dijous, 5 d’agost de 2010

IU vol saber quant costarà el turisme papal

IU demana aclariments sobre els diners públics que es destinarà a la jornada mundial de la joventut que organitza l'església catòlica per 2011. A través del treball conjunt de l'Àrea Federal de Joventut d'IU i del Grup Parlamentari, Izquierda Unida registra una pregunta al Congrés requerint a l'Executiu que expliqui si "aquests regals a entitats privades i de suport a una confessió religiosa són compatibles amb l'actual política d'austeritat i amb el reial decret llei de reducció del dèficit públic, que atempta contra empleats públics, pensionistes i joves".

Izquierda Unida, a través del seu Grup Parlamentari i en coordinació amb l'Àrea Federal de Joventut, ha registrat al Congrés una pregunta dirigida al Govern en relació a la Jornada Mundial de la Joventut-que organitza l'Església Catòlica en col.laboració amb diferents entitats privades i amb el suport econòmic públic del Govern-que se celebrarà d'aquí a un any, l'agost de 2011, a Madrid. Entre altres qüestions, IU pregunta a l'Executiu "Quin és l'import estimat dels impostos que l'Estat deixarà d'ingressar per les exempcions fiscals atorgades a entitats sense ànim de lucre que col.laboraran en aquesta trobada religiosa?".

A més, la iniciativa demana al Govern que aclareixi si considera que "aquests regals a entitats privades i de suport a una confessió religiosa són compatibles amb l'actual política d'austeritat i amb el reial decret llei de reducció del dèficit públic, que atempta contra empleats públics, pensionistes i joves".

En un altre apartat de demana conèixer també: "Quin és l'import estimat dels incentius fiscals dels quals es beneficiaran les entitats de mecenatge que col.laborin amb aquesta trobada religiosa?"

A través de diferents fonts, entre elles les informacions públiques conegudes després de l'audiència concedida el passat mes de juliol pel Papa el cardenal i arquebisbe de Madrid i als membres de la Fundació Madrid Vivo, patrocinadors de la Jornada Mundial de la Joventut, a la que van anar, entre altres, els presidents del Banc Santander, de Telefónica, d'Iberia i d'Endesa, es va conèixer que el pressupost global d'aquest esdeveniment religiós rondarà els 40 milions d'euros,

La pregunta parlamentària, que signa el portaveu d'IU al Congrés, Gaspar Llamazares, ha estat elaborada amb la responsable de l'Àrea de Joventut, Esther López Barceló, que assenyala que "manifestem el nostre profund malestar cap a un acte de desproporcionat pressupost, que gaudeix de grans beneficis fiscals i sobre el qual el Govern, conscientment, no vol informar la ciutadania sobre els diners públics que s'invertirà, tot i que l'Àrea de Joventut d'IU al costat del Grup Parlamentari ja s'ha interessat amb anterioritat a través de iniciatives molt concretes".

En resposta a una pregunta parlamentària anterior sobre aquest assumpte, l'Executiu socialista es va limitar a informar que ja en els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2010 es va classificar a aquestes Jornades Mundials de Joventut 2011 com a "esdeveniment d'excepcional interès públic" als efectes del que disposa l'article 27 de la Llei 49/2003, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.

López Barceló assenyala que "en aquests moments de crisi, l'Àrea de Joventut de IU lamenta la manca de sensibilitat i responsabilitat del PSOE al recolzar amb fons públics la realització d'actes confessionals de tal envergadura econòmica, més tractant-se de l'Església Catòlica que es veu ja el suport públicament de manera contínua pel que fa a beneficis fiscals i subvencions públiques. El / es joves exigim que es reinverteixin aquestes 'indulgències' al suport social i complet de tota la joventut i no només de la catòlica".

La pregunta parlamentària registrada es completa demanant resposta a aquestes altres qüestions: "¿Considera el Govern que una contribució de fons públics a una iniciativa religiosa és compatible amb la definició aconfessional de l'Estat?.

Quin és el departament ministerial que s'encarrega del seguiment i suport a aquesta trobada religiós i quin és el paper que exerceix?.

A més de les exempcions a entitats sense fins lucratius i incentius fiscals al mecenatge, està prevista alguna altra mesura de suport a aquesta trobada religiós per part de l'Administració General de l'Estat? Quines?".

"Jordi Pujol coneixia el pagament de comissions"

El secretari general d'Interior, Joan Boada, afirma que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol coneixia "de manera claríssima" el pagament de comissions milionàries de l'empresa Ferrovial a l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i un 4% de les quals servia per finançar il.legalment a Convergència. Millet, capo de la FAES a Catalunya, amic personal d'Aznar i Artur Mas, exercia d'intermediari en aquests pagaments. Boada (ICV-EUiA) destaca que a Catalunya "no es movia res" que l'expresident de la Generalitat no sabés, i per això havia de conèixer també el que passava en el seu partit.

Boada assegurà que l'informe emès per l'Agència Tributària ractifica el que va dir la investigació del Parlament, i ha afegit que s'està veient "clarament la trama que va traçar CiU al Govern".

El secretari d'Interior ha demanat celeritat a la justícia per evitar que es criminalitzi a tots els partits.

ICV exigeix que CDC retorni els diners

La portaveu d'ICV-EUiA, Laia Ortiz, ha exigit avui a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) que retorni els diners que "van ser espoliats" del Palau de la Música desviats de l'adjudicació de l'obra pública utilitzant a Fèlix Millet com a intermediari. Ortiz ha fet aquesta petició després que l'Informe dels pèrits judicials de l'Agència Tributària confirmi que els diners que Ferrovial entregava a Millet correspondrien a "una comissió del 4% que va anar a parar als responsables de finances de CDC, a l'antiga Fundació Trias Fargas (actualment CatDem), vinculada al partit nacionalista, i a pagar a empreses proveïdores del partit". Segons Laia Ortiz: "Mas significa tornar a la confusió entre negoci i política com demostra el cas del Palau de la Música"

Així, Ortiz ha demanat a Artur Mas "com a màxim responsable de CiU", que "col·labori i canvïi d'actitud" perquè apareguin els responsables del finançament il·legal perquè sinó haurem de pensar que es tapen els uns als altres i que tots estan al darrera del finançament irregular". "No és ètic ni democràtic que un partit que aspira a governar aquest país miri cap a una altra banda davant la contundència de les proves", ha lamentat Ortiz després que tan l'Informe de l'Agència tributària, les conclusions de la comissió d'investigació del Parlament i de l'auditoria Deloitte apuntin cap a la mateixa direcció.

Per tot això, segons la portaveu ecosocialista "el llegat dels Governs de CiU és aquest: han afegit a l'espoli del Palau, l'espoli de l'obra pública de Catalunya" mentre ha recordat que "són diners de tots els contribuents" per la qual cosa ha demanat que els retornin. Així, Ortiz ha dit que "Mas significa tornar a la confusió entre negoci i política, entre interès públic i el finançament privat com demostra el cas del Palau de la Música".

Durant la roda de premsa, també ha volgut desmuntar: "La coartada indigna de CiU qualificant la Comissió d'Investigació com un Tribunal Polític", ja que les proves "demostren la bona feina, l'eficàcia i la utilitat de la Comissió malgrat que CiU hagi fet tot el possible per dinamitar-la". De la mateixa manera, Ortiz ha remarcat que la informe del pèrits judicials "dóna la raó a les conclusions i en demostra la racionalitat de portar a Fiscalia els indicis de finançament irregular de CiU".

Ferrovial va pagar a Millet a canvi d'obra pública de CDC

L'Agència Tributària ha arribat a la conclusió que l'antic equip directiu del Palau de la Música, encapçalat per Fèlix Millet i Jordi Montull, va canalitzar aportacions de la constructora Ferrovial-Agroman per satisfer "la contraprestació" d'obres públiques adjudicades pels últims governs de CiU, com la Ciutat de la Justícia o la línia 9 del metro. Aquests diners, que correspondrien a una comissió del 4%, van anar a parar a responsables de les finances de Convergència Democràtica (CDC), a la Fundació Trias Fargas (ara CatDem), vinculada a aquesta força nacionalista, i a pagar empreses proveïdores del partit. La xifra presumptament desviada per aquests conceptes des del 2001 fins al 2008 puja a 5,9 milions d'euros.

Així de contundent és l'informe remès per Hisenda al jutge Juli Solaz, que investiga el saqueig de l'entitat cultural. El magistrat fixarà probablement per a setembre la ratificació per part dels pèrits dels tres dictàmens remesos per l'Agència Tributària: un sobre el traspàs de fons irregulars, un altre sobre els desemborsaments a empreses relacionades amb Millet i Montull i un tercer sobre els aparents contractes de patrocini de Ferrovial i el desviament d'importants quantitats a canvi de la concessió d'obres públiques a aquesta constructora. Després de la compareixença dels pèrits, el jutge haurà de decidir com encarrila les indagacions i, sobretot, el presumpte finançament de CDC. Els funcionaris d'Hisenda que han elaborat l'informe, Elena Lasheras Gil i Manuel Cisneros Soria, destaquen en les seves conclusions que les relacions del Palau amb Ferrovial, que també va participar en l'ampliació de l'auditori, "no eren típiques de patrocinat i patrocinador".

L'aportació econòmica de la constructora estava molt per sobre de les donacions d'altres mecenes i el seu ingrés a l'entitat cultural anava seguit de registres "gairebé immediats" destinats a realitzar pagaments a la Trias Fargas o a les empreses New Letter, Letter Graphic, Hispart i Altraforma, que, segons els nous gestors del Palau, no van realitzar treballs per a la institució, però, en canvi, sí per a CiU i per a les seves campanyes electorals. Un dels accionistes d'Altraforma és el senador nacionalista Jordi Vilajoana.

Els pèrits sostenen que amb els documents trobats al registre policial practicat a la seu de l'Orfeó Català-Palau de la Música el 23 de juny del 2009 "s'ha arribat de mica en mica a la conclusió que el gruix de les aportacions de Ferrovial no constitueix la contribució al patrocini publicitari, sinó que té una altra finalitat, que és satisfer la contraprestació corresponent per l'adjudicació d'obres públiques; el Palau de la Música és utilitzat per canalitzar els corresponents pagaments".

Millet i Montull van robar 19,5 milions d'€

Entre alguns dels llocs més destacats d'on van treure diners, destaquen diversos fons d'inversió, i entre les destinacions del capital sobresurten viatges particulars, factures falses -bona part per obres als seus domicilis particulars- i pagaments de comissions il·legals a Carles Torrent i el famós "Daniel" que correspondria a Daniel Osàcar. En el tercer volum del seu extens informe, els inspectors d'Hisenda detallen diversos dels incomptables moviments de diners entre els nombrosos comptes de l'Orfeó i de la Fundació. Així, bona part dels fons desviats, com ja apuntava l'auditoria de Deloitte, eren transferències o diners en metàl·lic que sortien de la Fundació i no s'arribaven a ingressar mai a l'Orfeó. En concret, de la Fundació es van treure 5,8 milions sense justificar i de l'Orfeó en van obtenir 13,6.

Així, de l'Orfeó es van treure més de 13 milions de set comptes bancaris i 234.000 euros un fons d'inversió de Morgan Stanley, i es van destinar, segons Hisenda, a ingressos a la caixa de seguretat de Millet (5,3 milions d'euros), factures falses (200.000 euros), pagaments a Carles Torrent (570.000 euros) i pagaments a "Daniel" (1,7 milions d'euros). Els altres 5,7 milions no s'han pogut identificar. A més s'hi ha d'afegir 120.000 euros que van anar en talons a la fundació Trias Fargas. Els màxims dirigents de l'entitat també van adquirir fons d'inversió del banc Santander o van comprar moneda estrangera valorada en més de 27.000 euros.

Dels 5,8 milions de la Fundació, 2,2 van anar a la caixa de seguretat o el llibre de comptes particular de Millet, 554.000 van ser per a 'col·laboracions' no determinades, 155.000 per a viatges, 13.000 per a Esteve Escuer (de CDC de L'Ametlla) i 240.000 es van reconvertir en nòmines. 2,6 milions no s'han pogut identificar. A més, Millet va gastar en aquests set anys gairebé 68.000 euros amb una targeta de crèdit a càrrec de la Fundació.

En el complicat entramat comptable que manegaven Millet, Montull i Gemma Montull destaquen les carpetes anomenades "Víkings" que Gemma Montull tenia al seu despatx. En aquests documents, identificats com "factures que necessitem" i "quanties pendents de justificar" es demostra que algunes inspeccions d'Hisenda van fer reaccionar els màxims dirigents del Palau a l'hora d'ocultar millor els seus moviments irregulars. Així, es van fer factures "a posteriori" i expressament per dissimular certs pagaments i poder-los justificar davant l'Agència Tributària.

Una de les maneres més habituals de dissimular pagaments eren els Cors de l'Orfeó i les orquestres internacionals que tocaven al Palau, com la Budapets Festival Orquestra i Tokyo Simphony Orquestra, a les que suposadament haurien pagat 88.800 euros.

CiU contra la paret pel Cas Palau

Malgrat les mentides i la trama de complicitats les proves de la corrupció que ha dominat Catalunya des de les files de CiU han posat el pujolisme contra la paret. ERC demana als convergents que aclareixin el 'Cas Palau' abans de les eleccions. El PSC també vol que es donin explicacions "convincents". Montilla creu que hi ha més que "indicis" de finançament irregular. ICV insta Artur Mas a que col·labori amb la justícia i faci sortir els responsables de les adjudicacions irregulars que ha destapat Hisenda. ERC, ICV i PSC han demanat que s'aclareixin com més aviat millor, abans de les eleccions catalanes, les possibles responsabilitats judicials pel finançament irregular que CDC rebia de l'empresa Ferrovial a través de la "trama" creada des del Palau de la Música.

El diputat d'ERC Pere Bosch ha afirmat aquest dimecres en roda de premsa que el contingut de l'informe pericial de l'Agència Tributària sobre el cas Palau deixa clar que hi va haver una "trama" de finançament cap a Convergència per un import de 5,9 milions d'euros, diners canalitzats des del Palau de la Música i que l'empresa Ferrovial va pagar en comissions, d'un 4%, en contraprestació d'adjudicacions d'obra pública.

Els diputats Pere Bosch i Àngels Cabasses han fet una valoració del contingut d'aquest informe, en què han recalcat que les conclusions més significatives d'Hisenda coincideixen amb les conclusions de la comissió parlamentària sobre el cas Palau, entre elles l'existència d'un "triangle" format per l'empresa Ferrovial, el Palau i la fundació Trias Fargas (vinculada a CDC) i els seus administradors, Carles Torrent i el seu successor Daniel Osàcar. Bosch ha remarcat que tot apunta cap a la mateixa direcció, "un finançament irregular", i també posa de manifest la posició activa dels responsables del Palau Orfeó Català Millet i Montull en el cobrament i pagament de les comissions. En aquest sentit, els representants d'ERC han insistit que ara haurà de ser el jutge instructor del cas Palau el que decideixi si hi ha una nova via d'investigació judicial per aquest presumpte finançament irregular.

Per la seva banda, ICV ha apel·lat aquest dimecres al president de CiU, Artur Mas, a col·laborar amb la justícia i a "fer sortir" els responsables de les adjudicacions irregulars que ha destapat l'informe d'Hisenda. "CiU no pot continuant mirant cap a una altra banda davant la contundència de les proves", ha valorat la portaveu d'ICV, Laia Ortiz. L'ecosocialista ha afirmat que s'ha de tenir "molta barra o no saber llegir per negar les proves" i ha sospitat que "el tancament de files" de CiU indiqui "que estan tots implicats i es tapen els uns als altres".

Del mateix parer és el diputat i portaveu del PSC a la comissió d'investigació parlamentària del cas Palau, Jordi Terrades, que ha exigit al líder de CiU que doni explicacions "convincents" abans de les eleccions i "demostri, si pot" que CDC no va ser "còmplice de l'espoli del Palau". En un comunicat, Terradas ha considerat "intolerable el silenci" de Mas davant el que "podria ser l’escàndol de corrupció més important i més greu de la història de Catalunya", que ja ha anomenat "cas Millet-CDC". Per això, ha alertat que "Mas no pot anar a una campanya electoral sense haver donat una explicació convincent i creïble al seu electorat i al conjunt dels ciutadans".

Després de la reunió amb el vicepresident tercer del Govern espanyol, Manuel Chaves, el President de la Generalitat, José Montilla, ha fet declaracions respecte al 'Cas Palau' i hi ha dit que hi ha més que "indicis" que va haver-hi finançament irregular i que, en la mateixa línia que ha dit ERC, l'informe d'Hisenda avala les conlusions de la comissió d'investigació del 'Cas Palau'.

Torró: "L'actitut del PSOE és hipòcrita"

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha qualificat de barbàrie urbanística l’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana de Sant Joan d’Alacant: “Aquest document suposa la urbanització de pràcticament tot el terme municipal i resulta hipòcrita per part del PSOE que actue, amb la nocturnitat i alevosia que ho ha fet en Sant Joan, per aprovar el document, i es rasgue les vestidures davant altre pla bàrbar com és el Rabassa d’Alacant”. Torró ha manifestat que l’aprovació d’aquest PGOU sense prèviament haver contestar les al.legacions “és una mostra més de l’actuació del PSOE en aquest municipi. La política urbanística que tant ha criticat en el Pla Rabassa d’Alacant és justament la que està aplicant en Sant Joan. Sembla que no és el mateix si governa que si està en l’oposició”, denuncia.

Esquerra Unida de Sant Joan ja ha criticat en diverses ocasions la insostenibilitat d’aquest PGOU, caracteritzat per una requalificació massiva del sòl, i per l’absència de protecció de l’horta, així com per una mancança de previsió en qüestions com el creixement urbanístic o l’abastiment d’aigua”

Torró ha instat al PSOE a deixar de recolzar aquest model urbanístic: “Absolutament exhaurit i culpable de la crisi que vivim en aquestos moments. És una irresponsabilitat donar suport a aquestos documents que ens porten de nou a les errades del passat”.

El PP fa ulls grossos amb el parany

Marina Albiol assegura que el Consell, en mans del Partit Popular, porta molts anys fent “ulls grossos” amb els paranyers per una qüestió electoralista. La diputada d’Esquerra Unida, Marina Albiol, ha anunciat que demanarà la compareixença del Conseller de Medi Ambient, Juan Cotino, a Les Corts Valencianes per a que done totes les explicacions oportunes sobre la presumpta complicitat del Consell amb els paranyers: “És intolerable que el Consell estiga sent absolutament permissiu amb aquells que estan infringint la llei de caça valenciana i les normatives estatals i europees sobre protecció d’aus”.

Albiol recorda que en aquests moments la caça amb parany és una modalitat il·legal al País Valencià, a pesar dels intents del Partit Popular per legalitzar-la, i la Conselleria de Medi Ambient ha de treballar per a que es complisca la llei i considera “una autèntica vergonya per al Consell que la seua complicitat amb els paranyers haja arribat fins al punt que la Fiscalia de Castelló ha tingut que denunciar el tema a la Fiscalia General”.

Albiol assegura que el Consell, en mans del Partit Popular, porta molts anys fent “la vista gorda” amb els paranyers per una qüestió electoralista, “per un grapat de vots al Partit Popular se li ha oblidat que una de les tasques del Consell es fer complir les lleis, a tots per igual”.

La diputada d’Esquerra Unida conclou afirmant que: “La Conselleria de Medi Ambient no pot continuar recolzant als paranyers i apostant per un mètode de caça que fa que milers d’aus protegides es morin al nostre territori cada any”.

Veneçuela titlla d'insolent l'ambaixador colombià

El Congrés Bolivarià dels Pobles, a través del seu Secretaria Internacional d'Organització, manifesta el seu absolut suport a la mesura presa pel President Hugo Chávez de ruptura de relacions amb Colòmbia, davant la insolent actitud de l'ambaixador colombià a l'OEA. Darrera de l'actitud del president Uribe hi ha la mà de l'imperialisme ianqui. És evident que aquesta nova agressió al poble veneçolà, és part de la campanya impulsada des del govern nord-americà, utilitzant a diferents governs lacais de la regió, per desestabilitzar la Revolució Bolivariana. Foto: Fernando Bossi.

Davant la justa mesura presa pel govern veneçolà, el Congrés Bolivarià dels Pobles assenyala que la germanor entre els dos pobles, el colombià i el veneçolà, segueix intacta, més encara, s'haurà de reafirmar cada dia més, per tal de fer front units als intents del imperialisme ianqui i els seus aliats d'enemistar a pobles que la seva història, la seva cultura, els seus anhels i les seves esperances han unit a perpetuïtat.
Fernando Bossi, Secretari d'Organització del Congrés Bolivarià dels Pobles