dijous, 24 de maig de 2012

Gent de La Caixa falsificà signatures per estafar els clients

Més de 325.000 de persones han descobert els darrers mesos que han estat estafats pels seus bancs, no poden accedir als seus estalvis, que estan dipositats en productes financers d’alt risc adquirits seguint els consells dels càrrecs responsables de les seves oficines de confiança. A diferència del que els van dir en el seu dia els "amables" treballadors de La Caixa, han perdut els estalvis, no els poden tocar i en molts casos han quedat arruinades i en la misèria famílies senceres. Foto: Florentino Pérez, Isidro Fainé i, al fons, Salvador Alemany i Mas: ACS, Acesa, Abertis, La Caixa, CaixaBank, Bankia...

Les persones afectades han vist que no podien recuperar els diners quan volien i que, si ho feien, s’exposaven a perdre bona part del capital aportat en el moment de subscriure participacions preferents, deute subordinat o altres productes que s’escapen dels coneixements financers de la immensa majoria de la població.

Luisa Vicente és una de les damnificades per aquest corralito monumental, que ha colpejat fonamentalment persones jubilades. En el seu cas, ha acabat denunciant la seva oficina de La Caixa, de la que el director és imputat i ha de comparèixer davant el jutge, a la que acusa d’haver falsificat la seva signatura.

Tot va començar el gener de 2009, quan va rebre una trucada del director de l’oficina, a qui coneixia des de feia tres dècades. “Em va insistir molt perquè contractés deute subordinat i em va assegurar que era un producte segur, amb una rendibilitat inicial del 7% que mai no baixaria del 4%, i que podria recuperar els diners quan volgués”, explica l’afectada, que va adquirir un total de 60.000 euros amb dues setmanes de diferència. Uns mesos més tard, a més, va invertir 9.000 euros en participacions preferents, després de rebre, segons subratlla, la mateixa garantia de seguretat i rendibilitat. Els diners provenien de l’estalvi del treball de tota la vida i del cobrament d’una herència familiar.

El 2011, Luisa Vicente va decidir que volia treure part dels diners dipositats per ajudar la seva filla a pagar l’entrada d’un pis i per sotmetre’s a una operació de reconstrucció de pit després de patir un càncer de mama. Quan es va adreçar a l’oficina, li van dir que no podia recuperar els 60.000 euros que tenia en deute subordinat. Com a alternativa, segons la seva versió, la Caixa li va oferir la contractació d’un crèdit, primer de 60.000 euros i després de 145.000. “Em vaig negar a signar res, no tenia sentit que em donessin un préstec perquè no em deixaven accedir als meus diners”, afirma.

Posteriorment, va reclamar les còpies dels contractes dels productes subscrits i, aleshores, es va adonar que, al primer paquet de subordinades, de 30.000 euros, la seva signatura falsificada apareixia a tres fulls que no havia vist i que, curiosament, detallaven els riscos del producte. Al segon paquet de subordinades, en canvi, sí que hi apareix la seva signatura real, “perquè em van dir que estava signant el mateix que la primera vegada i me’ls vaig creure”. En descobrir l’engany, Luisa va decidir presentar una denúncia penal contra La Caixa als Mossos d'Esquadra el mes de gener".

El responsable de l’oficina no va acudir al jutjat, fa un parell de setmanes, per declarar amb relació al cas. Actualment, Luisa es manté a l’espera d’una nova citació judicial perquè es resolgui el cas i s’ha unit a la Plataforma Estafa Banca, que agrupa prop de 800 persones damnificades, “perquè això no torni a passar”. L’afectada confessa que se sent “traïda” per algú que pensava que l’apreciava.

L’engany colossal de les preferents


El mes de novembre passat es va descobrir l’escàndol de les participacions preferents, que van ser adquirides per un mínim de 325.000 persones arreu de l’Estat espanyol. L’emissió de les participacions preferents va començar durant la dècada passada i es va generalitzar a partir de 2009. Només des d’aquella data, la banca n’ha emès per valor de 12.000 milions d’euros, bona part dels quals (gairebé 4.900) corresponen a La Caixa, l’entitat que en va col·locar més.

Es tracta de valors o inversions en renda fixa, que, a la pràctica, impliquen convertir-se en accionista de l’entitat financera que les ha emès comprant el seu deute. Es negocien a la borsa, de manera que s’exposen a pèrdues importants i, el gran quid de la qüestió, són valors a perpetuïtat, és a dir, no tenen data de venciment.

Per tant, l’entitat retornarà el capital inicial quan ho desitgi, pagarà interessos només si té beneficis i és lliure de no fer-ho. Els diners invertits no estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits i, per tant, si el banc o la caixa fa fallida, la persona els perd. Per recuperar-los, cal que les participacions es venguin als mercats borsaris al preu que se’n pagui, enguany molt inferior al valor nominal, la xifra que s’hi va invertir inicialment.

Després que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l’organisme estatal encarregat de regular el sector financer, dictaminés que l’emissió d’aquest tipus de productes quedava prohibida, les entitats bancàries les han bescanviat per altres productes que són legals, però que tenen característiques semblants. Així doncs, molta gent continua amb bona part dels estalvis bloquejats i sense poder-los retirar. En el cas de La Caixa, per exemple, el 31 de gener va finalitzar el termini per canviar les preferents per deute subordinat a deu anys (70%) i bons convertibles en accions de CaixaBank (30%).

Això significa que les víctimes no podran recuperar el 70% dels estalvis fins passada una dècada, tot i que el nou producte tampoc els ofereix garanties de cobrament.

Els bons convertibles, en canvi, es podran vendre d’aquí uns mesos, però el seu valor estarà determinat per la borsa i, amb l’evolució dels parquets, tot apunta que serà, de nou, inferior a l’inicial. La majoria de damnificades, com Luisa Vicente, han acceptat el bescanvi perquè quedar-se amb les preferents encara era pitjor, ja que vendre-les implicava perdre entre el 40 i el 50% dels diners dipositats.

El Sindicat de Policia diu que no pagar el peatge no és sancionable per tràfic

"Tal i com indica l’article 11 de la Llei de la Policia de Catalunya-Mossos d’Esquadra, els seus membres, en el compliment de llurs funcions, ha d’observar absoluta neutralitat política i imparcialitat i han d’oposar-se a qualsevol acte de corrupció. En relació a la campanya “novullpagar”, des del Sindicat de Policies de Catalunya volem recordar que no pagar el peatge no infringeix el reglament de circulació. No hi ha cap senyal al codi de la circulació que obligui els conductors a pagar un peatge, sinó que es tracta d’un incompliment contractual entre l’usuari i la concessionària de l’autopista".

L’únic senyal legislat és el R-200, de prohibició de passar sense parar. L’obligatorietat és de parar, no d’abonar el peatge. Per tant, en cap cas s'infringeix el codi de circulació. I si no hi ha cap norma en el Reglament General de Circulació que digui que no pagar el peatge sigui una infracció, els moss@s no poden denunciar com a infracció de trànsit un fet que no és sancionable.

També advertim que si alguna persona intenta aturar el vehicle i usuari de la via que es negui a pagar el peatge, impedint-lo continuar circulant lliurement, fins i tot es podria incórrer en un delicte de detenció il·legal o de coaccions per part de les persones que coartin la llibertat dels ciutadans i n’impedeixin la seva lliure circulació. Per això, us recordem que, d’acord amb la Llei de Policia, l’obediència deguda no pot emparar ordres que comportin l’execució d’actes que constitueixin manifestament delicte o que siguin contraris a la Constitució o a les lleis.

Suspeses dues jutges per parodiar i cobrar casaments civils a València

El TSJCV ha suspès de càrrec públic a dues jutges i una secretària del Jutjat de Pau de Canet de Berenguer per celebrar casaments civils en el Registre i després fer una paròdia de casament en el lloc on celebraven el banquet, cobrant 'el desplaçament'. Entre 2008 i 2011 van celebrar almenys 39 casaments civils i després acudien al restaurant on tenia lloc el banquet i representaven "de manera fictícia i com a paperot un simulacre de casament civil", representació per la qual cobraven entre 200 i 300 euros per despeses de desplaçament.

La decisió de la Sala Civil i Penal resol així la denúncia presentada contra la titular del Jutjat de Pau de Canet de Berenguer, la jutge substituta i la secretària del jutjat per suposats delictes de falsedat documental en relació amb la celebració de bodes civils.

La jutge, acusada de 32 delictes, ha estat condemnada a la pena de suspensió de càrrec públic per un període de deu anys i vuit mesos i a una multa de 11.520 euros, mentre que la jutge substituta, per set delictes, ha estat suspesa de càrrec públic durant dos anys i quatre mesos i haurà de pagar una multa de 2.520 euros. La pena de suspensió del càrrec públic per la secretària és de 13 anys i haurà de pagar una multa de 14.040 euros, segons la sentència, que assenyala que totes les penes han estat acceptades per les condemnades.

Entre els anys 2008 i 2011 les condemnades van celebrar almenys 39 casaments civils al Registre Civil i després acudien al restaurant on tenia lloc el banquet, on representaven "de manera fictícia i com a paperot un simulacre de casament civil", representació per la qual cobraven entre 200 i 300 euros per despeses de desplaçament. A més, feien constar que el casament a la seu del Registre Civil se celebrava en tots aquests casos en un dia diferent i anterior al què es celebrava en el posterior banquet nupcial.

Segons assenyala la sentència, contra el que cap recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, les acusades "s'ometien" o "infringien" el "deure d'atenció propi dels càrrecs que exercien"

Hollande i els eurobons treuen el protagonisme a Merkel de cara una nova Europa

Per a algú que es fa dir el "president normal", els gestos valen més que les paraules, més encara en el debut de François Hollande a l'escenari del que ha estat un dels eixos principals de la seva campanya: l'Unió Europea. La forma en què es va desplaçar a Brussel·les -en un discret tren d'alta velocitat enfront del luxós jet de Sarkozy- i la persona amb la que va viatjar en aquest tren, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, no van ser casuals.

Tampoc ho va ser que no seguís la tradició i renunciés a mantenir cap trobada prèvia amb Alemanya per consensuar una postura ni que en les imatges prèvies al començament de la reunió guardés una prudent distància amb la cancellera Angela Merkel, que va començar a perdre la batalla del lideratge tot just baixar de la seva limusina.

"Els eurobons no contribuiran al creixement de la zona euro", responia la neoliberal alemanya, tractant de reiterar que el tema no estava sobre la taula de la trobada dels líders dels caps d'estat i de govern dels 27 convocat pel president del Consell Europeu, el belga Herman Van Rompuy. Els fets, però, la van deixar sola.

Minuts abans, Hollande predeia amb total exactitud el que passaria durant les cinc hores següents a la sala de reunions del Consell Europeu: "Els eurobons formen part del debat".

Un darrere l'altre, els caps europeus van desgranar la seva postura sobre les euroobligacions, com si el tema de la cimera europea fos realment l'emissió de deute conjunta i no l'articulació de polítiques de creixement per treure a l'Unió Europea de la recessió econòmica en plena cura d'austeritat alemanya entre el clam d'organismes com el Fons Monetari Internacional (FMI), el G-8 i l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i la creixent impaciència dels Estats Units, que veu perillar la seva recuperació econòmica.

Diuen els que van estar dins de la sala on durant cinc hores que es va estendre el debat que Hollande va ser dels que menys va parlar i va passar bona part del seu temps escoltant i assentint als arguments del seu nou 'soci' en el panorama europeu, el prime ministre italià, Mario Monti. Sabia que el seu moment estel·lar arribaria a la sortida, davant la premsa.

Merkel, de secundària

La seva compareixença-aquest cop molt llarga, al voltant d'una hora-va ser seguida per files i files de periodistes. Mentrestant, en una sala annexa, Angela Merkel es limitava a llegir un comunicat en què constatava les seves diferències amb Hollande sobre els eurobons i amb prou feines responia un parell de preguntes.

"Semblava gairebé com si estigués feliç de cedir l'escenari a Hollande sense lluitar", ha considerat el setmanari Der Speigel que, com la resta de la premsa alemanya, ha constatat que la cimera de dimecres va ser la primera en molt de temps en què Merkel no va ser protagonista.

"És la primera cimera europea des de fa anys que no està dominada per Merkel", afegeix el setmanari, que considera que Hollande va triar de manera específica el tema dels eurobons com a tema central de la cimera per "desafiar" a la cancellera.

"Hollande fixa l'agenda europea", afegeix Die Zeit, mentre que el populista Bild considera que a la disputa dels eurobons França i Alemanya "han marcat el territori".

En realitat, més enllà dels arbres dels eurobons, el 'bosc' del pacte de creixement sembla més clar, més encara tenint en compte que la majoria de països, inclosa Alemanya, accepten les propostes del memoràndum que Hollande va anunciar que enviaria a les cancelleries europees en campanya electoral.

Entre ells, l'ús de fons estructurals per reactivar l'economia, el llançament dels eurobons de projectes o l'augment del capital del Banc Europeu d'Inversions per ajudar els països en problemes.

Tots aquests assumptes formen part del paquet de creixement que s'aprovarà al juny i que, segons el parer de Van Rompuy, serveixen per assentar "una nova etapa" de l'unió monetària. Més encara, un dels seus elements recurrents de campanya i el que més molestava a Merkel, el de la possible renegociació del Pacte Fiscal per incloure el creixement, que va passar completament -i sospitosament- desapercebut.

Aquests acords van quedar eclipsats pels eurobons de manera conscient per Hollande, que si bé en el seu memoràndum no col·locava aquest assumpte en primer pla, en l'última setmana l'ha rescatat com a element decisiu per sortir de la crisi.

Hollande ha confessat que és conscient que els eurobons és una solució a mitjà i llarg termini pel fet que exigeix ​​un canvi dels tractats. No obstant això, va insistir en les seves diferències amb Merkel, que considera que els eurobons serviran per mutualitzar el deute i desanimar a fer reformes als països en problemes: "Jo tinc una altra concepció. Són l'ocasió de mutualitzar un deute no passada sinó futura, per que els països puguin accedir més fàcilment al finançament en el mercat", recalcà.

Després, modulava el seu missatge i destacava que no va ser precisament Merkel la que més es va oposar a la seva proposta, evocant un fort debat intern en el que va reservar el paper combatiu al primer ministre italià, Mario Monti, que va constatar que "una majoria de països" recolzar les euroobligacions.

Eurobons per acabar amb el 'Merkozisme' neoliberal


Mentre, Hollande es va limitar a expressar la seva sorpresa per tot el que s'estenien alguns líders europeus en les seves intervencions: "Alguns van expressar les seves idees en uns pocs minuts, altres es van prendre un tros de la nit", va observar divertit, per després recalcar: " Això és respectar la sobirania. Cada país ha de ser escoltat".

En realitat, aquest va ser el seu missatge central després de la cimera, més enllà de les seves propostes sobre la banca-consensuades amb Monti-i el seu suport explícit a Grècia perquè rebi fons estructurals que ajudin al creixement: "Les relacions amb Alemanya són molt importants però no vull deixar als altres països a distància. Vull que França sigui escoltada i recolzada per altres països. No vull que la meva relació amb Alemanya sigui com la d'un consell d'administració que s'imposa als altres", assenyalava als periodistes al tren de camí a Brussel·les.

Un dels assessors que l'acompanyava aclaria encara més les paraules del seu cap a l'agència Reuters: "No creu en el duopoli. No intenta substituir 'Merkozy' amb 'Merkollande'. Vol que la seva aliança estigui aquí per servir a la resta d'Europa".

Anticorrupció recorrerà l'exclusió del delicte de suborn a Carlos Fabra

La Fiscalia Anticorrupció recorrerà davant el Tribunal Suprem la decisió de l'Audiència de Castelló d'excloure el delicte de suborn en el denominat "cas Fabra", contra el president provincial del PP de Castelló, Carlos Fabra, segons l'escrit presentat aquest dijous per Anticorrupció en l'Audiència. Un comunicat de la Fiscalia Anticorrupció anuncia que el recurs de cassació s'ha d'interposar en les pròximes setmanes i serà elaborat per la Fiscalia del Tribunal Suprem. La secció segona de l'Audiència de Castelló va estimar recentment un recurs de Fabra i va descartar el delicte de suborn en aquesta causa.

Aquesta circumstància va motivar que el passat 22 de maig l'Audiència de Castelló anunciés la devolució al Jutjat d'Instrucció número 1 de Nules la causa sobre l'expresident de la Diputació de Castelló i líder del PP en aquesta província perquè no es considerava competent per jutjar-lo.

El jutjat de Nules havia remès el cas a l'Audiència perquè procedís a l'obertura del judici oral, però sense el delicte de suborn, "el cas li correspon a un jutjat penal, no a una sala de l'Audiència", segons la decisió anunciada dimarts passat.

Fiança de 4,2 milions d'euros

El 20 de gener, el jutjat d'Instrucció número 1 de Nules va acordar l'obertura del judici oral contra Carlos Fabra, a qui va imposar una fiança de 4,2 milions d'euros per suposats delictes de suborn, tràfic d'influències i contra la hisenda pública.

Fabra va presentar un recurs d'apel · lació contra aquesta decisió per entendre que no havia de ser imputat per suborn, i la Secció Segona de l'Audiència va estimar la seva petició el passat 4 de maig, mantenint, però, que podria haver existit tràfic d'influències.

El Jutjat número 1 de Nules, que ha tingut nou titulars en els últims vuit anys, va donar per conclosa el passat mes de desembre la instrucció d'aquesta investigació, oberta el desembre de 2003 després de dos querelles presentades contra Fabra per l'empresari Vicente Vilar, titular de Naranjax, una mercantil de productes fitosanitaris.

Naranjax tenia pendents d'aprovació diversos productes per part dels ministeris d'Agricultura i de Sanitat, i Vilar va tractar de contactar amb Fabra a través de les seves respectives esposes, Monserrat Vives i Amparo Fernández, que eren amigues.
Mediar a favor de Naranjax

Segons l'acte, hi ha indicis que Fabra va mediar amb les autoritats i funcionaris públics per agilitar la tramitació i obtenció de les autoritzacions fent valer la seva condició de president de la Diputació.

La denúncia que va originar aquestes diligències va ser presentada el desembre de 2003 per Vilar i, arran d'aquesta, Hisenda va denunciar Fabra per suposades irregularitats en la declaració de la renda de 1999, després d'això el jutge va ordenar investigar els seus comptes des d'aquest any fins a 2004.

Fabra i la seva dona, durant els exercicis fiscals entre 1999 i 2004, van obtenir ingressos que van ocultar a la Hisenda Pública i que no es corresponien amb el patrimoni ni amb la renda per ells declarats, segons aquest acte.

Les quantitats defraudades en aquest període sumen més de 880.000 euros per part de l'expresident i més de 580.000 per part de la seva dona.

"Potser caldria deixar que es produeixin prou actes vandàlics"

El comissari dels Mossos d'Esquadra David Piqué, per tal d'acabar amb els i les 'manifestants antisistema', és a dir, tota la població si cal, està disposat a que "potser caldria aprofitar per deixar que, durant el recorregut, es produeixin prou actes vandàlics", en referència als aldarulls de les manifestacions que després els seus mitjans de desinformació utilitzarien per tal de desprestigiar tota forma d'oposició.

Aquest alt comandament de la policia autonòmica es va fer famós pel seu discurs 'encès' en el marc del Dia de les Esquadres d'enguany (jornada de celebració interna dels mossos), i particularment per la frase en que va qualificar de 'rates' les manifestants de la passada vaga general, tot garantint que les perseguirien i detindrien encara que s'amaguessin darrera les cadires d'una aula universitària. Piqué, al llarg de 37 pàgines del seu projecte final del màster en Polítiques Públiques de Seguretat organitzat per la UOC –al que hem tingut accés– (clicar aquí)detalla com aconseguir acabar amb les activistes antisistema i, fins i tot, apunta mètodes clarament il·legals.

En aquest sentit afirma que "potser caldria aprofitar per deixar que, durant el recorregut, es produeixin prou actes vandàlics", en referència als aldarulls de les manifestacions que després els mitjans de comunicació utilitzarien per tal de desprestigiar els moviments alternatius. Aquesta estratègia, segons fonts jurídiques consultades, suposa un clar delicte de prevaricació.

Com tothom ha inferit, així doncs les sospites de que els Mossos de Puig tenien ordres d'asvalotar al personal -com disparant gasos mentre tancaven les sortides del metro i bloquejaven als manifestants- per excusar després la repressió violenta i aplicar mesures "legals" d'un estat d'excepció policial, no eren pas sospites, ans la comprovació i verificació d'uns fets planejats des de la conselleria de Felip Puig.

Protestes nit i dia contra la retallada de drets laborals aprovada pel PP-CiU


Nombrosa participació a les protestes que els sindicats convocaren a ciutats de tot l'Estat hores abans de l'aprovació avui en el Congrés del texte definitiu de la reforma laboral per PP i CiU.

A Lleida unes 50 persones s'han concentrat a la plaça de la Pau, a Barcelona centenars de manifestants han fet una marxa amb torxes pel centre de la ciutat. UGT i CCOO afirmen que la reforma laboral és inútil i critiquen al Govern per no haver negociat. A continuació declaracions de Joan Carles Gallego i Josep Maria Àlvarez.

EUiA a les concentracions nocturna i diurna de rebuig a la reforma laboral

La nit d'ahir dimecres, 23 de maig, el coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, i la portaveu de la formació i també diputada, Mercè Civit, van participar a la concentració convocada per CCOO i UGT a la plaça Sant Jaume en contra de l’aprovació definitiva de la reforma laboral, votada avui dijous al Congrés dels Diputats per PP i CiU. Allà van coincidir amb companys i companyes de la formació, entre ells molts sindicalistes.

A Barcelona la concentració va ser a les 10 de la nit, amb torxes enceses com a símbol de protesta, i es va allargar fins les 00.00 hores, moment en què els congregats van anar en manifestació fins la Delegació del Govern central, al carrer Mallorca, on es va dur a terme una vetlla nocturna.

Aquest migdia, els sindicats han realitzat una nova concentració davant la Delegació del Govern central per culminar aquesta nova acció de protesta.

F. P. retira "temporalment" la seva web feixista

Felip Puig ha retirat la web creada per CiU perquè la burgesia delatés a suposats autors de violència urbana. No obstant això, han informat que podria reactivar-la "si es produeixen altres actes vandàlics" que, segons els organitzadors de la violència institucional, ho requereixin. Just ahir, un dels honrats ciutadans denunciats pel feixisme va interposar una denúncia per atemptat als seus drets civils al jutjat. Per descomptat que això res haurà tingut a veure amb el tancament, com res té a veure la llei amb la justícia.

Tal com estava previst, el departament d'Interior ha despenjat avui de la pàgina a Internet dels Mossos d'Esquadra la web que van activar fa justament un mes amb imatges de 68 sospitosos d'haver participat en actes de violència urbana durant la vaga general. Només 23 d'ells han estat identificats.

Tot i que al principi Interior va estudiar la possibilitat de renovar la web amb les imatges de més sospitosos, finalment s'ha decidit no fer-ho perquè ja no queden suposats autors de delictes greus pendents d'identificar, més enllà dels més de quaranta que no han estat reconeguts malgrat romandre un mes les seves imatges al web de delació.

El web per detalar a supòsits sospitosos ha estat objecte de moltes crítiques per part de juristes com de polítics i associacions. La seva publicació va coincidir amb un seguit d'accions policials i polítiques que alguns han qualificat de "espiral repressiva", coincidint amb els creixents retallades del Govern i de l'aniversari del 15-M, que estan generant múltiples protestes als carrers per part dels ciutadans.

Els juristes dubten fins i tot de la seva legalitat i constitucionalitat, i ha portat al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, a obrir una investigació d'ofici per determinar si vulnera drets bàsics relatius a la pròpia imatge i la presumpció d'innocència.

La justícia -Suïssa- troba 700.000 euros d'Urdangarin defraudats

La justícia suïssa ha localitzat almenys 700.000 euros en un dels dos comptes bancaris que Iñaki Urdangarin controla al país helvètic. Amb el descobriment d'aquesta quantitat, segons publica El Mundo, el duc de Palma Arena podria estar molt a prop del delicte fiscal, "ja que els diners defraudats fins ara ja sumen uns 120.000 euros, xifra a partir de la qual es considera delicte".

Si es confirma que Urdangarin té més diners a l'estranger que no han tributat a Espanya, l'Agència Tributària ordenaria un nou estudi i podria imputar el duc de Palma per un nou delicte castigat amb penes d'entre un i quatre anys de presó.

Iñaki Urdangarin ja està imputat per malversació, prevaricació i frau per falsedat documental per la seva gestió al capdavant de l'Institut Nóos.

Massiva manifestació contra les retallades en educació


Professors d'infantil, primària i secundària, estudiants i sindicats en vaga s'han unit per defensar, pels carrers de Barcelona, el model d'educació pública en una jornada que ha tingut un suport unànime de tota la comunitat educativa. La marxa ha partit de la plaça Universitat i ha recorregut les grans vies del centre de Barcelona fins a arribar a l'Estació del Nord. ICV-EUiA insta Rigau a "aturar les retallades" que ja han traspassat totes les "línies vermelles".

ICV-EUiA insta Rigau a "aturar les retallades" que ja han traspassat totes les "línies vermelles"

La portaveu del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha instat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a aturar les retallades "no perquè li demani el nostre grup ni una marea groga dia sí i dia també sinó perquè està fent mal el país". "En educació ja ha traspassat totes les línies vermelles", ha denunciat Camats que ha posat de manifest que la vaga d'ahir era també contra les retallades del Govern espanyol i català perquè "ofeguen especialment l'escola pública" i contra retirar recursos a dins i fora de l'aula: mestres, ordinadors o activitats extraescolars i beques pels qui realment ho necessiten.

"Quina valoració fa la consellera de la vaga i la manifestació d'ahir convocada pels sindicats sota el lema Aturem les retallades i seguida per tota la comunitat educativa?", ha preguntat la portaveu parlamentària d’ICV-EUiA a Rigau durant la sessió de control alhora que li ha recordat que les mobilitzacions van ser massives perquè "més enllà dels que no van treballar i van anar a les manifestacions, el rebuig a les seves decisions és majoritari".

Per a Camats, les mesures imposades pel Govern "fan més difícil ensenyar i complicadíssim educar, agreugen el fracàs escolar i la segregació". "Per això continuarem batallant i, malgrat tot, continuarem creient i defensant l'educació pública", ha avisat la diputada que ha criticat a la consellera per tractar de "ninyatos" amb iPhone als estudiants i després fer-los pagar per estudiar FP, quan un 50% dels joves està a l'atur, i de fixar les taxes universitàries que acaben impedint que joves amb talent però sense diners pugin accedir a estudis superiors.

Per tot plegat, Camats ha destacat que amb "comprensió" la comunitat educativa ja no en té prou. "Si aplica l'augment de ràtios, si tanca escoles, les conseqüències seran irreversibles. I s'han d'aturar", ha conclòs la portaveu parlamentària que ha lamentat l'actitud de la consellera: "quan els pares li ofereixen paciència per estar en barracots, Rigau els tanca l'escola, i quan els mestres volen reconeixement i diàleg la consellera els retalla i intimida canviant horaris, calendari, ràtios, jornada i temari". "Recorden que la LEC, pactada entre Govern i oposició, havia de garantir estabilitat?", ha finalitzat Camats.

Després de la marxa, part dels manifestants han participat en una assemblea per decidir futures accions.

Per què s'ha creat la crisi?

Vicenç Navarro: L'article assenyala que la manera com es va dissenyar l'estructura de govern de l'euro va tenir com a objectiu assegurar el poder del capital financer a costa del benestar de les classes populars dels països membres de l'Eurozona, possibilitant un atac frontal a l'Europa Social.

Totes les dades, mostren que les polítiques d'austeritat, que promouen retallades de la despesa pública (incloent la despesa pública social) i la reducció dels salaris-l'anomenada devaluació domèstica-han estat un fracàs, i han creat un enorme dany a la majoria de les classes populars. La pregunta que ens hem de fer és per què, llavors, si l'evidència del seu fracàs és tan robusta, continuen imposant-se a les poblacions dels països de l'Eurozona?

Una resposta podria ser que els dissenyadors d'aquestes polítiques són gent incompetent. És cert que hi ha gran nombre d'experts que assessoren a les autoritats que prenen les decisions conduents a l'aplicació d'aquelles polítiques d'austeritat que són clarament incompetents. Les prediccions de recuperació de les economies de l'Eurozona són un exemple. Mark Weisbrot, del Center for Economic and Policy Research (CEPR), ha documentat el càlcul erroni d'aquestes prediccions per part del FMI, del BCE i de la Comissió Europea, aconseguint, en el cas de Grècia, prediccions irrisòries, que farien riure si no fos per les tràgiques conseqüències que comporta la seva aplicació (els suïcidis a Grècia van créixer un 40% en un any, segons The Lancet).

Ara bé, el problema és molt més gran que la incompetència. És un problema de fe en un dogma, el dogma neoliberal, que imbueix aquestes institucions i que es reprodueix pel fet que serveix interessos molt específics, interessos de classe (sí, de classe social), tant financera com empresarial, que han dissenyat un sistema de governança de l'Eurozona que porta inevitablement a aquests resultats, resultats que coincideixen amb els seus objectius, que no són altres que canviar Europa, convertint l'Europa social a l'Europa liberal.

I per aconseguir-ho i vèncer les resistències populars, han creat una gran recessió, imposant aquestes polítiques (imposant perquè no hi ha cap govern que les apliqui que tingués aquestes polítiques en el seu programa electoral) amb l'argument que no hi ha alternatives. En realitat, aquest objectiu apareix clarament en les declaracions del Sr Draghi al Wall Street Journal (24.02.12), on afirma que l'Europa social està desapareixent, referint-se a Espanya com un exemple.

Indica en la seva entrevista que a Espanya, amb una taxa de desocupació juvenil superior al 50%, ja no existeix protecció social universal (el govern PP ha anul · lat la universalitat del sistema nacional de salut, de manera que les persones de més de 26 anys no tenen garantida la cobertura sanitària a menys que hagin cotitzat a la Seguretat Social). Això és el que intenten, i ho estan aconseguint. És el que Noam Chomsky ha cridat la guerra de classes unidireccional.

Els instruments per aconseguir-ho són dues. Un és el Pacte d'Estabilitat (al qual es va afegir el terme "Creixement", a proposta del govern socialista francès del Sr Jospin, sense que se li dotés d'instruments per facilitar aquest creixement) que força als Estats a tenir un dèficit públic per sota d'un 3% del PIB i que dificulta enormement la recuperació econòmica en moments de recessió, com està passant ara. Per això quan hi ha una recessió, l'Estat retalla les despeses públiques, inclòs la despesa pública social, per tal de reduir el dèficit públic originat per la baixada d'ingressos a l'Estat com a conseqüència de la recessió.

La recessió és, doncs, una manera de forçar el desmantellament de l'Europa social (a través d'una reducció de la protecció social i dels salaris). En realitat, l'entrada d'Espanya a l'euro (que requeria una reducció del dèficit de l'Estat) es va aconseguir a base d'augmentar l'enorme dèficit de despesa pública social que Espanya té en relació amb la resta de països de la UE-15. Aquest Pacte d'Estabilitat es vol ara substituir per un Pacte fiscal fins i tot més restringit, en el qual en lloc d'un 3% del PIB, el dèficit haurà de ser pràcticament zero (sí, ha llegit bé, zero). Això és un atac frontal a l'Europa Social i la possibilitat de sortir de la recessió.

L'altre instrument que es va crear per eliminar l'Europa social és el Banc Central Europeu que, en realitat, no és un banc central. Aquesta afirmació sorprendrà a molta gent, però els fets així ho mostren. Un banc central imprimeix diners, i amb aquests diners ajuda a l'Estat comprant deute públic, mantenint els interessos dels seus bons relativament baixos.

Protegeix així als Estats enfront de l'especulació dels mercats financers sobre el seu deute públic. En absència d'aquesta protecció, els mercats financers (sobretot els bancs i les companyies d'assegurances) especulen amb el deute públic, creant la percepció que els Estats tenen problemes per pagar el seu deute, forçant-li així a tenir interessos alts en els seus bons. Si hi hagués un banc central a cada país, aquest banc central imprimiria diners i compraria deute públic de l'Estat baixant així els interessos dels bons i impedint l'especulació per part de la banca privada (els anomenats mercats financers).

Doncs bé, el Banc Central Europeu no fa això. Sí que imprimeix diners, però l'hi dóna (a un interès baixíssim, d'un 1%) als bancs privats perquè comprin bons públics (a uns interessos molt més elevats, un 6% en el cas dels bons públics espanyols). És un enorme negoci per a la banca a costa dels Estats. I aquí està el problema. Sense un Banc Central que els protegeixi, els Estats estan totalment exposats a l'especulació.

No són els mercats financers el problema, sinó l'absència d'un Banc Central, fet que està dissenyat d'aquesta manera per debilitar els Estats per tal que hagin de reduir la seva despesa pública i la seva protecció social i facilitar la disminució dels salaris.

Es diu que el Banc Central Europeu no pot comprar deute públic. Això respon a la lògica que acabo d'explicar. Però cal saber que el BCE ho fa en bases excepcionals quan l'Estat està a punt de fer fallida i no pot pagar el seu deute públic, com a conseqüència de no estar protegit davant dels mercats financers. Quan és a punt de col·lapsar, intervé llavors, comprant deute públic perquè baixi els interessos d'aquesta.

Amb això evita que l'Estat es col·lapsi i els bancs poguessin estar penjats amb gran quantitat de deute públic que no poden recuperar a causa del col·lapse de l'Estat. És com si hi hagués una sangonera que xucla la sang del cos i que, com a resultat d'això, la persona estigués a punt de morir i li injectessin sang perquè pogués continuar vivint i així la sangonera pogués continuar xuclant la sang.

Ara bé, quan el BCE compra deute públic a l'Estat, li exigeix ​​com a condició que desmantelli el seu Estat social, és a dir, que retalli la protecció social i abaixi els salaris. Aquesta és la realitat que s'oculta a la ciutadania en els mitjans. El problema no són els mercats financers, com constantment accentua gran part de les esquerres, sinó l'edifici construït per sostenir l'euro, que deixa als estats totalment vulnerables, la qual cosa era l'objectiu de l'allau neoliberal.

L'alcalde de Santa Margalida critica 'l'ocupació militar' pel PP

L'alcalde de Santa Margalida (Mallorca), el socialista Miquel Cifre, va retreure ahir via telefònica al delegat del govern, José María Rodríguez, el que considera una "ocupació militar" de la plaça de la localitat amb motiu de la visita ahir de l'imPPoular José Ramón Bauzá (PP). El dispositiu, organitzat al marge de l'Ajuntament, va comptar amb la presència de més de trenta agents de la Guàrdia Civil, que van prohibir el pas als aproximadament 200 manifestants, acordonats en un petit espai devora l'olivera. Un veí denuncià: "es vandalisme va ser engegar de damunt sa plaça des poble a pares i fills que estaven al parc infantil, a gent major que seia als bancs i que prenia la fresca tranquilament, o a clients d'un bar que feien un cafetó i no molestaven ni emprenyaven a ningú... Va ser molt exagerat, desmesura, què diu aquell".

A primera hora del matí d'ahir, el delegat del govern va trucar per telèfon a l'alcalde per excusar perquè, segons va dir, no havia vist la carta que li va remetre Cifre el mateix dimecres en la qual l'edil reclamava una explicació sobre el dispositiu policial que estava previst a la tarda d'aquest mateix dia a la plaça. "Li vaig preguntar per què s'havia ocupat militarment meu poble, per què prohibir l'entrada a la plaça a tots els ciutadans que no fossin del PP", va explicar ahir Cifre.

No obstant això, Rodríguez no va oferir una explicació i va assegurar que el dispositiu de seguretat va ser organitzat exclusivament per la Guàrdia Civil. "Llavors, li vaig preguntar que a qui havia de dirigir-me per demanar explicacions, sense obtenir resposta", relata l'alcalde. Finalment, Cifre va transmetre a Rodríguez que volia una "explicació per escrit del per què es van organitzar aquestes mesures tan desproporcionades". "Ja et contestaré", va respondre el delegat del feixisme madrileny, segons el regidor.

Malgrat el mal ambient generat a la Vila pel que l'alcalde coneix com "ocupació militar", Cifre només té bones paraules per als agents de la Guàrdia Civil, el tracte "va ser molt correcte". També va voler "felicitar a tots i cada un dels manifestants, que van fer ús de la llibertat d'expressió per manifestar-se pacíficament". "Hauria volgut abraçar a tots els presents", ha conclòs abans de criticar l'actitud dels militants del PP que "es reien dels manifestants des del balcó, amb crits de 'Viva Espanya'". Cifre assegura que dimecres va viure "el moment més dolorós" de tota la seva vida política.

Catalunya: el 23,7% dels nens se'n van a dormir sense haver sopat per pobresa

No són il.lusions, ans la realitat d'una societat en mans de delinqüents: Un de cada quatre nens se’n van al llit sense sopar, amuntegament a les vivendes i augment dels suicidis, violència domèstica i problemes de salut mental a les famílies són alguns dels principals símptomes de la pobresa a Catalunya i s'està agreujant dia a dia per les polítiques neoliberals (o vell feixistes) de CiU i PP, segons un estudi publicat avui per FEDAIA, en que els nens són els més febles i més afectats.

La Federació d'Entitats d'Atenció i Educació a l'Infància i l'Adolescència (FEDAIA) ha llançat avui un crit d'alerta davant aquest agreujament amb la presentació d'un informe que recull el diagnòstic de 41 entitats que atenen infants i famílies en situació de pobresa o exclusió social a Catalunya, i adverteix que la situació dels nens s'ha agreujat en els últims dos anys. En aquest sentit, apunta que les entitats atenen cada vegada a més menors que se’n van al llit sense sopar, que no disposen de material escolar o de roba apropiada a l'època de l'any i que no poden participar en les sortides de la seva classe ni assistir a reforç escolar.

Les entitats també es troben amb moltes famílies que no poden pagar el lloguer, que estan reallotjades en una habitació, de vegades en condicions insalubres, i que no poden pagar factures ni afrontar despeses bàsiques, com comprar ulleres per als seus fills.

Aquestes situacions, segons FEDAIA, provoquen que pares i fills desenvolupin problemes de salut mental per l'estrès que produeix viure sota el llindar de la pobresa, que a Catalunya se situa en uns ingressos de 8.719 euros anuals per a una persona i de 18.310 euros per a una llar amb dos adults i dos nens. "El nombre de llars que no poden fer front al pagament de la hipoteca o al lloguer i que no poden permetre menjar carn o peix fresc un cop cada dos dies s'ha duplicat a Catalunya des de 2007", assenyala l'informe.

L'informe subratlla que la pobresa infantil a Espanya i a Catalunya està molt per sobre d'altres països europeus, només superada per Romania i Bulgària. "La pobresa infantil no és un problema nou però la crisi ha fet que situacions que es trobaven en el límit s'aguditzin tornant-se insostenibles", ha afirmat el president de FEDAIA, Jaume Clupés. "És indispensable -ha afegit- adoptar mesures, perquè les mancances econòmiques en la infància condicionen totalment la vida d'una persona i condemnen els nens que les pateixen a reproduir el cercle viciós de la pobresa quan es tornen adults".

L'informe destaca, entre altres coses, l'escassa inversió que es va fer en l'etapa de bonança econòmica per a baixar les altes taxes de pobresa infantil i posa com a exemple que països amb nivells baixos de pobresa infantil, com Dinamarca o Finlàndia, van destinar respectivament a polítiques d'infància el 2008 el 5,1% i el 2,6% del seu PIB, mentre Espanya va gastar només el 0,7% del PIB.

AI: Les retallades en serveis públics "ja vulneren drets humans"

Amnistia Internacional ho denuncia en el seu informe anual, en què alerta que les administracions només parlen de la reducció de la despesa però no de les conseqüències que comporten. També demana que s'investigui la violència policial en el desallotjament de plaça Catalunya del 27-M.

Amnistia Internacional (AI) ha presentat el seu informe anual alertant que les retallades que estan portant a terme els governs català i espanyol suposen "mesures regressives" en els drets a casa nostra. els quals recorda que "no són un luxe sinó una obligació dels Estats". En sanitat i educació, les retallades són molt fortes i les pateixen col·lectius molt vulnerables", declara la presidenta d'Amnistia Internacional Catalunya, Maria Cañadas, qui adverteix que tot apunta que "la situació anirà a pitjor”. L’ONG afirma, directament, que les retallades en serveis públics, com ara sanitat, ja vulneren drets humans.

“Els drets socials no són només despeses sinó drets humans", afirma Imma Guixé, coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya, per a qui “la protecció dels drets humans no es pot interrompre en èpoques de dificultats econòmiques". I és que les administracions només presenten dades sobre l'estalvi que impliquen les mesures i no sobre l'impacte que tenen sobre les persones. L’informe, que avalua la situació dels drets humans arreu del món durant l’any passat, cita mesures com l’euro per recepta, la limitació de l’atenció sanitària als immigrants en situació irregular o els tancaments de centres mèdics com a aspectes molt preocupants.

També demana que s’investigui l’“ús excessiu de la força” en el desallotjament de la plaça de Catalunya del 27 de maig de l’any passat. De fet, el document alerta de la repressió dictada per les autoritats. “Qualsevol Estat té l’obligació d’actuar davant les manifestacions violentes, però ha de tenir també molt de compte amb què la dissolució de protestes passives no tingui un impacte sobre la llibertat d’expressió”, ha advertit Esteban Beltrán, director d’AI a l’Estat espanyol.

Entre d’altres aspectes, l’informe afegeix que l’Estat segueix sense escoltar les peticions per acabar amb les detencions en règim d’incomunicació dels presumptes sospitosos de terrorisme, al mateix temps que denuncia la continuïtat dels “controls discriminatoris d’identitat, centrats específicament en persones pertanyents a minories ètniques”.

Una estafada a Banca Cívica: "Aquesta trampa li faran a la seva puta mare"


Una de les afectades per la compra de "participacions preferents com a termini fix" de Banca Cívica ha titllat de "trampa" l'acció de l'entitat i ha assegurat que "aquest parany li faran a la seva puta mare".

IU i PSOE formaran govern de coalició a Astúries

Les comissions negociadores del PSOE i IU d'Astúries han arribat a un principi d'acord per incorporar a la coalició al pròxim Govern asturià que presidirà el socialista Javier Fernández, que ahir va ser investit nou cap de l'Executiu regional. Segons fonts pròximes a la negociació, l'acord s'articula al voltant d'un document programàtic i defineix les responsabiliades que assumiria IU al Govern, en el que es faria amb la gestió de dues conselleries, Benestar Social i Habitatge i Agroramaderia, segons el coordinador general d'IU d'Astúries, Jesús Iglesias (foto).

Iglesias té previst oferir una roda de premsa al llarg del matí per informar del contingut del pacte, les negociacions es van prolongar fins a la passada matinada.

L'acord haurà de ser ratificat o rebutjat avui per les bases d'IU després que el seu Consell Polític considerés que existia base suficient per formar un govern de coalició amb el PSOE igual que va passar en les dues últimes legislatures en què els socialistes van ostentar el poder.

El referèndum es durà a terme aquesta tarda a les 22 agrupacions que disposen de seu a Astúries, així com en altres locals que siguin habilitats per les assemblees locals que no tinguin ells.

Les dues formacions ja van governar en coalició entre 2003 i 2007, un període en què IU-amb 4 diputats enfront dels 5 actuals-va ocupar les conselleries de Justícia i Benestar Social, i entre 2008 i 2011-també amb 4 escons-quan es va responsabilitzar dels departaments de Medi Rural i Benestar Social i Habitatge.

PP: "La sanitat privada ha de tenir veu i vot en properes reformes"

José Ignacio Echániz que, a més de conseller contra la sanitat pública de 'Cospedal la bien pagá', és portaveu d'aquesta matèria en el Partit Popular ha dit als directius de les clíniques privades amb tota la pocavergonya que "han de tenir veu i vot en el futur de la sanitat i que han d'estar a prop del govern" (ja són dins evidentment a través dels corruptes pprros) perquè "aquest serà receptiu a les seves propostes". Echániz ha estat rotundament descarat en dir que "la reforma sanitària que estem duent a terme no és la reforma definitiva, és només un pas endavant. És a dir: Roben i ni s'amaguen, amb la barra que dóna saber-se un lladre impune davant de qualsevol tipus de justícia.

Segons el cínic lladre Echániz: "La sanitat (algú coneix aquesta senyora?) ha perdut la por a fer reformes (¿¿). Fins ara estàvem bloquejats. Aquest és un primer pas interessant. Cal perdre la por a molts tabús polítics -és a dir, cal robar amb tranquilitat que no hi ha por de que la justícia actuï-.

En el transcurs d'una conferència sobre gestió sanitària, dins la IX "Trobada especialitzada -en robar- a la gestió de clíniques", Echániz ha defensat la posada en marxa pel Govern de reformes sanitàries, que "no són les definitives", que intenten "pal·liar la situació realment greu en què es troba Espanya".

En qualsevol cas, ha considerat que cal "continuar en un procés reformista, cal seguir fent coses, establint prioritats" i aquí, ha puntualitzat, "el sector privat ha de tenir veu i vot" i ser "proactiu", estant a prop del Govern per impulsar mecanismes que han de ser possibles de cara al futur.

El PSOE ja s'ho temia


La secretària de Política Social del PSOE, Trinidad Jiménez, ha assegurat que les declaracions de Echániz posen en relleu alguna cosa que es temen "al PSOE des de fa unes setmanes: que les reformes no només estan desmantellant la sanitat pública sinó que el PP vol donar entrada al sector privat, convertir la sanitat en un negoci". L'intelectualitat 'socialista' de txapeta i cartell s'en acaba d'adonar del que la ciutadania o Dempeus per la Salut Pública i els sanitaris venen denunciant fa més de dos anys. Un gran avenç!

Segons Jiménez, per a Espanya és "absolutament intolerable i inassumible" la posada en marxa de noves mesures, a més de les ja incloses en el reial decret, aprovat la setmana passada pel Congrés dels Diputats.

Ha apel·lat a la resta de grups polítics, a les societats científiques i a les associacions de pacients a seguir mostrant el seu "rebuig frontal" a aquesta reforma i "que la salut es converteixi en un negoci que sembla que és el que el senyor Echániz vol fer". I diu "sembla"...