dissabte, 23 de juny de 2012

"Dos clients han marxat sense els medicaments per no pagar l'euro per recepta"

Joan Calduch, propietari de la Farmàcia Calduch de Sant Feliu de Llobregat, ha dit que els dos primers clients que han arribat a la farmàcia, no sabien res de l'euro per recepta i han decidit marxar sense comprar els medicaments. Molts titulars de farmàcies arriben cansats a la revetlla de Sant Joan després de preparar el programa informàtic. CiU amenaça de multar amb el 20% a qui no pagui el robatori de l'euro per recepta.

Els farmacèutics han passat uns dies molt intensos preparant la posada en marxa del programa informàtic de l'euro per recepta, formant-se sobre el contingut de la iniciativa per informar bé als clients, despatxant un 20% més de medicaments el dia abans per satisfer als clients més espavilats que volien arreplegar pastilles per estalviar-se l'euro i aquesta nit dormint poques hores per comprovar que tot el sistema informàtic funcionava correctament.

Joan Calduch ha format part de la candidatura guanyadora de les últimes eleccions del Col•legi de Farmacèutics, tot i que encara no forma part de la junta de govern, que encara no s'ha constituït oficialment. Aquesta implicació amb el Col•legi, ha fet que hagi estat un dels professionals de les farmàcies que ha seguit fil per randa l'evolució de la implantació d'aquesta mesura de l'euro per recepta, pionera a Catalunya.

Molts dies assistint a cursos de formació a última hora de la nit i aquesta nit inquietud perquè a les tres de la matinada el sistema no funcionava, a poques hores d'obrir els punts de venda. Calduch explica que quan el sistema ha deixat de funcionar, i després d'uns primers moments de preocupació, han decidit fer una cosa que habitualment funciona de manera molt efectiva en el món de la informàtica i han decidit fer un 'reset'.

Després de reiniciar el sistema, el programa funcionava i per aquest motiu, després d'haver dormit només unes tres hores, Joan Calduch es mostra "eufòric", tot i que reconeix que arribarà cansat i amb molta son a la revetlla. "Aquesta nit, després de prendre una copa de cava i de menjar la coca, segur que cauré rodó", explica el farmacèutic.

En relació amb les queixes de diferents farmacèutics que consideren que són un dels segments professionals que més estan aportant a la resolució de la crisi i de la reducció del dèficit fiscal, Calduch té la seva pròpia opinió i afirma que aquests últims anys, mesos, setmanes i dies, els professionals de la farmàcia estan "posant sang i fetge i tot ha de tenir un límit".

Nova mesura al juliol

Però la pressió no s'acaba amb la posada en marxa de l'euro per recepta, sinó que el pròxim diumenge, 1 de juliol, aquest cop l'administració central, a través del Ministeri de Sanitat, vol posar en marxa una nova mesura de racionalització de consums de medicaments, on l'usuari pagarà en funció de la seva renda, encara més complexa que l'euro per recepta. Calduch creu que sobre aquesta mesura "el més calent està a l'aigüera" i que per tant espera que els que manen tinguin "seny" i el "valor" suficient per ajornar la mesura fins que hi hagi garanties sobre el seu desplegament.

El farmacèutic sí que reconeix que aquesta mesura servirà per "desincentivar" la compra de medicaments, tot i que també mostra la seva preocupació sobre si la mesura pot suposar que hi hagi usuaris, que pel seu nivell de renda, es quedin sense comprar els seus medicaments i abandonin el seu tractament.

Yolanda Hernández ha estat una de les usuàries que aquest mati del dissabte i primer dia d'entrada en vigor de l'euro per recepta ha entrat a la Farmàcia Calduch amb la seva recepta. Fins avui, aquesta usuària no pagava els seus medicaments i aquest dissabte li han exigit l'euro per la seva recepta, cosa que reconeix que no sabia. Tot i això, aquesta usuària s'ho pren amb una certa resignació, com l'àmplia majoria d'usuaris, i ha dit que si no toca més remei pagarà l'euro per recepta "ves que s'ha de fer", conclou.

CiU amenaça de multar amb el 20% a qui no pagui el robatori de l'euro per recepta

La Generalitat de la burgesia nazionalcatólica imposarà una sanció d'un 20% sobre l'import no satisfet a través de la taxa de repagament d'un euro per recepta per mantenir els corruptes amics de Mas i Boi Ruiz -com Prat, Bagó i Manté- en seus negocis amb la sanitat pública i la resta lladronicis, un altre robatori que s'institucionalitza a les farmàcies catalanes aquesta mitjanit.

Nuet: #novullpagar l'euro per recepta


El coordinador general d'EUiA, Joan Josep Nuet, ha assegurat aquest divendres que no pagarà l'euro per recepta que CiU començarà a aplicar la propera matinada. Nuet, que pateix una malaltia crònica (diabetis), ha indicat que no abonarà la "taxa de la malaltia" que s'exigirà, llevat d'algunes excepcions, a tots els ciutadans que facin servir a les farmàcies catalanes una recepta del Catsalut. Al costat de Nuet al Parlament, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha explicat que troba "lògic" que hi hagi associacions que promoguin no pagar l'euro per recepta i ha instat el Govern a no aplicar-lo. Els diputats al Parlament d'ICV-EUiA Laura Massana i Joan Herrera, amb el diputat al Congrés Joan Josep Nuet.

Dimiteix el bisbe argentí fotografiat amb una dona a Mèxic

El bisbe de la diòcesi argentina de Merlo Moreno, Fernando María Bargalló, ha dimitit del seu càrrec després de l'escàndol per unes fotos on s'abraçava a una dona en una platja de Mèxic. El bisbe, que presideix Càritas Llatinoamèrica, va acabar admetent divendres passat que manté una relació sentimental amb la dona amb la qual va ser fotografiat banyant-se a una platja el 2011. Foto: El bisbe i la núvia.

En una reunió amb tots els sacerdots de la seva diòcesi, la de Merlo-Moreno, a la perifèria de Buenos Aires, va acabar de reconèixer el que fins ara havia negat, segons ha publicat el diari Clarín.

El prelat va presentar la seva renúncia davant la Nunciatura Apostòlica, la representació del Vaticà a la capital argentina. Fonts de la Nunciatura consultades no van confirmar ni desmentir la renúncia de Bargalló i van remetre tota consulta a la Diòcesi de Merlo Moreno, on no hi havia ningú disponible per atendre.

Dimecres passat, el bisbe havia admès en un comunicat que era ell qui apareixia en les fotos publicades dimarts a la premsa local, però va assegurar que la dona que l'acompanyava era només "una amiga de la infància". Bargalló va demanar, a més, perdó per si l'escàndol havia donat lloc a "males interpretacions" i va dir estar "totalment compromès amb Déu i amb l'Església". Les fotos mostraven el religiós, de 57 anys, en un platja de Mèxic al costat d'una dona, a la qual abraçava en alguna de les imatges, preses a principis de 2011.

Bargalló era bisbe de Merlo Moreno, una populosa diòcesi de la perifèria de Buenos Aires, des de maig de 1997, va ser fins l'any passat president de Càritas Argentina i actualment tenia la mateixa responsabilitat a Càritas Llatinoamericana

Serrat i Sabina: dos taurons a mossegades per la llibertat

Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina han defensat la seva decisió d'actuar a Tel Aviv en el marc de la seva gira Dos pájaros contraatacan i no sumar-se a la campanya de boicot cultural contra Israel. Una campanya en que ABC i d'altres exemples de democràcia de la mateixa mena han exigit i clamat que cancel·lessin el concert en suport a l'iniciativa de boicot econòmic, cultural i acadèmic contra l'Estat hebreu que va llançar el 2005 la societat palestina i que secunden cridaneres oenagés que viuen de fer festetes en les que ells mai no paguen, associacions i figuretes internacionals que mai s'han enfrontat a una dictadura ni sofert l'exili en la defensa de les llibertats i tota mena de salvapàtries i bojos nois: les rèmores predicant als taurons.

«Probablement, el que penso no està gaire lluny del que pensen els grups que m'han demanat que no vingués aquí a fer música. Allò que ens diferencia és que crec que puc ser més útil venint aquí que no venint-hi», va explicar Serrat en una roda de premsa a Tel Aviv. El cantautor barceloní, que es va reunir fa dues setmanes amb la Xarxa Solidària contra l'Ocupació de Palestina (RESCOP), va visitar dimarts els territoris palestins.

«Vaig estar a Ramal·la (Cisjordània), però treure'n cap conclusió seria una falta de respecte pels que fa temps que treballen aquí i poden tenir unes idees molt més clares i profundes», va afirmar. «Hi ha un llarg camí per recórrer als territoris palestins i s'ha de treballar molt. La majoria de coses tenen a veure amb la política, però n'hi ha d'altres que tenen a veure amb la cultura, i aquí podem entrar-hi els que fem música i podem treballar en espais artístics una mica deixats de la mà de Déu», va subratllar Serrat.

«Hem rebut moltes cartes [per cancel·lar el recital], però no ens ha contractat el Govern israelià, sinó els nostres amics llatinoamericans jueus. Seria molt petulant que tinguéssim les idees clares. Hem vingut a llegir, escoltar i aprendre», va indicar Sabina, que va fer una crida a «lluitar contra els prejudicis i els fonamentalismes dels dos costats», i va dir que no estava disposat «per res del món» a perdre l'«oportunitat» de fer un concert a Israel, on no havia estat. Serrat i Sabina actuaran aquesta nit a l'estadi Nokia de Tel Aviv, amb capacitat per a 7.000 persones.

Turquia admet que el seu caça va poder vulnerar l'espai aeri de Síria

El caça turc derrocat per Síria quan sobrevolava les seves aigües territorials va vulnerar l'espai aeri sirià, ha admès aquest dissabte el president de Turquia, Abdullah Gül: "A vegades pot passar que els avions militars, amb la velocitat a la que volen, especialment sobre el mar, vulnerin les fronteres".

"És una cosa freqüent, en l'Egeo i el Mar Negre és una simple rutina. Passa sense cap mala intenció", va afegir Gül, que va explicar que les autoritats turques investiguen ara mateix "si el que va passar va tenir lloc cap a les nostres aigües territorials o no". "No podem fer declaracions abans de tenir l'assumpte completament aclarit", ha destacat.

Contacte telefònic amb Damasc

El cap de l'Estat va recordar que Turquia ja havia retirat (al maig) "per seguretat" tot el seu personal diplomàtic de Síria, però va confirmar que hi ha contacte telefònic amb Damasc i que les autoritats sirianes participen en la recerca dels dos pilots del caça turc.

Va aclarir que encara que s'havien localitzat algunes restes de l'avió abatut, un caça del tipus F-4, encara no havia certesa sobre la destinació dels seus dos ocupants.

Segons la informació feta pública fins ara per part de les Forces Armades turques, l'avió, que s'havia enlairat ahir a les 7.30 GMT de la base aèria de Malatya, al sud-est de Turquia, va desaparèixer a les 8.58 GMT (10.58 hora catalana) dels radars, mentre sobrevolava la Mediterrània al sud-oest de la província de Hatay, fronterera amb Síria.

Per la seva banda, Síria ha confirmat avui que les seves forces van enderrocar ahir un avió de combat turc que volava sobre les seves aigües territorials i que hi ha una operació en marxa per rescatar els pilots desapareguts.

"La defensa antiaèria militar va detectar un aparell aeri no identificat que volava a una altitud baixa i gran velocitat" prop de la costa siriana, enfront de la ciutat de Latakia, i va ser derrocat per l'artilleria, assenyala un portaveu militar a l'agència oficial Sana .

Turquia va informar ahir que Síria havia enderrocat un dels seus caces amb dos tripulants, que va caure en aigües territorials sirianes, i el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, va avançar, en un comunicat, que quan s'aclareixi l'incident prendrà "les mesures adequades "que vist el vist hauran de ser disculpes per l'error del pilot sinó una reflexió sobre l'encert de les bateries sirianes en cas d'un conflicte provocat pels seus" amics "de l'OTAN, Qatar i Aràbia Saudita.

Busquen als pilots

Damasc va confirmar que les armades de Síria i Turquia estan cooperant en una operació per rescatar els dos pilots desapareguts. Segons el portaveu militar, les defenses antiaèries sirianes van respondre "amb artilleria, impactant en l'aparell directament. El blanc va resultar ser un avió militar turc que havia entrat en espai aeri sirià i amb el qual es va procedir d'acord amb la legislació prevista en aquests casos ".

Damasc va especificar que els trets de les seves bateries van impactar en el cazabombardero caça F-4 Phantom (Made in USA) quan es trobava a un quilòmetre de la costa, i que aquest es va estavellar en aigües territorials sirianes a l'oest del poble d'Om al Tuyur, de la província de Latakia, a uns deu quilòmetres de la platja.

Les relacions entre Damasc i Ankara s'han deteriorat molt des que van començar les protestes contra el règim de Baixar al-Assad a Síria, el març de 2011, pel fet que des de Turquia, Líban i Jordània l'OTAN i les monarquies del golf subministren mercenaris i armes als terroristes sunnites.

El passat mes d'abril, després d'un incident en el qual tropes sirianes van tirotejar un camp de refugiats que acull i camufla bandes armades en territori turc, Ankara va recordar a Síria que la frontera entre ambdós països és una frontera de l'OTAN, i va amenaçar amb recórrer a l'article 5 de l'aliança atlàntica, que garanteix la mútua protecció dels estats membre.

Amb la mosca drone a l'orella: Avions no tripulats com insectes


Aquest mosquit que ens brunzeix a l'orella pot ser ara molt més que un insecte molest, podria tractar-se d'un avió no tripulat o un drone, espies voladors de mida d'insectes. En els últims anys una sèrie d'avions en miniatura o microvehículos aeris (MAV), basats en la mateixa física utilitzada pels insectes voladors, han estat presentats al públic.

Un laboratori de la Universitat de Pennsylvania va mostrar recentment un tipus de drones programat per comportar-se com un eixam, una xarxa de 20 'nano-quadrotors' (minúsculs helicòpters propulsats per quatre rotors) que volen en formacions sincronitzades.

El temor es va desencadenar el 2007 quan els informes sobre estranys objectes voladors surant per sobre de les protestes en contra de la guerra van despertar acusacions que el Govern dels EUA estava desenvolupant en secret aquests insectes robòtics espies.

El 2008 la Força Aèria dels EUA va mostrar espies de la grandària d'insectes, petits com borinots, que no es detecten en els edificis, i que són capaços de "fotografiar, gravar, i fins i tot atacar insurgents i terroristes".

Cal recordar que el 2008 l'agència de recerca militar DARPA va dur a terme un simposi per discutir sobre insectes, robots i armes biològiques. I EUA no és l'únic país que ha invertit diners en la miniaturització d'avions no tripulats per usar-los com espies. Països com França, Holanda i Israel han desenvolupat drones que simulen l'aleteig d'aus.

Segons opinen experts com el zoòleg Richard Bomphrey, de la Universitat d'Oxford, la natura ha resolt el problema de crear màquines voladores en miniatura, i assegura que si aprenem dels insectes "aconseguirem crear una nova sèrie de vehicles de vigilància que, a causa de la seva grandària i la seva capacitat de volar com insectes, es podran camuflar completament en el nostre entorn".

7 anys de presó per un al càrrec de l'església catòlica a EUA, per protegir abusadors

Monsenyor William Lynn, sacerdot de l'arxidiòcesi de Filadèlfia, s'ha convertit en el primer alt càrrec de l'Església catòlica dels Estats Units a ser condemnat a set anys de presó per un cas relacionat amb abusos de menors, al ser declarat culpable de posar en perill la salut de menors d'edat en no apartar del seu destí a cures acusats de pederàstia i permetre que continuessin en contacte abusant dels nens.

El prelat ha estat absolt d'un altre càrrec similar i de conspirar per posar en risc la salut de menors. El sacerdot, que s'enfrontava a un total de 27 anys de presó, finalment complirà fins a un màxim de set, segons assenyalen diversos analistes.

El judici contra l'eclesiàstic va començar fa tres mesos i el jurat ha trigat 13 dies a arribar a un veredicte. Els fets pels quals s'acusa Lynn es remunten a 1992, quan ocupava el càrrec de secretari de l'arxidiòcesi i tenia la tasca d'assignar el destí dels sacerdots pertanyents a aquesta. Aquest any un feligrès va acusar a un dels capellans, Edward Avery, d'haver comès abusos contra ell entre 1970 i 1980. Després d'acudir a una teràpia, i desoint les ordres dels metges que van recomanar que es mantingués allunyat dels menors, Lynn va enviar a Avery a una escola parroquial. El 1999, va ser acusat novament, d'abusar brutalment d'un menor de 10 anys, delicte del qual s'ha declarat culpable.

Per aquesta mateixa època, un altre dels capellans de la parròquia, James Brennan-que s'ha assegut amb Lynn a la banqueta-, també va ser acusat d'abusos sexuals. El secretari, no va obrir cap investigació i només es va limitar a destinar a Brennan a un altre Estat.

Monsenyor Lynn sempre va al·legar ser innocent i va culpar el cardenal Anthony Bevilacqua-mort l'any passat-de ser el responsable de no apartar els capellans sospitosos de pederàstia dels seus llocs. L'arxidiòcesi de Filadèlfia, la sisena més gran EUA, ha estat una de les més afectades per les acusacions d'abusos sexuals a menors per part dels seus membres.

El 4 de maig, l'arquebisbe de Filadèlfia va apartar del sacerdoci a cinc dels 26 capellans que van ser suspesos de les seves funcions el març de 2011, després de fer públic l'informe del gran jurat en què s'acusava Lynn de mantenir en els seus posat a ministres de l'església sospitosos d'abusar a menors. En els dos últims anys, l'arxidiòcesi ha gastat 11.600 milions de dòlars en preparar aquest procés i la defensa de Lynn.

Bisbes anglicans: tan pocavergonyes i lladres com els catòlics

Un bisbe anglicà d'Anglaterra pot arribar a cobrar més de 40.000 euros anuals per assistir a les sessions de la Cambra dels Lords, una institució amb els membres no electes i sobre la qual el Govern ultima una reforma per fer-la 'democràtica' en un país en mans dels plutòcrates més criminals del món. Les revelacions sobre la quantia de les dietes a què tenen dret els prelats, als qui la posició els confereix automàticament la condició de lord, ha suscitat escàndol al Regne Unit, assotat pels estralls de la crisi econòmica i les creixents retallades socials i on aquests detalls han estat callats per la premsa submissa i corrupte.

Els britànics han descobert-gràcies al diari The Independent-que els 26 bisbes membres de la Cambra alta gaudeixen d'un esquema de retribucions que els permet reclamar fins a 375 euros diaris més les despeses de transport per desplaçar des de la seva diòcesi fins al Parlament de Westminster. Encara que els bisbes de Birmingham, Canterbury o York han renunciat a qualsevol emolument, el gruix dels prelats passen factura per participar en els debats dels valors, que tenen la potestat de fer recomanacions sobre les lleis aprovades a la Cambra dels Comuns, però no tenen el poder per vetar-les.

El cas més flagrant, encara que és perfectament legal, correspon a l'ultraconservador bisbe de Chester, Peter Foster, que va assistir a 97 sessions durant la passada legislatura i va cobrar 44.000 euros en concepte d'estada, dietes i desplaçaments. En temps de crisi, aquests diners "extra" percebut per un prelat que té sou i habitatge a càrrec de l'Església anglicana ha irritat molts contribuents que en plena austeritat exigeixen als seus bisbes predicar amb l'exemple.

El votant del carrer mira aquests dies amb lupa actituds que, tot i que estan dins dels paràmetres de la legalitat, són percebudes com "moralment incorrectes", en paraules del primer ministre, David Cameron. El polític conservador no al · ludia a les dietes dels bisbes-que el seu Govern defensa-sinó a rostres famosos i milionaris, com el còmic Jimmy Carr o els membres del grup musical Take That que, segons la premsa local, s'acullen a determinats règims fiscals per evadir impostos.

Mentre aquests personatges, titllats de "antipatriotes", acaparen portades dels diaris en els últims dies, l'augment en un 16% de la retribució que la reina Isabel II rep del Tresor britànic a penes ha merescut alguns peus de pàgina dels mitjans feixistes controlats per la vella monarquia plutocràtica i absolutista. Ningú s'atreveix a exigir-li que s'estrenyi el cinturó a qui fa el que li don la gana amb un país de esclaus.

La controvèrsia sobre les dietes dels bisbes es produeix quan la coalició de Govern està promovent una reforma de la Cambra dels Lords que reduiria els seus actuals 786 membres i també el nombre de prelats de l'Església d'Anglaterra a menys de la meitat.

Hollande imposa el seu pla de creixement

Els dirigents d'Alemanya, França, Itàlia i Espanya es van reunir ahir a Roma per tancar un acord sobre mesures destinades al creixement, tal com demanava François Hollande, contrari a aplicar només mesures d'austeritat. El primer ministre italià, Mario Monti, va anunciar que la UE destinarà l'1% del PIB de la zona, uns 130.000 milions d'euros, a un paquet de mesures d'estímul per al creixement.

Hollande havia proposat de finançar aquest pla amb fons estructurals de la Unió Europea, del Banc Europeu d'Inversions i de bons comuns emesos pels estats membres. En la seva intervenció, el president francès va instar a fer servir els mecanismes a la UE per donar confiança als mercats i lluitar contra l'especulació.

Mariano Rajoy va valorar positivament la reunió i va esmentar els cinc acords a què han arribat les quatre principals potències europees: controlar el dèficit públic estatal i no ampliar el deute públic; fer reformes estructurals a nivell estatal i europeu; aconseguir l'estabilitat dels mercats; i una aposta conjunta per una Europa més unida a nivell polític, bancari i fiscal.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, que ha defensat fins ara l'austeritat, deia ahir que calia tractar el creixement i l'ocupació de manera enèrgica, va insistir en la necessitat de donar 'senyals clars' i va dir que invertir l'1% del PIB en creixement era el que ara necessitava Europa.

La reunió entre Monti, Merkel, Hollande i Rajoy havia de servir per examinar les solucions a la crisi de la zona euro i les mesures per recuperar l'estabilitat de les seves economies, de cara a defensar una posició conjunta en el consell europeu que es farà a Brussel·les la setmana vinent. Així, els dirigents de les quatre principals potències europees duran el el paquet d'ajuda a la cimera europea, en la qual també debatran d'incloure l'impost a les transaccions financeres.

El titular de Finances i Samaras, hospitalitzats després de formar govern

El nou ministre de Finances grec, el banquer Vassilios Rápanos (esquerra de la foto), ha hagut de ser hospitalitzat aquest divendres després de patir un desmai, pel que no podrà jurar el seu càrrec com estava previst, ha informat l'agència estatal Amna. Al seu torn, el nou primer ministre, el neoliberal Andonis Samaras (al centre de la foto), qui es va fer càrrec del govern grec el dimecres, ha patit un despreniment de retina i haurà de ser operat aquest dissabte.

Rápanos no va poder jurar el dijous el seu càrrec com ho van fer gairebé tots els ministres del nou govern de coalició per trobar l'encara titular de Finances, Yorgos Zaniás, en la reunió de l'Ecofin (ministres de Finances de la UE) a Luxemburg, el que els impedia fer el relleu.

A primera hora de la tarda, el cap de govern ha estat examinat a l'Hospital Attiko d'Atenes després d'això s'ha decidit que fos intervingut quirúrgicament en el matí de dissabte.

Després de la visita a l'hospital, Samaras ha retornat a la residència del primer ministre. Amb tot, un col·laborador de Samaras ha explicat que el primer ministre es troba bé i que el seu estat "no és greu".

Paraguai: Cop del narcotràfic i l'oligarquía contra el president Lugo

La sort del president de Paraguai, Fernando Lugo, sembla tirada. El procés sumaríssim iniciat dimecres a la Cambra de Diputats per "mal acompliment de les seves funcions" s'acostava a la tarda al final. Fora del Congrés continuen arribant desenes de persones per donar suport a Lugo. El mateix Fernando Lugo va declarar el dijous que el candidat del dretà Partit Colorado Horaci Cartes és el promotor de la seva destitució. Cartes va aparèixer en els papers de Wikileaks vinculat al narcotràfic i ha pagat una fortuna per ser candidat.

L'Exèrcit escorcolla tot el que entrava als carrers veïns i va apostar franctiradors en els edificis més alts. Cada cert temps la gent coreja "el poble unit mai serà vençut", però conforme avança el dia la destitució de Lugo sembla més propera.

L'origen de la crisi política va ser la matança de sis policies i onze camperols que es va produir el 15 de juny al nord del país després de l'ocupació d'una finca per centenars de camperols. Després d'aquesta matança, el Partit Liberal Radical Autèntic (PLRA), amb el qual governava Lugo en coalició, li va retirar el seu suport el dijous i es va unir al seu etern contrincant, el Partit Colorado, per provocar un judici polític contra el president. Aquest procés està previst en la Constitució vigent des de 1992. "És legal però no és legítim", comentava un dels partidaris del president.

Tot i que Lugo sabia que no comptava amb cap suport al Senat, es va negar a dimitir. El president de la Conferència Episcopal Paraguaiana, Claudio Giménez, i altres autoritats eclesiàstiques del país van sol · licitar a l'antic bisbe Lugo que renunciés "per preservar la pau i evitar que hi hagi més violència i més mort". Però Lugo va rebutjar la proposta i va denunciar al canal veneçolà Telesur que estava patint un "cop d'Estat express".

Fins l'últim moment les col · laboradors intentaven negociar amb senadors liberals per revertir el resultat de la votació. Els advocats de Lugo van presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant la màxima instància judicial del país per endarrerir el procés. Però tots els intents semblaven abocats al fracàs. A la plaça del Congrés seguia arribant gent a un ritme molt lent. Al migdia tot just sumarien unes dues mil persones. "Això de que vinguin camperols de tot el país a la capital no ha passat mai.

A ells els costa molt venir, són gent molt pobre i no tenen tampoc recursos logístics ", explicava un periodista del diari Última Hora. Diversos dirigents del camp es van queixar que les empreses d'autobús es negaven a portar-los. Per als que s'anaven congregant a la plaça, la cosa era clara: a un costat estava Fernando Lugo, amb tots els seus defectes, i a l'altre dels grans oligarques que sempre van governar el país, al costat de l'Església i al 95% dels mitjans de comunicació.

El xòfer Héctor Díaz, de 47 anys, deia: "Si al president de la república li fan això, què puc esperar que em facin a mi?". Al seu costat, el sociòleg i col·laborador del Govern José Carlos Rodríguez porta a la butxaca una còpia subratllada del libel que amb la signatura de 76 diputats es va presentar dijous al Senat contra Lugo: "Miri, miri, el que posa aquí:

'(...) Ha quedat per altre demostrat la falta de voluntat del Govern per combatre el Exèrcit del Poble Paraguaià, que s'ha convertit, a l'empara i amb la complicitat del Govern, en el flagell dels ciutadans dels departaments de Concepción i Sant Pere'. "Això és com si s'acusés a George W. Bush de finançar a Bin Laden o ser responsable de l'atemptat contra les Torres Bessones. Si aquestes acusacions fossin certes valdrien per enviar a la presó a qualsevol president de forma immediata".

Més endavant, en la quarta pàgina de les 12 de què consta el document lliurat al Senat, els diputats colpistes assenyalen: 'Coneixem els vincles que el President Lugo sempre ha mantingut amb grups de segrestadors, que anteriorment es vinculaven al moviment-partit Pàtria Lliure i del que l'ala militar avui s'anomena EPP [Exèrcit del Poble de Paraguai]'.

A Lugo només li restaven nou mesos per concloure el seu mandat de cinc anys com a president de Paraguai. Llavors, per què provocar la seva destitució ara?: "La clau són les eleccions de 2013", indica el funcionari Bernabé Pencuyo, de 60 anys, que també va acudir a la plaça per donar suport a Lugo. "Provocant la seva destitució, alguns candidats presidencials del Partit Colorado i un altre liberals es garanteixen que Lugo no actuarà en contra d'ells com a president durant la campanya electoral".

Aquest argument va ser repetit per diversos analistes. El mateix Fernando Lugo va declarar dijous a Telesur que el candidat del Partit Colorado Horaci Cartes va ser el promotor de la seva destitució. Cartes va apareixe en els papers de Wikileaks vinculat al narcotràfic. El departament d'Estat el va investigar en el marc d'una operació anomenada "Cor de Pedra" relacionada amb el rentat de diners. El seu passat és un secret de domini a Paraguai. Però això no li impedeix aspirar a la presidència.

El Partit Colorado va modificar els seus estatuts recentment per incorporar a Cartes com a candidat presidencial. "Va aportar molts diners al partit", indica un periodista. Ara, el president Lugo apunta cap a ell: "Hi ha indicis seriosos i clars que ell [Horaci Cartes] està darrere [del judici polític]. Sap que la seva candidatura no està prenent, no està creixent", va declarar Lugo a Telesur.

Enmig d'aquestes avinences, la carrera presidencial de Lugo anava apropant-se al final.