels reclusos palestins alliberats, però, els autors israelians d'aquests crims de lesa humanitat no han estat castigats ni tampoc han comparegut davant la justícia. El que suposa la implicació i complicitat del règim criminal sionista en l'ocupació d'aquests mètodes contra els palestins.

El 2011, el Tribunal Suprem d'Israel va autoritzar als interrogadors israelians de torturar, de qualsevol forma possible, als reclusos palestins que representin una "amenaça" per a la seguretat del règim de Tel Aviv, a més de garantir la seva immunitat del càstig.

L'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar aquest Dia Internacional en la seva resolució 52/149, de 12 de desembre de 1997, per tal de dirigir l'atenció mundial cap a la necessitat de posar fi a la tortura, ajudar les víctimes d'aquesta violència, així com eradicar la tortura i assegurar l'aplicació de la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants.

La tortura és una de les formes més greus de violació dels drets humans, i imposa un cost terrible a milions de persones i les seves famílies.

La violació, els cops a les plantes dels peus, l'asfíxia per immersió, les cremades, l'aplicació de corrent elèctric, la privació del son, les sacsejades i les pallisses són mètodes habituals dels torturadors per trencar la personalitat de l'individu.

Encara que els danys físics són terribles, les conseqüències psicològiques i emocionals solen ser encara més destructives i més difícils de curar. Molts supervivents de la tortura pateixen de malsons i de records angoixants recurrents.

29 llengües en perill només a Espanya i França

Segons la UNESCO, en els Estats francès i espanyol hi ha un total de 29 llengües en perill, 26 a l'Estat gal i cinc a l'espanyol -èuscar i gascó són a tots dos-. L'incompliment de la Carta Europea de Llengües Minoritàries posa de manifest el nul interès de tots dos estats de fer alguna cosa, tot i que el Parlament Europeu ha instat recentment als governs a protegir la diversitat lingüística europea.

Les avaluacions realitzades pel Consell d'Europa posen en evidència l'incompliment de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries per part dels estats francès i espanyol.

El PP valencià exigeix ​​a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) que reconegui el valencià com a llengua no catalana, situant escandalosa i acientíficament l'origen en l'ibèric -que ni tan sols s'ha traduït encara- i no en el català o el llatí comú a totes les llengües romàniques.

El PP aragonès canvia, mitjançant una llei igualment surrealista, el nom de l'aragonès -ara LAPAPYP- i del català -ara LAPAO-. Les ikastoles del sud de Nafarroa emeten un SOS, ofegades econòmicament. Mentre s'ataca el model d'immersió lingüística català, el ministre d'educació, José Ignacio Wert, evita respondre sobre les 120.000 famílies que no poden escolaritzar els seus fills en català al País Valencià. A l'altra banda dels Pirineus, al ministre d'Interior francès, el català Manuel Valls, li sembla «inconcebible» la cooficialitat del cors, exigida poques setmanes abans per l'Assemblea de Còrsega.

Aquesta petita col · lecció de greuges a llengües minoritàries s'ha produït en menys de dos mesos, en els mateixos dies en què el Parlament Europeu instava els països membres a protegir la diversitat lingüística del vell continent. Són tot just uns botons de mostra de la política lingüística en vigor en els estats espanyol i francès.

Una política lingüística que ofega l'euskara -sobretot a Nafarroa i a Ipar Euskal Herria-, però també a la resta de llengües minoritàries que es parlen en aquests dos estats. Segons el 'Atles de les llengües del món en perill', elaborat per la UNESCO, a l'Estat espanyol es compten tres llengües en perill -l'aragonès, l'astur-lleonès i l'aranès-, un en estat vulnerable -euskara- i una extinta -el guanche canari-.

Les xifres espanten encara més en el cas de l'Estat francès. Segons el mateix atles, en l'Hexàgon existeixen 26 llengües en perill, la meitat de les quals estan catalogades com «seriosament en perill» per la UNESCO. Entre elles es troben, per exemple, el provençal, el bretó o el normand.

La Carta Europea de les Llengües, paper mullat


Aquest context lingüístic no és casual, sinó que és fruit, en gran part, de les polítiques lingüístiques desenvolupades per ambdós països. Tot i la dificultat d'avaluar la qualitat de la política lingüística d'un país, la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals ofereix un bon instrument. Aquest document del Consell d'Europa-no confondre amb la Unió Europea-va ser aprovat al novembre de 1992 per tots els estats membres, amb l'objectiu de defensar i promoure les llengües minoritàries d'Europa.

El seu posterior desenvolupament, però, ha deixat en evidència a alguns dels països signants, entre ells, i en posició destacada, els estats francès i espanyol. Així ho explica el secretari general de Kontseilua, Paul Bilbao, que remarca, abans de res, que París no ha ratificat la Carta, pel que aquesta no està en vigor a l'Estat francès. Pel que fa a Madrid, Bilbao explica que «l'ha ratificat, però no es compleix» i com a exemple posa el món judicial i el sanitari, en què el Consell Europeu ha recomanat canviar la llei per garantir els drets dels euskalduns. «A l'Estat espanyol se li han fet tres avaluacions i ha quedat de manifest que no compleix la carta, és a dir, que no es pren seriosament els compromisos exigits per l'esmentat pacte», conclou.

Petromiralles hauria defraudat 250.000 € d'IVA al dia: uns 100 milions

La presumpta trama de Petromiralles va defraudar entre 250.000 i 270.000 euros diaris en concepte d'IVA a la Hisenda Pública durant poc més de dos anys, segons ha explicat aquest dimecres la Guàrdia Civil. Segons els investigadors, la quantitat total del frau podria ascendir a més de 100 milions d'euros i convertir-se, així, en la major operació d'aquestes característiques desmantellada a l'estat espanyol. El director general, Josep Maria Torrens (CiU), detingut juntament amb el seu germà (foto), està acusat de fins a quatre delictes.

Al director general de Petromiralles i alcalde de Santa Maria de Miralles, Josep Maria Torrens, i al seu germà Pere, que aquest dimarts van ser detinguts en l'operació, se'ls acusa dels delictes de pertinença a organització criminal, blanqueig, contra la Hisenda i contra el mercat dels consumidors.

Detingut un alcalde de CiU en una operació contra el frau de l’IVA


El Director General de la companyia de benzineres Petromiralles, Josep Maria Torrens, ha estat detingut per la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) dins d’una operació a tot l’estat espanyol. Les empreses investigades pertanyen al sector de les benzineres i se’ls acusa de frau en la declaració de l’IVA. Josep Maria Torrens també és l’alcalde de Santa Maria de Miralles per CiU, on hi ha la seu central de la companyia.

El mapa dels gegants globals del petroli i el gas

Veneçuela i l'Iran controlen les majors reserves provades del planeta de petroli i de gas natural, respectivament, però estan lluny d'explotar-les al màxim. Aràbia Saudita i els Estats Units continuen sent els majors productors mundials de cru i gas. En els últims anys el món ha passat a tenir més petroli i també menys gas.

Les noves tecnologies que han fet viable l'explotació de crus pesats han elevat les reserves mundials de petroli. I la rebaixa de les estimacions de les reserves de gas natural que s'atribueixen a alguns països de l'antiga URSS (amb els seus propis criteris de mesura i que segueixen tractant aquestes dades com un secret d'Estat) ha fet que els inventaris globals minvin.

Tot això, a més, en les albors de la revolució que s'acosta en ambdós camps a compte dels hidrocarburs no convencionals (cru i gas d'esquist) que alguns països comencen a explotar. Més petroli, menys gas. Uns canvis que també han portat moviments en els rànquings de les grans potències energètiques. En els dos últims anys han canviat els països que encapçalen sengles llistes. Si l'any passat Veneçuela es confirmava com el posseïdor de les majors reserves de petroli del món, desbancant a l'Aràbia Saudita; ara l'Iran es converteix en la principal potència en gas, deixant enrere a Rússia.

Les reserves provades globals equivalen a la producció de cru i gas durant més de mig segle si es mantinguessin els ritmes actuals d'explotació Segons l'últim BP Statistical Review of World Energy, una de les bíblies per determinar l'escenari energètic global (al costat dels informes anuals de OPEP, l'Agència Internacional de l'Energia o l'Agència d'Informació Energètica dels EUA, amb conclusions no sempre coincidents), el planeta comptava amb unes reserves provades de petroli de gairebé 1,67 bilions de barrils a finals de 2012, un 1 % més que un any abans i un volum suficient per cobrir la producció mundial durant 53 anys si es mantingués als ritmes actuals.

No obstant això, l'informe redueix molt substancialment les reserves mundials de gas natural, que es quedarien en 187,3 bilions de metres cúbics, un 10% per sota dels nivells d'un any abans. Després de la rebaixa de les reserves globals, que s'ha gairebé enterament a la reducció de les reserves atribuïdes a Rússia, el planeta tindria coberta la producció durant 56 anys (7 anys menys que amb l'anterior estimació).

Uns tenen més, altres treuen més Veneçuela controla gairebé una cinquena part de totes les reserves provades de petroli del món. El país sud-americà, des de l'any passat al capdavant del rànquing, compta amb 297.000 milions de barrils de cru, i ha elevat les seves reserves en els últims anys gràcies a que els avenços tecnològics han fet ja viable l'extracció del seu cru pesat. Aràbia Saudita el segueix amb 265.000 milions de barrils (el 15,9% del total), i molt per darrere completen el quintet dels països amb més reserves petrolíferes Canadà, Iran i l'Iraq.

Només aquests cinc països dominen una mica més del 60% del total del petroli amb què compta el planeta. Veneçuela ha elevat les seves reserves i encapçala ja el rànquing global, però porta una dècada amb caigudes en la seva producció de cru. Aràbia Saudita és amb molta diferència el major productor mundial Però tenir grans reserves no implica necessàriament poder explotar-les al màxim. Veneçuela està lluny d'aprofitar el potencial de les seves enormes reserves, la producció veneçolana ha caigut de manera persistent durant l'última dècada com a conseqüència, segons les queixes del sector, de l'hostilitat dels governs del mort Hugo Chávez cap a les petrolieres internacionals.

Veneçuela concentra gairebé el 18% de les reserves mundials, però la seva producció tot just representa un 3,4% del total mundial, tot just 2,7 milions de barrils diaris, el que el deixa fora del 'top ten' de països que més petroli treuen dels seus jaciments. El major productor mundial de cru continua sent Aràbia Saudita, amb 11,5 milions de barrils diaris, el 13,3% del total global. Aràbia manté el seu paper tradicional com a gran moderador dels vaivens del mercat. Riad sempre es mostra disposada a moderar els preus del petroli per al que no dubta a elevar la seva producció, augmentar exportacions i emmagatzemar part de les seves reserves estratègiques a l'estranger.

Els altres dos grans productors mundials de petroli són Rússia (amb 10,6 milions de barrils) i Estats Units (amb 8,9 milions). Molt per darrere es troben Xina (4,1 milions de barrils diaris), Canadà (3,7 milions) i l'Iran (3,6 milions, un 16% menys en ple bloqueig de les exportacions per part dels EUA i UE). Iran es converteix per primera vegada al país amb més reserves de gas natural, després rebaixar l'estimació dels volums de Rússia La situació és similar en el sector mundial del gas. Iran es converteix, segons l'informe de BP, al país amb les majors reserves del planeta, amb 33,6 bilions de metres cúbics.

Desbanca així a Rússia, després d'una severa revisió de les seves dades, que passa dels 44,6 bilions de metres cúbics que se li assignaven al tancament de 2011 a tot just 32,9 bilions a finals de l'any passat. No obstant això, malgrat que l'Iran tingui les majors reserves, Estats Units segueix sent molt de lluny el major productor mundial, per davant de Rússia i també del propi Iran.

Estats Units està cridat a reforçar, i molt, el seu protagonisme en l'escenari energètic global. Segons el BP Statistical Review, el gegant americà va incrementar la seva producció de petroli i de gas amb pujades rècord, del 13,9% i del 4,3%, respectivament. Estats Units reforça així la seva producció en ple boom dels hidrocarburs no convencionals. El país és, al costat Canadà, l'únic que està aprofitant ja amb volums realment comercialitzables seves reserves de cru i gas pissarra. I això que altres nacions el superen amb escreix en el volum de reserves d'hidrocarburs no convencionals, singurlarmente Rússia i la Xina.

A l'Espanya corrupta i feixista els préstecs són els més cars, i els interessos d'usura

Un préstec de 10.000 euros pot resultar fins a 1.750 euros més car a Espanya que a Alemanya. Al voltant de 20 euros més al mes que al Regne Unit, uns 24 euros mensuals més que a Alemanya i 11 més que a França. Amortitzar un préstec personal a Espanya resulta més car que en altres països europeus... i en molts casos els interessos, com els de les targetes de crèdit i/o descoberts, són considerats "usura" i il·legals per França i d'altres països europeus.

El motiu, el tipus d'interès que se li aplica, que dista d'un lloc a un altre i que a Espanya és més gran, fins arribar a cotes d'il·legalitat per "usura" en la majoria de països, com França. Però no només això i és que aquí també se li han d'afegir, a la majoria dels crèdits, altres despeses extra com són les comissions pel seu estudi o obertura.

Per realitzar els càlculs, el comparador de préstecs Bankimia ha estudiat els crèdits amb millors condicions indicats a les pàgines web de comparadors de tots els països enumerats.

En el cas britànic s'ha pres com a base money.co.uk, en l'alemany, vergleich.de, en el francès, argentmag.com ia Espanya, Bankimia.com. A més, per calcular els préstecs s'han tingut en compte les dades de la Taxa Anual Equivalent (TAE) del mes d'abril oferts pel Banc d'Espanya.

Característiques generals dels crèdits


En l'anàlisi s'observa que al Regne Unit, els préstecs personals poden ser de fins a 25.000 lliures (29.380,3 euros) a pagar en 10 anys. Els interessos oscil·len entre el 5% i el 8%, segons el crèdit i les garanties que s'aporten.

S'exigeix ​​al sol·licitant una edat mínima, entre 18 i 23 anys segons el prestador, i una màxima, normalment 70 anys. En molts d'ells no hi ha altres càrregues com comissions pel seu estudi o obertura.

A Alemanya, la quantitat que es demana a un préstec és més elevada (n'hi ha de fins a 60.000 euros) a retornar fins a 7 anys. Els interessos més habituals oscil·len entre el 4% i el 9% TAE.

En gairebé tots els casos no cal sumar despeses de gestió o tramitació i els possibles productes que comporti vinculats són opcionals.

Per la seva banda, a França tampoc se'ls ha de sumar despeses afegides als préstecs, que poden ser de fins a 75.000 euros a pagar en com a màxim 10 anys. Els interessos varien segons l'empresa prestadora si bé la majoria es mouen entre el 6% i el 9,77%. En casos molt concrets (amb quantitats molt elevades) pot arribar al 16%.

En canvi, a Espanya els interessos poden anar de gairebé el 7% si el préstec es contracta en línia fins per sobre del 20%. Segons el Banc d'Espanya, a l'abril de 2013 la TAE dels préstecs al consum era del 9,6%. Els crèdits que disposen de millors condicions impliquen la contractació d'altres productes amb l'entitat que el concedeix.

A més, cal sumar-los diverses comissions, que depenen del prestador, per obertura o per estudi, que sol tenir una quantitat mínima (75 o 90 euros en molts casos) i que és un percentatge.

Les dades, per països

En la següent taula analitzem els costos d'un préstec de 10.000 euros, a amortitzar en 60 mesos (10 anys), en els diferents països, calculats amb el simulador de préstecs personals Bankimia.

Per obtenir la TAE de cada un d'ells s'ha fet una mitjana amb els 10 préstecs amb millor tipus d'interès de cada país. En el cas espanyol s'ha aplicat l'interès indicat pel Banc d'Espanya.

2 vídeos de l'esbroncada a la junta d'accionistes de Bankia

Durant la junta general d'accionistes de Bankia que es va fer ahir a València, les protestes dels qui havien comprat accions preferents i subordinades es van fer evidents tant dins del Palau de Congressos com fora. Al vídeo 'Cara B de la junta d'accionistes', el fotoperiodista Germán Caballero ha recollit en quasi cinc minuts la indignació que hi van expressar els afectats pel frau de les preferents.

Un dels afectats va arribar a despullar-se davant la junta directiva mentre cridava: 'Mireu com m'ha deixat Bankia, així, sense res'.

En la mateixa reunió d'ahir, el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va avançar que durant l'últim trimestre d'enguany la junta arbitral de consum haurà resolt 'la pràctica totalitat' dels arbitratges dels afectats per preferents.

Gorigolzarri va dir que fins aquest moment 179 minoristes que van comprar preferents i obligacions subordinades havien recuperat la inversió. El president de Bankia va explicar que s'havien rebut 144.903 sol·licituds, 45.000 de les quals ja tenien el dictamen i 179 s'havien resolt positivament.