dimarts, 26 de juny de 2012

Xiulets com arma de lluita? L'últim: xiulets alemanys: més potents que les vuvuzeles

MBZ Obernahmer, l'únic fabricant alemany de xiulets, ha proveït als àrbitres de l'Eurocopa 2012 amb els xiulets 'més poderosos'. El xiulet dels seus instruments es podrà escoltar aviat fins i tot a l'Afganistan com són bufats ja pels treballadors de les companyies de ferrocarrils d'Alemanya i Suïssa, pels de centres penitenciaris i, en poc temps, per la policia a l'Afganistan. L'Exèrcit germànic ha encarregat xiulets de tres tons per a la policia afgana. Massa car però pels manifestants?

En el Campionat Europeu de Futbol 2012, cap jugador pot pretendre no haver sentit la xiulada de l'àrbitre: amb una freqüència de 4.000 hertz, el xiulet usat en aquest certamen és impossible d'ignorar. Fabricat per l'empresa alemanya MBZ Obernahmer, amb seu a Sauerland, el Lübold 600 és l'instrument de treball preferit pels responsables de dirigir els partits de futbol.

Heinz Liebold, director de vendes de MBZ Obernahmer, sap exactament el que els àrbitres esperen d'ell: un so inconfusible i potent. I els treballadors de la farga de Sauerland dominen des de fa molt de temps l'ofici de crear xiulets que opaquen amb facilitat la algaravia dels aficionats a les grades. El seu model 005 va marcar pauta en el Campionat Mundial de Futbol 1978, celebrat a Argentina.

El xiulet 005, també conegut com "Argentina '78", va estar en vigència fins al Mundial de Sud-àfrica 2010, on el seu so es va imposar al de les vuvuzeles. Per l'Eurocopa 2012, MBZ Obernahmer es va proposar posar en mans dels àrbitres un xiulet encara més poderós; seus experts van trigar dos anys a arribar a un resultat plenament satisfactori. Dues innovacions distingeixen el Lübold 600 del seu predecessor.

Encara que el "pèsol" que gira dins la cambra cilíndrica dels xiulets té la funció de crear un efecte de vibració i amplificar el xiulet de l'instrument, per al Lübold 600 es va prescindir de la boleta de suro. A més, el nou xiulet compta amb tres càmeres de ressonància, en lloc d'una. "Cadascuna d'elles genera un to diferent, un so espantós, necessari per als partits de futbol", explica Liebold.

Xiulant fora del camp de futbol


"Els àrbitres estan positivament sorpresos que hagi estat possible fabricar un xiulet tan bo sense alterar la seva forma tradicional", delimita Liebold, fent al · lusió a una altra avantatge del Lübold 600: gràcies a que les seves cares laterals són rugoses i no llises, els àrbitres poden córrer amb ell a la boca i bufar-en tot moment sense necessitat de mossegar perquè no els caigui, com solia passar amb els xiulets canadencs.

Molts dels xiulets dissenyats per a àrbitres continuen sent fets a mà. Liebold subratlla que ells saben el que volen i remarca que gairebé tots els capricis individuals són atesos, el to del xiulet és l'únic que no varia d'una peça a una altra. Per descomptat, per ser l'únic fabricant d'aquests instruments a Alemanya, MBZ Obernahmer també produeix grans quantitats de xiulets de plàstic.

El xiulet dels instruments d'aquesta empresa se sent també fora dels camps de futbol: aquests són bufats pels treballadors de les companyies de ferrocarrils d'Alemanya i Suïssa, pels de centres penitenciaris i, en poc temps, pels agents de l'ordre a l'Afganistan. L'Exèrcit germànic ha encarregat xiulets de tres tons-originalment concebuts per a jocs de voleibol-per la policia d'aquest país.

L'OEA estudia la situació al Paraguai després de la destitució de Fernando Lugo

La situació a Paraguai després de la destitució de Fernando Lugo com a president del país, serà analitzada avui dimarts 26 de juny en una reunió extraordinària del Consell Permanent de l'Organització d'Estats Americans (OEA). Els Estats membres de l'OEA debatran sobre la situació a la República del Paraguai i en cas de ser necessari prendre les decisions que el Consell Permanent acordi.

Fernando Lugo va ser destituït del poder a la tarda del divendres 22 de juny, després que 39 dels 49 senadors presents li declaressin culpable en el judici polític convocat pel legislatiu.

El vicepresident de Paraguai, de 49 anys, Federico Franco, va assumir temporalment les regnes del país fins a l'abril de 2013, període en què se celebraran les eleccions generals al país sud-americà.

La mort de 17 persones, onze camperols i sis policies, en enfrontaments ocorreguts a la població de Curuguaty durant un operatiu de desocupació de terres privades, va ser la raó que va conduir a la destitució de Fernando Lugo.

La decisió de parlament paraguaià comportar al fet que milers de persones en desacord amb la mateixa van sortir als carrers d'Asunción. Es van registrar enfrontaments entre la policia i els manifestants que porten ja més de 72 hores bloquejant l'oficina del canal estatal, situat al centre d'Asunción així com carrers envoltants del canal.

La decisió del parlament va ser criticada per molts països. i qualificada com un cop d'estat de l'oligarquia. Veneçuela, Brasil, Uruguai, Argentina, Equador, Xile, Colòmbia, Mèxic i Perú han retiradoa als seus ambaixadors a Asunción.

El Govern regala 8 milions al Grup Godó en un any i mig

El Govern d'Artur Mas i CiU ja ha atorgat més de 8 milions d'euros al Grup del comte Godó en només un any i mig de mandat després que el Departament de Presidència destinés ahir una subvenció plurianual de 5,5 milions al seu pamflet La Vanguardia.

Catalunya no és una nació: és una subvenció!

Jaume Reixach: Hores abans que entrés en vigor la vergonyosa taxa de l'euro per recepta, que penalitza a Catalunya la desgràcia d'estar malalt, el DOGC feia pública la llista de "subvencions i transferències excloses de concurrència pública" que el Departament de Presidència de la Generalitat va atorgar l'any passat. En total, són 12'6 milions d'euros (per entendre'ns, 2.000 milions de pessetes) que el conseller Quico Homs ha repartit discrecionalment des del Palau de la plaça de Sant Jaume.

Per saber com "pensa" i com "opera" la Presidència de la Generalitat és molt interessant analitzar la relació d'aquestes 63 subvencions atorgades, doncs és una radiografia que ens delata per qui estem governats i quins criteris els guien.

Encapçalant el "rànking" de les subvencions de Presidència hi tenim l'empresa Cre-a Impresiones de Catalunya SL, del Grup Godó, que s'emporta 5'5 milions d'euros (el 45% del "sarró" d'en Quico Homs). Cre-a és la impremta de "La Vanguardia" i els seus treballadors acaben de fer 10 dies de vaga perquè l'empresa els vol imposar un ERO per fer-ne fora 29 i, a sobre, una reducció del 25% del salari.

Aquests 5'5 milions d'euros se sumen als 1'45 milions d'euros que, en la convocatòria d'ajuts als mitjans de comunicació, va atorgar Presidència de la Generalitat a diverses empreses del Grup Godó i als dos milions d'euros que la filial Publipress SL va rebre en concepte de conveni publicitari. En total, doncs, i només pel que coneixem a través del DOGC, a l'any 2011 el comte de Godó va rebre subvencions del conseller Quicu Homs per 8'95 milions d'euros. A banda, hi ha els milers d'exemplars que "La Vanguardia" reparteix gratuïtament a hospitals, ambulatoris, universitats, transports públics, zoo, Tibidabo... i que "algú" deu pagar.

El segon gran beneficiari dels ajuts de Presidència és l'editor i activista valencià Eliseu Climent. Ja sigui amb Jordi Pujol, amb Pasqual Maragall, amb José Montilla o Artur Mas, Climent sempre se les sap empescar per fer una bona picossada a les arques públiques de la Generalitat. Durant l'any 2011, l'Associació Cultural del País Valencià (ACPV) i tot l'estol de fundacions que l'envolten (Francesc Eiximenis, Josep Renau, Ignasi Villalonga, Ausiàs March, Joan Fuster...) van obtenir del Palau de la Generalitat 868.000 euros, això sí, corresponents a les "activitats entre gener i agost de 2011" (sic).

En tercer lloc hi ha Òmnium Cultural, l'entitat presidida per l'economista Muriel Casals, molt d'esquerres i sensible a les classes populars catalanes, però que no dubta a "munyir" la mamella de Presidència per augmentar els recursos d'aquesta entitat, fundada per grans patricis burgesos i que compta amb 22.000 socis: Quicu Homs els ha signat un conveni per tres anys per un import total d'1.434.763 euros.

D'entre la resta de subvencions concedides hi trobem algunes altres perles cultivades. Per exemple:

* El Centre d'Estudis Jordi Pujol rep una ajuda de 50.000 euros de Presidència. Inaudit. Jordi Pujol ha acumulat un importantíssim patrimoni personal al llarg de la seva vida i, a més, cobra una esplèndida pensió com a expresident, a banda de tenir una oficina, empleats i xofer a càrrec de la Generalitat. Com té la santa barra de demanar, per postres, una subvenció?

* B'Nai B'rith Nahmanides, una entitat sionista internacional, també s'ha emportat una subvenció de 15.000 eurets. En la mateixa línia, la Fundació Baruch Spinoza s'ha endut 25.000 euros per una exposició sobre "La Shoah".

Veient com se'ls gasta el conseller de Presidència, queda clar el "full de ruta" que ens ha de menar, diuen, a Ìtaca: l'estel polar és Jordi Pujol; el nord és el comte de Godó; a l'occident, Òmnium Cultural; a orient, l'Estat sionista d'Israel, i al sud, el "tinglado" d'Eliseu Climent. Amb aquest "mapa de navegació" no anirem enlloc i ens morirem en alta mar de fam i de set. Per Quicu Homs, Catalunya no és una nació: és una subvenció!

Homs ho veu raonable...

En la roda de premsa posterior al Consell de Govern, el portaveu Francesc Homs ha defensat aquesta última ajuda que ha qualificat de "raonable" com la resta de subvencions que l'Executiu "ha destinat a altres mitjans privats que es fan a Catalunya".

En aquest sentit, Homs ha al·legat que "les dades fredes demostren que desgraciadament el català encara necessita un suport perquè els mitjans requereixen que hi hagi aquesta actitud proactiva, perquè encara hi ha més castellà que català".

A pregunta d'una periodista, que li ha demanat quants diners caldran per "rescatar" el Grup Godó, Homs ha afegit que "la quantitat per rescatar-lo és zero, perquè no em consta i entenc que seria el seu problema si requerissin un rescat. És un grup privat".

El pamflet fatxenda La Vanguardia espera que CiU el salvi de la crisi


Subvencions del govern de la Generalitat a les veus de l'amo: Sense publicitat ja haurien tancat la barraqueta, però es roba del poble per mantenir la desinformació i la manipulació de la burgesia fatxenda i franquista. Prou de subvencions a la premsa feixista!

Artur Mas regala 2.000.000 d'euros al Grup Godó mentre mor gent per manca d'assistència sanitària


El departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, que depén directament del president Artur Mas, ha atorgat una subvenció de gairebé 2 milions d'euros (1.999.828,60 €) al Grup Godó per insertar "càpsules i microespais divulgatius de contingut informatiu d'interès general per a la ciutadania a 8TV, RAC 1 i RAC 105", els mitjans audiovisuals nazicatòlics de CiU, propietat de Javier Godó, Comte de Godó, amo del panflet La Vanguàrdia i que viu d'aquestes subvencions, com els altres mitjans i veus de l'amo Mas: Punt-Avui, grup Moll, Tv3, C33...

En plena època de retallades socials en sanitat i educació i de protestes contra el Govern de Catalunya, la Generalitat va aprovar, segons consta en l'expedient 2011051 del Departament de Presidència, aquesta subvenció el 13 de setembre i el contracte es va formalitzar el 5 d'octubre, mitjançant una adjudicació amb un procediment negociat sense publicitat, és a dir, quan es realitza directament a un únic licitador. L'adjudicació es va fer a l'empresa Publipress Media, presidida pel mateix Javier Godó, que funciona com l'agència de publicitat del Grup Godó i que està administrada per Carlos Godó.

La Marxa Negra s'enforteix a la Robla

La Marxa Negra va acabar ja amb totes les seves ramificacions i des d'ahir ja només és una columna que tindrà com a destinació Madrid després de l'emotiva trobada entre lleonesos i asturians a la localitat de la Robla. Va ser sens dubte una etapa molt emotiva que va tenir el seu moment àlgid en la trobada de les dues columnes a l'entrada de la localitat lleonesa. "Tenim nou fitxatge, és 'Piquete' (foto) i s'ha convertit en la nostra mascota". La Guàrdia Civil assetja durant 10 hores a 45 miners per la muntanya.

Després que ambdues columnes sortissin des de La Magdalena i Ciñera respectivament, la trobada es produïa després de la una del migdia davant més d'un miler de persones que no van voler perdre aquest emotiu moment. "Company, anem a totes", deia un miner lleonès a un col·lega asturià mentre es fonien en una abraçada.

La Marxa Negra va recórrer els carrers de la Robla fins arribar a l'Ajuntament on l'alcalde, Àngel Suárez va saludar un per un a cada un dels miners abans de fer una asseguda a les portes del consistori. La regidora de Cultura, Sara Alonso, va llegir un poema escrit per un miner de la Hullera Basc-Lleonesa en el qual cita als seus companys a caminar amb orgull i no rendir-se a la desesperació.

Ara comença una nova planificació de cara a les pròximes etapes amb la presència de lleonesos, asturians i Palència (sis d'ells es van unir ahir a la tarda) per fer-se sentir fins arribar a Madrid.

Els treballadors també es van mostrar molestos amb el fet que l'Ajuntament de Lleó només hagi de facilitar-los un pavelló per passar la nit i al · legui la "falta de recursos" per no oferir menjar als caminants. Una notícia que no els senti "gens bé", sobretot perquè "si no ens donen de menjar a casa nostra, a la capital, no sé on ens la donaran", ha assenyalat un d'ells a l'agència Iocal. No obstant això, van subratllar que "res va a aconseguir frenar" les seves forces, perquè "és molt la calor" que estan rebent de la gent i també és "molt especial" el "companyerisme" que ha sorgit entre ells durant els últims dies de camí.

Tenim nou fitxatge, és Piquet i s'ha convertit en la nostra mascota


Quin migdiada m'acabo de tirar. He caigut com una pedra. I és que la veritat, ahir no vaig dormir res. Quin festa es va preparar al pavelló de la Magdalena. Semblava allò la brama. Que concert de roncs vaig haver compartir. Impossible dormir, encara que ara ja estic completament recuperat després d'un dia on la calor ha tornat a passar una dura factura. Cada vegada es nota més l'asfalt enganxat als nostres peus. Un càstig amb tot aquesta calor.

La Guàrdia Civil assetja durant 10 hores a 45 miners per la muntanya

Entre 40 i 45 miners van ser perseguits ahir per efectius de la Guàrdia Civil per les muntanyes de Santa Creu de Forests (Torre del Bierzo, Lleó) després del tall que van protagonitzar a l'autovia i carretera a l'altura d'aquest municipi. Segons ha informat a última hora de la tarda d'ahir el president de comitè intercentres de Uminsa, Guillermo Sánchez, els miners van iniciar la fugida perseguits per les forces de seguretat des de mig matí.

Després d'aproximadament deu hores de setge, els efectius policials van retirar cap a les nou del vespre. Poc després, els miners amagats pel montecomenzaron a sortir veient que ja que les forces de seguretat ja s'havien retirat i que tenien via lliure per sortir dels seus amagatalls.

Patrulles del Seprona i de la Guàrdia Civil van blindar ahir Torre del Bierzo durant pràcticament tot el dia per tal de trobar el parador d'aquest grup de miners que es va endinsar al bosc cap a les 11. Allí van romandre durant tot el dia. "S'estan movent ràpid, i això és el que els ha ajudat", va explicar Guillermo Sánchez que es va mostrar durament crític amb l'actuació policial: "només volen capturar els miners, només, passi el que passi".

Així mateix, el president del comitè interecentros també considera que amb aquesta actuació "pretenen espantar".

Lluny d'això, va assegurar que "ells-pels miners-saben molt bé com moure pel bosc, estan en grup i no corren perill a la muntanya". En qualsevol cas, també va expressar la seva preocupació per aquests fets a mesura que avança el dia i segueixen acorralats per les forces de seguretat sense saber quin serà el desenllaç final.

Segons ha pogut saber aquest diari, els miners han rebut algun entrepà i aigua al llarg del dia, el que els ha permès resistir en aquest dia d'elevades temperatures.

El trànsit va ser restablert en la seva totalitat en totes les carreteres de la província de Lleó després dels talls que van tornar a provocar avui piquets de miners a l'autovia A-6 i la nacional associada N-VI (Madrid-La Corunya), al seu pas per la comarca del Bierzo.

Almunia: "Les retallades al carbó no tenen res a veure amb la UE"

El vicepresident de la Comissió Europea i comissari de la Competència, Joaquín Almunia, ha deslligat completament la decisió del PP de reduir les ajudes al sector de la mineria del carbó del pla de tancament de les empreses no sostenibles impulsat des de la Unió Europea. Almunia, des de Brussel, destapa una altra de les mentides del PP i explica que les retallades del carbó "no tenen res a veure" amb la UE. Foto: La marxa negra cap a Madrid.

Hollande puja el salari mínim un 2% fins 1.425 euros bruts al mes

El Govern socialista francès ha anunciat avui un increment del salari mínim interprofessional del 2%, fins a 1.425,67 euros bruts al mes per a la jornada completa de 35 hores setmanals. Es tracta d'un augment de 0,6 punts per sobre de la inflació, que és del 1,4%. Cal remuntar fins al 1997 per trobar una revaloració superior (2,26 punts).

La revaloració del salari que perceben 2,5 milions de persones a França, és a dir, un de cada deu treballadors, es notarà en un increment de 21,50 euros nets al mes per cada assalariat a jornada completa i s'aplicarà a partir del proper 1 de juliol.

L'última vegada que l'augment del salari mínim va superar la inflació va ser el 2006, abans de l'arribada de Nicolas Sarkozy al Palau de l'Elisi, quan va avançar un 0,3% més que la carestia de la vida.

El fet que d's'apliqui a partir de l'1 de juliol, i no del primer de gener com és habitual, mostra la intenció del president de França, François Hollande, de "recuperar el que no ha passat" durant el mandat del seu predecessor.

Segons el ministre de Treball, Michel Sapin, es tracta de "una anticipació" que s'avança sis mesos a la revaloració automàtica de l'1 de gener de 2013.

"El simple fet de proposar una revaloració el primer de juliol és en si mateixa positiva, són sis mesos de guany", és a dir, fins a 90 euros que els treballadors "haurien perdut" per la inflació, va assenyalar Sapin davant la premsa.

El titular de Treball no va detallar quant li costarà a l'Estat francès la mesura, que farà que el net mensual dels treballadors que percebin l'anomenat "SMIC" guanyin més de 1.100 euros nets al mes (1.118 euros davant els 1.097 de la actuals).

La decisió ha estat titllada de moderada pels sindicats i d'excessiva per la patronal.

Així, la unió de treballadors CGT reclamava que el SMIC aconseguís els 1.700 euros bruts al mes i Força Obrera demanava que l'increment fos del 5%, mentre que l'empresariat creu que la mesura anunciada avui destruirà ocupació.

Laurence Parisot, presidenta de la patronal francesa (Medef) va declarar ahir que es tracta d '"un risc més gran per a l'ocupació", encara que després de la reunió del ministre de Treball amb els agents socials, el representant de la patronal, Benoît Roger-Vasselin, declarar que es tracta d'un augment "raonable".

La naturalesa es rebel·la contra Monsanto i els cultius transgènics

Cada vegada més insectes paràsits són capaços de devorar el blat de moro modificat genèticament especialment per resistir a aquests insectes. Un estudi recent va demostrar que els esforços de la corporació Monsanto, el gegant dels cultius transgènics, aplicats per evitar l'atac d'aquests insectes, van ser en va.

Uns escarabats paràsits poden consumir el blat de moro modificat genèticament sense patir el menor dany, segons revela un treball d'investigació publicat en l'últim número de la revista GM Crops & Food.

Una mostra de la població de l'escarabat de 2010 té una taxa de supervivència 11 vegades més gran que la de la població de control. Això és vuit vegades més que l'any anterior, quan per primera vegada es va identificar a aquesta espècie resistent.

L'any passat, l'investigador Aaron Gassmann, de la Universitat d'Iowa, va assenyalar que diversos agricultors havien descobert que un gran nombre d'escarabats sobrevivia després del consum dels cultius transgènics. Gassmann va cridar a aquests insectes 'superbichos'. Les troballes recents poden tenir conseqüències devastadores, tant per als agricultors com per als consumidors.

Les plantacions de blat de moro modificat seran atacades per un nombre creixent de 'superbitxos', causant la reducció de la collita per als agricultors. Al final, els consumidors pagaran el preu, no només pel blat de moro, un producte essencial els derivats s'usen en una gran quantitat de productes, des iogurts fins talc de bebè, sinó per altres cultius que es venen al mercat.

L'augment dels preus del blat de moro va a estimular més agricultors a sembrar blat de moro, malgrat els riscos, i la producció d'altres cultius caurà. Això impulsarà a l'alça als preus de pràcticament tots els aliments, colpejant amb força a una població ja danyada greument per les dificultats econòmiques actuals.

Monsanto va llançar el seu blat de moro transgènic amb la proteïna especial inserida en el seu codi genètic el 2003. Els recents troballes es van produir dies després que Monsanto, juntament amb altres empreses de biotecnologia, rebessin el suport del Congrés dels EUA, que va donar el vistiplau a l'establiment dels cultius transgènics tot i els desafiaments legals pendents. Moltes de les demandes a les quals s'enfronta Monsanto es basen en que els seus cultius són perillosos per a la salut humana i especialment per a la dels fetus.

Assange discuteix amb Noam Chomsky i Tariq Ali la 'primavera àrab'


En la nova edició d'avui del programa 'Diàlegs amb Julian Assange' a RT, el fundador de WikiLeaks conversa amb el filòsof i lingüista nord-americà Noam Chomsky i l'historiador militar Tariq Ali. Assange analitzarà els ressorts, el desenvolupament i les possibles conseqüències de l'onada mundial de protestes iniciada amb la 'primavera àrab' amb dos intel·lectuals de renom mundial.

Tots dos convidats, clars en la seva exposició, revelaran les eves impressions sobre el sistema de control del planeta. Ali afirma que "la primavera àrab ha estat molt contagiosa" i remarca que aquestes revoltes populars "van sorgir en una part del món de la qual els comentaristes deien que allà la gent no estava interessada en la democràcia, que els musulmans eren genèticament hostils a la democràcia".

No obstant això, les protestes no només van brollar sinó que es van estendre a altres parts del món, fins i tot al mateix EUA, Assenyala l'historiador. "Va ser l'ocupació de la plaça de Tahrir al Caire el que va inspirar als activistes de tot EUA", opina l'expert, que apunta que 'la primavera àrab' encara "segueix sent contagiosa de diferents formes"

ONU: L'oposició siriana ataca els civils des dels hospitals

El portaveu de Ban Ki-moon, Martin Nesirky (foto), va declarar ahir que, segons els informes publicats pels observadors de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), l'oposició siriana va disparar a innocents civils des de l'interior de diverses instal·lacions hospitalàries. Síria és víctima de la intervenció de l'OTAN i de l'Aràbia Saudita, Qatar i Turquia, països que subministren armaments avançats a grups armats amb la intenció d'atacar i enderrocar el Govern de Damasc.

Nesirky s'ha referit també a l'última reunió del Consell de Seguretat de l'ONU amb l'objectiu de protegir a civils i va insistir que cada dia érem testimonis d'enfrontaments brutals en diferents parts del món que acabaven amb la vida de molts ciutadans.

L'alt càrrec de l'ONU, a més va fer referència als pronunciaments del secretari general de l'ONU, i ha afirmat que Ban Ki-moon creu que la matança de civils arreu del món com a Somàlia, Congo, en Homs, Síria, o a la resta de llocs ha d'acabar.

El Govern de Bashar al-Assad va acceptar el passat 27 de març el pla de pau de sis punts, presentat per l'enviat especial de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i la Lliga Àrab per Síria, Kofi Annan, que estableix el cessament el foc, l'enviament d'ajuda humanitària i l'inici de les negociacions entre les parts implicades en el conflicte.

Els observadors de l'ONU desplegats a Síria van suspendre la seva missió, el 16 de juny, un dia després que Robert Mood informés que la intensificació de la violència obstaculitza la tasca dels monitors de l'ONU en aquest país àrab.

L'ex-conseller balear Francesc Buils (UM), condemnat a tres anys de presó

L'Audiència de Balears ha condemnat l'ex-conseller de Turisme d'Unió Mallorquina Francesc Buils a tres anys de presó pels delictes de prevaricació i malversació de diners públics, en el marc d'una de les peces del cas Voltor, que investiga presumptes irregularitats en l'Institut d'Estratègia Turística de les Illes (Inestur) durant la legislatura passada.

Buils (UM) va ser nomenat conseller de Turisme el 2007, però un any després va dimitir i va ser substituït per Miquel Nadal, també d'UM i també implicat en aquest cas de corrupció.

El cas Voltor, una branca del Palma Arena

El cas Voltor és el primer que esquitxà la legislatura i el govern de coalició d'Antich i Munar, i pel qual van detenir-se deu persones, entre elles alts càrrecs d'UM al govern de Francesc Antich. La detenció de càrrecs executius d'UM va ser el detonant de l'expulsió d'aquest partit del govern.

Francesc Buils va ser nomenat conseller de Turisme el 2007, però un any després va dimitir i va ser substituït per Miquel Nadal (UM), també detingut per aquest cas de corrupció, entre altres casos. Francesc Buils també va ser director insular de Medi Ambient i de Funció Pública, i va ocupar el càrrec de conseller executiu de Presidència del Consell Insular de Mallorca. Són ja uns quants els càrrecs d'UM implicats en el cas Voltor, com ara l'ex-president del partit, Miquel Àngel Flaquer, Joan Sastre i Antoni Oliver, ex-directors generals; i Àlvaro Llompart, comptable d'UM.

http://reportatges.sirius.cat/2011/09/palma-arena-3-cas-scala-i-cas-pasarella.html

Josep Prat cobrà 840.000 euros d'un hòlding públic per feines sense justificar

Josep Prat (CiU), president de l’ICS, hauria utilitzat Innova per beneficiar Carles Manté, que va adjudicar sense concurs la construcció i gestió del centre socisanitari de Cotxeres de Borbó a Barcelona, al CSC, el consorci del qual Prat n’era directiu. La CUP estudia denunciar una tinent d'alcalde de la capital del Baix Camp en entendre que està encobrint un possible delicte.

El degoteig d’escàndols vinculats a la sanitat catalana no s’atura. Un cop més, el principal implicat és Josep Prat [a la imatge], l’actual president de l’Institut Català de la Salut (ICS) i fins fa uns mesos conseller delegat del hòlding municipal de Reus Innova. La relevació que Prat va utilitzar Innova per pagar-li 13.000 mensuals a un exdirector del CatSalut durant quatre anys ha provocat la reacció de la CUP de la capital del Baix Camp, que en una roda de premsa ha anunciat que ha presentat a la fiscal un recull de premsa sobre les possibles factures cobrades per Carles Manté, l’esmentat exdirector del CatSalut, i a Innova i documentació que demostra la seva estreta relació amb Prat.

“Si es demostra la denúncia d’El País –el rotatiu que ha publicat la informació-, estem davant d’un escàndol d’importants consideracions i més tenint en compte la situació de crisi i retallades de drets i serveis que estem vivint”, ha declarat David Vidal, regidor de la CUP a l’Ajuntament de Reus. En aquest sentit, el polític de l’esquerra independentista s’ha queixat de l’opacitat del Consistori amb relació a aquest assumpte i ha denunciat la negativa a donar-los la informació que demanen. “Si la dinàmica continua així, no descartem demanar la dimissió de la senyora Gomis [Teresa, tinent d’alcalde i regidora de Coordinació i Organització, a banda de representant de l’Ajuntament a l’àrea de Salut del hòlding Innova], ja que entendríem que ens està amagant informació per encobrir possibles delictes”, ha afegit Vidal.

Manté, que va ser director del CatSalut entre gener de 2004 i desembre de 2006, va cobrar de 2007 a 2011 un total de 838.000 euros en concepte d’honoraris d’assessorament a Innova per unes feines que a hores d’ara no es poden justificar i sembla que mai van existir, segons publica El País, basant-se en l’auditoria que l’ajuntament de Reus està fent al hòlding municipal. L’escàndol, però, va més enllà, perquè el CatSalut va adjudicar, sense concurs previ, al Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), del qual Prat n’era directiu en aquell temps, la contrucció i gestió durant 30 anys del centre socisanitari de Cotxeres de Borbó a Barcelona per 348,6 milions d’euros.

El cas de Manté segueix un esquema que també es repeteix en altres casos: una administració, el CatSalut o l'Ajuntament de Reus, finança ens públics que compten amb una elevada autonomia de gestió, fundacions o consorcis titulars d'hospitals, INNOVA…, que són els que al seu torn proporcionen elevats ingressos o contractes a gestors sanitaris privats. Manté també va ser president de l’empresa Shirota Functional Food, amb capital municipal reusenc, que està sent investigada pel Tribunal de Comptes.

Josep Prat va estar a l'ull de l'huracà perquè compatibilitzava el càrrec de president de l'ICS amb el director d'INNOVA, el holding sanitari reusenc. Arran d'una denúncia de la CUP de Reus a la la Fiscalia de l’Audiència Provincial de Tarragona per la incompatibilitat de càrrecs, Prat va presentar la dimissió com a director general d’INNOVA i com a membre del consell d'administració d'USP Hospitales. La CUP de Reus va revelar posteriorment que Josep Prat s'embutxacava 264.000 anuals pels seus càrrecs en diferens ens de la població.

Com a director d'Innova cobrava 157.000 euros, més un sou variable de 63.000 més. A això cal afegir-hi els 39.000 euros que rebia com a director de serveis de l'Ajuntament de Reus. Les dades corresponen al 2011, però en anys anteriors les retribucions havien estat encara més elevades.

Almunia: "Les retallades al carbó no tenen res a veure amb la UE"

El vicepresident de la Comissió Europea i comissari de la Competència, Joaquín Almunia, ha deslligat completament la decisió del PP de reduir les ajudes al sector de la mineria del carbó del pla de tancament de les empreses no sostenibles impulsat des de la Unió Europea. Almunia, des de Brussel, destapa una altra de les mentides del PP i explica que les retallades del carbó "no tenen res a veure" amb la UE. Foto: La marxa negra cap a Madrid.

Preguntat per aquest assumpte durant la seva intervenció en el Fòrum ABC Deloitte, Almunia ha recordat que el Consell Europeu té un reglament en què s'estableix que abans de 2018 els Estats membres han d'haver aconseguit un tancament "gradual i progressiu" de totes les instal·lacions de mineria del carbó que no siguin viables sense subsidis.

"Però una altra cosa és el que passa aquí per decisió del Govern, no condicionada per cap regulació comunitària, que ha decidit baixar un 60% els subsidis d'un any per l'altre. És una decisió espanyola", ha tancat.

Dimecres passat, durant la sessió de control al Govern al Ple del Congrés, la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, va argumentar que el Govern només està "complint la llei" pel que fa al sector miner i responsabilitzar a l'anterior Executiu socialista dels tancaments d'empreses, ja que va ser el que va pactar amb la Unió Europea el pla ordenat de tancament del sector.

Tania Sánchez (IU) amenaçada i assetjada per l'ultradreta

La diputada d'Izquierda Unida a l'assemblea de Madrid, Tania Sánchez, ha tornat a ser la diana d'amenaces per part de grups ultradretans, que han publicat a internet un document amb les seves dades personals i en el qual conviden obertament a agredir-la.

Sánchez ha aclarit en el seu compte Twitter que ja ha denunciat els fets. "Estan avisats els cossos de seguretat de noves amenaces. Patrullaran les adreces publicades. Ampliada la denúncia", ha escrit.

Al dossier publicat, apareixen seu DNI, el telèfon, l'adreça i fotos del seu suposat habitatge, i fins i tot cita la matrícula d'un vehicle que "s'ha detectat en les proximitats". Tot amb l'objectiu d'acoquinar i "incitar a l'odi". El document mateix declara que es busca "facilitar la pública demostració d'odi contra ella" i "aconseguir que aquest desfet humà abandoni el seu domicili i localitat mitjançant la pressió continuada".

En concret, l'arxiu l'ha enllaçat el tuitero SyntaxError, que il·lustra el seu perfil amb una bandera franquista, i que ha restringit el seu compte al públic davant l'enrenou que s'ha aixecat a la xarxa social en defensa de Sánchez.

Mesos d'impunitat

El reguitzell d'insults contra Sánchez és extensa en el text, en el qual la titlla d'"assassina proavortista", "zorra roja", "traïdora al seu país" o "culpable de pertinença a partit polític criminal", en referència a Izquierda Unida.

El mateix autor del document recorda un dels tuits de Sánchez en què aquesta defensava l'expropiació d'YPF per part del govern argentí, amb el següent peu de foto: "El delicte més greu de Tania Sánchez: Trair a Espanya". En aquella ocasió, fa ja un parell de mesos, la diputada també va rebre amenaces. La diputada en l'assemblea de Madrid ha condemnat la impunitat en què romanen aquests fets. "Ja fa mesos que hi ha una denúncia i un acte de jutjat demanant que s'investigui i aquí segueixen", ha escrit.

Aquella vegada, l'emissor de les amenaces va ser el compte de Twitter del bloc 'En estat de guerra', que ja ha aparegut en altres ocasions en els mitjans de comunicació per les seves amenaces. A l'blocaire de Público.es Shangay Lili li va dirigir les següents paraules: "Si un dia em creuo al cabró, li rebento la melsa (...) Que no et vegi o vas a pixar sang en un mes. Per de # JMJ ". Des de llavors, no només no l'ha jutjat, sinó que el compte a Twitter de 'En estat de guerra' continua oberta.

Solidaritat a Twitter

A les xarxes socials, molts han volgut denunciar el seu cas i fer arribar ànims a Sánchez mitjançant el hashtag # TodosSomosTania, que s'ha col · locat com el tema més comentat a Espanya a Twitter. El director de Equo, Juan López de Uralde, ha expressat "tot el meu suport i afecte a Tania Sánchez, objecte de repugnant seguiment i amenaça". "Perquè estic fart que es criminalitzi la protesta ciutadana no violenta i s'emparin les amenaces de l'Extrema Dreta", escrivia un tuitero, mentre que un altre recordava que "els atacs a la intimitat i la integritat de les persones es poden tolerar".

El motí policial a Bolívia, un intent de cop d'Estat?


El vicepresident bolivià, Álvaro García Linera, es va referir ahir al conflicte policial que està sacsejant Bolívia des de dijous passat i que per al govern té les formes d'un intent de Cop d'Estat. D'acord amb Linera s'han fet millores salarials per atendre les demandes d'aquests policies. Per la seva banda, l'ambaixador de Bolívia a Veneçuela, Jorge Alvarado Rivas, ha afirmat que l'actitud intransigent dels amotinats demostra que la seva protesta no té per objectiu unes reivindicacions salarials, sinó que respon a l'interès de desestabilitzar el país.

Durant una roda de premsa, el Vicepresident bolivià va dir que "estem escoltant i treballant per resoldre aquestes queixes legítimes que té aquesta institució. El president Evo Morales i els Ministres hem aclarit permanentment els esforços que s'han fet per donar suport a la institució policial".

"Hem augmentat la presència policial, en els últims sis anys, hem creat vuit mil nous llocs de policia, tant oficials com sergents. Hem incrementat en un 120% la massa salarial, per atendre aquest creixement i millorar la remuneració dels funcionaris".

Es va referir a la gestió del Govern en relació a l'increment salarial. "Sense tenir en compte l'any 2012, hem augmentat en els últims sis anys a 42% el salari policial; sabem que és insuficient però seguim treballant".

Sobre el conflicte que va iniciar dijous passat, García va sostenir que "fins fa cinc dies, un grup molt petit de policies ha estat embrutant l'activitat i el deure d'un cos policial".

"La missió de la policia no és saquejar una edificació, destruir mobiliari, ordinadors, aquests són actes que estan danyant la institucionalitat de la policia i avergonyeixen als altres funcionaris".

García va assenyalar que "hem vist a oficials, a tropa de la pròpia força policial sent agredits per alguns companys, això passa per alguns mals policies que estan segrestant la institució impedint el funcionament de diverses institucions".

En aquest sentit, s'ha referit al cas de l'Assemblea Legislativa que "roman sense resguard avui" i la Cancelleria de la República, "que es manté bloquejada i no han pogut passar els seus treballadors".

El vicepresident va sostenir que "aquests policies no saben que estan agredint, danyant al seu propi treball". D'altra banda va felicitar "els bons policies que segueixen fent la seva feina, els valorem i els respectem, perquè estan defensant a la seva bandera i al poble bolivià".


Un cop d'Estat

Per l'ambaixador de Bolívia a Veneçuela, Jorge Alvarado Rivas, la intransigència amb què han procedit els policies que es mantenen conflicte per demandes laborals al seu país demostren que el seu reclam no és reivindicatiu.

Alvarado va comentar que la inconsistència s'evidencia quan s'observa la continuïtat del conflicte per part dels agents de la policia, tot i que a primeres hores d'aquest diumenge es van aprovar a la taula de diàleg, en comú acord, vuit punts que milloren substancialment la seva situació laboral.

Entre els acords signats pels policies i el Govern del president Evo Morales estan l'augment de sou, la revisió de l'abrogació de la llei disciplinària 101, la duplicació de la quantitat d'aliments que se'ls proporciona als agents policials, l'establiment de la figura del defensor del policia que advocarà pels seus drets i la jubilació amb 100% de l'últim sou meritat.

Alvarado Rivas va comentar que hi ha polítics infiltrats impulsant les manifestacions dels policies bolivians, com la candidata a alcaldessa en les anteriors eleccions Guadalupe Cárdenas, qui representa les esposes dels policies, i el capità Vargas, qui va ser candidat a diputat.

"S'ha interceptat una freqüència de ràdio als policies, en la qual s'ordenava a" netejar ", aquest és el terme, és a dir, a matar el ministre de govern (Carlos) Romero", ha expressat en referir-se al funcionari que realitza les negociacions amb els policies en conflicte.

Ha afegit que una altra mostra de les intencions colpistes en contra del Govern de Morales és la marxa d'indígenes per la consulta del Territori Indígena i Parc Nacional Isiboro-Secure (TIPNIS), que s'ha aturat en el camí esperant que es desenvolupi el conflicte policial.

El Govern de Bolívia hauria trobat comunicacions telefòniques i escrites en les que s'estableixen llaços d'intervenció com l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID), que recolza logísticament i financerament la marxa del TIPNIS, que està a punt d'arribar a La Paz, va dir Alvarado.


La policia contra els moviments socials que recolzen a Evo Morales

Durant el cinquè dia consecutiu de l'aturada de policies de Bolívia, els uniformats "han rebutjat el conveni i han ampliat de quatre a 21 les seves demandes, també van triar a nous representants per parlar amb el govern". En les primeres hores del matí van repel·lir a representants de diferents grups socials que donen suport al govern d'Evo Morales i no els van deixar entrar a la plaça Murillo.

Cassolada Aturem Eurovegas seu CIU


La cassolada d'aquesta tarda a la seu de CIU de Barcelona. Aturem Eurovegas!

El nou assessor de comunicació del Vaticà: ianqui, de l'Opus i de la Fox

Greg Burke (foto), el periodista nord-americà de 52 anys, membre de l'Opus Dei, ha estat nomenat "assessor per a la comunicació" de la Secretària d'Estat, "càrrec de nova creació" segons el Vaticà -que en realitat substitueix l'informàtic desaparegut amb les claus del Vaticà-, ha afirmat que intentarà agilitar la "màquina de comunicació" de la Santa Seu i acostarà el Vaticà a internet. Burke, fins ara corresponsal a Roma del canal propagandista neoliberal Fox News, des de fa 25 anys s'ocupa de l'activitat de la Santa Seu que ara serà per a ell "molt interessant" veure des de dins.

El periodista considera que el seu nomenament "revela la necessitat de prestar atenció als mitjans de comunicació des del moment de la preparació del que es comunicarà". "No sóc un expert en relacions públiques, però es que busquen els periodistes. Estic acostumat a seguir el món informatiu i em crec capacitat per adonar-me que pot passar amb una paraula que es digui o amb una notícia que es dóna. Puc dir: anem amb compte amb això, recordem allò, etc", ha subratllat.

Va assegurar que la seva missió serà aconsellar i que no tindrà competències sobre decisions. Segons fonts vaticanes, l'assessoria que presidirà Burke no tindrà contacte amb la premsa. El portaveu vaticà continuarà sent el jesuïta Federico Lombardi.

Burke va negar que el seu nomenament l'hagin imposat els bisbes nord-americans per millorar la política de comunicació de la Santa Seu després dels escàndols de clergues pederastes que ha afectat numeres diòcesi d'aquest país, i va assegurar que a més d'agilitzar la maquinària de comunicació vaticana també ajudarà a tenir en compte el món d'internet.

Lombardi va confirmar aquest cap de setmana el nomenament de Burke, però de moment encara no ha estat anunciada oficialment la creació d'aquesta assessoria i quan entrarà en funcionament, encara que fonts vaticanes han assenyalat avui que en "dates immediates".

El Tribunal Suprem dels EUA permet a la policia demanar documents als que semblin migrants

El Tribunal Suprem dels Estats Units (EUA) va anul·lar aquest dilluns tres de les quatre clàusules de la llei SB 1070 d'Arizona, que autoritzava la verificació de persones que aparentessin no tenir documents i els comparava amb delinqüents. No obstant això, en una decisió unànime, els vuit jutges que van participar en la votació, van mantenir la disposició coneguda com "comprovació els papers", que els permet demanar la documentació a qualsevol persona que considerin sospitosa de ser immigrant.

Amb la mesura, la policia d'Arizona (sud-oest nord-americà) pot fer d'autoritat federal d'immigració i exigir documents a persones per la seva aparença racial. Segons activistes peks drets humans, la decisió donarà llicència a la discriminació en l'estat d'Arizona.

Coneguda també com la norma SB 1070, va ser aprovada pel Parlament estatal de majoria republicana i sancionada a l'abril de 2010 pel governador Jan Brewer, del Partit Republicà. Va entrar en vigor a finals de juliol d'aquest mateix any, però després va ser parcialment bloquejada.

La llei és rebutjada en tot el país i el principal argument dels qui s'oposen a la seva aplicació és que viola la Constitució nord-americana, ja que amb ella Arizona s'adjudica competències en matèria d'immigració que li corresponen al Govern federal.

Organismes com l'Organització d'Estats Americans (OEA) i la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur) van qualificar de discriminatòria la llei en considerar que està feta en contra particularment "dels immigrants i la població llatina dels Estats Units".

Rússia denuncia que els EUA són el principal importador de persones esclaves

Rússia va denunciar que els Estats Units són el principal país importador mundial de "mercaderia humana", amb entre 100.000 i 500.000 víctimes del tràfic humà per a l'explotació laboral, d'entre els 12 milions d'immigrants indocumentats.

El portaveu oficial del Ministeri de Relacions Exteriors rus, Alexander Lukashevich, va precisar que, d'acord amb organitzacions de defensa dels drets humans, els Estats Units subministra esclaves sexuals a les regions de desplegament permanent de les forces armades nord-americanes.

També va esmentar el comerç de nens als Estats Units. Segons l'organització no governamental Projecte Polaris, uns 100.000 menors es vinculen a la indústria del sexe en aquest país cada any.

Lukashevich va respondre d'aquesta manera a l'informe anual nord-americà sobre el tràfic de persones, que va incloure a Rússia, entre altres 186 països, a la llista, va ressenyar Premsa Llatina.

Rússia va rebutjar les acusacions nord-americanes sobre la suposada existència de casos de treball forçat durant la construcció de les instal·lacions per als Jocs Olímpics d'hivern de Sochi 2014.

Va precisar que les condicions creades per als treballadors es troben sota un fort control de les estructures de salvaguarda i de la societat.

El portaveu de la Cancelleria russa va manifestar que l'informe nord-americà no inclou dades de violacions als drets humans als Estats Units, per la qual cosa el va qualificar de polititzat.

La federació empresarial de farmàcies demana la urgent paralització de la recaptació de la taxa

"La Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC) demana a la Generalitat de Catalunya que suspengui amb caràcter d’urgència el sistema de recaptació de la taxa de l’euro per recepta fins que el sistema funcioni correctament". El mal funcionament i els errors amb el programa van accentuar-se ahir pel matí, tot impedint o dificultant la dispensació als pacients la seva medicació.

La Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC) demana a la Generalitat de Catalunya que suspengui amb caràcter d’urgència el sistema de recaptació de la taxa de l’euro per recepta fins que el sistema funcioni correctament, ja que els múltiples problemes en la seva implantació, que s’han accentuat aquest matí, impedeixen a la farmàcia oferir el servei al ciutadà amb la seguretat i garanties necessàries.

Una consulta realitzada per FEFAC entre les seves farmàcies associades confirma que la totalitat d’aquestes estan patint problemes amb la xarxa informàtica (la que les connecta amb els col·legis de farmacèutics i el Servei Català de la Salut) que impossibiliten o dificulten la dispensació als pacients de la seva medicació.

D’altra banda, les dificultats tècniques impedeixen que en aquests moments es pugui garantir als usuaris la correcta aplicació de la inclusió o l’exempció en el pagament de la taxa segons les condicions fixades per la normativa.

Així, es donen casos en què un mateix pacient ha de pagar l’euro per algunes receptes sí i per altres no (independentment de si el medicament té un preu menor al límit fixat de 1,67€ o si s’ha arribat al límit de 36 euros per al present any).

Altres mancances criticades per aquesta federació són que el sistema informàtic no permeti consultar la medicació que està pendent de retirar i que no informi sobre el nombre de receptes abonades amb un euro que ha realitzat cada pacient.

El fet de posar en marxa una mesura amb tanta precipitació i de no haver realitzat de manera suficient una prova pilot per assajar el nou procediment en el cobrament, que hagués estat necessària, ha ocasionat la caòtica i complicada implantació de la mesura a les farmàcies que la fa pràcticament inaplicable.

Per aquests motius, FEFAC demana la urgent paralització de la recaptació de la taxa de l’euro per recepta i que resti en període de proves fins que no se solucionin els problemes esmentats.

D’altra banda, aquesta federació desmenteix que, tal com s’ha afirmat des de l’Administració a través de la premsa, hagi absència d’incidències amb els usuaris davant l’obligació de pagar el tribut. L’entrada en vigor de la mesura ha provocat a les farmàcies situacions de conflicte amb els usuaris. Es donen casos en què el pacient no l’abona i és reticent a complimentar el formulari que ha disposat el Servei Català de Salut, en ocasiones abandonant la farmàcia sense adquirir la medicació. En aquest sentit, FEFAC lamenta la indefensió en la què es troba el farmacèutic.

FEFAC, que des de l’anunci de la mesura hi ha mostrat la seva disconformitat, considera que totes aquestes dificultats en la implantació d’aquest tribut fan més complexa encara la implantació del nou copagament farmacèutic que ha d’entrar en vigor el pròxim 1 de juliol. La Federació Empresarial critica la improvisació de la mesura, així com la manca de consideració mostrada per les Administracions envers la població i els propis professionals farmacèutics.