La Rada d'Ucraïna destitueix el ministre de l'Interior

Els legisladors de la Rada Suprema (Parlament d'Ucraïna) van cessar avui en el càrrec al ministre de l'Interior del país, Yuri Lutsenko. La votació sobre la destitució de Lutsenko, acusat d'actes il.legals i parcialitat política, va ser promoguda per la fracció parlamentària opositora Partit de les Regions.

La moció va ser recolzada per 231 vots, davant 226 vots necessaris per aprovar la destitució del ministre.

Parlamento de Ucrania destituye al ministro del Interior

Los legisladores de la Rada Suprema (parlamento de Ucrania) cesaron hoy en el cargo al ministro del Interior del país, Yuri Lutsenko.

La votación sobre la destitución de Lutsenko, acusado de actos ilegales y parcialidad política, fue promovida por la fracción parlamentaria opositora Partido de las Regiones.

La moción fue apoyada por 231 votos, ante 226 votos necesarios para aprobar la destitución del ministro.

Primer tret del nou missil nuclear M51

El Govern francès va aprovar ahir una fita en el desenvolupament del seu nou míssil nuclear M51, amb un primer llançament amb èxit des d'un submarí, Le Terrible, que es deu equipar i fer operacional des d'aquest any. Va ser el quart tret de prova d'aquest missil mar-terra bal.lìstic i estratègic, els tres primers van estar fets des de instal.lacions terrestres, el novembre de 2008, juny de 2007 i novembre de 2006.
Aquest últim "s'ha fet a les 9 h 25, a la badia de Audierne (Finistère), l'extrem sud de Penmarc'h, i "va sortir com estava planejat", va dir el Ministeri de Defensa. Zones de transport marítim i aeri havien estat "reservades" temporalment per a aquest fi.

El míssil està dissenyat per a submarins nuclears de míssils balístics (SSBN) de nova generació, a partir del Terrible, llançat el març i que rebrà 16 exemplars.

D'una alçada de 12 metres i un pes màxim de 56 tones amb sis caps nuclears, el M51 disposa, en relació als actuals M45, un abasts significativament major (al voltant de 8,000 quilòmetres contra 6.000 quilòmetres) i una major exactitud.

El míssil, va dir el ministeri, "va ser seguit durant tota la seva fase de vol per mitjà del centre DGA de proves de míssils de Biscarrosse i de Quimper, i per la construcció de proves i de mesurament Monge".

A Les Landes CELM

Una dotzena d'activistes de la pau es van deixar anar en globus dissabte, al voltant de la prova del míssil, al centre (CELM) de Landes, per protestar contra la possibilitat d'aquest nou llançament, "veritable provocació als organismes internacionals", van dir.

El departament havia anunciat, a finals de 2004, la notificació a EADS Space Transportation d'una ordre de 3 mil milions $, per a la producció del M51. El cost total del desenvolupament del programa ascendeix a 5.000 milions d'euros.

Premier tir du nouveau missile nucléaire M51

L'Etat français a franchi hier une étape essentielle dans la mise au point de son nouveau missile nucléaire M51 avec un premier tir réalisé avec succès depuis un sous-marin, Le Terrible, qu'il doit équiper opérationnellement dès cette année.

Il s'agissait du quatrième tir d'essai de ce missile mer-sol balistique stratégique, les trois premiers ayant été réalisés depuis des installations terrestres, en novembre 2008, juin 2007 et novembre 2006.

Le troisième tir

Celui-ci «a été réalisé à 9 h 25, depuis la baie d'Audierne (Finistère)», au sud de la pointe de Penmarc'h, et «s'est déroulé comme prévu», précisé le ministère de la Défense. Des zones maritime et aérienne avaient été «réservées» temporairement à cet effet.

Ce missile est destiné aux sous-marins nucléaires lanceurs d'engins (SNLE) de nouvelle génération, à commencer par Le Terrible, lancé en mars et qui en recevra 16 exemplaires.

D'une hauteur de 12 mètres et d'un poids maximal de 56 tonnes avec ses six têtes nucléaires, le M51 disposera, par rapport aux M45 actuels, d'une portée sensiblement accrue (de l'ordre de 8,000 km contre 6,000 km) et d'une précision améliorée.

Le missile, selon le ministère, «a été suivi tout au long de sa phase de vol par les moyens du centre DGA Essais de missiles de Biscarrosse et de Quimper et par le bâtiment d'essais et de mesures Monge».

Au CELM des Landes

Une dizaine de militants pacifistes avaient cependant lâché des ballons samedi autour du centre d'essai de lancement de missiles (CELM) des Landes pour protester contre la perspective de ce nouveau tir, «véritable provocation aux instances internationales», selon eux.

Le ministère avait annoncé fin 2004 la notification à EADS Space Transportation d'une commande d'un montant de 3 milliards d'euros pour la production du M51, le coût global du développement du programme s'élevant à 5 milliards d'euros (5.000.000.000 E).

Un Davos més social o un Porto Alegre més fort?

"El Fòrum Social Mundial és més important que Davos", assegura un especialista de la London School of Economics, però més que comparar forces, ambdues plataformes han d'unir-se per atendre la crisi de la nova dècada. Des de fa deu anys, sempre a finals de gener, els participants del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre es reuneixen per aprofitar que l'opinió pública internacional està prestant atenció a l'agenda de temes discutits en el si del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, Suïssa; les actuals edicións van ser inaugurades aquest dimecres (27.1.2010).

En 2010, les discussions del Fòrum Social Mundial giraran al voltant de les ombrívoles perspectives que s'albiren per a la segona dècada del nou mil.lenni: crisi fiscals, atur galopant i una reducció de les inversions en infraestructures ja es poden preveure en l'informe de risc global divulgats en el si del contrafòrum, el Fòrum Econòmic Mundial.

Una dècada de forcejaments

Però, després d'una dècada de disputes ideològiques, quin dels dos fòrums tindrà més rellevància en un món abatut per la crisi econòmica?
Leslie Sklair, doctor emèrit de la London School of Economics, fa la seva aposta: "Jo crec que el Fòrum Social Mundial és tan important com el Fòrum Econòmic Mundial, de fet, crec que és més important que la trobada de Davos", va declarar a Deutsche Welle.

"En aquests dies, amb la crisi del capitalisme, cada vegada més persones en el món estan assumint una actitud crítica de cara a la capacitat del capitalisme neoliberal i de les seves variants socials per resoldre problemes", va afegir l'especialista en globalització. De fet, segons l'estudi més recent de Sklair, el sistema de producció capitalista sembla estar agreujant situacions com la de la lluita de classes i l'explotació no sostenible dels recursos naturals.

Variacions sobre un mateix tema

Jacques Marcovitch, professor i ex rector de la Universitat de Sao Paulo, Brasil, coneix bé el tenor de les discussions a Davos. Després de tot, ell és membre del Consell per a l'Agenda Global sobre el Futur d'Amèrica Llatina, pertanyent al Fòrum Econòmic Mundial. En la seva opinió, tots dos fòrums ofereixen solucions per a la crisi.

"En el Fòrum Econòmic Mundial tenen una visió més estructurada. Però, pel que a l'àmbit social es refereix, allà adopten una altra dinàmica, sense que hi hagi qui decideixi o parlar al seu nom", explica Marcovitch. D'altra banda, l'acadèmic de Sao Paulo apunta que, al llarg de l'última dècada, el Fòrum Social Mundial ha tendit a incrementar la seva presència en els mesos de treball del Fòrum de Davos: "El 2003, quan el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, va presentar el mateix discurs a Porto Alegre i immediatament després a Davos, es van fer evidents les influències mútues entre un fòrum i un altre".

Incomoditat en el món globalitzat

En aquella ocasió, Lula li va dir als participants de la trobada de Porto Alegre: "Quina és la novetat d'aquest any? La novetat és que, aquest any, gràcies a vostès i al Fòrum Social Mundial, jo vaig ser convidat a Davos". Va ser així com empresaris, polítics i altres il.lustres convidats a l'esdeveniment en els cims nevats de Suïssa van tenir entre ells, per primera vegada, a un antic líder sindical, pronunciant un discurs en un recinte creat per reunir a les elits mundials.

Segons el parer de Antônio Martins, un dels organitzadors del Fòrum Social Mundial, la crisi financera global i la pressió de les societats ajudaran a que la trobada de Davos assumeixi un tarannà "més humil" ja que les semblances entre els dos fòrums es vagin multiplicant. "Quan veiem les agendes dels grans bancs, de les multinacionals, dels participants del Fòrum Econòmic Mundial, ens adonem que tots volen demostrar que tenen alguna preocupació social o un programa a través del qual s'intenta reinvertir part dels lucres obtinguts en una causa social", sosté Martins.

Segons Martins, els participants de Davos acabaran tenint en compte assumptes que fa un lustre només eren d'interès per al Fòrum Social Mundial. "Ara, també ells consideren necessari propiciar el desenvolupament sostenible, és a dir, avançar sense acabar amb el planeta. Abans, aquesta idea era defensada només per nosaltres, els altres la consideraven ridícula, improbable".

"Des del meu punt de vista, Davos ha rebut menys atenció en els últims cinc anys. D'altra banda, la premsa només fa al.lusió al Fòrum Social Mundial quan hi ha problemes", critica Leslie Sklair. I Jacques Marcovitch insisteix que, més que mesurar forces per veure qui té més implantació, els organitzadors d'ambdós partits haurien de focalitzar la seva atenció conjuntament en els problemes que porta la nova dècada, i en aquells que es faran més urgents amb el pas del temps.

Col laborar o desaparèixer

"Pel que fa a la qüestió climàtica es refereix, per exemple, el Fòrum Social Mundial haurà de proposar una utopia concreta més agosarada i generosa, això sí, sense el compromís actiu dels governs i les empreses que participen en el Fòrum Econòmic Mundial, no hi haurà un acord global per a la reducció de les emissions", assegura Marcovitch. En altres àrees, la disposició a col.laborar serà igualment decisiva si el Fòrum Social Mundial i el Fòrum Econòmic Mundial volen continuar sent percebuts com trobades que val la pena visitar.

¿Un Davos más social, un Foro Social más fuerte?
“El Foro Social Mundial es más importante que Davos”, asegura un especialista de la London School of Economics; pero más que comparar fuerzas, ambas plataformas deberán unirse para atender la crisis de la nueva década.

Desde hace diez años, siempre a finales de enero, los participantes del Foro Social Mundial se reúnen para aprovechar que la opinión pública internacional está prestando atención a la agenda de temas discutidos en el seno del Foro Económico Mundial, cuya edición más reciente fue inaugurada este miércoles (27.1.2010) en Davos, Suiza.

En 2010, las discusiones del Foro Social Mundial girarán en torno a las sombrías perspectivas que se vislumbran para la segunda década del nuevo milenio: crisis fiscales, desempleo galopante y una reducción de las inversiones en infraestructura ya se pueden prever en los reportes de riesgo global divulgados en el seno del contraevento, el Foro Económico Mundial.

Una década de forcejeos

Pero, tras una década de disputas ideológicas, ¿cuál de los dos foros tendrá mayor relevancia en un mundo abatido por la crisis económica? Leslie Sklair, doctor emérito de la London School of Economics, hace su apuesta: “Yo creo que el Foro Social Mundial es tan importante como el Foro Económico Mundial; en realidad, creo que es más importante que el encuentro de Davos”, declaró a la Deutsche Welle.

“En estos días, con la crisis del capitalismo, cada vez más personas en el mundo están asumiendo una actitud crítica de cara a la capacidad del capitalismo neoliberal y de sus variantes sociales para resolver problemas”, agregó el especialista en globalización. De hecho, según el estudio más reciente de Sklair, el sistema de producción capitalista parece estar agravando situaciones como la de la lucha de clases y la explotación no sostenible de los recursos naturales.

Variaciones sobre un mismo tema

Jacques Marcovitch, profesor y ex rector de la Universidad de Sao Paulo, Brasil, conoce bien el tenor de las discusiones en Davos. Después de todo, él es miembro del Consejo para la Agenda Global sobre el Futuro de América Latina, perteneciente al Foro Económico Mundial. En su opinión, ambos foros ofrecen soluciones para la crisis.

“En el Foro Económico Mundial tienen una visión más estructurada. Pero, en lo que al ámbito social se refiere, allí adoptan otra dinámica, sin que haya quien decida o hable en su nombre”, explica Marcovitch. Por otro lado, el académico de Sao Paulo apunta que, a lo largo de la última década, el Foro Social Mundial ha tendido a incrementar su presencia en los meses de trabajo del Foro de Davos: “En 2003, cuando el presidente brasileño, Luiz Inácio Lula da Silva, presentó el mismo discurso en Porto Alegre e inmediatamente después en Davos, se hicieron evidentes las influencias mutuas entre un foro y otro”.

Incomodidad en el mundo globalizado

En aquella ocasión, Lula le dijo a los participantes del encuentro de Porto Alegre: “¿Cuál es la novedad de este año? La novedad es que, este año, gracias a ustedes y al Foro Social Mundial, yo fui invitado a Davos”. Fue así como empresarios, políticos y otros ilustres convidados al evento en las cumbres nevadas de Suiza tuvieron entre ellos, por primera vez, a un antiguo líder sindical, pronunciando un discurso en un recinto creado para reunir a las élites mundiales.

A juicio de Antônio Martins, uno de los organizadores del Foro Social Mundial, la crisis financiera global y la presión de las sociedades ayudarán a que el encuentro de Davos asuma un talante “más humilde” y a que las semejanzas entre ambos foros se vayan multiplicando. “Cuando vemos las agendas de los grandes bancos, de las multinacionales, de los participantes del Foro Económico Mundial, nos damos cuenta de que todos quieren demostrar que tienen alguna preocupación social o un programa a través del cual se intenta reinvertir parte de los lucros obtenidos en una causa social”, sostiene Martins.De 2010 en adelante

Según Martins, los participantes de Davos terminarán teniendo en cuenta asuntos que hace un lustro sólo eran de interés para el Foro Social Mundial. “Ahora, también ellos consideran necesario propiciar el desarrollo sostenible, es decir, avanzar sin acabar con el planeta. Antes, esa idea era defendida solamente por nosotros; los demás la consideraban ridícula, improbable."

“Desde mi punto de vista, Davos ha recibido menos atención en los últimos cinco años. Por otro lado, la prensa sólo hace alusión al Foro Social Mundial cuando hay problemas”, critica Leslie Sklair. Y Jacques Marcovitch insiste en que, más que medir fuerzas para ver quién tiene más implantación, los organizadores de ambos encuentros deberían focalizar su atención conjuntamente en los problemas que trae la nueva década, y en aquellos que se harán más urgentes con el pasar del tiempo.

Colaborar o desaparecer

“En lo que a la cuestión climática se refiere, por ejemplo, el Foro Social Mundial tendrá que proponer una utopía concreta más osada y generosa; eso sí, sin el compromiso activo de los gobiernos y las empresas que participan en el Foro Económico Mundial, no habrá un acuerdo global para la reducción de las emisiones”, asegura Marcovitch. En otras áreas, la disposición a colaborar será igualmente decisiva si el Foro Social Mundial y el Foro Económico Mundial quieren continuar siendo percibidos como encuentros que vale la pena visitar.

Autor: Nádia Pontes / Evan Romero-Castillo
Editora: Luna Bolívar Manaut

Espanya: A la Sanitat també hi han classes!

Segons una investigació realitzada a la Universitat de Granada (UGR), les persones amb un menor nivell socioeconòmic i aquelles que pertanyen a grups ètnics minoritaris reben una pitjor atenció sanitària de la diabetis en els països amb cobertura universal que la resta. El treball, que ha estat desenvolupat per Ignacio Ricci Cabello, del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Granada, tenia com a objectiu principal determinar si els sistemes sanitaris proporcionen o no una atenció sanitària equitativa a totes les persones diabètiques, independentment del seu sexe, raça, nivell socioeconòmic o país d'origen.
Les dades van mostrar que sí que hi ha desigualtats. Sobretot, es va observar que determinades classes amb menor nivell socioeconòmic són diagnosticades més tard, per la qual cosa en moltes ocasions abans de rebre el diagnòstic estan patint complicacions derivades de la malaltia, les quals amb un diagnòstic a temps podrien evitar-se.

"Els resultats d'el treball van mostrar que existeixen desigualtats, en el sentit que determinades classes, amb menor nivell socioeconòmic, són diagnosticades més tard, el que significa que, en moltes ocasions, abans de rebre el diagnòstic estan patint complicacions derivades de la malaltia, que podrien evitar amb un diagnòstic a temps

Pel que sembla, segons explica Ricci, "aquests col.lectius controlen pitjor els seus nivells de sucre en sang, perquè no saben com fer-ho o no són conscients de l'important paper que juga l'autocontrol de la seva malaltia en la prevenció de les complicacions de la diabetis".

No obstant això, afirma que "la pitjor part se l'emporten els grups ètnics minoritaris, els quals no només són diagnosticats més tard i controlen pitjor la seva malaltia, sinó que també reben un tractament diferent i tenen més dificultats en l'accés als serveis sanitaris encarregats del control de la malaltia ".

"La punta de l'iceberg de les desigualtats socials en salut"

Per a l'investigador de la UGR, aquests resultats podrien ser d'alguna manera "la punta de l'iceberg de les desigualtats socials en salut al món", doncs, si ja resulta preocupant el que en els països econòmicament més desenvolupats i que gaudeixen d'una cobertura sanitària universal existeixin importants desigualtats, "la situació de la resta de països ha de ser molt pitjor".

Aquest treball ha realitzat "la revisió bibliogràfica més completa fins ara a nivell mundial" sobre l'atenció sanitària d'aquesta malaltia en els països de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que tenen sistemes sanitaris de cobertura universal.

Així, es pot observar que més del 80 per cent dels articles publicats fins al moment sobre desigualtats ètniques assenyalen que les poblacions ètniques minoritàries accedeixen amb més dificultat als serveis sanitaris relacionats amb el control de la seva malaltia, i que el 85 per cent de els articles sobre desigualtats socioeconòmiques coincideixen que les persones amb menor nivell socioeconòmic controlen pitjor la seva malaltia que la resta.

A més, si aquestes desigualtats existeixen en el tractament de la diabetis "no seria estrany el pensar que aquestes també puguin existir en el cas d'altres malalties cròniques com la sida, malalties cardiovasculars o relacionades amb la salut mental", adverteix.

En definitiva, per l'autor d'aquesta investigació "donat que les desigualtats socials en l'atenció sanitària són innecessàries, injustes i evitables, els resultats d'aquest treball haurien de ser tinguts en compte per part de polítics o gestors de salut per posar en marxa polítiques soci -sanitàries adreçades a disminuir i finalment eliminar aquestes desigualtats".

"Los resultados de un trabajo llevado a cabo por la Universidad de Granada mostraron que existen desigualdades, en el sentido de que determinadas clases con menor nivel socioeconómico son diagnosticadas más tarde, lo que significa que, en muchas ocasiones, antes de recibir el diagnóstico están sufriendo complicaciones derivadas de la enfermedad, que podrían evitarse con un diagnóstico a tiempo

Según una investigación realizada en la Universidad de Granada (UGR), las personas con un menor nivel socioeconómico y aquéllas que pertenecen a grupos étnicos minoritarios reciben una peor atención sanitaria de la diabetes en los países con cobertura universal que el resto.

El trabajo, que ha sido desarrollado por Ignacio Ricci Cabello, del Departamento de Nutrición y Bromatología de la Universidad de Granada, tenía como objetivo principal determinar si los sistemas sanitarios proporcionan o no una atención sanitaria equitativa a todas las personas diabéticas, independientemente de su sexo, raza, nivel socioeconómico o país de origen.

Los resultados mostraron que sí existen desigualdades, sobre todo, se observó que determinadas clases con menor nivel socioeconómico son diagnosticadas más tarde, por lo cual en muchas ocasiones antes de recibir el diagnóstico están sufriendo complicaciones derivadas de la enfermedad, las cuales con un diagnóstico a tiempo podrían evitarse.

Al parecer, según explica Ricci, "estos colectivos controlan peor sus niveles de azúcar en sangre, porque no saben cómo hacerlo o no son conscientes del importante papel que juega el autocontrol de su enfermedad en la prevención de las complicaciones de la diabetes".

No obstante, afirma que "la peor parte se la llevan los grupos étnicos minoritarios, los cuales no sólo son diagnosticados más tarde y controlan peor su enfermedad, sino que también reciben un tratamiento diferente y tienen mayores dificultades en el acceso a los servicios sanitarios encargados del control de la enfermedad".

"La punta del iceberg en desigualdades sociales en salud"

Para el investigador de la UGR, estos resultados podrían ser de alguna manera "la punta del iceberg de las desigualdades sociales en salud en el mundo", pues, si ya resulta preocupante el que en los países económicamente más desarrollados y que gozan de una cobertura sanitaria universal existan importantes desigualdades, "la situación del resto de países debe ser mucho peor".

Este trabajo ha realizado "la revisión bibliográfica más completa hasta la fecha a nivel mundial" sobre la atención sanitaria de esta enfermedad en los países de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) que tienen sistemas sanitarios de cobertura universal.

Así, se puede observar que más del 80 por ciento de los artículos publicados hasta el momento sobre desigualdades étnicas señalan que las poblaciones étnicas minoritarias acceden con mayor dificultad a los servicios sanitarios relacionados con el control de su enfermedad, y que el 85 por ciento de los artículos sobre desigualdades socioeconómicas coinciden en que las personas con menor nivel socioeconómico controlan peor su enfermedad que el resto.

Además, si estas desigualdades existen en el tratamiento de la diabetes "no sería de extrañar el pensar que éstas también pudieran existir en el caso de otras enfermedades crónicas como el sida, enfermedades cardiovasculares o relacionadas con la salud mental", advierte.

En definitiva, para el autor de esta investigación "dado que las desigualdades sociales en la atención sanitaria son innecesarias, injustas y evitables, los resultados de este trabajo deberían ser tenidos en cuenta por parte de políticos o gestores de salud para poner en marcha políticas socio-sanitarias dirigidas a disminuir y finalmente eliminar estas desigualdades".

La UE s'absté en resolució de l'ONU condemnant rehabilitació del feixisme

Els països de la UE s'abstenen en una resolució de l'ONU que condemna la rehabilitació del feixisme, denuncien els diputats comunistes grecs. El desembre 18, 2009, a iniciativa de la Federació de Rússia, es va presentar a l'Assemblea General de l'ONU, la resolució que condemna l'intent d'alguns països, en particular les repúbliques del Bàltic, Ucraïna i Geòrgia, per la rehabilitació, i fins i tot la glorificació, del nazisme i la col.laboració amb ell, i també els atacs contra els monuments que reten homenatge als caiguts en la lluita contra el feixisme durant la Segona Guerra Mundial.

La resolució va ser presentada de manera significativa unes hores abans que el govern de Geòrgia procedís a la demolició del monument dedicat als soldats de l'Exèrcit Roig i les víctimes de l'agressió nazi i feixista.
La resolució va rebre el vot de la majoria aclaparadora de països (127) que formen part de les Nacions Unides. L'únic vot en contra va provenir dels Estats Units.
Els 27 països europeus pertanyents a la Unió Europea es van abstenir.
A aquests es van afegir a Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia, ara governada per representants de les anomenades "revolucions de colors", inspirada i recolzada per Occident.
Davant l'actitut molt greu de les delegacions a la sessió de l'ONU, va intervenir fa uns dies el membre europeu del Partit Comunista de Grècia (KKE), Giorgos Toussas, que ha denunciat enèrgicament la conducta bi-partidista dels governs, tan de dretes com socialdemòcrates, de la UE, que mostra com la lluita contra el comunisme, ara obertament encoratjada per les resolucions adoptades a nivell de la UE, "encaixa perfectament amb la tolerància de vis-à-vis amb el feixisme i la glorificació dels grups feixistes així com insulta grollerament la lluita anti-feixista i els sacrificis patits pels pobles del continent durant la Segona Guerra Mundial".
La pregunta formulada al Consell, a petició de Toussas, va ser:
"El fet que la UE es va abstenir en la resolució, pot significar que dóna suport a la glorificació i la rehabilitació de grups i persones feixistes que han col.laborat amb els delinqüents de guerra nazis, en una sèrie d'Estats membres de la Unió Europea i altres països europeus?".
La negativa a condemnar la glorificació del feixisme, és potser part de la temptativa històricament infundada de posar en el mateix pla el nazisme i el comunisme?".
La delegació del KKE, al Parlament Europeu també aprofità l'oportunitat per condemnar la violenta campanya contra el comunisme, que té un preocupant augment en els últims mesos per la decisió de les autoritats poloneses de prohibir els símbols que sostenen els ideals del comunisme, i la petició feta al Govern per certs sectors del Parlament de la República Txeca per la prohibició del Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia.
"El Consell, condemna les mesures reaccionàries del govern polonès i l'actual persecució contra els comunistes i els treballadors en general?", va preguntar Babis Angourakis, un altre diputat del KKE.

Les pays de l'UE s'abstiennent sur une résolution de l'ONU condamnant la réhabilitation du fascisme:
La dénonciation des députés européens communistes grecs

Le 18 décembre 2009, à l'initiative de la Fédération Russe, a été présentée à l'Assemblée Générale de l'ONU une résolution qui condamne les tentatives en cours dans certains pays, en particulier dans les républiques baltiques, en Ukraine et en Géorgie, de réhabilitation et même de glorification du nazisme et de la collaboration, et les attaques contre les monuments qui rendent hommage à ceux qui sont tombés dans la lutte contre le fascisme pendant la Seconde Guerre Mondiale. La résolution a été présentée de manière significative quelques heures avant que le gouvernement géorgien ne procède à la démolition du mémorial dédié aux soldats de l'Armée Rouge et aux victimes de l'agression nazie et fasciste.

La résolution a obtenu les voix de l'écrasante majorité des pays (127) qui font partie de l'ONU. Le seul vote contre est venu des Etats-Unis. Les 27 pays européens, appartenant à l'Union Européenne, se sont abstenus. A ceux-ci se sont ajoutés l'Ukraine, la Géorgie et la Moldavie, gouvernés en ce moment par les représentants des soi-disant «révolutions colorées», inspirées et soutenues par l'Occident.

Sur l'attitude très grave des délégations européennes siégeant à l'ONU est intervenu il y a quelques jours le député européen du Parti Communiste de Grèce (KKE), Giorgos Toussas, qui a dénoncé avec force le comportement «bi-partisan» des gouvernements, qu'ils soient de droite ou sociaux-démocrates, de l'UE, qui démontrerait comment l'anti-communisme, aujourd’hui ouvertement encouragé par les résolutions adoptées au niveau communautaire, «cadre parfaitement avec la tolérance vis-à-vis du fascisme et avec la glorification des groupes fascistes» tout comme il insulte scandaleusement la lutte anti-fasciste et les sacrifices endurés par les peuples du continent pendant la seconde guerre mondiale.

Dans la question posée au Conseil, Toussas demande: «Le fait que l'UE se soit abstenue sur la résolution signifie peut-être qu'elle approuve et soutient la glorification et la réhabilitation des groupes fascsistes et de ceux qui ont collaboré avec les criminels de guerre nazis dans une série d'Etats-membres de l'Union Européenne et dans d'autres pays européens? Le refus de condamner la glorification du fascisme fait peut-être partie de la tentative historiquement infondée de mettre sur le même plan Nazisme et Communisme?»

La délégation du KKE au Parlement Européen s'est saisi de l'occasion pour dénoncer également la violente campagne anti-communiste, qui connaît une escalade inquiétante ces derniers mois, à partir de la décision prise par les autorités polonais d'interdire même les symboles qui se réclament des idéaux du communisme et de la demande exprimée au gouvernement, de la part de certains secteurs du parlement de République Tchèque, d'interdire le Parti Communiste de Bohême-Moravie.

«Le Conseil condamne-t-il les mesures réactionnaires du gouvernement polonais ainsi que les persécutions actuelles contre les communistes et les travailleurs en général?», a demandé un autre député européen du KKE, Babis Angourakis.

Els murs terroristes d'Israel y Egipte

El passat 10 de gener, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va aprovar la construcció d'un mur a la frontera amb Egipte que costarà entre 300 i 400 milions de dòlars. Aquesta nova tanca de seguretat, similar a la que va aixecar Israel a Cisjordània en la dècada passada, estarà equipada amb sistemes tecnològics per a la detecció d'emigrants il.legals i possibles terroristes per la frontera entre Israel i Egipte. La defensa serà construïda a prop de la Franja de Gaza i la ciutat israeliana d'Eilat, situada sobre la costa del mar Roig.

La idea de Netanyahu de construir un nou mur a la frontera amb Egipte per impedir la infiltració de terroristes i immigrants il.legals no brilla per la seva originalitat.

Ja en 2002, Israel va començar a aixecar la tanca de seguretat quan la butaca del primer ministre israelià l'ocupava Ehud Barak i després el seu successor, Ariel Sharon. Aquesta muralla va aïllar diverses ciutats i pobles palestins, ubicats a Cisjordània, del territori de l'Estat israelià.

Segons els propis militars israelians, aquesta muralla no va resoldre el problema de seguretat. Només els palestins i altres estrangers que figuren a la llista negra dels cossos de seguretat israelians, no poden travessar la frontera legalment. Però altres àrabs, inclosos terroristes potencials, que tenen documents autèntics, passen fàcilment els ponts internacionals per ingressar a Israel.

Netanyahu preveu que el nou mur israelià tancarà la frontera sud del país per contrabandistes i immigrants il.legals, en primer terme per als africans.

Per entrar a Israel només cal creuar la frontera egipci-israelià, d'uns 250 quilòmetres d'extensió, la major part passa pel desert del Sinaí. Centenars d'indocumentats provinents d'Àfrica i fins i tot de les ex repúbliques soviètiques, molts d'ells amb antecedents penals, ingressen a Israel per aquesta via anualment.

Els terroristes suïcides de Hamas, residents a la Franja de Gaza, també poden infiltrar a Israel a través de la porosa frontera amb Egipte. Així va passar el 2007, quan un kamikaze va utilitzar aquesta ruta per perpetrar un atemptat amb bomba al balneari d'Eilat.

Les autoritats israelianes tenen prou raons per sentir-se preocupades ... Però podrà el nou mur realment tancar els 200 quilòmetres de la frontera que passen per zones desèrtiques on beduïns de tribus nòmades, tant d'Egipte com Israel, transiten lliurement i fan de guies per als que creuen il.legalment la frontera?

Val la pena esmentar que Egipte també va començar a construir un mur subterrani de metall contra terroristes i contrabandistes provinents de Palestina que van intensificar notablement les seves activitats, després que Israel bloquegés l'enclavament palestí controlat pel grup islàmic Hamàs.

Es preveu que la tanca de seguretat subterrània, d'uns 10 quilòmetres de longitud, passarà al llarg de tota la frontera d'Egipte amb la Franja de Gaza.

Segons informa l'emissora britànica BBC, enginyers militars nord-americans presten assistència als egipcis en la construcció del mur, que es clavarà a la terra a una profunditat de fins a 30 metres, per obstruir els túnels dels contrabandistes i impedir la construcció dels nous.

Tant Egipte com Israel pateixen en la mateixa mesura d'atacs terroristes, per això la reacció del Govern egipci a la decisió d'Israel va ser prudent. "És un assumpte intern d'Israel", va afirmar el portaveu del ministre d'Afers Exteriors egipci.

Durant els últims tres anys, els mediadors egipcis intenten reconciliar dos grups antagònics palestins, Fatah i Hamas, i al mateix temps, reprendre el diàleg palestí-israelià. Però encara no han tingut èxit.

Per això, la construcció del mur subterrani és una decisió política, un senyal als líders de Hamas que ells han van esgotar la paciència del govern d'Egipte i ja no tenen marge per maniobres polítiques.

Els grups islamistes esmentats també van perdre les seves oportunitats per llançar atacs militars després de l'operació Plom Fos, una ofensiva militar israeliana contra els radicals de Hamas en el territori de la Franja de Gaza l'any passat.

Tanmateix, és poc probable que aquestes noves defenses, la tanca de seguretat al llarg de la frontera o un mur subterrani, garanteixin una protecció eficaç d'Israel o Egipte contra terroristes o extremistes.

Aquest problema requereix una solució política. Però el Govern de Netanyahu no està disposat a arribar a una fórmula de compromís amb el grup radical Hamàs ni amb el moviment moderat Fatah, encapçalat per Mahmoud Abbas.

La construcció de colònies jueves en el territori palestí de Cisjordània, en contra la comunitat internacional, i el bloqueig de la Franja de Gaza agreugen encara més aquesta confrontació. Pel que fa al procés de pau a l'Orient Mitjà, és molt poc probable que l'actual Govern israelià faci esforços per a impulsar-lo.
Andrei Murtazin

Israel y Egipto levantan muros contra terroristas
Andrei Murtazin

El pasado 10 de enero, el primer ministro israelí, Benjamín Netanyahu, aprobó la construcción de un muro en la frontera con Egipto que costará entre 300 y 400 millones de dólares.

Esa nueva valla de seguridad, similar a la que levantó Israel en Cisjordania en la década pasada, estará equipada con sistemas tecnológicos para la detección de emigrantes ilegales y posibles terroristas por la frontera entre Israel y Egipto.

La defensa será construida cerca de la Franja de Gaza y la ciudad israelí de Eilat, situada sobre la costa del mar Rojo.

La idea de Netanyahu de construir un nuevo muro en la frontera con Egipto para impedir la infiltración de terroristas e inmigrantes ilegales no brilla por su originalidad.

Ya en 2002, Israel empezó a levantar la valla de seguridad cuando el sillón del primer ministro israelí lo ocupaba Ehud Barak y luego su sucesor, Ariel Sharon. Esta muralla aisló varias ciudades y pueblos palestinos, ubicados en Cisjordania, del territorio del Estado israelí.

Según los propios militares israelíes, esa muralla no resolvió el problema de seguridad. Sólo los palestinos y otros extranjeros que figuran en la lista negra de los cuerpos de seguridad israelíes, no pueden cruzar la frontera legalmente. Pero otros árabes, incluidos terroristas potenciales, que tienen documentos auténticos, pasan fácilmente los puentes internacionales para ingresar a Israel.

Netanyahu prevé que el nuevo muro israelí cerrará la frontera sur del país para contrabandistas e inmigrantes ilegales, en primer término para los africanos.

Para entrar en Israel basta con cruzar la frontera egipcio‑israelí, de unos 250 kilómetros de extensión, cuya mayor parte pasa por el desierto del Sinaí. Centenas de indocumentados provenientes de África y hasta de las ex repúblicas soviéticas, muchos de ellos con antecedentes penales, ingresan a Israel por esa vía anualmente.

Los terroristas suicidas de Hamas, residentes en la Franja de Gaza, también pueden infiltrarse en Israel a través de la porosa frontera con Egipto. Así ocurrió en 2007, cuando un kamikaze utilizó esa ruta para perpetrar un atentado con bomba en el balneario de Eilat.

Las autoridades israelíes tienen sobradas razones para sentirse preocupadas... Pero ¿podrá el nuevo muro realmente cerrar los 200 kilómetros de la frontera que pasan por zonas desérticas donde beduinos de tribus nómadas, tanto de Egipto como Israel, transitan libremente y hacen de guías para los que cruzan ilegalmente la frontera?

Vale la pena mencionar que Egipto también empezó a construir un muro subterráneo de metal contra terroristas y contrabandistas provenientes de Palestina que intensificaron notablemente sus actividades después de que Israel bloqueara el enclave palestino controlado por el grupo islámico Hamas.

Se prevé que la valla de seguridad subterránea, de unos 10 kilómetros de longitud, pasará a lo largo de toda la frontera de Egipto con la Franja de Gaza.

Según informa la emisora británica BBC, ingenieros militares estadounidenses prestan asistencia a los egipcios en la construcción del muro, que se clavará en la tierra a una profundidad de hasta 30 metros, para obstruir los túneles de los contrabandistas e impedir la construcción de los nuevos.

Tanto Egipto como Israel sufren en igual medida de ataques terroristas, por eso la reacción del Gobierno egipcio a la decisión de Israel fue prudente. "Es un asunto interno de Israel", afirmó el portavoz del ministro de Asuntos Exteriores egipcio.

Durante los últimos tres años, los mediadores egipcios tratan de reconciliar a dos grupos antagónicos palestinos, Fatah y Hamas, y al mismo tiempo, reanudar el diálogo palestino-israelí. Pero todavía no han tenido éxito.

Por eso, la construcción del muro subterráneo es una decisión política, una señal a los líderes de Hamas de que ellos han agotaron la paciencia del gobierno de Egipto y ya no tienen margen para maniobras políticas.

Los grupos islamistas mencionados también perdieron sus oportunidades para lanzar ataques militares después de la operación Plomo Fundido, una ofensiva militar israelí contra los radicales de Hamas en el territorio de la Franja de Gaza el año pasado.

Sin embargo, es poco probable que esas nuevas defensas, la valla de seguridad a lo largo de la frontera o un muro subterráneo, garanticen una protección eficaz de Israel o Egipto contra terroristas o extremistas.

Este problema requiere una solución política. Pero el Gobierno de Netanyahu no está dispuesto a llegar a una fórmula de compromiso con el grupo radical Hamás ni con el movimiento moderado Fatah, encabezado por Mahmoud Abbas.

La construcción de colonias judías en el territorio palestino de Cisjordania, en contra la comunidad internacional, y el bloqueo de la Franja de Gaza agravan aun más esta confrontación. En cuanto al proceso de paz en Oriente Medio, es muy poco probable que el actual Gobierno israelí haga esfuerzos para impulsarlo.

Defensors belgues dels animals lluiten pels garrins

L'organització belga de protecció dels drets dels animals, Gaia, va enviar reclamació oficial a la Comissió Europea, en què denuncia maltractament als porcins pels grangers del seu país.
Afirma la presidenta de Gaia, Ann De Greef, que els grangers, al tallar infundadament les cues als garrins, violen les lleis d'Europa, que obliguen a mantenir els animals en condicions confortables.

Segons la legislació europea, abans de decidir tallar les cues als animals, els grangers han de millorar les condicions del seu manteniment, en particular, llançar més palla als garrins, el que permet evitar que es mosseguen les cues l'un a l'altre.

Defensores belgas de los animales interceden por rabitos de cochinillos

La organización belga de protección de los derechos de los animales, Gaia, envió reclamación oficial a la Comisión Europea, en que denuncia maltrato a los porcinos por los granjeros de su país, informó hoy el canal de televisión RTL-TVI.

Según la presidenta de Gaia, Ann De Greef, los granjeros, al cortar infundadamente los rabitos a los cochinillos, violan las leyes de Europa, que presciben mantener animales domésticos en condiciones confortables.

Según la legislación europea, antes de decidir cortar rabos a los animales, los granjeros deben mejorar las condiciones de su mantenimiento, en particular, arrojar más paja a los cochinitos , lo que permite evitar que muerden los rabitos el uno al otro.

Cordó gegant en els confins del sistema solar

Hi ha proves que hi ha un fort camp magnètic just fora de la vora del sistema solar. Això podria explicar el recent descobriment que va realitzar la nau espacial IBEX, de la NASA, d'un "cordó gegant" en l'espai. L'any últim, quan la nau espacial IBEX (sigla en anglès de: Interstellar Boundary Explorer o Explorador de la Frontera interestelar) va descobrir un cordó gegant en els confins del sistema solar, els investigadors van quedar desconcertats. El van anomenar "un resultat impactant" i van quedar intrigats sobre el seu origen. Ara, sembla que el misteri podria haver estat resolt.
"Pensem que el cordó és una reflexió", diu Jacob Heerikhuisen, Investigador de heliofísica convidat a la NASA, de la Universitat d'Alabama, a Huntsville. "Es tracta del lloc on les partícules del vent solar, que es dirigeixen cap a l'espai interestelar, són reflectides novament cap al sistema solar a causa de l'acció d'un camp magnètic". Foto: Comparació de les observacions dutes a terme per la sonda IBEX (esquerra) amb un model de reflexió que inclou un camp magnètic tridimensional (dreta).

Heerikhuisen és l'autor principal de l'article en el qual es informen els resultats, en l'edició del 10 de gener de la revista Astrophysical Journal Letters.

"Aquest és un descobriment important", diu Arik Posner, científic del programa IBEX, a les oficines centrals de la NASA. "L'espai interestelar, just després dels confins del sistema solar, és un territori en la seva majoria inexplorat. Ara sabem que podria haver-hi un camp magnètic fort i ben organitzat, posat just al llindar del sistema solar".

Les dades proporcionades per la sonda IBEX encaixen molt bé amb els resultats recents proveïts per les naus Voyager. Les Voyager 1 i 2 es troben ubicades prop de la vora del sistema solar i elles també han detectat un fort magnetisme en les proximitats. No obstant això, les mesures dels Voyager són de regions relativament properes a la nau espacial. IBEX està completant "el gran quadre". El cordó que veu és ampli i s'estén gairebé per tot el cel, la qual cosa suggereix que el camp magnètic que rau darrera d'ell és igualment extens.

Tot i que els mapes del cordó semblen mostrar un cos lluminós, el cordó en si no emet llum. En canvi, es fa notar a través de partícules anomenades "àtoms neutrals energètics" (energetic neutral atoms o ENASA, en idioma anglès), els quals són majoritàriament àtoms d'hidrogen comuns i corrents. El cordó emet aquestes partícules, que són recollides per la sonda IBEX en òrbita al voltant de la Terra.

El procés de reflexió proposat per Heerikhuisen i col.laboradors és una mica complicat i involucra múltiples reaccions amb "intercanvi de càrregues" entre els protons i els àtoms d'hidrogen. No obstant això, el resultat és simple. Les partícules del vent solar que escapen del sistema solar són interceptades a aproximadament ~ 100 unitats astronòmiques (~ 15 mil milions de quilòmetres) per un camp magnètic interestelar. Les forces magnètiques capturen les partícules que escapen i les llancen de tornada cap al lloc des d'on van sortir.

"Si aquest mecanisme és correcte (i no tots estan d'acord), aleshores la forma del cordó ens diu molt sobre la orientació del camp magnètic en el nostre racó de la galàxia Via Làctia", fa notar Heerikhuisen.

I el nostre futur podria dependre d'aquest camp.

El sistema solar està passant a través d'una regió de la Via Làctia que està plena de raigs còsmics i de núvols interestelars. El camp magnètic del nostre propi Sol, el qual és inflat pel vent solar formant d'aquesta manera una bombolla anomenada "heliosfera", ens protegeix considerablement d'aquestes coses. No obstant això, la bombolla és vulnerable als camps externs. Un camp magnètic fort i situat fora del sistema solar, podria pressionar la heliosfera i interactuar amb ella de maneres desconegudes. Això reforçaria o debilitaria nostre closca natural? Ningú ho sap.

"IBEX seguirà observant de prop el cordó en els propers mesos i anys", diu Posner. "Podríem veure canvis en la forma del cordó, i això ens mostraria com estem interactuant amb la galàxia". Sembla que podem aprendre bastant mirant al mirall.

Cordón gigante en los confines del sistema solar: ¿Misterio resuelto?

Existen pruebas de que hay un fuerte campo magnético justo fuera del borde del sistema solar. Esto podría explicar el reciente descubrimiento que realizó la nave espacial IBEX, de la NASA, de un "cordón gigante" en el espacio.

El año último, cuando la nave espacial IBEX (sigla en idioma inglés de: Interstellar Boundary Explorer o Explorador de la Frontera Interestelar) descubrió un cordón gigante en los confines del sistema solar, los investigadores quedaron desconcertados. Lo llamaron "un resultado impactante" y quedaron intrigados sobre su origen. Ahora, parece que el misterio podría haber sido resuelto.

"Pensamos que el cordón es una reflexión", dice Jacob Heerikhuisen, quien es un Investigador de Heliofísica Invitado en la NASA, de la Universidad de Alabama, en Huntsville. "Se trata del lugar donde las partículas del viento solar, que se dirigen hacia el espacio interestelar, son reflejadas nuevamente hacia el sistema solar debido a la acción de un campo magnético".

Heerikhuisen es el autor principal del artículo en el cual se informan los resultados, en la edición del 10 de enero de la revista Astrophysical Journal Letters.

"Este es un descubrimiento importante", dice Arik Posner, científico del programa IBEX, en las oficinas centrales de la NASA. "El espacio interestelar justo después de los confines del sistema solar es un territorio en su mayoría inexplorado. Ahora sabemos que podría haber un campo magnético fuerte y bien organizado posado justo en el umbral del sistema solar".

Los datos proporcionados por la sonda IBEX encajan muy bien con los resultados recientes provistos por las naves Voyager. Las Voyager 1 y 2 se encuentran ubicadas cerca de la orilla del sistema solar y ellas también han detectado un fuerte magnetismo* en las cercanías. Sin embargo, las mediciones de Voyager son de regiones relativamente cercanas a la nave espacial. IBEX está completando "el gran cuadro". El cordón que ve es amplio y se extiende casi por todo el cielo, lo cual sugiere que el campo magnético que yace detrás de él es igualmente extenso.

Aunque los mapas del cordón (ver foto) parecen mostrar un cuerpo luminoso, el cordón en sí no emite luz. En cambio, se hace notar a través de partículas llamadas "átomos neutrales energéticos" (energetic neutral atoms o ENAs, en idioma inglés), los cuales son en su mayoría átomos de hidrógeno comunes y corrientes. El cordón emite estas partículas, que son recogidas por la sonda IBEX en órbita alrededor de la Tierra.

Foto: Comparación de las observaciones llevadas a cabo por la sonda IBEX (izquierda) con un modelo de reflexión que incluye un campo magnético tridimensional (derecha). Más imágenes: datos, modelo.

El proceso de reflexión propuesto por Heerikhuisen y colaboradores es algo complicado e involucra múltiples reacciones con "intercambio de cargas" entre los protones y los átomos de hidrógeno. Sin embargo, el resultado es simple. Las partículas del viento solar que escapan del sistema solar son interceptadas a aproximadamente ~100 unidades astronómicas (~15 mil millones de kilómetros) por un campo magnético interestelar. Las fuerzas magnéticas capturan las partículas que escapan y las lanzan de regreso hacia el sitio desde donde salieron.

"Si este mecanismo es correcto (y no todos están de acuerdo), entonces la forma del cordón nos está diciendo mucho sobre la orientación del campo magnético en nuestro rincón de la galaxia Vía Láctea", hace notar Heerikhuisen.

Y nuestro futuro podría depender de este campo.

El sistema solar está pasando a través de una región de la Vía Láctea que está repleta de rayos cósmicos y de nubes interestelares. El campo magnético de nuestro propio Sol, el cual es inflado por el viento solar formando de ese modo una burbuja llamada "heliósfera", nos protege considerablemente de esas cosas. Sin embargo, la burbuja es vulnerable a los campos externos. Un campo magnético fuerte, ubicado justo afuera del sistema solar, podría presionar la heliósfera e interactuar con ella de maneras desconocidas. ¿Esto reforzaría o debilitaría nuestro caparazón natural? Nadie lo sabe.

Derecha: Concepto artístico de las nubes interestelares en el vecindario galáctico del Sol.
"IBEX seguirá observando de cerca el cordón en los próximos meses y años", dice Posner. "Podríamos ver cambios en la forma del cordón; y eso nos mostraría cómo estamos interactuando con la galaxia". Parece ser que podemos aprender bastante mirando al espejo.

CCOO-A de la dona tramita 234 expedients, 85% sobre maternitat

El servei de defensa legal de la dona de CCOO-Andalusia va tramitar l'any passat 239 expedients amb causes judicials, dels quals 200, un 85 per cent, són assumptes que estan relacionats amb la maternitat, segons la secretària de la Dona de CCOO de Andalusia, Antonia Martos, que va precisar que d'aquests 200 expedients relacionats amb la maternitat "86 han estat acomiadaments purs i durs". CCOO-A va presentar avui les dades del Servei Andalús de Defensa legal per a les dones en cas de discriminació laboral corresponents a 2009, on Martos va lamentar que "seguim sent penalitzades per ser mares i la maternitat és el gran fre per al desenvolupament professional".

Va lamentar també que d'aquests 200 expedients, "86 han estat acomiadaments purs i durs, tot i que la llei ens protegeix i l'empresari sap que és acomiadament nul, però fins i tot aquest acomiadament cal lluitarlo, i quan es produeix novament la incorporació al lloc de treball, després vénen les represàlies i fins i tot els casos d'assetjament moral".

Així mateix, va apuntar que hi ha 19 expedients oberts per assetjament sexual, cosa que "és un tema tabú a les empreses però que malauradament es dóna molt, ja que el nombre de consultes és molt més gran que el de les denúncies posteriors", per la qual cosa va animar a les-dones que denunciïn aquesta forma d'assetjament.

"Denunciar és l'única manera d'anar acabant amb aquesta realitat", va asseverar Martos, que va apostar per la "corresponsabilitat" per així "afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral".

D'aquesta manera, dels 234 expedients oberts el 2009, 27 es van obrir a Almeria, 21 a Cadis, 38 a Còrdova, 22 a Granada, 13 a Huelva, vuit a Jaén, 74 a Màlaga i 31 a Sevilla.

Dels 234 expedients de l'any passat, 85 van ser acomiadaments per maternitat, 62 per reducció de jornada per maternitat, quatre per altres permisos relacionats amb la maternitat, 14 per modificació substancial de les condicions de treball per maternitat, 22 per reclamació de quantitat per maternitat, dos per reclamació de la prestació per maternitat, quatre per reclamació de la prestació per riscos en l'embaràs, un per reclamació de la prestació per risc en la lactància, quatre per una sanció durant la maternitat i dos per declarativa de drets en maternitat.

Quatre expedients són per assetjament sexual per acomiadament, 17 per processos penals deguts a assetjament sexual, dos per assetjament sexual, quatre per assetjament moral, dos per acomiadaments d'una víctima de violència de gènere i cinc acomiadaments comuns.

Tanmateix, es van rebre 1.555 consultes, de les quals 130 van ser per acomiadaments, 18 per assetjament sexual, 864 per maternitat, 35 per permisos per paternitat, 47 per modificacions de les condicions de treball, 112 per assetjament moral, cinc per accés a l'ocupació, deu per discriminació salarial i 334 van ser altres consultes.

PETICIONS DE CCOO-A

Per la seva banda, el secretari general de CCOO-A, Francisco Carbonero, que va recordar que aquest servei es va posar en marxa en col.laboració amb l'Institut Andalús de la Dona el 1997, va reconèixer que Espanya "té una legislació en matèria d'igualtat important", però va reconèixer que el sindicat "troba a faltar que hi hagi més garanties jurídiques per al compliment de la legislació".

També va precisar que "la legislació és molt important però no és menys important fer complir la llei", de manera que "saludem els avenços que s'han produït a Andalusia i a Espanya en matèria d'igualtat, però ens trobem amb tremendes dificultats per tal que aquesta legislació es compleixi en els centres de treball, especialment en les petites i mitjanes empreses on hi ha més debilitat sindical".

Per això, va demandar a l'administració que hi hagi "més protecció a través de la Inspecció de Treball" i que, a més, "no es tardi tant de temps des de que es posa una denúncia fins que arriba la Inspecció,. La Justícia no pot estar assenyalant judicis per qüestions de discriminació a un any vista, amb el difícil que és per a una dona donar el pas a l'hora de denunciar casos com l'assetjament en centres de treball petits.
També va reiterar que CCOO-A exigirà a l'administració que "posi més recursos al servei del compliment de la legislació que afecta les dones en situació de discriminació de qualsevol tipus; defensar-les és qüestió de Justícia i de salut democràtica".

Així mateix, Carbonero va fer una crida als empresaris perquè "no aprofitin la situació de crisi per seguir avançant o seguir incrementant bretxes en aquesta matèria".

Per la seva banda, la directora de l'IAM, Soledad Pérez, va apuntar que s'han reduït les denúncies i procediments iniciats en aquest tema, però també va valorar que "la jurisprudència està més a favor de la igualtat".

Pérez, que va animar les dones a que s'acostin al servei de defensa legal, va considerar que "com més se sàpiga i es conegui per part de l'empresari que no hi ha sentències que els deixin impunes, hi haurà menys possibilitats que puguin cometre abusos".

"La situació de l'ocupació és complexa perquè les dones patim més fragilitat en el món de l'ocupació pel nostre rol de gènere; els empresaris segueixen considerant que les dones som absentistes i som menys competitives, i això no és cert", va afegir Pérez que va considerar que "mentre que augmenten les prestacions socials de defensa de la natalitat, segueix havent-hi consciència col.lectiva que la maternitat és una despesa per a l'empresa, i no és així. Una baixa per maternitat no és un cost per a l'empresa, ia més les dones no som absentistes".

El servicio de defensa de la mujer de CCOO-A tramita 234 expedientes, de los que 85% están relacionados con maternidad

El servicio de defensa legal de la mujer de CCOO-A tramitó el pasado año 239 expedientes con causas judiciales, de los que 200, un 85 por ciento, son asuntos que están relacionados con la maternidad, según la secretaria de la Mujer de CCOO de Andalucía, Antonia Martos, que precisó que de esos 200 expedientes relacionados con la maternidad "86 han sido despidos puros y duros".

CCOO-A presentó hoy los datos del Servicio Andaluz de Defensa Legal para las mujeres en caso de discriminación laboral correspondientes a 2009, donde Martos lamentó que "seguimos siendo penalizadas por ser madres y la maternidad es el gran freno para el desarrollo profesional".

Lamentó asimismo que de esos 200 expedientes, "86 han sido despidos puros y duros, a pesar de que la ley nos protege y el empresario sabe que es despido nulo, pero incluso ese despido hay que pelearlo y cuando se produce nuevamente la incorporación al puesto de trabajo, luego vienen las represalias e incluso los casos de acoso moral".

Asimismo, apuntó que existen 19 expedientes abiertos por acoso sexual, algo que "es un tema tabú en las empresas pero que desgraciadamente se da mucho, pues el número de consultas es mucho mayor que el de las denuncias posteriores", por lo que animó a las ¡mujeres a que denuncien esa forma de acoso.

"Denunciar es la única manera de ir acabando con esa realidad", aseveró Martos, quien apostó por la "corresponsabilidad" para así "favorecer la conciliación de la vida familiar y laboral".

De esta forma, de los 234 expedientes abiertos en 2009, 27 se abrieron en Almería, 21 en Cádiz, 38 en Córdoba, 22 en Granada, 13 en Huelva, ocho en Jaén, 74 en Málaga y 31 en Sevilla.

De los 234 expedientes del pasado año, 85 fueron despidos por maternidad, 62 por reducción de jornada por maternidad, cuatro por otros permisos relacionados con la maternidad, 14 por modificación sustancial de las condiciones de trabajo por maternidad, 22 por reclamación de cantidad por maternidad, dos por reclamación de la prestación por maternidad, cuatro por reclamación de la prestación por riesgos en el embarazo, uno por reclamación de la prestación por riesgo en la lactancia, cuatro por una sanción durante la maternidad y dos por declarativa de derechos en maternidad.

Otros cuatro expedientes son por acoso sexual por despido, 17 por procesos penales debidos a acoso sexual, dos por acoso sexual, cuatro por acoso moral, dos por despidos de una víctima de violencia de género y cinco despidos comunes.

Asimismo, se recibieron 1.555 consultadas, de las que 130 fueron por despidos, 18 por acoso sexual, 864 por maternidad, 35 por permisos por paternidad, 47 por modificaciones de las condiciones de trabajo, 112 por acoso moral, cinco por acceso al empleo, diez por discriminación salarial y 334 fueron otras consultas.

PETICIONES DE CCOO-A

Por su parte, el secretario general de CCOO-A, Francisco Carbonero, que recordó que este servicio se puso en marcha en colaboración con el Instituto Andaluz de la Mujer en 1997, reconoció que España "tiene una legislación en materia de igualdad importante", pero reconoció que el sindicato "echa en falta que haya más garantías jurídicas para el cumplimiento de la legislación".

Así, precisó que "la legislación es muy importante pero no es menos importante hacer cumplir la ley", de forma que "saludamos los avances que se han producido en Andalucía y en España en materia de igualdad pero nos encontramos con tremendas dificultades para que esta legislación se cumpla en los centros de trabajo, especialmente en las pequeñas y medianas empresas donde hay más debilidad sindical".

Por ello, demandó a la administración que haya "mayor protección a través de la Inspección de Trabajo" y que además "no se tarde tanto tiempo desde que se pone una denuncia hasta que llega la Inspección; y la Justicia no puede estar señalando juicios por cuestiones de discriminación a un año vista, con lo difícil que es para una mujer dar el paso a la hora de denunciar casos como el acoso en centros de trabajo pequeños.
También reiteró que CCOO-A exigirá a la administración para que "ponga más recursos al servicio del cumplimiento de la legislación que afecta a las mujeres en situación de discriminación de cualquier tipo, defenderlas es cuestión de Justicia y de salud democrática".

Asimismo, Carbonero hizo un llamamiento a los empresarios para que "no aprovechen la situación de crisis para seguir avanzando o seguir incrementando brechas en esta materia".

Por su parte, la directora del IAM, Soledad Pérez, apuntó que se han reducido las denuncias y procedimientos iniciados en este tema, pero también valoró que "la jurisprudencia está mas a favor de la igualdad".

Pérez, que animó a las mujeres a que se acerquen al servicio de defensa legal, consideró que "cuanto más se sepa y se conozca por parte del empresario que no hay sentencias que los dejen impunes, habrá menos posibilidades de que puedan cometer abusos".

"La situación del empleo es compleja porque las mujeres sufrimos más fragilidad en el mundo del empleo por nuestro rol de género, los empleadores siguen considerando que las mujeres somos absentistas y somos menos competitivas, y eso no es cierto", agregó Pérez quien consideró que "mientras que aumentan las prestaciones sociales de defensa de la natalidad, sigue habiendo conciencia colectiva de que la maternidad es un gasto para la empresa, y no es así, una baja por maternidad no es un coste para la empresa, y además las mujeres no somos absentistas".

Afganistan manté lideratge mundial en derivats de l'opi

Afganistan produeix el 80% d'estupefaents derivats de l'opi del món, de manera que conserva el lideratge absolut en aquest camp, ha informat avui el cap de l'Agència de Control de Drogues del Tadjikistan, Rustam Nazarov. Durant una roda de premsa, Nazarov va assenyalar que la producció de l'opi a l'Afganistan l'any passat va ser de 6.900 tones, 800 tones menys que les recollides el 2008, i va recordar que segons l'ONU, els narcotraficants afganesos es van embutxacar 2,8 milions de dòlars gràcies a l'exportació d'opiacis.
El funcionari va indicar que "tres de les quatre províncies afganeses que tenen frontera amb Tadjikistan van ser declarades territoris lliures de drogues".

Nazarov va afegir que en 28 operatius conjunts realitzats per efectius de l'Agència de Control de Drogues del Tadjikistan i forces especials de l'Afganistan van confiscar 4.873 quilograms d'estupefaents, inclosos 224,4 quilograms d'heroïna i 3.500 quilos d'opi líquid, que s'utilitza per a la producció de narcòtics.

Segons Nazarov, el 2009 a l'Afganistan van ser liquidats sis laboratoris per a la producció d'heroïna.

Afganistán mantiene el liderazgo mundial en la producción de drogas derivadas del opio
Afganistán produce el 80% de estupefacientes derivados del opio del mundo, por lo que conserva el liderazgo absoluto en ese campo, informó hoy el jefe de la Agencia de Control de Drogas de Tayikistán, Rustam Nazarov.

Durante una rueda de prensa, Nazarov señaló que la producción del opio en Afganistán el año pasado fue de 6.900 toneladas, 800 toneladas menos que las recolectadas en 2008, y recordó que según la ONU, los narcotraficantes afganos embolsaron 2,8 millones de dólares gracias a la exportación de opiáceos.

El funcionario indicó que "tres de las cuatro provincias afganas que tienen frontera con Tayikistán fueron declarados territorios libres de drogas".

Nazarov agregó que en 28 operativos conjuntos realizados por efectivos de la Agencia de Control de Drogas de Tayikistán y fuerzas especiales de Afganistán incautaron 4.873 kilogramos de estupefacientes, incluidos 224,4 kilogramos de heroína y 3.500 kilos de opio líquido, que se utiliza para la producción de narcóticos.

Según Nazarov, en 2009 en Afganistán fueron liquidados seis laboratorios para la producción de heroína.

Rússia i el reforç de la flota bàltica front els Patriots a Polonia

La setmana passada, Rússia i els Estats Units van intercanviar amenaces en matèria d'emplaçament d'armament en zones de seguretat molt sensibles a Europa. Segons notícies publicades el 20 de gener, els EUA emplaçaran míssils antiaeris "Patriot" en les proximitats de la ciutat polonesa de Morag, a uns 60 ó 100 quilòmetres de la frontera amb Rússia, i no en les proximitats de Varsòvia, com estava previst inicialment. Al dia següent, un funcionari d'alt rang de la Marina de Guerra de Rússia va afirmar que Moscou reforçarà la seva Flota del Bàltic en resposta als míssils "Patriot" prop de la frontera russo-polonesa.
Hores després, el Ministeri rus de la Defensa va desmentir aquesta informació en afirmar que "tots els processos de modernització i rearmament de les Flotes russes, inclosa la del Bàltic, es duen a terme d'acord amb un programa de reforma de les Forces Armades de Rússia".

No obstant això, les declaracions contradictòries pronunciades per ambdues fonts castrenses obliguen a reflexionar sobre les possibilitats reals que té Rússia per reforçar les seves Forces Armades en general i, particularment, la Flota del Bàltic.

Malauradament, el procés de dotació d'armament i materials per a les forces navals de Rússia (no només la Flota del Bàltic) està endarrerit respecte als plans anunciats ia les necessitats de l'exèrcit.

L'últim vaixell de superfície important incorporat a l'armada russa va ser la fragata "Yaroslav Mudri" (projecte 1154), la construcció va durar més de vint anys i va entrar en servei operacional en 2009.

Pel que fa a vaixells moderns, actualment la marina russa va augmentar els seus arsenals amb una corbeta del nou projecte 20.380, i en drassanes del país es construeixen quatre vaixells més del mateix tipus que hauran d'entrar en servei operacional els propers anys.

Vaixells més grans i potents són les fragates del projecte 22.350 i el creuer prototip, el portaavions "Almirall Gorshkov"; la construcció va començar el 2006, i es planeja entrarà en servei el 2011. El 2009, va tenir lloc l'acte de posada de quilla de la segona fragata d'aquesta classe, amb el nom de "Almirante Kasatonov".

Pel que fa als submarins Dièsel per a la flota russa la situació no marxa del tot bé. Les proves del submarí prototip del projecte 677, iniciades el 2006, no han finalitzat encara, el que retarda la fabricació d'altres submergibles d'aquesta classe (actualment, en drassanes es construeixen dos submarins més) i la seva incorporació en els arsenals de l'armada.

La poca quantitat de vaixells en construcció adquireix més rellevància si es té en compte que Rússia té quatre flotes separades per distàncies notables: la del Bàltic, del Nord, del Pacífic i del Mar Negre, així com de la Flotilla del Caspi, i cada una d'elles necessiten vaixells nous.

Les Flotes del Nord i del Pacífic desenvolupen missions operatives de cobertura oceànica, incloses les missions dels submarins portadors de míssils balístics intercontinentals. La dotació d'aquestes dues Flotes amb armament i material modern és de primordial importància.

Davant la situació actual, és evident que l'adquisició de vaixells nous per a l'armada de cap manera compensa el buit que es produeix amb els vaixells retirats del servei actiu després de caducar el seu període de vida útil.

En conseqüència, té especial importància la necessitat de modernitzar els vaixells i submarins existents per prolongar el seu període d'utilització amb la incorporació d'equips i armament modern.

Situacions semblants existeix a altres institucions de les forces armades de Rússia.

Els informes sobre la incorporació de noves unitats de combat per al servei operacional destinat a aquestes institucions sovint només dissimulen la crítica situació que existeix en matèria de dotació de les Forces Armades amb nous equips de guerra.

Per superar aquesta situació és necessari posar en marxa una política unificada, coherent i amb recursos suficients. Abans que tot, en el marc teòric, Rússia ha d'adoptar una nova doctrina militar ia partir dels seus postulats, donar una resposta concreta als sistemes d'armaments i a la quantitat que necessiten els seus FA.

Aquestes quantitats no han de ser un secret sinó que han de ser objecte de debat públic, com passa en els països membres de l'OTAN que regularment publiquen els anomenats "pronòstics de defensa", on s'analitza les possibles amenaces i s'estableix la futura configuració de les forces armades.

A partir d'aquestes premisses, ha de ser aprovat un nou programa nacional per a la fabricació d'armament que compagini els subministraments de nous models i la modernització dels equips existents en proporcions adequades a les necessitats de l'Exèrcit. El programa de fabricació d'armament ha de ser sotmès a actualitzacions i revisions sistemàtiques per tal d'ajustar el desenvolupament de les Forces Armades a les noves circumstàncies i condicions.

Els contractes de fabricació han de tenir el suport material corresponent, és a dir, empreses industrials modernes i el finançament adequat. En les condicions actuals, aquest últim requisit és el més difícil de complir però, si no es compleix, serà més gran la degradació de les forces armades de Rússia.

I finalment, una de les condicions primordials per a la modernització de les forces armades és la voluntat del govern rus que ha de ser directa i ferma. Aquest tipus de postures tenen un efecte més fort que les recents declaracions sobre el reforçament de la Flota del Bàltic per respondre contra els Patriot dels EUA a Polònia.
Ilia Kramnik

Las posibilidades de reforzar la Flota del Báltico como respuesta a los misiles Patriot en Polonia
Ilia Kramnik
La semana pasada, Rusia y Estados Unidos intercambiaron amenazas en materia de emplazamiento de armamento en zonas de seguridad muy sensibles en Europa. Según noticias publicadas el pasado 20 de enero, EEUU emplazará misiles antiaéreos "Patriot" en las proximidades de la ciudad polaca de Morag, a unos 60 ó 100 kilómetros de la frontera con Rusia, y no en las cercanías de Varsovia, como estaba previsto inicialmente.

Al día siguiente, un funcionario de alto rango de la Marina de Guerra de Rusia afirmó que Moscú reforzará su Flota del Báltico en respuesta a los misiles "Patriot" cerca de la frontera ruso-polaca.

Horas después, el Ministerio ruso de la Defensa desmintió esa información al afirmar que "todos los procesos de modernización y rearme de las Flotas rusas, incluida la del Báltico, se llevan a cabo conforme a un programa de reforma de las Fuerzas Armadas de Rusia".

Y no obstante, las declaraciones contradictorias pronunciadas por ambas fuentes castrenses obligan a reflexionar sobre las posibilidades reales que tiene Rusia para reforzar sus Fuerzas Armadas en general y, particularmente, la Flota del Báltico.

Desafortunadamente, el proceso de dotación de armamento y materiales para las fuerzas navales de Rusia (no sólo la Flota del Báltico) está rezagado con respecto a los planes anunciados y a las necesidades del ejército.

El último buque de superficie importante incorporado a la armada rusa fue la fragata "Yaroslav Mudri" (proyecto 1154) cuya construcción duró más de veinte años y entró en servicio operacional en 2009.

En lo que se refiere a buques modernos, actualmente la marina rusa aumentó su arsenales con una corbeta del nuevo proyecto 20380, y en astilleros del país se construyen otros cuatro buques más del mismo tipo que deberán entrar en servicio operacional los próximos años.

Buques más grandes y potentes son las fragatas del proyecto 22350 y el crucero prototipo, es el portaaviones "Almirante Gorshkov", cuya construcción comenzó en 2006, y se planea entrará en servicio en 2011. En 2009, tuvo lugar el acto de puesta de quilla la segunda fragata de esta clase, con el nombre de "Almirante Kasatonov".

En lo que respecta a los submarinos Diésel para la flota rusa la situación no marcha del todo bien. Las pruebas del submarino prototipo del proyecto 677, iniciadas en 2006, no han finalizado todavía, lo que retarda la fabricación de otros sumergibles de esta clase (actualmente, en astilleros se construyen dos submarinos más) y su incorporación en los arsenales de la armada.

La poca cantidad de buques en construcción adquiere más relevancia si se tiene en cuenta que Rusia tiene cuatro flotas separadas por distancias notables: la del Báltico, del Norte, del Pacífico y del Mar Negro, así como de la Flotilla del Caspio, y cada una de ellas necesitan buques nuevos.

Las Flotas del Norte y del Pacífico desarrollan misiones operativas de cobertura oceánica, incluidas las misiones de los submarinos portadores de misiles balísticos intercontinentales. La dotación de estas dos Flotas con armamento y material moderno es de primordial importancia.

Ante la situación actual, es evidente que la adquisición de buques nuevos para la armada de ninguna forma compensa el vacío que se produce con los buques retirados del servicio activo tras caducar su periodo de vida útil.

En consecuencia, reviste especial importancia la necesidad de modernizar los buques y submarinos existentes para prolongar su periodo de utilización con la incorporación de equipos y armamento moderno.

Situaciones similares existe en otras instituciones de las FFAA de Rusia.

Los informes sobre la incorporación de nuevas unidades de combate para el servicio operacional destinado a esas instituciones a menudo solo disimulan la crítica situación que existe en materia de dotación de la Fuerzas Armadas con nuevos equipos de guerra.

Para superar esta situación es necesario poner en marcha una política unificada, coherente y con recursos suficientes. Antes que todo, en el marco teórico, Rusia debe adoptar una nueva doctrina militar y a partir de sus postulados, dar una respuesta concreta a los sistemas de armamentos y a la cantidad que necesitan sus FFAA.

Esas cantidades no deben ser un secreto sino que deben ser objeto de debate público, como ocurre en los países miembros de la OTAN que regularmente publican los denominados "pronósticos de defensa", donde se analiza las posibles amenazas y se establece la futura configuración de sus fuerzas armadas.

A partir de esas premisas, debe ser aprobado un nuevo programa nacional para la fabricación de armamentos que compagine los suministros de nuevos modelos y la modernización de los equipos existentes en proporciones adecuadas a las necesidades del Ejército.

El programa de fabricación de armamento debe ser sometido a actualizaciones y revisiones sistemáticas con tal de ajustar el desarrollo de las Fuerzas Armadas a las nuevas circunstancias y condiciones.

Los contratos de fabricación deben tener el respaldo material correspondiente, es decir, empresas industriales modernas y la financiación adecuada. En las condiciones actuales, este último requisito es el más difícil de cumplir, pero si no se cumple, será mayor la degradación de las FFAA de Rusia.

Y finalmente, una de las condiciones primordiales para la modernización de las FFAA es la voluntad del gobierno ruso que debe ser directa y firme. Este tipo de posturas tienen un efecto más fuerte que las recientes declaraciones sobre el reforzamiento de la Flota del Báltico para responder contra los Patriot de EEUU en Polonia.

Grècia demana que no s'oblidi la lliçó de l'Holocaust

El primer viceministre d'Exteriors de Grècia, Dimitris Drutsas, ha demanat que no s'oblidi la lliçó de l'Holocaust, en un comunicat emès avui amb motiu del Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust. "La sang que va vessar la població jueva d'Europa en una terrible tragèdia, quedarà per sempre en la nostra memòria", va subratllar el diplomàtic grec en el document dedicat al 65è aniversari de l'alliberament per les tropes soviètiques del camp de concentració d'Auschwitz Birkenau, en territori polonès.
El vicecap de la diplomàcia grega va recordar que molts jueus grecs van ser deportats i assassinats a Auschwitz. Segons diversos càlculs, l'Holocaust va costar la vida a més de tres quartes parts de la comunitat jueva al país balcànic que comptava amb 80.000 persones, essent la de Tesalònica la comunitat ashkenazi més gran del món, exterminada pels nazis quasi totalment.

367 d'aquests ashkenazis de Tesalònica van ser portats a Espanya en dos trens, gràcies a les gestions personals d'un diplomàtic espanyol, esssent desprès utilitzat pel règim franquista publicitàriament. Alguns grecs, que van intentar donar aixopluc als seus conciutadans jueus, van ser reconeguts posteriorment amb el títol de "Justos entre les Nacions" per la Institució israeliana per al Record dels Màrtirs i Herois de l'Holocaust, Yad Vashem.

"Milions d'homes i dones no van sobreviure per a veure el dia de l'alliberament. Alguns sí que ho van aconseguir i bastants d'ells continuen vius per transmetre'ns el seu testimoni dels extrems als quals pot arribar l'existència humana", va assenyalar Drutsas.

Després que l'Exèrcit Roig va alliberar als supervivents d'Auschwitz, es va saber que en aquest camp van ser exterminats milions de persones, sobretot jueus. Entre les víctimes d'Auschwitz també hi havia polonesos, gitanos i militars soviètics presoners de guerra.

Grecia pide que no se olvide la lección del Holocausto
El primer viceministro de Exteriores de Grecia, Dimitris Drutsas, pidió que no se olvide la lección del Holocausto, en un comunicado emitido hoy con motivo del Día Internacional de Conmemoración de las Víctimas del Holocausto.

"La sangre que derramó la población judía de Europa en una terrible tragedia, quedará para siempre en nuestra memoria", subrayó el diplomático griego en el documento dedicado al 65 aniversario de la liberación por las tropas soviéticas del campo de concentración de Auschwitz Birkenau, en el territorio polaco.

El vicejefe de la diplomacia griega recordó que muchos judíos griegos fueron deportados y asesinados en Auschwitz. Según diversos cálculos, el Holocausto costó la vida a más de tres cuartas partes de la comunidad judía en el país balcánico que contaba con 80.000 personas.

Algunos griegos que intentaron dar cobijo a sus conciudadanos judíos, fueron reconocidos posteriormente con el título de "Justos entre las Naciones" por la Institución israelí para el Recuerdo de los Mártires y Héroes del Holocausto, Yad Vashem.

"Millones de hombres y mujeres no sobrevivieron para ver el día de la liberación. Algunos sí lo lograron y bastantes de ellos siguen vivos para trasmitirnos su testimonio de los extremos a los que puede llegar la existencia humana", señaló Drutsas.

Después de que el Ejército Rojo liberó a los supervivientes de Auschwitz, se supo que en ese campo fueron exterminados millones de personas, sobre todo judíos. Entre las víctimas también figuraban polacos, gitanos y militares soviéticos prisioneros de guerra.

La rusa RKK Energiya projecta remolcador espacial de propulsió nuclear

L'empresa aeroespacial russa RKK Energiya es proposa reduir dues o tres vegades els costos del llançament de satèl·lits a l'òrbita geostacionària, desenvolupant un remolcador espacial de propulsió nuclear, va declarar el cap d'aquesta entitat, Vitali Lopota, durant la seva intervenció en el marc de les Lectures d'Astronàutica In Memoriam de Serguei Koroliov. El projecte oferiria també l'oportunitat de triplicar o fins quintuplicar la massa de les càrregues transportades a l'òrbita i permetria a Rússia facturar 4,2 mil milions de dòlars cap al 2020, el que equivaldria a un 60% del mercat global de serveis del transport espacial . El 2008, la participació de Rússia en aquest mercat s'avaluava al voltant del 30%, o dos mil milions de dòlars.

Enginyers de RKK Energiya calculen que el futur remolcador tindrà un pes d'entre 7 i 40 tones. La seva vida operativa serà de 10-15 anys.

Lopota va recordar també que la seva empresa està disposada a desenvolupar per al 2020 el projecte d'un remolcador per a la recollida i el reciclatge de ferralla espacial, iniciativa que reportaria a Rússia dividends anuals de tres mil milions de dòlars, o el 25% de les guanys totals en un mercat en procés de formació.

Empresa rusa RKK Energiya se propone desarrollar remolcador espacial de propulsión nuclear
La empresa aeroespacial rusa RKK Energiya se propone reducir dos o tres veces los costes del lanzamiento de satélites a la órbita geoestacionaria desarrollando un remolcador espacial de propulsión nuclear, declaró el jefe de esta entidad, Vitali Lopota, durante su intervención en el marco de las Lecturas de Astronáutica Serguei Koroliov In Memoriam.

El proyecto ofrecería también la oportunidad de triplicar o hasta quintuplicar la masa de las cargas transportadas a la órbita y permitiría a Rusia facturar 4,2 mil millones de dólares hacia 2020, lo que equivaldría a un 60% del mercado global de servicios del transporte espacial. En 2008, la participación de Rusia en este mercado se evaluaba en torno al 30%, o dos mil millones de dólares.

Ingenieros de RKK Energiya calculan que el futuro remolcador tendrá un peso de entre siete y 40 toneladas. Su vida operativa será de 10-15 años.

Lopota recordó también que su empresa está dispuesta a desarrollar para 2020 el proyecto de un remolcador para la recogida y el reciclaje de chatarra espacial, iniciativa que reportaría a Rusia dividendos anuales de tres mil millones de dólares, o el 25% de las ganancias totales en un mercado en proceso de formación.

Universitari siberià intenta suïcidar-se després de suspendre

Un jove de la ciutat siberiana de Kemerovo va sobreviure després de llançar-se al buit des d'un pont de més de deu metres d'alçada, en un intent de suïcidi després de suspendre un examen, va informar una portaveu del servei d'emergències local. Pel que sembla, l'universitari, de 19 anys, va decidir acabar amb la seva vida després de ser suspès, per la qual cosa va saltar a la superfície congelada del riu Tom, des d'un antic viaducte que té més de deu metres d'alçada. Segons la funcionària, els pares del jove van avisar al servei d'emergències, els efectius es van desplaçar al lloc dels fets i van descobrir que seguia viu. Un examen mèdic inicial va revelar que l'universitari tenia fractura oberta d'una tèbia, congelació de les mans i lesions cerebrals i va ser conduït a un hospital.

El dia 21 informàvem d'un altre cas de doble intent de suïcidi d'un altre siberià que, després de llançar-se d'un vuitè pis i reintentar-ho al tren, va sobreviure també amb una cama trencada. D'això es dedueix la ineptitud dels siberians per al suïcidi i que el seu punt feble són les cames?
Ah, l'estepa! Molt bons els polvorons, tovarich!

Universitario intenta suicidarse tras reprobar examen en Siberia
Un joven de la ciudad siberiana de Kémerovo sobrevivió tras arrojarse al vacío desde un puente de más de diez metros de altura, en un intento de suicidio tras reprobar un examen, informó una portavoz del servicio de emergencias local. Al parecer, el universitario, de 19 años, decidió acabar con su vida tras ser suspendido en un examen, por lo que saltó a la superficie congelada del río Tom, desde un antiguo viaducto que tiene más de diez metros de altura.
Según la funcionaria, los padres del joven avisaron al servicio de emergencias cuyos efectivos se desplazaron al lugar de los hechos y descubrieron que seguía vivo.

Un examen médico inicial reveló que el universitario tenía fractura abierta de una tibia, congelación de las manos y lesiones cerebrales y fue conducido a un hospital.

El dia 21 informamos de otro caso de doble intento de suicidio de otro siberiano que, tras tirarse de un octavo piso y al tren, sobrevivió también con una pierna rota. De ello se deduce la ineptitud de los siberianos para el suicidio y que su punto débil está en las piernas?
¡Ah, la estepa!¡Muy buenos los polvorones, tovarich!

Llet de conilla transgènica contra malalties cardiovasculars

Científics holandesos han descobert que la llet de conilla genèticament modificada podria tenir efectes positius per a afectats per malalties cardiovasculars. Una granja holandesa cria els animals modificats genèticament per incloure un gen humà i el contingut d'una proteïna, l'inhibidor C1. La proteïna C1 ajuda a controlar les inflamacions en el cos, de manera que baixos nivells de la mateixa poden ser perjudicials per a la salut. Fins ara aquesta proteïna s'extreia de la sang humana i de la d'altres animals, però resulta molt cara i, a més, comporta riscos d'infeccions víriques com el de la SIDA o el CJD, que és la variant humana de l'anomenada malaltia de les vaques boges: l'encefalopatia espongiforme bovina o Síndrome de Kreutfel-Jacobs.

La llet de conilla modificada, provada en uns 200 pacients, ajudaria, segons els seus descobridors, a combatre el rebuig en trasplantaments d'òrgans i per a la regeneració dels teixits danyats després d'un vessament cerebral, infarts i accidents de trànsit, a més de servir per tractar certs trastorns hereditaris del sistema immunològic, com el angioedema, causat per la manca de C1.

"Hi ha una gran demanda d'aquest producte i nosaltres podem produir a baix cost en quantitats il.limitades", assenyala Sijmen de Vries, director executiu de Pharming, la companyia biotecnològica que porta a terme el projecte.Per Hilary Longhurst, immunòloga de l'hospital Barts de Londres: "Aquesta teràpia transformarà la vida dels pacients". Aquesta llet genèticament modificada espera rebre llum verda dels reguladors sanitaris europeus i, d'aprovar-se, es comercialitzaria a final d'any.

El febrer de 2009 es va anunciar que 200 exemplars de cabres genèticament modificades, criades en una granja de Massachusetts sota "estrictes condicions de seguretat", eren la nova "farmàcia" per a pacients amb un rar trastorn de coagulació congènit. Per primera vegada, l'agència del medicament americà (FDA) va autoritzar un fàrmac extret de la llet d'aquests animals de laboratori.

Batejat com Atryn pel seu fabricant (GTC Biotherapeutics Inc's), és un antitrombòtic que s'aplica als pacients amb deficiència hereditària d'antitrombina, incapaços de fabricar aquesta proteïna sanguínia que preveu i evita la formació de coàguls. Per suplir el seu dèficit, s'administra per via intravenosa la proteïna obtinguda de la llet del bestiar, amb l'ADN modificat per produir-la.

Leche de coneja transgénica contra enfermedades cardiovasculares

Científicos holandeses han descubierto que la leche de coneja genéticamente modificada podría tener efectos positivos para afectados por enfermedades cardiovasculares. Una granja holandesa cría los animales modificados genéticamente para incluir un gen humano y el contenido de una proteína, el inhibidor C1.

La proteína C1 ayuda a controlar las inflamaciones en el cuerpo, por lo que bajos niveles de la misma pueden ser perjudiciales para la salud.

Hasta ahora esa proteína se extrae de la sangre humana y de otros animales, pero resulta muy caro obtenerla y conlleva el riesgo de infectarse con virus como el del SIDA o el CJD, variante humana de la llamada enfermedad de las vacas locas: la encefalopatía espongiforme bovina o Síndrome de Kreutfel-Jacobs.

La leche de coneja modificada, probada en unos 200 pacientes, ayudaría, según sus descubridores, a combatir el rechazo en trasplantes de órganos y para la regeneración de los tejidos dañados tras un derrame cerebral, infartos y accidentes de tráfico, además de servir para tratar ciertos trastornos hereditarios del sistema inmunológico, como el angioedema, causada por la falta de C1.

"Hay gran demanda de este producto y nosotros podemos producirlo a bajo coste en cantidades ilimitadas", señala Sijmen de Vries, director ejecutivo de Pharming, la compañía biotecnológica que lleva a cabo el proyecto.

Transformará la vida de los pacientes

Para Hilary Longhurst, inmunóloga del hospital Barts de Londres, "esta terapia transformará la vida de los pacientes". Esta leche genéticamente modificada espera recibir luz verde de los reguladores sanitarios europeos y, de aprobarse, se comercializaría a final de año.

En febrero de 2009 se anunció que 200 ejemplares de cabras genéticamente modificadas, criadas en una granja de Massachusetts bajo "estrictas condiciones de seguridad", eran la nueva "farmacia" para pacientes con un raro trastorno de coagulación congénito. Por primera vez, la agencia del medicamento de EEUU (FDA) autorizó un fármaco extraído de la leche de estos animales de laboratorio.

Bautizado como Atryn por su fabricante (GTC Biotherapeutics Inc's), es un antitrombótico que se aplicará a los pacientes con deficiencia hereditaria de antitrombina, cuyo organismo es incapaz de fabricar esta proteína sanguínea (la antitrombina) que previene la formación de coágulos. Para suplir su déficit, se administrará por vía intravenosa la proteína obtenida de la leche del ganado , cuyo ADN ha sido modificado para producirla.

FAVB: Escola d'adults pública, gratuïta i de qualitat

La Mesa d’Educació de Persones Adultes i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona es van reunir per parlar de la reorganització que planifica el Consorci d’Educació de Barcelona dels centres i aules de formació de persones adultes de la ciutat. Totes dues entitats valoren positivament que es faci aquesta reorganització per tal de dotar la ciutat de centres de formació de persones adultes que donin resposta a les necessitats de la població del segle XXI. Per aquest motiu estan disposades a col·laborar amb les seves aportacions en aquesta reorganització.

Però els moviments que ha fet el Consorci fins ara no van en la línia del que hauria de ser aquesta reorganització. El tancament d’una escola al mes de juliol de 2009, AFA Consell de Cent, el trasllat d’una altra escola a les instal·lacions de l’Institut Sant Martí de Provençals, AFA la Verneda, i la suspensió del trasllat del CFA Palau de Mar al recinte de l’Escola Industrial no són les millors maneres de començar aquesta reorganització.

Per aquest motiu, la Mesa i la FAVB impulsaran un manifest per tal de reclamar al consorci el tipus d’escola que volem, que ha de ser pública, gratuïta, de qualitat, d’accés a tota la ciutadania i que ofereixi tots els ensenyaments que necessita la ciutadania de formació bàsica.