divendres, 27 d’agost de 2010

Escalfant motors de cara a la Vaga General


Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors de Madrid van organitzar ahir una 'performance' a les portes del Banc d'Espanya en la qual un caricaturitzat Miguel Ángel Fernández Ordóñez pronuncià un discurs en què defensava una sèrie de mesures que van provocar les esbroncades dels presents. D'aquesta manera, els representants dels treballadors madrilenys preparen el camí cap a la vaga general, convocada per al proper 29 de setembre, i realitzen una crida a la ciutadania perquè s'uneixi a les reivindicacions d'aquest col.lectiu a assenyalat dia.

Al voltant de les onze del matí, quatre homes amb vestits, que ocultaven els seus rostres amb caretes blanques, van ser rebuts sota una pluja d'insults pels presents. Sobres els seus caps, portaven barrets sobre els quals es podia llegir Banc, Banca, Patronal i Govern.

Al crit de 'golf, golf', el fingit governador del Banc d'Espanya va començar el seu discurs en què defensava que els efectes de la crisi el "paguin les víctimes", i elogiava les actuacions dels seus "caps", Emilio i Gerardo, en referència al president del Santander (Emilio Botín) i al president de la CEOE (Gerardo Díaz Ferrán).

Els presents interrompien el discurs de tan particular orador als crits de 'mafiós', 'lladre' i altres desqualificacions més fortes. Al final de l'actuació, el crit de 'Vaga, vaga!' servia de marc a la foto dels actors.

"Volem animar a tota la ciutadania a que participi en la vaga general. Hem escenificat les protestes dels treballadors cap al Banc d'Espanya, que ha protagonitzat una de les principals ofensives contra els drets dels treballadors", va assenyalar després del teatret el secretari general de CCOO de Madrid, Javier López.

Per la seva banda, el secretari d'Organització d'UGT a la Comunitat, Miguel Ángel Abejón, va remarcar que els sindicats consideren Fernández Ordóñez com un mamporrero de la patronal i els mercats, i va sol.licitar a l'Executiu que en comptes d'escoltar el Banc d' Espanya busqui el consens amb els treballadors: "Els mateixos que han provocat la crisi ara impulsen les mesures", va denunciar.

Químics britànics i xinesos inventen "l'aigua seca"

Químics britànics juntament amb els seus col.legues xinesos van aconseguir crear una substància que es diu "aigua seca" composta de gotes microscòpiques d'aigua recobertes de silici. Els resultats de les proves científiques els va presentar avui a Boston, a la reunió anual de la Societat Americana de Química, el doctor Benjamin Carter, de la Universitat de Liverpool. Cada partícula de "aigua seca" conté una gota d'aigua envoltada de nanopartícules hidrofòbiques de silici, explica l'informe publicat a la pàgina web de la Societat. El recobriment impedeix la recombinació de les gotes per tornar a ser un líquid.

El resultat és un fi pols que pot absorbir gasos que es combinen químicament amb l'aigua per formar hidrats.

Els químics que encara estudien les seves possibles aplicacions creuen que l'aigua seca podria ser la solució per emmagatzemar metà.

Els investigadors pensen també en la utilitat de l'aigua seca per explotar dipòsits de gas metà que estan dispersos o en forma d'hidrats al fons del mar.

També és prometedora per iniciar de forma més eficient les reaccions químiques utilitzades en la producció de centenars de productes d'ús quotidià i per emmagatzemar i transportar substàncies perilloses.

Així mateix, l'aigua seca pot absorbir i emmagatzemar l'excés de diòxid de carboni a l'atmosfera, la qual cosa contribuirà a combatre el canvi climàtic.

Poder i influència de les agències de qualificació

Vlad Grinkévich: Últimament, als mitjans de comunicació s'han posat de moda les més variades classificacions de països. S'han convertit en un peculiar passatemps per a un cercle cada vegada més ampli de lectors. Qui és l'home més ric del món, en quin país viu major quantitat d'oligarques o on s'ha experimentat un major creixement econòmic, és una cosa que interessa per igual a l'expert i al profà. Pràcticament qualsevol organització que es preï, confecciona les seves pròpies classificacions. Al marge de les conegudes agències especialitzades en la matèria, hi ha moltes empreses, organitzacions sense ànim de lucre, partits polítics i mitjans de comunicació que porten a terme els seus propis anàlisis i sondejos. (Foto: Beatrix d'Holanda a Sitges amb el Club Bilderberg).

En els últims dies de la setmana passada, la revista Newsweek va publicar la classificació dels cent millors països del món. En aquesta llista es prenen en consideració els paràmetres de desenvolupament econòmic, la situació política, els nivells d'educació i sanitat, a més dels índexs de qualitat de vida en general en cada un dels països. La classificació està encapçalada per Finlàndia seguida per Suïssa, Suècia, Àustria i Luxemburg. En els últims llocs figuren Camerun, Nigèria i Burkina-Faso.

Rússia es troba a la meitat de la taula de la classificació general, en el lloc 51, millor que Hondures i la Xina, però pitjor que Cuba o Panamà. En la categoria d'Educació Rússia ocupa un brillant sisè lloc i supera no només a països com Itàlia, Grècia, Portugal i Espanya, sinó que fins i tot avança a Noruega, paradigma del desenvolupament. No obstant això, en l'apartat de Salut pública nacions com Hondures, Algèria o el Marroc estan per davant, la qual cosa no és per sentir-se orgullós. Segons les dades de Newsweek, la Qualitat de vida a Rússia és millor que a Tailàndia, Mèxic o l'Aràbia Saudita però a Costa Rica, l'Azerbaidjan o l'Uruguai es viu millor.

El poc envejable 51 posició en la classificació general d'alguna manera reflecteix l'opinió dels ciutadans russos sobre el seu país. Segons les dades d'una enquesta duta a terme per RIA Novosti només una quarta part de dotze mil enquestats triarien viure a Rússia si tinguessin una altra opció millor. A gairebé la meitat dels enquestats els agradaria mudar-se a algun dels països de l'Europa desenvolupada, el 4,4% no estaria en contra d'abandonar el continent europeu, mentre que un 15% estaria disposat a deixar Rússia per marxar a qualsevol país del món.

No obstant això, aquestes classificacions són força subjectives, punt que, en el fons, és el que es persegueix. La funció d'aquestes anàlisis no és la de donar un perfil 100% ajustat a la realitat, sinó la de facilitar la presa de decisions, quan la informació disponible sobre un país és molt escassa o és massa per poder-compilar i sistematitzar fàcilment.

Newsweek tria el millor país basant-se en cinc paràmetres, mentre que, per exemple, l'organització The Fund for Peace, que determina cada any l'índex d'incompetència de les nacions, té en compte fins a dotze factors. En ambdós casos, els apartats són agregats, és a dir, cada un d'ells es determina per diversos factors al seu torn.

En algunes ocasions, els autors d'aquestes classificacions es autoconceden el dret d'influir directament en el resultat final de les mateixes i fan això amb més o menys estil. De vegades, es confeccionen taules on els diferents participants valoren de manera diversa els criteris exigits. En elles, els analistes acompanyen els resultats de les anàlisis amb comentaris sobre l'eventual dispersió de dades.

La intromissió subjectiva en els resultats es pot fer d'una manera més subtil, és a dir, determinant el valor i la prioritat de cadascun dels criteris. Qualsevol dels factors pot canviar el resultat d'una forma substancial. Per exemple, si es vol ubicar a les primeres posicions del seu sector a una empresa el producte és car, però no de la millor qualitat, només cal posar l'accent en el paràmetre preu com a sinònim de prestigi.

No obstant això, és molt comprensible la importància que han adquirit les classificacions realitzades per les grans agències especialitzades i per la premsa de prestigi. Estar ben situat en aquestes llistes no només dóna prestigi, sinó que és rendible. L'economia actual és tan sensible, que l'estat d'ànim i la decisió final de l'inversor potencial, del soci de qualsevol companyia o del consumidor del carrer pot dependre de la presència d'una empresa o d'un país en la llista dels millors.

El cas de Grècia, que durant diversos anys va estar falsejant a la baixa els seus índexs de deute sobirana i dèficit públic, va demostrar que es pot manipular els indicadors i confondre els millors especialistes durant molt de temps. Això sí, quan es va descobrir l'engany i una nova onada de crisi financera va colpejar Europa, com una de les principals causes del terratrèmol econòmic es va esmentar la reducció fraudulenta i arbitrària dels paràmetres econòmics de Grècia, Portugal i Espanya per part de l'agència internacional Standard & Poor's.

Els polítics i economistes europeus ja s'estan plantejant la qüestió sobre la responsabilitat legal per les classificacions publicades per agències com Standard & Poor's o Moody's & Fitch. Els seus pronòstics provoquen caigudes en els mercats financers, desestabilitzen monedes sobiranes i influeixen en el destí de nacions. Això és una qüestió molt seriosa i que ja s'escapa de les mans. Cal prendre mesures.

Els bancs més grans promouen l'ús del iuan

Les principals entitats bancàries del món promouen campanyes internacionals per impulsar l'ús de la divisa xinesa iuan en operacions comercials amb la Xina, escriu el diari Financial Times. Així, els bancs HSBC i StanChart ofereixen descomptes en comissió i altres tipus de facilitats financeres a les companyies que utilitzen el iuan en els seus negocis: "Ara podem proposar als clients realitzar operacions amb iuans en diferents parts del món", va dir un portaveu de HSBC.

HSBC i StanChart, així com Citigroup i JPMorgan, pertanyen al grup de principals bancs mundials de bancs que porten a terme campanyes publicitàries a Àsia, Europa i els Estats Units per convèncer a les companyies a utilitzar d'una manera més àmplia la moneda xinesa en els seus negocis .

El segon banc més gran d'Espanya, BBVA, també planeja posar en marxa campanyes de promoció de la divisa xinesa. Entre les prioritats de l'entitat hi ha les empreses llatinoamericanes que exporten els seus productes al gegant asiàtic.

Segons experts, la promoció de iuan permetrà de convertir la moneda xinesa en una divisa internacional com el dòlar o l'euro.

Els bancs van començar a fer servir el iuan en operacions comercials a partir de mitjans de 2009, quan Pequín va aprovar el programa de liberalització del mercat de divises i autoritzar les companyies utilitzar el iuan fora de la Xina.

Albiol critica la manca de places geriàtriques

La diputada d’Esquerra Unida a Les Corts, Marina Albiol, ha criticat durament a la Consellera de Benestar Social, Angélica Such, davant la situació de que 1.800 persones dependents es puguen quedar sense plaça en les residències geriàtriques del País Valencià: “Les persones dependents i els seus familiars estan pagant les improvisacions del Consell en matèria de dependència, el desgovern en què es troba el Partit Popular des de fa mesos i el malbaratament dels diners públics en propaganda”. Marina Albiol, diputada d’EU, assegura que aquesta situació evidència la necessitat de construir més residències púbiques que puguen donar cabuda a totes aquelles persones que ho necessiten.

Albiol ha anunciat que la seua formació demanarà la compareixença de la Consellera de Benestar Social en Les Corts “per tal d’exigir-li responsabilitats i demanar que el Consell complisca la llei de dependència”, la diputada assegura que l’atenció a les persones dependents hauria de ser una prioritat de qualssevol govern, “però el Partit Popular ha preferit gastar-se els diners en altres qüestions i desatendre a les persones que tenen la necessitat d’aquestes places en les residències”.

La diputada d’EUPV assegura que el Consell “ni construeix més residències públiques, ni paga a les concertades, i per això la situació que estem vivint és alarmant” i afegeix que aquesta situació “evidència la necessitat d’enfortir el sistema públic, de construir més residències púbiques que puguen donar cabuda a totes aquelles persones que ho necessiten”.

Per altra banda Albiol ha anunciat el recolzament d’Esquerra Unida a les mobilitzacions que impulsaran els familiars de les persones afectades pels retalls.

Nuet denuncia la violenta represió a l'Aaiun

El senador d’EUiA adscrit al grup de l’Entesa Catalana de Progrés, Joan Josep Nuet, ha adreçat una carta al ministre d’Afers Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, en què l’insta a demanar explicacions a l’ambaixador del Marroc a Espanya per la brutal càrrega policial que van patir un grup d’activistes sahrauís i cooperants espanyols ahir a l’Aaiun, quan tornaven de visitar els camps de refugiats de Tinduf. Segons han explicat al senador membres del moviment solidari amb la causa del poble sahrauí, unes 300 persones reunides per rebre els activistes van ser atacades per la policia marroquina. El resultat va ser de 30 ferits, entre ells 2 espanyols.

Protesta silenciosa a Sants

Calma a Sants on fins aquest migdia era previst que s'hi fes un brindis per les preses. Després de la prohibició de l'acte per part de l'Audiència espanyola, els convocants havien anunciat la desconvocatòria del brindis, previst a les deu de la nit. A aquella hora, al parc de l'Espanya Industrial s'hi ha fet un minut i mig de silenci i han sonat cançons de denúncia com a protesta per la prohibició del jutge. S'hi ha pogut sentir 'Silenci', 'La presó de Lleida', 'Què volen aquesta gent?', etc.

I en comptes dels cartells anunciant el brindis, el parc era guarnit amb carotes amb la boca closa que simbolitzen el rebuig a la censura i la manca de llibertat d'expressió.

Tot i que hi havia policies i agents de paisà, l'acte s'ha desenvolupat amb placidesa, i després ha continuat la celebració de la Festa Major amb els concerts previstos.

L'Assemblea de Barri de Sants (ABS) ha decidit desconvocar el 'brindis per les preses' davant la prohibició del jutge de l'Audiència espanyola Eloy Velasco, que havia desestimat el recurs (pdf) de les entitats del barri barceloní. En la interlocutòria, Velasco deia que des del 2002 s'havia fet referència a presos polítics, amb fotografies d'alguns d'ells, i que 'a partir del 2004, els anomenats brindis no s'han dedicat a homenatjar presos comuns, sinó exclusivament presos etarres'.

Per la seva banda, l'Assemblea ha insistit que el brindis 'estava pensat com a mostra de solidaritat de totes les persones preses arreu del món, per raons polítiques o socials' i que la desconvocatòria de l'acte permetria 'evitar qualsevol tipus de desplegament policíac dins del recinte del parc de l'Espanya Industrial que posés en perill o distorsionés el normal desenvolupament de la Festa Major Alternativa'.