divendres, 9 de setembre de 2011

ICV-EUiA i IU registren un Recurs d'Empara al TC perquè declari inconstitucional el tràmit de reforma de la Constitució


La portaveu d'ICV-EUiA al Congrés, Núria Buenaventura, i el portaveu d'IU, Gaspar Llamazares, diuen que "vulnera drets fonamentals de la Carta Magna" i per tant, s'hauria de reformar mitjançant l'article 168, convocant un referèndum. En el text denuncien que "els acords de la Mesa i del Ple del Congrés dels Diputats pels quals es decideix el procediment i els terminis per a la tramitació de la Proposició de reforma constitucional dels grups parlamentaris Socialista i Popular del Congrés vulneren flagrantment les normes reguladores del procediment de reforma constitucional, que conté l'article 167 de la mateixa Constitució i en l'article 146 del Reglament del Congrés dels Diputats".

Els portaveus d'ICV-EUiA i IU al Congrés han denunciat que s'hagi volgut reformat el text "per la via d'urgència", amb la reducció de terminis i amb tramitació mitjançant lectura única. "Les maneres i el contingut dels canvis demostren que PP i PSOE no han entès res del context social i polític actual", ha lamentat Buenaventura.

Durant la roda de premsa que han ofert al Congrés, Buenaventura i Llamazares s'han compromès a continuar lluitant per aconseguir signatures dels 35 diputats necessaris per demanar la convocatòria del Referèndum i a seguir participant en totes les mobilitzacions que es produeixin en aquest sentit, tal com han fet fins ara.

CiU, PSC, ICV-EUiA i ERC consensuen una declaració en defensa de la immersió lingüística

Els grups parlamentaris de CiU, PSC, ICV-EUiA i ERC han consensuat ja una declaració conjunta en què defensen el "manteniment" del model d'immersió lingüística a Catalunya i insten el Govern a recórrer davant els tribunals totes aquelles decisions judicials que puguin amenaçar el sistema. "El Parlament de Catalunya acorda mantenir la immersió lingüística en el sistema educatiu del nostre país, un model d'èxit i de cohesió social reconegut internacionalment i amb un amplíssim consens polític i social, de manera que la llengua catalana sigui la llengua vehicular en l'ensenyament", diu el text.

La declaració parlamentària ve signada per tots els grups parlamentaris de la cambra, excepte el PP i Ciutadans, ia l'espera que es pronunciïn els tres diputats de Solidaritat Catalana per la Independència, que encara no han decidit si s'adhereixen a aquest redactat.

Recórrer les sentències


El Parlament insta així mateix el Govern a "recórrer davant els tribunals competents les decisions judicials que puguin danyar el model lingüístic de les escoles catalanes, recollit en la Llei d'Educació de Catalunya".

El diputat de SI Alfons López Tena ha explicat que la seva formació decidirà dilluns si signa o no el text perquè la resta de grups l'han "exclòs" de la negociació i s'han limitat a remetre aquest divendres un document ja redactat.

En no ser un text acordat per unanimitat, no podrà ser presentat com a declaració institucional del Parlament per ser llegida com a tal davant el ple de la Cambra.

Serà, per tant, aprovada com a declaració de la Junta de Portaveus del Parlament, amb un ampli suport parlamentari, encara que sense el concurs d'almenys PP i Ciutadans, contraris a mantenir l'actual sistema d'immersió.

El TSJC dóna dos mesos a la Generalitat per implantar el castellà a les escoles


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat un termini màxim de dos mesos al Departament d'Ensenyament perquè adapti el sistema educatiu per tal d'implantar el castellà com a llengua vehicular a les escoles, al costat del català.

D'aquesta manera, l'alt tribunal català estableix un termini màxim perquè la Generalitat compleixi la sentència que el Tribunal Suprem va dictar el passat any perquè el sistema educatiu català tingui també el castellà com a llengua vehicular.

La decisió del Suprem constrenyia la Generalitat a adaptar el seu sistema d'ensenyament a la nova situació creada després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que considera també al castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, al costat del català.

El passat mes de juny, l'alt tribunal català va requerir al Departament d'Educació que l'informés en el termini de deu dies de les concretes mesures que havia adoptat per complir la sentència del Suprem.

Comentari del professor Navarro sobre els fets vergonyosos en 'l’entrevista' de Manel Fuentes a Catalunya Ràdio

Aquests comentaris mostren clarament el problema que representa el biaix neoliberal del programa El Matí de Catalunya Ràdio de Manel Fuentes. Detalla diversos fets que van ocórrer a l’entrevista que tal senyor li va fer el dia 7 de setembre (i certes mentides publicades en les disculpes de Catalunya Ràdio).

El biaix neoliberal del Programa

Aquest programa de Catalunya Ràdio, la ràdio pública de la Generalitat de Catalunya, es caracteritza per un biaix proper al nacionalisme conservador i liberal (en realitat neoliberal) que domina gran part del món intel•lectual dels mitjans públics de la Generalitat (amb notables excepcions).

Aquest biaix apareix en la selecció dels tertulians (la majoria, amb excepcions, pertanyents a aquelles sensibilitats), en els temes tractats, i en la manera com el moderador del programa, el Sr. Manel Fuentes, dirigeix la tertúlia. El Sr. Fuentes té les seves pròpies creences i opinions que faciliten l’expansió d’uns arguments versus altres. Naturalment que és lògic i d’esperar que un moderador tingui i exposi els seus punts de vista, però és poc comú que aquests apareguin amb la contundència amb què es mostren en aquest programa.

Un exemple d’això és la discussió sobre les enormes retallades de despesa pública social a Catalunya que s’estan realitzant per part del nou govern de la Generalitat malgrat les promeses electorals que va fer la coalició governant CiU de que no hi hauria aquestes retallades en cas de ser escollida.

Aquestes retallades s’han fet argumentant la necessitat de reduir el dèficit públic de la Generalitat. En realitat, el govern català ha basat la seva estratègia de reducció del dèficit únicament i exclusivament en la reducció de la despesa pública (incloent la social), contrastant amb altres governs que van intentar aconseguir la reducció del dèficit públic a base, no només de reduir la despesa pública, sinó també augmentant els impostos. Fins i tot el govern conservador-liberal, presidit per David Cameron, a la Gran Bretanya, que ha fet també grans retallades en la despesa pública social (malgrat, també, que havia promès no fer-les durant la seva campanya electoral), ha tractat de dur a terme altres mesures a més de les retallades, com l’increment dels impostos (incloent de les rendes superiors) per cobrir el dèficit social (un 20% del dèficit). No així el govern de la Generalitat (veure el meu article “Alternatives a les Retallades”. Ara. 15.07.11).

En la majoria de tertúlies sobre la reducció del dèficit de la Generalitat en aquest programa de Catalunya Ràdio (des que CiU va governar fins a l’arribada de l’estiu), tota la discussió s’ha centrat en aquestes retallades, presentant-les com inevitables i necessàries per reduir el dèficit públic.

Mai en aquestes tertúlies ha aparegut el punt de vista que hi ha una altra manera de reduir el dèficit, augmentant els impostos, no del ciutadà normal i corrent al qual se li paga en nòmina (i que ja paga el que els seus homòlegs a l’Eurozona paguen), sinó de les grans fortunes i de les grans empreses (que facturen més de 140 milions d’euros a l’any) i de la banca que, si paguessin com fan els seus homòlegs en el promig de la UE-15, significarien uns ingressos -segons el Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda de l’Agència Tributària del govern espanyol- de 44.000 milions d’euros, una quantitat molt més gran que la que s’intenta estalviar amb les retallades sanitàries i/o amb la congelació de les pensions. Indignat pel biaix neoliberal tan marcat, vaig escriure una carta de protesta al programa a principis de juliol, carta que adjunto, que no va ser contestada.

Carta a El Matí de Catalunya Ràdio

Fa uns dies vaig rebre una trucada i una carta en la que el director d’aquest programa em va indicar que, a proposta de molts oients, em convidava a participar en la tertúlia de temes econòmics. A la carta no es citava la meva anterior protesta.

La meva resposta a aquesta invitació va ser que el problema del biaix del programa no es resolia convidant-me a mi, ja que el problema era molt més gran: era el gran biaix conservador neoliberal de la gran majoria dels tertulians en la gran majoria de tertúlies on la esquerra en general (amb notables excepcions) ni està ni se l’espera. El fet que de tant en tant apareguin algunes veus d’esquerra no resol el problema. Corregir tal biaix requereix canvis més profunds que convidar-me a mi.

I així l’hi vaig indicar al director del programa, accentuant que haurien equilibrar les tertúlies i tertulians per donar una major intervenció a les esquerres. En un programa en què, per exemple, tots els tertulians fossin homes, la correcció no es resol convidant només a una dona. S’han de equilibrar i assolir meitat i meitat. Doncs el mateix pel que fa a diversitat ideològica.

En realitat, les enquestes mostren que la majoria de la població catalana està a l’esquerra i centre esquerra, cosa que no passa en l’espectre dels tertulians. Hi ha algú que dubti que si a la ciutadania se li preguntés: què preferiria vostè més, que es reduïssin els fons per a la sanitat pública i les pensions o que augmentessin els impostos de les rendes superiors, de les grans empreses i de la banca sense afectar els impostos de la majoria de la població, la resposta seria a favor de l’últim?

Si a la vegada se’ls informés de que aquests grups s’han beneficiat enormement de la baixada d’impostos que van fer els governs Aznar i Zapatero, amb el suport de CiU, la resposta seria aclaparadora (veure el meu article “La necesaria reforma fiscal. Alternativas a los recortes innecesarios y contraproducentes” Sistema Digital. 09.09.11). Però tot això no apareix en aquest i molts altres programes de Catalunya Ràdio.

Els successos del matí del 7 setembre

El dia 6 de setembre els sindicats i moviments socials catalans van tenir l’amabilitat de convidar-me a llegir el manifest final de la concentració en protesta per la reforma, i en petició d’un referèndum.

Manifest contra la reforma de la Constitució

Mitja hora després d’acabar la manifestació vaig rebre una trucada del programa El matí de Catalunya Ràdio, convidant-me per a una entrevista al matí següent a les vuit i quart (abans de la tertúlia), trucant-me al meu telèfon mòbil. Els vaig dir amb tota franquesa que no era favorable a acceptar la seva invitació, ja que -coneixent la seva pràctica radiofònica- la meva intervenció seria seguida pels tertulians -la gran majoria de sensibilitat conservadora i neoliberal- que atacarien els meus arguments. Van insistir que això no seria així, doncs havien canviat la composició dels tertulians.

Com que l’esquerra té tan poc espai, vaig decidir acceptar, amb cert recel, tement que seria una emboscada i que passaria el que va passar. L’entrevista va començar amb el Sr. Manuel Fuentes fent preguntes que vaig interpretar estaven orientades a desacreditar la marxa del dia anterior promoguda pels sindicats i moviments socials, ja que les seves preguntes se centraven en la grandària de la manifestació, la qual cosa vaig considerar irrellevant al tema pactat de discussió que era la reforma de la Constitució. Després d’aclarir que a mi em semblava un número més que respectable, li vaig demanar que per favor em fes un altre tipus de preguntes.

L’entrevista va continuar amb el tema del referèndum (tema amb el qual el Sr. Fuentes sembla simpatitzar). Per aquest motiu se’m va permetre argumentar el perquè donava suport al referèndum, sense interrupcions. La segona part, però, es va centrar en un tema amb el que el Sr. Fuentes simpatitza (com simpatitza també el govern CiU) de la necessitat de reduir el dèficit fins assolir un equilibri pressupostari. En aquesta part és on vaig tenir considerables dificultats en poder presentar la meva resposta. Va continuar interrompent-me constantment, amb un to, al final, de clara hostilitat, insistint que no estava responent a la seva pregunta –si estava o no a favor de reduir el dèficit-, dificultant al seu torn que pogués respondre-li.

Si m’ho hagués permès li hauria indicat: 1) que no estava a favor de l’equilibri pressupostari (doncs l’Estat, com les famílies, ha de poder endeutar-se per millorar el futur);

2) que estava a favor de reduir el dèficit, però no com s’està fent amb retallades de despesa pública social, sinó a base de revertir les retallades en els impostos que els successius governs Aznar i Zapatero (amb el suport de CiU) han fet, subfinançant primordialment a les rendes superiors (les persones que ingressen 300.000 euros a l’any van veure reduïts els seus impostos un 37% mentre que per a la majoria, aquesta reducció va ser menys d’un 1%).

3) que el major problema per a l’economia espanyola no era ni el dèficit ni el deute públic, sinó la falta de demanda, que les retallades de despesa pública social estava fins i tot empitjorant, i

4) que el centre del canvi havia de ser una reforma fiscal que, com he dit abans, augmentés els impostos de les grans famílies, les grans empreses (que facturen més de 150 milions d’euros al any) i la banca, exigint que paguessin els mateixos nivells efectius que paguen els seus homòlegs a la UE-15 i que segons els inspectors d’Hisenda assoleix el nivell de 44.000 milions l’any, una quantitat molt superior a la que l’Estat (incloent-hi la Generalitat) està intentant estalviar amb aquestes retallades de despesa pública social (que ja és la més baixa de la UE-15), i congelació de pensions (també les més baixes de la UE-15).

Aquestes i altres mesures, com l’eliminació del frau fiscal (que es calcula pels mateixos inspectors de l’Agència Tributària, assoleix 60.000 milions d’euros), es podria, no només reduir el dèficit sinó, el que és més important, corregir l’enorme dèficit de despesa dels serveis públics de l’Estat del Benestar (com sanitat, serveis a les persones amb dependència, o educació), creant ocupació i estimulant l’economia.

Finalment, m’hagués agradat acabar indicant que, coneixent la distribució de poder al nostre país, en què els primers -els grans grups econòmics i financers i les rendes altes- tenen molt més poder polític i mediàtic que els segons -les classes populars, que són les que es beneficien més de l’Estat del Benestar-, era escèptic a que la reducció del dèficit públic a Espanya es fes, com es va fer a Suècia, a força d’augmentar els ingressos a l’estat gravant als rics i súper rics. A Espanya, la reducció del dèficit sempre s’ha fet a base d’augmentar el dèficit social d’Espanya. El cas més clar va ser en els anys noranta, quan Espanya també va haver de reduir el seu dèficit públic per ingressar a l’euro. El dèficit social va augmentar considerablement. En realitat, l’euro es va construir a Espanya a costa de l’Estat del Benestar, tal com vaig mostrar en el meu llibre El subdesarrollo social de España. Causas y consecuencias.

Per desgràcia, molt poc d’això vaig poder dir. La seva insistència persistent en si estava a favor o en contra de la reducció del dèficit, exigint un “sí” o un “no”, i interrompent-me, obstaculitzant que parlés, va aconseguir un seu nivell de tensió creat innecessàriament pel Sr. Fuentes, que al final va decidir interrompre bruscament l’entrevista amb una cruesa que en els meus cinquanta anys de vida acadèmica i d’exposició mediàtica mai no havia trobat amb tal incomoditat i hostilitat. Ni tan sols a la Fox News, als Estats Units, havia trobat aquest comportament.

S’adjunta l’àudio perquè el lector pugui jutjar per si mateix.


Com era d’esperar, diversos membres de la tertúlia que va seguir el que no es mereix dir-se entrevista, van intentar rebatre els meus arguments i un dels tertulians, l’etern tertulià de TV3 i Catalunya Ràdio, el senyor Culla va indicar que no entenia perquè la població no acceptava que s’havien de fer retallades com estava passant en totes les parts del món. I un altre tertulià va afegir que pujar els impostos als rics era la porta d’entrada d’apujar els impostos generals a tota la població, tal com havia indicat el portaveu del govern de la Generalitat, el senyor Homs en una sessió anterior en el mateix programa.

El tractament rebut per mi, va contrastar més tard amb l’entrevista feta al Sr. Anglada, ex feixista que va ser militant de la Falange, fundador d’un partit d’ultradreta que ha fet del seu centre programàtic l’expulsió dels immigrants. Tal senyor va poder realitzar les respostes sense més interrupcions, amb una nota en què el Sr. Fuentes va assenyalar que aquests punts de vista com els del Sr. Anglada també han de ser escoltats.

La mobilització popular i el seu impacte


Hi va haver immediatament una enorme protesta espontània, de la qual jo era aliè, que va envair el Facebook de Catalunya Ràdio. Això va forçar a Catalunya Ràdio a treure una nota demanant disculpes als oients (però no a mi) i a que el Sr. Fuentes em truqués indicant que estava molt insatisfet amb l’entrevista, i que em convidava a que el dia següent o quan jo volgués, anés al seu programa per poder realitzar l’entrevista amb major relaxació. A això vaig respondre que la disculpa, si és que així es havia d’interpretar la seva trucada, s’havia de fer públicament, ja que la nota de Catalunya Ràdio indicava la seva disculpa als oients, però no a mi.

El dia següent, va iniciar el seu programa disculpant-se davant dels oients per haver estat un mal moderador, doncs segons ell, un bon periodista ha de saber com controlar-se davant les provocacions, aguantant diguent-li el que li diguin (assumint que jo li havia provocat) i que ell no havia tingut la professionalitat de controlar-se. Acabava que ja s’havia disculpat amb mi i que jo havia acceptat la invitació d’anar de nou al seu programa, cosa que no és cert.

Repeteixo el que li vaig dir a ell llavors, i al seu coordinador:

1) En els meus cinquanta anys de vida acadèmica amb milers d’entrevistes mai, en els diferents països en què he viscut durant el meu exili, cap programa radiofònic m’havia tractat d’aquesta manera. Trobo indignant que això passi en el meu país i amb un mitjà pagat per tots els catalans.
2) La meva resposta -que segons sembla ell havia interpretat com a provocació- “faci altres preguntes més interessants”, es va deure al que vaig interpretar era la seva línia de preguntes intentant desacreditar el número d’assistents a la manifestació en la qual jo vaig participar. No era una provocació, sinó un intent de canviar el tema.
3) Les seves disculpes les havia de fer en públic, no en privat.
4) Que la meva acceptació de la invitació estava condicionada, no només a que es respectessin les mínimes normes degudes en una entrevista, sinó també al fet que es corregissin el biaix tan notable de les tertúlies, de manera que les opinions reflecteixin la diversitat ideològica, corregint-se la clara discriminació contra les esquerres, que no es resolen tenint un de cada quatre o cinc convidats de tant en tant. Li vaig indicar que enviaria una llista de contertulians que poguessin canviar aquesta ràtio o sub-representació.

En quan a acceptar la seva invitació, dependria de les condicions indicades que, en cas de realitzar-se (i de la qual cosa sóc escèptic) milloraria la limitada democràcia que existeix en el seu programa, al discriminar en contra de les esquerres.

Una darrera observació. L’entrevista va ser summament desagradable. Però em va alegrar enormement la gran mobilització de persones amb sensibilitat democràtica que, indignats, es van mobilitzar organitzant una enorme protesta, forçant a l’establishment de Catalunya Ràdio a respondre. Aquesta resposta és dramàticament insuficient. Però és importantíssim que per millorar la enormement limitada democràcia catalana i espanyola, hi hagi una gran mobilització per pressionar canvis substancials en les nostres institucions, incloent les mediàtiques (tan Catalunya Ràdio com TV3), perquè reflecteixin la realitat que ens envolta, que siguin mitjans d’informació i no, com ara , mitjans de persuasió, i que reflecteixin tota la diversitat de punts de vista que existeix a Catalunya dels que avui manquen. Sense aquesta pressió, resultat de la indignació, fruit del compromís amb el benestar de la ciutadania, això no passarà.

Barcelona, 9 de setembre de 2011

Rússia diu que els BRICS no permetran que a Síria es repeteixi el que ha passat a Líbia

El Govern rus ha afirmat avui que els cinc països del grup Brics (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) no permetran que a Síria es repeteixi el mateix guió d'atacs perpetrats contra Líbia, on les forces imperialistes dels Estats Units ( EUA) i l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) han deixat més de 50 mil morts en els últims sis mesos. En una roda de premsa oferta a Moscou (capital russa), el canceller d'aquest país, Serguei Lavrov, ha afirmat que el Brics no està d'acord amb la violència aplicada sobre Líbia, i ha destacat que si d'aquest grup depèn, el guió libi no es repetirà allà (a Síria).

Després d'haver sostingut una reunió amb el seu homònim brasiler, Antonio Patriota, el diplomàtic també va dir que l'OTAN es va excedir en el compliment de les sancions de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) contra Líbia, fent referència als milers de bombardejos injustificats contra objectius civils. En aquest sentit, ha advertit que el Consell de Seguretat de l'ONU, del qual Rússia i Xina són membres permanents, no tindrà una actitud d'indiferència cap a com es compleixin les seves resolucions sobre Síria. "El Brics es pronuncia contra tot tipus de violència, per la seguretat de la població civil, per l'observança dels drets humans i del dret humanitari internacional, i, lamentablement, el que passa a Líbia no ens pot satisfer", ha expressat. Pel que fa a Líbia, va advertir que lamentablement "no es veu la fi" de la violència al país nord-africà, i al seu torn, va cridar a incorporar a les forces lleials al líder libi, Muammar Al Gaddafi, a participar en el procés de reconciliació nacional. "La població civil mor en gran nombre i, lamentablement, no es veu la fi d'aquest penós procés", ha lamentat.

Des del passat març, les forces imperialistes dels EUA i l'OTAN van iniciar atacs contra Líbia, que sumats a la desestabilització interna provocada per moviments opositors armats, van deixar més de 50 mil morts al país. Els atacs van ser repudiats per diversos actors de la comunitat internacional, que segueixen advocant per una solució democràtica per a la nació on els bombardejos també van deixar almenys 100 mil ferits.

Carta de Joan Josep Nuet, Secretari General del PCC, a la militancia del partit

Estimats homes i dones del PCC: A finals del mes d’Agost del 2011 estem a punt d’entrar a la tardor en un període decisiu per a Catalunya i España en què les decisions i accions de l’esquerra transformadora en general i dels comunistes en particular seran determinants.

En ple estiu el Govern Central del PSOE, conjuntament amb la dreta extrema del PP, han proposat modificar la Constitució Espanyola per cosificar les polítiques econòmiques neoliberals. Aquesta constitucionalització de les retallades és una veritable declaració de guerra a les polítiques socials, l’estat del benestar i els serveis públics, a més de traspuar una remor de fons centralista en el model d’Estat i autoritària des del punt de vista democràtic. Per això la proposta d’involució constitucional ha de ser confrontada amb l’alternativa política i la mobilització social amb l’exigència democràtica d’una consulta en referèndum.

El Govern Central també una vegada més ha decretat noves mesures d’involució en la legislació laboral en contra dels treballadors i de les seves organitzacions sindicals. Amb l’aprofundiment de la precarització, especialment dels més joves, no solucionarem els problemes d’atur que tenen a veure amb decisions incorrectes que debiliten el teixit productiu del nostre país i reforcen els sectors especulatius.

A Catalunya CiU segueix amb el seu pla de precarització dels serveis públics, especialment els de la sanitat, l’educació i els serveis socials, i encara que discrepa de la forma centralista en els acords PSOE-PP, aplica a Catalunya, de forma implacable, el fons d’aquests.

Per tot això les organitzacions sindicals, el moviment veïnal, les organitzacions estudiantils, els moviments laics i progressistes, el 15-M i les organitzacions polítiques transformadores entre d’altres convoquem mobilitzacions el 6 i 18 de setembre i el 15 d’octubre. Tampoc vull oblidar la Diada de l’11 de setembre i les seves reivindicacions nacionals sota el mirall social. Us demano una participació activa des del PCC en totes aquestes mobilitzacions.

L’esquerra transformadora, amb els comunistes de forma particular, de tot Europa, es troba en ple debat per la seva recomposició, en què destaquen el fracàs de la socialdemocràcia a l’hora de regular el capitalisme financer en lloc de cercar la seva transformació i l’avenç de les opcions feixistes i xenòfobes arreu.

Cal en aquest moment combinar dues propostes igual de necessàries, la unitat democràtica contra el feixisme i la reconstrucció sòlida del projecte transformador en què els comunistes hem de seguir jugant un paper estratègic.

Així doncs, les Eleccions Generals convocades per al 20 de Novembre no són una batalla electoral més, són un moment decisiu que comportarà decisions amb conseqüències estratègiques per a l’esquerra transformadora en general i els comunistes en particular a España i Catalunya.

La política del PCC aprovada al 12è Congrés i a les posteriors reunions del CC aposta per l’enfortiment d’EUiA i IU i a partir dels seus projectes transformadors la suma creativa amb d’altres expressions de l’esquerra. La reedició de la Coalició ICV-EUiA a Catalunya i el seu acord electoral amb el projecte federal d’IU i d’altres a nivell d’Estat són una base mínima per als comunistes del PCC.

És per això que us demano que el conjunt del Partit realitzi una bona discussió política de les prioritats del moment i així es desplegui en l’acció de la mobilització i l’acció política.

Com vaig assenyalar en el discurs de la Festa d’Avant 2011, el capitalisme és fort, però les nostres conviccions són més fortes encara.

Bona feina amics i amigues,

Joan Josep Nuet i Pujals

Secretari General del Partit dels i les Comunistes de Catalunya

Condemna imposada a pilot rus als EUA accelerarà aprovació de "llistes negres" de funcionaris estrangers a Rússia

La dura condemna de 20 anys de presó imposada al pilot rus Konstantín Yaroshenko als EUA pot accelerar l'aprovació del projecte de llei sobre sancions a funcionaris estrangers implicats en la violació de drets dels ciutadans russos, van comentar ahir membres del comitè internacional de la Duma de Estat (cambra baixa del Parlament rus): "Un ciutadà rus va ser segrestat al territori de Libèria i traslladat als EUA sense haver estat informat el Govern rus. És una basta violació de les normes del Dret Internacional", ha dit el cap adjunt del comitè internacional de la Duma, Leonid Slutski.

Va dir que les circumstàncies del segrest de Yaroshenko, la seva extradició secreta als EUA i les condicions infrahumanes de reclusió a les quals es troba sotmès són "exemple de les indignants violacions de drets humans i la política de tractament desigual".

El diputat va recordar que els representants de totes les fraccions parlamentàries van elevar al juny a la Duma un projecte de llei sobre mesures que s'aplicaria a persones implicades en la violació dels drets de ciutadans russos a l'estranger.

Aquestes mesures poden incloure restriccions financeres i de visat inclosa la prohibició d'entrar a Rússia i d'exercir activitats empresarials en el territori rus, i també, el bloqueig de comptes en bancs russos i les seves sucursals a l'estranger.

El cap del comitè internacional de la Duma, Konstantin Kosachov, també considera que la injusta i dura condemna imposada a Yaroshenko, així com la infracció dels seus drets processals podran accelerar l'aprovació del projecte de llei sobre "llistes negres".

Un tribunal nord-americà va declarar el pilot rus Konstantín Yaroshenko culpable d'una conspiració per traficar cocaïna als EUA i ho va sentenciar a 20 anys de presó.

Juntament amb el pilot rus van ser processades tres persones més, totes elles d'origen africà, dues de les quals van ser declarades innocents i la tercera condemnada a 30 anys de presó.

Els quatre van ser detinguts a Libèria el maig de 2010 durant una operació llançada pels serveis secrets nord-americans. Després van ser extradits als EUA, notícia que va transcendir només setmanes després.

Washington ja va presentar excuses a Moscou per no haver informat oportunament sobre la detenció de Yaroshenko.

Rússia vol que els EUA extradeixi al pilot Konstantín Yaroshenko

Rússia vol que EE. Units. extradeixi al pilot Konstantín Yaroshenko, declarat culpable de contraban d'una important partida de cocaïna, part de la qual estava destinada al país nord-americà.

Així ho ha anunciat el portaveu del Departament d'Informació i Premsa del Ministeri de Relacions Exteriors de Rússia, Alexander Lukashévich, en la seva habitual roda de premsa setmanal.

"La sentència del jutge nord-americà que va condemnar el pilot rus a 20 anys de presó, ens fa tenir preguntes més serioses", va dir Lukashévich.

A més d'això, ha dit que les declaracions del nou ministre de Relacions Exteriors del Japó, Koitiro GEMBA, sobre la pertinença de les illes Kurils del Sud no aporten res positiu a les relacions bilaterals.

El 6 de setembre GEMBA anunciar que Rússia no té "base jurídica" per posseir les illes Kurils del Sud. En aquest sentit Lukashévich ha recordat que aquestes illes "formen part del territori rus en condicions absolutament legítimes segons els resultats de la Segona Guerra Mundial".

També el diplomàtic s'ha pronunciat sobre la recent catàstrofe aèria a Yaroslavl, que va costar la vida a gairebé tots els integrants de l'equip rus d'hoquei Lokomotiv.

Els familiars dels jugadors estrangers del club podran obtenir visats gratuïts a l'arribar a Rússia, ha informat Alexander Lukashévich.

Al mateix temps ha assenyalat que Síria no manca d'ajuda humanitària internacional, recordant que a l'agost l'Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) de les Nacions Unides va visitar el país i la majoria dels seus membres va dir que l'ajuda humanitària d'emergència era innecessària.

Vaixells de guerra turcs escortaran les flotilles amb ajuda humanitària a Gaza

El primer ministre turc, Tayyip Erdogan, ha comunicat que les flotilles que continguin ajuda humanitària per a la franja de Gaza, d'origen turc, aniran escortades per vaixells de guerra. Erdogan ha afegit que està prenent mesures per impedir que Israel segueixi explotant de manera unilateral dels recursos naturals de la zona est de la Mediterrània.

Així ho ha assegurat en una entrevista a la televisió Al Jazeera, diversos dies després que es fes públic en informe dels experts sobre la intervenció d'Israel el 2010 contra la Flota de la Llibertat.

Els Germans Musulmans contra el consell de govern militar

Els Germans Musulmans van publicar dimecres la seva primera declaració fortament crítica en contra del consell de govern militar, des de la Revolució del 25 de gener, demanant que es "compleixin les moltes promeses que havia donat", declaració que alguns observadors veuen com una prova més de que la "lluna de mel" entre el grup islamista i el Consell Suprem de les Forces Armades (Scafa) s'ha acabat.

Aquesta declaració no va ser la primera realitzada per la Germandat criticant al Consell en les últimes setmanes. A mitjans d'agost, va exigir que el consell militar s'abstingui d'interferir en la forma en què es redacta la constitució. La declaració va arribar en resposta a la promesa anunciada pel consell d'elaborar una llista de principis supra-constitucionals per a la formulació de la Constitució.

La declaració de la Germandat Musulmana, d'aquest dimecres, que es titulava "L'etapa crucial de la Revolució està passant", va recordar al consell l'exemple d'Abdel Rahman swara al-Dahab, un oficial de l'exèrcit sudanès que va encapçalar un cop d'Estat contra el president sudanès Nimeiri i se'n va anar després dels sis mesos del període de transició, com havia promès.

A més va advertir davant els intents d'ajornar les eleccions parlamentàries i presidencials i la redacció posterior d'una nova constitució. El grup va dir que temia que els militars poden romandre indefinidament en el poder i reitera que la permanència prolongada del govern militar seria una violació de la revolució i la continuació de les polítiques de l'antic règim.

La declaració també critica la promesa del consell militar de presentar els principis supra-constitucionals, una mesura que va qualificar com un atemptat a la voluntat popular, manifestada en el referèndum sobre la reforma constitucional celebrat al març.

Els palestins inicien la campanya a favor del seu reconeixement com a Estat lliure

Els palestins van iniciar aquest dijous una campanya per buscar suport en favor del seu reconeixement com a Estat membre de ple dret a l'Organització de Nacions Unides (ONU) i van cridar al secretari general de l'organisme, Ban Ki-moon a donar suport a la iniciativa. La petició formal es realitzarà a finals del corrent mes a l'Assemblea General de l'ONU. El recolzament dels EUA a aquest reconeixement abans del 2010 era part del compromís de Barack Obama amb els palestins. Tanmateix, la pressió d'Israel podria decantar els EUA a utilitzar el seu dret a veto a les Nacions Unides.

A través d'una carta lliurada aquest dijous a l'Oficina del secretari general de l'ONU a la ciutat cisjordana de Ramallah, l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) va informar sobre l'inici de l'anomenada Campanya Nacional per Palestina, 194 º Estat.

A més, es va exhortar els líders de la comunitat internacional a "esforçar-se per aconseguir que el poble palestí aconsegueixi les seves justes demandes".

El projecte s'organitza en el marc de la petició formal del reconeixement de Palestina que presentarà el president de l'ANP, Mahmud Abbàs, el proper 21 de setembre davant l'Assemblea General de l'ONU, que es realitza tots els anys.

En la missiva s'esmenta que, previ a la inauguració de l'Assemblea, es realitzaran actes pacífics a favor de Palestina. En aquest sentit, Abbàs té previst comparèixer davant el plenari de l'Organització el dia 23, han informat funcionaris palestins.

S'espera que les grans manifestacions pacífiques, com ha assenyalat el text, tinguin lloc el 21, quan l'Assemblea iniciï la seva sessió número 66, i posteriorment a la intervenció del líder de l'ANP.

Encara no es coneix la data en què votarien per l'estatus palestí, que tindria lloc, en qualsevol cas, després del discurs del president de l'ANP.

Oposició dels Estats Units

Mentre, l'enviat especial dels Estats Units per al procés de pau al Pròxim Orient, David Hale, va fracassar aquest dimecres a Ramallah en el seu intent d'aconseguir que els palestins renunciïn a demanar el reconeixement com a Estat a l'ONU.

Hale es va reunir amb Abbàs, el conseller de seguretat nord-americana per al Pròxim Orient, Denis Rosse, i el cònsol dels Estats Units a Jerusalem, Daniel Rubinstein. Abbàs li va assegurar que la petició davant l'ONU no és cap contradicció, "sinó que acabarà amb el carreró sense sortida al que ha portat la intransigència israeliana".

De la mateixa manera, va manifestar la voluntat de Palestina de negociar novament amb Israel si accepta la solució de dos Estats en les fronteres anteriors a 1967 i cessa la seva política d'assentaments en territori palestí.

Per la seva banda, Hali li va assegurar a Abbàs que els Estats Units mantindrà la seva posició de votar en contra del reconeixement com a Estat a Nova York, seu de l'ONU, va indicar a la premsa el negociador palestí, Saheb Erekat.

A Ramallah, seu de l'ANP, un centenar de palestins van caminar fins a la caserna general de l'ONU, onejant banderes i pancartes a favor del reconeixement de Palestina com a Estat independent.

"L'admissió de l'Estat de Palestina a l'ONU és un pas important per al final de l'ocupació (israeliana), la independència palestina i una pau justa i global al Pròxim Orient", va sostenir la nota.

IU i ICV busquen tres signatures per forçar el referèndum

Ahir, el Butlletí Oficial de les Corts Generals, en les seves seccions de Congrés i Senat, va donar compte de l'aprovació definitiva, el dimecres, de la reforma de l'article 135 de la Constitució i va obrir el termini de 15 dies per recollir signatures Cambra a favor del referèndum. El temps expirarà el 26 de setembre, dia en què el Govern procedirà a dissoldre el Parlament i convocar eleccions per el 20 de novembre.

Caldrà el compromís de 35 diputats o de 26 senadors.És a dir, el suport del 10% d'una de les dues Cambres.I el procés no ha començat del tot malament, segons dos dels impulsors de la campanya per la consulta, Gaspar Llamazares i Núria Buenaventura.Els portaveus d'IU i ICV han subratllat que si els grups (i els diputats socialistes crítics) que han manifestat la seva oposició a la reforma són "lleials", ja compten de partida amb 32 firmes al Congrés."No és un mal principi, però anem a barallar fins al final.Anem a batre'ns el coure ", ha reiterat entusiasta Llamazares en roda de premsa.

Com surten els comptes?Els nou partits contraris al nou 135 reuneixen, de partida, 27 escons a la cambra baixa: CiU (10), PNB (6), ERC (3), IU (1), ICV (1), Coalició Canària (2), BNG (2), UPyD (1) i Nafarroa Bai (1).A ells se sumarien, segons els càlculs de Llamazares i Buenaventura, els diputats socialistes Juan Antonio Barrio de Penagos i José Antonio Pérez Tapias-d'Esquerra Socialista-, Manuel de la Rocha-lligat a la UGT-, Juan Luis Rascón i Antonio Gutiérrez.Aquest últim, exlíder de CCOO, ha estat dels primers a contestar a IU i ICV a la carta que, ahir mateix, van remetre a tots els parlamentaris per requerir el seu suport al referèndum.

"Pistola" dels mercats
Ara arrenca la conquesta de voluntats, la confirmació en el paper d'aquests 32 diputats-cosa gens segura-i la persuasió a tres socialistes."Tenim bones perspectives", ha assenyalat Buenaventura."Intentarem convèncer-los, però pistola al pit no els posarem.La pistola la hi han posat els mercats amb l'ajuda inestimable del bipartidisme ", va arrodonir el portaveu d'IU.

Al Senat, les minories computen, per arrencar, 22 rúbriques: CiU (8), PNB (3), BNG (1), ERC (3), ICV (2), CC (2), Fòrum Astúries (1) i els dos parlamentaris socialistes bascos que dimecres es van absentar del ple de la cambra alta com a signe de protesta, Imanol Zubero i Roberto Lertxundi.

Save the Children situa Cuba al capdavant de l'atenció a la infància

L'organització de drets del nen, Save the Children, va situar a Cuba en el vuitè lloc entre les millors nacions del món per tenir cura nens malalts, sent la primera a nivell llatinoamericà en la classificació.

Per establir el seu criteri, l'entitat va utilitzar tres indicadors, com són la proporció de treballadors de la salut, però a més el seu abast i impacte i la proporció de nens que reben vacuna regularment o l'accés de les mares a cures d'emergència durant el naixement.

Save the Children estima que Suïssa és el millor lloc del planeta on els nens malalts corren menys riscos seguit de Finlàndia, Irlanda i Noruega, mentre que al capdavall de la taula es troben Somàlia i el Txad.

L'estudi va revelar que es requereixen més de 3,5 milions de professionals de la salut, ja que a causa de l'escassetat d'aquests professionals malalties com la pneumònia i la diarrea, tan fàcils de guarir, es converteixen en mortals.

"La supervivència d'un nen depèn en quina part del món neix.Fins i tot els països més pobres d'Àfrica es beneficiarien si complissin la seva promesa d'invertir el 15 per cent del seu pressupost en salut ", va assegurar Ben Phillips, de Save the Children.

L'organització va exhortar als països rics a "augmentar el seu finançament en favor de la salut", i ha subratllat que "en el pla mundial, falten dues terceres parts dels mitjans necessaris per assolir l'accés universal a les cures de salut per a totes les mares i els nens ".

Aquest informe es publica a tan sols dues setmanes d'una cimera de Nacions Unides de transcendental importància per acabar amb la crisi de treballadors de la salut.