El salari mínim és "manifestament injust" i molt baix, segons el Consell d'Europa

Un informe publicat avui pel Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d'Europa assenyala que el salari mínim a Espanya, establert en 629 euros el 2009, no s'ajusta a la Carta Social Europea, per ser "manifestament injust" i "molt baix". L'article 4.1 d'aquesta Carta reconeix "el dret dels treballadors a una remuneració suficient que els proporcioni a ells i a les seves famílies un nivell de vida decorós". Ja en l'informe publicat fa tres anys, el Comitè va manifestar que el salari mínim espanyol "se situava clarament per sota del llindar del 60% del salari mitjà". I en l'informe de 2010 constata la manca d'informació rebuda sobre els salari mínim i mig.
Incompliments d'Espanya

Aquest és un dels set incompliments comesos per Espanya, segons el Comitè, respecte a la Carta.

Els membres d'aquest comitè europeu també assenyalen que la llei autoritza una jornada de treball setmanal superior a les 60 hores, de manera que "seria possible treballar 12 hores al dia", fet que tampoc és conforme amb el que estipula la Carta.

Segons l'informe, la situació no ha canviat des de 2007, quan es va assenyalar que l'Estatut dels Treballadors permet que la durada del treball pugui superar les nou hores previstes per la llei.

A més, l'estudi repeteix l'incompliment de 2007 respecte al recurs d'arbitratge del Govern per posar fi a una vaga, que ha estat imposat, gràcies al Reial Decret Llei de 1977, en circumstàncies fora dels límits fixats per l'article 31 de la Carta.

Aquest article prohibeix les restriccions "llevat de les establertes per la llei i que siguin necessàries en una societat democràtica per garantir el respecte del dret i les llibertats de tercers o per protegir l'ordre públic".

Espanya incompleix també l'article 2.3 de la Carta, relatiu al dret a les vacances anuals pagades, ja que "en cas de malaltia o accident ocorregut durant les vacances, els treballadors no tenen dret a recuperar els dies perduts".

L'informe sí aplaudeix, en canvi, que la llei orgànica 3/2007, de 22 de març de 2007, per la igualtat efectiva de dones i homes impedeix que coincideixin les vacances anuals amb situacions de maternitat, part o lactància.

El Comitè lamenta que la "remuneració major per les hores suplementàries" només abasta al 54,83% dels convenis col.lectius, que afecten el 49,35% dels treballadors. Les xifres són de 2007, però no hi ha informació sobre canvis.

Tampoc hi ha hagut canvis respecte a l'informe de 2007 pel que fa als preavisos per cessament de l'ocupació. No s'ajusta a la Carta que els contractes inferiors a un any es puguin extingir anticipadament sense avís previ i els superiors a l'any, amb 15 dies d'antelació.

L'últim incompliment que assenyala el grup d'experts es refereix al dret sindical, perquè "no s'ha provat que els representants dels sindicats menys representatius tinguin accés als llocs de treball".

18-D: La classe treballadora convocada pels sindicats i l'esquerra

Dissabte, 18-D, hi ha convocades manifestacions a totes les províncies d'Espanya, per CCOO i UGT, el que és part de la mobilització sindical a tota Europa coincidint amb la cita de caps d'Estat de l'UE. A Espanya les mobilitzacions es centren en protesta de la pujada de l'edat de jubilació i les polítiques antisocials del govern ZP. Les mobilitzacions comencen a diferents hores del matí segons quina ciutat, de manera que has de informar-te a la web dels convocants a la teva ciutat. A BCN, 17:h, Plaça Universitat. A Màlaga: 11:h, a la seu de CCOO fins a la Pl. de la Constitució.

El Partit dels Comunistes de Catalunya recolza les mobilitzacions convocades per CCOO i UGT i crida a la seva militància a participar en le manifestacions del 18 de desembre, al costat dels sindicats, contra els retalls socials que provoca la política econòmica del Govern de Zapatero.

Per tirar enrere la reforma laboral, per evitar la reducció dedrets i l’acomiadament més fàcil i barat.

Garantir la protecció econòmica i social de les persones en situació d’atur.

Enfortir el paper de la negociació col·lectiva en el marc deles relacions laborals i actuar contra el bloqueig dels convenis que fan els empresaris i les organitzacions empresarials, que pretenen reduir els salaris i fer més precàries les condicions de treball.

Recuperar el poder adquisitiu perdut pels treballadors i les treballadores de la funció pública i dels sectors concertats i privats, afectats per les retallades salarials.

Impedir la congelació de les pensions per a l’any 2011.

Impulsar una política econòmica activa que generi ocupació, afavoreixi el necessari canvi de model productiu i lluiti, molt especialment, contra la precarietat i l’atur juvenil.

Reforçar el sistema públic de pensions i rebutjar l’ampliació de l’edat de jubilació fins als 67 anys.

Aconseguir una política fiscal més justa i progressiva, en què pagui més qui més en té, i que generi més ingressos i permeti lluitar contra l’economia submergida i el frau fiscal.

Els interessos d'usura de la CAM ofegaven Pere Puig

Pere Puig, el paleta d'en Bas que dimecres va protagonitzar la matança d'Olot, va ser molt clar a l'hora d'explicar als policies que se'l van endur per què havia matat els seus patrons de Construccions Tubert: Li devien diners i a sobre es reien d'ell, i això no ho podia permetre. Puig no hauria entès bé els interessos d'usura, legals a Espanya però considerats delicte d'usura a França mateix, que li cobraven pel crèdit a la CAM i quan el creia pagat es va adonar que encara li quedaven milers d'euros per retornar.

Pere no va donar explicacions sobre l'assassinat dels dos empleats de la CAM, l'entitat bancària on ell tenia el seu compte corrent. Els investigadors, però, han acabat esbrinant que estava indignat amb el banc a causa dels abusius interessos que devia, per culpa d'una targeta amb un crèdit de 4.000 euros que li havien concedit, sense explicar-li les dracòniques condicions que aquestes targetes tenen a Espanya.

Després de disparar i matar Rafael Turró i Anna Pujol dins de l'oficina de la CAM, Pere Puig es va quedar una estona a dins del local. “Esperant els Mossos”, segons va especificar dimecres durant la reconstrucció dels fets. Durant aquests minuts d'espera, va entrar una clienta que no s'havia adonat de la situació i li va ordenar que marxés si no volia que la matés. Quan es va atipar “d'esperar els Mossos” va sortir per la porta amb el rifle a la mà i es va adreçar a uns municipals, que tenia d'esquena, i que li estaven posant una multa pel Suzuki que havia deixat mal aparcat. “Acabo de matar quatre persones”, els va dir, i els va entregar l'arma. Es va mostrar ben tranquil i “satisfet” d'haver mort qui volia matar. Als policies els va explicar que inicialment només odiava el pare Tubert per la seva actitud burlesca envers ell, però que posteriorment el fill també es va posar a donar suport al seu pare i llavors els va posar tots dos a la llista de gent que volia eliminar.

Buscava en Marcel·lí

No va tenir cap problema, també durant la reconstrucció, a remarcar que al bar de la Canya on va matar els Tubert, també hauria disparat contra en Marcel·lí si l'hagués trobat al local amb els patrons. En Marcel·lí, jubilat amic dels Tubert, abans-d'ahir no esmorzava amb ells com feia gairebé cada dia perquè dimecres era dia de cacera a Bianya i havia sortit amb la colla al bosc.

Dimecres va ser el primer cop que Pere Puig, que treballava a l'obra del darrere, entrava al restaurant en cosa d'un any i mig aproximadament. Abans, Pere Puig solia anar-hi a dinar gairebé cada dia. Va deixar de posar-hi els peus després del desaire que li havia fet una cambrera que li feia peça. Aquest episodi amb la cambrera també el va indisposar amb un dels responsables del bar, a qui també, va dir als Mossos, hauria pogut disparar si l'hagués vist al local.

EUA experimentà amb persones també a Àfrica i l'Índia

Els experiments il.legals de científics nord-americans no només es van realitzar a Guatemala en la dècada de 1940, sinó també a l'Índia i Àfrica. L'equip dirigit pel doctor nord-americà John Cutler, va fer el mateix als Estats Units, Índia i nacions africanes, ha indicat el Diari de Centre Amèrica, d'acord amb les declaracions de León Arango, qui integra la comissió encarregada d'investigar els casos guatemalencs infectats amb malalties venèries, per les proves secretes d'EUA.

"Per descomptat que tots aquests experiments van tenir un tint de discriminació racial. Per això és que també es van muntar laboratoris a l'Índia i a l'Àfrica", va destacar.

Entre 1946 i 1948 el doctor John Cutler va inocular a unes 712 persones amb sífilis i altres 41 amb gonorrea, mentre que uns 142 soldats van ser infectats amb xancre. Aquest fet va provocar una profunda commoció a Guatemala que la va motivar a continuar amb les investigacions.

Per descomptat que tots aquests experiments van tenir un tint de discriminació racial
Al final van resultar infectats més de mil 500 guatemalencs presos com a conillets d'índies, per conèixer els efectes de medicaments com la penicilina en el tractament de malalties venèries.

Entre els afectats es va identificar a malalts mentals, soldats i presoners. Prèviament, l'experiment va ser aplicat a prostitutes per a utilitzar-les com a via per al contagi, encara que no va tenir bons resultats i llavors es va contaminar també a les altres persones de manera directa.

León Arango indicà que l'informació revela que Cutler va experimentar amb reclusos en presons nord-americanes i pobladors negres pobres d'una comunitat a l'estat d'Alabama (sud, entre 1958-1972), igualment que en països d'Àfrica i Àsia.

De la mateixa manera que va ocórrer a Guatemala, a les esmentades regions van ser permesos els estudis per intentar trobar cura els mals, a canvi de construir laboratoris clínics.

La nota del rotatiu ha indicat que qui va promoure les accions va ser l'ex cap de la Divisió de Malalties venèries de la Sanitat Pública, Juan Funes.

Funes entrenava llavors a l'Institut d'Investigacions de malalties venèries de Nova York.

Detingut el cap antidroga de la G.C. a Màlaga

El tinent responsable de l'Equip contra la Delinqüència Organitzada i Antidroga (EDOA) de la Guàrdia Civil de Màlaga ha estat detingut dins d'una operació contra el narcotràfic en la qual també van ser arrestats dimecres un guàrdia civil i un ex agent. Segons fonts pròximes a la investigació, la detenció del cap de la unitat antidroga a Màlaga s'ha produït dins d'una operació que està duent a terme la Unitat d'Afers Interns dependent de la DGP i la Guàrdia Civil, sense que hagin transcendit altres dades sobre el cas.

Fa un mes es va conèixer que tres guàrdies civils figuraven entre els deu empresonats en una operació antidroga duta a terme també a Màlaga. En la investigació igualment va participar la unitat d'Afers Interns i on l'operació es va originar arran d'una partida de 1.400 quilograms d'haixix intervingut a Marbella.

Un dels agents implicats llavors, adscrit a la Brigada de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Màlaga, va ingressar a la presó el 15 d'octubre.

En la segona fase d'aquella actuació, van ser detinguts els altres dos agents pertanyents als equips contra la Delinqüència Organitzada i Antidroga (EDOA).

Entre els primers deu detinguts dues advocades i tres agents

Tres agents de la Guàrdia Civil i dues advocades es troben entre les 10 persones que en presó provisional després de ser detingudes en el marc d'una operació antidroga desenvolupada a Màlaga pel propi institut armat.

Dos dels guàrdies pertanyen als Equips Contra la Delinqüència Organitzada i Antidroga (EDOA) i l'altre estava adscrit a la Brigada de la Policia Judicial de Màlaga.

L'investigació s'ha dut a terme des de la unitat d'Afers Interns de la Guàrdia Civil, centralitzada a Madrid, i s'ha dividit en dues fases, amb almenys 12 detinguts.

Els primers arrestos es van produir arran d'una partida de 1.400 quilos d'haixix que es va interceptar el 21 de setembre en una platja de Marbella (Màlaga) quan una organització dedicada al narcotràfic pretenia introduir-los a Espanya.

Uns dies després va tenir lloc una batuda amb vuit detinguts, entre ells, dos germans que, segons el Diari Sud, lideraven aquesta organització.

Willy Meyer: "L'OTAN ha dinamitat el dret internacional"

Al ple del Parlament Europeu que ha discutit sobre les conclusions de l'última cimera de l'Aliança Atlàntica a Lisboa, l'eurodiputat d'IU Willy Meyer s'ha dirigit a l'Alta representant de l'UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, per reiterar la posició del grup parlamentari d'esquerres, GUE-NGL, en contra de l'existència de l'OTAN: "El meu grup no és partidari que cap Estat o grup d'Estats s'arrogui l'ús de la força militar sense mandat lde es Nacions Unides".

En la seva intervenció l'eurodiputat ha explicat que "el 1999 l'OTAN va aprovar per primera vegada en la cimera de Washington la possibilitat de realitzar intervencions militars sense el mandat de l'ONU, el que suposa un atac frontal al dret internacional que va costar tant construir després de la I i la II Guerra Mundial".

Per Meyer "l'OTAN no pot donar una resposta militar a problemes com la pobresa, els recursos energètics, els fluxos migratoris, el crim organitzat, fenòmens que haurien de ser objecte d'una resposta civil. La principal arma de destrucció massiva és la pobresa, perquè causa més morts que qualsevol arma militar", sentencià.

Lara, Toxo i Méndez d'acord en l'anàlisi i propostes contra la crisi

Delegacions encapçalades pel coordinador federal d'IU i els responsables sindicals de CCOO i UGT analitzaren les properes retallades laborals i socials que prepara Rodríguez Zapatero i les formes de fer-les front. El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, ha constatat: "La nostra àmplia i duradora coincidència, amb CCOO i UGT, en l'anàlisi dels problemes econòmics i socials que afecten greument al nostre país i també en les propostes per a una sortida alternativa la crisi. A més, aquesta coincidència serà duradora en el temps, sempre dins del respecte ple a la independència i sobirania que mantenim cadascuna de les tres organitzacions".

El màxim responsable d'IU denuncia que "des de la passada Vaga General el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero no ha donat ni un sol senyal a la ciutadania de voler canviar la seva política econòmica. Encara estem esperant el 'impost als rics' que va anunciar el president socialista perquè també ells siguin coresponsables de la crisi. La sortida social de la que presumeix Zapatero i el seu partit no va més enllà d'un simple lema de campanya".

Cayo Lara va analitzar que "la hisenda pública s'està nodrint en aquests moments fonamentalment de les rendes del treball molt més que per les rendes del capital. El resultat és que s'està redistribuint amb molta injustícia l'esforç contra la crisi al nostre país".

En la seva opinió, "el paquet que nosaltres anomenem 'dels 37' (en referència als empresaris de les principals companyies amb els que el líder socialista es va reunir a la Moncloa fa dues setmanes) que ha adoptat i aplicat el Govern per decret aprofundeix en la mateixa política negativa de 'ajustament dur', porta a l'abisme als més febles del nostre país i incideix en les rebaixes fiscals a les grans empreses, tot això quan s'està intentant resoldre el problema del dèficit. A sobre, s'insisteix en el càncer de les privatitzacions d'organismes públics, com en el cas de la loteria o d'AENA".

Cayo Lara, igual que els líders de CCOO i UGT, van fer un ampli repàs de la reforma de les pensions que el Govern pretén tenir concloïa amb urgència el mes de gener i que ara s'està debatent en el marc del Pacte de Toledo. En aquest sentit, el coordinador federal d'IU i els seus dos interlocutors van coincidir a mostrar el "total rebuig" a les radicals i injustes modificacions que s'estudien.

"Izquierda Unida no està per aquest pacte que sembla que ja tenen acordat PSOE i PP, amb el suport de CiU. No estem per l'augment de l'edat de jubilació als 67 anys, no estem per augmentar el període mínim de cotització per tenir dret a una pensió contributiva, ni tampoc estem per ampliar el temps de càlcul per tenir dret a una pensió digna", va dir.

Per al responsable federal d'IU, "la veritat és que, al pas que van les coses, molts joves no tindran ocasió d'arribar als 35 anys de cotització per tenir la pensió màxima. Només cal fer un cop d'ull al nivell de precarietat que hi ha a Espanya per comprovar-ho".

BCN: Gomà defensa la congelació de les tarifes de transport

El president del grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha defensat avui la necessitat d’aplicar la “congelació de les tarifes del transport públic a l’àrea metropolitana per al 2011. En un context de crisi econòmica, que ha impactat injustament sobre moltes famílies, creiem que l'administració ha de fer un esforç financer renunciant a l’actualització anual de preus”, afirmà.

Així ho ha defensat el representant d’ICV-EUiA al consell d'administració de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Lluís Tejedor, que ha votat en contra de la proposta d’increment debatuda avui. La coalició d’esquerra verda ha reclamat també la creació de nous títols del sistema tarifari integrat que afavoreixin la fidelització de clients.

En aquest sentit, Gomà ha assegurat que “quan es comparen els esquemes tarifaris de Barcelona amb les d'altres ciutats europees s’evidencia que l’ús dels abonaments que es fa a la nostra ciutat és molt baix. Mentre que a l'àrea de Barcelona el percentatge d'usuaris amb abonament és inferior al 20%, a quasi totes les ciutats europees passa del 60% i en alguns casos, com ara les ciutats alemanyes, sobrepassa el 80%. Si s'exclogués del còmput de Barcelona la Targeta T-50/30, que no és exactament un abonament amb tarifa plana sinó un descompte unitari per a 50 viatges fets en un mes, el nombre de viatges amb abonament no arriba ni al 10%”.

Per això, ICV-EUiA ha reclamat al consell d‘administració de l’ATM un “gir radical en la seva estratègia tarifària” i una aposta clara pels abonaments amb tarifa plana a preu reduït. “En aquells indrets d'Europa on s'han aplicat, els seus resultats han estat extraordinaris perquè han multiplicat el nombre de viatges que fa cada usuari i han reduït el dèficit per viatge realitzat degut al major ús que se’n fa”, ha explicat Gomà.

Entre els títols de nova creació proposats per ICV-EUiA, el líder d’ICV-EUiA al Consistori ha destacat una targeta anual T-ANY al preu de 400€, que seria vàlida per a les 6 zones tarifàries de l'ATM, i el pagament de la qual es podria domiciliar bancàriament. “Aquesta targeta, que ha estat llargament demanada pels sindicats i les associacions d'usuaris, permetria introduir a la negociació col•lectiva el tema de l'accessibilitat a la feina en transport públic”, ha exposat Gomà.

Descomptes per als joves

La coalició planteja també la necessitat d’introduir nous descomptes adreçats als joves, ja que “els estudis comparatius amb d'altres metròpolis europees també posen de manifest que els nostres joves estan pagant pel transport públic, proporcionalment, molt més que altres joves europeus. El descompte que avui ofereix la targeta trimestral T-Jove, només entre el 10 i 15%, resulta un avantatge inapreciable, amb l'agreujant que el seu cost s’ha d’assumir en un sol pagament”, ha explicat Gomà.

Díaz Ferran, PP i PSOE imputats a l'operació Mar Blau

El president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, i el president de l'Autoritat Portuària de Balears, Francesc Triay (PSOE) i Joan Verger (PP), han estat imputats per la Policia en la investigació de l'operació Mar Blau, sobre suposada corrupció entre els funcionaris de ports de l' arxipèlag balear. Fonts de l'investigació van informar que Díaz Ferrán serà citat com a responsable de l'empresa Trapsayates, beneficiària d'una concessió que està sent investigada en aquest cas, i és possible que presti declaració a Madrid.

La declaració del president de la CEOE, de qui el substitut serà elegit el dia 21, tindrà lloc després que es prengui declaració als principals i primers implicats en la trama, que van començar aquest dijous a prestar declaració a la Prefectura Superior de Policia de Balears, encara que no es descarta que Díaz Ferrán comparegui ja després de les festes nadalenques.

Principals implicats esmentats

Entre els principals implicats esmentats avui figuren l'actual president de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), Francesc Triay, el seu antecessor Joan Verger (PP), i el director de la institució, Ángel Matías.

Triay va encapçalar la candidatura del PSIB-PSOE al Govern balear en els anys 1987 i 1995 i va ser nomenat en el càrrec en l'actual legislatura del socialista Francesc Antich. Joan Verger va ser president del PP de Balears i del Consell de Mallorca i va dirigir l'organisme de ports durant el mandat de Jaume Matas.

A les 16.46 hores, Triay va arribar acompanyat d'un advocat a la Prefectura Superior de Policia de les Balears per a prestar declaració davant la policia i els fiscals anticorrupció. Després d'ell va comparèixer el director de l'APB, Ángel Matías, el despatx va ser registrat aquest dimecres a l'inici de l'operació Mar Blau, i l'últim a fer-ho serà Joan Verger.

Aquest dijous al matí van anar a la direcció policial tres responsables de l'empresa Trapsa de Palma, dos d'ells com a imputats, segons les fonts. En total, la Policia va citar aquest dijous a cinc imputats i un testimoni.

La policia té previst continuar aquest divendres amb les declaracions d'altres presumptes implicats en aquest cas de suposada corrupció que ha esquitxat a diversos ports de Balears.

Tripijoc en l'adjudicació de concursos

En l'operació Mar Blau, que instrueix des de fa dos anys el jutjat d'instrucció 8 de Palma, s'investiga, entre altres coses, un supòsit tripijoc en l'adjudicació de dos concursos per part de l'Autoritat Portuària de Balears a Maó ia Eivissa. En relació a aquests concursos, s'indaguen presumptes delictes comesos per funcionaris portuaris amb motiu d'una concessió a l'empresa Trapsayates. Els delictes que s'investiguen són els de suborn i negociacions prohibides a funcionaris, entre altres

Els delictes que s'investiguen són els de suborn, negociacions prohibides a funcionaris, alteració de preus en concursos i subhasta pública i estafa, entre altres.

Dimecres la policia va registrar la seu de l'APB a Palma i les oficines de l'empresa Trapsa, adjudicatària dels concursos i propietat de Gonzalo Pascual i Gerardo Díaz Ferrán, al port de Maó ia Palma, així com el domicili a la capital balear d'un empleat de la societat.

En relació amb aquest nou cas sobre suposada corrupció entre funcionaris de ports de l'arxipèlag, el president de les Balears, Francesc Antich, va assegurar aquest dijous al matí que "coneixent com coneix" el president de l'Autoritat Portuària de Balears, Francesc Triay, no té cap dubte que ha estat i és "molt escrupolós" en la seva gestió i, de fet, va afegir, no està sent investigat en l'operació Mar Blau.

En ocasió d'un acte públic, Antich va comentar que els investigadors no qüestionen el treball de Triay, sinó que estudien la gestió de l'anterior president, Joan Verger, i d'alguns tècnics.

Blindant l'euro: El BCE duplica el seu capital

Per primera vegada des de la fundació de l'Eurozona el Banc Central Europeu ha duplicat el seu capital social, el que és vist com un senyal de fortalesa en temps de crisi i recolzament a la Cimera de l'UE a Brussel.les. El BCE anuncià que gairebé duplicarà la seva base de capital dels prop de 5.800 milions d'euros (7.675.000 de dòlars) a 10.800 milions d'euros (gairebé 14.300 milions de dòlars), per fer front a la creixent volatilitat en els tipus de canvi, les taxes d'interès i els riscos de crèdit.

La recapitalització tindrà efecte a partir del 29-D i els fons provindran dels bancs centrals dels 16 països integrants de la zona euro. El pagament es realitzarà en tres fases fins al 2012, anuncià el BCE.

La injecció de capital, la primera des de la creació de l'entitat i de l'eurozona, amplia els recursos propis per oferir una base de capital adequada en un sistema financer que ha crescut considerablement. En els mercats s'especulava des de fa dies amb un augment de capital, que molts experts consideraven necessari per compensar les possibles pèrdues derivades de la compra de bons sobirans de països europeus en dificultats.

Mesura que tranquil.litzarà els mercats

La mesura és vista per experts com un senyal de força que tranquil.litzarà els mercats en un moment en què es debat a l'UE al voltant del establiment d'un mecanisme anticrisi. Aquest és un dels principals objectius de la cimera de l'UE que té lloc aquest dijous i divendres a Brussel.les, on es discuteixen diferents models.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va exhortar als participants de la cimera a enviar un clar senyal d'unitat al voltant de l'euro, alhora que va reiterar que Alemanya no abandonarà a ningú a Europa.

Els líders de la Unió Europea estudiaran diferents propostes per a la creació d'un Mecanisme Europeu d'Estabilitat per resoldre les crisis de deute a partir del 2013.

Les declaracions en els últims dies deixen veure com està en joc en aquests dos dies. El president del Consell de l'UE, Herman Van Rompuy, que fa un mes va definir la situació com una crisi de supervivència de l'euro, últimament es mostra impassible, per a molts, un senyal de la gravetat de la situació: "Recordo la nostra determinació a fer tot el necessari per garantir l'estabilitat de l'eurozona. Estic convençut que l'euro sortirà enfortit de la crisi", va dir Rompuy.

Que és "fer el necessari"

No obstant això, hi ha diferents interpretacions sobre el significat de "fer tot el necessari". Aquí difereixen no només els Estats mateixos sinó també els partits i les institucions dels països membres. Per això el president del Consell, José Manuel Barroso va demanar fer pinya. "El que no necessitem aquí és que els països arribin com a un concurs de bellesa, una cacofonia dels diferents escenaris ni tampoc promeses incomplertes".

El cap dels Liberals en el Parlament Europeu, Guy Verhofstadt, va posar el dit a la nafra: "En cap altra part del món hi ha una divisa que no depengui d'un sol Govern, una sola estratègia econòmica i que no sigui recolzada per un mercat de bons estatals, això no existeix en cap altra part del món".

Per això mateix Verhofstadt i altres polítics europeus exigeixen una major coordinació en la política econòmica i pressupostària. Fins i tot està sobre la taula la proposta d'introduir un bo europeu. El que rebutjen contundentment el Govern alemany i francès i anglosaxó.

Crisi de confiança

El líder del grup socialista al Parlament Europeu, Martin Schulz, condemna la greu crisi de confiança que ha provocat que els governs donin a conèixer la veritat al voltant de l'euro amb comptagotes, tant durant la crisi grega com en la discussió al voltant del paquet de rescat financer.

"Suposa una gran commoció a la confiança de la gent que els governs diguin al poble que tenen tot sota control i que de la nit al dia resulta que necessiten una ajuda milionària. Tampoc ajuda la tàctica dels països forts que asseguren que no necessiten prestar ajuda quan saben molt bé que al final hauran d'ajudar i pagar el compte per interès propi. Tot això té poca credibilitat", afirma Schulz.

Mentre que l'eurodiputat socialista exigeix solidaritat cap als països en dificultats, els eurodiputats conservadors tenen un altre compte al cap. El belga Derk Jan Eppink recorda les declaracions del polític separatista flamenc Bart de Wever, que va responsabilitzar a les transferències flamenques a la regió menys desenvolupada de Valònia com la causa del descontent flamenc.

La cultura britànica defensa la casa d'Arthur Conan Doyle

L'esfera cultural a Gran Bretanya dona suport a la temptativa de l'organització Undershaw Preservation Trust, d'interposar una demanda contra el dictamen judicial de la transformació de la casa de l'escriptor britànic, Arthur Conan Doyle (foto), en un edifici de pisos de luxe. En suport a la iniciativa de Trust s'han manifestar, el conegut escriptor i crític literari, Julian Barnes, l'actor i dramaturg Stephen Fry, així com Jeremy Hunt, representant d'Assumptes Culturals del comtat de Surrey, on es localitza la casa de l'escriptor, creador de famoses obres, com "Les aventures de Sherlock Holmes", "La vall del Terror" o el "Món perdut" del Professor Challenger, entre altres.

John Gibson, director de Trust, va declarar que "la remembrança històrica que acompanya la mansió de Conan, construïda el 1897, ha de ser presa en consideració i que la decisió del Consell municipal de la localitat, si més no, és misteriosa".

La companyia, Fossway Ltd, propietària actual de la casa, que va adquirir el 2004 per 1,1 milions de lliures esterlines, insisteix que va a conservar la façana original de l'edifici.

El plet judicial de la casa de l'autor, de la famosa novel "El Gos de Baskerville", que dura ja cinc anys, va sobrevenir després que les autoritats de Surrey, aprovessin convertir la mansió de Conan en una casa de lloguer, després temptatives fracassades de transformar la residència en un museu de l'escriptor.

Itàlia condemna per segrest 23 agents de la CIA

Un tribunal d'apel.lacions de Milà ha condemnat a penes d'entre 7 i 9 anys de presó a 23 agents de l'Agència Central d'Intel.ligència dels Estats Units, la CIA, per la seva participació comprovada en el segrest de l'imam de la mesquita de Milà, Abu Omar, el 2003. D'acord amb la sentència, la pena màxima, de nou anys, va ser dictada en rebel.lia de l'acusat, el dirigent de la secció de Milà de la CIA, Robert Seldon Lady.

La cort va ordenar també una compensació per danys al imam i la seva dona, de 1,5 milions d'euros, que hauran de pagar els altres 22 condemnats, a més de complir penes de cinc anys de presó.

Contra l'exigència de la Procuradoria de Milà, el Tribunal va ordenar el cessament de la persecució judicial contra l'excap del servei secret SISMI italià, el general Nicolo Pollari i del seu suplent Marc Mancini, en virtut del secret d'Estat del país.

Durant el procés el suplent del procurador general de Milano, Piero de Petris, va sol.licitar, contra Pollari i Mancini, una condemna de 12 i 10 anys de presó respectivament, donada "la serietat del cas, que va provocar una profunda reacció per part de la comunitat internacional".

Segons els òrgans de seguretat d'Itàlia, Omar, sospitós de treballar per a "Al-Qaida", va ser detingut a Milà, el 17 de febrer de 2003, per agents de la CIA, que el van traslladar a la base militar dels EUA a la ciutat italiana de Aviano. D'aquí, via Alemanya, l'imam posteriorment és portat a una presó d'Egipte, on fins avui és sotmès a tortures.

El ministeri públic de Milà, el juliol de 2006, va exigir l'extradició de tots els agents de la CIA implicats en el segrest i va declarar la seva recerca internacional. No obstant això, un representant del departament d'Estat dels EUA va dir que Washington no anava a complir amb l'exigència del ministeri públic de Milà.

Passats tres anys, el novembre de 2009, un tribunal de Milà de primera instància va condemnar a 23 agents de la CIA i dos empleats del servei secret SISMI italià, a diferents terminis de presó.

Europa sota la batuta dels grans neocons: RU, RFA i França

El ple del Parlament Europeu aprovà aquest dijous per una àmplia majoria de 458 vots a favor, 64 en contra i 45 abstencions una resolució en què donen suport a la creació d'una Agència Europea d'Estabilitat que emeti eurobons davant la crisi de deute de l'eurozona. L'Eurocambra es posicionà en contra del president del BCE, Jean Claude Trichet, seguint al primer ministre luxemburguès i president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, i al ministre italià de Finances, Giulio Tremonti, que havien defensat aquesta emissió de eurobons.

I ho fa just el dia en què comença la cimera de líders europeus. Dos d'ells, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, han vetat aquesta mesura per considerar que exigeix més canvis en el Tractat i resta incentius per a la disciplina fiscal.

Consell Europeu

Tots dos països, una vegada més, ja s'han encarregat de marcar el terreny. No volen que la Cimera es converteixi en un basar d'idees. Volen anar al gra, i el gra per a Merkel i Sarkozy és fixar una reforma limitada del Tractat de Lisboa que permeti impulsar un Mecanisme Permanent de Solidaritat.

Hi haurà diners per als països de la zona euro amb dificultats, però a canvi de durs plans d'ajust i en els futurs rescats participarà el sector privat, com volia Merkel, però només en últim extrem, com proposaven els altres.

Els caps de govern que aquest dijous es citen a Brussel.les són conscients de la necessitat d'estabilitzar l'euro, sotmès des de fa temps a tot tipus de pressions.

La eurocambra exigeix que aquest fons sigui sòlid

La resolució aprovada pel Parlament també dóna suport a la creació d'obligacions europees i demana introduir una agència europea d'estabilitat per fer front a la crisi de deute sobirana i salvaguardar un mercat europeu de bons unificat.

Els eurodiputats han demanat, a més, que el fons de rescat permanent que prepara la UE per després de 2013 sigui "creïble, sòlid, durador". El text emplaça el Consell Europeu a que especifiqui com més aviat quines són les modificacions que cal introduir en el Tractat per establir aquest mecanisme permanent.

L'Eurocambra també exigeix a la Comissió que afirmi explícitament que el mecanisme serà plenament coherent amb la política del FMI pel que fa a la participació del sector privat, a fi de tranquil.litzar els mercats. El Parlament reclama finalment que s'involucri en la creació del fons de rescat als Estats membres no pertanyents a la zona euro, i que es doni la possibilitat de participar en el mecanisme als països de l'UE que ho desitgin.

Els mossos amb Pujol "molt útils" pel cònsol d'EUA

El Cònsol d'EUA a Barcelona va mostrar els seus dubtes respecte a què José Montilla pogués "mantenir a ratlla" Carod-Rovira i Joan Saura en el segon tripartit, segons es desprèn dels cables secrets enviats el 2006 per funcionaris d'EUA a Espanya. Pel que fa al nomenament de Saura al capdavant d'Interior, el consolat lamentava que la seva arribada suposés la sortida de Juan Unió, cap dels Mossos entre 1994 i 2006, descrit com "un contacte extremadament útil per al cònsol".

Tot i això, considerà positiva la instal·lació de cameres a les comissaries.

Els cables afirmaven que els líders d'ERC i ICV representen "l'esquerra radical" i que Montilla "tindrà molt poc temps per disciplinar el reconstituït tripartit".

"Hi ha pocs dubtes de la serietat i l'ètica del treball de Montilla, però molts dubten de la seva habilitat per mantenir a ratlla Carod i Saura", assenyalaven.

En els cables, Carod és descrit com "espinós" i "provocador" i s'assenyala que Montilla, amb el nomenament del republicà al capdavant de la política exterior, haurà aconseguit o una genialitat o un gran error.

Sobre les delegacions a l'exterior, advertien que "no és clar que els catalans estiguin contents veient com els seus impostos es destinen a oficines costoses en una de les ciutats més cares del món, especialment després de les queixes per falta de fons per a programes socials i educatius".

També hi ha cables que parlen del president de Foment del Treball, Joan Rosell, com 'insider' del PP. El cònsol va comentar-li la reedició del tripartit i la reacció de CiU davant d'això.

Herrera: "El Parlament més plural té la mesa menys plural"

Iniciativa i Esquerra van coincidir ahir en criticar CiU pel fet que el PP mantingui la secretaria a la mesa del parlament i que cap d'aquests dos grups no hi sigui. El secretari general d'ICV i diputat d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha alertat que pot ser un senyal de la legislatura: "És tenir un dels parlaments més plurals de la història amb una de les meses menys plurals".

Ha recordat que hi havia una proposta per garantir aquesta pluralitat, però ha lamentat que aquesta no s'ha tingut en compte. Herrera ha lamentat que CiU amb el 38% dels vots tingui el 58% de la mesa. 'Ens trobem que el Parlament amb més pluralitat de la història té una de les meses menys plurals de la història', ha apuntat, al temps que ha avisat que el seu partit pren nota.

Miralles: "CiU ha canviat el pluralisme a Catalunya per un pacte amb el PP"

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha retret a CiU que hagi “canviat el pluralisme a Catalunya per un pacte amb el PP”. Per Miralles, el Parlament de la legislatura que ara comença és el més plural dels que hi ha hagut fins ara i, en canvi, la configuració de la Mesa de la cambra és la menys plural. “Amb un 38% dels vots, CiU té el 50 per cent de la representació a la Mesa”, ha dit el coordinador general d’EUiA que considera que tot plegat és una “patada al cul al pluralisme”.

Per la seva part, la portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, ha declara que s'havia evidenciat el primer gest de CiU de la legislatura, amb una distribució dels diputats a l'hemicicle pactada pel PP de Catalunya i amb una primera secretaria que consideren que ha cedit CiU al PP. 'Entre PP i ERC, CiU ha triat Partit Popular', ha dit Simó, i ha recordat que els republicans van demanar a CiU que reflectís la pluralitat del parlament a la mesa.

Pel que fa a la configuració de la Mesa del Parlament, Lluís Coromines (CiU) i Higini Clotes (PSC) han estat designats vicepresidents primer i segon, respectivament. En relació a les secretaries, Jordi Cornet (PP), amb 31 vots, ocuparà la primera secretaria; Montserrat Tura (PSC) amb 28 vots, la segona; Josep Rull, (CiU) amb 26 vots, la tercera; i Dolors Batalla (CiU), amb 25 vots, la quarta.

Albiol: "Portem un retard de deu anys en gestió de residus"

La diputada d'EUPV, Marina Albiol, criticà les declaracions del President de la Diputació, Carlos Fabra, al referir-se a la gestió del responsable de medi ambient, Aparici, com “exemplar”: “Les paraules de Fabra són un autèntic insult a la intel•ligència de la societat castellonenca, la gestió dels residus urbans ha sigut absolutament nefasta i encara a dia d’avui, no han donat cap solució satisfactòria”..

Albiol argumenta que en una cosa si hi ha encertat el President de la Diputació: “Quan valora la tasca d'Aparici al front de Medi Ambient com un exemple. Si el senyor Aparici és un exemple, és de com no s'han de fer les coses. Portem deu anys d'endarreriment en la construcció d'infraestructures pel tractament de residus urbans. Finalment haurem de transportar el fem a Alacant, amb l'encariment que això representa: Tot un exemple, sense dubte”.

Albiol recrimina al vicepresident Vicent Aparici ser “el gran desaparegut en la crisi del fem que pateixen les nostres comarques; una crisi que ha sigut generada per la imprevisió i la falta absoluta de planificació per part del Partit Popular, que ha deixat passar el temps sense fer absolutament res”.

La diputada recrimina la política actual del Consell en matèria de tractament de residus, “basada únicament en el tractament a posteriori del nostre fem, però que no implica cap mesura preventiva. És necessària una verdadera implicació de les institucions, en polítiques de reducció i minimització de producció en origen dels residus urbans, per una recollida selectiva en origen que permeta un augment del reciclatge i la reutilització, i una negativa clara de la incineració com a solució pels problemes de contaminació que produeix”.

Kosovo: L'OTAN al servei d'organitzacions criminals

El ministre d'Afers Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, manifestà ahir la seva "forta preocupació" per les acusacions formulades contra el primer ministre de Kosovo, Hashim Thaci, en l'informe de Dick Marty relator del comitè sobre Drets Humans i Assumptes Legals de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (PACE). Un esborrany d'aquest document, indica a Hashim Thaci com a líder d'un grup criminal que als anys 90 es dedicava a segrestos, assassinats per encàrrec i tràfic d'òrgans a Kosovo.

"Ens preocupa fortament la informació publicada en l'informe", va confessar el canceller rus després de reunir aquest dimecres a Moscou amb el seu homòleg serbi, Vuk Jeremic.

Lavrov va recordar que en el passat hi va haver intents de "silenciar la recerca de certs esdeveniments en els Balcans", i va insistir que l'informe de Marty "no hauria de ser un document classificat".

L'informe fa referència als serveis d'intel.ligència que indiquen a Thaci i altres caps de l'anomenat Grup de Drenica (fracció de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo, o UÇK per les sigles en albanès) com caps d'una xarxa criminal que, segons testimonis, matava als detinguts i extreia dels seus cadàvers ronyons i altres òrgans per al mercat internacional de trasplantaments.

El primer ministre de Kosovo és el cap d'un grup "mafiós"

El Govern kosovar va qualificar de infundat aquest document que va sortir a la llum pública un dia després que el partit de Thaci fora proclamat guanyador de les eleccions parlamentàries a Kosovo en un ambient de frau generalitzat, corrupció i amenaces, reconegudes pels mateixos enviats internacionals.

El silenci de Washington, com amb els feixistes d'Israel o el seu corrupte servent Karzai d'Afganistan, també denunciat per frau electoral, corrupció i crim organitzat, posa a l'imperi de les "democràcies mafioses" altre cop al descobert.