diumenge, 10 de març de 2013

La Ilíada i l'Odissea van ser recopilades cap a l'any 762 ane.

Els dos principals poemes èpics grecs, la Ilíada i l'Odissea, han estat atribuïts a Homer ("El Cec"), un personatge que potser ni va existir. No obstant això, sota el seu nom es van recopilar els antics relats èpics grecs, que havien estat transmesos oralment durant diverses generacions. Tampoc se sap amb certesa quan es van compondre i escriure les dues epopeies. Foto: Baixrelleu amb la mort d'Hèctor, fill de Príam, rei d'Ilión (Troia).

Mark Pagel, un teòric evolucionista de la Universitat de Reading (Anglaterra), i els seus col·laboradors, Eric Lewin, Andreea S. Calude i Andrew Meade, consideren que les dues grans epopeies homèriques van ser creades aproximadament l'any 762 ane., segons un article que van publicar el passat mes de febrer en Bioessays, un diari científic.

Els investigadors han aplicat mètodes estadístics basats en l'evolució del llenguatge per a determinar la data, que coincideix amb la que han proposat la majoria d'historiadors: «El cognat és la unitat bàsica d'anàlisi en l'estudi sobre el canvi de lèxic. Els cognats són paraules que deriven d'una paraula ancestral comuna, de la mateixa manera que en la biologia els gens homòlegs deriven d'un gen ancestral comú», afirmen.

D'aquesta manera han comparat el llenguatge contingut en la Ilíada d'Homer amb el grec modern i l'hitita (una llengua morta d'origen indoeuropeu que es va parlar aproximadament entre el 1900 ane. i el 1100 ane. a Anatòlia, l'actual Turquia) per confirmar que tots dos poemes daten del segle VIII ane. Els investigadors demostren així que fins i tot «els textos literaris poden conservar rastres de la història».

Una explosió destrossa el caixer i part d'una sucursal de Novagalicia Banc

Passades les 5 de la matinada d'aquest diumenge, una explosió ha destrossat, literalment, el caixer de la sucursal de Novagalicia Banc situada a la Praza do Calvari, a O Rosal (Pontevedra). El soroll causat va despertar a desenes de veïns del poble que, en un principi, van pensar que es tractava d'un tro. Foto: Estat en què va quedar el caixer de la sucursal.

L'explosió va ser de tal magnitud que va arrencar de soca-rel la porta del caixer, que va sortir disparada a més de 20 metres de distància, va afectar altres edificis propers, va fer saltar a miques la lluna del supermercat que està davant i va obligar a desallotjar els veïns que viuen sobre la sucursal i als d'un dels edificis confrontants, que no van poder tornar a casa fins a les 8 d'aquest matí.

A la zona, que està acordonada des d'aquesta hora, s'han desplegat agents de la Guàrdia Civil i especialistes de la unitat de desactivació d'explosius, Tedax, que estan sent ajudats per gossos.

La 'mascletà' destapa la trola de Margallo

El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, va denegar la invitació per assistir com a un dels màxims resprestants institucionals de l'estat espanyol als funerals d'estat d'Hugo Chávez argüint 'una petita perforació' a l'oïda, tal com van recollir diversos mitjans espanyols. Margallo va dir que els metges li havien recomanat de no agafar cap avió.

El més sorprenent és que dissabte a la tarda, només un dia després del funeral de Chávez, Margallo va assistir, acompanyat pel president Alberto Fabra, a la 'mascletà' de les Falles a València, en la qual es van fer esclatar 175 quilos de material priotècnic i on, com és sabut, els decibels es multipliquen.

Segons que recull la crònica del diari Levante: 'els 175 quilos de material pirotècnic van deixar bocabadats els catorze ambaixadors que es trobaven al balcó de l'ajuntament. Els representants diplomàtics de països com Suècia, Xipre, França o Portugal van aguantar estoicament els decibels acompanyats, entre d'altres, pel ministre d'Exteriors, García-Margallo.'

Es dóna la circumstància que en la mateixa celebració de la 'mascletà' hi hagué uns quants manifestants que van protestar contra els polítics presents al balcó mostrant banderes veneçolanes i pancartes a favor de Chávez.

Els BRICS creen el seu propi banc per desfer-se del dòlar

Els països BRICS tenen previst crear el seu propi Banc de Desenvolupament a finals de març amb l'objectiu d'invertir en projectes d'infraestructures i desenvolupament sostenible per als seus integrants sense l'ús de la moneda nacional dels EUA, el dòlar. El capital inicial del banc del grup conformat per Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica s'estima en l'equivalent a un total de 50.000 milions de dòlars. Es preveu que la creació del Banc de Desenvolupament del BRICS s'anunciï oficialment a la cimera que se celebrarà a Sud-àfrica els propers 26 i 27 de març.

Els BRICS planegen augmentar els fluxos d'inversió, ja que la necessitat de finançament dels projectes interns de l'organització podria arribar als 15 bilions de dòlars en les dues pròximes dècades. Així mateix, l'aliança espera reduir la seva dependència de les principals economies del món, eliminant per complet la necessitat de l'ús del dòlar i l'euro en les transaccions internacionals.

Un dels principals arguments a favor de la creació del nou banc va ser precisament el reduït percentatge de suport als països en desenvolupament per part de les grans institucions financeres controlades per EUA i la Unió Europea.

El passat mes de gener, un diplomàtic sud-africà encarregat d'organitzar la reunió de l'aliança, va anunciar que els països integrants del BRICS ja estan a punt d'arribar a un acord per crear una entitat bancària conjunta. Amb aquesta decisió, segons conclouen alguns analistes, Xina aspira a ampliar el territori de l'ús de la seva moneda nacional, el iuan, Índia pretén atraure inversions estrangeres, mentre que Rússia busca enfortir la seva influència geopolítica a causa del creixement dels seus índexs econòmics.

'Xina no abandonarà a Corea del Nord'

Les sancions imposades recentment contra Corea del Nord per l'ONU i el suport de la Xina a aquesta resolució no han impedit que el gegant asiàtic doni suport fermament a Pyongyang. El Govern xinès ha estat explícit aquest diumenge en dir que ningú ha de malinterpretar el suport de Pequín a les sancions imposades pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides (CSNU) contra Pyongyang.

El sortint ministre d'Afers Estrangers, Yang Jiechi, va advocar per fixar dates per la represa de les negociacions diplomàtiques amb Pyongyang, i ha declarat: "Sempre hem cregut que les sancions no són el propòsit final de les accions del Consell de Seguretat, ni tampoc la via fonamental per resoldre les qüestions pertinents".

D'altra banda, el ministre ha expressat que "l'única solució adequada és mantenir les negociacions i atendre les preocupacions de totes les parts implicades d'una manera equilibrada".

Yang Jiechi ha subratllat que "Corea del Nord ha dut a terme la seva tercera prova nuclear i les tensions a la península han augmentat un cop més. Això no és una cosa que vulguem veure".

Arran del tercer assaig nuclear que va portar a terme Corea del Nord, el 12 de febrer, el CSNU va votar per unanimitat una resolució, promoguda per Estats Units, que estipula un nou paquet de sancions que consisteix a acabar amb les fonts de finançament de Pyongyang.

Hores abans de l'aprovació d'aquesta nova resolució, Corea del Nord va amenaçar amb exercir el seu dret a portar a terme "un atac nuclear preventiu" contra els Estats Units, en el cas que Washington busqui agredir el seu territori.

Un dron nord-americà mata dos civils més al Pakistan, i ja són 3.500

Dues persones han perdut la vida aquest diumenge al nord-oest del Pakistan en un nou atac d'avions no tripulats dels Estats Units, esdevingut a la província de Wazirestán del Nord. Segons les fonts locals, el dron va llançar dos míssils sobre un habitatge al poble Muhammad Khel. L'Oficina d'Investigació Periodística amb seu al Regne Unit va informar el passat febrer que, des del 2004, Washington ha realitzat 360 atacs amb els seus avions no tripulats al Pakistan, matant prop de 3.500 persones. Karzai: EUA i els Taliban s'entrevisten amb freqüència a Qatar.

Els drons nord-americans ataquen sovint les regions tribals del Pakistan, mentre Washington al·lega que els insurgents són els objectius d'aquestes operacions, però les dades indiquen que els civils són les seves principals víctimes.

L'assassinat de civils pakistanesos, entre ells nens i dones, en aquests atemptats ha desencadenat greus tensions en la relació d'Islamabad i Washington, així com entre les comunitats de cristians i musulmans, als qui els musulmans consideren còmplices dels assassinats indiscriminats de l'OTAN.

El passat 7 de gener, vuit persones van perdre la vida en un similar atemptat a Wazirestán del Nord, un dia després de la mort d'altres 16 a la província de Wazirestán del Sud.

El passat 22 de gener la ministra pakistanesa d'Afers Exteriors, Hana Rabani Kahr, va expressar la seva preocupació per aquestes operacions i les va qualificar de contraproduents.

En els últims mesos s'han celebrat diverses manifestacions anti-nord a la nació asiàtica aturar rebutjar els atacs aeris del país nord-americà sobre el territori pakistanès.

Karzai: EUA i Taliban s'entrevisten amb freqüència a Qatar

El president afganès, Hamid Karzai, ha revelat avui que Estats Units manté trobades sobre una agenda diària amb els dirigents del grup Taliban a Qatar: "Els líders dels taliban i els nord-americans mantenen converses en l'estat del Golf (Pèrsic) sobre una agenda diària", ha manifestat el mandatari afganès durant un discurs amb motiu de commemorar el Dia Internacional de la Dona.

Per la seva banda, el portaveu dels taliban, Zabihola Mujahid, ha rebutjat energèticament les declaracions del president, en comentar que no s'han fet progressos des de la suspensió de les converses.

Fa un mes els mitjans de comunicació afganesos van revelar que Washington manté contactes amb els talibans a Tastar per convèncer els insurgents que se senten a la taula de negociacions amb Kabul.

El Govern afganès no ha mantingut converses directes amb els membres de Taliban des seu enderrocament el 2001.

El grup armat ha rebutjat en reiterades ocasions les negociacions directes amb el Govern de Karzai, recolzat per l'Occident, en demanar converses entre els militants i Washington.

Manifestacions als Països Catalans contra la corrupció


Aquest migdia han arrencat a diferents les principals ciutats dels país manifestacions contra la corrupció de CiU i PP i per a la regeneració democràtica. Les marxes, que també exigeixen el final de les retallades, apleguen ja milers de manifestants. Una de les més nombroses és la de Barcelona, on hi ha desenes de milers de manifestants. També se'n fan, simultàniament, a València, Palma, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa.

La convocatòria, feta des de l'anomenada Cimera Social respon a la crida de la Confederació Europea de Sindicats (CES) amb motiu de la cimera del 14 de març a Brussel·les.

La CES vol exigir a la Unió Europea que aturi les polítiques d'austeritat. El dia 14 es preveu una gran mobilització col·lectiva a Brussel·les. Per a seguir les manifestacions podeu utilitzar les etiquetes: #10M, #10Mbcn (Barcelona) i #10Mlleida (Lleida).