dimecres, 21 de desembre de 2011

El ministre d'Economia era l'home de Lehman Brothers a Espanya

Luis de Guindos és conseller d'Endesa i de l'empresa editora de 'El Mundo'. També va ser el conseller delegat d'una filial de La Caixa que ja no existeix i que va deixar arran de la primera victòria d'Aznar. Mariano Rajoy va afirmar en el seu discurs al debat d'investidura que l'objectiu primordial del seu Govern serà lluitar contra la crisi econòmica i reduir l'atur. El màxim responsable econòmic del seu executiu, però, té un perfil com a mínim qüestionable per fer aquesta tasca. I és que De Guindos, madrileny de 51 anys, va ser membre del comitè executiu mundial de Lehman Brothers i president executiu de la filial de l'entitat per a Espanya i Portugal.

Lehman Brothers, un dels principals banc d'inversió del planeta fins no fa pas gaire, va caure com a conseqüència de la seva enorme exposició als anomenats crèdits subprime -o escombraria- i va desaparèixer el 2008. La seva caiguda és, per molts experts, l'origen de la crisi financera que afecta bona part de les economies occidentals. Mentre que Itàlia, Grècia i el Banc Central Europeu (BCE) han apostat per alts directius de Goldman Sachs per remuntar, Espanya -en concret Rajoy- s'ha decantat per algú molt vinculat a Lehman Brothers, que ni tan sols existeix.

En el currículum de De Guindos s'hi troben altres càrrecs significatius, que podrien provocar conflictes d'interessos si vota sobre certs assumptes al consell executiu. I és que actualment és conseller de l'elèctrica Endesa, d'Unedisa, l'empresa que edita els diaris El Mundo i Expansión, i del Banc Mare Nostrum, el grup financer que encapçala Caja Murcia i del qual forma part també Caixa Penedès. També va ser conseller delegat d'una filial de La Caixa ja extingida i amb seu a Madrid: La Caixa gestión de activos. Va deixar el càrrec després de la primera victòria de José María Aznar a les eleccions espanyoles, el 1996.

ICV-EUiA exigeix que el Govern assumeixi responsabilitats per la “nefasta” gestió del pagament de nòmines

El president del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Joan Herrera, i la diputada que porta els temes relacionats amb la Funció Pública, Mercè Civit, han preguntat avui “qui assumirà les responsabilitat de la nefasta gestió del Govern de la Generalitat amb el pagament de les nòmines dels treballadors públics” després que hagi transcendit que Economia ha aplicat sense avisar l'IRPF de la paga extra de Nadal -que encara no han cobrat- a la nòmina de desembre. La coalició roig i verda no en té prou que el Govern ho atribueixi a un error informàtic i exigeix que se’ls retornin els diners “immediatament”.

“Aquest Govern no té cap credibilitat”, ha criticat Herrera, que ha recordat que el Govern va assegurar que els treballadors públics cobrarien el mes de desembre abans de Nadal, el 80% de la paga doble el dia 28 i més endavant el 20% de la paga doble que els pertoca.

“Els empleats i empleades públics ja estan prou castigats amb uns pressupostos que incorporen més retallades i avui tornen a pagar els plats trencats de la mala gestió del Govern dels millors”, ha criticat Herrera que ha lamentat que els hagin descomptat de la nòmina de desembre la retenció de l’IRPF de la paga doble que encara no han cobrat i del 20% que encara no saben quan cobraran. “Tenim seriosos dubtes que el ha fet el govern sigui ni tan sols legal ja que l’IRPF es descompte per llei en el moment del pagament. És il·legal la retenció d’un import que no s’ha pagat, i això és el que ha fet exactament el Govern de la Generalitat”, ha afegit Herrera.

Per tot plegat, Herrera i Civit han dit que no en tenen prou amb l’argument del Govern que ha estat un “problema informàtic”. “Exigim responsabilitats i que els sigui tornat immediatament el que els pertoca”, han sentenciat.

A mig ple d'aquesta tarda, treballors i treballadores públics s'han manifestat davant del Parlament i la diputada Mercè Civit -a la fotografia- i altres companys del grup d'ICV-EUiA han sortit per mostrar -los la seva solidaritat.

Lacoste censura una obra per propalestina

La firma francesa Lacoste va excloure d'un concurs que patrocina l'artista gràfica palestina Larissa Sansour, a causa del tema "Estat Nació", triat per la creadora. La composició fotogràfica elaborada per Sansour havia estat triada el novembre com una de les vuit finalistes del Premi Lacoste Elysée, el qual s'atorga a Lausana, Suïssa. L'obra representa simbòlicament el naixement de l'Estat palestí com un gratacel, en el qual els seus habitants construeixen en cada pis una de les ciutats del país àrab. Foto: L'obra de Sansour va ser considerada massa pro palestina.

Al desembre, quan Art Review va publicar els treballs preseleccionats, la composició no va aparèixer en ella i el nom de Sansour havia estat esborrat del llistat de possibles guanyadors.

L'artista va afirmar a la seva pàgina web que està "absolutament sorpresa de veure que Lacoste va revocar la meva nomenament oficial per al Premi Lacoste Elysée 2011. El meu projecte de Nació Estat va ser censurat per ser 'massa pro-palestina'!.

Sansour va afirmar sentir-se profundament pertorbar pel fet.

L'edició digital del diari Le Monde publica avui que Lacoste pressionar al seu contrapart suïssa per eliminar l'obra, per considerar-la "massa pro palestina".

S'han multiplicat a internet les trucades a un boicot a tots els articles produïts per la firma francesa, el logotip és el cocodril verd.

Cayo Lara: "Amaiur hauria de tenir grup propi"

El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha coincidit amb l'afirmació de Mariano Rajoy que la democràcia no deu res a la coalició independentista Amaiur, però dissenteix de la decisió de la Mesa del Congrés de no concedir grup parlamentari propi. El portaveu de L'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA) ha argumentat que "l'expressió de les reivindicacions que té una part del poble basc s'han de manifestar en la democràcia i la democràcia al Parlament".

Lara també ha criticat als que vulguin posar obstacles en el procés de pau que es percep al País Basc, després de l'anunci de cessament definitiu de l'activitat armada de la banda terrorista.

El "ajust dur" no és la solució


Sobre la investidura de Rajoy, Lara ha comentat que el seu discurs va ser "previsible" i que "no hi ha res nou sota el sol" pel que fa a la línia política econòmica del PP es refereix i ha recalcat que atacar el dèficit mitjançant el "ajust dur "no és la solució.

En aquest sentit creu que la situació del nostre país no canviarà amb Mariano Rajoy de president. Lara creu que hi ha un continuïtat en les polítiques i que és un error continuar per la senda de les retallades, perquè això "només porta més desocupació i desigualtat".

Lara ha recorregut als seus tradicionals receptes contra la crisi: lluita contra el frau fiscal i elevació dels impostos a les rendes més altes. Creu que per aquestes vies es recaptaria prou perquè la despesa no fos el camí de la lluita contra el dèficit.

El candidat d'IU a la presidència del Govern ha revelat que en la seva primera entrevista amb Rajoy després de les eleccions del 20N li va oferir fer front comú si els mercats tractaven d'imposar una tecnocràcia al nostre país, violentant la sobirania popular.

Lara s'ha referit en diverses ocasions a l'assalt dels poders econòmics als poders polítics democràcies, i ha lamentat que les ajudes a la banca no siguin per als ciutadans.

Zapatero va poder canviar la llei electoral


Ha responsabilitzat per dues vegades a José Luis Rodríguez Zapatero de la derrota electoral del PSOE i de la majoria absoluta del Partit Popular.

D'una banda, ha afirmat que el president del Govern en funcions hagués tingut una majoria suficient en aquesta legislatura per reformar la llei electoral. Si ho hagués fet cap a un format proporcional, el PP hagués obtingut 160 escons, 16 per sota de la marca de la majoria absoluta.

Aquesta reforma hagués acabat amb una llei, que segons l'opinió de Lara, "no és plenament democràtica" i hauria suposat per a la seva formació 25 diputats al Congrés, 14 més que fins ara.

La segona apel · lació als errors de Zapatero ha tingut a veure amb les polítiques adoptades per afrontar la crisi. Lara considera que si la Primevère de 2009, el president hagués fet cas a les seves aportacions en matèria econòmica "la situació del país no seria la que és i el PSOE no hagués perdut tants vots". Lara ha criticat que el Rodríguez Zapatero optarà per mesures, que segons l'opinió de Lara, són neoliberals.

Llamazares, "un més"

D'altra banda, Lara es va referir a l'organització del grup parlamentari l'Esquerra Plural, integrat per IU, ICV i CHA, i va negar que el fins ara portaveu de la coalició a la cambra baixa i actual diputat per Astúries, Gaspar Llamazares, hagi estat relegat a un segon pla.

Lara va recordar que el grup parlamentari té onze diputats i que Llamazares "és un més". "Igual que jo, igual que els altres companys que estem en aquest grup parlamentari", va dir el dirigent d'IU, que va afegir que el diputat per Astúries aportarà al grup parlamentari la seva "experiència acumulada" al Congrés.

Va afegir que encara queda fer la "distribució de tasques", cosa que no es pot dur a terme fins que no es conegui la composició del nou Govern.

"Som onze persones que seguirem treballant pel compromís adquirit amb l'electorat. Gaspar estarà en el mateix nivell que els altres, sense cap gènere de dubtes", ha afegit Lara, per a qui els que diguin que IU ha "menysvalorat" a Llamazares "flac favor estan fent a la veritat".

Shell confirma l'abocament de 40.000 barrils de petroli a Nigèria

L'empresa petroliera holandesa Royal Dutch Shell ha confirmat avui a través d'un comunicat l'abocament de 40.000 barrils de petroli a l'oceà davant de la costa nigeriana a causa d'una avaria en una de les plantes. La fuita va tenir lloc a la planta marítima de Bongo en carregar un vaixell petrolier.

Arran de l'incident va ser paralitzat el treball de la planta la capacitat de producció és de 200.00 barrils diaris: "Lamentem la fuga. A l'assabentar de l'incident interrompem el flux del petroli i mobilitzem els nostres recursos, així com l'experiència del sector, per minimitzar les conseqüències del que ha passat ", va dir el cap de Shell Nigèria, Mutiu Sunmonu.

La planta de Bongo es troba a 120 quilòmetres al sud-oest del delta del riu Níger.

Això passa quan Royal Dutch Shell ja va ser declarada responsable per l'ONU de la greu contaminació a Nigèria

Amnistia Internacional i l'organització ecologista holandesa Milieudefensie proposen que el consorci petrolier monàrquic britànic-holandès, Royal Dutch Shell, comenci a les operacions de neteja causada pels seus abocaments de cru a Nigèria. En el seu llargament esperat informe, Nacions Unides denuncia que les conseqüències són encara molt més greus del que es temia. El Delta del Níger, una regió rica en petroli al sud de Nigèria, ha patit durant 50 anys una greu contaminació com a conseqüència directa de l'extracció de cru. Segons Nacions Unides l'empresa Royal Dutch Shell i l'Estat nigerià són responsables que la contaminació s'hagi prolongat per tant de temps.

Mesures inadequades

Es tracta de l'operació de neteja de major envergadura en la història, i portarà anys en completar-se, segons Nacions Unides. Des de fa anys, el grup ecologista holandès Milieudefensie ve advertint sobre la catastròfica situació al Delta del Níger. Malgrat això, el seu director, Hans Berkhuizen, es declara sorprès per les conclusions de l'informe.

"Sabíem que el cas era greu", reconeix, "però desconeixíem que arribaria a aquest extrem. L'informe de Nacions Unides demostra que la contaminació és enorme i que les mesures adoptades per Shell són inadequades. És innegable que les tasques de neteja no han estat efectives".

La Generalitat descompta l'IRPF de la paga extra no cobrada als seus treballadors

Professors, docents, Mossos d'Esquadra, així com la resta de funcionaris de la Generalitat, han descobert que el Govern ha descomptat de la nòmina de desembre l'IRPF de la paga extra de Nadal, sense ni tan sols haver-la cobrat. L'operació ha generat un gran malestar entre els treballadors de la funció pública. La setmana passada l'Executiu català va anunciar que per problemes de tresoreria abonaria fins al 80% de la paga extraordinària més tard de l'habitual, el 28 de desembre, i la quantitat restant seria ingressada al gener, però no va anunciar aquesta mesura. Foto: Protesta espontània dels funcionaris a la Ciutat de la Justícia aquest matí.

El Govern justifica el descompte de l'IRPF en la nòmina de desembre per motius fiscals i informàtics. Fonts del departament d'Economia i Finances han explicat que el sistema informàtic no permet reprogramar les retencions, que s'apliquen en aquestes dates, i no hi havia temps de canviar-lo. En aquest sentit, han assegurat que el dia 28 d'aquest mes d'abonar part de la paga extraordinària sense retencions fiscals.

Fonts sindicals, però, atribueixen aquesta decisió a les dificultats de la tresoreria catalana ia una fórmula per guanyar liquiditat. Els sindicats han qualificat aquest fet d '"inacceptable". Fins i tot, el sindicat de docents i professors USTEC-STEs ha convocat una mobilització per avui a les cinc de la tarda davant del Parlament de Catalunya. En un comunicat publicat a la seva pàgina web, denuncia l'obscurantisme, la prepotència i la falta de transparència de l'Executiu català.

El sindicat majoritari del cos de Mossos d'Esquadra, SAP-UGT, ha titllat de "falta de respecte" als professionals de la funció pública els fets amb la nòmina de desembre, cosa que ha provocat "un gran malestar" a la policia autonòmica. En aquest sentit, ha fet una crida perquè els seus membres s'uneixin a la manifestació en contra de les retallades convocada per al 29 de desembre.

La mesura deixa amb menys ingressos als treballadors públics a les portes del Nadal. No només han percebut la meitat de la nòmina que normalment rebien per aquestes dates, sinó que a més han vist reduir entre un 18% i un 20% el salari ordinari que correspon al mes de desembre.

"Han fet les retencions de l'IRPF sobre una quantitat que encara no hem cobrat ... És increïble", lamenta el mateix portaveu sindical. "Això ja és el que ens faltava. La gent creu que per ser funcionaris cobrem un dineral, però hi ha persones que no passen de ser mileuristes", es queixa una treballadora dels jutjats de Barcelona, que s'ha unit a altres 250 companys quan, a partir del migdia, ha començat a circular la informació que les nòmines arribaven més primes del normal.

FADSP: Cobrar per recepta és il.legal

La Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública afirma que la Generalitat no té competències per decidir sobre aquest assumpte, mentre el Col·legi de Metges considera que la seva aplicació hauria d'anar lligada a la renda. La decisió de CiU de proposar el cobrament d'un euro per recepta mèdica i l'augment desmesurat dels transports públics han generat una allau de crítiques. La universalitat de la recepta mèdica provocarà, en cas que el Parlament l'avali, que els més perjudicats siguin els col·lectius més vulnerables.

La Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) considera que la mesura és "il·legal" perquè la Generalitat no té competències en la política de medicaments.

La FADSP també ha qualificat la idea d'"injusta i insolidària" i considera que "posa traves" a l'accés a la prestació farmacèutica i té "especial repercussió" sobre les persones més malaltes i les que tenen menys recursos econòmics. En la seva presentació, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va deixar clar que la idea és que tothom hagi de pagar aquest euro, sense que hi hagi col·lectius exempts. La seva implantació permetria a CiU recaptar uns 100 milions d'euros l'any vinent.

Carme Sabater, coordinadora d'Usuaris de la Sanitat, també s'ha sumat a les queixes apuntant que "sempre que cal aconseguir diners es pressiona a les classes més dèbils". Així mateix, Sabater ha afegit que la recepta electrònica, implantada recentment, ja limita el malbaratament de medicaments, un dels objectius que voldria assolir la nova taxa. Actualment, la majoria de persones han de pagar el 40% del cost total d'un medicament, mentre que els malalts crònics n'assumeixen el 10% i els pensionistes i jubilats no han de pagar res.

També ha opinat el vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, que ha explicat en una entrevista a El Món a Rac1 que "la clau" de l'aplicació de l'euro per recepta hauria de ser la renda de cadascú, però que tothom "hauria de contribuir" encara que fos mínimament perquè creu que "la societat ha de prendre consciència" que el sistema sanitari "té un cost", com el tenen "els llibres o altres coses bàsiques".

L’increment del preu del transport, una mesura “exagerada i abusiva”


La societat catalana, i en concret la gent que viu a l’àrea metropolitana de Barcelona, està en peu de guerra per l’increment de les tarifes del transport públic. La T-10 d’una zona s’apujarà l’any 2012 un 12%, arribant als 9,25 euros i el bitllet senzill també d’una zona passarà a costar 2 euros, un increment del 38%. La T-Mes ha baixat sensiblement però cal fer 62 viatges al mes perquè surti a compte respecte la T-10.

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà ha titllat l’augment de preus de mesura “exagerada i abusiva” i ha dit que la pujada “no és raonable” en un moment en que als usuaris se’ls està retallant els sous. En aquest sentit, Vilà ha demanat bonificacions pels col·lectius en risc d’exclusió social.

A més a més, la FAVB i tots els representants dels grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona, a excepció de CiU, han criticat l’augment tarifari, que consideren totalment desmesurat. ICV-EUiA i el PSC han dit que l’alcalde Xavier Trias ha quedat en entredit perquè fa un mes va mostrar-se partidari d’augmentar l’aportació al transport públic a canvi d’un augment raonable de preus, cosa que no ha passat, i també se li ha retret que quan CiU era a l’oposició sempre estava en contra d’augmentar les tarifes de transport.

EUPV exigeix saber quants diners s’ha gastat la Diputació de Castelló en el taller de golf de Carlos Fabra

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, denuncia un tracte de favor amb el president del PP provincial. “El camp de golf de Carlos Fabra deu ser la instal·lació esportiva en mans d’un polític que rep més diners de les institucions públiques”. Assegura, “aquests diners haurien de ser destinats a combatre els efectes de la crisi econòmica”. La diputada exigeix saber a la Diputació de Castelló quan ha costat el patrocini d’un taller de golf en el club de Carlos Fabra (foto).

“Volem saber quants diners s’han destinat des del Patronat Provincial de Turisme per a promoure un negoci privat com és el Club de Campo del Mediterráneo, que presideix el president provincial dl Partit Popular”, assegura.

A juí de la parlamentària d’esquerres la quantitat de diners públics destinats al camp de golf de Fabra és ja escandalosament alta, “aquest dirigent del Partit Popular és l’únic que té un Màster de Golf al club del que és president”, critica, “un esdeveniment que costa als valencians i valencianes l’escandalosa xifra de 3,5 milions d’euros”.

Albiol critica la política d’amiguisme que practica la institució provincial, “mentre moltes associacions necessàries veuen retallades les seues ajudes, Carlos Fabra, no té cap problema en rebre diners dels seus companys de la Diputació de Castelló”. I afegeix, “recordem que Carlos Fabra està sent jutjat pels tribunals per diversos delits, els regals que rep des de la Generalitat i des de la Diputació en forma de diners per promoció del seu camp de golf són absolutament qüestionables”.

La representant lamenta que el PP estiga desviant fons molt necessaris per a combatre la crisi i la situació de necessitat de moltes famílies castellonenques cap a interessos particulars, “des d’EUPV tenim clar que per a organitzar Màsters i tallers de golf, els diners públics sobren”, i afegeix “solament són activitats fetes ad hoc per a prestigi de l’expresident de la diputació, Carlos Fabra, i del seu camp de golf”.

Bolívia: McDonald's tanca tots els seus locals per fallida

Després de 14 anys de presència al país, i malgrat totes les campanyes hagudes i per haver, la cadena s'ha vist obligada a tancar els vuit restaurants que mantenia oberts en les tres principals ciutats del país: La Paz, Cochabamba i Santa Cruz de la Sierra. Es tracta del primer país llatinoamericà que es quedarà sense McDonald's i el primer país al món on l'empresa tanca per tenir els seus números en vermell durant més d'una d��cada.

L'impacte per als creatius i caps de màrqueting ha estat de tal força que es va gravar un documental sota el títol "Per què va fer fallida McDonald's a Bolívia", on intenten explicar d'alguna manera les raons que van portar als bolivians a seguir preferint les empanades a les hamburgueses.

Rebuig cultural

El documental inclou reportatges a cuiners, sociòlegs, nutricionistes, educadors, historiadors i més, on hi ha una coincidència general: el rebuig no és a les hamburgueses ni al seu gust, el rebuig està en la mentalitat dels bolivians. Tot indica que el "fast-food" és, literalment, l'antítesi de la concepció que un bolivià té de com s'ha de preparar un dinar.

A Bolívia, el menjar per ser bo requereix, a més de gust, cura i higiene, i molt de temps de preparació. Així és com vàlua un consumidor la qualitat del que es porta a l'estómac: també pel temps en què es va fer el menjar. El menjar ràpid, no és per aquesta gent, van concloure els nord-americans.

ICV-EUiA denuncia que els pressupostos pel 2012 portaran Catalunya cap a la recessió econòmica

El diputat d'ICV-EUiA, Joan Boada, i el portaveu adjunt del grup, Jordi Miralles, han comparegut avui en roda de premsa per valorar els pressupostos que avui el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha presentat al Parlament. "Aquests pressupostos amb més retallades no serviran per reactivar l'economia i deixaran a la intempèrie a milers de persones", ha denunciat Boada que també ha afirmat que la "lluita absurda i delirant contra el dèficit" conduirà Catalunya cap a la recessió econòmica, afectant sobretot els treballadors i les classes mitges. "On són les mesures per a la reactivació econòmica?", ha preguntat Boada que ha insistit en què els pressupostos pel 2012 són "retallades sobre retallades".

En aquest sentit, Boada ha posat de manifest que per una banda, continuen els ajustos en la despesa social en un període de crisi que afecten en educació i salut un 5%, Universitats un 9%, Empresa i Ocupació un 7,5%, o Benestar amb l'1%, que s'ha de sumar a les retallades de l'any passat. "El pressupost global continua baixant, el pastís públic encara es redueix més precisament quan les necessitats encara són més grans", ha lamentat Boada.

D’altra banda, el diputat d’ICV-EUiA ha denunciat que la política d'ingressos més forta carrega encara més les classes populars i als treballadors públics amb un augment del preu de l'aigua, del transport públic -pujada de tarifes un 12% la T-10 i retallada de serveis-, de les taxes universitàries, i 625 milions dels funcionaris. "On són els impostos que gravin a l'economia especulativa, als bancs, a les grans fortunes, a les empreses elèctriques. O són els impostos que gravin als sectors benestants de la nostra societat. On és la lluita contra el frau fiscal? No la pensen portar a terme?", ha preguntat Boada, alhora que ha remarcat que els treballadors seran els que rebran "una doble clatellada" amb la continuació de les retallades per una banda i per la via dels ingressos que veuran augmentar les despeses quotidianes.

Per tot plegat, Boada ha insistit en què "sí que hi ha alternatives" com l'augment dels ingressos a través d'impostos sobre les activitats contaminants (nuclear, emissions de CO2), sobre els dipòsits bancaris, eliminar les últimes reduccions de l'impost de successions i moratòria sobre el darrer trams que va aplicar el govern d'esquerres, un pla de racionalització de la despesa farmacèutica que inclogui les versions més barates dels fàrmacs amb igual efecte terapèutic enlloc d'un "tiquet moderador amb finalitats recaptatòries i no dissuasòries com ens pretenen fer creure".

En relació a un altre impost sobre els combustibles, Boada ha assegurat que ICV-EUiA hi està d'acord "sempre que sigui finalista i que vagi a parar al transport públic" i que la taxa turística vagi a parar als ajuntaments que fan un sobreesforç per donar servei a la població", ha explicat.

En definitiva, per a la coalició roig i verda, aquests pressupostos són fruit d'una "decisió ideològica" de la dreta ultraliberal que planeja per tot Europa i que Mas i Mas-Colell en són uns alumnes avantatjats. "No donarem suport a aquest pressupostos, només li poden donar suport forces de dretes", ha afirmat Boada, que ha anunciat que el grup parlamentari d’ICV-EUiA presentarà una esmena a la totalitat perquè els pressupostos actuals "van en contra dels treballadors i treballadores, de les classes mitges, dels empleats públics i de la reactivació econòmica".

Lleis Òmnibus

Per la seva banda, el vicepresident i portaveu adjunt del grup d’ICV-EUiA al Parlament, Jordi Miralles, ha qualificat de "greu" "l'arbitrarietat" de la Mesa interpretant el reglament del Parlament que ha impedit que el Consell de Garanties estatutàries hagi pogut emetre un dictamen sobre les Lleis Òmnibus quan ICV-EUiA i SI complien els requisits. Per una banda, sumaven 13 diputats (el 10% de la Cambra són 13.5) i per l'altra l'article 22BIS.2 del nou Reglament de la cambra catalana estableix que els subgrups poden exercir iniciatives legislatives i subscriure procediments parlamentaris igual que un grup parlamentari, per tant SI es pot considerar un grup parlamentari a aquests efectes.

“La mesa s'ha atribuït una funció que no li pertoca interpretant el reglament, menystenint el paper institucional del Consell de Garanties Estatutàries que és qui hauria d'haver admès o no la sol·licitud i interpretar si es necessitaven 13, 13.5 o 14 diputats per demanar el dictamen", ha criticat Miralles que ha assegurat que "ni des del punt de vista jurídic ni des del punt de vista polític ens resignem".

CCOO presenta Informayor, un servei d'assessorament gratuït sobre dependència, pensions i protecció social

La Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO està presentant en les diferents comunitats autònomes Informayor, un servei del sindicat sobre dependència, pensions i protecció social, mitjançant el qual, amb una trucada gratuïta al telèfon 900 102 305 (feiners, de 9 a 14 hores ), es pot obtenir informació sobre càlcul de la futura pensió, orientació per a la jubilació, informació sobre aspectes relacionats amb la Llei de Dependència i sobre els recursos de protecció social als que pot tenir accés l'interessat, un familiar o persona del seu entorn , entre altres qüestions d'interès.

En l'acte de presentació a Madrid, el secretari general de CCOO de Madrid, Javier López, ha "saludat" aquesta iniciativa, dirigida a un dels col · lectius amb els que "més deutes" ha contret el Govern espanyol en els dos últims anys. López ha recordat que a Espanya hi ha 998.000 pensionistes que perceben una prestació contributiva, pensions "mileuristes" en el millor dels casos, com per exemple la de viduïtat, amb una quantia mitjana de 667 euros al mes.

Per la seva banda, el secretari general de la Federació estatal de Pensionistes i Jubilats de CCOO, Julián Gutiérrez, ha destacat que el servei Infomayor està dirigit a "tota la societat" i que és útil per exemple a l'hora d'informar de les ajudes per grans que estan posant en marxa les comunitats autònomes.

Només els feixistes d'EUA recolzen el genocidi sionista de palestins a l'ONU

Els països membres del Consell de Seguretat, excepte els feixistes dels Estats Units, van criticar la vigília la falta de progrés cap a una solució del conflicte palestí, crítiques que es referien clarament al govern nazi d'Obama, encara que sense mencionar-lo directament, ja que aquest bloqueja qualsevol resolució de condemna als assentaments il·legals dels seus protegits sionistes. Després de la reunió a porta tancada, els quatre països europeus del Consell de Seguretat, el Regne Unit, Alemanya, França i Portugal, van emetre una declaració conjunta en què van condemnar al govern criminal per aprovar un pla de venda de solars per la construcció d'uns 6.000 habitatges a les terres robades a Jerusalem Est i els seus voltants.

L'ambaixador rus davant l'ONU, Vitali Txurkin, va definir semblant unanimitat com "històrica" i ha destacat que tan sols un país creu que la situació pot solucionar-se "d'una manera miraculosa".

El Govern sionista va aprovar el passat 28 de novembre la construcció d'un centenar d'habitatges a l'assentament de Shiloh, a Cisjordània. Tot just 10 dies després, el 10 de desembre, l'Ajuntament de Jerusalem va donar llum verda per construir 14 habitatges en un barri de Jerusalem Est.

A més, el Ministeri de Defensa va aprovar l'ampliació en 40 habitatges de l'assentament cisjordà de Efrat, prop de Betlem.

El febrer passat els EUA van vetar una resolució que exigia suspendre immediatament la construcció i l'ampliació de colònies il.legals i que va ser recolzada pels altres països membres del Consell de Seguretat.

Segons una declaració recent de la cancelleria russa, Moscou considera la construcció d'assentaments als territoris palestins ocupats il·legalment pels sionistes com una de les principals causes de la manca d'avenç en el procés de pau al Pròxim Orient.

El Consell de la Unió Europea aprova la signatura d'ACTA

El Consell de la Unió Europea, en una reunió dels ministres d'Agricultura i Pesca, ha donat llum verda perquè la Unió Europea passi a figurar a la llista de signants del tractat ACTA. I ho va fer divendres passat. Ha estat igual que amb el tema de les patents de programari el 2002 i 2005, anys en què el comissariat va colar el tema en l'ordre del dia de les reunions, també, dels ministres d'agricultura. Nocturnitat, traïdoria i molta mala llet. Una altra vegada, es pot ser més rastrer però no més clar.

L'ordre del dia incloïa una revisió de les quotes i captures pesqueres per al 2012, oportunitats de pesca al mar Negre, el benestar dels animals durant el transport, l'excés d'emissions de CO2 en els cotxes nous... i amagat per aquí, la signatura del tractat 'anti-falsificació', que queda explicat tal que així a la nota de premsa (pàgina 43):

El Consell ha adoptat la decisió d'autoritzar la signatura del tractat anti-falsificació (ACTA) amb Austràlia, Canadà, Japó, la República de Corea, Mèxic, Marroc, Singapur, Suïssa i els Estats Units d'Amèrica.

Igual que en el cas de l'intent d'aprovar les patents de programari, la decisió dels ministres d'Agricultura i Pesca, sens dubte grans coneixedors del tema de l'ACTA (sarcasme a part), haurà de ser ratificat pel Parlament Europeu.

La signatura del tractat escombraries per part de la UE no va poder realitzar-se a l'octubre, ja que l'enviat no tenia potestat per estampar la signatura. Ara, si la decisió del Consell passa el tràmit del Parlament, caldrà triar algú perquè suporti la vergonya de posar el seu nom en aquest document.

Quan les patents, es va aconseguir aturar el cop. Estaran els parlamentaris europeus a l'alçada? Els de la Comissió, el Consell o els múltiples organismes amb nous i florits noms, plens d'euro-burrocràtics que no han dubtat ni un segon a vendre'ns a Hollywood, no ho han estat, ja que tornen a fer el mateix amagant informació, no només a els ciutadans, si no als seus propis col·legues.

Rússia alerta: EUA vol controlar els fils de tota la Xarxa

Mitjançant un nou projecte de llei, Estats Units pretén controlar l'activitat a la Xarxa d'altres països i de les empreses estrangeres imposant els seus estàndards unilaterals, segons la Cancelleria russa. Moscou insisteix que l'ONU ha de ser la plataforma per aprovar lleis globals d'aquest tipus. La idea del Global Online Freedom Act (la Llei sobre la Llibertat Global a Internet) plantejada al Congrés nord-americà habilita el Departament d'Estat a revisar cada any la llista de països que restringeixen la llibertat a Internet.

Si és aprovada, la llei obstaculitzar les exportacions de programes informàtics i de maquinari als països que es trobin en la seva llista negra. També es requerirà una llicència per exportar aquestes mercaderies si l'usuari final és el Govern.

"Sembla com si alguns membres del establishment nord-americà estiguessin aplicant la mentalitat de confrontació i esquemes heretats de la Guerra Freda a les tecnologies web", va comentar el portaveu Alexander Lukashévich a la pàgina del ministeri. "EUA novament tracta d'assumir el paper de regulador suprem i d'àrbitre", va sentenciar.

Al seu torn Rússia fa una crida per sotmetre la qüestió de la llibertat d'expressió a la Xarxa a un debat internacional "sense que es prenguin mesures unilaterals, sinó mancomunat els esforços per elaborar un document únic sota els auspicis de l'ONU", va dir el diplomàtic rus.

A més, Moscou recorda que ja existeix un document base sobre la qüestió: el Codi de Conducta per a la seguretat d'Informació plantejat per Rússia i altres països com a document oficial per a la darrera sessió de l'Assemblea General.

Zero tecnologia per als règims repressius


En EUA aposten per Global Online Freedom Act com un mètode per protegir dissidents i impedir la vigilància i la censura en línia.

"Cada dia coneixem sobre noves detencions d'activistes democràtics mitjançant l'ús d'una gamma creixent d'eines de censura i de vigilància a internet utilitzades pels governs de la Xina, Bielorússia, Egipte, Síria i molts altres països", va dir el congressista Chris Smith, patrocinador del projecte de llei i president de la comissió de la Cambra Baixa que supervisa l'observança internacional dels drets humans.

El projecte de llei, presentat davant la comissió el passat dia 8, està pendent de discussió a la cambra baixa.

Toxo demana a Rajoy aclaracions sobre el càlcul de les pensions

El secretari general de CCOO ha emplaçat al pròxim president del Govern, Mariano Rajoy, a aclarir si el que està proposant és emprar tota la vida laboral per al càlcul de les pensions. En declaracions a RNE per valorar el discurs d'investidura de Rajoy, Ignacio Fernández Toxo, ha recordat que el líder del PP ha anunciat que promourà una major proporcionalitat entre la quantia de les pensions i les cotitzacions realitzades durant la vida laboral del treballador.
les empreses en matèria d'ocupació.

Actualment s'utilitzen els últims quinze anys de vida laboral per calcular la quantia de la prestació, període que s'incrementarà progressivament fins als 25 anys amb la reforma de pensions que entra en vigor l'u de gener de 2013.

Respecte d'això, Toxo ha expressat la seva preocupació perquè Rajoy hagi vinculat la sostenibilitat del sistema públic de pensions amb l'esforç contributiu de les persones.

Per això, ha demanat a Rajoy que aclareixi si la seva proposta suposa incrementar els anys de còmput a tota la vida laboral.

Quant a la revaloració de les pensions que Rajoy ha anunciat per al 2012, Toxo ha indicat que li sembla bé, però ha matisat que li hauria agradat més que també hagués previst una compensació per als perceptors de contributives als quals es va congelar les seves pensions aquest any com a mesura per reduir el dèficit.

De les dades que ha manejat Rajoy en el seu discurs, Ignacio Fernández Toxo ha destacat que prevegi diversos trimestres de caiguda de l'economia i que consideri que a Espanya hi ha 5,4 milions de desocupats, quan ni els serveis públics d'ocupació ni l'Enquesta de Població Activa parlen de cinc milions.

En aquest sentit, el secretari general de CCOO ha destacat que no sap si el que pretén Rajoy és "curar-se en salut o és que preveu un panorama més negatiu".

D'una altra dels principals anuncis de Rajoy, traslladar els festius de meitat de setmana als dilluns per evitar els coneguts com "macropont", Toxo ha afirmat que els sindicats ja ho estan discutint amb els empresaris.

No obstant, ha advertit que Espanya és un dels pocs països que té regulat anualment el temps de treball, el que suposa que els ponts no comporten pèrdues d'hores d'activitat, el que suposa per Toxo un avantatge competitiu que convé explotar encara més .

Respecte a la supressió de les prejubilacions que vol aplicar Rajoy, Toxo ha assenyalat que hauria de buscar elements alternatius per a les situacions "reals" de