diumenge, 2 d’octubre de 2011

EUA: Les protestes dels indignats s'estenen a diverses ciutats












Les protestes contra Wall Street es multipliquen als EUA mentre grups que es defineixen com a progressistes preparen una "ofensiva" a l'octubre i la seva estratègia per a les eleccions presidencials de 2012. A Nova York, on va començar fa més de dues setmanes una protesta anomenada "Occupy Wall Street" (ocupar Wall Street), la policia va començar a alliberar aquest diumenge a unes 700 persones detingudes aquest dissabte en la seva marxa pel pont de Brooklyn que va coincidir amb reunions de grups organitzadors de marxes similars en ciutats de tot el país.

Les demostracions contra els especuladors financers i els rics mostren la impaciència creixent de grups que són crucials per a la reelecció del president Barack Obama: els joves, les minories, els sindicats, les dones.

El ambientalista i exfuncionari de la Casa Blanca, Van Jones, obrirà demà a Washington una reunió de tres dies amb dirigents sindicals, membres demòcrates del Congrés i portaveus de grups socials que, sota el nom de "American Dream", pressionen des de l'esquerra per que Obama compleixi alguna de les seves promeses.

Un tema comú que els organitzadors d'aquestes protestes expliquen en les seves convocatòries, especialment a internet és "que s'escolti la veu del 99% del país i no la de l'1% que segueix enriquint".

"Tal com hem vist una 'primavera àrab' veurem un 'tardor nord-americà'", va dir Jones a la cadena MSNBC de televisió. "Podem veure-ho ara mateix, en aquests joves que es planten davant de Wall Street. Tindrem una ofensiva d'octubre per recuperar el somni americà i rescatar la classe mitjana".

Segons l'economista Emmanuel Sáez, de la Universitat de Califòrnia, l'ingrés de l'1% més ric del país-unes 762.300 famílies amb ingressos anuals superiors a 362.200 $-va augmentar un 3,94% cada any entre 1993 i 2008.

En el mateix període per al 99% restant de la població del país, això és més de 150 milions de persones, l'ingrés real ha crescut només un 0,75%.

Unes 130 persones romanen acampades en les escalinates de l'alcaldia de Los Angeles (Califòrnia) en una demostració del que el diari Los Angeles Times descriu com "injustícies de les polítiques econòmiques".

A Raleigh (capital de Carolina del Nord), un grup anomenat "Occupy Raleigh" ha convocat aquest diumenge a activistes, sindicats, esglésies i comunitats a una reunió per organitzar protestes similars en aquesta ciutat.

Grups similars es van reunir dijous a l'Església metodista Unitat d'Arch Street per organitzar un "Occupy Philadelphia" on l'activista Amanda Geraci va dir que la meta és "que l'u per cent de la població, els més rics, rendeixin comptes".

"Hem de construir alguna cosa que reemplaci el fals procés democràtic d'aquest país", ha afegit Geraci en declaracions al diari The Philadelphia Inquirer.

Un centenar de persones es va congregar dissabte al Parke Westlake, de Seattle en el començament de l'organització de protestes en aquesta ciutat de l'Estat de Washington.

Les protestes ha brollat ​​en diferents ciutats, inclosa Buffalo (Nova York), i Alburquerque (Nou Mèxic), on hi va haver divendres una manifestació d'unes 500 persones, i Chicago, on més de 100 persones es van congregar davant de l'edifici del Banc de la Reserva Federal d'aquesta ciutat.

Divendres hi va haver una manifestació davant de la seu del Banc de la Reserva Federal a Minneapolis (Minnesota), i almenys 24 persones van ser arrestades a Massachusetts durant una manifestació de 3.000 persones en les oficines de Bank of America, el major banc del país.

A San Francisco centenars de persones, també es van solidaritzar amb el moviment "Occupy Wall Street" i es van manifestar enfront de les oficines d'una sucursal de Chase Bank, en Market Street. La policia va arrestar sis dels manifestants.

Un grup d'activistes es va congregar el dissabte a Washington per estendre les protestes a la capital dels Estats Units les protestes, on sindicats, activistes i polítics organitzen mobilitzacions en les pròximes setmanes.

El president de la central sindical nord-americana AFL-CIO, Richard Trumka, va sostenir que "Wall Street està fora de control i, de vegades, l'únic recurs que queda és anar-se'n al carrer i cridar l'atenció sobre els problemes reals". Trumka estarà la setmana que ve a Washington en la reunió del "American Dream".

A l’11a Festa d’EUiA, Jordi Miralles defensa un “projecte de sentit comú” i aposta per “la suma i la unitat”

El coordinador federal d’Izquierda Unida, Cayo Lara, ha afirmat que la seva organització vol ser “la veu del carrer i de la resistència, i l’esperança dels desencantats del PSOE”. I és que, segons Lara, “som en temps d’unitat de l’esquerra i s’equivoquen aquells que defugen els acords”. Per la seva banda, el coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha defensat les propostes de la seva formació per constituir un “projecte concret i de sentit comú”, i ha apostat també per “la suma i la unitat”.

En l’acte de cloenda de la seva 11a Festa, a les instal·lacions d’INEFC a Montjuïc, el candidat d’EUiA a les properes eleccions generals, Joan Josep Nuet, que ha presentat els coordinadors, ha apostat perquè la seva formació esdevingui “la veu d’aquells que no tenen veu”.

En la seva intervenció, Lara ha acusat PP, PSOE i CiU de “responsables de l’actual situació” i ha afegit que “la democràcia està segrestada pels governs i els especuladors”. En el cas de Catalunya, el líder d’IU ha tractat els convergents de “piròmans que ens diuen que vindran a apagar el foc amb gasolina”.

Respecte a les propostes d’IU de cara a les eleccions generals del 20 de novembre, Lara ha remarcat la “creació quantificada de 3 milions de llocs de treball en 3 anys”. El polític manxec ha puntualitzat: “Els nostres plans toquen de peus a terra; no com els del PP. Mariano Rajoy és l’home aspiradora, per les seves aspiracions a crear ocupació”. I sobre el candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, Lara n’ha criticat la “manca de credibilitat absoluta, que no li pot aportar Felipe González, representant de Gas Natural a qui li ha faltat ètica per no renunciar al sou vitalici de 80.000 euros que li paguem tota la ciutadania”.

Tot seguit, Jordi Miralles, ha alertat que “Catalunya no va bé i fa nou mesos que ha empitjorat”. El coordinador general d’EUiA en culpa CiU “per donar llum al seu model de retallades no temporals”. “CiU, i el PPC que l’acompanya, no volen obtenir més ingressos per fer polítiques redistributives”, ha denunciat Miralles. Per frenar-ho, el polític català ha explicat la proposta d’EUiA, “una proposta que entén tothom i de sentit comú: que pagui més qui més tingui, guanyi i contamini”.

Miralles també ha dedicat la seva intervenció a criticar la reforma recent de la Constitució espanyola. “Ha caigut el mite de la Constitució intocable, demostrant que les sentències del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut s’haguessin pogut resoldre també en un mes, amb voluntat política”, ha expressat el representant d’EUiA.

EUiA lliura els Premis l’Alternativa 2011


Els Premis l’Alternativa, que EUiA lliura cada any, s’han atorgat a la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques; la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya, per la seva defensa de l’educació pública, i l’Associació en Defensa dels Drets Humans a l’Afganistan, per la seva tasca de suport a les dones afganes i per rescatar la memòria del poble afganès.

Vicenç Navarro: “A Catalunya, hi ha una lluita de classes brutal”

El catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra, Vicenç Navarro, ha animat els polítics d’esquerres a “recuperar el terme lluita de classes per no parlar només de classe mitjana”. I és que, segons ell, “a Catalunya, hi ha una lluita de classes brutal”. Ho ha expressat en la taula rodona Fem front a les retallades. Defensem els nostres drets, que EUiA ha organitzat en el marc de la seva 11a Festa.

El debat ha comptat també amb les intervencions del secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego; el periodista i activista dels moviments socials David Fernández; la coordinadora d’EUiA de Barcelona i regidora, Isabel Ribas, i el periodista i alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, com a moderador.

Navarro ha afegit que “la lluita de classes ha arribat a un moment en què cal sortir al carrer i continuar la lluita antifeixista”. En aquest sentit, ha aplaudit el moviment 15-M per ser “radical, entès com a contrari a l’establishment”. Tanmateix, ha afirmat que “el futur de l’esquerra d’aquest país necessita un altre tripartit”. En referència a les retallades, el també economista i sociòleg les ha titllat de “suïcidi per ser totalment innecessàries i contraproduents”.

Per la seva banda, Gallego ha remarcat que, davant les retallades, “la correlació de forces és determinant”. Per això, ha puntualitzat: “Cal un procés de mobilització continuat, a més d’establir aliances amb les entitats socials”. I és que, per al líder sindical, “la resignació no és una opció”. Davant les crítiques d’alguns sectors contra els sindicats, Gallego ha defensat que, “si es qüestiona el sindicalisme, és per ser molest, ja que es tracta de l’últim dic que les polítiques neoliberals volen destruir”.

L’activista David Fernández ha qualificat de “cop d’estat” les retallades del govern espanyol i ha denunciat que “mai tan pocs havien robat tant a tants, en tan poc temps”. Com a resposta, ha lloat la reacció de la ciutadania d’Islàndia i ha apostat per construir sortides col·lectives alternatives. En aquest sentit, ha considerat que “el 15-M és qui més ha trencat l’hegemonia del poder neoliberal, demostrant que la vida quotidiana és l’espai més adient per canviar l’actual model”.

Al seu torn, la regidora de l’Ajuntament de Barcelona Isabel Ribas ha alertat que “les retallades no són petits retocs, sinó el canvi cap a un model nou que la dreta ja està començant a implantar”. Enfront això, la també biòloga ha elogiat el paper de la coalició ICV-EUiA per “haver sabut fer un bon diagnòstic de la situació”, a més de tenir “molt clars uns principis de model social, polític i econòmic alternatiu, capaç de crear riquesa i redistribuir-la, considerant delictiva l’economia especulativa”. “El nostre paper és organitzar el poble, implicant i treballant amb el màxim de gent possible”, ha conclòs Ribas.

Llamazares: "La nena de Rajoy seria avui una indignada més i estaria manifestant-se"

El candidat per Astúries d'IU al Congrés dels Diputats, Gaspar Llamazares, ha ironitzat amb l'exemple al qual el president del PP, Mariano Rajoy, va recórrer el 2008 en un dels debats electorals amb el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, quan va parlar de 'una nena' per descriure el que volia per a Espanya. "Anys després, estic segur que aquella nena de Rajoy seria avui una indignada més i estaria manifestant-se", ha dit Llamazares.

El candidat d'IU ha dit que el normal és que aquella "nena" s'hagués afartat, com tants espanyols, de l'actual situació i estaria avui donant suport moviment del 15-M. I que participaria en alguna concentració o manifestació per protestar contra els actuals retallades socials, fonamentalment en educació i sanitat.

Llamazares diu que tant el PP com el PSOE consideren, com "cirurgians de ferro", que l'única manera de fer front a la situació és "retallant", cosa que suposa "condemnar" els joves a l'atur i la precarietat. "I a més, amb les retallades en educació, rebaixen la qualitat de la seva formació, que és una de les coses més importants", ha assenyalat. "Així, l'adolescent de Rajoy viurà pitjor que els adolescents que la van precedir", ha indicat.

En l'actual situació, Llamazares ha dit que votar PSOE ja PP és "molt semblant", perquè tant uns com altres practiquen "polítiques de dretes". Com a exemple, ha dit que l'ajust que estan "executant" les comunitats autònomes, majoritàriament governades pel PP, es realitza complint ordres de la vicepresidenta del Govern per a Assumptes Econòmics, Elena Salgado, del PSOE. "És el bipartit que governa el país i que reparteix les càrregues i els beneficis de manera injusta", ha descrit la situació.

Empresaris "encoratjats"

Llamazares ha dit que veu els empresaris "encoratjats" en l'actual situació, amb determinades actituds i declaracions que no serien imaginables abans de la crisi. "Estan aprofitant-se de la debilitat i la por de la ciutadania per aplicar un ajust realment sense misericòrdia", ha lamentat.

De fet, el candidat d'IU considera que les polítiques que s'estan desenvolupant, impulsades pels mercats i pels sectors conservadors de la Unió Europea, constitueixen un atac a l'estat del benestar que ja està sobrepassant "totes les línies vermelles". El lamentable, ha afegit, és que utilitzen la "excusa" de la crisi.

"Hi ha diners per sanejar els bancs, per perdonar impostos i permetre el frau de les grans fortunes, però no n'hi ha per als ciutadans i els drets adquirits", ha comentat. Per això, Llamazares ha fet una crida als ciutadans perquè vencin la por i exerceixin una "resistència activa" perquè no els treguin els seus drets.

Enfront de la idea defensada pel PP que el seu partit va saber treure Espanya d'una crisi similar quan va arribar al poder el 1996, Llamazares ha respost dient que aquella era una crisi "cíclica", mentre que l'actual és una crisi "de sistema ".

Acusa el PSOE de facilitar el camí al PP

Segons la seva opinió, el PP no és l'alternativa, sinó el "enduriment d'una política fracassada". Pensa que el PSOE i el seu candidat, Alfredo Pérez Rubalcaba, "s'està encarregant de que la victòria del PP sigui aclaparadora". Entén que les polítiques desenvolupades pel Govern del PSOE estan "desmobilitzant" als seus votants i estan "encoratjant" la mobilització del vot conservador, "que es veu amb esperit guanyador".

El diputat d'IU no creu que hi hagi risc que el moviment del 15-M es radicalitzi cap a una deriva violenta perquè "ha demostrat una gran maduresa". Llamazares ha elogiat el moviment i ha dit que apunta a una "reconstrucció" del sistema polític ia una "regeneració" dels moviments socials.

Preguntat sobre si la formació Equo, el partit que aglutina el moviment verd, podria restar vots a IU, Llamazares ha dit que hagués desitjat de cara a aquestes eleccions "una major capacitat d'entesa". Ell hagués volgut un front "ampli" de l'esquerra. "No ha estat així, perquè hi ha partits que volen vestir-se de llarg de nou en la campanya, però després de les eleccions crec que hem de esforçar-nos a treballar junts", ha comentat.

De fet, Llamazares creu que un dels problemes més importants als quals ha de fer front l'esquerra a Espanya és al que ha anomenat "melic". Davant d'aquesta tendència, Llamazares ha insistit que el que ha de fer-se, sobretot davant l'actual situació, és "sumar forces" en lloc de dividir.

Milers de bascos denuncien a Iruñea els judicis polítics

Més de 5.000 persones van participar ahir a Iruñea en la manifestació que va convocar el moviment pels drets civils Eleak i que va partir des dels cinemes Golem per concloure al passeig de Sarasate. Quan la capçalera de la marxa, en què es podia veure una pancarta amb el lema «Per les llibertats polítiques. Eskubide Guztiak guztientzat», que portaven membres de Eleak i representants de col.lectius represaliats, va arribar a la plaça de la Pau, el seguici omplia per complet l'avinguda de l'Exèrcit. Així mateix, els assistents van ocupar bona part del passeig de Sarasate al final de l'acte.

Durant aquest recorregut van poder escoltar consignes com «Euskal presoak etxera», «Aske eta gazte irabazi art», «Amnistia osoa» o «Cal tancar l'Audiència Nacional». Els crits a favor de la repatriació dels presos polítics bascos es van fer encara molt més sonors al pas davant les seus del Parlament navarrès i del PSN.

En la rotonda dels cinemes Golem confluir les columnes que van partir de Arrosadía i de Barañain, on resideixen diversos dels onze joves que anaven a ser jutjats la setmana que ve a l'Audiència Nacional espanyola per la seva pertinença al moviment juvenil.

Durant el festeig, aquestes columnes van mostrar les seves corresponents pancartes, igual que els internacionalistes processats, que van portar una banderola amb el lema «Internazionalismoa ez dóna delitua». Així mateix, van poder veure banderes d'altres pobles en lluita i de la iniciativa Gazte 1+Ez!

Entre els assistents, hi havia els parlamentaris de Bildu Maiorga Ramírez i Bakartxo Ruiz, així com Txentxo Jiménez, parlamentari de NaBai, i membres de l'esquerra abertzale com Txelui Moreno, Tasio Erkizia i Miren Legorburu, així com representants dels sindicats i moviments socials que havien donat suport a la convocatòria.

Des de l'escenari del passeig de Sarasate, Expe Iriarte i Juanjo Sòria, en nom de Eleak, van recordar que ahir feia just un any que el jutge de l'Audiència Nacional espanyola Pablo Ruz enviava a la presó a cinc militants internacionalistes i es van felicitar pel fet que diversos d'ells estaven ahir als carrers d'Iruñea.

També van recordar que el 29 de gener, milers de persones van sortir al carrer a Iruñea per dir prou a les detencions i les tortures, perquè en aquest termini de quatre mesos de registrar dues operacions contra el moviment juvenil i altres més, amb el saldo de deu detencions, contra militants de Batasuna, el moviment pro-amnistia, Segi i la web Apurtu. «Aquell dia vam fer una cosa molt important, dibuixem aquest mur popular que deia no a les detencions i les tortures i aconseguim posar un dic de contenció a l'estratègia repressiva de l'Estat», van destacar.

«Ara ens trobem en un nou moment polític, ens toca parar els judicis», han subratllat, ja que els cinc internacionalistes acaben de ser processats, altres nou navarresos seran jutjats per ser membres de Segi o Ekin, Josu Esparza s'enfronta a una euroordre per militar en el moviment pro-amnistia, s'acaba de conèixer la sentència de Bateragune i només un error de procediment ha impedit que la setmana que ve comenci el judici contra onze joves.

Cent imputats en Nafarroa

«En Nafarroa hi ha actualment cent persones imputades per militar en diferents organitzacions de l'esquerra abertzale i 34 d'elles estan a la presó. I el greu és que el nombre de presos polítics podria augmentar després dels judicis dels pròxims mesos», van alertar.

En nom d'aquests imputats, van intervenir Iker Aristu i Maitane Intxaurraga, que van recordar que a més dels de Iruñerria també hi ha joves de Orereta, Uribe-Kosta o Donostialdea que es troben en la mateixa situació.

Al costat d'això, van subratllar que organitzar-se políticament no és cap delicte, tot i la persecució que suposa, sinó un dret i reivindicar la necessitat de seguir exercint.

Així mateix, van destacar que aquests judicis polítics afecten no només als drets dels jutjats, sinó als de tota la societat, pel que van fer una crida a construir un mur ciutadà que faci front a les onades repressives.

Líbia: El nord del Níger serà la base estratègica de la Yamahiriya

Una notícia sense confirmar es refereix a un acord d'alt nivell entre personalitats de la Yamahiriya i la part nigeriana perquè el nord musulmà d'aquest país sigui una base segura a llarg termini de l'Estat libi en lluita contra la invasió imperialista. Un grup de 200 combatents del Front Polisario haurien arribat a Níger per instruir les tropes de l'exèrcit libi en tàctiques de guerra de guerrilles al desert. Foto: Amb corbata blanca, lents i bigoti en el centre, Abu Zaid Dordah, assassinat pels mercenaris de l'OTAN, el 2008 en un acte oficial.

Sense comandaments al capdavant, els mercenaris que ataquen Sirte acumulen derrotes

La tàctica de la resistència d'eliminar selectivament als comandaments dels mercenaris que intenten infructuosament des de fa dues setmanes està donant bons resultats. Els traïdors van irrompre en un hotel abandonat sense trobar resistència i es van posicionar en el mateix. Poc podien sospitar que l'Exèrcit libi havia instal.lat des de feia dos dies artefactes explosius i que estaven dins d'una trampa mortal.

Els militars van detonar l'edifici i els sicaris han patit 90 baixes entre morts i ferits. L'Exèrcit s'ha posat en contacte amb les hordes perquè retirin els seus morts i ferits ja que els hospitals de Sirte estan desbordats i no els poden atendre

Molts sicaris es retiren desmoralitzats i derrotats del front de l'est a Misratah on els fanàtics pro OTAN no els deixen entrar o els tanquen durant condicions molt dures indefinidament.

Els sicaris torturen fins a la mort a un exprimer ministre libi que es va negar a trair al seu país

Les rates del "CNT"-OTAN han torturat fins a la mort a un dels més capaços col.laboradors de Muammar Al Gaddafi, Abuzaid Dordah (foto), primer ministre del 1990 al 1994, exministre d'exteriors, durant un temps representant de Líbia davant les Nacions Unides, president de la Junta d'infraestructura i habitatge, etc. En negar-se a trair a la seva pàtria i al informar-los que té documents ben guardats a l'estranger sobre les veritables raons de l'agressió dels EUA contra Líbia, els sicaris van procedir com saben i com els han ensenyat els seus amos, els agents d'espionatge dels serveis secrets imperialistes. La fraudulenta agència Al-Jazira havia informat que havia retirat el seu suport a Gaddafi. En realitat ha estat assassinat defensant-lo.

L'ANP condemna la decisió del Congrés d'EUA de congelar 200 milions de dòlars d'ajuda

L'Autoritat Nacional Palestina (ANP) va condemnar avui la possible decisió del Congrés dels Estats Units de congelar 200 milions de dòlars USA en ajuda per als palestins, mentre s'espera una votació sobre la sol.licitud palestina davant l'Organització de les Nacions Unides per a ser reconegut com un Estat.

Mohamed Ishteya, alt negociador palestí i membre del comitè central del partit Fatah del president palestí Mahmud Abbas va dir a l'agència de notícies Maan de Betlem que "és irracional regatejar postures polítiques amb diners".

"Això posaria les relacions entre Estats Units i nosaltres en una situació compromesa" si el Congrés dels Estats Units ho fa, va dir Ishteya, afegint que les pressions dels Estats Units "no canviaran les nostres posicions".

El 23 de setembre, Abbas va anunciar davant l'Assemblea General de l'ONU que va lliurar oficialment una sol licitud davant el Consell de Seguretat de l'ONU per a la seva membresía de ple dret per a un Estat Palestí en els territoris palestins de 1967.

Els palestins encara esperen la votació del Consell de Seguretat, que trigarà almenys una setmana més. Els palestins han assenyalat que la seva pretensió de ser reconegut com a Estat independent serà aprovada en el consell per majoria, encara que Estats Units va amenaçar amb vetar.

Europa: Els sondejos auguren un repunt de l'esquerra

Si avui se celebressin eleccions a Alemanya, França, Regne Unit o Itàlia, tot indica que un (o una) socialdemòcrata rebria l'encàrrec de formar govern en cada un d'aquests motors de la UE, com acaba de succeir a Dinamarca. Però a Dinamarca els socialdemòcrates van recuperar el poder després de recollir el seu pitjor resultat des de 1903 i només gràcies a la fortalesa de tres formacions d'esquerres. Una cosa semblant passaria a Alemanya, on les expectatives dels socialdemòcrates, estancats (encara que ara a l'alça), passen per sumar amb Els Verds.

El cicle dretà a la UE s'apropa a la seva fi potser amb la gran excepció d'Espanya

I a Itàlia, on l'esquerra moderada cau, però aspira a tornar a governar perquè pugen els liberals anticorrupció i el pol rojiverde. I també a França, on els socialistes tenen esperances de recuperar la presidència la seva última victòria en unes presidencials es remunta a 1988, quan François Mitterrand va revalidar la majoria, perquè creixen i al mateix temps ho fan també verds i postcomunistes.

Si arribés a confirmar-se que el cicle dretà a la UE s'apropa a la seva fi potser amb la gran excepció d'Espanya, que el 1996 va ser també contracíclica en una Europa amb progressistes governant a la gran majoria de places, tot apunta que la reconquesta de l'esquerra només serà possible amb un pacte entre la socialdemocràcia i altres tradicions en auge.

La més clarament en auge és la verda sovint, rojiverde, a l'alça en gairebé tota la UE. I a Alemanya, on va néixer, està trencant tots els esquemes: dirigeix ​​per primera vegada un Govern regional (Baden-Württemberg) i fins i tot competeix ja a nivell nacional com a primera opció progressista amb el Partit Socialdemòcrata.

L'augment del vot verd s'alimenta del desencant d'altres esquerres


El creixement verd s'alimenta del desencant d'altres esquerres, però també del flux procedent de demòcrates radicals o liberals progressistes. A Alemanya, algunes enquestes mostren que els ecologistes pugen 10 i 12 punts (han arribat fins i tot fins al 23% en algun sondeig), mentre els liberals perden també entre 10 i 12: passen del 14% al 2%.

Aquest potencial verd per pescar en caladors que no són tradicionals de l'esquerra com el liberal o el demòcrata radical i que, tanmateix, poden ser claus per precipitar un canvi de Govern en sentit progressista, és el que tracta de reproduir a Espanya l'ecosocialista Equo, liderada per l'exdirector de Greenpeace Juantxo López de Uralde.

Els partits de matriu comunista també estan en auge a Europa

La recent i exitosa experiència el 22-M al País Valencià amb la coalició Compromís ha acabat de convèncer Equo per rebutjar l'oferta d'Esquerra Unida i optar per presentar-se sol: la competència electoral entre Compromís que inclou l'espai rojiverde afí a ICV i Equo i IU va sumar més vots que quan van anar junts, el 2007. I els sondejos auguren que a Itàlia succeeix el mateix, amb l'espai rojiverde per davant: separats sumen més que junts.

Les formacions de matriu comunista estan en plena renovació a la UE i també té places en auge. El seu referent, com en el cas dels Verds, se situa a Alemanya: diversos països entre ells Espanya amb IU intenten replicar l'exitós model de la esquerra en aquest país: la confluència electoral entre un nucli de tradició comunista amb grups sorgits de l'ala esquerra de la socialdemocràcia i una potent base sindical. L'Esquerra va conquistar el 2009 el 11,9% dels vots a Alemanya i ara el Front d'Esquerres ha insuflat nova vida als comunistes francesos amb el mateix esquema que l'alemany.

A Holanda, fins al 20%


Però les majors expectatives d'aquesta família política estan a Holanda, on els socis d'Esquerra Unida allà d'origen maoista han escalat fins al 20% en alguns sondejos, de manera que fins i tot tindrien a l'abast de la mà el famós sorpasso (en castellà, avançament ) que l'excoordinador federal d'IU Julio Anguita va somiar per a Espanya. Això sí, tenen un problema: no hi ha eleccions previstes fins al 2015.