divendres, 17 de juny de 2011

Els vídeos gravats pels manifestants evidencien un muntatge

Els diferents vídeos que els i les manifestants van gravar durant la protesta contra la Llei Omnibús evidencien un muntatge per a desprestigiar el moviment 15-M.

En la successió de vídeos que acompanya aquest article podem constatar com es prohibeix a la premsa el pas a la zona en la que seguidament es produeixen els incidents, a excepció d'un reduït grup de periodistes als que es permet l'entrada sense cap justificació. Podem veure també la presència d'agents de paisà dins del cordó policial de seguretat, just en la zona en que s'inicien els aldarulls, alguns d'aquests agents són els mateixos que són increpats, en un altre vídeo ja molt difós, com a provocadors per la multitud indignada.

En el segon vídeo podem veure les desproporcionades càrregues policials contra els i les manifestants que pacíficament es resisteixen a la força mitjançant la desobediència passiva.



Finalment, tornem a adjuntar-vos el vídeo en el que els agents són descoberts per la multitud indignada i són protegits per un cordó d'antidisturbis que els evaquen.



Indignats assetgen el Parlament i una minoria genera incidents


Hem estat amb els indignats de Gràcia i la resta de Catalunya en el setge que han fet al Parlament de Catalunya per mostrar la seva oposició a uns presupostos que, segons ells, significaran més retallades en educació, sanitat... Cedit per http://www.graciamon.cat

Rússia fabrica armilles antibala de polietilè


Les armilles antibala són resistents als trets de fusells Kalaixnikov, efectuats des d'una distància de 5 metres. Vegeu en el vídeo les proves de resistència de les armilles.

El web de la CIA, víctima d'un ciberatac

La pàgina web de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels Estats Units ha estat atacada la tarda de dimecres (nit de dimecres a Espanya), acte l'autoria ha estat confirmada pel grup de hackers de Lulz Security. LulzSec, els membres estan repartits per tot el món, va anunciar l'atac poc abans de les 06:00 pm hora de la Costa Est. Al principi, no es podia accedir a la web del servei d'intel.ligència nord-americana des de Nova York a San Francisco i des Bangalore (Índia) a Londres. Hores més tard, l'accés als serveis de la web va ser esporàdic. "Estem investigant aquests informes", va dir un portaveu de la CIA.

Lulz Security és un grup de pirates informàtics especialitzats en penetrar en xarxes vulnerables per posar de manifest les seves mancances.

El grup, que també ha atacat els sistemes de Sony i Nintendo, va assegurar a la seva pàgina d'internet després d'atacar la pàgina del Senat que va entrar al servidor per posar en evidència els problemes de seguretat de la xarxa.

LulzSec ha estat el grup responsable d'atacs recents al Senat dels EUA, Sony, Nintendo, News Corp i la web de la televisió pública del país PBS. LulzSec, els membres estan repartits per tot el món, va anunciar l'atac poc abans de les 06:00 pm hora de la Costa Est.

Merkel -amb l'ajut del Reich Bilderberg- vol enfonsar Grècia

Alemanya està empenyent Grècia a la fallida i podria fer-la agonitzar fins al setembre. El govern d'Angela Merkel, amb el suport d'Holanda -on Beatriu és la cap dels Bilderberg i hereva del fundador-, Àustria -la del secret bancari- o Finlàndia -ara propietat del Deutsche Bank-, bloquegen l'aprovació del segon rescat mentre no s'obligui als bancs a pagar-ne una part (entre 25.000 i 30.000 milions d'un total de 80.000). El 'premier' grec, Iorgos Papandreu, només té garantida l'ajuda per aguantar juliol i agost, uns 18.000 milions de deute que ha de retornar aquest estiu. Els 17 ministres d'Economia de la zona euro es limitaran finalment aquest diumenge i dilluns a Luxemburg a acordar el pagament del cinquè tram del primer rescat, però el segon paquet d'ajudes haurà d'esperar, com a mínim, fins l'11 de juliol.

"No sabem què fer, necessitem més temps", han assegurat a Reuters fonts properes a la negociació, que confirmen que Merkel vol guanyar temps i fer esperar Atenes fins al setembre. L'eurocomissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, es nega a esperar fins al setembre i exigeix un acord l'11 de juliol. "Està sent difícil, però estic fortament convençut que podem evitar un escenari catastròfic arribant a un acord responsable en aquest moment crític", ha advertit Rehn. "Els pròxims dies seran crítics per a l'estabilitat financera i la recuperació econòmica a Grècia i Europea, confio en què tots els líders assumeixin la seva responsabilitat", ha demanat l'eurocomissari finlandès.

L'enfrontament entre Alemanya (amb Àustria, Finlàndia i els Països Baixos) i el BCE (amb l'estat espanyol, Bèlgica i França) està arrossegant les borses i disparant les primes de risc dels perifèrics, una psicosi que encara empitjora amb la inestabilitat política a Grècia. El govern de Papandreu no pot retornar els 27.000 milions d'euros en deute públic que li vencen l'any que ve, ni tampoc els 32.000 milions del 2013 i, de moment, només té assegurada l'ajuda per aguantar fins al setembre: 12.000 milions al juliol i 6.000 més a l'agost.

El ministre de Finances de Merkel, Wolfgang Schäuble, proposa que Atenes ajorni pagaments set anys: els bancs amb bons que vencen el 2012 els haurien de canviar obligatòriament per nous títols amb data de venciment al 2019 i fins llavors no podrien recuperar els diners. Però el BCE, amb el suport d'Espanya, França i Bèlgica, es nega a acceptar una reestructuració del deute tan brusca i proposa recuperar la Iniciativa de Viena que es va fer servir el 2009 per salvar Romania, Letònia, Hongria i Sèrbia. Es tractaria de demanar (que no obligar) als bancs que a mesura que vagin recuperant els diners dels seus bons els reinverteixin voluntàriament en més deute grec.

L'FMI ja estaria disposat a desbloquejar el pagament de la seva part del préstec, tot i que fins ara havia advertit que no posaria els diners compromesos mentre Atenes no fes més retallades i privatitzacions (Papandreu s'ha de vendre actius -illes incloses- per valor de 50.000 milions d'euros fins el 2015). "La situació és clara: si hi ha compromisos importants dels europeus de fer tot el que sigui necessari per donar suport a Grècia, l'FMI pagarà el que li toca, i puc assegurar que hi haurà un acord", ha assegurat una font de Brussel·les.

Els Sindicats intentaran impedir la reforma de la negociació


Els secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo, i Cándido Méndez, han advertit el Govern que van a "impedir" que la reforma de la negociació pugui "materialitzar" després de la seva aprovació per decret i el fracàs dels contactes amb la patronal.

Albiol: “Castelló no existeix per a Camps”

La diputada autonòmica d'Esquerra Unida, Marina Albiol, considera que en el seu discurs d'investidura el President Camps hauria d'haver-se preocupat mínimament dels problemes dels castellonencs i castellonenques, i no centrar la seua intervenció en lloar la seua gestió en els últims quatre anys. La diputada assenyala que en el debat d'investidura que ha tingut lloc a les Corts Valencianes, el President de la Generalitat, Francisco Camps, no ha fet cap al·lusió a les comarques de Castelló. “Definitivament Camps ha demostrat que viu en el seu món particular i que les comarques e Castelló no entren en els seus pensaments”, i afegeix “el President no ha volgut enfrontar-se amb la realitat, que demana iniciatives urgents”.
Albiol: “Castelló no existeix per a Camps”

“Camps ha demostrat que no el preocupen el més mínim els greus problemes i necessitats de la societat castellonenca, colpejada molt durament per la crisi econòmica, i que esperava del seu president que centrarà la seua intervenció en explicar les propostes i iniciatives que té previst encetar en aquesta legislatura a Castelló”, recrimina Albiol. “Res d'això ha succeït, ni una sola paraula per a l'hospital de la Vall d'Uixó o de Peníscola, res de la manca de centres de centres educatius, ni si pensa reclamar a l'estat els rodalies fins a Vinaròs”.

La representant d'esquerres qualifica el discurs de Camps de buit de contingut i propagandístic, “senzillament s'ha dedicat a lloar la seua gestió i ha fer un discurs excloent”. I finalitza, “no és això el que volen els castellonencs i castellonenques, no volen perorades destinades a la resta de les senyories de la cambra, volen que el president els parle directament i els diga sense embuts que pensa fer per eixir d'aquesta crisi”.

Bicicletada de suport a la Segona Flotilla de la Llibertat

Dissabte dia 18 de juny a les 18:30h, bicicletada de suport a la Flotilla de la Llibertat II-Stay Human que sortirà de Plaça Catalunya i arribarà fins a Colom. A finals del mes de juny salparà la Segona Flotilla de la Llibertat-Stay Human cap a Gaza, amb l’objectiu de trencar el bloqueig marítim que l’Estat d’Israel imposa sobre la Franja de Gaza. La Flotilla de la Llibertat II - Stay Human salparà rumb a Gaza d’aquí a poques setmanes. Centenars de persones de tot el món s'embarcaran a aquesta travessia amb l'objectiu de trencar el bloqueig il·legal que l'Estat d'Israel imposa sobre 1.5 milions de palestins a la franja de Gaza.

Des de l'estat espanyol, la campanya Rumbo a Gaza, després de mesos de treball, aportarà un vaixell i al voltant de 60 activistes i persones de l'àmbit polític, cultural i social a la flota internacional.

Ara que centenars de persones de Catalunya, l'estat espanyol i la resta del món estan a punt d'embarcar cap a Gaza, hem de transmetre'ls la nostra més profunda solidaritat i el nostre convenciment que trencaran el bloqueig i arribaran a Gaza, on els nostres germans i germanes palestines els estaran esperant.

Per això, us convidem a participar el proper dissabte dia 18 de juny a les 18:30h a una bicicletada de suport a la Flotilla de la Llibertat II - Stay Human que sortirà de Plaça Catalunya i arribarà fins a Colom.

En aquesta bicicletada hi participaran diversos membres de Rumbo a Gaza, i dues de les activistes catalanes, Maria del Mar fernàndez i Dolors Fábregas, que viatjaran cap a Gaza a bord del vaixell que Rumbo a Gaza aporta a la Segona Flotilla de la Llibertat.

L'Entesa demana la gratuitat de l'AP-7 des de Maçanet fins a França

El Senat va aprovar aquest dimecres una moció on es demana al Govern espanyol que acordi la gratuïtat el tram de l'AP-7, entre Maçanet de la Selva i la frontera francesa, mentre durin les obres de construcció i millora de la N-II. El portaveu d'Entesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, va defensar la moció davant la comissió de Foment tot al·legant l'augment de trànsit durant els mesos d'estiu en incloure els accessos que van a la Costa Brava. La moció es va aprovar amb el suport del PP i el vot en contra del PSOE. Els municipis afectats per aquestes obres, parades des de fa dos anys, porten demanant des de fa temps aquesta gratuïtat, entre altres coses, per la perillositat de la via.

El senador Pere Muñoz va acceptar una esmena del PP que apunta la vigència d'un Reial Decret 11/2011 on es contempla la liberalització dels peatges en cas de problemes viaris mitjançant acords amb les concessionàries d'autopistes. Per altra banda, va desestimar una modificació del PSOE que instava a acabar les obres de la N-II però rebutjava la gratuïtat del peatge per problemes de finançament i també perquè es tracta d'una mesura "excepcional".

El senador d'Entesa va defensar la necessitat de la gratuïtat d'aquest tram per tal d'evitar problemes de circulació, millorar la seguretat de la via i també facilitar el "normal desenvolupament de l'activitat econòmica i la vida quotidiana a les comarques gironines". També va recordar que les obres de desdoblament de la N-II entre Tordera i la Jonquera és una de les demandes del territori i una infraestructura que ha patit nombrosos endarreriments i incompliments. En aquest sentit, va afegir que "per acabar d'agreujar la situació, s'ha produït la total paralització de les obres dels trams que falten executar".

Els municipis afectats per les obres de desdoblament de la N-II han demanat des de fa temps aquesta gratuïtat, entre altres coses, per la perillositat d'aquesta via on ja s'han produït diversos accidents mortals.

El 29 d'abril passat, el Consell de Ministres va acordar licitar les obres de desdoblament entre els municipis de Sils i Caldes de Malavella i el ministre de Foment, José Blanco, es va comprometre a començar els treballs abans que se celebrin les eleccions generals.

Rubalcaba no diu quant va costar el dispositiu policial contra la "rave"

Gaspar Llamazares va preguntar al Govern quants diners s'havien gastat en el des plegament policial el dia de la "rave de l'aeroport", que va ser absolutament desproporcionat, i fora de tota lògica. El Govern Central es va comportar com si en lloc de ciutadans pacífics que anaven a passar un dia tranquil i de festa a l’Aeroport de Castelló, fórem una horda de vàndals que volguera arrasar la instal•lació.

És inaudit que des del govern a Madrid no s’hagen dignat a contestar quant va costar el dispositiu policial que va desplegar amb motiu de la festa rave de l’aeroport de Castelló i simplement apunten als costos d’un dia habitual, això apunta clarament que es van gastar el que no està escrit per impedir a ciutadans pacífics exercir el seu dret a accedir a unes instal•lacions que no tenen cap ús, i que han sigut construïdes amb els seus diners, i ara ho volen amagar a l’opinió pública.

En la resposta a la pregunta presentada pels seu grup al Congrés dels Diputats, el ministeri assegura que en cap moment es van tallar vies d’accés a l’aeroport , ni es van alterar el servei de control de tràfic, és senzillament mentida, en canvi als membres de la comitiva d’Esquerra Unida que viatjàvem en autobús i ens dirigíem a l’Aeroport de Castelló, ens van impedir el pas la Guàrdia Civil.

La resposta donada pel Govern Central no és l’adequada d’un govern transparent, no han contestat a les nostres preguntes i damunt tergiversen la realitat, recomanem al govern socialista que recorde quins són els deures d’un executiu en un sistema democràtic i els practique.

La meitat de les antenes de Vilanova de Raò seran suprimides per tres casos de càncer

A l'escola vora les antenes s'han declarat tres casos de càncer infantil i els veïns denuncien que una trentena de malalts també han estat afectats. La mobilització dels veïns de Vilanova de Raò contra les antenes situades al dipòsit d'aigua municipal, al mig d'una urbanització i vora l'escola, ha aconseguit que l'ajuntament de la població es plantegi de no renovar els contractes de lloguer a les tres companyies de telefonia mòbil que tenen instal·lades fins a vint-i-cinc antenes al mateix lloc. L'Ajuntament no renovarà el contracte amb Bouygues, però no pot fer fora les companyies Orange i SFR si no es demostra la nocivitat de les ones. Foto: Pierre Le Ruz neuròleg i director del Centre de recerques i d'informació independents sobre les ones electromagnètiques prenent mesures a Vilanova de Raò.

A l'escola hi ha hagut tres casos de càncer declarats, reconeguts oficialment, i una trentena de veïns de la urbanització tenen malalties que “podrien estar relacionades amb les ones emeses per aquestes antenes” segons la presidenta de l'associació UMPLO Maryse Batlle.

Jacquiline Irles, la batllessa de Vilanova de Raò, no havia volgut donar crèdit, fins ara, als arguments de l'associació Un mat pour les ondes considerant que es tractava d'una oposició política. Després del ressò estatal i internacional de la notícia dels tres casos de càncer infantil, Irles ha anunciat que no renovaria el contracte amb la companyia Bouygues Telecom, propietària de la meitat de les antenes. El contracte de lloguer s'acaba el 22 d'agost i l'ajuntament ja ha demanat a la companyia de trobar “una solució alternativa que garanteixi el compliment de la normativa en vigor en relació a les ones electromagnètiques i, al mateix temps, la bona cobertura de la població”.

Els altres dos operadors presents al dipòsit d'aigua vora l'escola, SFR i Orange, continuaran tenint les antenes al mateix lloc, ja que l'ajuntament no té cap argument legal per a fer-les treure. Només “una decisió de justícia que reconegués la nocivitat de les ones emeses per aquestes antenes podria justificar que l'ajuntament trenqués el contracte amb les dues companyies” ha explicat la batllessa.

Toxo: "El Banc d'Espanya és responsable de la crisi per defecte"

Ignacio Fernández Toxo, secretari general CCOO, ha afirmat que el Banc d'Espanya té part de culpa de la crisi perquè "havia de conèixer el que s'estava generant al voltant de la bombolla immobiliària, però no va prendre cap mesura, i després va amplificar els efectes impedint que es prenguessin en temps adequat les mesures per resoldre-ho". En la seva intervenció en els cursos d'estiu d'Economia de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, organitzat per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica, Toxo ha afirmat que "la legislació laboral no està ni en l'origen ni és la solució als problemes, tal com s'entesten a denunciar des de la banca i la patronal".

"El problema va ser que la bombolla immobiliària va aterrar en el pitjor moment possible, que va ser la crisi financera internacional. Contra el que es diu, la flexibilitat a Espanya és excessiva. A Espanya s'ha destruït quatre vegades més ocupació que a Alemanya. A Espanya no és car acomiadar, sinó molt fàcil", va afegir Toxo.

El secretari general de CCOO va demanar que s'ajornin els objectius de retallada de dèficit des 2013-2016 o 2017, el que permetria destinar més recursos al canvi de model productiu, que és la "veritable reforma" pendent, i a la creació d'ocupació. A més, s'ha mostrat a favor que els bancs paguin part "del dany que han fet" amb la taxa a les transaccions financeres.

Al costat del Govern i als bancs, Toxo també ha assenyalat el Banc d'Espanya com corresponsable de la crisi "per defecte". "Al començament de la bombolla no va prendre cap mesura i, quan s'estava generant, va encebar el sistema encoratjat al crèdit", ha explicat abans de concloure que, al final, la seva actuació "amplificar els efectes".

Jubilacions daurades de ses senyories: Montilla 115.000, Benach 104.000 euros

Perdre la feina no sempre suposa un problema. Almenys, si la feina és presidir el Govern o el Parlament catalans, ja que gràcies a lleis aprovades durant la darrera etapa de Pujol, els alts càrrecs catalans -que quan estan en actiu són els que tenen el sou més alt de l'Estat- cobren un 80% dels emoluments -cosa que significa superar els 100.000 euros anuals- durant un període que va de dos a quatre anys, i en jubilar-se passen a cobrar-ne el 60%. Montilla cobrarà 115.000 euros anuals durant quatre anys, i Benach 104.000 durant el mateix temps.

José Montilla i Ernest Benach perdran ben aviat el seu lloc de treball i s'incorporaran a la cada cop més extensa nòmina de ciutadans en atur. Amb alguna lleugera diferència, això sí, perquè mentre els ciutadans en general s'han de conformar amb uns minsos ajuts que de mala manera els permeten arribar a final de mes -i si són aturats de llarga durada, aviat no tindran ni els ajuts de 426 euros que rebien, ja que el Govern espanyol ha decidit retirar-los per la crisi-, l'expresident del govern i el seu homònim del Parlament no patiran estretors: Montilla cobrarà 115.000 euros anuals durant quatre anys, i Benach 104.000 durant el mateix temps.

Quedi clar en honor a la veritat i en defensa de l'honorabilitat dels esmentats que no es tracta de cap privilegi cap a ells, sinó del compliment del que la llei estipula a Catalunya per a exalts càrrecs. Per tant, els seus predecessors en tan altes responsabilitats -Pujol i Maragall per exemple- han gaudit dels mateixos ingressos.

Cada comunitat autònoma regula la qüestió de la manera que vol, i Catalunya és la que millor coixí econòmic ofereix als seus alts representants quan deixen el càrrec. Contrastant amb comunitats que no preveuen cap indemnització als seus expresidents -en altres paraules, quan deixen el càrrec s'han de buscar la vida- i amb altres que s'aproximen al cas català (vegin quadre adjunt), els expresidents del Parlament i del Govern cobraran un 80% del sou que percebien, que per cert és superior al que cobren tots els altres de l'Estat, incloent-hi els presidents del Govern i el Parlament espanyols.

José Montilla tenia un salari brut de 144.000 euros anuals -la presidència del Govern català és la més ben pagada de totes les comunitats autònomes-, que una vegada abandoni el càrrec es quedaran en només 115.000, que rebrà durant quatre anys. Independentment de la retribució econòmica tindrà a la seva disposició despatx, xofer, servei de seguretat i un parell d'assistents. Quan es jubili rebrà per sempre més una pensió del 60% del seu sou, és a dir, uns 86.000 euros anuals. Per anar tirant.

Pel que fa a Ernest Benach, com a expresident del Parlament, abandonarà el càrrec amb un sou de 104.000 euros (bruts) anuals durant quatre anys, que es convertiran en 78.000 quan es jubili. Arribar a ostentar segons quins càrrecs a Catalunya és el millor pla de pensions que algú pot signar. (Els salaris-indemnització es deixarien de percebre en el moment que s'exercís un nou càrrec públic. Però a veure qui té ganes d'embolicar-s'hi...)

Els consellers, per la seva banda, en abandonar el càrrec reben també una assignació econòmica -durant un any i mig- excepte en el cas que siguin funcionaris de carrera. Com en els casos anteriors, la retribució es deixa de percebre si n'obté una altra amb càrrec a fons públics.

La majoria de comunitats autònomes no atorguen sous ni beneficis de cap tipus els seus expresidents, siguin de govern o de Parlament, i tret de Cataluna -com es mostra en el quadre superior- ho fan només el País Basc, Galícia, La Rioja i Navarra, a més dels alts càrrecs de l'administració de l'Estat.

Ho va voler instaurar Canàries fa poc, però les crítiques rebudes enmig de la crisi van aconseller oblidar-ho. Els expresidents andalusos no reben res, però en arribar als 65 anys tenen dret a una assignació del 60% del sou. No falten els casos d'indemnització dissimulada, com a Castella i Lleó, on en teoria els expresidents no cobren res, però a la pràctica es va crear un Consell Consultiu que ve a ser un cementiri d'elefants -a costa dels diners de l'administració- del qual els expresidents en són membres nats, amb cotxe oficial, un bon sou (més de 70.000 euros anuals) i secretària.

La AN investigarà els Botín per frau fiscal i falsedat

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha admès a tràmit una denúncia presentada per la Fiscalia Anticorrupció contra Emilio Botín i els seus cinc fills, així com contra Jaime Botín i els seus altres cinc fills, per la presumpta comissió de delictes contra la Hisenda Pública i falsedat documental.

Els fets denunciats es remunten al 24 de maig de 2010, quan les autoritats fiscals franceses van informar a l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT) sobre una sèrie de clients espanyols, entre els quals hi havia els denunciats, de l'entitat bancària HSBC Private Bank Suisse amb fons en determinades comptes en aquest banc suís, i que no havien presentat les autoliquidacions de l'IRPF i/o de l'impost sobre el patrimoni dels exercicis de 2005 a 2009.

Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona, citat a declarar per incitació a l'odi racial

La jutge del jutjat d'instrucció número 2 de Badalona ha citat a declarar l'alcalde del PP d'aquesta ciutat, Xavier García Albiol, arran de la querella per incitació a l'odi racial que va presentar SOS Racisme per uns pamflets en què es relacionava als immigrants romanesos amb la delinqüència. Segons han explicat fonts judicials, en un acte la jutge ha decidit cridar a declarar com querellat a García Albiol amb data 7 de setembre. A la compareixença de García Albiol assistirà el fiscal d'Odi i Discriminació de la Fiscalia de Catalunya, Miguel Ángel Aguilar.

L'Audiència de Barcelona va ordenar el passat 24 de maig que el Jutjat d'Instrucció número 2 de Badalona (Barcelona) admetés la querella contra el dirigent del PPC en aquesta ciutat Xavier García Albiol per repartir fullets que vinculaven la delinqüència amb els gitanos romanesos.

Albiol va guanyar en les eleccions municipals

L'Audiència barcelonina va informar que va estimar el recurs presentat el passat mes de març per SOS Racisme i la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya contra la interlocutòria de l'esmentat jutjat, que va decidir arxivar una querella anterior contra Xavier García Albiol pels esmentats pamflets.

A més, l'Audiència va indicar al jutjat badaloní que acordi les diligències que consideri oportunes per investigar aquests fets.

L'organització de defensa dels drets dels immigrants SOS Racisme va argumentar, quan va presentar el recurs, que la instigació a l'odi i l'apologia del racisme estan tipificats com a delicte pel Codi Penal (en els seus articles 510 i 607.2).

La candidatura del PPC a l'alcaldia de Badalona encapçalada per Xavier García Albiol va guanyar el passat 22 de maig les eleccions municipals celebrades en aquesta ciutat, la tercera de Catalunya quant a nombre d'habitants, i el passat 11 de juny el candidat del PP va ser elegit alcalde en ser la força més votada.

Ja va ser interrogat pel fiscal

En l'acte de l'Audiència s'indicava que les expressions "proferides pel querellat atempten contra la fama i l'honor dels gitanos romanesos que han vingut a aquest país".

Per això, "està justificat", afegeix, el admetre a tràmit la querella, "per poder efectuar en el moment processal oportú un judici de ponderació entre els drets fonamentals en conflicte".

El fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, va arribar a prendre declaració al líder del PP de Badalona pels fullets xenòfobs l'octubre del passat any, però la posterior presentació de la querella de SOS Racisme va obligar el ministeri públic a cessar la seva investigació ia inhibir a favor del jutjat, atès que així ho estableix la llei.