dissabte, 25 de setembre de 2010

Ed Miliband dirigirà el Partit Laborista Britànic

L'ex ministre d'Energia Ed Miliband és el nou líder del laborisme britànic, després d'imposar-se a David Miliband, el seu germà cinc anys m��s gran i ex ministre d'Exteriors. El cognom del successor de Gordon Brown al capdavant del Partit Laborista britànic es coneixia ja gairebé amb total seguretat: D'una manera o altra, segurament seria Miliband. En el nom hi havia el misteri, David o Ed? I la qüestió no era de mera nomenclatura: Aquí es decidia la direcció política que cal adoptar en endavant. El més jove dels Miliband, Ed, s'orienta cap a l'esquerra socialdemòcrata. El major, David, representa el costat més conservador, hereu de Blair.

Fins a l'últim minut no es van atrevir els analistes a llançar pronòstics. "Massa ajustat", argumentaven. Els més atrevits li atorgaven un lleuger avantatge a David, el que haurà ara confirmat la precaució dels cauts: finalment, l'escollit ha estat Ed.


La tasca: canviar


Tres setmanes van tenir els delegats -uns tres milions de persones, entre diputats laboristes, membres del partit i sindicalistes- per emetre els seus vots. Divendres (2010.09.24) es van tancar les urnes i aquest dissabte s'ha donat a conèixer el resultat: Ed Miliband, de 40 anys, dirigirà els destins propers de la tradicional agrupació política britànica. "Quan em vaig afiliar a aquest partit amb 17 anys mai vaig creure que passaria això, ni en el més absurd dels meus somnis", va declarar el nou líder després de conèixer el resultat.

Ed Miliband va recollir un 51% dels vots i, amb ell, els laboristes tornen al camí dels principis socialdemòcrates més tradicionals. Al germà petit dels Miliband se li havia atribuït estar en excés a l'ombra de David, políticament més experimentat, però la seva orientació troba un fort suport entre els cercles sindicalistes, dels que procedeix, i segurament es va veure beneficiada per la necessitat, en opinió de molts, de renovar un partit malmès pels experiments del "nou laborisme" que el passat maig va rebre un dur revés en les eleccions parlamentàries, quedant desbancat del Govern pels conservadors de David Cameron i els liberals i Nick Clegg.

Els canvis seran la tasca d'Ed


La difícil situació econòmica a la Gran Bretanya i els impopulars plans d'austeritat del recentment instaurat Executiu podrien servir per a perfilar-se com a alternativa a la gestió actual. Aquest diumenge a Manchester, durant el dia del partit, s'espera que el Miliband electe anunciï quins seran els seus primers passos.

Cop a Blair

La lluita entre David i Ed Miliband es va lliurar sense miramients. David Miliband era el candidat de la majoria dels pesos pesants del laborisme, i també el de Tony Blair. "Ed és ingenu i persevera en vells somnis del moviment de treballadors", va dir d'ell el seu germà: una actitud que no encaixa en els cànons de refundació dictaminats per l'exprimer ministre. El pare dels Miliband era un estudiós del marxisme, i això va deixar sembla més empremta en el menor dels seus fills.

No obstant això, i malgrat l'oposició dels grans, Ed es va guanyar als petits. El complicat sistema de votació l'ha afavorit i, al final, ha aconseguit dur-se a les bases al seu costat esquerra. Amb això, la batalla dels Miliband, que en moltes ocasions no va ser precisament amistosa, hauria d'arribar al final. "Sigui quin sigui el resultat de dissabte, tots recolzarem al partit", havia assegurat David.

Biografia

Samuel Edward "Ed" Miliband (nascut el 24 de desembre de 1969) és un polític britànic Laborista i el 20a líder del Partit Laborista. Ha estat membre del Parlament (MP) de Doncaster del Nord des de 2005 i va servir en el Consell de Ministres des de 2007 fins 2010 al gabinet de Gordon Brown.

Nascut a Londres, Miliband es va graduar de la Universitat d'Oxford i la London School of Economics, convertint-se en el primer investigador del Partit Laborista, i arribant a ser un dels confidents de Gordon Brown, en ser designat president del Consell d'Assessors Econòmics del Ministeri d'Hisenda. Miliband va ser elegit membre del Parlament per la circumscripció de South Yorkshire de Doncaster del Nord en les eleccions generals de 2005.

Com a Primer Ministre, Gordon Brown, va nomenar a David Miliband com a Canceller del Ducat de Lancaster i Ministre de l'Oficina del Gabinet en el seu primer Consell de Ministres el 28 de juny de 2007. Miliband va ser ascendit posteriorment al càrrec de Secretari d'Estat en el recentment creat Departament d'Energia i Canvi Climàtic, càrrec que va ocupar des del 3 d'octubre de 2008 a 11 maig 2010. El 25 de setembre 2010 va ser elegit líder del Partit Laborista amb el suport de 50,654% del col.legi electoral.

Ell és el fill del teòric marxista ja mort Ralph Miliband, i el germà menor de David Miliband, l'ex secretari de Relacions Exteriors a qui també va derrotar per estret marge en el concurs de 2010 pel Lideratge del Laborista. Junts, eren els únics dos germans que s'asseien al mateix temps en el gabinet britànic des que Edward, Lord Stanley i el seu germà Oliver el 1938.

Ocupat l'antic Banesto en protesta per la crisi

Centenars de persones han ocupat l'edifici del Banc Espanyol de Crèdit (Banesto), en obres des de fa anys, i han desplegat una gran pancarta contra la banca, poc després de les set de la tarda, a la Plaça Catalunya de Barcelona. Els manifestants, convocats pel Moviment del 25, hi han desplegat una gran pancarta que diu: "La banca ens asfixia; la patronal ens explota; els polítics ens menteixen; CCOO i UGT ens venen". L'edifici on ha tingut lloc l'ocupació és just al darrere d'un dels escenaris principals de les Festes de la Mercè. Un important dispositiu dels Mossos d'Esquadra s'ha desplegat al seu voltant.

Mobilització ciutadana contra l'especulació financera (vídeo)

El col·lectiu “Inflexió” va presentar aquest dijous una denúncia davant la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè investigui els presumptes atacs especulatius realitzats per diferents agents econòmics contra el deute públic de l'Estat espanyol. Per fer-ho, es va escollir la seu del Deutsche Bank a Barcelona, atès que aquesta entitat apareix reiteradament en les informacions relatives a aquest tipus de comportaments, encara que no és l'única que pot haver fet el mateix.


A les 12h, en una roda de premsa front la seu d'aquest banc, s'ha volgut destacar que aquests comportaments tenen responsables perfectament identificables, i que es poden evitar mitjançant la regulació i la transparència dels mercats i la democratització de la vida econòmica i financera, i també mitjançant la via penal quan es tracta de maniobres il·legals, com denuncien en el cas dels atacs especulatius contra el deute públic dels Estats.

Entre els assistents destacava la presència de representants de les executives dels sindicats CC.OO i UGT. Els membres del col·leciu Inflexió hem vinculat aquesta acció de protesta a la convocatòria de Vaga General del 29 de setembre, a la que donem activament suport, ja que creiem que és necessari subratllar que els comportaments especulatius que es troben en la base de l’actual crisi econòmica, o que es troben en la base d’algunes de les mesures econòmiques adoptades pels governs, tenen greus conseqüències socials, i afecten al mateix principi democràtic.

Miralles: "Montilla i Mas tindran molta cara si accepten un debat a dos"

Avui dissabte, el coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha repartit informació de suport a la vaga general al centre de Barcelona, acompanyat per la portaveu de la formació i també diputada, Mercè Civit, i la coordinadora local i delegada de Salut a l’Ajuntament de la ciutat, Isabel Ribas.
Coincidint amb la festa de la Mercè i a 4 dies de l’aturada convocada pels sindicats majoritaris contra la reforma laboral, Miralles ha explicat que amb aquesta acció informativa a la confluència de Passeig de Gràcia amb Plaça de Catalunya: “EUiA volem explicar als treballadors i a la ciutadania en general les raons per secundar la vaga del 29-S, perquè cada dia que passa n’hi ha més motius”.

I el dirigent d’EUiA n’ha enumerat uns quants: la retallada de salaris als empleats públics, la congelació de les pensions, la pujada de l’IVA i de la tarifa elèctrica, una reforma laboral que abarateix l’acomiadament i atempta contra els drets laborals, i uns pressupostos generals antisocials pel 2011 -que compten amb el suport del PNB- tot i que malgrat la restricció pressupostària el govern del PSOE reconeix que l’any vinent no es crearà ocupació.
Miralles ha volgut deixar clar que l’objectiu d’aquesta vaga “no es fer caure al govern, sinó que rectifiqui una mesura errònia i injusta, doncs el principal problema de les persones és l’atur, i el que cal és crear ocupació no pas abaratir l’acomiadament.” Així, ha confiat que el govern Zapatero “escolti la gent que secundi la convocatòria el 29-S, prengui consciència que cal canviar les polítiques injustes, innecessàries i insolidàries i, l’endemà de la vaga general, segui a negociar amb els sindicats”. El coordinador general d’EUiA ha insistit que “seria un contrasentit no moure peça, el govern ha de rectificar”.

Preguntat per la darrera proposta de l’Executiu espanyol referent a la pujada fiscal a les rendes altes, Miralles ha declarat que la reforma fiscal s’ha d’aplicar “a qui més guanya i a qui més té també” i ha atribuït la decisió a “la mala consciència” del govern del PSOE per les retallades que afecten als treballadors i als sectors populars.
El possible ‘cara a cara’ de Montilla i Mas, un menyspreu al pluralisme polític.

D’altra banda, “a 10 setmanes de les eleccions catalanes”, Miralles ha advertit als candidats del PSC i CiU, José Montilla i Artur Mas, que “tindrian molta cara si accepten un debat a dos”. El dirigent d’EUiA i candidat número 3 de la coalició ICV-EUiA creu que un ‘cara a cara’ dels líders socialista i convergent seria un greu menyspreu al pluralisme polític que s’ha d’expressar també als mitjans de comunicació”.

Al migdia, Miralles, Civit i Ribas han aprofitat per visitar els estands de la fira d’entitats, ubicada a la Plaça de Catalunya amb motiu de la festa major de Barcelona, i han saludat els representants de diverses organitzacions socials, com la FAVB i la FAPAC.

Desapareixen proves judicials del ‘cas Puigvert’

Ningú no s’ho explica, però al sumari que ha instruït el Jutjat núm. 28 hi manquen documents cabdals que sustenten l’acusació d’estafa contra tres màxims responsables d’aquesta institució mèdica: «S’han extraviat», diuen. Mentre el Fiscal demana quatre anys de presó pels tres acusats i els insta a retornar els diners per un delicte d'estafa continuada, la consellera Geli segueix guardant silenci. El cas es remunta a l'any 2004, quan la néta del doctor Puigvert, Niomar del Valle Puigvert, va denunciar a la directora general de la fundació, Esperança Martí (foto), i a dos responsables més, per emetre factures falses al Servei Català de la Salut (CatSalut) per valor de 356.000 euros.

Quin estrany virus ataca l’Administració de justícia a Catalunya? Els anys passen, però els símptomes continuen sent d’allò més alarmants. No parlarem aquí dels celebèrrims magistrats Carlos Lorenzo Penalva i Joaquín García-Lavernia, condemnats a presó a la dècada dels vuitanta del segle passat per prevaricació i suborn en un escàndol relacionat amb la tramitació de les suspensions de pagaments d’empreses i el nomenament d’interventors judicials. Tampoc no farem esment del jutge Lluís Pascual Estevill, condemnat i empresonat per extorquir empresaris en l’exercici de les seves funcions judicials.

Ni dels sumaris amb gran impacte polític –com ara el cas Banca Catalana, el cas Casinos o el cas La Vanguardia– que van acabar, de manera incomprensible, en no res. De la surrealista instrucció judicial que mena el magistrat Juli Solaz sobre el cas Millet –i que deixa la porta oberta a totes les sospites–.

El prestigiós bufet Garrigues porta, en representació de la doctora Ana Puigvert, l’acusació particular en la causa judicial que s’instrueix al Jutjat núm. 28 contra la presidenta vitalícia de la Fundació Puigvert, Esperança Martí (foto), i dos alts càrrecs d’aquesta institució mèdica, Fernando Izquierdo i Helena Isábal. Després de cinc anys d’investigacions –amb tota mena de maniobres dilatòries per part dels advocats de la Fundació Puigvert–, el sumari ja és tancat, la Fiscalia hi ha presentat el seu informe preceptiu i només resta que les parts presentin el seu escrit final per tal que es procedeixi a la celebració del judici oral.

El cas Puigvert consisteix en una presumpta estafa a la Conselleria de Salut de la Generalitat perpetrada pels màxims responsables de la Fundació creada per l’eminent doctor Antoni Puigvert. En concret, s’ha pogut constatar que, durant anys, la Fundació Puigvert va facturar a la Generalitat tractaments clínics amb litotrícies a pacients que no ho necessitaven.

Les investigacions menades per la jutgessa titular del Jutjat núm. 28 i corroborades per diversos testimonis han determinat que aquesta institució mèdica hauria emès i cobrat factures per falses litotrícies, entre els anys 2003 i 2004, per un import de 356.099 euros. En el seu escrit d’acusació, el fiscal corrobora aquestes irregularitats i ha demanat quatre anys de presó per a Esperança Martí, Fernando Izquierdo i Helena Isábal, a més d’una multa equivalent a la quantitat presumptament defraudada a la Generalitat.

El lletrat Enric Carulla, del bufet Garrigues, està preparant aquests dies el seu informe final, abans que es fixi la data d’obertura del judici oral. Revisa l’expedient del cas Puigvert, que li han enviat des del jutjat, per tal d’elaborar a consciència l’escrit d’acusació... i constata que han desaparegut, sense cap explicació plausible, documents cabdals de la instrucció judicial!

En concret, l’advocat del despatx Garrigues troba a faltar en la documentació del sumari:

• 32 llibres amb la relació de les litotrícies practicades a la Fundació Puigvert entre el març de 2001 i el novembre de 2004.

• Documentació referida a un dels imputats, el doctor Fernando Izquierdo.

• La documentació amb les instruccions de funcionament de l’aparell Lithostar, amb el qual es van efectuar les falses litotrícies.

• El llistat de les litotrícies facturades per la Fundació Puigvert a la Conselleria de Salut entre els anys 2003 i 2004.

• Els historials clínics dels pacients a qui es van practicar les litotrícies, incloent-hi els qui no ho necessitaven.

• Documents del doctor Albert Rousaud, un dels principals testimonis de càrrec contra les males pràctiques mèdiques i comptables de la Fundació Puigvert.
J. Reixach.

La justícia posa en apurs a Esperança Martí davant el silenci de Geli


El ja conegut com ‘cas Puigvert' ha viscut un nou episodi de la seva increïble història, que dura ja més de sis anys. Mentre el Fiscal demana quatre anys de presó pels tres acusats i els insta a retornar els diners per un delicte d'estafa continuada, la consellera Geli segueix guardant silenci.

El cas es remunta a l'any 2004, quan la néta del doctor Puigvert, Niomar del Valle Puigvert, va denunciar a la directora general de la fundació, Esperança Martí, i a dos responsables més, per emetre factures falses al Servei Català de la Salut (CatSalut) per valor de 356.000 euros.

Aquests diners procedia de la facturació d'al voltant de 240 litotrícies que realment no es van realitzar, per un valor aproximat d'1.500 euros cadascuna. Segons el fiscal, aquests diners van passar a engrossir el seu patrimoni.

Les informacions sobre el cas parlen que tant Martí com el director del servei de radiodiagnóstico de la Fundació Puigvert, Fernando Izquierdo, i la directora de l'àrea de serveis bàsics, Helena Isábal, van pactar diagnosticar les litotrícies a pacients als que no els feia falta, ja que prèviament havien expulsat el càlcul urinari en el període d'espera que va de la primera visita urológica i la data fixada per a la intervenció.

No obstant això, per evitar sospites, els realitzaven una espècie de simulacre de litotrícia amb dosis molt menors de l'habitual.

El silenci de la Generalitat, les demandes dels hereus

Un dels elements més curiosos i incomprensibles del cas és el silenci de la Generalitat, que durant tot el procés no ha mostrat cap interès a arribar al fons de la qüestió.

De fet, només van presentar un expedient sancionador que es va tancar amb una sanció de caràcter lleu a la fundació que porta el nom de l'eminència mèdica. En cap fase del procés s'ha presentat com a acusació, fet rellevant quan l'administració podria haver perdut més de 350.000 euros.

Els que sí han aixecat la veu en nombroses ocasions han estat els descendents d'Antoni Puigvert, que han presentat nombroses denúncies contra Esperança Martí. En el transfons del cas està la lluita pel poder de l'hospital, sobretot després que Martí va modificar els estatuts per a més de directora general convertir-se en presidenta.

Es defensen

Després que l'escrit del Fiscal es colés en els mitjans de comunicació, la Fundació Puigvert ha emès un comunicat en el qual mostra la seva "plena confiança" en les persones acusades, assegura que el Departament de Salut ja va fer una "exhaustiva investigació" i lamenta que s'hagi condemnat a Martí i els seus dos companys per endavant.

Manuscrit inèdit sobre la detenció de Companys

L'Associació de Memòria i Història de Manresa ha anunciat la troballa d'un manuscrit de vuit pàgines que narra la detenció i l'empresonament del president de la Generalitat entre 1934 i 1940, Lluís Companys, que va ser executat per l'exèrcit franquista. El document, redactat per la dona de Companys, Carme Ballester, va ser localitzat mesos enrere en l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam. Juntament amb el manuscrit, que l'associació considera d'un "excepcional valor històric", es van trobar també seixanta documents inèdits relacionats amb el president i la seva segona esposa, consultables a Memoria.cat.

Carme Ballester va redactar el seu escrit en català el 1969, a París, després que amics i familiars aconseguissin vèncer per fi la seva resistència perquè demanés una indemnització a Alemanya per l'assassinat del seu marit. L'escrit explica amb un estil concís i íntim la detenció i l'empresonament del president, que va ser arrestat per agents alemanys de la Gestapo el 13 d'agost de 1940 a La Baule-les Pins, al departament francès del Loira. Dues setmanes després va ser extradit a Espanya, on un tribunal de guerra el va condemnar a mort en un judici sense garanties i després d'un consell de guerra sumaríssim. El van afusellar al fossat del castell de Montjuïc.

A Carme Ballester li va costar moltíssim fer el pas, entre altres coses perquè "no puc demanar als botxins el certificat de defunció [del meu marit]". El seu manuscrit comença amb la tragèdia que es va desencadenar el 13 d'agost de 1940. Malgrat el "dret d'asil" que les autoritats franceses havien concedit al matrimoni, aquell dia el món es va torçar per a ells amb l'arribada de dos homes vestits de paisà i quatre soldats alemanys, "que van entrar a casa amb les metralletes a la mà". Els van apuntar i els van escorcollar. Només quan van comprovar que no portaven res a sobre, es van dedicar a furgar fins a l'últim racó de la casa. En un calaix van trobar 70.000 francs i "es van posar molt contents: Es van ficar els diners a la butxaca".

"Acabada l'operació, els soldats es van dur custodiat el president de Catalunya. Comprenguin el meu estat d'ànim. Sola, amb els únics deu cèntims que portava en una butxaca. (...) L'endemà vaig agafar una bicicleta per veure el commandartur. Em van dir que no sabien de què els parlava". El seu pelegrinatge a la recerca del seu marit va seguir en altres dependències, de les que "em van fer fora gairebé a puntades de peu". Ningú li volia dir res, fins que un oficial, molest per la seva contumàcia, li va explicar:

- A Espanya van morir alemanys, els meus camarades.

- I quina culpa té el meu marit que vostès ens volguessin fer la guerra?

La valentia de Carme Ballester va tenir una petita recompensa: Una visió fugaç del seu Lluís, a qui traslladaven a un altre lloc. Mai més va tornar a veure-ho.

Costa llegir el document sense que el borrissol es Erice. Com costa igualment llegir l'última carta de Companys a la seva esposa, un altre dels documents a l'abast públic des d'ahir. La missiva va ser escrita poques hores abans del seu afusellament i en ella el president es mostra com un home enamorat de la seva dona i esperançat en que pugui refer la seva vida. "A la meva estimada esposa...".

"El Papa sabia tot el que estava succeint amb els abusos a nens"

Terry Kohut ha mantingut un fosc secret durant gairebé 50 anys. Ara està trencant el seu silenci, convertint-se en una figura clau en la crisi d'abusos sexuals a l'Església catòlica i la creixent controvèrsia sobre el que Joseph Ratzinger va fer al respecte. Quan Kohut era tot just un adolescent, i durant anys després, va ser abusat sexualment i assaltat pel director i el sacerdot de l'escola on ell vivia, St John's School per a Sords, a Milwaukee, Wisconsin. El que va passar allà és un dels casos més sonats d'abús sexual en l'Església Catòlica. Kohut no estava sol. De 1950 a 1974, el director de St Johns, el pare Lawrence C. Murphy, violà i abusà de fins a 200 nens sords, d'acord amb documents de la cort i l'església. Kohut ha presentat la primera demanda d'abús sexual contra el Vaticà nomenant al Papa Benet XVI, abans conegut com cardenal Joseph Ratzinger, com a demandat.

Ratzinger va ser una vegada el cap de la poderosa CDF del Vaticà, la Congregació per la Doctrina de la Fe, encarregada, en determinades circumstàncies de la investigació d'abús sexual de menors per sacerdots. I tot i que els registres de l'església mostraren l'abús pel pare Murphy i es va denunciar a l'atenció del mateix Ratzinger ja fa anys, la CDF va aturar un judici contra el director de l'església i se li va permetre seguir sent un sacerdot.

La "política del secret" del Vaticà en els casos d'abusos, i les seves "Directives per encobrir l'abús sexual dels nens" per part de sacerdots, diu la demanda, va ajudar a provocar l'abús de Kohut i altres pel P. Murphy.

Kohut mai abans havia sortit a parlar del que el Pare Murphy li va fer a ell. Ha estat en l'anonimat en la demanda, on figura només com a "John Doe 16", un de les dotzenes d'homes que van patir abusos.

En una entrevista exclusiva amb CNN, Kohut, de 60 anys, va parlar amb les seves mans i a través d'un intèrpret, descrivint com l'abús pel pare Murphy va començar.

"Vaig anar a la seva oficina, la porta es va tancar", va dir. "I el Pare Murphy va dir: "Baixeu els pantalons avall. I així ho vaig fer... ja saps, sempre estava en el seu vestit negre amb un collaret blanc, i ja saps... m'estava qüestionant per què em demanaven que fes això. Aquí està, un sacerdot, i he de obeir. I va procedir a tocar-me".

Què va passar amb Kohut i els altres nens sords -i el maneig del cas Murphy per l'oficina de Ratzinger- són temes centrals en un examen d'ampliació del paper de l'església en l'encobriment d'abusos sexuals per sacerdots. Sabia que l'enfocament arribaria tan alt com l'home que es convertiria en el Papa?

"Crec que el cas de Murphy demostra la deferència que el cardenal Ratzinger i el Papa Benet XVI van tenir amb els sacerdots", va dir David Gibson, biògraf de Papa i autor de "La Regla de Sant Benet". Ratzinger, igual que altres funcionaris del Vaticà "sempre vol recolzar al sacerdot en primer lloc, en lloc dels desitjos de la víctima, en lloc de justícia per les víctimes. Ells van ser secundaris al que el sacerdot volia i el que ell sentia: Què era el millor per mantenir les coses tranquil.les i la cura de l'església institucional".

Steven Geier i Carl Nelson també són estudiants sords que diuen haver estar assaltats pel Pare Murphy sexualment diverses vegades. Diuen que el Pare Murphy era rondant el dormitori a la nit, visitant als nens en els seus llits, violant i agredint sexualment alguns d'ells. Ell també rutinàriament assaltava i agredia sexualment les seves víctimes en un dels llocs més sagrats de l'església -el confessionari-, com mostren documents de l'Església.

Pare Murphy es creu que ha triat les víctimes que eren especialment vulnerables, o havien passat per la tragèdia en les seves joves vides. Terry Kohut encaixa en aquest patró. El seu germà gran es va electrocutar i va morir quan només tenia 10 anys d'edat. A l'any següent, el seu pare es va penjar. I només a l'any següent el company proper de Kohut, el seu gos, va morir. "Tot això realment em va trencar.... Vaig veure el Pare Murphy i vaig pensar que podria ser un segon pare. Però per la meva sorpresa ell es va aprofitar d'això".

L'advocat Jeff Anderson, de Minnesota, és el principal advocat en la demanda de Kohut. Anderson ha presentat centenars de demandes de les víctimes d'abús sexual per sacerdots, i ha obtingut un tresor massiu de documents interns del Vaticà per construir el seu cas contra el Papa. Ell diu que nombrosos casos mostren que l'abús dels funcionaris del Vaticà, des d'abaix a la part superior, entre ells el llavors cardenal Ratzinger, van fer poc per ajudar les víctimes, i estaven interessats principalment en la protecció de l'església de l'escàndol.

El Pare Murphy va ser "un dels pitjors pederastes" en la història dels EUA, diu Peter Isely, líder de l'SNAP, la Xarxa de Supervivents dels Abusats per Sacerdots. Isely, de Milwaukee, diu que ell mateix va ser violat repetidament per un sacerdot quan era nen. Ha dirigit grups de víctimes a Roma per criticar a l'església i la rendició de comptes de la demanda, sobretot en el cas del Pare Murphy.

"Aquesta és la història d'un home que va violar i agredir 200 nens sords", diu: "Pensar que hi ha tots aquests nens que són violats -aquests nens sords amb discapacitat- que ni tan sols poden cridar, ni poden parlar. És monstruós".

"No va ser fàcil viure al dormitori", va dir Geier, de 60 anys, a través d'un intèrpret per a sords. "No hi va haver pares allà. No hi havia policia. Estàvem atrapats. Era com una presó. Vostè no podia sortir".

Grups de nois van tractar de dir-li a la policia local i fins i tot al fiscal local a Milwaukee sobre el que s'estava fent amb ells, segons Kohut, Geier, Nelson i es va entrevistar amb altres CNN. No obstant això, ningú va creure la seva història, i la policia local, encara els va portar de tornada a l'escola, tornant els nois amb el pare Murphy.

Després d'anys de denúncies i informes d'abusos i amenaces de demandes, els bisbes locals finalment van traslladar el Pare Murphy el 1974, a distància al nord de Wisconsin. Allà, més tard van sorgir altres acusacions d'abús.

El 17 de juliol de 1996, l'arquebisbe de Milwaukee, Rev Rembert Weakland, va escriure al llavors Cardenal Ratzinger en la FCD, descrivint l'abús del Pare Murphy i el seu "ús del confessionari per demanar accions pecaminoses". Rev Weakland va preguntar al cardenal Ratzinger com procedir.

Després de vuit mesos i dues cartes més per al Vaticà, el secretari del cardenal Ratzinger digué el reverend Weakland de procedir amb un judici secret de l'església, cosa que podria donar lloc a que Pare Murphy fos expulsat o retirat del sacerdoci. Els preparatius del judici és en curs, i el cas està avançant. Un document de l'Església, que descriu els resultats de l'investigació local, va dir que el cas de Murphy "pot molt bé ser el més horrible, sobretot perquè es tracta de nens amb discapacitat física i vulnerables".

Però a mesura que els preparatius judici secret avançaven, el 12 de gener de 1998, Murphy va escriure una carta personal al cardenal Ratzinger.

"Les acusacions contra mi van ser per les accions que suposadament han tingut lloc fa més de vint anys", va escriure Murphy. "Tinc setanta-dos anys d'edat, la seva Eminència, i estic malament de salut. M'he penedit de les meves transgressions del passat". El sacerdot, bàsicament, va demanar que el deixessin sol, escrivint: "Simplement vull viure el temps que he deixat amb la dignitat del meu sacerdoci. Li demano que tingui a bé aquesta assumpte".

Després de la carta personal Pare Murphy al cardenal Ratzinger, malgrat les súpliques dels arquebisbes locals i l'arxiu de casos detallats en contra del Pare Murphy, alguna cosa va semblar canviar. El secretari del cardenal Ratzinger es va dirigir de nou a l'arquebisbe Weakland, però aquesta vegada la carta i l'enfocament de Roma va tocar una corda diferent, aparentment simpatitzant amb el Pare Murphy.


El secretari del cardenal Ratzinger va descriure la carta personal Pare Murphy, i després li va ordenar a l'arquebisbe Weakland "donar una acurada consideració" a les "mesures pastorals" en lloc d'un judici, com l'assessorament i la supervisió "destinada a obtenir la reparació de l'escàndol i el restabliment de la justícia".

Els arquebisbes locals no estaven d'acord, i un va escriure de nou a Roma que "l'escàndol no pot ser reparat, ni la justícia restaurada suficient, sense un procés judicial contra el pare Murphy". I el maig de 1998, l'arquebisbe Weakland i diversos altres funcionaris de Milwaukee van volar a Roma per reunir-se amb amb l'equip del cardenal Ratzinger sobre el cas. Notes sobre el registre de l'Arxidiócesis de Wisconsin d'aquest estat de la reunió: "Es va fer evident" que l'oficina del cardenal Ratzinger "no ens anima a seguir endavant amb tot acomiadament formal...".

Finalment el 19 d'agost de 1998, l'arquebisbe Weakland va escriure que seguiria el suggeriment de la CDF i aturaria el judici del Pare Murphy, i en lloc "elaboraria un pla pastoral" per a ell.

Això significava que el pare Murphy seguiria sent un sacerdot per a la resta de la seva vida. Va morir el 1998 i va ser enterrat a Milwaukee amb la plena dignitat i honra d'un sacerdot catòlic romà sant en bon estat, el que va enfurismar a molts que sabien el que havia fet.

El Vaticà ha demanat, en el "tràgic" cas de Murphy, l'emissió d'una declaració de principis aquest any, dient que "participin les víctimes especialment vulnerables que han patit terriblement pel que va fer. Per abusar sexualment de nens que van ser persones amb impediments auditius, el Pare Murphy va violar la llei i, més important, la confiança sagrada que les seves víctimes havien dipositat en ell".

El Vaticà va assenyalar que més de dues dècades havien passat abans que l'abús de Murphy va arribar a l'atenció dels funcionaris de l'església local, la policia, i el Vaticà.

Les seves accions, va declarar el Vaticà, es van prendre "a la llum dels fets que Murphy era vell i molt malament de salut, i que ell estava vivint en solitud i sense que acusacions d'abús haguesin estat denunciades en més de 20 anys".

En una rara entrevista, monsenyor Xerris Scicluna, fiscal del Vaticà, va dir a CNN que entén la frustració i la ira en el cas de Murphy.

"Si el cas hagués estat decidit avui amb el coneixement que tenim, la sentència podria haver estat diferent... Estem parlant d'un judici humà aquí". Preguntat sobre si la sentència del cardenal Ratzinger era defectuosa en el cas de Murphy, monsenyor Scicluna va respondre: "Jo no diria que fallà, ja que és un judici que es va fer a càrrec de la reparació de l'escàndol, en el sentit que esperava una admissió pública de la culpabilitat, i també va assegurar que el Pare Murphy es manté en un ministeri que no constituïa un risc".

Consultat sobre si la decisió de Murphy va ser un error, monsenyor Scicluna va dir: "No, jo no en diria un error. Jo diria que és una opinió diferent sobre un cas molt difícil".

Però Terry Kohut i altres víctimes diuen que la justícia per a ells ni tan sols podia començar sense que Pare Murphy perdi el seu títol i bona reputació com a sacerdot.

Kohut, al.lega a la demanda que a través d'una política de secret: "La Santa Seu va permetre a posta, va permetre i va encoratjar l'abús sexual de nens pels seus sacerdots, incloent-hi Murphy", i té una pregunta per l'actual cap del Vaticà:

"Jo li preguntaria per què? Per què vas deixar que el judici? Per què et va donar llàstima el Pare Murphy? Em refereixo al respecte a què passa amb els 200 altres nois?"

Steven Geier està d'acord i té el seu propi missatge per Ratzinger:

"Crec que aquest Papa ho sabia tot. Sabia que estava succeint. Sento que tot el que va fer va ser ignorar a tots els nens sords que va ser abusats pel pare Murphy. Pels ulls de l'església és ella primer, no els nens. Ens van demanar que el perdonesim, perdonar al Pare Murphy, i no hi ha manera que mai el pogués perdonar. Digueu-li al Papa que ha d'aturar tota impunitat".

Kohut ha escrit nombroses cartes a funcionaris de l'església sobre l'abús. Algunes d'elles van ser enviades a alts funcionaris del Vaticà, incloent el cardenal Ratzinger.

En una carta al Pare Murphy el 1995, Kohut va escriure:

"Em desperto cada nit, tremolant de por que aquesta fora una nit que em toqui. Us imagineu això? Es pot? Jesús, a la creu a la paret, et vaig veure venir totes les nits que ens molesten. Ell ha d'haver estat impressionat i consternat cada vegada. Espero que va plorar com nosaltres ho vam fer, perquè érem nens innocents".

Kohut diu que el Pare Murphy mai va respondre.

No és l'únic cas que a EUA implica i acusa a Ratzinger en la protecció dels pederastes:

Joseph Ratzinger va saber més del cas del capellà pederasta alemany Peter Hullermann quan era bisbe de Munic del que els informes eclesiàstics han suggerit fins ara, informa The New York Times. El diari nord-americà assegura que l'actual Papa li va ser remès un informe en què es deia que Hullermann havia de tornar a la feina pastoral parroquial uns dies després de començar el tractament per superar la seva pedofília, teràpia que el mateix Ratzinger havia autoritzat. Aquest informe dóna compte també d'una reunió mantinguda el 15 de gener de 1980, encapçalada per Ratzinger, en la qual s'hauria aprovat el trasllat de Hullermann de la parròquia de Essen en la qual hauria comès els abusos.

Xina advertix de represàlies si EUA penalitza les importacions

Un panell del Congrés dels Estats Units ha aprovat avui un projecte de llei per establir aranzels punitius a les importacions de la Xina, per compensar l'anomenada "moneda subvaluada", una acció que podria provocar disputes comercials entre els dos països. El Comitè de Mitjans i Arbitris de la Cambra de Representants nord-americana va aprovar la legislació en una votació oral, la qual cosa obre el camí perquè el ple de la Cambra adopti la mesura la setmana que ve.

Davant la proximitat de les eleccions de mig període de novembre amb electors molestos pels problemes econòmics, els legisladors nord-americans estan analitzant projectes que s'aplicarien sancions a productes xinesos, enmig de les acusacions que Beijing manté la seva moneda, i en conseqüència les seves exportacions, artificialment barata.

L'argument és considerat per molts economistes com proteccionisme.

Van advertir que l'acció proteccionista dels Estats Units farà malbé les seves relacions comercials amb la Xina, les quals s'han tornat cada vegada més importants davant la inestable recuperació econòmica global.

L'acció dels legisladors nord-americans pot conduir a una represàlia, van advertir.

Alguns analistes opinen que potser el projecte mai arribi a convertir-se en llei, però, enfronta un futur incert al Senat. El president Barack Obama va dir el dilluns que l'accelerat creixement econòmic de la Xina "és bo" per al seu país. Per la seva banda, el Secreatriado del Tresor, Timothy Geithner, també va assenyalar recentment que el creixement de la Xina és molt important per el dels Estats Units.

El primer ministre de la Xina, Wen Jiabao, va declarar el dijous que polititzar l'assumpte de la moneda no és positiu per a les relacions bilaterals.

Hamàs i Al Fatah camí de la reconciliació

Els moviments palestins Hamàs i Al Fatah van acordar el divendres prendre mesures per reprendre el procés de reconciliació inter-palestí. Segons una declaració emesa després d'una reunió de tres hores de durada, els dos moviments van arribar a un acord per començar a prendre mesures pràctiques per posar fi als conflictes entre aquests dos principals moviments rivals. La delegació de Fatah es va reunir el divendres amb el líder de Hamàs, establert a Damasc, Khaled Mashaal per reiniciar les converses de reconciliació entre els dos moviments rivals.

La reunió és el resultat dels esforços realitzats per Mashaal després d'haver-se reunit a l'Aràbia Saudita amb el cap dels serveis d'intel.ligència d'Egipte, Omar Suleiman, que ha tingut un important paper en els esforços del Caire per posar fi al conflicte entre els dos partits.

Hamàs i Fatah han estat implicats en una violenta lluita pel poder des que el moviment islàmic Hamàs guanyà al seu rival, el laic Fatah, en les eleccions legislatives de 2006.

L'any passat, Egipte va suspendre el seu paper de mediador, i les relacions entre el Caire i Hamàs s'han deteriorat després que Hamàs rebutgés una proposta d'Egipte argumentant reserves pel que fa a la seguretat i les eleccions.

EUiA mobilitzada arreu per la vaga

EUiA Sabadell ha organitzat una acció d'extensió de la vaga general del 29-S a l'Av. Matadepera de Sabadell (foto), col·laborant activament amb els sindicats en la divulgació dels motius per secundar-la. En poc menys d'una hora s'han repartit unes 1000 fulls volants informatius així com 700 exemplars de la revista L'alternativa de EUiA. Altre tant ha tingut lloc a nombroses ciutats catalanes, com Coloma de Gramenet, Adrià del Besós, Badalona o L'Hospitalet. També Jordi Miralles, Mercè Civit i altres dirigents i militants d'EUiA han repartit avui al matí, a Pl. Catalunya de BCN, informació sobre les profundes i variades raons per fer la vaga del 29-S. Foto: Fulgencio Cánovas.

EUPV: El PP ha "ofegat de fems Castelló"

Marina Albiol, diputada d'EUPV, considera que no es possible que el conseller de Medi Ambient, Juan Cotino i el vicepresident Aparici no diguen res, ni donen explicacions. Acusa a Cotino de deixament de les seues funcions: “És la seua responsabilitat com a gestor públic donar solucions i explicacions”. Albiol recrimina que l'única solució aportada per Cotino siga esperar la planta depuradora de Cervera, una planta de tractament que encara no ha començat ni a construir-se i que tardarà molts mesos en estar operativa: “Fins que arriba eixe dia, pareix que la política del Consell és que cadascú es busque les seues solucions, que del govern autonòmic no vindran”, afirma.

La diputada considera que el silenci dels responsables populars és la prova evident que no tenen “cap solució viable per al fem del nord de la província, ni s'han molestat mai en buscar-la”, i afegeix, “la situació actual es la conseqüència d'anys d'imprevisió, que ha deixat la província amb una manca d'infraestructures per tractar els residus urbans”.

A juí de la portaveu d'EUPV, el desgovern popular està provocant una guerra del fem amb sublevacions d'alcaldes i enfrontaments entre comarques. Els residus, per principi, han de ser tractats a la mateixa comarca on es produeixen, i continua, “si ací no és possible és per la incompetència i la falta de previsió del Partit Popular i del Consell, que estan generant una guerra del fem entre províncies que mai devia haver
començat”.

Albiol considera que “és evident que el PP no té cap control sobre la situació i algú deuria assumir responsabilitats polítiques per la nefasta gestió que estem patint”, conclou.