diumenge, 3 de juliol de 2011

Comunicat de premsa d'EUiA Sabadell

Després del conjunt d'informacions, declaracions, rodes de premsa convocades i desconvocades per Carme García per explicar la seva versió del procés de negociacions que la coalició ICV-EUIA ha mantingut en les últimes setmanes, Esquerra Unida i Alternativa es veu obligada a sortir al pas i puntualitzar les afirmacions i insinuacions que s'han vingut traslladant als mitjans de comunicació. EUiA Sabadell vol puntualitzar el següent: Carme García ha mentit quan afirma que la intenció d'EUiA és trencar la coalició a Sabadell. EUiA mai ha posat sobre la taula la ruptura de la coalició després de les eleccions. Hem de expressar amb rotunditat que les raons per a la discrepància que estem llegint als mitjans tenen molt poc a veure amb la realitat. S'ha mentit a l'opinió pública i això ha sumat dificultats a unes relacions que eren ja, en aquests moments, prou tenses. Per llegir el comunicat sencer feu click aquí

Protesta a Madrid pel bloqueig de la II Flotilla Rumb a Gaza


Acte de suport, a la Puerta del Sol de Madrid, a la Flota de la Llibertat perquè l'Estat Grec, en connivència amb Israel i davant la passivitat de l'incompetent ministra Trinidad Jiménez, no li permet sortir al mar Rumb a Gaza per trencar el bloqueig il.legal i genocida de l'estat sionista i antisemita i portar ajuda humanitària al poble palestí.

Mercadona i Jealsa es lucren amb productes robats al Sàhara


Hi ha empreses que es lucren de la situació política i humanitària que viu el poble sahrauí. JEALSA I MERCADONA són dues. Mentre el poble sahrauí dels territoris segueixen sotmesos a la persecució i la tortura, mentre molts i moltes es de ells i elles es juguen la vida cada dia exigint la seva llibertat i denunciant l'espoli, mentre centenars de milers s'enfronten a unes condicions de vida per sota del llindar de la pobresa tant en els campaments de refugiats es com en els territoris. Jealsa i Mercadona miren a un altre costat, lucrant-se impunement a costa dels recursos dels sahrauís sense el seu consentiment i sense que aquests es beneficiïn d'aquestes activitats.

Sis nois sahrauís han estat a punt de perdre la vida en Guelmin, al nord del Sàhara Occidental, a causa d'una vaga de fam de més de 62 dies, que van decidir començar per denunciar l'explotació il.legal dels seus recursos naturals. Jealsa i Mercadona ho saben però no diuen ni fan res.

La ciutadania hem de conèixer els productes que posem a la nostra taula. I en aquest sentit, s'ha dut a terme l'acció "Comprar robat és robar" en diferents ciutats de l'Estat espanyol.

L'objectiu ha estat, per una banda, informar als i les consumidor@s de l'ètica de l'empresa MERCADONA, abans d'adquirir els seus productes, i de l'altra, unificar la lluita amb el poble sahrauí dient NO a l'espoli dels seus recursos naturals.

Una crisi no casual, ans reiteradament provocada per la màfia financera

Sense previ avís, un lluminós cap de setmana de l'estiu de 1982, un empleat va interrompre la partida de golf del llavors president de la Reserva Federal nord-americana, Paul Volcker (foto), per comunicar-li que el president mexicà, López Portillo, acabava de fer-los saber que aquell dilluns el seu país no faria honor a la seva paraula, que no aniria a pagar la lletra dels 80.000 milions d'eurodòlars que ja havia vençut. Acabava d'esclatar la crisi del deute extern, que es va estendre sense pausa de país en país.

Tot havia començat en els anys 70, quan la presa del control del recurs natural del petroli per part dels nadons Estats Àrabs, inundats de cop amb ingents quantitats de dòlars i amb unes estructures financeres inexistents, va acabar desencadenant una bombolla financera. Els Estats Àrabs, carregats de bitllets batejats com petrodòlars, van acudir al mercat londinenc a la recerca d'una destinació rendible a la seva acabada d'adquirir fortuna. Però la tan famosa City no era en aquell moment ni ombra del que avui és.

La situació econòmica internacional no estava tampoc per tirar coets, sumida en la dura crisi que va generar l'escalada en els preus del petroli una vegada que els seus propietaris van decidir exercir el seu dret a cobrar preus justos per ell. Així que a Londres se les veien i desitjaven per trobar una destinació a aquest volum de diners que donés la rendibilitat que exigien els seus nous clients.

La solució va ser prestar-los a tercers estats, els anomenats països en vies de desenvolupament, en especial els sud-americans. Se'ls va cridar eurodòlars, i se suposava que anaven a finançar la seva modernització política i socioeconòmica. Un desenvolupament que al seu torn crearia la capacitat de generar els ingressos necessaris perquè fessin front al pagament del deute quan arribés el dia de passar per la caixa dels bancs creditors. Tot i això, per si de cas, la major part dels diners es va destinar a aquells països que tenien recursos naturals capaços de avalar: Mèxic i Veneçuela -la del corrupte i "socialista" amic de Felipe González Carlos Andrés Pérez-, també productors de petroli.

En el frenesí generat per uns petrodòlars que no deixaven d'arribar, l'eufòria i l'avarícia no van trigar a aparèixer per transformar-los en eurodòlars a la mateixa velocitat. Cap banc creditor, desitjosos tots de seguir sorprenent als seus accionistes, es va aturar a comprovar la veracitat dels actius que avalaven aquests crèdits, o si amb ells s'estava construint el promès desenvolupament dels països deutors. No hi havia temps per això.

Què havia estat dels diners prestats?, es va preguntar Volcker. La resposta que va obtenir va ser doble: D'una banda, amb el petroli necessari per obtenir un sol crèdit, Mèxic i Veneçuela havien avalat préstecs de diferents bancs; de l'altra, els diners rebuts, lluny de quedar-se als països de destí, havia seguit el seu camí fins comptes corrents dels seus corruptes dirigents en paradisos fiscals. Era irrecuperable.

L'estratègia que es va adoptar va tenir tres fases. Primer es va injectar liquiditat als bancs perquè no fessin fallida. Després, les institucions financeres internacionals públiques els van alliberar de la llosa quedant-se elles amb el deute a canvi de durs ajustaments en les economies deutores. Finalment, ja a costa dels contribuents, condonar un terç del deute mitjançant treus i allargar dècades els terminis de devolució.

Ara substitueixin el petroli per habitatge, els crèdits per hipoteques. Comprovaran que bancs i líders corruptes queden altra vegada impunes, mentre els ciutadans tornen a pagar les factures pendents. No és que ensopeguem una i altra vegada en la mateixa pedra, és que una vegada i una altra ens la posen en el camí.

Líder de comunistes russos crida a acabar amb dictat globalista, dissoldre l'OTAN i frenar "desestalinització"

El líder dels comunistes russos, Guennadi Ziugànov, va exhortar ahir a alliberar el país contra del "dictat globalista", promoure la dissolució de l'OTAN i fer front al projecte de "desestalinització" a Rússia. Ziugànov va fer aquestes crides en intervenir en una sessió plenària que el Comitè Central del Partit Comunista de la Federació Russa (KPRF) celebra avui als afores de Moscou. Va manifestar l'esperança que les properes eleccions portin al poder "un Govern de confiança nacional els esforços estaran encaminats a reforçar les posicions de Rússia en l'escenari internacional". "El país començarà a alliberar-se del dictat globalista", va dir.

Es va pronunciar per ampliar el protagonisme de l'ONU, revitalitzar els vincles històrics de pobles germans a partir de la unió entre Bielorússia, Kazakhstan, Rússia i Ucraïna, restringir la influència de l'OTAN i promoure la seva dissolució, així com fomentar el desenvolupament de relacions econòmiques i culturals amb Amèrica Llatina i Àfrica.

En el pla de política interna, va defensar entre altres coses la nacionalització dels sectors més importants, entre ells, el de matèries primeres, i va suggerir fer front al projecte de "desestalinització" que va definir com "reacció malaltissa de forces liberals a la seva total fallida".