dilluns, 4 d’abril de 2011

L'Ateneu Roig de Gràcia ja té el seu lipdub


Després d'un mes d'organització, l'Ateneu Roig de Gràcia ja té el seu lipdub. A ritme d'una cançó del cantautor Joan Colomo, l'Associació Cultural Roig va gravar diumenge el vídeo musical al carrer de Ciudad Real. Gairebé dues-centes persones sòcies i amigues de l'ateneu van participar en una iniciativa que vol atraure més membres a l'associació. Amb seu a Gràcia i a Badalona, l'Ateneu Roig és un projecte articulat en un espai de producció, difusió i dinamització cultural. L'objectiu de l'Ateneu és contribuir a la generació d'una cultura d'esquerres solidària, unitària i democràtica. La tria de la cançó "El camí" de Joan Colomo va estar motivada per aquest tarannà.

Elisa Vilches, secretària de l'Ateneu Roig de Badalona i sòcia de l'Ateneu Roig de Gràcia:

"Una part de la lletra de la cançó que és més reivindicativa que ens va cridar molt l'atenció perquè és suficientment alegre com per donar a entendre que aquí pots conèixer gent, pots conèixer gent d'altres tipus de pensaments i, tot i així, doncs tenir aquest esperit diferent que tan necessari és avui dia".

Per a la realització del lipdub, la comissió organitzativa va inventar una història protagonitzada per una de les sòcies de l'Ateneu Roig, Carlota Freixenet. Al vídeo, la Carlota és una noia que està cansada de les notícies que veu per televisió. Aleshores surt al carrer i es troba amb la cultura solidària i sostenible que promou l'Ateneu Roig.

El rodatge del vídeo musical va finalitzar amb una calçotada al mateix escenari del lipdub. Els veïns del carrer de Ciudad Real, on l'Ateneu Roig gracienc té la seva seu, també van participar al dinar. El vídeo final es podr�� veure al Facebook i Twitter de l'associació.

L'atac a Líbia, és per l'aigua i el projecte del Gran Riu Artificial? (Vídeo en castellà)


Als anys vuitanta Muammar Gaddafi va iniciar un projecte a gran escala d'aprovisionament d'aigua que cobriria Líbia, Egipte, Sudan i el Txad, sense recórrer als fons de l'FMI, el que fa pensar als analistes en l'aspiració del monopoli global dels recursos hídrics per part d'Occident com a causa de l'actual aversió al vell excèntric Gaddafi. Atès el cost del metre cúbic europeu de dos euros, el valor de les reserves hídriques dels dipòsits de Líbia arriba a uns 58 bilions d'euros.


Els recursos aquàtics com a factor clau en la política mundial


Actualment els recursos aquàtics representen un factor clau en la política mundial. Al sud de Líbia se situen quatre grans dipòsits de fluid amb 35.000 quilòmetres cúbics d'aigua. Els experts indiquen que els recursos libis són d'especial interès, encara més importants que el petroli.

Un metre cúbic d'aigua des dels embassaments de Líbia, tenint en consideració totes les despeses, podria ascendir a 35 centaus, indiquen els analistes. Atès el cost del metre cúbic europeu de dos euros, el valor de les reserves hídriques dels dipòsits de Líbia arriba a uns 58.000.000.000.000 (bilions) d'euros.

El projecte aquàtic de Gaddafi


En el cinquè Fòrum Mundial de l'Aigua a Istanbul les autoritats líbies van presentar el seu projecte d'abastament d'aigua per un valor de 25.000 milions de dòlars, que va ser batejat com "la vuitena meravella del món" ja que suposa la creació d'un riu artificial. Els treballs s'han dut a terme des dels anys vuitanta sota el control de Gaddafi. La conducció de l'aigua s'ha d'estendre fins als 4.000 quilòmetres. Segons les investigacions, el pla és més econòmic que altres variants alternatives.

A més, el Gran Riu Artificial de Líbia és considerat un dels més grans projectes d'enginyeria realitzats que proveeix aigua del desert del Sàhara a Líbia des dels aqüífers fòssils.

Molt per sota de les sorres del Sàhara, antics aqüífers han dipositat reserves, amb més de 40.000 anys d'existència, d'aigua pura i apta per al consum humà.

El sistema té la capacitat de bombar aigua des d'uns 1.300 pous al desert i moure 6,5 milions de metres cúbics de líquid cada dia a les ciutats de Trípoli, Bengasi, Sirte i altres.

La construcció encara continua avui en dia. En l'actualitat, 4.000 canonades de 4 metres de diàmetre transporten aigua fins les aixetes de les llars libies.

Durant l'obertura d'una secció del projecte, Gaddafi va destacar la seva importància dient que "es convertirà en la resposta més forta a EUA". L'expresident d'Egipte Hosni Mubarak també va ser un gran defensor d'aquest projecte.

El projecte de Líbia no s'integra bé en els plans d'Occident

El projecte de Líbia podria crear una veritable "revolució verda" en resoldre una sèrie de problemes amb els comestibles a l'Àfrica i, consegüentment, garantir l'estabilitat i la independència econòmica. Per al Fons Monetari Internacional (FMI) i els càrtels mundials és més lucratiu oferir els seus propis projectes costosos com, per exemple, la dulcificació d'aigua, i la intenció independent de Líbia no s'integra bé en els seus plans, indiquen els experts.

Aigua front petroli, quin és més costós?

Els experts destaquen que el preu de l'aigua dessalada oferta per les empreses israelianes, europees i nord-americans als estats africans és de 3,75-4 dòlars per metre cúbic. I les reserves de només tres dels quatre dipòsits de Líbia ascendeixen a 35.000 quilòmetres cúbics. Multiplicat per 4 $ suposa 140 bilions de dòlars de presumpte lucre per als països d'Occident.

Líbia té reserves provades de petroli que s'estimen en 5.100 milions de tones. El preu actual per tona és d'uns 935 $, multiplicat pel volum de reserves suposa uns 4,7 bilions de dòlars. En comparació amb la quantitat d'aigua calculada sobre la base d'un preu de 35 centaus (en lloc de 4 dòlars), ascendirà a una suma de 10 bilions, dues vegades més que el preu de les reserves de cru.

"A Mèxic van morir 50 mil persones el 2010 per problemàtiques socials" (Vídeo en castellà)


Entrevista amb Andrés del Campo, advocat mexicà i defensor dels Drets Humans, que es troba actualment de gira per diferents països europeus per donar a conèixer la situació per la qual travessa el seu país en aquesta matèria.

L'anacrònica penalització de la blasfèmia a Espanya, una relíquia del franquisme

Les denúncies per "ofendre els sentiments religiosos" no són un fenomen exclusiu d'Espanya però sí de règims subdesenvolupats i dictatorials. En els països amb sistemes judicials més desenvolupats, i no de caràcter feudal i nacionalcatòlic com aquí, els ordenaments jurídics no citen que hagi d'haver una protecció especial per a la religió catòlica. A Europa, com en tot, Espanya és una anacrònica i vergonyosa excepció.

L'última condemna al Regne Unit en aquest context va ser el 1977

L'última persona que va ingressar a la presó a la Gran Bretanya per violar la Llei contra les blasfèmies ho va fer en 1921. La normativa va anar caient en desús fins que una denúncia el 1977 contra una revista gai per publicar un poema antireligiós va acabar en una condemna de presó. Va ser l'última. La lectura pública d'aquest mateix poema el 2002 no va fer reaccionar a la Justícia. Tres anys després, la BBC va emetre Jerry Springer: The Opera i va rebre milers de cartes de protesta per l'ús de símbols cristians en la representació. Els tribunals van rebutjar una demanda presentada per un grup cristià.

La llei era un anacronisme i de fet només protegia les ofenses a la religió anglicana. La mateixa Església d'Anglaterra no estava molt interessada en la seva aplicació. Fins George Carey, exarquebisbe de Canterbury, va signar una carta pública que demanava la seva abolició.

A França, les denúncies tenen el seu fre radical en la llibertat de premsa

L'avanç era inevitable des que una llei de 1998 obligués als tribunals a interpretar la Llei contra les blasfèmies d'una manera que no vulnerés la Convenció Europea de Drets Humans. L'abolició formal de la normativa es va produir a Anglaterra i Gal.les el 2008 amb una reforma legislativa. Hi ha una excepció: A l'Ulster, la blasfèmia continua sent il·legal.

França. Llibertat de premsa

A França, el Codi Penal es mostra perfectament clar en quant a la protecció de la persona creient, de la seva dignitat i del seu dret a no ser discriminada, i preveu sancions a tota injúria o difamació basada en la religió.

No obstant això, aquesta bateria de mesures, que de vegades són invocades per jerarquies religioses, o fins i tot per polítics, per impedir crítiques a la religió en si, tenen un fre clar en les lleis sobre llibertat de premsa. Fins ara, els intents per utilitzar el Codi Penal contra caricaturistes, humoristes o columnistes anticlericals han fracassat, i la jurisprudència reforça així el que, informalment, ha estat anomenat "dret a la blasfèmia".

A part del fre en el cas de la llibertat de premsa, en l'article 132-76, el Codi Penal francès diu clarament que tota infracció o crim ho és amb agreujants si va ser perpetrat per raons religioses. L'article 624-3 preveu a més sancions contra qualsevol "difamació", encara que sigui no pública, comesa contra una persona o grup de persones per raó de les seves creences religioses. Finalment, també hi ha sancions previstes per l'article 624-4 contra tota injúria discriminatòria basada en la religió.

A més, a les regions d'Alsàcia i Mosella hi ha un concordat en vigor i hi ha una antiquada "falta per blasfèmia". El 2006, la Cort de Cassació (màxima instància judicial francesa) va fallar contra una associació catòlica que exigia la retirada d'un cartell irònic basat en l'últim sopar i que havia tingut èxit en primera instància.

Itàlia: Multa màxima de 5.000 euros

A Itàlia, la pena per ofendre a una confessió religiosa, ja sigui en un temple, en una casa o en un espai obert, no passa d'una multa d'entre 1.000 i 5.000 euros, segons l'article 404 del llibre segon, capítol IV del Codi Penal. No obstant això, si es boicoteja una cerimònia mitjançant amenaces o violència, les penes poden arribar als tres anys de reclusió. El Codi Penal també és especialment rigorós amb les persones que provoquin destrosses en llocs de culte, incloent càstigs que arriben fins als dos anys de presó.

És interessant veure com l'article 402, que feia referència a les persones que "vilipendiar en públic la religió de l'Estat", va ser declarat inconstitucional l'any 2000. A més, l'article 406, que reduïa les penes en el cas que les ofenses, els atacs o insults fossin comesos contra altres confessions diferents a la catòlica, va ser derogat el 2006.

EUA: Primera esmena

Als EUA la llibertat de culte és un dels principis fundacionals del país. Està protegit per la primera esmena de la Constitució. "El Congrés no farà cap llei pel que fa a l'adopció d'una religió o prohibirà el lliure exercici d'aquestes activitats". No hi ha res més específic. És la base fonamental de tot un seguit de mesures més concretes que han anat prenent el Govern federal i els estats. El 1964, en la Llei de Drets Civils, Washington va incloure que es podia denunciar a les empreses per permetre als seus empleats mantenir un "discurs d'odi" contra la llibertat religiosa i la discriminació en general.

En el cas de la llibertat religiosa, les demandes presentades successivament pels Testimonis de Jehovà en els anys trenta i quaranta van ajudar a defensar el dret de les congregacions minoritàries. El 1971, el Tribunal Suprem va decidir en el cas Lemon contra Kurtzman que a les escoles públiques els professors contractats pels estats no podien ensenyar religió i va tornar a especificar que les "actuacions del Govern havien de tenir un propòsit laic".

Netanyahu ordena a Ban Ki-moon impedir altra flota humanitària a Gaza

El primer ministre de l'estat sionista invasor de Palestina, Benjamin Netanyahu, ha ordenat al secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, aturar la Segona Flotilla de la Llibertat, una iniciativa d'organitzacions humanitàries per fer arribar ajuda per mar aquest mes de maig a la franja de Gaza, bloquejada i assetjada per l'estat colonial, racista i antisemita, d'Israel. A la flotilla participarà un vaixell amb bandera espanyola en què viatjaran activistes, polítics i personalitats de la cultura.

Netanyahu ha assegurat que aquesta iniciativa és una provocació, ja que, segons va dir, els materials podrien enviar fàcilment a Gaza per terra, i va atribuir l'organització de la flota a "extremistes islamistes" i organitzacions europees d'esquerra.

"Hamàs és una organització terrorista, una titella de l'Iran", ha afirmat Netanyahu durant la seva conversa amb Ban. "Acabem de conèixer que part dels intents de l'Iran consisteixen en armar-los i introduir armament il.legalment a la Franja", ha assenyalat Netanyahu en referència a la recent intercepció per part d'Israel d'un vaixell amb armes procedents de Turquia que pretenia aconseguir l'enclavament palestí , segons ell però que eren productes alemanys amb Despina a Egipte.

Segons el cap del govern sionista, això "demostra" que Israel ha d'actuar de forma agressiva contra la Segona Flotilla, com ja va fer amb la primera assassinant impunement com a mínim a nou pacifistes desarmats.

Les "Forces especials" dels ocupants de l'estat palestina van matar a nou activistes turcs durant l'abordatge de la primera flotilla, el 31 de maig de 2010. Israel manté que el bloqueig naval a Gaza i el genocidi del milió i mig d'habitants és legal i va acusar els activistes d'agredir els seus militars, que són gent molt delicada.

El NYT desmenteix Obama, Cameron i Sarkozy

Segons el New York Times, els membres de l'Oficina d'Intel.ligència dels Estats Units (CIA) s'han desplegat des de fa diverses setmanes "en petits grups" a la terra de Líbia, amb la missió d'establir contacte directe amb els mercenaris monàrquics i d'identificar amb ells els objectius de les operacions militars. Recordem que la setmana passada el Daily Mail va detectar també la presència de les forces especials britàniques que estimen al voltant de 350.

Això també ho confirma el New York Times: "Dotzenes de membres de les forces especials britàniques (SAS) i els agents d'espionatge del M16 treballen a Líbia", va dir el diari, assenyalant que recullen informació sobre les posicions i moviments de les forces lleials a Gaddafi.

Però qui són aquests ciutadans honestos, amb el suport dels rebels no menys virtuosos? Ja hem tingut ocasió de descobrir al cap del Consell de Transició l'ex ministre de justícia del cas de les infermeres búlgares i fins al seu torturador, els membres d'Al-Qaida... Aquest és el retrat d'un mercenari de la CIA, Khalifa Hifter.

Dissabte, el diari McCaltchy va revelar que Khalifa Hifter, un ex oficial de l'exèrcit de Kaddhafi, va ser enviat per liderar als rebels de Líbia amb el suport de l'ONU, EUA i la coalició. "Hifter els darrers vint anys ha estat vivint als suburbis de Virgínia, on es va establir, però l'ex oficial de Kaddhafi ha mantingut vincles amb els grups a Líbia". va escriure l'autor de l'article Chris Adams.

"Ningú sabia el que era realment Khalifa Hifter per alimentar la seva nombrosa família", va dir Adams. Per tant, és evident que el Sr Hifter és un agent de la CIA, el que explica la seva llarga estada a Virgínia (l'oficina central de la CIA es troba a Virgínia).

El 1996, el Washington Post va informar que el coronel Haftar (una variació de Hifter) havia arribat als Estats Units. I que "ell ​​era el líder d'un grup dels" contres "establertes als Estats Units, anomenat l'Exèrcit Nacional de Líbia", va dir l'organització The Wisdom Fund llavors

Aquest grup és recolzat pels EUA i les instalacions i els mitjans per sa formació els hi han donat els Estats Units. "És probable que el grup del coronel Haftar operi a Líbia amb la benedicció del" nostre govern va dir el diari.

Els serveis secrets francesos no es queden enrere en l'aventura africana. El 2001, Le Monde Diplomatique va publicar un llibre titulat Manipulacions d'Àfrica, en el que es va informar que Hifter, llavors un coronel de l'exèrcit de Kaddhafi, havia estat capturat mentre lluitava al Txad, juntament amb uns revoltats amb el suport de Líbia contra el govern d'Hisséne Habré, recolzat aquest pels Estats Units. "El postre del Front Nacional de Salut de Líbia (LNSF) el grup principal antiKaddhafi, muntat per la CIA.

"Hifter va organitzar la seva pròpia milícia, que va actuar al Txad fins que Hauré va ser canviat per un rival recolzat per França, Idriss Déby, el 1990", va escriure Patrick Martin.

Desenes de milers de persones demanen a Bilbao la legalització de Sortu

Desenes de milers de persones es van manifestar dissabte a Bilbao per exigir la legalització de Sortu i perquè es respectin "tots els drets civils i polítics". A la marxa van participar representants de l'esquerra abertzale, d'Eusko Alkartasuna, d'Alternativa i d'Aralar i, a diferència de la celebrada el passat mes de febrer a Bilbao amb el mateix objectiu i recorregut, no va comptar amb la presència d'Ezker Batua i de representants del PNB, dels que set parlamentaris sí van estar a l'anterior manifestació.

Darrera d'una pancarta amb el lema "Euskal herriarentzat normalizazioa. Legalizaioa Orain" (Normalització per a Euskal Herria. Legalització ja), milers de persones van recórrer en silenci des de dos quarts de la tarda els carrers de Bilbo, amb cartells en favor de la legalització.

"Hem eacordat dotar de dinàmica a l'Acord de Gernika, que és el full de ruta per a la resolució del conflicte polític, perquè la societat assumeixi el protagonisme i hi hagi més adhesions a l'Acord", van assenyalar els manifestants, per recordar que després de la petició que els membres de l'esmentat acord van fer a ETA i l'Estat, la banda terrorista ha declarat un alto el foc, però l'Estat "porta més violència a Euskal Herria, deté a persones i deixa Sortu fora de la legalitat".

Ciutadans d'Ucraïna, Bielorússia i Rússia a Líbia denuncien la manipulació informativa

"El bombardeig de Trípoli i altres ciutats a Líbia es dirigeix no només als objectius de la defensa aèria i la Força Aèria de Líbia, i no només contra l'exèrcit de Líbia, sinó també contra la infraestructura militar i civil. Avui, 24 de març de 2011, avions de l'OTAN i els EUA durant tota la nit i tot el matí van bombardejar un suburbi de Trípoli - Tajhura (on, en particular, hi ha un centre d'investigació nuclear). El vidre de l'edifici Centre Cardíac estava trencat, i a la sala de maternitat per a les dones embarassades amb malalties del cor, una paret es va esfondrar i part del sostre. Això va donar lloc a avortaments involuntaris pel qual deu bebès van morir. Les dones es troben ara en vigilància intensiva i els metges estan lluitant per les seves vides".

"La defensa aèria i les instal·lacions de la Força Aèria en Tajhura van ser destruïdes de nou en els primers 2 dies d'atacs i es va mantenir en més instal·lacions militars a la ciutat, però en l'actualitat l'objectiu dels bombardejos són casernes de l'exèrcit libi, al voltant del qual hi ha zones residencials densament poblades, i al costat d'ell, l'Hospital més gran de Líbia. Els civils i els metges no podien suposar que barris residencials poguessin ser destruïts, per la qual cosa cap dels residents o pacients de l'hospital va ser evacuat.

Les bombes i els coets van impactar en cases residencials i van caure prop de l'hospital. El vidre de l'edifici Centre Cardíac estava trencat, i a la sala de maternitat per a les dones embarassades amb malalties del cor, una paret es va esfondrar i part del sostre. Això va donar lloc a avortaments involuntaris pel qual deu bebès van morir. Les dones es troben ara en vigilància intensiva i els metges estan lluitant per les seves vides.

Els nostres col·legues i nosaltres estem treballant set dies a la setmana per salvar a la gent. Això és una conseqüència directa de la caiguda de bombes i míssils als edificis residencials que resulten en desenes de morts i ferits, que són revisats i operats pels nostres doctors. Un nombre tan elevat de ferits i morts, com en l'actualitat, no va haver-hi en el total de tots els disturbis a Líbia. I això es diu "protegir a la població civil"?

Amb tota la responsabilitat en qualitat de testimonis i participants del que està succeint, assenyalem que els Estats Units i els seus aliats estan duent a terme un veritable genocidi contra el poble libi - com va ser el cas a Iugoslàvia, Afganistan i l'Iraq. Crims de lesa humanitat, dut a terme per forces de la coalició similars als crims comesos pels pares i els avis dels líders occidentals d'avui i els seus secuaços a Hiroshima i Nagasaki a Japó i a Dresden a Alemanya, on els civils també van ser destruïts amb la finalitat de dissuadir, a fallir la voluntat del poble per resistir (Alemanya recorda, i per tant es va negar a participar en aquest nou escorxador). Avui busquen que el poble libi rendeixi al seu líder, legitimar al seu "govern", i que lliurin submissament les riqueses petrolieres nacionals als països de la coalició.


Som ucraïnesos, russos i bielorusos, gent de diverses professions (principalment metges), que portem treballant a Líbia durant més d'un any (de 2 a 20 anys). Durant aquest temps, ens hem familiaritzat amb la vida del poble libi i són pocs els ciutadans d'altres nacions que puguin viure en aquesta comoditat social, com els libis. Ells tenen dret a tractament gratuït, i els seus hospitals proporcionen dels millors equipaments mèdics del món.

L'educació a Líbia és també gratuïta, la joventut capaç té l'oportunitat d'estudiar a l'estranger a costa del govern. En casar-se, les parelles joves reben 60.000 dinars (uns 50.000 dòlars d'EUA) d'ajuda financera.

Els préstecs d'interès estatal, i com mostra la pràctica, són sense data. A causa dels subsidis del govern el preu dels cotxes és molt menor que a Europa, i que estiguin a l'abast de cada família. La gasolina i el cost de pa és d'un centau, i no hi ha impostos per a aquells que es dediquen a l'agricultura.

El poble de Líbia és tranquil i pacífic, no s'inclina per beure, i són molt religiosos. Avui dia, la gent està sofrint. Al febrer, la vida pacífica de la gent va ser violada per bandes de delinqüents i joves bojos, que els mitjans occidentals per alguna raó han cridat "manifestants pacífics".

Van usar armes i van atacar comissaries de policia, agències governamentals, unitats militars, donant per resultat el vessament de sang. Els que les dirigeixen, persegueixen un objectiu clar: crear el caos i establir un control sobre el petroli de Líbia.

La mal informada comunitat internacional va dir que els libis estan lluitant contra el règim. Digueu-nos, a qui no li agradaria aquest règim? Si aquest règim es trobés a Ucraïna o Rússia, no estaríem aquí, i treballaríem i gaudiríem de la comoditat social a casa, als nostres propis països i en totes les formes possibles el règim es mantindria".

Els ciutadans d'Ucraïna, Bielorússia i Rússia, que es troben a Líbia:

Bordovsky S., Vasilenko, S., Vegerkina A., Henry IV, Henry H., L. Grigorenko, DraBragg, A., Drobot V. Drobot, N., Yemets E., Kolesnikova, T., Kuzin, I., Kuzmenko, B., Kulebyakin V. Kulmenko T., Nikolaev AG, Papelyuk V. Selizar V. Selizar About . Smirnov, O. Smirnova, R., Soloviev DA, Stadnik VA, Stolpakova T. Streschalin G. Stakhovich Yu, Sukacheva L. Sukachev V. Tarakanov, T., Tikhon N. Tikhonov VI, Tkachev AV, Hadareva E., Tchaikovsky, O., Chukhno D. Chukhno O. Yakovenko D. et al

Xina celebra el ritual per commemorar a Confuci

La ciutat de Qufu, a la província oriental xinesa de Shandong, i poble natal de Confuci, celebrà ahir diumenge un ritual de sacrifici dedicat al cèlebre filòsof xinès (551 a 479 abans nostra era), dos dies abans de la festivitat tradicional de Qingming (també coneguda com el Dia de Neteja de Tombes). La cerimònia va tenir lloc al matí al mig de música solemne a Nisha de Qufu, lloc de naixement de Confuci, i hi van acudir 300 convidats, entre distingides personalitats i representants dels descendents del filòsof xinès.

El ritual de sacrifici es va reprendre el 2008 després d'una suspensió de més de 50 anys.

Aquests rituals van començar a 478 ane, un any després de la mort de Confuci. En un principi, la cerimònia es celebrava a la tardor i, des de la dinastia Han de l'Est (25 a 220 dne), el ritual es celebrava cada primavera i tardor.

Per als xinesos, el dia Qingming, que significa "claredat pura" en xinès, és un dia especial que serveix per retre homenatge als avantpassats i commemorar als difunts.

EUPV acusa al PP i a Calatrava "d'intoxicar" per evadir respondre a les irregularitats

El portaveu de la Comissió Executiva d’EUPV i número 2 en la candidatura a Les Corts per València, Ignacio Blanco, respon als comunicats enviats ahir per Santiago Calatrava i el Consell de Camps sobre la denúncia presentada per la seua formació a la Fiscalia Anticorrupció, pels pagaments milionaris a l’arquitecte per projectes no realitzats: “Es molt simptomàtic que, tant el Consell com Calatrava, obvien qualsevol explicació dels fets denunciats i que consten de manera detallada en la denúncia feta pública per EUPV".

"Perquè es va acordar amb l’arquitecte la contractació abans d’iniciar l’expedient administratiu corresponent, perquè es va utilitzar el procediment negociat sense publicitat quan es podia haver convocat un concurs d’idees, perquè se li va pagar a Calatrava per un projecte bàsic que no complia el contracte, perquè no es va carregar l’IVA, i perquè es va facturar a Zurich quan Calatrava disposa d’una empresa amb seu al carrer Trinitaris de València, que és on es van fer totes les reunions i comunicacions”, enumera Blanco .

Per al candidat d’Esquerra Unida, l’emissió simultània dels comunicats de Calatrava i el Consell deixa en evidència que han estat “preparant conjuntament la seua estratègia mediàtica, però en compte de donar respostes clares a les preguntes formulades sobre els contractes i els pagaments, han decidit intoxicar l’opinió pública i amenaçar-nos amb accions legals que no sabem quina base podrien tindre”. Blanco recorda que “els diputats Marga Sanz, Lluís Torró i Marina Albiol van complir amb la seua obligació de ciutadans en posar en coneixement de la Fiscalia fets que poden ser constitutius de delicte, com disposa la llei”.

Sobre les explicacions en referència a l’exempció de l’IVA en els projectes del Centre de Convencions i de les torres de CACSA, el dirigent d’EUPV posa de manifest que “el comunicat del Consell afirma que s’hauria d’haver pagat en règim d’autorepercussió, però no diu que s’hagen ingressat efectivament les quantitats corresponents a la Hisenda pública”. “És un punt que el Consell hauria d’aclarir d’immediat, més enllà de que, com va manifestar la pròpia Sindicatura de Comptes en successius informes, podrien existir dubtes respecte a l’adecuada aplicació de les regles de localització de l’impost”, afirma Blanco.

En quant a les al·legacions de Santiago Calatrava sobre la seua residència i treball a Suïssa com a justificació de la facturació des d’eixe paradís fiscal a la Generalitat Valenciana, el portaveu de l’executiva d’EUPV es pregunta “perquè no va utilitzar In Hoc Signo Vinces S.L, la seua empresa al carrer Trinitaris de València, que és on es van fer totes les reunions i es van emetre les comunicacions relacionades amb els projectes. Podem entendre les raons de Calatrava per a derivar els pagaments a Suïssa, però la Generalitat l’hauria d’haver obligat a pagar impostos i seguretat social al nostre País. És el que s’espera de qualsevol administració pública, i més d’aquells que presumeixen d’un patriotisme que, a l’hora de la veritat, ens donem compte que és absolutament hipòcrita”, conclou Ignacio Blanco.

EUiA i Dempeus per la Salut Pública a la jornada d’IU en el Parlament Europeu

La jornada sobre salut pública organitzada a Brusel·les per IU i Dempeus en el marc del grup parlamentari de l’esquerra unitària europea-esquerra verda nòrdica (GUE-NGL), va comptar amb la participació del professor de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra i col·laborador de l’OMS, Joan Benach, qui va apuntar que "la Salut pública és molt més que l’atenció hospitalària" i que "la salut col·lectiva es veu afectada per factors i determinants socials que, com la intensificació del treball o la desocupació, determinen fundamentalment la qualitat de vida dels ciutadans. Així, va remarcar que "les polítiques socials milloren enormement la salut dels ciutadans."

Igualment, Benach va senyalar el creixement de la desigualtat a Europa i la manca d’inequitat en salut i va apuntar com necessària la desmercantilització de la salut i la seva desbiomedicalització.

D’altra banda, la presidenta de l’organització Dempeus per la Salut Pública, Àngels Martínez Castells, va afirmar que "és precís rediscutir el concepte del que és allò públic i el que és salut" i la necessitat de lluitar contra "l’actual culpabilització de les víctimes, dels més necessitats, dels problemes del sistema sanitari".

Igualment, va recalcar que "els sistemes mixtos són una fal·làcia doncs al posar preu a allò que no en té amaguen la privatització progressiva dels sistemes sanitaris".

Per acabar, el metge i responsable d’afers europeus d’EUiA, Antoni Barbarà, va apuntar que "la salut és també una decisió política" i que "si bé la sanitat pot ser pública o privada, la salut sempre és pública". Per això, "s’ha de trencar el corporativisme i apoderar a la ciutadania per a què participi plenament".

Així mateix, Barbarà va deixar clar el rebuig frontal d’EUiA, IU i de Dempeus per la Salut Pública a la introducció del copagament en el sistema sanitari espanyol, mesura que va qualificar com "repagament".

El Dr. Barbarà va descriure les actuals carències de “l’Europa del migestar" i va concloure "o Europa és social o no serà Europa".

ICV-EUiA presenta un mapa interactiu de les retallades de CiU

La coalició ICV-EUiA ha portat més enllà la seva campanya de denúncia de les retallades socials impulsades pel Govern de CiU, elaborant un web interactiu en què se senyalen els indrets territorials, per barris i sectors afectats per la paralització d’equipaments en previsió i retallades de personal i serveis. Les portaveus d’ICV i EUiA i també diputades, Laia Ortiz i Mercè Civit respectivament, i el candidat de la coalició roig i verda per Barcelona, Ricard Gomà, han presentat avui en roda de premsa aquesta eina de diàleg amb la ciutadania (www.retalladesciu.cat).

Per la seva part, Mercè Civit s’ha centrat en què a 100 dies de Govern, CiU s’ha dedicat a retallar sense quantificar els efectes de les seves mesures, per exemple en el creixement de l’atur. Així, la diputada ha denunciat que els convergents només es preocupen d’afavorir els interessos dels qui més tenen i que deixen de banda les polítiques actives de foment de l’ocupació. Civit ha insistit que l’objectiu de CiU és canviar el model social i acabar amb la universalització de drets bàsics com la salut i l’educació. Front això, “ICV-EUiA contribuirem a una resposta unitària de l’esquerra política i social per defensar els drets de les persones i els territoris”, ha afirmat Civit, que ha posat d’exemple les reunions que van mantenint els diputats i diputades del grup amb representants d’empreses i sectors.

La diputada Laia Ortiz ha denunciat que CiU porta a terme les seves retallades de manera “improvisada” i ha carregat contra la rebaixa de 1.000 milions en el pressupost de salut que s’ha aprovat sense avaluar l’impacte que tindrà en els hospitals públics i en la prestació de serveis: “El que fa el Govern de CiU és afavorir els negocis d’uns quants”, ha dit Ortiz.

Per acabar, el candidat per Barcelona, Ricard Gomà, ha qualificat de “brutal” l’impacte que tindran les retallades a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. “El 22 de maig ens juguem si donem més espai a CiU per multiplicar pel territori el seu model de la injustícia o hi posem fre des de la defensa aferrissada dels drets socials i l’estat de benestar”, ha advertit Gomà definint l’essència del programa de la coalició.

Miralles insta al PSOE a canviar les polítiques antisocials

Davant la renúncia de Zapatero a concórrer a les pròximes generals, el coordinador general d’EUiA i diputat considera que les polítiques són per davant de les persones que encapçalen les candidatures i situa la coalició ICV-EUiA i IU com “l’espai de suma de l’esquerra i d’acollida dels votants socialistes decebuts”.

El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha declarat avui que la decisió del president Rodríguez Zapatero de no tornar a presentar-se com a candidat del PSOE a les pròximes eleccions generals de 2012 “és cosa seva i del seu partit, a nosaltres el que ens importen són les polítiques, no entrarem en el joc de qui el pot succeir”. Miralles ha recordat que “EUiA sempre hem demanat al govern espanyol un gir cap a l’esquerra i més en temps de crisi econòmica, però el que ha impulsat el govern Zapatero ha estat la reforma laboral i la de les pensions, i ha afavorit als bancs mentre les seves polítiques neoliberals castiguen a les persones que pateixen els efectes de la crisi”.

Pel dirigent d’EUiA, “si el PSOE pretén recuperar la confiança dels votants que van confiar en un canvi progressista i que se senten profundament decebuts, no ho aconseguirà amb un canvi de cap de cartell sinó amb polítiques sensibles amb els problemes de la majoria, principalment amb polítiques de creació d’ocupació”. Miralles ha emfatitzat que l’esquerra honesta i compromesa són la coalició ICV-EUiA i IU, que ha situat com “l’espai de suma de l’esquerra i d’acollida dels votants socialistes decebuts”.

Per acabar, Miralles també ha volgut instar al Govern espanyol a complir amb l’Estatut i a canviar el seu model energètic i l’ha emplaçat a retirar la reforma laboral. Ha insistit en què EUiA serà al costat dels sindicats, de nou, per recollir signatures per la ILP que té aquest objectiu.