dissabte, 13 d’octubre de 2012

Otegi: "Ara a buidar les presons"

L'exportaveu de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, ha intervingut avui en un míting d'EH Bildu mitjançant una gravació en què s'ha mostrat confiat en la victòria electoral d'aquesta coalició i ha assegurat que la consigna ara ha de ser "buidar les presons". Foto: La candidata a lehendakari d'EH Bildu, laura Mintegui en un abarrotat BEC durant l'acte central de la campanya electoral del 21-O.

La veu d'Otegi s'ha escoltat en l'acte organitzat per EH Bildu al BEC de Barakaldo (Biscaia), on han assistit més de 10.000 persones, que des de l'inici han corejat de manera incessant crits a favor de la independència i en demanda del acostament de presos i de l'amnistia.

Després de diverses actuacions musicals, bertsolaris, danses basques i l'actuació d'un grup de castellers, ha pres la paraula l'escriptor Antonio Alvarez Solís i després, ha arribat la "sorpresa" que havien anunciat els organitzadors de l'acte i que ja s'especulava amb que podia ser un enregistrament d'Otegi.

La presentadora de l'acte ha recordat que fa tres anys que van detenir el dirigent de l'esquerra abertzale i ha donat pas a una gravació feta a la presó de Logronyo, on compleix condemna per intentar reconstruir Batasuna. L'exdirigent abertzale ha dit que el primer és assentar "un escenari de solucions democràtiques que faci front als enemics de la pau, que seguiran tractant de bloquejar el procés d'alliberament nacional i social a les presons i l'exili", amb la "consigna de" buidar les presons i ocupar els carrers en defensa dels nostres drets".

En segon lloc ha apostat per "posar en marxa un gran diàleg nacional a la recerca d'un acord sobre el nostre marc jurídic", que no ha de "tancar-se en els murs de cap institució", sinó "obrir-lo al conjunt d'Euskal Herria" ia la participació de "tots els agents d'aquest país".

Al seu entendre, de manera prèvia, "tots els independentistes necessitem respondre'ns a nosaltres mateixos alguna pregunta: després de dècades de permanent oferta a l'estat per un acord de mínims democràtics, és aquest acord possible?. Podem a hores d'ara de la història donar per vàlid un marc tàctic que no contempli i a la nostra plena sobirania en matèria econòmica i social? No", s'ha respost. Otegi també ha demanat a la militància que somrigui en estar confiat en la victòria a les urnes el proper dia 21 de la coalició que integra l'esquerra abertzale, EA, Aralar i Alternativa.

Per la seva banda, la candidata a lehendakari per la coalició abertzale, Laura Mintegi, ha reivindicat "un país lliure a Europa", un objectiu que, segons ha ressaltat, mai s'havia plantejat d'aquesta manera i amb aquesta força". Després censurar que l'Estat "no estan donant passos" per avançar cap a la pau, ha assegurat que EH Bildu sempre tindrà "un peu al carrer" i també a les institucions, i ha ressaltat que en els comicis del dia 21 està en joc "l'Euskal Herria que volem per als nostres fills".

Manifestació massiva a Barcelona contra el pagament del deute

Centenars de manifestants marxen aquesta tarda pel centre de Barcelona -com a Madrid, Bilbo, Iruñea i desenes d'altres ciutats espànyoles- contra el pagament del deute. La protesta ha començat amb un sorollós repic d'atuells sorollosos de tota mena a la plaça de Catalunya, i forma part de protestes convocades a desenes de ciutats del món pel moviment dels indignats sota el nom de #GlobalNoise. Foto: Barcelona i a continuació d'altres ciutats de l'estat i d'Europa.

En el cas de Barcelona, el lema de la manifestació és 'No devem, no paguem, de nosatres depèn'. Amb aquesta protesta, els manifestants exigeixen que el pagament del deute no recaigui en la població perquè es tracta d'un deute que no és ni públic ni legítim'.

Valencia:
A València centenars de persones s'han concentrat a davant de l'Ajuntament des de les cinc de la vesprada. Una columna de manifestant s'ha traslladat a peu després de la manifestació fins a Alaquàs per a participar en el festival solidari amb les víctimes dels desnonaments.

Portugal:

Madrid:

Londres:

Iruñea (Pamplona):

Madrid: La cabecera pasa de Gran Via, la cola todavia llena un cuarto de Cibeles.








CiU votarà contra l'independència

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran Lleida, ha assegurat, tot i que el Parlament, en què el seu partit té majoria de diputats, "compleix la llei", que CiU no està d'acord amb la proposta: "Votarem en contra", ha assegurat.

Segons Duran la Mesa del Parlament ha complert amb la llei en admetre a tràmit la proposta de llei presentada per Solidaritat Catalana per la Independència (SI) perquè Catalunya sigui un estat independent d'Espanya: "No hi ha cap raó jurídica per impedir que un grup parlamentari tràmit una iniciativa legislativa ", ha subratllat Duran, a més de recordar que" les Taules dels parlaments autonòmics no han d'entrar a valorar continguts".

Preguntat per si votarà en les consultes per l'autodeterminació que se celebraran el proper 10 d'abril, Duran ha comentat que "si sóc aquí m'ho pensaré". El portaveu de CiU al Congrés ha declarat que no està a favor de la independència de Catalunya i que, si vota, escriurà en la papereta que opta per "la confederació a nivell d'Estat"

FMI: les polítiques dràstiques d'estalvi estan perjudicant la conjuntura

El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, no va voler comentar avui la proposta d'un alt membre del Banc Central Europeu (BCE) que Grècia recompri seus propis bons per mitigar la càrrega del deute, però fonts governamentals citades per un diari assenyalen que Berlín rebutja la idea. "M'he acostumat a no comentar immediatament cada proposta que no hagi estudiat a fons", va dir el titular de Finances d'Alemanya després de participar en la reunió anual del Fons Monetari

Reunió de l'FMI a Tòquio

Schäuble va dir que tenia algunes preguntes sobre això que no volia ventilar en públic i va reiterar que abans de sospesar noves mesures cal esperar l'informe dels inspectors del BCE, la Unió Europea (UE) i l'FMI. "Hem quedat que parlarem després que la troica hagi completat la seva tasca", va dir el ministre. L'informe de l'anomenada troica és esperat abans de finals d'octubre.

Després que la directora de l'FMI, Christine Lagarde, es pronunciés a favor d'ampliar el termini a Grècia per al compliment dels requisits acordats a canvi del rescat financer, un alt membre del BCE, l'alemany Jörg Asmumssen, va tornar a posar sobre la taula l'antiga proposta de recompra de deute.

Asmussen va dir que seria concebible que el govern grec comprés seus propis títols sobirans a inversors privats amb diners dels fons de rescat de manera de reduir la quota del deute. "Hem de considerar en les setmanes vinents solucions com un programa voluntari de recompra de deute", va dir Asmussen a Tòquio. L'operació beneficiaria Grècia perquè la cotització dels bons grecs està per sota del seu valor nominal.

La reducció de la càrrega del deute és condició necessària perquè els inversors privats tornin a donar crèdit a Grècia i el país pugui refinançar-se pels seus propis mitjans. Aquest anomenat programa de recompra (conegut en anglès com "bond-buy-back") va ser debatut el juliol del 2011 i fins i tot el ministeri alemany de Finances va fer càlculs de com podria funcionar.

El diari alemany "Frankfurter Allgemeine Zeitung" cita fonts del govern germànic que rebutgen la iniciativa d'Asmussen. Les elucubracions del BCE no són realistes, van dir les fonts al rotatiu. "El govern alemany no preveu instruments nous per al FEEF ni el Mede (fons temporal i permanent de rescat)". La banca privada alemanya també va reaccionar amb escepticisme. L'experiència mostra que els preus d'aquests títols podrien pujar i l'efecte de rebaixa s'esfumaría, va opinar el president de la Federació de Bancs Alemanys, Andreas Schmitz.

La crisi del deute europeu va acaparar gran part de l'atenció en la reunió de l'FMI. Malgrat tots els avenços aconseguits en els últims mesos, les grans economies, especialment l'eurozona, han d'aplicar amb celeritat les mesures promeses i controlar els seus pressupostos sense afeblir el creixement, assenyala el comunicat final dels 188 Estats membres del fons.

En el cas d'Europa van ser esmentats concretament la unió bancària i una unió fiscal més estreta. Abans de començar la trobada a la capital japonesa, l'FMI va reduir a la baixa els seus pronòstics de creixement, especialment per al cas d'Europa, i va advertir que la incertesa està impedint que s'inverteixi i es creïn llocs de treball.

També la conjuntura en les economies emergents i en desenvolupament s'està debilitant de manera marcada, va assenyalar la institució, que també va constatar que les polítiques dràstiques d'estalvi estan perjudicant la conjuntura.

La CUP decideix presentar-se a les eleccions al Parlament

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha decidit finalment presentar-se a les eleccions del 25 de novembre al Parlament de Catalunya en una assemblea extraordinària a Molins de Rei. La votació s'ha decantat amb un 77% de vots a favor d'anar al Parlament. Encapçalaran la llista per Barcelona el periodista David Fernàndez, la regidora de Vic Georgina Rieradevall i el regidor de Vilanova Quim Arrufat. Per Girona, el cap de llista serà Lluc Salellas; per Lleida, Antonieta Jané; i per Tarragona, Jordi Martí.

El candidat David Fernàndez és periodista. Va anar a les llistes de la CUP per Barcelona a les municipals com a independent i és a punt de publicar, amb Julià de Jòdar, el llibre 'Cop de Cup', sobre la història de l'organització. Va pocs dies va explicar en aquest article a VilaWeb perquè la CUP s'havia de presentar a les eleccions al Parlament.

A l'Assemblea hi han assistit uns 650 militants de l'organització, que han pres la decisió més transcendent dels últims anys. L'expectació és tan gran que l'etiqueta de Twitter de l'assemblea #ANCUP és 'Trending Topic' a Twitter.

Més d'un miler de persones han participat fins avui en assemblees obertes a tothom durant aquesta última setmana a una trentena de municipis dels Països Catalans. 'Les aportacions sorgides durant les assemblees populars d'aquests darrers dies es tindran en consideració per al debat de dissabte, i seran incorporades als documents que se sotmetran a votació', explica la CUP en un comunicat, en què valora que les eleccions del 25 de novembre 'podrien obrir una porta que capgiri la dinàmica política que es viu actualment al Principat de Catalunya, i que permeti un avenç substancial en matèria nacional i social per al conjunt del poble català'.

Fa mesos que la CUP va assumir aquest debat i es va començar a preparar, organitzant una comissió encarregada d'aquesta qüestió, però la convocatòria d'eleccions avançades ha precipitat la presa de decisions. La paraula final la tenia avui la militància, en qui recau la sobirania de l'organització, tot i que aquestes últimes setmanes molts dels seus representants ja han donat per fet que la CUP es presentarà a les eleccions. Per això el debat s'ha centrat més aviat en les condicions en què s'hauria de fer aquest procés, com explicaven en aquestes entrevistes amb VilaWeb.

Turquia desplega 250 tancs i 55 caces a la frontera amb Síria

Turquia ha desplegat 250 tancs i 55 caces de combat a la frontera amb Síria, després que un helicòpter militar sirià va bombardejar la ciutat d'Azmarin a la frontera amb Síria, ha informat el diari turc Zaman d'avui. Síria, de la seva banda, ha establert el sistema de defensa aèria a la zona fronterera amb el Líban, per evitar l'aprofitament de l'espai aeri libanès per part de Turquia en el cas d'un atac als territoris sirians.

Els tancs turcs es despleguen a les províncies de Mardin i Sanliurfa, mentre que el govern d'Erdogan demana a les tropes a preparar-se per un possible conflicte amb les forces sirianes. Vehicles blindats i armes pesades també són enviats a la regió.

Hi ha hagut intensos combats entre els rebels i les tropes sirianes del govern aquesta setmana a Azmarin i pobles veïns.

Dimecres, el cap de l'Estat Major General de les Forces Armades turques, Necdet Ozel s'ha compromès a respondre "amb més força" als bombardejos de Síria.

Síria instal.la míssils per defensar-se de la invasió turca


Síria ha establert el sistema de defensa aèria a la zona fronterera amb el Líban, per evitar l'aprofitament de l'espai aeri libanès per part de Turquia en el cas d'un atac als territoris sirians.

El Govern sirià ha instal·lat els míssils superfície-aire SAM-11 i SAM-13 a les fronteres amb el Líban per obstruir qualsevol possible atac turc, ha informat aquest divendres el diari libanès Al-Diar.

D'acord amb aquest diari, aquests míssils tenen la capacitat de posar sota blanc els caces F-16 de Turquia i també infligir-los severs danys.

Anteriorment Síria havia establert el sistema de defensa antiaèria en les fronteres amb Turquia amb el mateix objectiu d'evitar els atacs turcs.

La tensió entre Ankara i Damasc s'ha intensificat més, després que els caces turcs van obligar dimecres passat a l'Airbus A320 sirià, amb uns 30 passatgers a bord, a aterrar a l'aeroport d'Ankara, Esenboga, després d'entrar a l'espai aeri del país euroasiàtic.

Creix l'interès a Catalunya per aprendre matemàtiques amb un àbac

La implantació del programa Aloha a Catalunya, que potencia l'aprenentatge de les matemàtiques a través d'un àbac, ha anat creixent els darrers anys. El curs passat, tan sols 166 alumnes es van apuntar a les activitats extraescolars que se centraven en l'ús d'aquesta eina asiàtica, mentre que aquest curs 2012-2013, ja hi ha uns 800 nens i nenes matriculats en algun taller extraescolar.

Els beneficis van més enllà de potenciar l'aritmètica mental, ja que segons els impulsors, aquest mètode treballa altres aspectes com la concentració, la imaginació i la creativitat. Per això, els responsables del programa consideren que seria beneficiós incloure aquesta tasca en el currículum escolar.

El sistema electoral feixista i fraudulent: els partits sense escons a demanar avals

Catalunya és l'única comunitat que no té llei electoral pròpia, tot i que l'espanyola més que una llei electoral és el fonament de la tupinada i el frau electoral del feixisme espanyol crònic. Escudant-se en això la Junta Electoral ha dit que cal aplicar la llei espanyola i per tant els partits que no són ja al parlament han de presentar l'aval de prop de cinc mil signatures si volen participar en les eleccions. Tanmateix els partits no han estat avisats d'aquest fet fins que ja havien passat set dies del període electoral, per acabar de rematar-los per part de la dictadura franquista.

Pirata.cat, Escons en Blanc i Izquierda Republicana ho han denunciat qualificant-ho de 'frau electoral'.

Els tres partits han signat un comunicat on afirmen que impugnaran les eleccions per entendre que la Junta Electoral no pot fer aquesta notificació quan han passat set dels dinou dies per a recollir els avals i avisant a més que no estendrà més enllà el termini de recollida.

La Junta Electoral considera que com que Catalunya no té llei electoral pròpia cal aplicar la LOREG espanyola que en una decisió molt polèmica va incloure aquest requisit de les signatura d'aval per als partits que no són al parlament ja. Tanmateix en les eleccions al País Basc i Galícia de diumenge de la setmana vinent aquest requisit no s'ha aplicat.

La LOREG exigeix que els partits que no tenen representació parlamentària han de presentar avals signats per un 0,1 per cent del cens electoral de cada circumscripció per la qual es vulguin presentar. En el cas del Principat això representa aproximadament quatre mil signatures a Barcelona, 500 a Tarragona i Girona i 400 a Lleida.

El PP incompleix nou vegades la legislació electoral en una campanya plena de mentides

La Xunta electoral de Galiza va emetre en poc més d'un mes 09:00 dictàmens contra el govern gallec pel seu incompliment reiterat de la LOREG, mentre, el PP carrega la campanya de promeses que difereixen de la seva gestió al capdavant del govern gallec. Durant aquest temps, diverses conselleres i consellers de la Xunta de Galícia van emprar seu càrrec institucional per inaugurar instal·lacions o prometre l'electorat la construcció de nous projectes urbanístics, incorrent en la vulneració del marc normatiu vigent.

Després de la bestreta electoral fet públic pel president de la Xunta de Galícia el 26 d'agost, el màxim òrgan electoral, va remetre als membres de l'executiu gallec 09:00 resolucions per incomplir amb les seves campanyes institucionals i diversos actes les disposicions que recull la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), principalment l'article 50 que impedeix la realització de publicitat institucional més enllà de l'imprescindible per garantir el correcte funcionament dels serveis públics.

Així doncs, la Xunta electoral transmetre al govern gallec, nou resolucions per les quals exigia la retirada de publicitat institucional que posseïa un clar interès partidista. Entre les peces retirades, es trobaven les informacions publicades al portal web de la Xunta a respecte dels supòsits contractes signats amb representants de Petrolis Mexicans (Pemex) per a la construcció de dos vaixells hotel a les drassanes de Ferrol i de Vigo. Segons ha informat la Xunta electoral, l'acte organitzat per l'executiu gallec, en el qual es trobava el president i els representants de les drassanes Navantia i Barreres, hauria estat emprat amb fins propagandístics.

Així mateix, la consellera de Benestar, Beatriz Mato i els consellers d'Educació i Medi ambient, tots ells integrants de les candidatures del PP a les eleccions del 21 d'octubre, també van ser represos en fer promeses electorals aprofitant les seves visites institucionals a diverses localitats gallegues . La Xunta electoral també va exigir al govern gallec la retirada de la campanya 'A Galiza do futur depèn de nós' i del 'Decàleg de drets de la gent gran' per vulnerar la Llei electoral que exigeix ​​a l'administració emetre en campanya electoral només informacions imprescindibles "per a la salvaguarda de l'interès públic o del correcte funcionament dels serveis públics".

Una campanya carregada de promeses

L'actitud del Partit Popular va més enllà dels incompliments reiterats de la LOREX i aprofita la campanya per prometre solucions als principals conflictes que es viuen a Galiza des que va prendre possessió el 2009. En aquest sentit el president en funcions i candidat a la reelecció pel PP, Alberto Núñez Feijóo, va emprar un míting a Foz (Lugo) per llançar promeses i anunciar que el ministre d'Indústria espanyol, Manuel Soria, hauria signat ja una ordre perquè la factoria de Alcoa a Galiza mantingui el preu de l'electricitat.

Les i els treballadors de la factoria, exigeixen des de fa temps, una nova tarifa elèctrica perquè l'empresa no faci el tancament i evitar així la pèrdua de milers de llocs de treball; ja que Alcoa es veuria greument afectada per l'aplicació del marc energètic aprovat pel govern espanyol. En aquest sentit l'empresa va anunciar la seva sortida del país si no es mantenia la tarifa elèctrica actual.

Igual passa amb els contractes de construcció naval suposadament signats per l'executiu gallec amb la petroliera mexicana Pemex, que mai van arribar a fer-se públics i que van ser negats pels directius de l'empresa, els treballadors i treballadores d'Alcoa asseguren agafar la notícia "amb molta cautela "i afirmen que esperaran a" tenir coneixement oficial i amb papers "del que per ara, no és més que una promesa electoral.

Euzkadi: El PP perd un escó que recupera Ezker Anitza

El PP de Basagoiti continua en caiguda lliure al País Basc. Si abans d'iniciar-se la campanya els sondejos li atorgaven onze escons, l'últim el deixa amb només vuit. El sondeig elaborat per Aztiker sobre la intenció de vot de cara al 21-0 i l'hipotètic repartiment d'escons al Parlament de Gasteiz confirma PNB i EH Bildu al capdavant amb 28 i 24 parlamentaris, respectivament.

L'enquesta revela també el descens continuat del PP. La formació que presideix Antonio Basagoiti es queda en només vuit escons, després de perdre un parlamentari respecte a l'últim sondeig. Abans d'iniciar la campanya l'enquesta atorgava 11 parlamentaris el PP.

El escó que perd el PP recau en Ezker Anitza, que segons aquesta última enquesta aconseguiria dos parlamentaris.

El PSE es queda amb 12 parlamentaris mentre UPyD mantindria un.

CCOO alerta de l'empobriment creixent de la classe treballadora a Espanya

El 35% de la població ocupada a Espanya rep, com a fruit del seu treball, una retribució mensual que és igual o inferior als 641,40 euros que marca el salari mínim interprofessional (SMI). Aquesta és una de les xifres que llança un informe elaborat per la Fundació 1r de Maig, vinculada a Comissions Obreres, i en el qual aquest sindicat alerta de l'empobriment creixent de la classe treballadora a Espanya.

Segons aquest document, més del 12% dels treballadors espanyols viu en llars que estan per sota del llindar de la pobresa. Una dada qualificat de "molt preocupant" per a CCOO, ja que la frontera que defineix la pobresa relativa, situada en el 60% de l'ingrés mitjà per unitat de consum, es va reduir un 6% en passar de 7.900 a l'any el 2009 a 7.500 en 2011 .

Segons CCOO, a Espanya, el pes dels treballadors que tenen veritables dificultats econòmiques és superior a la mitjana europea i la mitjana ha crescut "considerablement" en els últims anys de crisi econòmica, de manera que la bretxa entre Espanya i la mitjana dels països de la UE arriba ja als 4,3 punts de diferència.

Però la situació de les llars difereix en funció de les diferents situacions laborals. Així, els treballadors per compte propi són els grans perjudicats i la seva situació posa de manifest que tenir feina ja no és una salvaguarda davant les situacions de pobresa. Segons l'informe, el 40% dels treballadors per compte propi, la majoria d'ells autònoms dependents, es troba en risc de pobresa. En aquest cas, la mitjana europea està situada al 22,5%, el que situa Espanya al capdavant d'aquesta llista classificatòria només per darrere de Romania.

Davant d'aquest dramàtic dada, els empleats per compte d'altri si estan més protegits davant situacions de precarietat. El 7,4% d'ells, segons CCOO, es troba en risc de pobresa.

En el document, l'organització sindical també assenyala que les successives reformes han contribuït a la creació d'ocupació més inestable i barat. En aquest sentit, apunta que el treball a temps parcial involuntari, "molt estès a Espanya", afecta especialment les dones i els joves. Aquest tipus de jornada -relata el text- està molt vinculada a l'ocupació precari, a causa dels seus baixos salaris i el menor accés a prestacions socials, com atur i jubilació. I llança altra dada descoratjador: el 2010, el 18,3% dels treballadors a temps parcial es trobaven en situació de risc de pobresa, enfront del 11,8% dels contractats a temps complet.

Com a conclusió, l'informe assenyala que, les dades existents fins ara permeten apuntar que en finalitzar 2012 és "previsible" que s'hagi aconseguit una taxa de pobresa propera al 28%. Així mateix, alerta de la forta pressió a la baixa de les condicions laborals de la població treballadora (baixada de salaris, precarietat ...), alguna cosa al que s'uneix l'escassetat de recursos socials després dels successius retalls.