dimarts, 13 de novembre de 2012

L'FBI investiga també al proper Comandant Suprem de l'OTAN

Washington acaba de notificar als seus socis de l'OTAN que el general John R. Allen està sent objecte d'una investigació de l'FBI. El general Allen va ser el successor del general David Patraeus com a comandant de la coalició internacional que va envair i va ocupar Afganistan.

John R. Allen havia estat designat pel president Barack Obama per ser el proper Comandant Suprem de l'OTAN o SACEUR, nominació que ha de ser aprovada successivament pel Senat dels Estats Units i pel Consell de l'Atlàntic Nord.

El general John R. Allen sembla haver mantingut una relació sentimental amb Jill Keley, la jove que va començar l'operació de xantatge que ja va desembocar en la sobtada renúncia del general Petraeus.

ONU: Una altra aclaparadora majoria condemna el bloqueig imperialista contra Cuba

L'Assemblea General de Nacions Unides ha reiterat avui la seva condemna al bloqueig imposat pels Estats Units contra Cuba, la resolució número 21 en la mateixa quantitat d'anys consecutius, i ha exigit el seu aixecament pel govern d'Obama. El rebuig al setge imperialista va ser sancionat avui per 188 vots a favor, tres en contra i dues abstencions.

Els pronunciaments de l'ONU contra el bloqueig començar el 24 de novembre de 1992, quan la 47 sessió ordinària d'aquest òrgan va aprovar per 59-3-71 la primera resolució en aquest sentit.

Des de llavors, l'Assemblea General ha aprovat cada any una resolució titulada Necessitat de posar fi al bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels Estats Units d'Amèrica contra Cuba.

Obama estudiarà les peticions d'independència de Texas i Louisiana

Obama haurà d'estudiar les peticions de secessió enviades a la seva pàgina web pels Estats de Texas i Louisiana, que van reunir el mínim necessari de signatures a favor. Amb el programa "Nosaltres el Poble" (We The People), l'Administració demòcrata es va comprometre a reaccionar a qualsevol iniciativa pública que reuneixi almenys 25.000 signatures en 30 dies. Texas i Louisiana ja ho van aconseguir, a diferència d'altres 18 estats que també van plantejar la secessió. Foto: Bandera de Texas independent.

La petició a favor de la independència de Louisiana va ser inserida al web de la Casa Blanca el 7 de novembre, i la de Texas, el 9 de novembre. La primera ja va reunir més de 26.000 signatures, i la segona, més de 60.000.

Els autors d'aquests documents expressen descontentament amb la política de l'Administració federal i demanen atorgar independència als seus Estats per via negociada.

La petició de Texas, en particular, al·lega la Declaració d'Independència de 1776, assenyalant que el Govern federal ja no actua d'acord amb les idees bàsiques promogudes pels pares fundadors dels Estats Units.

La iniciativa secessionista de Texas va ser debatuda àmpliament el 2009. Però un sondeig sociològic realitzat aquest mateix any va mostrar que el 75% dels habitants de l'Estat estan en contra.

14-N: Regidors de la CUP es tanquen als ajuntaments

La CUP-Alternativa d'Esquerres fa concentracions en aquest moment davant dels ajuntaments per tal de denunciar 'el segrest de la democràcia i les institucions per part dels mercats i les polítiques neoliberals' de cara a la vaga de demà. Foto: Reus.

D'aquesta manera la candidatura comença les mobilitzacions de cara a la vaga general convocada per demà. Els regidors de la formació de l'esquerra independentista participen ara mateix en les concentracions amb l'objectiu de realitzar tancades i passar la nit als ajuntaments.

Es fan concentracions a municipis com Mataró, Girona, Vic, Sant Cugat del Vallès, Riudoms, Reus, Tarragona, Valls, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Sitges, Cerdanyola del Vallès, Molins de Rei, Berga, Sallent i Manresa, entre més.

La CUP-AE també participarà demà a les mobilitzacions convocades arreu dels Països Catalans. A les xarxes socials, l'acció d'aquest vespre s'està seguint a través de l'etiqueta #reCUPerem.

14-N: Irrompen amb pancartes durant el telediari de TVE

La vaga general encara no ha començat, però les seves conseqüències ja comencen a advertir-se: demà s'aturarà tot. Així, en ple telenotícies de TVE1 passat per Rouco, a les 15 hores, tres persones amb una pancarta del 14-N han irromput durant una connexió en directe amb una locutora tractant -a l'estil viva Franco- sobre el cas Madrid Arena PP i els amics nazis.

Mentre la veu de l'amo comptava els últims esdeveniments del cas Botella, spam, Portugal i la imputació de Pedro Calvo (PP Madrid i els seus amics de S'Arenal) i la seva posterior dimissió, els teleespectadors han pogut veure com tres persones es «colaven» davant la càmera amb una crida a la vaga.

La col·locada, oculta després de les pancartes, ha interromput el rotllet de primavera castissa per informar del que és obvi amb subterfugis, com si el personal fora tot del PP: «Estem tenint problemes per informar d'aquest cas. Si us sembla us tornem la connexió», ha "informat".

El PP prepara un altre amnistia per especuladors i immobles il·legals

El Govern segueix buscant fórmules per captar nous ingressos. Aquesta vegada s'ha fixat en els pisos irregulars que no paguen l'Impost de Béns Immobles (IBI). El portaveu socialista d'Hisenda al Congrés sentencia: "És una mesura injusta però a més és indecente. Es permet regularitzar amb 60 € quan la sanció màxima era fins de 6.000 €. I a més no es tenen en compte les circumstàncies personals ni les rendes. Costa igual regularitzar un xalet a Marbella que l'ampliació d'una granja".

Per això, el grup popular al Congrés va presentar dijous passat les seves esmenes a la Llei de mesures tributàries que acompanyen els pressupostos. Entre elles hi ha una que pretén regularitzar els immobles rústics o urbans que no estiguin registrats en el cadastre, així com les modificacions sobre aquests immobles. Els contribuents podran regularitzar pagant una taxa de només 60 euros. "El procés de regularització s'iniciarà d'ofici per acord de l'òrgan competent. La iniciació es comunicarà als interessats", assenyala la emnienda l'article 16 de la Llei de mesures tributàries presentada pel PP. Aquest article ja permetia als municipis augmentar els coeficients de l'IBI per augmentar els rebuts de la contribució urbana.

"Es tracta de la tercera amnistia del PP de Montoro. És el rei de les amnisties fiscals. Primer va aprovar la de les rendes no declarades per als evasors amb béns a l'estranger, després la repatriació de dividends de paradisos fiscals i ara aquesta amnistia urbanística ", lamenta el diputat socialista, Pedro Saura, que recorda que" una política impositiva ha d'assentar sobre principis morals i amb les amnisties es trenca". El portaveu socialista d'assumptes d'Hisenda al Congrés sentència: "És una mesura injusta però a més és indecente.Se permet regularitzar amb 60 euros quan la sanció màxima era fins de 6.000 euros. I a més no es té en compte les circumstàncies personals ni les rendes. Costa igual regularitzar un xalet a Marbella que l'ampliació d'una granja".

La mesura impulsada pel Govern, que serà aprovada per la folgada majoria del PP al Congrés, permetrà regularitzar béns que no estiguin registrats en el Cadastre. Tanmateix, segons Hisenda, no es podran regularitzar immobles que no compleixin les normes urbanístiques locals de cada ajuntament. Per això, el seu impacte podria ser reduït ja que la majoria d'habitatges no registrades incompleixen normes urbanísticas. És per exemple, el cas de la miserable Cañada Real Galiana a Madrid, on hi ha prop de 40.000 immobles i infrahabitatges irregulars. Si no hi ha aquest requisit en la norma, es podrien legalitzar aquests habitatges pagant només 60 euros i pagant l'IBI corresponent.

"S'obre una via perquè els que tinguin un immoble que no estigui registrat en el cadastre, o que per exemple hagin fet una ampliació d'un local i no l'hagin comunicat puguin fer-ho de manera fàcil", expliquen fonts d'Hisenda. El PP no té una valoració sobre l'impacte de la mesura podria tenir en les arques públiques i no quants immobles podrien veure afectats.

"Hi ha una realitat immobiliària no declarada (com construccions, rehabilitacions, millores...) que en la mesura que no s'ha incorporat al Cadastre no és objecte de tributació, ni en l'IBI, ni en l'IRPF amb el consegüent perjudici per les arques públiques", justifica l'esmena presentada pel PP.

El procediment s'aplicarà en els municipis que determini la Direcció General del Cadastre abans del 31 de desembre de 2016. És a dir, es concedeixen quatre anys per regularitzar els immobles. A més, la regularització cadastral "exclourà l'aplicació de les sancions que haguessin pogut erigir per l'incompliment de l'obligació de declarar de forma completa i correcta les circumstàncies determinants de l'alta o modificació dels mateixos".

Rentat de diners i narcotràfic en auge a l'Europa dels oligarques

El rentat dels diners del crim organitzat va a l'alça a Europa, que incauta només l'1% del volum total ja que destina al seu enorme cos de policia a reprimir a la classe obrera i no als seus governants i els socis. Segons estimacions del Fons Monetari Internacional, entre 600.000 i 1.800 bilions de dòlars (bilions, amb 12 zeros després dels 1.800) provinents del crim organitzat es blanquegen anualment en els països de la UE, només un ridícul 1% d'aquests moviments són 'detectats' i el diners confiscat.

Encara que existeixen regulacions internacionals per evitar el blanqueig de diners -com l'obligació dels bancs d'avisar de transaccions sospitoses-, les directives no són prou vinculants i el nivell de sanció per als casos comprovats de blanqueig de diners és irrisori (entre 200 i 600 dòlars de multa) en comparació al volum del benefici que reporta. Una revisió i un enduriment de les directives europees per combatre el fenomen es troba en camí. Però la classe governant del PP europeu no té gens de pressa.

Narcotràfic, milions a blanquejar


Les dimensions reals dels diners il·lícit que es mou internacionalment no es coneixen. Amb tot, tenint en compte només el narcotràfic, es calcula es mouen uns 300 mil milions de dòlars a l'any, "això representa la vintena economia del món i molts diners per blanquejar", afirma Antonio Maria Costa, exdirector executiu de l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC).

En els últims 25 anys, afirma l'especialista, el crim organitzat ha modificat els sistemes empresarials, el poder polític, l'econòmic i fins i tot el militar. "Un assumpte funest, un desafiament per a la pau que no està sota control perquè no és a l'agenda política", assegura Costa.

A Llatinoamèrica es queda només un 5%

"Llatinoamèrica és lamentablement l'origen de la més important droga del món, la cocaïna. Però els majors beneficis del negoci no ho veuen els productors, en països com Colòmbia es queda només un cinc per cent en l'agricultor. La major part dels diners es mou als Estats Units ia Europa", diu Costa a DW. I els diners de les activitats il·lícites no pararà sota dels matalassos, sinó als bancs.

"La crisi financera ha restat liquiditat i la set per diners fresc s'ha tornat una oportunitat d'or perquè les màfies penetrin sistemes bancaris, adquirint accions i fins i tot llocs a les juntes", subratlla Costa. I què ha passat en els casos en què s'ha comprovat que cases bancàries han reciclat milers de milions provinents de cartells llatinoamericans? Res.

Els bancs en la mira

Basant-se en les recomanacions del Grup d'Acció Financera (GAFI)-que ancorat en el marc de l'OCDE acaba el seu mandat el 2012 -, la Comissió Europea està a punt d'acabar la revisió de la seva tercera directiva per controlar a nivell de la UE el blanqueig de diners. En els últims 25 anys, el crim organitzat ha modificat els sistemes empresarials.

No poques són les institucions financeres acusades de blanquejar diners il·lícit. I encara que la majoria es troba a Europa en països de parla anglesa, a països com Alemanya arriba bona part del flux de les màfies italianes.

Per què? "Perquè és relativament fàcil, perquè les directives s'apliquen mínimament", explica DW Ingo Fiedler, investigador de la Universitat d'Hamburg. Especialista en blanqueig a través de jocs il·lícits, Fiedler estima que els fluxos del narcotràfic de Llatinoamèrica arriben a Europa a través dels Estats Units. Així, menys que en noves regulacions, Fiedler veu la sortida en una major voluntat política de coordinar les entitats de control.

Canviar d'actitud, no legalitzar

"Si bé les regulacions són necessàries, que tant governs com bancs canviïn d'actitud és imprescindible. Els bancs ja no compleixen la seva funció, s'han tornat casinos ", acusa l'exdirector de UNODC, vaticinant que mentre no es enfocament el rol de les finances, no canviarà res.

En aquest problema de dimensions macroeconòmiques, la legalització de les drogues, en la seva opinió, seria una solució simplista que no aportaria a la reducció del crim organitzat. "La sortida es trobarà només quan prenguem seriosament el problema del narcotràfic, atacant el problema del rentat de diners", conclou Costa, "perquè ja no és la màfia la que busca els bancs, són els banquers els que busquen els diners de la màfia".

El PP-OPUS desplega 1.300 antiavalots a Madrid per 'repel·lir amb duresa' els piquets

El Ministeri de l'Interior del OPPus Dei desplegarà demà dimecres un total de 1.300 policies antiavalots a Madrid "per repel·lir amb duresa l'eventual acció de piquets", és de dir, per cohartar i coaccionar el transcórrer de la joranada de vaga. Segons fonts policials, l'operatiu és similar al desplegat el 25 de setembre amb motiu de la manifestació 'Envolta el Congrés', que es va saldar amb nombrosos incidents, ferits i detinguts.

La dictadura franquista sosté que podria haver més piquets informatius que en l'anterior. Per això han assenyalat que les instruccions donades per Interior a la Policia Nacional és "actuar amb fermesa-és a dir brutalment com ja s'ha demostrat en nuemerosas ocasions i amb provocacions de policies inflitrados si cal, encara que després siguin apallissats pels seus "companys": tot val per la pasta.

Al voltant de 1.300 agents de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP), antiavalots, es desplegaran a Madrid. El dispositiu policial dissenyat pel Ministeri de l'Interior del supernumerari opusitorio comptarà amb 22 grups de les UIP, integrades per una cinquantena efectius cadascun, dels quals 12 unitats pertanyen a Madrid i les altres deu restants es traslladaran de diferents províncies.

El desplegament d'efectius serà molt similar al del passat 25 de setembre quan la plataforma 25S convocar, sota el lema "Envolta el Congrés", la seva primera acció reivindicativa als voltants de la Cambra baixa. Coincidint amb la vaga, el mateix moviment ha convocat per a la nit de dimecres a dijous una acció prop del Congrés, que vota aquests dies els pressupostos generals per al 2013.

Per a la vaga del passat març, Jorge Fernández Díaz va comptar amb un desplegament policial que a Madrid va comptar amb 20 grups de UIP (Unitat d'Intervenció Policial) el que significa 1.000 agents antiavalots repartits per diferents punts.

Una instrucció elaborada pel Ministeri de l'Interior amb motiu de la vaga general convocada per aquest dimecres ordena a la Policia actuar per "evitar l'acció coercitiva dels piquets que utilitzin la violència", segons Europa Press, l'agència de l'Opus Dei precisament.

Segons aquest document, els principals objectius a protegir seran els accessos a polígons industrials, els mercats centrals de proveïment, les grans superfícies comercials, les cotxeres, així com estacions de ferrocarril, ports i aeroports.

De només tres folis d'extensió i elaborada per la Secretaria d'Estat de Seguretat que dirigeix ​​Ignasi Ulloa, la instrucció diu als agents que "han de fer un esforç per complir el seu mandat constitucional de protegir els drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana": a bon entenedor, poques pabras basten.

L'Hospital 12 d'Octubre es suma a les protestes contra el PP

Uns 600 treballadors de l'Hospital Universitari 12 d'Octubre s'han concentrat aquest matí al vestíbul de l'edifici policlínic del centre en defensa de la Sanitat Pública. La concentració i el tancament que estan portant a terme des d'aquest diumenge, té per objectiu "paralitzar el fals Pla de Millora" amb el qual la Conselleria de Sanitat del PP a la Comunitat de Madrid ha iniciat una ofensiva privatitzadora contra el model de Sanitat Pública madrilenya".

Els treballadors de l'Hospital 12 de Octubre han escenificat, vestits de negre, l'enterrament de la sanitat pública. Es movilizanen contra de la privatització dels sis hospitals semi-públics de la Comunitat i contra "la destrucció" d'Hospital de la Princesa. "Denunciem els prop de 8.000 acomiadaments que s'encobreixen darrere de totes aquestes mesures que afectaran a personal eventual i interí, així com l'externalització de serveis no sanitaris que seran lliurats com sucosa presa al benefici privat.

Sabem que la crisi és una excusa que el govern utilitza per fer la seva política de privatització i venda de la sanitat pública, cosa que busquen i planifiquen des de fa molts anys", afegeixen els treballadors en un comunicat.

Demà a les 07:30 hores, els treballadors es concentraran a la porta de l'hospital.

El PP insta Botella i González a centrar-se en "governar" després de la polèmica per la Princesa


El portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, ha instat aquest dimarts a l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, i al president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, a centrar-se en governar, després de les crítiques creuades entre ambdós dels últims dies: "L'Ajuntament i la Comunitat el que han de fer ara és governar i estar centrats en això", ha assegurat Alonso, en ser preguntat per una suposada "batalla" interna al PP madrileny en relació amb el cas Madrid Arena o la reconversió de l'Hospital La Princesa.

Ampolla va acudir el passat diumenge a la Princesa per motius privats i va signar, amb el seu gendre, Alejandro Agag, el document dels treballadors de l'hospital contra els plans de la comunitat de transformar-lo en un centre especialitzat en gent gran.

González, després de conèixer l'acció de l'alcaldessa de la ciutat, va assegurar que Botella no s'ha "assabentat" del que està passant a La Princesa que, segons ha dit, "no es tancarà", sinó es transformarà en un centre especialitzat.

Una rata interromp Camacho mentre presumia de neteja

Una rata ha interromput a Alícia Sánchez-Camacho i Javier García-Albiol, alcalde imputat per racisme de Badalona, mentre tots dos presumien de la salubritat i neteja de la ciutat barcelonina "gràcies" a la gestió del PP. La rata ha sembrat el caos entre la comitiva de periodistes que els seguien per la carrers del barri de la Salut de Badalona. Es tractava d'un animal de dimensions notables que s'ha ficat entre els reporters i la candidata, encara que aquesta ha seguit el seu discurs sense immutar-se, ja habituada a aquest ambient pel que sembla.

Amb Javier García Albiol fent-li ombra, ha desgranat les seves "propostes" racistes i xenòfobes en matèria d'immigració a Badalona -i on poden-, i entre elles que els immigrants hagin de subscriure un "contracte d'integració" que especifiqui els seus drets i obligacions, com complir amb les normes i costums del país, sense especificar si havien d'aprendre xotis o sardanes ni a quin país es referia en concret.

El PP vol limitar l'accés a aquelles ajudes de caràcter "no bàsic" als immigrants que no portin com a mínim "un any i mig" residint a Catalunya, però sí que podrien accedir a qualsevol prestació bàsica, com la sanitat o l'educació, entre altres, amb un pagament previ, segons el model que el PP i CiU ja apliquen on imperen.

Un altre fiasco de la seva visita a Badalona s'ha produït mentre la candidata i l'alcalde del PP, gràcies a CiU i el seu cap també imputat, han anat preguntant als veïns si la ciutat estava més neta ara que abans del govern municipal del PP, ja que les respostes no han agradat gens a la "comitiva".

CCOO i UGT: "Les mobilitzacions poden canviar les coses"

Els secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, han afirmat que "no conceben un escenari de fracàs" de la vaga general de demà dimecres, 14 de novembre, i estan convençuts que tindrà una àmplia participació. És més, els sindicalistes creuen que serà el Govern del PP el que fracassi si no atén el "clamor social" que s'expressarà demà a tot Espanya, on hi ha convocades més de 100 manifestacions per culminar la jornada de vaga.

"L'exercici d'un dret constitucional com és el dret de vaga mai pot ser un fracàs. No concebem un escenari de fracàs. (...) El fracàs seria del Govern si no fos capaç d'atendre el clam social que es va a expressar en el dia de demà", ha dit Méndez en declaracions a la cadena SER. El dirigent d'UGT estima que el Govern hauria d'aprofitar de manera "intel·ligent" aquest clam per dir a les autoritats europees que Espanya, que té un pes sobre l'economia europea del 12%, no pot seguir escometent polítiques de retallades.

Per Méndez, encara que totes les vagues generals convocades han tingut els seus motius, la de demà "és la que més motius té amb diferència". Això és, segons la seva opinió, el que s'ha d'analitzar i no el temps passat entre una aturada general i el següent. El dirigent d'UGT ha assenyalat que els sindicats són organitzacions clàssiques, però "no ancorades en el passat", i que el dret de vaga és un exercici antic, "però no antiquat".

Per la seva banda, Ignacio Fernández Toxo, ha assenyalat que "cada vegada" té menys dubtes que la vaga de demà tindrà una participació majoritària. En aquest punt, ha comentat que hi ha hagut persones que se li han acostat per dir-li que aniran a la vaga, per exemple a Correus, on el marit d'una treballadora de la societat postal li ha assegurat que allà "va a parar tot el món". "Cada vegada hi ha més raons per a la vaga. El que era una indignació sostinguda i continguda de la gent s'ha convertit en la consciència que val la pena anar a la vaga contra la desraó d'unes polítiques que estan empobrint als treballadors", assenyala Toxo.

El líder de CCOO ha defensat que les mobilitzacions poden canviar les coses i ha posat com a exemple el cas dels desnonaments, on s'espera que hi hagi conseqüències legals "ràpides" per solucionar el drama que viuen moltes famílies. "Aquest cas és una invitació perquè la gent vegi amb claredat que la mobilització, encara que pugui trigar temps, té els seus efectes".

Reclamen que el ‘banc dolent’ sigui un “banc social” i fer efectiu el dret a l’habitatge

La PAH, CCOO, UGT o la Taula d'Entitats del Tercer Sector denuncien que el patrimoni immobiliari del Sareb, format per gairebé 90.000 habitatges, serà gestionat per "grans fons d'inversió especulatius" i reclamen que se n'encarreguin cooperatives o entitats sense afany de lucre.

Convertir l’anomenat banc dolent en un banc social gestionat per entitats i cooperatives sense ànim de lucre és una de les propostes que fan diverses organitzacions socials per aturar el drama dels desnonaments, que acumula centenars de milers d’afectats arreu de l’Estat espanyol des de l’esclat de la crisi i tres suïcidis, dos dels quals s’han produït les darreres setmanes, un a Granada i l’altre a Barakaldo. En un comunicat, la Confavc, CCOO, UGT, la PAH, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social i l’Observatori DESC, entre d’altres, exigeixen que s’aturin els desnonaments i es promogui la dació en pagament.

El text recorda que fa mesos que s’impulsa una iniciativa legislativa popular (ILP) per la dació, el lloguer social i la moratòria dels desnonaments, però alerta que és necessària una “reforma integral de les polítiques d’habitatge que ens situï a l’alçada dels països del nostre entorn”. En aquest sentit, consideren que la creació de l’anomenat banc dolent és una “oportunitat històrica que no pot passar desapercebuda”.

La Societat de gestió d’Actius provinents de la Reestructuració Bancària (Sareb) –el banc dolent- disposarà de 89.000 habitatges acabats i les entitats esmentades denunciades que no preveu “cap mesura per apaivagar la situació d’emergència habitacional, ni per corregir, ni per corregir l’orientació de les polítiques d’habitatge que ens han portat a la situació actual”.

En aquest sentit, les organitzacions socials que van participar al Pacte Nacional per a l’Habitatge de Catalunya recalquen que el banc dolent només “promou la venda o el lloguer del patrimoni immobiliari a través de grans fons d’inversió caracteritzats per una gestió especulativa”. Es considera, per tant, que és una “nova operació de salvament de les tres entitats financeres més involucrades en la gestació de la bombolla immobiliària”, en concret Bankia, Catalunya Caixa i Nova Caixa Galícia. Per tot plegat s’exigeix que siguin entitats sense afany de lucre les que s’encarreguin de gestionar el patrimoni immobiliari del banc dolent i no pas fons d’inversió, per tal que es pugui “fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat de les persones en major situació de vulnerabilitat”.

Un miler de valencians escridassen Rajoy al Palau de Congressos

Una gran concentració de ciutadans i treballadors, la gran majoria del sector públic, han rebut amb crits i xiulets al President del Govern per escenificar el seu rebuig a les politiques d’auesteritat i retallades imposades per l’executiu central. Un fort dispositiu de seguretat, en el que també hi ha participat la Guàrdia Civil, ha envoltat l’edifici de congresos.

Un miler de valencians han rebut al President del Govern, Mariano Rajoy, amb una forta escridassada i xiulets a les portes del Palau de Congressos [a la imatge], on el líder popular inaugurava el II Congrés Nacional de Directius. Entre les persones concentrades hi havia treballadors públics de diferents sectors que estan amenaçats o ja directament perjudicats per les politiques d’austeritat i les tisorades decretades per l’executiu central.

Hi havia membres dels retallats sectors de la sanitat i l'educació, de la Ràdio Televisió Valenciana i dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, aquests dos col·lectius pendents d’un ERO, dels afectats per les estafes bancàries, dels farmacèutics, en vaga per l’impagament de 450 milions d’euros per part de la Generalitat valenciana, i diversos col·lectius més, com el 15-M.

Els concentrats han esperat des de primera hora del matí envoltats d’un fort dispositiu policial, complementat per efectius de la Guàrdia Civil, i que incloïa presència d’agents també als terrats dels edificis. S’han cridat consignes contra les retallades, contra el president Rajoy i també contra la banca, i s’ha escridassat, a banda del President del Govern que ha entrat acompanyat pel seu homòleg valencià, Alberto Fabra, a diferents membres del Govern autonòmic que participaven a l’acte, i algun que ha entrat per una porta secundària, i sobretot a Jose Ignacio Goirigoizarri, president de la rescatada Bankia, entitat contra la qual hi havia nombroses panacartes. Una vegada tots els polítics han estat dins el Palau de Congressos, la concentració s’ha dissolt sense cap incident.

La raó de la caiguda de Petraeus: enfurismar al lobby sionista

Hi va haver dolços elogis per al general David Petraeus quuan va renunciar el 10 de novembre passat com a cap de la CIA, després que l'FBI va descobrir que tenia un afer extramarital. Però no hi va haver cobertura mediàtica quan Petraeus va criticar públicament a Israel i va enfurismar al lobby sionista dels EUA.

El president Barack Obama va lloar les dècades de "extraordinari servei" de Petraeus, que inclou el seu període com a general a càrrec de les guerres dels EUA a l'Iraq i l'Afganistan, com a cap de la CIA, on Petraeus ha estat a càrrec del programa "secret" de drons d'Obama que mata nens i d'altres civils en diversos països sense supervisió ni control de ningú.

Alguns han lamentat, a través de mitjans socials que les guerres, ocupacions i assassinats no constitueixin motius suficients per perdre un lloc en el govern dels EUA Per cert, semblant servei justifica elogis i promocions, mentre un afer extramarital pot destruir una carrera.

Israel: un llast per als Estats Units?

Al març de 2010, quan Petraeus encara era cap del Comandament Central dels EUA va testificar davant el Comitè de Serveis Armats del Senat i va incloure la següent observació sobre un dels "desafiaments per a la seguretat i l'estabilitat" enfrontats per EUA:

"Les hostilitats permanents entre Israel i alguns dels seus veïns presenten clars desafiaments a la nostra capacitat d'avançar els nostres interessos al AOR [Àrea d'Operacions]. Les tensions israelianes-palestines sovint esclaten en violència i en enfrontaments armats a gran escala. El conflicte fomenta el sentiment anti-nord, a causa d'una percepció de favoritisme dels EUA cap a Israel. La còlera àrab per la qüestió palestina limita la força i la profunditat de les relacions dels EUA amb governs i pobles al AOR i debilita la legitimitat dels règims moderats del món àrab. Mentrestant, al Qaida i altres grups militants exploten aquesta còlera per mobilitzar suport. El conflicte també atorga influència a Iran al món àrab a través dels seus clients, Hezbol·là al Líban i Hamàs!.

Abe Foxman, director nacional de la Lliga Contra la Difamació, un dels principals grups del lobby sionista als EUA, es va sentir tan alarmat que va emetre una declaració condemnant el testimoni de Petraeus, afirmant: El general Petraeus simplement es va equivocar en vincular els desafiaments enfrontats per forces dels EUA i de la coalició a la regió amb una solució del conflicte israelià-àrab i en culpar de les activitats extremistes a l'absència de pau i al percebut favoritisme dels EUA cap a Israel. Aquesta vinculació és perillosa i contraproduent.

El que Foxman i altres sionistes d'Israel van comprendre correctament va ser que Petraeus estava articulant un punt de vista cada vegada més comuna en l'establishment dels EUA, però que és un tabú absolut quan es tracta de declarar en públic: que els "interessos "dels EUA i els "interessos" d'Israel no són idèntics i que Israel podria constituir un llast estratègic en lloc de ser un actiu per EUA.

Però mentre Foxman malparlava, el punt de vista de Petraeus almenys va tocar la fibra sensible d'alguns a Israel. Uns mesos després que Petraeus parlés al Senat, el cap del Mossad israelià, Meir Dagan, va dir a un comitè de la Knéset [parlament israelià] que: "Israel està passant gradualment de ser un actiu dels EUA a ser una càrrega".

Per cert, Obama va nomenar Petraeus director de la CIA després que fes la seva declaració al Senat sobre Israel. I això també pot haver estat un punt contra Obama en la falsa narrativa republicana i ultrasionista que Obama va sacrificar a Israel.

Petraeus no va parlar causa del seu amor pels palestins ni per una posició de principis o preocupació per la justícia, que ningú s'enganyi. Va parlar amb el mateix fred càlcul de com mantenir i augmentar la dominació imperial dels EUA que li va permetre supervisar -a càrrec del president- guerres, ocupacions i assassinats de nens i adolescents i d'altres civils a tot el món utilitzant drons. És precisament el que va espantar al lobby d'Israel.

18 diputats secundaran la vaga i no votaran els pressupostos al Congrés

Un total de 18 diputats secundaran dimecres la vaga general convocada pels sindicats i, per tant, no aniran al Ple del Congrés ni tan sols per votar els pressupostos generals de l'Estat del 2013, segons han informat fonts parlamentàries. A més dels onze diputats que conformen el grup parlamentari de l'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA), s'uniran a la protesta els tres parlamentaris d'Esquerra Republicana (ERC), els dos del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), el de Nova Canàries (NC) i el de Compromís-Equo.

El portaveu d'Esquerra Plural, José Luis Centella, ja ha avançat que els seus diputats es sumaran als piquets informatius i que consideren "un deure" la parada: "Farem vaga el 14 de novembre com uns treballadors més -ha dit en declaracions al Congrés-. És evident que no hi ha diferència entre un lampista, un metge, un mestre o un diputat a l'hora de ser treballadors".

Són un 5% de la Cambra baixa


En total, aquest dia seran gairebé una vintena els diputats que s'absentaran de l'hemicicle, fet que suposa un seguiment del 5% del Ple del Congrés. En l'anterior jornada de vaga, el passat 29 de març, també la van secundar els parlamentaris d'Amaiur, que aquesta vegada no han anunciat absència ja que els sindicats abertzales no s'han sumat a la vaga.

En aquesta jornada de vaga, el Ple del Congrés rebrà a quatre ministres en el seu últim debat sobre els pressupostos generals de l'Estat de 2013, en una sessió que inclou les votacions definitives abans de la remissió del projecte a Senat.

En concret, el dimecres a partir de les nou del matí estan citats per defensar els comptes públics dels seus respectius departaments els ministres de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, Exteriors, José Manuel García Margallo, Agricultura, Miguel Arias Cañete, i Economia, Luis De Guindos.

Malgrat absentar-se del lloc de treball, els diputats 'vaguistes' no veuran reduït aquest dia del seu sou ja que els parlamentaris no mantenen una relació laboral amb la Cambra. Tanmateix, tots ells tenen decidit donar la quantitat corresponent a diferents ONG.

L'escàndol Petraeus esquitxa el cap de l'OTAN a l'Afganistan

El general nord-americà John Allen, cap de la missió de l'OTAN a l'Afganistan, està sent investigat per enviar uns correus electrònics "inapropiats" a la mateixa dona que va rebre els correus amenaçadors de Paula Broadwell, que va ser amant del ja exdirector de la CIA, David Petraeus, segons han informat fonts del Pentàgon a France Presse. Aquesta revelació es coneix el mateix dia en què agents de l'FBI han registrat l'habitatge de l'amant de Petraeus, que va haver de dimitir pel seu afer extramatrimonial. Foto: D'esquerra a dreta, Allen, Petraeus i Panetta a Kabul el juliol de 2011.

D'aquesta manera, l'escàndol de Petraeus esquitxa el cap de la missió de l'OTAN a l'Afganistan, ja que durant la investigació ha transcendit que hi ha milers de papers amb correus electrònics entre Allen i Jill Kelley, l'amiga de la família de Petraeus, que va rebre els correus amenaçadors de l'amant de l'exdirector de la CIA.

El general John Allen, de 58 anys, havia estat designat per assumir el comandament suprem de les forces aliades a l'Afganistan a partir de la primavera que ve.

La investigació ha estat confirmada pel secretari de Defensa dels Estats Units, Leon Panetta, que va anunciar en la matinada d'aquest dimarts a bord de l'avió en què viatja a Perth (Austràlia) que va ordenar investigar el comandant de les tropes nord-americanes i de la OTAN i que l'inspector general del Pentàgon revisa entre 20.000 i 30.000 pàgines de documents, molts d'ells correus electrònics, segons informa The New York Times.

En un comunicat llegit per Panetta als corresponsals que viatgen amb el secretari de Defensa per cobrir la cimera Austràlia-EUA, va precisar que va ser informat per l'FBI el passat diumenge de les investigacions entorn del general i les seves relacions amb la dona suposadament víctima de ciberassetjament per part de l'amant i biògrafa del general Petraeus.

Preguntat pels reporters si l'FBI havia determinat que era una investigació criminal, el secretari de Defensa nord-americà va afirmar que "això correspon al FBI determinar-ho", encara que no va menysprear la possible connexió amb l'escàndol del general Petraeus.

Panetta va precisar que el general, casat igual que l'amiga de la família del general Petraeus resident a Tampa (Florida), va negar haver actuat incorrectament i el secretari de Defensa ha afegit que "mereix el degut procés" després de destacar seu reeixit lideratge en la guerra afganesa.

Mentrestant, al voltant de les 21.00 hores de dilluns (3.00 hores de dimarts a Espanya), un grup de l'FBI ha irromput a la casa que la Paula Broadwell té a la ciutat de Charlotte, situada a l'estat de Carolina del Nord. Els agents federals han inspeccionat l'habitatge durant unes dues hores, després d'això han abandonat l'immoble, sense que hagin transcendit dades del registre, segons informa la cadena nord-americana CNN.

Un vídeo de la televisió WCNC, associada a CNN, mostra als uniformats sortint de diversos vehicles i introduint caixes i bosses, el contingut del qual desconeix, a l'habitatge de l'amant de l'exdirector de la CIA.

L'escàndol es va destapar quan el FBI va començar a investigar uns correus electrònics amenaçadors suposadament enviats per Broadwell a Jill Kelley, una amiga de la família de Petraeus que pertany als cercles socials de Washington.

Kelley i el seu marit, Scott, han emès un comunicat aclarint que són amics de la família Petraeus des de fa cinc anys i exigint privacitat. Fonts consultades per CNN descriuen a Kelly com una "víctima innocent" d'aquesta història. Després d'això, Petraeus es va veure obligat a comparèixer divendres passat davant la premsa per reconèixer que manté una relació sentimental amb Broadwell, una periodista de 40 anys d'edat que estava treballant com biògrafa del general, i presentar la seva dimissió.

El jutge del 'cas Gürtel' demana investigar 317 contractes del Govern Aguirre

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha sol·licitat a l'Intervenció General de l'Estat que analitzi els 317 contractes que li han estat remesos per diverses conselleries de la Comunitat de Madrid en el marc del procediment contra la "trama Gürtel". L'ordre s'ha realitzat a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció, han informat fonts jurídiques.

Es tracta d'una de les primeres decisions que adopta el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 després de rebre la documentació procedent de diferents conselleries de l'Administració regional madrilenya que van contractar l'organització d'esdeveniments amb les empreses de la trama.

El jutge va sol · licitar el passat 18 de maig aquests contractes per intentar determinar si es van realitzar per mediació de l'exconseller d'Esports i exdiputat a l'Assemblea madrilenya, Alberto López Viejo, i l'exdiputat i gerent de l'empresa municipal d'habitatge de Boadilla de la Muntanya, Alberto Bosch Tejedor, tots dos imputats en la causa.

La Fiscalia Anticorrupció sospita que els dos càrrecs públics van poder haver rebut pagaments relacionats amb la signatura d'aquests contractes per a l'organització dels esdeveniments, entre els quals figuraven el primer aniversari dels atemptats de l'11 de març de 2004, un homenatge en memòria de Miguel Ángel Blanco o l'encàrrec d'un quadre de l'exalcalde madrileny i actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.