dimecres, 9 de maig de 2012

Herrera a Mas: "reorienti la política d'ingressos o convoqui eleccions anticipades"


El president del grup d'ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya, Joan Herrera, ha demanat avui al president de la Generalitat una reorientació en la política econòmica o la convocatòria d'eleccions anticipades. "Reorienti la política econòmica, toqui la política d'ingressos", ha dit Herrera al president en la sessió de control de la cambra catalana al mateix temps que li ha donat com alternativa convocar "una consulta sobre retallades" o "eleccions anticipades demà mateix perquè puguem votar una alternativa".

Preguntes i respostes sobre la nacionalització de Bankia

El nou president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, ha proposat la nacionalització del banc per l'estat el mateix dia que ha pres possessió de la presidència en substitució del dimitit Rodrigo Rato. En la reunió del consell d'administració de Banco Financiero y de Ahorro (BFA), matriu de Bankia, Goirigolzarri ha proposat la conversió del 4.464 milions d'euros que va rebre del FROB en accions, és a dir, en capital de l'entitat, de tal manera que l'estat passaria a ser l'accionista majoritari. Responem a continuació les incògnites sobre aquesta operació. IU demana la dimissió del seu conseller d'administració a Bankia.

Què és Bankia?

Bankia és el banc que va sortir de la fusió de bona part de les caixes que tenien dificultats financeres. Eren caixes que no van poder fer el salt per convertir-se en banc tal i com demanava el Banc d'Espanya: Bancaixa i Caixa Laietana, més Caja Madrid, Caja de Ávila, Caja Segovia, Caja Rioja i Caja de Canarias. Bankia és l'entitat financera espanyola més exposada al risc immobiliari i té més de 3.000 oficines i 20.000 empleats.

Per què és Bankia qui més risc immobiliari té?


La matriu de Bankia, el Banco Financiero y de Ahorros (BFA), té 37.517 milions d'euros en crèdits a la construcció i a la promoció immobiliària. Aquesta xifra és molt superior al Banc de Santander (23.442 milions), La Caixa (22.437 milions), el Banco Popular (16.481 milions), o el BBVA (14.158 milions), que són, després de Bankia, qui més crèdits acumulen. D'aquests 37.517 milions, 10.564 milions són de dubtós cobrament i 7.283 milions estan al corrent de tots els pagaments però hi ha un risc elevat que passin a ser de dubtós cobrament.

Què té Bankia en propietat?


Bankia té una cartera gegant de companyies, difícil de governar perquè és molt variada. És propietaria de percentatges molt significatius, tant d'empreses que cotitzen a borsa, per exemple l'asseguradora Mapfre (15%), la fusió de British Airways amb Iberia (12%), l'elèctrica Iberdrola (5%) o NH Hoteles (15%); com d'empreses que no cotitzen a borsa, per exemple la tecnològica Indra (20%), la constructora Sacyr (2%), el grup sanitari Ribera Salut (50%), la concessionària Global Vía Infraestructuras (50%) o la immobiliària Bancaja Habitat (100%).

Quins punts febles té Bankia?

Precisament la construcció, 'el totxo', és el que més castiga Bankia. Les pèrdues immobiliàries han provocat una solvència massa baixa. No ha pogut arribar al mínim exigit, que era assolir un 9% de ràtio de capital. Tot això degut als actius immobiliaris, considerats 'tòxics', que són cases, pisos i solars invendibles al preu original.

Què vol dir que Bankia es nacionalitza?

Vol dir que Bankia passa a ser propietat de l'estat. Bankia ja va rebre més de 4.000 milions d'euros pel seu sanejament. L'estat espanyol va anunciar dilluns que en destinaria entre 7.000 i 10.000 milions més. La diferència és que ara, amb la nacionalització, els diners ja no són un préstec, que per tant s'havia de tornar. Ara, els diners que l'estat hagi posat, o posi en el futur, ja no s'hauran de tornar. A més a més, Bankia deixarà de pagar de forma immediata els interessos al 7,75% que ara havia de pagar per aquests diners.

Quines implicacions tindrà la nacionalització?


Els diners que l'estat hagi posat, o posi en un futur, ja no s'hauran de tornar. Per tant, les pèrdues es nacionalitzen, mentre que en el passat els beneficis s'havien privatitzat. Això equival a transferir diners públics a mans privades. Quan es nacionalitza una pèrdua, els diners públics tapen els forats. Quan es privatitzen recursos públics que generen beneficis, si es venen a un preu més baix del que tocaria, que és el que sol passar a la pràctica, els diners que han tapat forats van a parar finalment a mans privades.

Per què es nacionalitza?


A part del que s'ha dit sobre nacionalitzar les pèrdues, la nacionalització de Bankia té com a mínim dues lectures més. La primera és evitar el pànic financer. És a dir, evitar que la gent corri a retirar tots els dipòsits i deixi el banc sense liquiditat, i també aturar la caiguda a la borsa. La conjunció de totes dues coses podria significar la sentència de mort de Bankia. La segona, més política, és que, amb la nacionalització de Bankia, Rajoy evita que Europa intervingui i que tingui veu dins del sistema bancari espanyol.

Per què 'La Caixa' no es va quedar Bankia?

La nacionalització de Bankia arriba després de fracassar l'intent de compra per part de 'La Caixa'. Bankia exigia quotes de poder i seus impensables com si el seu estat financer no fos de pràctica fallida. Recorda una mica el que ja va passar amb Endesa, que es va acabar venent a un grup italià abans que a un grup català.

IU demana la dimissió del seu conseller d'administració a Bankia


La gota ja ha fet vessar més que el got de la paciència d'Esquerra Unida. I ha dit prou. No vol que se la vinculi, de cap manera, amb José Antonio Moral Santín, conseller de l'antiga Caja Madrid des de 1995, ratificat en el seu lloc al gener de 2010 -quan Rodrigo Rato va passar a presidir l'entitat- i en l'actualitat vocal del consell de Bankia. I per això aquesta mateixa tarda ha demanat la seva dimissió immediata, segons han traslladat a Públic fonts de la direcció federal.

"IU considera que no té ja cap conseller polític en Bankia. A partir que Caja Madrid es va fusionar amb altres sis caixes per formar Banc Financer i d'Estalvis (BFA), entenem que no tenim cap representant en la participada, en Bankia, i que Moral ha estat al servei de Rato com ara ho està al servei del nou president, José Ignacio Goirigolzarri. Per tant, no representa de cap manera els interessos d'IU. La seva carrera respon a interessos purament personals ", han asseverat des de la cúpula que dirigeix ​​Cayo Lara.

"No tenim cap conseller polític en Bankia", afirma la cúpula federal

IU subratlla que ja considerava a Moral com fora de la seva òrbita quan Caja Madrid va canviar d'estatus i va passar a ser un banc. Però ara "amb més raó", després de la dimissió de Rato i amb l'anunci de la nacionalització-que no conversió a un banc públic, com vol IU-de BFA, la matriu de Bankia. Moral Santín ha votat avui a favor de la designació de Goirigolzarri. De fet, aquest ha estat designat president de Bankia per unanimitat, com ha informat en nota de premsa la mateixa entitat. L'executiva federal ja havia advertit el dilluns de que el nomenament de Goirigolzarri era totalment "inacceptable", cosa que ja era un avís a navegants per Moral.

"No és compatible ser dirigent d'IU i conseller d'un banc"

En conseqüència, reclama la seva dimissió per no tacar el nom d'IU. I va més enllà: "No sembla compatible ser militant i molt menys dirigent d'IU i alhora seure en el consell d'administració d'un banc". La federació no pot rellevar perquè el nomenament i cessament dels consellers no depèn de l'Assemblea de Madrid -que va ser qui el desembre de 2009 va triar formalment com a consellers a Rato oa Moral-. Bankia ja no és una caixa d'estalvis, sinó un banc normal i corrent, de manera que tots els seus consellers són nomenats a instàncies del Banc d'Espanya i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i no representen, en puritat, a cap partit.

No és la primera vegada que cou el nom de Moral Santín dins de la pròpia IU. És un dels homes que sempre es citen en la guerra intestina de la federació a Madrid. Al gener les hostilitats es van intensificar com a la cúpula federal i en part de la regional es creia "escandalós" el seu sou com a conseller. El 2011, segons va publicar l'entitat, va cobrar 278.000 euros com a vocal de Bankia i altres 231.000 com a conseller de BFA. En total, més de 500.000 euros que, segons fonts pròximes a Moral, eren només "70.000 euros nets". Mai IU-Madrid va justificar d'on sortia aquesta quantitat, tot i els requeriments d'aquest diari. Ara la direcció regional insisteix que el dirigent "no està en els òrgans de Bankia en representació d'IU".

ICV-EUiA-EPM vota contra el nou increment de tarifes de l’aigua aprovat per CiU-PP

El ple de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha aprovat, amb el vot contrari d’ICV-EUiA-EPM, una nova revisió de les tarifes de la Societat General d’Aigües de Barcelona de l'1,95% de mitjana, que se suma a la del 4,98% aprovada en el ple de novembre del 2011. Ricard Gomà considera “injust i del tot inadmissible” que es traslladi als usuaris els sobrecostos derivats de la llei de Mesures Fiscals i Financeres.

La companyia va demanar el passat 17 d’abril una nova revisió de les tarifes de subministrament d’aigua potable –en municipis com Barcelona, l’Hospitalet, Cornellà o Sant Feliu de Llobregat– i als subministradors d’aigua de localitats com Sant Cugat, Badia, Ripollet o Molins de Rei. Aquesta petició es fonamenta en l’entrada en vigor de la Llei 5/2012 de Mesures fiscals, financeres i administratives, i els costos addicionals que suposa per a aquesta empresa per a 2012 i que no es contemplaven en les tarifes aprovades el passat mes de novembre.

El president d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha recordat que “quan CiU i PP van pactar aquesta modificació de la llei al Parlament, el conseller de Territori i Sostenibilitat va assegurar que el canvi no repercutiria en els usuaris, sinó en els comptes de resultats de la companyia subministradora, i ara ens trobem amb un segon increment tarifari en un any”, que Gomà ha qualificat d’“injust i del tot inadmissible”.

El president de la coalició roig i verda a l’AMB, Lluís Tejedor, ha alertat que l’augment directe de tarifes aprovat avui es traslladarà també en els propers mesos a d’altres poblacions amb operadors diferents de la SGAB. Tejedor ha apostat per “abordar un pacte de preus per al subministrament d’aigua, que n’assumeixi el cost però es basi en principis de tarifació social i de sostenibilitat ambiental, i no en el seguidisme a les expectatives de beneficis empresarials”, ha afirmat.

Denuncien Agbar per "la situació il·legítima en què es troba"


Nombroses organitzacions de la societat civil catalana han denunciat el conveni signat entre la Fundació AGBAR i el CGPJ per promoure un fòrum de debat sobre Drets d'Aigua, ja que Aigües de Barcelona (AGBAR) té una sentència, recorreguda per la multinacional, que afirma la "inexistència de contracte de concessió a la ciutat de Barcelona" i és un actor amb interessos privats en la matèria que no garanteix un debat plural, sinó esbiaixat. A més, aquest conveni promourà la visió mercantil de l'aigua i anteposarà els interessos privats als de la ciutadania i els ecosistemes aquàtics.

EUiA crida a participar en les mobilitzacions del 12 i 15-M

El primer aniversari de les mobilitzacions que van aixecar el moviment 15-M coincideix amb la crida internacional a tornar a sortir al carrer, per continuar responent al sistema depredador que retalla i retalla drets, serveis i llibertats, desmantellant cada dia una mica més l’estat del benestar. Convocatòries a Barcelona: 18h. Plaça Catalunya. Lleida: 18h. Plaça Ricard Vinyes. Tarragona: 19h. Plaça Imperial Tarraco. Tortosa: 19h. Plaça Alfonso.

Perquè cal continuar fent sentir la veu de la gent treballadora, de la joventut i de tota la ciutadania indignada en la més amplia confluència de la societat civil, EUiA fem una crida a participar en las manifestacions aquest dissabte, 12-M, i en les diferents activitats que localment s’estan organitzant en el conjunt del territori. Hem de continuar expressant al carrer el rebuig a les polítiques de retallades de drets i llibertats impulsades pels governs de dretes de PP i CiU.

Fem nostra la consigna: el 12 de maig prenem els carrers!

Ni un euro més per rescatar els bancs

Educació i sanitat públiques i de qualitat

No a la precarietat laboral, no a la reforma

Per un habitatge digne i garantit

Per una renda bàsica universal

Barcelona: 18h. Plaça Catalunya

Lleida: 18h. Plaça Ricard Vinyes

Tarragona: 19h. Plaça Imperial Tarraco

Tortosa: 19h. Plaça Alfonso

Qatar fracassa en l'intent de cop d'estat a Kuwait

La policia de Kuwait va arrestar un grup d'agents de Qatar que preparaven l'enderrocament de l'emir al-Sabah IV. Els documents confiscats durant l'operació demostren que el promotor del complot és l'emir de Qatar, Hamad ben Khalifa al-Thani (foto). Kuwait va transmetre a l'Aràbia Saudita diverses còpies d'aquests documents així com les actes judicials aixecades posteriorment.

Per la seva banda, l'emir al-Sabah IV ha sol·licitat una reunió urgent del Consell de Cooperació de Golf, al qual pertanyen Kuwait i Qatar.

L'emir de Qatar, Hamad ben Khalifa al-Thani, va arribar al poder al seu país enderrocant al seu propi pare, l'emir Khalifa ben Hamad al-Thani, actualment refugiat a Suïssa.

El 2008, l'actual governant de Qatar va impedir al Líban l'elecció del general Michel Aoun com a president per part del parlament libanès i va aconseguir imposar l'elecció del també general Michel Sleiman. Poc després va assistir a la investidura del nou president al parlament libanès i fins i tot impedir la participació del president sortint, Emile Lahoud, en aquesta cerimònia.

L'actual emir de Qatar Hamad ben Khalifa al-Thani va exercir a més un paper protagonista en el derrocament del «Guia» libi Muammar el-Kadhafi i, més recentment, en les maniobres tendents a enderrocar el president sirià Baixar al-Assad.

22M: tot l'ensenyament en vaga


CCOO fa una crida a mestres, professors, pares, mares i ciutadania en general a fer palès el malestar per les noves retallades. La vaga serà a tot l'Estat, també, contra les retallades del ministre Wert. La consellera Rigau ja ha anunciat que aplicarà les mesures plantejades pel ministre Wert, unes noves retallades que són l'atac més dur a l'ensenyament públic en molts anys, ja que implicaran una depreciació important de les condicions en què es desenvolupa l'aprenentatge de l'alumnat i de les condicions de treball del professorat en general i, a més, precarietat i atur per al professorat interí i substitut. Tot plegat esdevé un atac sense precedents a la qualitat educativa.

Rigau, malgrat el seu discurs contrari pel caràcter intervencionista de les mesures, fa un brindis al sol anunciant que les recorrerà al Tribunal Constitucional, però, alhora, es dedica a justificar-les i té molta pressa per començar a aplicar-les. La consellera Rigau substituirà algunes de les retallades educatives que ja havia aprovat el Govern de la Generalitat per les noves de Wert, que tenen un abast molt més extens i aconseguiran un estalvi més gran i, per tant, contribuiran de manera més significativa a pagar els beneficis del deute públic dels nostres banquers. Així, Rigau ajorna un curs l'aplicació de la reducció de les hores lectives de la tasca coordinadora i tutora de pràctiques d'FP, la reducció de les dues hores dels desdoblaments d'ESO i la reducció de plantilles a les ZER, i les substitueix per les retallades de Wert. Per tant, el nou quadre de retallades que hem d'afegir a les que ja patim des del 2010 quedaria així:

• Increment de la jornada lectiva del professorat com a mínim 25 hores a primària i 20 hores a secundària.
• Increment de les ràtios amb caràcter general, segons la distribució següent:
P-3 i 1r de primària, fins a 27 alumnes; 1r d'ESO, fins a 35 alumnes; batxillerat, fins a 40 alumnes, i FP, 35 alumnes. Aquestes ràtios poden venir modulades per dos factors: el principi d'inclusió escolar i les característiques socioeconòmiques del centre.
• No es nomenarà personal extern al centre per cobrir les substitucions fins que hagin transcorregut deu dies lectius des de l'inici de la baixa. Aquesta mesura pretenen aplicar-la ja aquest mateix curs.
• A més, es mantenen les 28 hores de permanència al centre en secundària i les retallades al primer estadi així com els nous crèdits per accedir a cada estadi.

Sembla que ambdós governs pensen continuar retallant i que no tenen intenció d'aturar-se. Ara ja es parla de la possibilitat de retallar-nos l'antiguitat. I no s'aturaran. Les retallades a l'ensenyament públic continuaran si nosaltres, el professorat, i la comunitat educativa no ens mobilitzem per frenar-les. I ens hem de mobilitzar de manera continuada i sostinguda. Hem fet concentracions, manifestacions, tancaments i, fins i tot, una vaga general, però sembla que aquest clam de la comunitat educativa de l'ensenyament públic encara no ha estat suficient per frenar aquestes polítiques antieducatives. Per això, hem de continuar, hem d'aconseguir conscienciar i sumar més companys i companyes a la mobilització.

Ara toca fer un altre pas endavant i, conjuntament amb el professorat de la resta de l'ensenyament d'altres sectors i etapes educatives, dir prou i participar activament en la vaga i les manifestacions del dia 22 de maig. El dia 22 de maig no només és la continuïtat d'un procés de mobilitzacions de dos anys contra les retallades, sinó que ha d'obrir un procés de confrontació directa amb els dos governs que continuï fins a frenar les retallades i posar les bases per recuperar el que, per dir-ho gràficament, ens estan robant com a ensenyament públic i com a professorat.

Els sindicats sotasignats fem una crida al professorat a participar activament en les assemblees de centre i zona que es convocaran aquests dies, per debatre i prendre decisions com a col·lectiu, i a participar activament i massivament a:

• Dia 10 de maig: jornada de lluita amb xerrades als centres, localitats, concentracions en centres, zones, tancaments, assemblees de zona...
• Dia 12 de maig: MANIFESTACIÓ social contra les retallades: bloc educatiu, dins de les mobilitzacions del #15M
• Dia 22 de maig: VAGA i manifestacions

Signen aquest comunicat: USTEC•STEs, CCOO, ASPEPC•SPS, FETE-UGT i CGT

L'abús dels peatges escalfa als diputats, als alcaldes i a la ciutadania


Els grups municipals d'ERC de les comarques gironines presentaran mocions als plens per demanar que l'AP-7 sigui gratuïta des d'Hostalric (Selva) fins a la frontera francesa mentre no es desdobli la N-II. A alguns municipis com Santa Coloma de Farners es debatrà la moció al ple de dilluns i també està previst que es voti a Caldes de Malavella el pròxim 28 de maig. Al País Valencià també EUPV en vindica la gratuïtat. Els ciutadans balears creen una plataforma antipeatges. Els peatges tensen el debat al parlament. Vídeo: Toni Albà: "Molt Honorable President: #novullpagar".

El partit entén que els gironins pateixen un "greuge comparatiu" per no tenir cap via ràpida gratuïta com a l'autopista. Les mocions que s'aprovin es faran arribar al Ministeri de Foment. ERC serà present a la manifestació convocada per les JERC el 16 de juny a Bàscara per denunciar el mal estat de la N-II.

Amb aquestes mocions, que presentaran els grups municipals republicans, es pretén minimitzar les molèsties als conductors, ja que ERC considera que l'estat de la via és "lamentable", amb només un tram desdoblat de Fornells de la Selva a Caldes de Malavella.

El president regional, Josep Maria Rufí, ha dit que la petició es fa per tal de permetre als conductors tenir una "alternativa lliure de pagament" mentre durin les obres de construcció de l'autovia. "La manca d'una via ràpida i gratuïta de comunicació ha creat un greu perjudici a les comarques gironines i a la seva economia, a banda del greuge comparatiu que patim amb altres territoris de l'Estat', ha remarcat Rufí, que ha assenyalat que cal un treball conjunt per tal de fer veure a l'Estat la "necessitat" de desdoblar la carretera des de Tordera fins a la frontera amb França.

Segons defensa ERC, el fet que l'autopista pugui ser gratuïta entre Hostalric i la Jonquera permetria treure volum de trànsit de l'N-II i, per tant, evitar problemes de circulació i millorar la seguretat a la via.

Les seccions locals d'ERC de les comarques gironines també s'han adherit a la manifestació del dia 16 de juny a Bàscara (Alt Empordà), en el marc de la campanya iniciada per les JERC per denunciar el mal estat de la Nacional. Els republicans han fet una crida a tots les entitats gironines i partits polítics perquè s'adhereixin a l'acte de protesta per denunciar el "dèficit d'inversions" que pateixen les comarques gironines en matèria d'infraestructures.

Els ciutadans balears creen una plataforma antipeatges

Mallorca Lliure de Peages es constitueix en una reunió amb més de 150 persones i el seu principal objectiu serà aconseguir la gratuïtat del túnel de Sóller
La campanya #novullpagar iniciada a Catalunya ha creuat el Mediterrani i ha arribat a Balears. Des de fa una setmana, membres de la plataforma Albaïna, que el proppassat 12 d’abril van entregar 1.819 instàncies exigint la subvenció del túnel de Sóller, creuen el peatge del túnel sense pagar per reivindicar que el govern balear no abona des de fa un any i mig la subvenció que els residents de la vall reben per la utilització del túnel.

Dimarts van convocar diverses entitats i associacions de Sóller i la resta de l'illa per constituïr la plataforma cívica Mallorca Lliure de Peatges.

En una reunió amb més de 150 persones es va acordar lluitar unitàriament per aconseguir la gratuïtat del túnel de Sóller i adherir-se al proper #novullpagar massiu previst per al dia 20 de maig. Per a tal efecte, a les dotze del migdia una caravana de cotxes partirà de Sòller i una altra de Bunyola per tal de trobar-se al peatge del túnel alhora. A banda del túnel de Sòller, a Mallorca hi ha una altra carretera, la de Manacor, que està afectada per un peatge a l’ombra, que el Consell paga a l’empresa que va millorar la via en funció del nombre de vehicles que hi passen.

Els peatges tensen el debat al parlament

El debat sobre el greuge que pateix Catalunya amb els peatges ha protagonitzat el començament del ple del parlament. El PP s'ha afegit a la demanda, de la mà del diputat del PP Santi Rodríguez, i tant el conseller de Territori, Lluís Recoder, com el diputat d'ERC Marc Sanglas, que també ha preguntat al conseller pels peatges, li han retret que el govern del PP a Madrid no compleixi els compromisos i no faci res per resoldre el greuge. Recoder ha repetit que 'les concessionàries no són el problema'.

En el torn de preguntes al govern, el diputat del PP ha demanat a Recoder què feia el govern per resoldre el greuge sobre els peatges entre Catalunya i Espanya. El conseller li ha retret que justament el seu partit no faci res per acabar aquest greuge i li ha recordat que el govern espanyol no compleix els compromisos de bonificacions en el pressupost d'enguany.

Les bonificacions a Alella, Mollet i les Fonts


El diputat d'ERC Marc Sanglas també ha preguntat a Recoder sobre els peatges, concretament si compliria l'acord del parlament de recuperar les bonificacions dels peatges d'Alella, Mollet i les Fonts. El conseller no s'ha referit a aquestes bonificacions, però ha remarcat que les concessionàries no són el problema, 'perquè compleixen els compromís contractual aprovat per governs anteriors'. I ha recordat que la Generalitat paga 50 milions d'euros a les concessionàries per les bonificacions acordades per governs anteriors, i que el govern espanyol no compleix les bonificacions.

Proposta al congrés espanyol

El parlament votarà una proposició de llei que estableix la constitució d'un fons estatal per al rescat selectiu dels peatges de les autopistes. La proposició ja es va presentar el 2008, però no va arribar al debat final. Ara s'aprovarà gràcies als grups de CiU, PSC, ICV-EUiA i ERC. Solidaritat, en canvi, no s'hi afegirà; troba un error tornar a portar aquesta proposta al congrés perquè no resol el problema de fons, ans cal exigir la supressió dels peatges.

La proposició demana que es constitueixi un fons estatal que permeti el rescat selectiu dels peatges, o una subvenció per als usuaris habituals.

A Catalunya, si la proposició prosperava, es constituiria un fons que es nodriria de les aportacions de l’estat i de la Generalitat. L’estat hi hauria de destinar el recapte de les empreses concessionàries, a través de l’impost de societats i de l'IVA, i les comunitats, els recursos procedents dels impostos autonòmics sobre aquestes empreses. El fons també es nodriria de les dotacions anuals que els pressupostos estatals i autonòmics establissin i amb recursos provinents de les concessionàries. El repartiment territorial del fons s’hauria de fer d’acord amb el pes de la recaptació en cada comunitat respecte del conjunt de l’estat.

La proposició de llei sobre peatges, ja la van impulsar la a final del 2004 els cinc grups que aleshores integraven el Parlament (CiU, PSC-CpC, ERC, PPC i ICV-EUiA). El 18 de novembre de 2004 el ple va acordar per unanimitat d'enviar la proposta a la mesa del congrés, i el 9 de desembre de 2008 el ple del congrés va acordar per unanimitat de tramitar-la. Però no va arribar al debat final perquè les corts espanyoles es van dissoldre abans de les últimes eleccions.

Mas trasllada per carta el malestar a Rajoy

Ahir es va saber que el president de la Generalitat, Artur Mas, havia enviat una carta al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per demanar-li que s'homogeneïtzés el sistema de peatges a totes les autopistes i autovies de l'estat. El portaveu del govern, Francesc Homs, també va dir que en aquesta carta Mas feia notar a Rajoy el greuge comparatiu que afectava Catalunya en relació amb els altres llocs de l'estat: 'N'hi ha prou de passejar-se per les autopistes de l'estat i per les de Catalunya per constatar-ho'.

Fins ara, sobre les accions d'insubmissió dels peatges, el govern havia dit que se sentia 'molt a prop' dels qui la practicaven, però que la legalitat s'havia de respectar, i que per això tramitaria les denúncies que rebés pel #novullpagar

Una de les figures conegudes que s'ha afegit a la campanya és l'actor Toni Albà, que fa pocs dies va adreçar un vídeo justament al president de la Generalitat. Toni Albà: 'President, passi què passi no pagaré cap multa'

EA: "La societat basca no entén que cinc persones hagin de passar sis anys a la presó per una activitat estrictament política"

Eusko Alkartasuna ha dit que la sentència del "cas Bateragune" és "democràticament insostenible" i "confirma la diferència en les institucions espanyoles, també el sistema judicial, i la societat basca". La secretària de comunicació d'EA, Ikerne Badiola, destaca en un comunicat que la decisió del Tribunal Suprem "tracta de criminalitzar el procés polític que viu Euskal Herria, castigant a persones que han apostat per aquest canvi oposant-se a estratègies del passat". El Suprem ha rebaixat la condemna d'Otegi de 10 anys a sis i mig en no considerar-lo dirigent d'ETA.

Badiola assegura que la societat basca "no entén que cinc persones hagin de passar sis anys a la presó per una activitat estrictament política" i que "sabrà respondre a la sentència amb responsabilitat i fermesa".

Assegura que "ni la lamentable sentència, ni la manca de voluntat política de l'Estat espanyol per fer passos endavant en el procés polític, tenen capacitat per condicionar la situació actual".

"Justícia amb minúscules"

Per la seva banda, el diputat d'Amaiur al Congrés Rafa Larreina ha apuntat que la resolució judicial ha determinat que els processats no poden ser condemnats com a dirigents d'ETA, encara que sí manté l'acusació de "pertinença a organització terrorista", cosa que per Larreina és "totalment contradictori" i demostra que la Justícia espanyola és "una justícia amb minúscules".

"No s'atreveix a ser justa-ha subratllat-i per això en lloc de revocar la sentència inicial, el Suprem rebaixa la condemna".

El diputat d'Amaiur ha destacat que si l'escenari polític a Euskal Herria ha canviat radicalment, després que ETA anunciés el cessament de la seva activitat armada, ha estat gràcies al "esforç" d'Otegi i d'altres persones com ell, un treball que "comparteixen", ha dit, tots els representants de la seva formació a la Cambra.


El Tribunal Suprem ha rebaixat de 10 a sis anys i mig de presó les condemnes d'Arnaldo Otegi i Rafa Díez Usabiaga en no considerar-los dirigents d'ETA, com va fer l'Audiència Nacional, si no només autors d'un delicte de pertinença o integració en organització terrorista pel cas Bateragune.

Arnaldo Otegi romandrà a la presó fins a abril de 2016 si no se li concedeixen beneficis penitenciaris per aconseguir la llibertat condicional, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.

L'Audiència va condemnar el passat mes de setembre a deu anys de presó a l'exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, i l'exsecretari general del sindicat LAB com a dirigents de la banda per intentar reconstruir la formació il·legalitzada "seguint instruccions d'ETA" a través del projecte Bateragune.

El Suprem exclou ara "el grau de dirigents" ja que considera que no s'ha demostrat el seu "poder de direcció" a ETA, sinó únicament una comesa de transmissió de les directrius de la banda.

Ezker Anitza-IU qualifica "d'inacceptable penalitzar amb presó un projecte polític"


El coordinador general d'Ezker Anitza-IU, Mikel Arana, considera "inacceptable penalitzar amb la presó qualsevol projecte polític com ara el d'acumulació de forces sobiranistes, perquè un dels drets fonamentals de la Constitució és la llibertat ideològica, i no sembla que ni l'Audiència Nacional ni el Suprem estiguin considerant aquest dret".

En un comunicat, el parlamentari d'Ezker Anitza ha assenyalat, així mateix, que la resolució del Suprem "manté l'esperpent jurídic iniciat amb el 'cas Bateragune' per l'Audiència Nacional". "El Tribunal Suprem manté l'estratègia de l'Audiència de que tot és ETA, si bé la rebaixa de la pena evidència la insostenibilitat d'aquest procés", ha afirmat.

Finalment, el coordinador d'Ezker Anitza-IU ha demanat novament l'excarceració immediata dels imputats en el "cas Bateragune" perquè "aquesta sentència és un sense sentit".

33.500 signatures al Congrés perquè l’Església pagui l’IBI

Els privilegis econòmics de què gaudeix l’Església catòlica a l’Estat espanyol fa temps que són denunciats, però la indignació que generen en alguns sectors ha anat a més en el context actual, amb les brutals retallades salarials i a serveis socials. En aquest sentit, l’entitat Europa Laica ha presentat aquest dimecres 33.500 signatures al Congrés dels Diputats per reclamar que s’elimini l’exempció que té l’Església catòlica en el pagament de l’impost de béns immobles (IBI) i que implica que les arques públiques deixin d’ingressar anualment 3.000 milions d’euros.

Els privilegis de la confessió catòlica provenen del Concordat entre la Santa Seu i l’Estat espanyol, signat el 1979, i de la Llei de Mecenatge 49/2002, però el director de Cooperació Jurídica i Relacions amb les Confessions del Ministeri de Justícia, Ángel Llorente, ja va deixar clar en declaracions a Europa Press que el Govern de Rajoy no veu cap motiu per modificar la normativa.

En la mateixa línia, el grup d’Esquerra Plural, que agrupa els diputats d’IU, ICV-EUiA i CHA al Congrés, ha presentat una esmena als pressupostos generals de l’Estat en què demana, precisament, la supressió dels privilegis de l’Església catòlica, que perjudiquen les arques públiques.

HRF: el 'Cavall de Troia' de la CIA a Amèrica Llatina





La CIA es val de l'organització no governamental Human Rights Foundation (HRF) per influir en la política d'alguns països d'Amèrica Llatina. Així ho ha revelat l'investigador canadenc Jean-Guy Allard, en un article publicat al diari 'Granma' de Cuba. Segons la publicació, l'Intel·ligència nord-americana preparava campanyes contra Bolívia, Equador i Veneçuela, escudant-se darrera d'aquesta institució. Allard destaca que l'organització està vinculada amb l'intent d'homicidi del president bolivià Evo Morales l'any 2009.

Espies 'no governamentals'

Presonera de consciència o funcionària inconscient. Tots dos epítets s'utilitzen en la premsa per referir-se a Maria Lourdes Afiuni. Aquesta dona, que abans exercia de jutge en un tribunal veneçolà, va ser arrestada el 2009 sota l'acusació de facilitar la fugida del país d'un presoner.

Recentment l'organització Human Rights Foundation (HRS) va exigir el seu alliberament, considerant-la presa per motius polítics: "Amb l'arrest de la jutge Afiuni, el missatge del govern veneçolà va ser clar: el jutge que actuï 'a esquenes' d'Hugo Chávez té pena de presó", sosté l'ONG en un comunicat.

Venir, Veure, Desacreditar


El periodista canadenc Jean-Guy Allard, autor de la publicació sobre HRS, assegura que la fundació està encapçalada per un agent de la CIA i que les declaracions sobre l'ex jutge tenen com a finalitat desacreditar el govern de Veneçuela, que no convé als Estats Units.

"Washington fa tot el que pot per canviar els líders i els governs dels països que considera progressistes a Amèrica Llatina. Té tota una quantitat de mecanismes per assolir els seus resultats", afirma el periodista.

"Les ONG segurament són part d'aquests instruments, com ho és també la propaganda en totes les seves formes", afegeix.

Ampliar-se a Amèrica Llatina

El nom de la Human Rights Foundation, radicada al centre de Nova York, va ressonar no només a Veneçuela, sinó també en un altre país llatinoamericà: Bolívia. No obstant això, en aquest cas els mateixos supòsits defensors dels drets humans es van trobar en la pell dels acusats.

El 2009 les autoritats bolivianes van acusar aquesta organització de estar involucrada en l'intent de magnicidi contra Evo Morales.

"Les investigacions que s'han fet en els últims dos anys a Bolívia han mostrat que a partir de fons que arriben de HRF s'han organitzat agrupacions opositores, s'han finançat activitats que buscaven tenir una influència en la política interior del país", afirma el analista Boris Miranda. L'objectiu de les ONG és ampliar la inestabilitat i provocar conflictivitat en els estats llatins, afegeix.

Façanes de 'intel·ligència'

Diversos especialistes en relacions internacionals afirmen que el treball de la Human Rights Foundation és només una petita part de la sofisticada política exterior del govern nord-americà: "EUA manté una agenda molt activa per intentar soscavar els governs d'Amèrica Llatina, particularment els que pertanyen a l'organització ALBA, l'Aliança Bolivariana per als Pobles de la nostra Amèrica", assegura l'advocada i escriptora Eva Golinger.

L'escriptora argumenta que l'estratègia d'utilitzar "façanes" és una estratègia ja vella de les agències d'intel·ligència dels Estats Units. A més, les ONGs filtren fons per beneficiar a organitzacions que després promouen polítiques antidemocràtiques als països on estan actuant.

L'abreviatura del polèmic organisme és molt semblant a la de l'organització de defensa de drets humans més famosa del món, la Human Rights Watch. Però l'ombra de gran autoritat d'aquesta última, no va arribar a tapar els dubtes sobre el funcionament de la seva homònima.

Se suposa que les organitzacions no governamentals no es financen amb els fons estatals, el que els ha de permetre ser independents a l'hora de realitzar les seves activitats.

No obstant això, de vegades les accions dels seus representants, igual que l'impossibilitat de desmentir certes acusacions, creen sospites sobre la seva imparcialitat.

EU reclama al Consell garanties de que les prospeccions petrolíferes no afectaran les Columbretes

La diputada d'EUPV, Marina Albiol, assegura que no és suficient oposar-se a la realització de prospeccions petrolíferes dintre de la zona protegida del paratge de les Illes Columbretes. “Donada l'extensió reduïda de la zona protegida, això no fa desaparèixer el perill sobre aquest arxipèlag ni garantitza la seua supervivència, volem una posició més contundent del govern valencià, no mera retòrica”.

La diputada ha reclamat a la Conselleria de Medi Ambient que garantisca que les projectades prospeccions petrolíferes per part del govern de l'estat no significaran cap perjudici per a les Illes Columbretes ni el seu entorn. "Considerem que assegurar les prospeccions no es faran dintre del perímetre de protecció de Les Illes Columbretes és absolutament insuficient i no representa cap solució a la problemàtica. Exigim una distància suficient que garantisca la supervivència de la reserva marina i de Les Illes Columbretes”, recalca.

La parlamentària d'esquerres a més dona les següents dades referents a l'extracció de cru per oposar-se a la iniciativa del govern de fer prospeccions petrolíferes a l'entorn de les Illes Columbretes, “amb els nivells actuals d'extracció de petroli en els pous més propers, uns 13000 barrils diaris, la borsa propera a les Columbretes podria ser explotada durant seixanta anys abans d'esgotar-se, temps més que de sobra per destruir aquest paratge natural del nostre país”.

"A més", recalca la representant d'esquerres, “estem posant en perill un ecosistema únic i el turisme, motor econòmic i d'ocupació de la nostra costa, per una producció de petroli que s'estima en un 1% del total d'importacions d'Espanya”, i afegeix, “això no és un bon negoci, es mire per on es mire”.

La diputada acusa al govern de l'estat d'amagar altres interessos darrere de les prospeccions petrolíferes en l'entorn de les Illes Columbretes. “Interessos privats de les grans empreses petrolieres sense dubte”, assegura, i recordant passats desastres mediambientals relacionats amb el vessament de cru afirma, “no podem posar en perill el nostre futur perquè una empresa faça negoci amb el petroli, això va en contra de la ciutadania valenciana”.

Aturat xinès construeix minisubmarí


Un treballador en atur xinès s'ha fet famós de la nit al dia després d'exhibir el dimarts davant el públic el seu propi minisubmarí a la ciutat de Wuhan, província central de Hubei. Davant els mitjans de comunicació i espectadors, Zhang Wuyi, antic treballador del sector tèxtil de 37 anys d'edat, va pilotar el seu submarí monoplaça al fons d'una piscina de 4,5 metres de profunditat on va realitzar diverses maniobres amb els braços mecànics de l'aparell.

Zhang va dir que ha produït i venut tres submarins d'aquesta mena, submergibles fins a una profunditat màxima de 100 metres, amb autonomia per a 10 hores i una velocitat màxima de 6,5 milles per hora.

"Crec que aquest submarí substituirà aviat als bussejadors en la collita de productes marins com ara cogombres de mar", va dir Wang Daomin, aqüicultor de la província oriental de Shandong, després de presenciar la demostració.

Zhang mateix veu la seva creació com un producte que pot satisfer les necessitats específiques d'un segment de mercat. Segons la seva opinió, el submarí reduirà en gran mesura el risc dels bussejadors que treballin en condicions dures, i també es pot utilitzar per dragar el llot acumulat en les comportes dels embassaments.

Zhang, que només va assistir a l'escola fins a la secundària, ha reunit des de 2008 tres milions de iuans (475.323 $) entre els estalvis de la seva família i préstecs que li han concedit per desenvolupar el seu minisubmarí.

En l'actualitat, la seva fàbrica pot produir un submarí en tres mesos, i ja ha rebut multitud de comandes. Entre ells, el d'un client que li ha sol·licitat una nau més gran capaç de transportar a diverses persones a bord.

"Espero que les autoritats competents estipulin els estàndards nacionals referents a la regulació d'aquest tipus de productes tan aviat com sigui possible, per tal que els fabricants puguem saber a què atenir-nos".

D'altra banda, un aqüicultor anomenat Luan Jigui tem que s'utilitzi aquest tipus de submarí per robar els seus productes, ja que el sistema de seguretat d'alerta per radar que ha instal·lat en les seves granges marines no és capaç de detectar-los. Segons la seva opinió, els aqüicultors hauran de comprar equips de seguretat d'alerta per sonar més cars per detectar l'ús de submarins il·legals.

L'Eurovegas suposarà una despesa pública de fins a 2.500 milions

La construcció del macrocomplex Eurovegas significaria un cost públic d'entre 950 i 2.540 milions, segons un estudi que ha realitzat la Plataforma "Eurovegas No" basat en xifres d'altres projectes similars. Soledad Sánchez, membre d'ATTAC i de "Eurovegas No", assegura que aquest estudi és una "aproximació a la baixa perquè qualsevol pugui comprendre la despesa tan enorme que comporta".

La despesa pública "mai serà menor que això". Amb aquesta publicació no només volen mostrar la repercussió negativa que suposa la creació del macroprojecte, sinó que suposa "un exemple paradigmàtic de com el discurs ha estat demagògic, mentre que la realitat va per altra banda". Sánchez recalca la idea que "no hi ha cap intenció de canviar el model productiu que ens ha portat a aquesta situació".

En l'informe denuncien la hipocresia del Govern de Rajoy en seguir una política de retallades que comporta una tisorada de 27.3000 milions d'euros en els pressupostos generals de l'Estat d'aquest any. Fan referència a les declaracions del president del Govern en què assegurava que "no és el moment de pavellons, autopistes, aeroports i altres coses".

"Només es beneficiaran Las Vegas Sands i la que voleu blanquejar diners"


Des de "Eurovegas No" es pregunten si "hi haurà comentat això mateix amb el senyor Adelson, la presidenta Aguirre i l'alcalde Pérez", ja que entre les exigències demandades pel magnat s'inclouen "construccions de línies de metro, de rodalies i fins i tot de AVE". El cost de la construcció d'aquestes infraestructures la assumirien els contribuents, de manera que de la construcció del complex "només es beneficiaran Las Vegas Sands i la que voleu blanquejar diners", assegura Soledad Sánchez.

Denuncien que "mentre perdem els drets adquirits a través de molt de temps i esforç, en nom de la presumpta millora de la competitivitat i la total liberalització econòmica, paguem i subvencionem a un inversor privat l'empresa no produeix res, i no ens enriquirà amb un model caduc que ha produït en el seu lloc d'origen les majors taxes d'atur dels EUA".

La plataforma "Eurovegas No" critica que Luis Sainz, president de Promo Madrid, no els ha facilitat cap dada justificant que els informes són privats. "Es podria haver arribat a fer alguna cosa més extens, però com que no hi ha dades no es pot", assegura Sánchez.

Més de 200 milions d'euros només en les expropiacions


Soledad Sánchez compte que estan traient "part de l'informe per àrees" i en aquest concretament presenten les "previsions de costos en infraestructures". Les expropiacions suposarien la partida més costosa de tot el projecte, aconseguint 310 milions d'euros si s'hagués de expropiar el 20% de les 1.000 hectàrees que ocuparia el complex, podent arribar a 1.000 milions d'euros en el cas que calgués expropiar un 60%.
En l'informe es concreten les despeses que suposarà la construcció de les infraestructures.

Altres apartats de l'estudi es refereixen a la construcció d'una línia d'alta velocitat, per la qual els ciutadans haurien d'invertir un mínim de 200 milions d'euros i el reforç d'aeroports (Quatre Vents i Barajas) "per acollir milers de vols privats", que comportaria un cost d'entre 100 i 250 milions d'euros.

D'altra banda, en cada secció exemplifiquen i s'adjunten les dades en què es basen i segons els quals han fet els càlculs. Pel que fa al Metro i Rodalies, es calcula que els ciutadans pagarien més de 340 milions d'euros, "sense comptar la despesa addicional derivat de l'inevitable soterrament de la línia 10 de metro, a causa de la trajectòria de la M-40 i la A-5 a Alcorcón", que augmentaria la despesa.

Bankia: els comptes de 2011, falsejats per Rato i el PP

Els accionistes de Bankia coneixeran en els pròxims dies que els comptes de l'entitat bancària estan sobredimensionats i falsejats, com ha vingut fent la dreta feixista espanyola -i la grega o francesa-, excusant-se amb la "herència rebuda" per a la privatització i el frau a la ciutadania i intentant així confondre l'opinió pública. La sobrevaloració seria de 3.500 milions, una quantitat considerada impossible de demanar immediatament per l'entitat financera.

Així, l'auditora tradicional de Bankia, Deloitte, ha detectat que els comptes de 2011 a la matriu del grup estan inflades.

Fonts de Bankia han confirmat a elmundo.es que l'auditora ha presentat una discrepància per una sobrevaloració en els comptes de Banc Financer d'Estalvis (BFA), matriu de Bankia formada principalment per Caja Madrid i Bancaixa i que va rebre el 2010 un préstec de l'Estat encara no retornat per valor de 4.500 milions d'euros.

"Aquestes fonts confirmen una informació del diari El País que apunta que la sobrevaloració seria de 3.500 milions, que és una quantitat considerada impossible de demanar immediatament per l'entitat financera sense ajuda externa"s.

No obstant això, les fonts de Bankia consultades asseguren que l'encara president, Rodrigo Rato, tenia una pla de sanejament per corregir ràpidament el desviament que implicava sol·licitar noves ajudes públiques temporals a l'Estat, però que no va ser acceptat finalment pel Govern amb el desenllaç conegut de la marxa de l'ex ministre de la presidència en favor de José Ignacio Goirigolzarri.

L'informe de Deloitte encara no ha estat fet públic, tot i que els comptes van ser presentades el passat divendres al mercat.

Un estudi del banc suís UBS a què ha tingut accés elmundo.es, assenyala que BFA no només tenia sobrevalorada la seva participació en Bankia en almenys un 70% per sobre del seu valor de mercat, sinó també diverses empreses participades.

Un vocal del CGPJ denuncia al president del Suprem per malversació

El vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) José Manuel Gómez Benítez ha presentat una denúncia a la Fiscalia General de l'Estat contra el president del Tribunal Suprem, Carlos Dívar (foto), per una presumpta malversació de fons públics. En la denúncia el vocal del CGPJ José Manuel Gómez Benítez acusa el president del Tribunal Suprem, Carlos Dívar, d'haver pagat amb fons públics, per un valor de prop de 6.000 euros, l'import d'una habitació en un hotel de luxe de Marbella i diversos sopars en aquesta mateixa localitat, durant sis caps de setmana.

Segons la denúncia interposada per Gómez Beníte, aquests viatges no tenien relació amb activitats vinculades al seu càrrec com a president del Tribunal Suprem i van suposar també el desplaçament a Marbella de set escortes amb unes despeses estimades en 27.000 euros.

Carlos Dívar ha assenyalat al citat diari que és ell qui es paga els seus viatges privats i que no tenia constància de la denúncia.

Israel amenaça amb un 'Armagedón' nuclear al món


Israel és l'únic país que ha amenaçat de sepultar a tot el planeta en "un 'Armagedón' nuclear" si alguna cosa posa en perill la seva existència, va declarar recentment Mark Glenn del moviment de la Solidaritat de la Medialluna i la Creu en una entrevista a la cadena Press TV iraniana.

"Actualment no hi ha cap altre país al món que hagi dit això: 'Si hem de deixar d'existir, ens enportarem a tot el món amb nosaltres", ha assenyalat Glenn.

L'expert va apuntar que Martin Van Creveld, un prominent historiador militar israelià, en el seu moment ja havia declarat que el país hebreu té grans ambicions nuclears i havie reconegut que Tel Aviv disposa de diversos centenars d'ogives nuclears i míssils que apunten en totes les direccions. Així mateix el professor va afirmar que "Israel no dubtarà a acabar amb tot el planeta abans que el país hebreu deixi d'existir".

Glenn va lamentar el fet que l'amenaça nuclear israeliana arribi just quan que Tel Aviv està mantenint una guerra mediàtica per acusar a altres països de desenvolupar programes nuclears amb suposades finalitats militars.

Existeix l'opinió que en realitat Israel és l'únic estat d'Orient Mitjà que té armes nuclears. El país hebreu va començar a construir la seva primera planta d'enriquiment d'urani i plutoni, Dimona, el 1958.

Jimmy Carter, que va ser president dels EUA entre 1977 i 1981, va afirmar que Israel té un arsenal nuclear d'entre 200 i 300 ogives. Amb el transcurs dels anys es van obtenir altres proves que indiquen que Israel disposa d'armes nuclears.

Per la seva banda, les autoritats del país hebreu no confirmen ni desmenteixen aquesta informació. Al mateix temps Israel s'ha negat a unir-se al Tractat de No Proliferació Nuclear.

Mordechai Vanunu: «La possessió de la bomba atòmica és el que permet a Israel aplicar l'apartheid sense temor»

El 1986, Mordechai Vanunu, enginyer al centre de Dimona, va revelar al Sunday Times l'existència del programa nuclear militar israelià. Segrestat a Itàlia pels serveis secrets israelians, després d'haver-se posat en contacte amb els periodistes britànics i abans de la publicació de l'article que contenia les revelacions, va ser jutjat a porta tancada i empresonat durant 18 anys. Tot i que encara té prohibit tot contacte amb la premsa, Mordechai Vanunu va respondre a Silvia Cattori en entrevista per a la Xarxa Voltaire.

EU exigeix a Jaraba que 'deixe d’acoquinar als treballadors de RTVV en vaga'

El representant d’Esquerra Unida en el Consell d’Administració de RTVV, Guillermo Sampedro, va estar present ahir en la vaga de quatre hores dels treballadors de Canal 9 i Radio 9 i que continuà aquesta vesprada passada. Sampedro va recolzar la protesta convocada pel Comitè d’empresa, “plenament justificada per la situació actual de RTVV, amb un ERO que planeja sobre més de la meitat de la plantilla, un deute superior a 1.200 milions d’euros i sense que la Generalitat Valenciana haja depurat responsabilitats polítiques o econòmiques sobre el saqueig continuat de Canal 9”.

Per a Sampedro, la vaga “ha estat exemplar, la qual cosa destaca el grau de responsabilitat dels treballadors, que estan a anys llum del dels directius”.

Durant la jornada Sampedro també ha acompanyat al Comitè de Vaga en la reunió que ha mantingut amb alguns dels directius de l’ens, com Noelia Estarlich, subdirectora de Recursos Humans, Vicente Asensio o David González Wonham. En aquesta trobada, segons Sampedro, la direcció s’ha mostrat “provocadora, amenaçant amb desallotjaments en cas que els treballadors en vaga entren a les instal·lacions i amb possibles represàlies”.

Per al conseller d’Esquerra Unida, la direcció “torna a mostrar el seu autoritarisme, la seua falta de tarannà negociador i la seva irresponsabilitat. No es pot amenaçar al Comitè de Vaga amb desallotjaments i futures represàlies, i més quan les primeres dues hores de vaga han transcorregut amb total normalitat, exercint un dret constitucional”.

Segons Sampedro, la direcció de RTVV, amb José López Jaraba al capdavant, “en lloc d’estar pendent de si els treballadors en vaga entren o eixen de les instal·lacions, o fan soroll, hauria d’estar preocupada per oferir una informació digna i veraç sobre la declaració de l’ex director Pedro García en l’Audiència Nacional, alguna cosa que, de moment, no està fent. El que ha de fer Jaraba és deixar d’acoquinar als treballadors i enviar una unitat mòbil al judici per la visita del Papa, a l’igual que han fet totes les televisions excepte Canal 9”.

Sampedro a anunciat que des d’Esquerra Unida, “estarem atents i vigilants per garantir que els treballadors que han exercit el seu dret a la vaga no patisquen cap represàlia i no se’ls òbriga cap expedient sancionador”.