dijous, 31 de gener de 2013

Dos informes cal·ligràfics sostenen que la lletra sembla la de l'extresorer

Dos informes cal·ligràfics, un sol·licitat per la cadena Ser i un altre per Telecinco sobre la lletra que apareix en els documents comptables publicats avui per El País, coincideixen que sembla la mateixa lletra que la del extresorer del PP Luis Bárcenas. Tots dos afirmen que és molt similar a la que consta en alguns documents del procediment que se segueix a l'Audiència Nacional pel cas Gürtel, i que semblen escrits realitzats per la mateixa persona.

"La divisió de perícia cal·ligràfica de la Societat Espanyola de Grafología, després de confrontar els documents dubitados de la primera pàgina publicats per EL PAÍS i els indubtables que obren en el sumari d'un informe previ verbal", assenyala el primer dels informes, "salvant un examen exhaustiu dels originals coetanis i un cos d'escriptura, arriben a la conclusió que hi ha moltes coincidències gràfiques que fan sospitar que han estat realitzats per la mateixa mà".

La Societat Espanyola de Grafologia comparar la lletra dels documents del diari amb una carta escrita per Bárcenas de data 9 març 2009 ortorgando un poder de representació.

Segons la cadena Ser, Carlos Belda García Fresca, perit cal·lígraf dels tribunals assegura que hi ha "molts trets coincidents, inicis, finals, formes de tancar les lletres, que coincideixen plenament en tota la seva execució, inclinació, mida, fins i tot pressió." Tot això és el que ens permet veure que tots dos escrits provenen de la mateixa mà", assegura el perit.

En Telecinco, una grafòloga examinar aquesta mateixa carta de 2009 signada per Luis Bárcenas i, de l'altra, els assentaments comptables publicats. "Comparant es descarta que sigui una imitació de la lletra de l'extresorer", segons la cadena de televisió. "Excepte en les capçaleres dels seients, la resta té la mateixa lletra", afirma.

La Fiscalia demana al jutge que reclami a Hisenda els ingressos a l'estranger de Pujol fill

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat al jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz que sol·liciti a Hisenda un informe amb els ingressos a l'estranger de Jordi Pujol Ferrusola, el fill de l'expresident de la Generalitat que suposadament va blanquejar diners a Andorra, Londres, Mèxic i Argentina, segons la denúncia presentada per la seva exparella contra ell i membres de la seva família.

Segons ha informat el ministeri públic en un comunicat al que cita Efe, ha demanat en concret un informe sobre si Pujol Ferrusola ha presentat una declaració tributària especial i que faciliti qualsevol altra informació que refereixi l'existència de percepció de rendes obtingudes fora del territori nacional, com a persona o jurídica.

Anticorrupció ha remès aquest escrit després que el passat dia 17 l'exparella de Pujol Ferrusola ratifiqués a l'Audiència Nacional la seva denúncia per suposat blanqueig de diners contra el fill de l'expresident català, a qui va dir haver vist transportar Andorra en motxilles grans quantitats de diners en bitllets de 500 euros.

El magistrat li va prendre declaració a instància de la secció tercera de l'Audiència, que entenia que les dades aportades per la dona en la seva declaració davant la policia eren "significatius de òbvies imputacions delictives a Pujol Ferrusola i membres de la seva família". El jutge Ruz va haver d'acceptar així la declaració de l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola després d'haver arxivat la causa, en entendre que no era un òrgan competent en la investigació.

Presumptes delictes de blanqueig de capitals

La petició ara de la Fiscalia suposa un impuls a la investigació contra el fill de l'expresident autonòmic, ja que el ministeri fiscal entén que la denúncia de la dona podria suposar la comissió de fets delictius per part de Pujol Ferrusola.

María Victoria Álvarez Martín va denunciar a la policia el passat mes de desembre diversos viatges entre els anys 2006 i 2008 a Andorra, Londres, Mèxic i Argentina i, respecte als del primer país, va explicar que la seva exparella va portar al maleter del seu cotxe grans quantitats de diners en bitllets de 500 euros.

Sobre els viatges a Mèxic, es va referir a inversions en la construcció d'un hotel i negocis de gestió de casinos i, pel que fa a Londres, va indicar que va participar en una reunió com a possible inversora d'una empresa de telecomunicacions.

Segons va exposar la Fiscalia després de la declaració policial, aquests fets "són representatius de dades o indicis que, de poder ser concretats o ampliats, permetrien una investigació penal per presumptes delictes de blanqueig de capitals i/o delictes contra la Hisenda pública".

Els nens de la crisi

Cada vegada més espanyols, italians i grecs estan arribant a Alemanya. Deixen la seva pàtria per buscar una vida millor en temps de crisi. Però pels nens, aquesta mudança implica el desafiament d'aprendre un nou idioma. Són enginyers, economistes o informàtics d'Europa del Sud, que estan arribant cada vegada en major número a Alemanya des del 2012. "Els pares busquen una feina que els doni l'oportunitat de començar una nova vida. Empreses com Siemens els contracten per un o dos anys", explica Ilse Köckenberger, l'encarregada d'integració d'immigrants a l'escola Eichendorff a Erlangen.

Nou país, idioma desconegut

El sistema escolar a Espanya: cada vegada amb menys recursos

Mentre els pares treballen, els nens els toca estudiar un idioma desconegut i conèixer una nova cultura. Alguns d'ells van a "Übergangsklassen", que són cursos de transició a l'escola regular, amb un èmfasi en l'ensenyament de l'idioma germànic. Els nens tenen entre deu i 16 anys i com a màxim es queden dos anys fins que s'integren als cursos mixtos. "Els nens no parlen ni entenen res d'alemany quan arriben. No poden comunicar-se amb el seu entorn. És per això que necessiten i volen aprendre alemany ràpidament", explica Janina Suhr, entrenadora de Teach First, una organització de caràcter social.

Nova onada d'immigració

El primer semestre del 2012 van arribar més de 306.000 estrangers a Alemanya, el que equival a un augment de 24 per cent en comparació a l'any anterior. Les raons per deixar la pàtria són diverses: manca d'ocupació, una situació d'atenció mèdica precària o un sistema educatiu desgastat per les retallades econòmics. És per això que d'Espanya, Grècia i Portugal van arribar al voltant de 32.700 persones el 2012: un augment de 64,4% respecte al 2011.

Un llarg camí: aprendre alemany com escolar immigrant

I aquest augment planteja nous reptes per al sistema educatiu alemany. La idea de cursos com les "Übergangsklassen" és donar-los a tots els nens la mateixa oportunitat de rebre una bona educació. "Els nois volen integrar i aprendre al màxim, i això independentment del grau d'educació de les seves famílies", explica Ilse Köckenberger.

Però no en totes les escoles hi ha recursos per crear aquests cursos. La professora d'alemany Judith Boos explica que la vostra escola els nens immigrants han de saltar a aigua freda, però, això sí, sempre recolzats amb classes particulars d'alemany. "En moltes escoles falten els diners per crear alguna cosa així i també falten professors que puguin ensenyar alemany com a llengua estrangera", explica.

Lliçó de la crisi

La seva escola és una de tantes que no té capacitats pròpies per adaptar-se al augment d'escolars sense coneixement d'alemany, tot i que els nens estan altament motivats a aprendre i integrar-se. "La majoria dels nois i després d'un any es canvia als cursos regulars", explica Ilse Köckenberger. "Ells van aprendre de les experiències dels seus pares i estan conscients que l'educació és el primer i gran pas en direcció a una vida estable i segura", diu l'alemanya.

Cal esperar que el sistema educatiu germànic se segueixi adaptant a aquesta situació, perquè els nens de la crisi no es quedin sense veu.

La Diputació de Barcelona dóna suport a la declaració de sobirania amb PSC i PP en contra

La Diputació de Barcelona ha aprovat aquest dijous una moció de suport a la declaració de sobirania del Parlament amb els vots a favor de CiU, ICV-EUiA i ERC, i en contra del PSC i el PP, mentre que ha desestimat una moció socialista sobre el dret a decidir que només ha comptat amb l'aval del PSC, l'abstenció d'ICV-EUiA, i el rebuig de la resta.

Ambdues mocions han inclòs els textos ja votats a la cambra catalana i, en declaracions als periodistes després del ple provincial, el líder del PSC, Pere Navarro, ha confiat que el grup socialista de l'Ajuntament de Barcelona també voti en contra de la declaració de sobirania aquest divendres al ple municipal.

En el ple de la Diputació dels grups han expressat el que vénen dient els partits en els últims dies, de manera que Jordi Portabella (ERC) veuria "un error imperdonable" que no s'exerceixi el dret a decidir, Àlex Mañas (ICV-EUiA ) ha apostat per una consulta amb o sense acord del Govern i Joan Carles Garcia Cañizares (CiU) ha defensat que el món local també es posicioni.

La votació ha suposat una ruptura de la unitat de govern de la Diputació que formen CiU i PP, just quan es preveu la fi d'aquesta aliança en la corporació, i el popular Alberto Villagrasa ha retret que es creï un escenari d'inestabilitat jurídica i política , i ha afirmat que no li agradaria tenir a "un president de la Generalitat antisistema" per celebrar una consulta al marge de la llei.

Pel PSC ha intervingut el vicepresident cinquè i expresident de la Diputació, Antoni Fogué, que s'ha mostrat a favor del 'dret a decidir' però dins del marc legal, que considera que no és inamovible, ha afegit que els socialistes aposten per la sobirania compartida en "un model federal", i ha demanat una acció consensuada del món local davant les reformes que s'acosten.

Els socialistes han votat tots a una, que Navarro ha atribuït al fet que tots els diputats del PSC presents "tenien molt clar el que havien de votar", i ha afegit que si algú hagués volgut votar individualment ho hauria d'haver fet saber, pel que fa que hi hagi intervingut Fogué, ho ha justificat amb que ell ja ho va fer al Parlament.

Els implicats en els papers secrets de Bárcenas

Nou material informatiu amb què alimentar la indignació ciutadana davant la corrupció política. La comptabilitat interna del PP reflecteix pagaments periòdics a tota la cúpula del partit, així com a constructors (tres d'ells imputats en el cas Gürtel), entre 1990 i 2009, quan van ser tresorers Álvaro Lapuerta i Luis Bárcenas. Qui va cobrar sobres de Bárcenas? Quant? Aquesta es la llista completa de polítics i empresaris en els papers secrets de Bárcenas:

Mariano Rajoy. El president del Govern apareix amb anotacions de quantitats sempre iguals: pagaments trimestrals o semestrals que sumaven 25.200 euros a l'any, segons els comptes manuscrites de Bárcenas publicades per El País. Comencen el 1997 (quan eren en pessetes: 2.1000.000 semestrals o 1.050.000 trimestrals) i estan anotades fins al 2008, com publica El País.

María Dolores de Cospedal. L'actual secretària general apareix amb dos apunts el 2008: 7.500 euros al trimestre.

J. M. En els dos primers mesos de 1990 i en dos mesos de 1997 apareixen pagaments a aquestes sigles. "Saldo inicial (lliurament RN). Ingrés 8 [milions de pessetes], saldo 8", diu una anotació de 1990. Segons El País, aquestes R. N. farien referència a Rosendo Naseiro, anterior tresorer del PP.

Ángel Acebes. Mateix import que Rajoy: 6.300 euros trimestrals.

Jaime Mayor Oreja. Mateix import que Rajoy i Acebes: 6.300.

Rodrigo Rato. Lliuraments de 6.850 euros al trimestre.

Javier Arenas. 9.900 euros al trimestre.

Francisco Álvarez-Cascos. Com Arenas, 9.900 euros trimestrals.

Pilar del Castillo. Llavors ministra d'Educació. Una lliurament el 2004 de 6.000 euros. Més endavant figura una altra de 3.000 euros.

Ana Palacio, llavors ministra d'Exteriors. Una lliurament el 2004 de 6.000 euros. L'exministra s'ha posat en contacte amb El HuffPost per desmentir aquesta informació recollida per El País: "És fals que jo rebés diners del senyor Bárcenas. No he tingut mai relació personal alguna amb el senyor Bárcenas i mai he rebut diners del Partit Popular per cap concepte".

Federico Trillo, llavors responsable de l'àrea jurídica del PP. Es van anotar al seu nom pagaments de 3.000 a 36.000 a llarg de diversos anys.

Pedro Arriola, assessor de presidents del PP i encarregat d'estudis demoscòpics. De 100.000 a 161.000 euros. El País indica que Arriola subratlla que mai va tenir contacte amb el tresorer i que des de 1990 va facturar al PP diferents quantitats anuals pels seus serveis.

Federico Jiménez Losantos. Dues aportacions al portal d'internet Libertad Digital, propietat del periodista, per 36.100 euros el desembre de 2004.

N'hi ha Prou, organització basca contra el terrorisme. Pagament de 3.005 euros el 2002.

Una ajuda a una vídua d'un regidor del PP assassinat per ETA. 18.000 euros el 2001.

DONACIONS D'EMPRESES EN ELS PAPERS DE BÁRCENAS


Luis del Rivero (apareix amb el seu nom o com L. del R.). 120.000 euros el 2004 (llavors era vicepresident de Sacyr Vallehermoso) i amb 260.000 euros el 2006 (ja president de la constructora), segons els papers als quals ha tingut accés El País.

J. M. Villar Mir (podria fer referència a Juan Miguel Villar Mir, president OHL). Figuren en els comptes a què ha tingut accés El País tres ingressos el 2004, 2006 i 2008, de 100.000, 180.000 i 250.000 euros.

José Mayor Oreja. Germà de Jaime Mayor Oreja-llavors ministre de l'Interior-i president de FCC. Dos pagaments de 90.000 i 75.000 euros el 2008.

Mercadona. La companyia figura com pagador de 90.000 i 150.000 euros en pagaments el 2004 i 2008. Com postil El País, tots aquests noms i companyies han negat, oficialment o mitjançant portaveus, haver efectuat donacions al PP.

Juan Cotino, de l'empresa valenciana de serveis Sedesa i imputat en Gürtel. Se li atribueix un ingrés de 200.000 euros al PP. El pagament està anotat l'11 de març de 2004.

Pablo Crespo, ex número dos de la trama empresarial de Francisco Correa i imputat en Gürtel. Se li atribueix un pagament de 21 milions de pessetes el 1999.

Alfonso García Pozuelo, propietari de Constructora Hispànica i imputat en Gürtel. Sis lliuraments d'entre 18.000 i 30.000 euros.

Quantitats des províncies i comunitats autònomes: Pagaments entre 18.000 i 30.000 euros en els comptes del PP arribats de "Galícia (OC)", "De Màlaga", "la Rioja" i "Palència".

La informació també fa referència a altres anotacions del tipus "Vestits Mariano" (9.100 euros el 2006), "corbates president" (667 euros el 2006) o "Vestits MR" (11.020 euros el 2008).

EUiA demana la dimissió de Rajoy pel cas Bárcenas i avançament d’eleccions

El coordinador general d’EUiA i diputat al Congrés diu que “no es poden demanar sacrificis constants i creixents a la ciutadania quan aquells que ho demanen s’han enriquit de manera irregular; això és inadmissible i inaguantable. Rubalcaba exigeix ​​a Rajoy que expliqui davant els ciutadans si va cobrar sobresous.

Davant les darreres informacions sobre el cas Bárcenas publicades en un diari nacional i que impliquen al mateix Mariano Rajoy com un dels càrrecs del PP que han rebut sobresous durant anys en el seu partit, el coordinador general d’EUiA i diputat al Congrés, Joan Josep Nuet, ha demanat avui la dimissió del president del Govern espanyol i l’actuació de la justícia per esclarir la presumpta doble comptabilitat del PP. Nuet ha anat més enllà en considerar que cal l’avançament d’eleccions generals.

“Les mesures d’austeritat i les retallades aplicades pel Govern del PP queden absolutament deslegitimades, no es poden demanar sacrificis constants i creixents a la ciutadania quan aquells que ho demanen s’han enriquit de manera irregular; això és inadmissible i inaguantable, la situació reclama dimissió i avançament electoral”, ha sentenciat el dirigent d’EUiA i diputat a les Corts.

Rubalcaba exigeix ​​a Rajoy que expliqui davant els ciutadans si va cobrar sobresous

El secretari genereral del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha demanat al president del Govern, Mariano Rajoy, que comparegui davant els ciutadans per explicar si ha cobrat o no supòsits sobresous en negre "perquè aquest cas l'afecta a ell", en referència a la informació publicada avui per El País sobre una suposada comptabilitat manuscrita dels extesoreros del PP amb pagaments a membres de la cúpula del PP, i en la qual figuraria Rajoy.

Per la seva banda, la portaveu del PSOE al Congrés, Soraya Rodríguez, ha dit avui que és "gravíssim" el que publica El País.

Des de les files socialistes, el secretari general del partit a Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha defensat que dels polítics "s'ha de saber tot, excepte els temes de salut i d'alcova" i ha "demanat respostes excepcionals per a una situació que considera excepcional".

IU: "La bomba Bárcenas ha estat activada"

El coordinador general d'IU, Cayo Lara, ha assegurat que si és cert que hi va haver un repartiment de sobresous durant anys entre dirigents del PP, el president del Govern i del PP, Mariano Rajoy, hauria de dimitir immediatament i convocar eleccions generals.

Així mateix, Lara ha assegurat en el seu compte de Twitter que la "omertà" (llei del silenci) al PP "ha fallat" i la "bomba de Bárcenas" ha estat activat.

"Després de la informació d'El País" la omertà "ha fallat i la bomba de Bárcenas que ahir vam dir a Rajoy ha estat activada", assegura Lara en referència al silenci que s'imposa a les organitzacions mafioses.

Precisament, en la sessió de control de dimecres al Congrés, Lara va advertir al president del Govern, Mariano Rajoy, que la "bomba de Bárcenas" li podia esclatar al Govern en qualsevol moment si no adoptava mesures contra la corrupció.

Per la seva banda, el seu company del grup parlamentari de l'Esquerra Plural Joan Coscubiela ha comentat a Twitter que qui ha filtrat els papers de Bárcenas "sembla haver calculat la intensitat de la bomba". "Es refereixen a anys que, d'haver delictes, haurien prescrit", denúncia en un tuit.

ERC: "La cova d'Alí Babà existeix"

Per la seva banda, el diputat d'ERC al Congrés Alfred Bosch ha reclamat aquest dijous una comissió d'investigació general sobre la corrupció política a tot l'Estat, "des del últim regidor de poble fins el monarca espanyol i la Casa Reial", i ha explicat que està intentant "consensuar" la seva petició amb altres grups.

Després de defensar que "no tots els polítics" estan a la cova d'Alí Babà ", ha argumentat que la" cova d'Alí Babà existeix "i que tots són" responsables de netejar per salvar el funcionament democràtic i l'ètica política".

Preocupació internacional per l'atac israelià a Síria

El ministre d'Afers Exteriors rus diu que els atacs aeris d'Israel a Síria "violarien la Carta de l'ONU". Segons han manifestat a "The New York Times" funcionaris nord-americans que han parlat en condició d'anonimat, els avions van bombardejar un comboi que traslladava modernes armes de defensa antiaèria de la milícia Hizbollah cap al Líban. Israel va informar als Estats Units sobre l'atac, va afegir el diari en base a aquestes fonts. El govern sirià va informar dijous que avions israelians havien bombardejat un centre d'investigació militar al districte de Jamraiya.

El primer atac aeri israelià en territori sirià des de 2007 va generar la preocupació que la guerra civil al país pugui estendre a la regió, segons "The Washington Post".

Rússia ha expressat avui la seva "profunda preocupació" per les versions sobre un atac israelià a Síria: "Si es confirma la informació, estaríem davant atacs no provocats sobre objectius d'un Estat sobirà, cosa que viola greument l'Estatut de l'ONU i és inadmissible, independentment dels motius per justificar".

Els atacs contra objectius en un país sobirà són "inacceptables, sigui quin sigui el motiu pel qual es produeixen". Prèviament, funcionaris nord-americans havien confirmat als mitjans l'atac israelià amb míssils contra un comboi de transport d'armes prop de Damasc.

"Moscou ha rebut amb una profunda preocupació les informacions sobre l'atac de les forces aèries d'Israel a instal·lacions sirianes pròximes a Damasc", assenyala un comunicat del Ministeri rus d'Afers Exteriors i afirma que Rússia està intentant de manera urgent "aclarir tots els detalls d'aquesta situació".

Un o dos objectius

El govern sirià va informar dijous que avions israelians havien bombardejat un centre d'investigació militar al districte de Jamraiya, a la província de Rif Damasc, causant la mort de dos empleats. Israel no ha comentat ni desmentit l'atac ni l'objectiu.

Anteriorment, fonts diplomàtiques occidentals a Israel havien assegurat que l'objectiu de l'atac havia estat un comboi militar prop de la frontera entre Síria i Líban. Les autoritats libaneses van ser les primeres a advertir de la violació del seu espai aeri per part de caces israelians.

Hizbollá acusa Israel de formar part de la "conspiració internacional"


Segons el New York Times, el grup libanès Hizbollah ha acusat aquest dijous a Israel de formar part d'una "conspiració" internacional contra Síria, després de l'atac de la seva força aèria en territori sirià. El bombardeig deixa clar que del que es tracta és de destruir Síria i al seu Exèrcit, per trencar "l'eix de la resistència", va afirmar en un comunicat el partit xiïta. L'organització radical islàmica ha exigit a la comunitat internacional i als països àrabs que condemnin a Israel.

Síria va acusar dimecres a la nit a la força aèria israeliana d'haver bombardejat un centre d'investigació militar prop de Damasc. Funcionaris del govern dels Estats Units van confirmar l'atac dels israelians. Segons el "New York Times", els trets van estar dirigits contra un comboi d'armes antiaèries d'última generació que havien de ser lliurades a la milícia de Hizbollah al Líban. Israel no ha fet fins ara comentaris sobre això.

El Tribunal de la UE confirma la sanció a Espanya per irregularitats en la construcció de l'AVE

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha confirmat aquest dijous les sancions per un total de 33,6 milions d'euros imposades per la Comissió Europea (CE) a Espanya a causa de les irregularitats detectades en diversos contractes públics de la construcció de les línies del AVE entre Madrid i Barcelona, ​​i en el de Llevant -tots ells signats entre 1999 i 2002 durant el govern d'Aznar-. Les sancions imposades per la Comissió consisteixen en la retirada de part dels Fons de Cohesió que es van concedir per aquestes obres.

En dues sentències publicades aquest dijous, el Tribunal de Luxemburg rebutja els recursos presentats pel govern del PP a Madrid contra dues decisions de Brussel·les de 2010 i 2011, en les que va reduir els Fons de Cohesió assignats a Espanya per incomplir la normativa europea de contractació pública en diverses infraestructures ferroviàries.

Les irregularitats es van cometre en diversos trams de la línia d'AVE Madrid-Barcelona, ​​així com en el subtram La Gineta-Albacete pertanyent al nou accés ferroviari d'alta velocitat cap a Llevant.

La primera sentència es refereix a les irregularitats detectades en molts dels contractes públics dels trams Madrid-Lleida i Lleida-Martorell, així com en els que van construir els accessos de l'AVE a Saragossa i en els del subtram esmentat del tren d'alta velocitat a Llevant. Aquestes irregularitats van portar a Brussel·les a reduir la seva aportació dels fons comunitaris en 31.320.000 d'euros.

El Tribunal de la UE ha acceptat els criteris de la Comissió Europea, que va denunciar que molts dels contractes-tots ells signats entre 1999 i 2002 durant el govern d'Aznar-es van modificar posteriorment per "afegir obres i serveis addicionals, sense convocatòria de licitació prèvia".

Modificacions importants de contractes públics "sense licitació prèvia"

En tots els casos, Espanya va recórrer amb els arguments que es tractava de modificacions dels contractes originals i que es van haver de realitzar per "qüestions imprevistes". Els trams de l'AVE Madrid-Barcelona es van veure afectats, entre altres coses, per l'aparició de problemes geològics del terreny que no s'havien contemplat en els projectes preparatoris de l'obra.

No obstant això, la Cort europea ha rebutjat aquests arguments. "Les especificacions tècniques que es van modificar no poden considerar accessòries, sinó que tenen una importància major, en la mesura que versen, en particular, sobre l'execució d'obres importants (execució de falsos túnels, d'un viaducte, aprofundiment de fonaments, reforç de les armadures dels blocs tècnics, ampliació de les obres de desguàs, etc.)", recorda la sentència del Tribunal de Luxemburg.

Afegeix que "Espanya no pot al·legar que l'obra que s'ha d'executar continua sent la inicialment prevista, és a dir, la línia de ferrocarril d'alta velocitat, ni que les prestacions objecte del contracte inicialment subscrit es van mantenir sense alteració essencial".

La segona sentència, relativa a diversos subtrams entre Lleida i Martorell adjudicats el 2001, és similar al tipus d'irregularitats denunciades per la Comissió Europea i en les conclusions del Tribunal de Justícia de la UE. En aquest cas, però, la reducció de fons europeus és menor: 2,72 milions d'euros.

En aquest cas, Espanya va argumentar que només es van modificar contractes, que "es diferencia de la contractació de prestacions addicionals", de manera que no exigeix ​​una nova licitació. La modificació dels contractes, explica l'Advocacia de l'Estat espanyol, "es produeix no a la fase d'adjudicació dels contractes, sinó en la d'execució d'aquests".

Però el Tribunal europeu rebutja també aquest argument perquè, diu, "l'entitat adjudicadora ha d'observar estrictament les regles que s'ha fixat, no només durant el procediment d'adjudicació, sinó, amb caràcter més general, fins a la finalització de la fase d'execució del contracte en qüestió".

A més, la Cort de Luxemburg al·lega, com a la primera sentència, que "les especificacions tècniques que es van modificar no poden considerar accessòries, sinó que tenen una importància major", ja que consisteixen en "l'execució de falsos túnels i d'un viaducte".

Segons el recurs d'Espanya, aquestes modificacions es van realitzar pel fet que es van superar els llindars de soroll previstos en el projecte, es va canviar el pla d'urbanisme de l'Ajuntament de Santa Oliva, va aparèixer més contaminació en el terreny a la prevista i es van revelar diferències en les condicions geotècniques del terreny.

En tots aquests casos, el Tribunal de la UE ha desestimat que aquests canvis es deguessin a imprevistos i apunta a deficiències en les fases de preparació del projecte de construcció de l'AVE.

Josep Valls (CiU), imputat per suborn i prevaricació

El primer tinent d'alcalde de Lloret de Mar i regidor d'Urbanisme quan Xavier Crespo (CiU) era alcalde, Josep Valls (CiU), va quedar ahir en llibertat però imputat per prevaricació i suborn. El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco va deixar-lo sortir amb càrrecs després de prestar declaració durant una hora pel cas Clotilde contra la xarxa de blanqueig de capitals de la màfia russa a Lloret.

El titular del Jutjat d'Instrucció núermo 6 de l'Audiència Nacional va acordar diverses mesures cautelars contra el regidor, com ara la retirada del passaport i la prohibició d'abandonar el territori espanyol sense el seu permís.
A Valls se'l va detenir dimarts a conseqüència de la declaració realitzada un dia abans pel presumpte líder de la xarxa de blanqueig de capitals, Andrei Petrov, qui hauria admès haver pagat dos viatges a Rússia a l'exalcalde i diputat al Parlament, Xavier Crespo, i hauria referit també com s'encarregava de patrocinar els equips locals de futbol i d'hoquei. De fet, Valls era el president del Club de Futbol de Lloret i, segons va arribar a informar la Sexta, la investigació del cas hauria revelat com Petrov pagava la nòmina de Valls com a president del club i la nòmina de la vicepresidenta del Club d'Hoquei, que és la dona de Crespo. El diputat autonòmic va negar aquest aspecte.

L'arrest de Valls es va produir abans de les vuit de la matí de dimarts i, en principi, sembla que respon a la seva condició de president del club de futbol durant els anys que va rebre un patrocini per part d'una empresa de Petrov, entre els anys 2007 i 2010. Immediatament després de la detenció, la Guàrdia Civil va escorcollar les oficines de l'entitat esportiva. L'actuació es va fer en presència del regidor, just després que l'haguessin detingut a casa de la seva mare.

La Fiscalia Anticorrupció indaga si aquesta esponsorització, de 10.000 euros al quadrimestre durant tres anys (90.000 euros en total) va servir en realitat per pagar a càrrecs de l'Ajuntament favors a Petrov.
El patrocini per part del rus de l'equip de futbol i també del d'hoquei (en aquest cas per 180.000 euros en tres anys) va coincidir en el temps amb la concessió a Petrov del 35% de la gestió d'un centre comercial que es va construir a l'antiga plaça de braus de Lloret, cosa que els investigadors consideren sospitós d'un delicte de suborn.

La de Valls és la darrera detenció que es produeix des que va arrencar l'operació Clotilde divendres passat i ja són vuit les persones arrestades: el presumpte capitost de la màfia russa a Lloret, Andrei Petrov, el seu cunyat i mà dreta Konstantin Mischanin, el pare de Petrov, Boris, l'arquitecta de la població, Pilar Gimeno i la seva germana Teresa, la secretària de Petrov, Jessica Olguin, el president del Club d'Hoquei, Joan Perarnau, i el regidor Josep Valls.

La causa contra la màfia russa podria acabar passant al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) després que el jutge Velasco demanés dimarts la imputació de Crespo per prevaricació i ?suborn. No obstant, com que el diputat té condició d'aforat, haurà de ser el TSJC qui decideixi si hi ha suficients indicis per imputar Crespo.

Precisament per aquesta raó, el magistrat de l'Audiència Nacional, es troba preparant una exposició motivada amb les raons per les quals s'hauria de prendre declaració al diputat autonòmic pels delictes de suborn i prevaricació.
Els arrestats estan acusats de blanquejar més de 56 milions d'euros en dos anys en negocis de tota mena a Catalunya, a través d'una xarxa d'empreses vinculades a Semion Mogilevitxh, un dels deu delinqüents més buscats per l'FBI.

L'altre imputat

Està previst que demà declari a l'Audiència Nacional un altre ciutadà rus imputat, que no ha estat detingut, per descriure quina relació tenia amb la xarxa de Petrov. Es tracta d'un individu que s'encarregava de les tasques de manteniment dels immobles que Petrov havia tenia en propietat a la vila de Lloret.

Codina va viatjar a Moscou de 2009 a 2012 pagat per Lloret Turisme

Després de l'enrenou generat pels viatges de l'exalcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo (CiU) a Moscou, en relació amb les empreses del cap de la trama mafiosa investigada en l'Operació Clotilde, Andrei Petrov, els vincles amb la cúpula de CiU creixen continuament. El cap de l'oposició, Marc Fuertes (Millor), ja va acusar dimarts l'actual alcalde de Lloret, Romà Codina (CiU), d'haver viatjat a fires de Turisme a Moscou convidat per Petrov.

L'Ajuntament de Lloret va desmentir ahir aquestes afirmacions en un comunicat però reconeixentent -amb l'arrogància més descarada- que els viatges de diversió a Turismes i Viatges de Moscou (MITT) sempre havien estat pagats per Lloret Turisme, és a dir, per la ciutadania. Foto: Codina, a l'esquerra, al costat de Crespo.

Segons el comunicat del consistori, aquesta entitat de promoció turística de Lloret va acreditar mitjançant un certificat que Romà Codina va assistir a les fires de turisme MITT de Moscou entre els anys 2009 i 2012. En aquest certificat, s'exposa que totes les despeses generades per l'assistència dels tècnics i representants de l'Ajuntament, entre els quals se citen expressament les despeses de Romà Codina, van anar a càrrec del pressupost de la societat anònima municipal Lloret Futur, S.A., de la qual Lloret Turisme forma part. L'Ajuntament també recorda que els comptes dels exercicis en els quals es van fer aquests viatges van ser aprovats per tots els consells d'administració i assemblees generals de la societat.

Per la seva banda, l'ara alcalde, Romà Codina, ja va manifestar dimarts que sí que havia viatjat a Rússia però que sempre ho va fer com a membre de la direcció operativa de l'entitat Lloret Turisme, que va ser qui es va fer càrrec dels costos del viatge.

Aquest aclariment va arribar després que el cap de l'oposició, Marc Fuertes, l'acusés de participar en viatges a Rússia, unes visites a les quals, segons el regidor del Millor, hauria estat convidat per Petrov. Fuertes es preguntava "què hi feia el regidor d'infraestructures en una fira de turisme?" en les visites que es van fer a la capital russa als anys 2009 i 2010.

La darrera fira de turisme de Moscou a la qual va assistir l'Ajuntament de Lloret es va celebrar el mes de març de 2012. Entre els representants del consistori lloretenc que hi van assistir hi havia Romà Codina, i també el regidor de Turisme, Jordi Orobitg, en un viatge en el qual es van fer trobades amb els principals operadors turístics russos i dels països d'Europa de l'Est, segons ells, però que no ha portat pas cap benefici a la ciutat.

Els papers de Bárcenas demostren els sobresous del PP

Els dirigents del Partit Popular han negat repetidament que cobressin cap sobresou de mà de l'ex-tresorer del partit Luis Bárcenas però avui El País publica la documentació de la comptabilitat interna que gestionaven Bárcenas i el també ex-tresorer Álvaro Lapuerta, entre el 1990 i el 2009, que demostra que hi va haver pagaments periòdics, trimestrals o semestrals, a tota la cúpula del partit, incloent l'actual president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal i antics dirigents com Álvarez-Cascos, Mayor Oreja i Acebes.

Aquesta comptabilitat secreta s'estructura en tres apartats: les aportacions de diners que alguns empresaris feien al PP en concepte de donatius, amb la data de l'aportació, l'origen i la quantitat aportada; un altre apartat de la sortida de diners, de pagaments, amb la data en què es van, la quantitat i el destinatari. I un altre apartat és el saldo final dels moviments de diners.

Cada any una part dels diners rebuts es reservava per a ingressar-los al Banc de Vitòria, que el 2003 fou absorbit pel Banesto. El cas és que només s'ingressava una part dels diners rebuts, i si la resta de donatius no es va arribar a declarar mai ens trobaríem davant d'un possible cas de finançament irregular del partit.

25.000 euros anuals a Rajoy

A més dels pagaments a Rajoy i a Cospedal, també consten cobraments per part de Rodrigo Rato i Jaime Mayor Oreja durant els anys en què van ser vice-secretaris del partit, i els secretaris generals Francisco Álvarez-Cascos, Javier Arenas i Ángel Acebes.

Rajoy apareix en les anotacions des del 1997 fins al 2008, amb pagaments semestrals de 2.100.000 pessetes, o trimestrals de poc més d'un milió de pessetes. I a partir del 2002 passaven a ser de 12.600 euros semestrals o 6.300 trimestrals. És a dir, 25.200 euros anuals.

Rato cobrava 6.850 euros trimestrals, però els pagaments més grans anaven a parar a Javier Arenas i a Álvarez-Cascos, amb 9.900 euros trimestrals. María Dolores de Cospedal va cobrar dues vegades, dos trimestres, 7.500 euros cada trimestre.

La publicació d'aquesta documentació arriba unes setmanes després d'haver-se publicat que Bárcenas pagava sobresous a dirigents del partit en diner negre. Els dirigents del PP sempre ho han negat.

Les donacions

La comptabilitat que gestionava Bárcenas no té a veure amb els fons rebuts pel PP de part de l'estat dins del finançament públic dels partits. Al contrari, mostra les donacions privades d'empresaris i companyies constructores. És el cas de Luis del Rivero, que va pagar 120.000 euros el 2004, quan era vice-president de Sacyr Vallehermoso, i 260.000 euros el 2006, quan ja era president. També hi ha ingressos de Juan Miguel Villar Mir, president d'OHL, amb tres ingressos, de 100.000, 180.000 i 250.000 euros el 2004, 2006 i 2008. Més donatius: el de José Mayor Oreja, president de FCC Construcción i germà de l'ex-ministre, va pagar 90.000 i 75.000 euros en dos pagaments el 2008. I Mercadona apareix fent dos pagaments, el 2004 i el 2008, de 90.000 i 150.000 euros. Segons El País, tots ells han negat, malgrat el que diu la documentació, haver fet cap donatiu al Partit Popular

Entre els donants, hi consten tres encausats en el cas Gürtel. Pablo Crespo, ex-número dos de la trama corruptiva, va pagar el maig del 1999 vint-i-un milió de pessetes; Alfonso García Pozuelo, propietari de la Constructora Hispánica, va fer sis pagaments d'entre 18.000 i 30.000 euros; i Juan Cotino, de l'empresa Sedesa, va fer un ingrés de 200.000 euros el 2004.

dimecres, 30 de gener de 2013

Assessor de Mursi: "L'Holocaust és un mite inventat pels EUA"

"El mite de l'Holocaust és una indústria que va inventar la intel·ligència dels EUA amb l'objectiu de destruir la imatge d'Alemanya durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), així va informar el dimarts la cadena nord-americana de notícies Fox News, citant l'alt assessor Fathi Shihab-Eddim (foto), del president egipci Mohammad Mursi.

Aquestes declaracions les ha realitzat Fathi Shihab-Eddim, assessor del president de Mursi, qui té la facultat de nomenar els editors de diaris estatals.

Segons ell, la intel·ligència del país nord-americà ha maquineado aquesta mentida per justificar la guerra i la destrucció massiva en contra de les instal·lacions militars i civils dels poders de l'eix, i especialment per atacar Hiroshima i Nagasaki amb la bomba atòmica.

Segons la seva opinió, els supòsits sis milions de jueus assassinats pels nazis (tal com proclamen les autoritats israelianes i nord-americanes) simplement es van traslladar a Amèrica del Nord.

No es tracta de la primera negació de l'Holocaust per part dels responsables egipcis, ja que amb data anterior, Ahmed Ezz El-Arab, subsecretari del partit egipci Wafd, havia llançat declaracions semblants.

Al juliol de 2011, en ​​una entrevista al diari nord-americà The Washington Times, Ahmed Ezz El-Arab va qualificar l'Holocaust de mentida: "Els sionistes continuen presentant-se a la llum d'una nació cruelment perseguida durant la història a mans dels europeus, una excusa de la qual es valen com a forma de xantatge emocional. Això, lamentablement, és comprat pels europeus que tracten de compensar pel "Holocaust", un tema inflat i es polític en el forat dels sionistes".

Sionisme i Nazisme, una aliança d'interessos (1)

Isaac Shamir va ser membre del Lehi d'Abraham Stern, aliat a Hitler i el nazisme amb l'objectiu d'empènyer als hebreus a l'emigració a Palestina.

El Sionisme i el Tercer Reich per Mark Weber:

A principis de 1935, un vaixell de passatgers amb destinació a Haifa, a Palestina salpà del port alemany de Bremerhaven. La seva popa portava el nom de "Tel Aviv" en hebreu, mentre una bandera amb l'esvàstica estava ondejant sobre el seu pal. I encara que el vaixell pertanyia a un sionista, el capità era un membre del Partit Nacional Socialista. Molts anys després, un passatger a bord d'aquest vaixell va recordar aquesta associació com un "absurd metafísic". Absurd o no, es tractava d'un quadre d'un capítol poc conegut de la història: La col.laboració a gran escala entre el sionisme i el Tercer Reich de Hitler.

Sionisme i Nazisme, una aliança d'interessos: El Lehi de Stern i Shamir (2)

Quan els britànics van conquerir l'Orient Mitjà en 1917, van crear dos estats, el primer anomenat "Palestina" va ser en una àrea que inclou el modern Israel, la Ribera Occidental i Gaza, i Jordània. La segona etapa anomenada "Mesopotàmia" es va fer de diverses regions otomanes al voltant de Bagdad. Més endavant va ser retitulat "l'Iraq".

Mandat de La Lliga de les Nacions

Després de la Primera Guerra Mundial, la Lliga de les Nacions assignà formalment el mandat de Palestina al Regne Unit, amb l'aprovació dels termes de la Declaració Balfour i, a més, va exigir la creació d'una Agència Independent de jueus que administraria els afers jueus a Palestina. Gran Bretanya va signar uns tractats addicionals amb els EUA (que no es va unir a la Lliga de les Nacions Unides) en què els EUA van aprovar els termes del mandat.

L'Agència Jueva va ser administrada per un consell de 224 representants, la meitat elegits pel Congrés Sionista i la meitat per jueus (no només els sionistes) en diversos països. L'Agència va concedir permisos d'immigració (el nombre de permisos va ser fixat pels britànics) i va distribuir els fons donats per hebreus a l'estranger.

Contaminar i "escalfar el clima", més barat que mai

Llançar a l'atmosfera tones d'emissions contaminants de CO2 té ara el preu més baix des que les indústries europees es regeixen pel comerç d'emissions organitzat pels seus lacais del PP a Brusel.les. Mentre els seus governs neoliberals fan campanyes de ecofeixisme i "responsabilitzen" als ciutadans de la seva mínima part de residus -per les que paguen al comprar-los i en taxes i impostos diversos cops-, l'oligarquia empresarial contamina a preu de saldo.

Aquest sistema assigna a les grans indústries drets d'emissió anuals, comercialitzables, de manera que no els necessitin els compren a les indústries més virtuoses que no han esgotat la seva assignació de tones d'emissió de CO2.

La novetat ara és que el preu de l'aire net s'ha desplomat fins a nivells inusitats. El sistema de comerç d'emissions (un dels grans instruments derivats del protocol de Kyoto "contra el canvi climàtic" -no contra la pol-lució ambiental- i que no compleix ningú) viu, per això, un dels seus moments més crítics. És una d'aquelles situacions que fan qüestionar -als qui no ho havien fet o el defensaven- la seva 'eficàcia' com a eina per retallar les emissions de CO2 que afecten greument a la salut.

El preu dels drets europeus per emetre unitats de CO2 a les indústries arriba aquesta setmana els 3,98 euros per tona, de manera que es va situar en els seus nivells més baixos des que es va introduir aquest mercat, obligatori des del 2008 per les grans indústries que generen CO2 (siderúrgia, tèrmiques, cimenteres, vidres, paper, rajoles...).

La raó principal d'aquest descens dels preus és "que segueix havent molts excedents de drets d'emissió de CO2, l'oferta es manté, mentre que la demanda ha baixat per la crisi econòmica", segons assenyala Ismael Romeo, director de la borsa de CO2 Sendeco2, una societat que es dedica a la gestió de drets d'emissió de diòxid de carboni (CO2). Com la producció industrial és menor, es genera menys activitat i es provoquen menys emissions, de manera que no tenen necessitats d'acudir al mercat per proveir-se de les unitats emeses en excés (respecte al assignat).

El preu dels certificats, per terra


De la mateixa manera, els crèdits de CO2 adquiribles fora de la UE corresponents als certificats de reducció d'emissions (CERs) s'han desplomat a 0,19 cèntims. (Aquests certificats procedeixen d'inversions en desenvolupament net en països en desenvolupament, i estan avalats per l'ONU).

El preu dels drets d'emissió es va mantenir durant molt de temps en uns 7 euros per tona, i el mercat esperava que el seu preu es recuperés i s'elevés a partir de les mesures que havia anunciat la Unió Europea per intervenir sobre el preu i acostar-lo a nivells "útils" des del punt de vista d'eficiència del mecanisme. Aquestes mesures apuntaven a la possibilitat que la Comissió Europea retardés la subhasta d'una part dels drets que s'assignen a la indústria, per provocar la seva escassetat a curt termini i generar un augment de preus.

Necessitat d'elevar el preu

Cal tenir en compte que una de les pretensions de la política comunitària és que el comerç de drets situï el seu preu en uns 20 euros la tona, tot això amb la finalitat que les indústries es vegin motivades i/o forçades a recórrer a fórmules que redueixin en origen les seves emissions (és a dir, en les pròpies plantes industrials: amb tecnologies netes, fonts renovables) i així mitigar la contaminació.

"No obstant això, la UE no ha pogut fins ara adoptar aquestes mesures a causa de la negativa d'alguns estats, compradors de drets, a donar suport unes mesures que implicarien, per a ells, incrementar la seva factura en CO2. Conseqüentment, davant la inacció de la Comissió per a introduir les correccions esperades, el mercat ha reaccionat radicalment a la baixa", afegeix Ismael Romeo.

Sense comptar el sector aeri (recentment incorporat al sistema de comerç d'emissions), les 1.050 instal·lacions espanyoles subjectes al comerç d'emissions (tèrmiques, siderúrgia, cimenteres, vidre...) tenen assignats 150 milions de tones de CO2 a l'any. A tot Europa són 11.000 les instal·lacions afectades pel règim de comerç d'emissió, i tenen assignats 2.000 milions de tones de CO2 que contaminen lliurament perquè és més barat que posar mesures correctores. Mentre, el personal ha de reciclar a casa els seus 25 kgs anuals per no "escalfar el planeta".

Menys recaptació de les subhastes del previst

Mentrestant, la "pluja de milions" que el Govern del PP esperava aconseguir en fer pagar a les indústries pels drets d'emissió de CO2 (que fins ara aconseguien gratuïtament) fa figa. L'Executiu espanyol preveu obtenir aquest any la meitat dels diners que havia previst ingressar com recaptació per les subhastes dels drets d'emissió assignats anualment (que ja comencen a pagar les indústries).

No s'assolirà la quantitat de 1.000 milions d'euros anuals per aquest concepte, sinó només al voltant dels 450 milions, segons les noves estimacions de la directora de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, Susana Magre. Una altra cosa que encara no queda clara és a on es destinarà aquests diners, el que ha motivat una severa crítica del senat de CiU Pere Maluquer.

L’engany dels ecofeixistes de “On vas envàs”

Ecoembes S.A. i Ecovidrio S.A., les empreses espanyoles responsables del reciclatge de tot el que tirem al contenidor groc i verd respectivament, han engegat una campanya publicitària “destinada a fomentar el reciclatge” i que els ciutadans els hi facin la feina -que ja han pagat per a que es faci diverses vegades- pel morro. Els objectius reals d’aquestes dues empreses i els seus socis al govern fatxenda de CiU però, s’allunyen força d’aquest teòric objectiu: no hi ha medi ambient ans ecofeixisme d'un govern d'irresponsables immorals que fa negoci i vol fer responsable al ciutadà de la seva pròpia responsabilitat per allò que al mateix temps li cobra per tot arreu.

L'Hospitalet no treballarà amb els bancs que promoguin desnonaments

L'Ajuntament de l’Hospitalet deixarà de treballar amb les entitats financeres que promoguin desnonaments de la residència habitual de les persones empadronades a la ciutat. Així ho ha acordat el Ple municipal que va aprovar ahir per unanimitat (a excepció del PP que ha votat parcialment en contra) la moció presentada per ICV-EUiA, que demana que aquesta suspensió es mantingui fins que no es promulgui una nova normativa hipotecària.

Amb aquesta iniciativa es vol pressionar les entitats financeres perquè tinguin més sensibilitat amb aquelles persones que estan en perill de perdre el seu habitatge per no poder fer front al pagament de la hipoteca i que es troben en absoluta indefensió.

Aquest cessament d’operacions es realitzarà de forma immediata per a aquells productes financers que no estiguin subjectes a cap tipus de penalització en cas de rescindir el contracte.

L’Ajuntament també ha acordat demanar al jutge degà del partit judicial que faci arribar mensualment als serveis socials municipals una relació dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades dins de la legalitat vigent i assessorar els afectats pels processos d’execució hipotecària.

Adhesió al conveni per a la creació del Fons Social d’Habitatge


Paral·lelament, el Ple ha aprovat l’adhesió de l’Ajuntament de L’Hospitalet al conveni per a la creació del Fons Social d’Habitatge, entre els ministeris de Foment, d’Economia i de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, la FEMP, la Plataforma del Tercer Sector, el Banc d’Espanya i 32 entitats de crèdit.

L’objectiu del conveni és posar una bossa de 6.000 habitatges arreu de l’Estat propietat de les entitats de crèdit en règim de lloguer a disposició de persones desallotjades del seu habitatge habitual per impagament del préstec hipotecari i que es trobin en situació de vulnerabilitat social.

Els contractes de lloguer seran per dos anys prorrogables a un tercer, i una quota mensual de 150 a 400 euros, amb un límit màxim del 30% dels ingressos totals de la unitat familiar. L’Oficina Municipal d’Habitatge s’encarregarà de portar a terme les tasques derivades de l’adhesió al conveni, en col·laboració amb els serveis socials municipals.

Palma canvia el nom de la rambla de ducs de Palma

L'Ajuntament de Palma ha decidit retirar el nom de la rambla de "Els Ducs de Palma", un dels seus principals passejos, que tornarà a denominar-se "La Rambla" com antigament, per "respecte a l'opinió ciutadana" després de constatar la "indignació" dels palmesans en relació amb el cas Nóos i el Palma Arena.

Així ho ha anunciat aquest dimecres el portaveu de l'equip de govern de l'Ajuntament de Palma, Julio Martínez (PP), que ha insistit que aquesta decisió es va prendre fa diversos dies i no té res a veure amb la situació processal del duc de Palma, Iñaki Urdangarin, en el cas Nóos, ni amb la fiança de 8,1 milions que ha imposat el jutge que instrueix el cas.

L'equip de govern entén que el canvi del nom del carrer és "una demanda generalitzada" dels palmesans. "Amb els esdeveniments dels últims dies hem pogut constatar la indignació dels ciutadans de Palma perquè s'ha manifestat públicament una conducta poc exemplar i una falta de consideració cap al títol (duc de Palma) i nom de la nostra ciutat", ha explicat Martínez.

Martínez ha indicat que l'alcalde de Palma, Mateu Isern, per "lleialtat institucional" ha comunicat d'aquesta decisió a la Casa Reial, que ha mostrat el seu respecte cap a l'autonomia municipal.

Aquesta iniciativa de recuperar el nom original de "La Rambla" va ser rebutjada en el ple municipal fa un any davant la proposta de la coalició municipal del Partit Socialista de Mallorca-Iniciativa Verds-Entesa per Mallorca, que la tornarà a presentar mitjançant una moció al plenari del proper 31 de gener.

"La Rambla" va passar a denominar la rambla de "Els Ducs de Palma" el 23 de març de 1998.

El passat cap de setmana la Casa Reial va suprimir l'espai dedicat a Urdangarin de la seva web oficial.

EU: “Si imputen García Revenga, que imputen també a la infanta que va rebre milers d’euros de la trama Nóos”

El diputat d’Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds al Congrés, Ricardo Sixto ha declarat hui, arran de la imputació del secretari de les infantes, Carlos García Revenga, que “cada dia que passa es fa més complicat entendre per què tothom que va participar, amb més o menys implicació, en la trama Nóos està imputat mentre la infanta Cristina no, quan aquesta va rebre en un compte bancari abundants fons públics desviats presumptament pel seu marit i l’entramat d’evasió de fons”.

Citat com a imputat el secretari de les Infantes

El jutge José Castro ha citat com a imputat a Carlos García Revenga (foto), secretari de les infantes, que va ser membre del patronat i tresorer de l'Institut Nóos. Revenga està citat a declarar el pròxim 23 a l'1 del migdia, just després d'Iñaki Urdangarín. García Revenga va fer públic el 22 de gener un comunicat declarant-se innocent en el cas Urdangarin i va anunciar que sol·licitaria comparèixer davant del jutge de Palma, José Castro: "Declaro la meva innocència respecte de les activitats que s'investiguen en l'esmentada causa", va afirmar.

Antifrau veu delictiu que Bagó utilitzés el consorci públic CSC per contractar el seu hòlding Serhs

L’Oficina Antifrau ha remès al Fiscal Superior de Catalunya un extens i demolidor informe en el que constata que Ramon Bagó podria haver comès els delictes de negociacions prohibides i revelació i ús d’informació privilegiada. Bagó hauria fet servir la seva posició a la presidència del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), públic, per adjudicar contractes al hòlding que ell mateix va crear, poseeix i presideix, el Grup Serhs. La revista ‘CafèambLlet’ va ser condemnada a 10.000 euros de multa per denunciar públicament aquests tractes de favor.

De fet, la CUP de Barcelona ja va denunciar el juny passat a Bagó per les presumptes irregularitats comeses al Centre Integral de Salut (CIS) Cotxeres Borbó, en què l'esmentat dirigent hauria pogut jugar un paper fonamental en l'adjudicació de negocis d'una entitat pública a empreses del seu hòlding Serhs. La denúncia va arribar després d’un informe de la Sindicatura de Comptes i de la informació apareguda en diversos mitjans.

En les més de 8.000 pàgines de l’informe d’antifrau es detalla que no tan sols es tracta d’una una qüestió administrativa per les incompatibilitats entre la seva presidència i càrrecs al CSC i a CSC,SA i alhora a Serhs, sinó que hi podria haver hagut delicte perquè es va produir un “lucre o benefici” derivat de l’àmplia activitat mercantil entre els consorcis públics i Serhs, amb un reguitzell de contractes, concessions, pròrrogues i actualitzacions de preus, algunes d’elles burlant la normativa contractual del sector públic. Entre aquests contractes consten la remodelació de la cuina dels hospitals de Calella i Blanes i la reforma de la cafeteria de l’Hospital de Calella, valorada en 2 milions d’euros, segons ABC. També en són mostra el contracte d’1,3 milions d’euros anuals per provisionar de menjar ambdós hospitals, diversos contractes del CIS Cotxeres Borbó o els contractes de gestió i explotación per part de Serhs de la cafeteria de l’Hospital Municipal de Badalona.

De fet, l’informe de l’Oficina Antifrau comença el 1998 quan Serhs comença a rebre els contractes d’aquesta cafeteria a través de Badalona Serveis Assistencials, que gestionava aquest hospital i d’altres centres assistencials. A més a més de diverses pròrrogues i concessions irregulars a diversos hospitals i centres de salut, l’informe també atribueix a Bagó, que va ser alcalde convergent de Calella, la seva població natal, entre 1979 i 1991, el delicte de negociacions prohibides i revelació i ús d’informació privilegiada. Aquest s’hauria produit en la constitució d’una societat d’economia mixta al Consell Comarcal del Maresme en la que va participar una societat filial del Grup Serhs. Es tracta de Sacalmser, SL, dedicada a la venda de begudes i explotació d’hotels que ràpidament, i sospitosa, va passar a dedicar-se exclusivament al transport i menjador escolar i acollida de nens a la sisena hora. Antifrau veu que Bagó es va beneficiar i conclou que és necessari investigar uns fets que podrien ser delictius.

De fet, el passat setembre es va acordar al Parlament de Catalunya l’elaboració i aprovació del pla de treball de la Comissió d'Investigació sobre la gestió en l'àmbit sanitari i les relacions entre el sector públic sanitari i les empreses. La comissió va pactar la declaración de Bagó, el conseller Boi Ruiz, l’exconsellera Marina Geli, Xavier Crespo, últimamente al punt de mira per les seves connexions amb la màfia russa i Josep Prat, qui va haver de dimitir com a president d’Innova per incompatibilitat de càrrecs.

Però el PSC i CiU es van tapar les vergonyes mútues i van vetar altres compareixençes que podien aportar més llum a aquestes irregularitats com les intervencions d’Albert Folia, expresident de la Junta del Patronat de la fundació privada de l’Hospital de Sant Pau, de Carles Pellicer, alcalde convergent de Reus, seu del grup Innova, de Jordi Serra i Maite Arqué, exalcaldes socialistes de Badalona i dels periodistes de la revista CafèambLlet. Finalment, l’avançament electoral va deixar la comissió en via morta.

Segons informacions publicades per El País i la revista CafèambLlet, el Grup Serhs hauria obtingut, en els darrers deu anys, uns 50 milions d’euros en contractes adjudicats pel CSC. De fet, la revista va ser qui va destapar les incompatibilitats i connexions fraudulentes entre les empreses privades de Ramón Bagó i Josep Prat i el Consosrci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i el Consorci Sanitari de La Selva i el Maresme i van dirigir pregutes al president de la Generalitat Artur Mas.

Com a tota resposta d’aquestes investigacions al llarg de dos anys, el primer que va rebre Cafè amb Llet va ser la demanda de Josep Maria Via, assessor del president i membre del consell assessor del CSC, com Bagó, per haver estat esmentat al minut 2:00 de la segona part del vídeo “El major robatori de la història de Catalunya”. Via demanava originalment 20.000 euros i la jutgessa els va imposar una multa per la meitat del que Via demanava.

La demanda de Via no és l’única persecució que ha tingut Cafè amb Llet. La primera reacció de les administracions públiques va ser vetar la distribució de la revista gratuïta a tots els espais públics sanitaris de La Selva i el Maresme, com l'hospital de Blanes.

Xavier Crespo, exalcalde de Lloret de Mar, va amenaçar amb denunciar la publicació i fa uns mesos un vídeo fet per la revista on es denunciava l’existència d’un informe fet per auditors de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, que detallava gravíssimes irregularitats comeses als hospitals públics de Blanes i Calella va deixat d’estar disponible a la xarxa. Algú havia denunciat que el vídeo tenia continguts “difamadors” i Youtube va prohibir la seva reproducció a l’estat espanyol.

Imputat Jaume Camps, de CiU, en el cas Palau

El titular del Jutjat d'Instrucció 30 de Barcelona, ​​que instrueix el cas del saqueig del Palau de la Música per part del seu expresident Fèlix Millet i la seva mà dreta Jordi Montull i el finançament il·legal de CDC, ha citat a declarar el 19 de febrer, com a imputat, a l'exdiputat de CiU Jaume Camps.
80.

Camps va aparèixer en un document trobat al Palau de la Música, relacionat amb un pagament de la constructora Ferrovial, que va ser lliurat al juliol de 2010 als diputats de la comissió parlamentària que va investigar la possible deriva política del 'cas Palau', tot i que CiU i PSC es van negar que comparegués en aquesta comissió.

Es tracta d'un document manuscrit en què apareix el nom de l'exdiputat seguit de "Pagament 105.000m. Ferrovial" i, just a sota, "autopista", en el mateix document -que no portava cap capçalera- van aparèixer també una sèrie de xifres mecanografiades. En concret les xifres són les següents: "105.000 euros = (17.470.530.000 ptes)", "El 4% = 4.200.000 euros (698.821.000 ptes)" i "FOC 1,5% = 1.575.000 euros (262.058.000 ptes)".

Explicacions de Camps

En un comunicat enviat aquest mateix dia, l'exdiputat de CiU Jaume Camps va donar explicacions sobre la seva relació i cobraments de part de Millet, i va assegurar que havien estat exclusivament per a la defensa i representació jurídiques derivades d'encàrrecs professionals. Va assegurar que tots els cobraments percebuts corresponien "sense excepció" a minutes d'honoraris professionals.

Camps treballa com advocat des de 1967 i va compaginar l'advocacia amb el seu exercici com a diputat al Parlament-des de 1980 fins 2005 - i com a membre del Consell Consultiu de la Generalitat des de 2005 a 2009. Els encàrrecs professionals de Millet a Camps es van prolongar durant més de 20 anys, essencialment focalitzats en la dècada dels

L'Audiència dubta que suprimir l'extra sigui constitucional

L'Audiència Nacional té dubtes sobre la constitucionalitat de la supressió de la paga extraordinària als funcionaris, decidida pel Govern de Mariano Rajoy. El dubte sobre la constitucionalitat de la mesura aprovada pel Govern es basa en el caràcter retroactiu que es va donar a la mateixa i exposa que pot vulnerar el que disposa l'art. 9.3 de la Constitució que "garanteix la irretroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals", segons assenyala en la providència.

Així ho exposa en una providència sobre un conflicte col·lectiu en què dóna deu dies a les parts perquè es pronunciïn sobre la pertinència d'acudir davant el Tribunal Constitucional a plantejar el conflicte: "Tenim dubtes sobre la constitucionalitat de l'art. 2 del Reial decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat", assenyala l'escrit.

L'escrit de la sala social explica que la mesura adoptada pel Govern de Rajoy "estableix la reducció de retribucions en les quanties que correspongui percebre al mes de desembre de 2012 com a conseqüència de la supressió de la paga o gratificació extraordinària" i assenyala que aquesta es fa "sense cap excepció respecte de la part que ja s'hagués meritat a la data de la seva entrada en vigor, el 15 de juliol de 2012".

Així, apunta que "ens plantegem la possibilitat que la mateixa estigui vulnerant que disposa l'art. 9.3 de la Constitució ", ja que la" norma suprimeix el dret dels treballadors a percebre quanties ja meritades ", de manera que, en la seva providència, la sala expressa els seus" dubtes sobre el seu ajust constitucional ".

Agressió d'un regidor de PxC al ple de Gramenet

Plataforma per Catalunya continua causant incidents a Santa Coloma de Gramenet, on té tres regidors a l'ajuntament. Un d'ells, Juan Gómez Montero (al centre de la foto), es va encarar amb un grup d'antifeixistes que duien cartells amb el lema 'Fora feixistes de Santa Coloma' en el ple de dilluns, i va agredir una de les manifestants. L'agredida va denunciar els fets a la comissaria de la policia local i va acompanyar la denúncia d'un informe mèdic de l'hospital de l'Esperit Sant. Juan Gómez Montero ja fou condemnat per agredir un veí el 2011.

Com que no hi havia lloc en els bancs per al públic, els activistes es van concentrar just a l'entrada de la sala de plens. Gómez Montero havia marxat un moment del ple i, quan hi tornava a entrar, es va encarar amb ells. Els va dir que no li feien por, va arrencar un dels cartells que duien i va empènyer una de les manifestants. Agents de la policia local van haver d'intervenir. La batllessa, Núria Parlon (PSC), no va intervenir de cap manera, i ho va justificar després a Twitter dient que, com que els incidents eren fora de la sala de plens no li corresponia d'actuar, i que ja va ser la policia qui ho va fer.

Després del ple, i arran de les crítiques a l'agressió, el regidor de PxC va continuar insultant i amenaçant gent que havia assistit al ple, a membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i regidors d'ICV-EUiA.

Justament dilluns l'Audiència Provincial de Barcelona va desestimar l'apel·lació a la sentència condemnatòria a Gómez Montero per agredir un veí de Santa Coloma el dia de la presa de possessió dels regidors de l'ajuntament, després de les eleccions municipals del 2011.

En el mateix ple, un altre regidor de PxC, Esteban Escribano Saavedra, va prometre el càrrec. Escribano és nou regidor de la formació xenòfoba i feixista i substitueix Luis Muñoz, que va deixar el càrrec al ple del mes de desembre. Muñoz ja havia substituït un altre regidor dimissionari, l'ex-candidat Sergio Palomo. El nou regidor va ser cap de llista de la formació feixista Democracia Nacional a Lleida a les eleccions espanyoles del 2008 i també va ser candidat d’aquest partit a les eleccions municipals del 2007.

Plataforma per Catalunya té 67 regidors a Catalunya. Santa Coloma és un dels municipis on en té més, tres concretament.

Correus reconeix els dies d'assumptes propis i addicionals de vacances

CCOO venia exigint, des de la publicació del Decret del PP en matèria de permisos, per la regulació específica de Correus, que aquest no havia d'afectar a Correus i l'empresa ha garantit que el personal funcionari i laboral gaudirà l'any 2013 dels 6 dies d'assumptes particulars i dels dies addicionals de vacances.

El 29 de gener s'ha celebrat la Comissió de Temps de Treball. Correus ha manifestat que valorarà totes les al·legacions presentades, entre elles les de CCOO, que posteriorment remetrà el document definitiu, amb les propostes assumides, encara que ja avança, que tenen poca capacitat de maniobra.

CCOO ha presentat més propostes entre les quals es troben, entre d'altres, ampliar al màxim els rurals que lliurin els dissabtes i fixar una reunió específica per abordar el tema del libraje de dissabtes per a la resta de col·lectius.

CCOO ha manifestat que hi ha marge per aconseguir que tampoc afecti els dies addicionals per antiguitat (que ara intenten vincular els de l'EBEP quan només tenen a veure amb aquells en el nom, ja que la resta de funcionaris de l'Administració porten gaudint des de 2007 i els funcionaris de Correus, per primera vegada el 2012).

El jutge demana imputar Crespo per prevaricació i suborn

Prevaricació i suborn. Aquests són els dos delictes que el magistrat de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco, demanarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imputi a l'exalcalde de Lloret i actual diputat al Parlament per CiU, Xavier Crespo, per tal que pugui ser interrogat en relació amb l'operació Clotilde contra la màfia russa, endegada per la Guàrdia Civil divendres passat i que ahir, amb la detenció del primer tinent d'alcalde de la localitat selvatana, Josep Valls, acumula vuit persones arrestades.

Està previst que en els propers dies el magistrat enviï al TSJC una exposició raonada amb els indicis que obren a la causa contra Crespo i on està previst que qualifiqui els fets com a possiblement constitutius dels delictes de prevaricació i suborn. La situació es produeix perque l'exalcalde és actualment diputat al Parlament i, per tant, es tracta d'un aforat, cosa que implica que haurà de ser la sala Civil i Penal del TSJC la que decideixi si l'interroga.

Ahir mateix, el titular del Jutjat d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional va enviar un escrit al Parlament per tal de demanar que acredités la condició d'aforat de l'exalcalde, cosa que va fer de forma immediata. Aquesta confirmació és el que motivarà que els propers dies el magistrat enviï a l'alt tribunal autonòmic els indicis relatius a Crespo per tal que l'interrogui.

La decisió del jutge arriba tan sols un dia després de les declaracions dels principals imputats en el cas: el suposat cap de la màfia russa a Lloret, Andrei Petrov, la seva mà dreta, Konstantin Mischanin, l'arquitecta Pilar Gimeno i la seva germana Teresa, el president del club d'hoquei, Joan Perarnau i el pare de Petrov, Boris. La secretària de Petrov, Jessica Olguin, va declarar dissabte.

I és que en les declaracions de dilluns, Andrei Petrov va reconèixer haver pagat a Crespo dos viatges a Moscou. El polític només en va admetre un explicant que, en aquella ocasió, el va realitzar per tal de comprovar la solvència de l'empresa que havia d'encarregar-se de construir un centre comercial en els terrenys de l'antiga plaça de braus del municipi. No obstant, Petrov va indicar que havia costejat un viatge a l'exalcalde i la seva família i un altre per participar en una fira de turisme.

Petrov també va assegurar que patrocinava el Club d'Hoquei i el Club de Futbol de Lloret quan l'Ajuntament li va adjudicar el 35% de la gestió del centre comercial construït a la plaça de braus. Un patrocini que està essent investigat per la Fiscalia Anticorrupció per tal d'esbrinar si els 10.000 quadrimestrals desemborsats durant tres anys van servir per pagar a càrrecs de l'ajuntament amb l'objectiu d'aconseguir favors.

En aquesta línia, la cadena de televisió la Sexta informava dilluns que Petrov hauria admès haver pagat a Crespo per tal d'assegurar-se adjudicacions. Informava la cadena que la Guàrdia Civil havia trobat a casa del rus el document on registrava la comptabilitat i on apareixien els pagaments per valor de 360.000 euros a l'exalcalde i el regidor d'Urbanisme, Josep Valls. No oblidava mencionar la cadena de televisió que la investigació posava de manifest que ambdós polítics l'obligaven a pagar la nòmina de la dona de Crespo, vicepresidenta del Club d'Hoquei, i la de Valls com a president del futbol.

Kontuz! denuncia que el conseller Iñigo Alli va organitzar els viatges de luxe de Caixa Navarra

L'Associació de Consumidors i Usuaris Kontuz! ha desvetllat detalls dels viatges de luxe a capitals europees que Caixa Navarra va obsequiar a empresaris, consellers i executius de l'entitat. Segons denúncia, l'actual conseller de Polítiques Socials de l'Executiu navarrès, Iñigo Alli, també va tenir part en ells, com a directiu de l'empresa Viálogos. Imatge en la qual es veu al conseller Iñigo Alli i a l'ex director general de CA Enrique Goñi, en el viatge a París.

Kontuz! ha desvetllat en un comunicat que l'actual conseller de Polítiques Socials del Govern de Nafarroa, Iñigo Alli, que va substituir a Jesús Pejenaute, va tenir part en els viatges a capitals europees que Caixa Navarra (CA) va obsequiar a més de 150 empresaris, consellers i executius de l'entitat i les seves parelles, ja que era directiu de l'empresa Viálogos. Alli va ocupar el lloc de Pejenaute després de la dimissió d'est arran de que Kontuz destapés un presumpte cas de blanqueig de diners en el qual estaria implicat quan era directiu de Caixa Navarra, en 2007.

L'Associació de Consumidors i Usuaris afirma tenir constància que la gerència de l'entitat va organitzar almenys un viatge a París el 18 de maig de 2007, altres tres a Londres i un a Berlín, en els quals hauria participat el conseller Alli. Per corroborar aquest extrem aporta una fotografia del viatge a la capital francesa, en la qual es veu a Alli al costat d'Enrique Goñi, entre uns altres.

Kontuz! desvetlla que en el viatge a París van participar un total de 155 convidats, «gratis i a tot drap». Citant com a font a persones que van estar presents, detalla que els participants es van allotjar en hotels de cinc estels, van menjar en «excel·lents restaurants» i van tenir «sopars de gala a costa dels beneficis de la caixa i dels interessos que sortien dels préstecs de la ciutadania navarresa».

Va ser en el viatge a París on la CA va contractar una vintena d'helicòpters perquè els 155 convidats sobrevolessin la ciutat. Un trajecte, segons Kontuz!, ve a costar uns 250 euros per persona, la qual cosa suposa uns 35.000 euros de cost per a tot el grup, al que caldria sumar les despeses d'avió, hotels, restaurants, mitjans de transport, entrades a llocs turístics...

Tots aquests viatges, indica l'associació, es van organitzar des de Viálogos, empresa de la CA en la qual era directiu Iñigo Alli i que va ser dirigida pel seu antecessor, Jesús Pejenaute.

Informació al jutjat

Kontuz! ha remès tota la informació que disposa sobre aquests viatges al jutjat en el qual va interposar la denúncia contra l'ex director general de l'entitat Enrique Goñi i l'expresident navarrès Miguel Sanz, que ha estat admesa a tràmit. L'associació entén que els tribunals «solament poden aclarir una part de l'ocorregut, la que afecta als possibles delictes» que van cometre, encara que recorda que «Goñi, Pejenaute, Odériz o Alli mai van ser els amos d'aquests diners que manejaven. Els propietaris del mateix eren els clients navarresos de la CA».

En el moment dels viatges, Miguel Sanz presidia l'entitat i Yolanda Barcina la Comissió de Control, per la qual cosa l'associació assenyala que «tots dos van haver de conèixer-los i aprovar-los, mentre s'engrossien suculentes dietes».

Eulen s'adjudica la gestió de l'ABS de l'Escala

El Servei Català de la Salut de CiU ha adjudicat definitivament la gestió de l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) de l'Escala a l'empresa Eulen per 2,4 MEUR. Si els tràmits continuen endavant, una empresa privada sense experiència prèvia en sanitat gestionarà per primera vegada un CAP i dispensaris d'atenció primària. La Fundació Salut Empordà -que també es va presentar al concurs i feia 12 anys que gestionava l'ABS- ja té el recurs a punt i ha demanat que se suspengui l'adjudicació fins que hi hagi decisió final.

La presidenta de la fundació, Marta Felip, ha assegurat que arribaran "fins al final" perquè estan "molt preocupats" per les conseqüències que pot tenir per a l'atenció la gestió a mans d'aquesta empresa.

Per primera vegada una empresa privada amb ànim de lucre sense experiència prèvia en l'àmbit de la salut gestionarà centres d'atenció primària (CAP). El Servei Català de la Salut ha desestimat per una qüestió formal el recurs presentat per la Fundació Salut Empordà i ha adjudicat definitivament per 2,4 MEUR la gestió de l'ABS.

El motiu pel qual ha desestimat el recurs és perquè formalment no es podia recórrer l'adjudicació provisional i només es pot fer quan és la definitiva. La presidenta de la Fundació Salut Empordà i alcaldessa de Figueres, Marta Felip (CiU), ha anunciat que ja tenen el recurs preparat i que el presentaran tan aviat com puguin. A més, demanen la suspensió de l'adjudicació per evitar que l'empresa pugui començar a fer canvis en la gestió.

Amb aquest plec, Salut ha adjudicat la gestió del CAP de l'Escala i de set consultoris de la zona. En total, l'ABS de l'Escala és la de referència per a 170.000 ciutadans de nou municipi. Durant els darrers 12 anys, la gestió d'aquesta ABS ha estat a mans de la Fundació Salut Empordà, que es va presentar al concurs i que gestiona també l'hospital de Figueres. Eulen és una empresa especialitzada en neteja i seguretat que va entrar fa pocs anys en el negoci de l'atenció a la dependència i a la gent gran.

"Tenim ja preparat el recurs per demostrar que la solvència tècnica de la Fundació Salut Empordà és superior a la d'Eulen", ha afirmat Felip que ha afegit que aniran "fins al final" per evitar que al gestió vagi a parar a mans d'aquesta empresa privada. "Estem preocupats pel personal del CAP i pel model d'atenció primària que s'instaurarà perquè nosaltres sempre hem apostat per la gestió local amb mitjans locals i proveïdors locals", ha detallat.

L'alcalde de l'Escala, Estanis Puig (PSC), creu que la ciutadania "no és prou conscient de les conseqüències que té que per primer vegada una empresa sense experiència en el sector i amb ànim de lucre se li adjudiqui la gestió del CAP". Puig també ha advertit que aquesta adjudicació obre una porta perillosa a la privatització de la sanitat i assegura que "no hi ha gaire bons auguris cap al futur".

ICV-EUiA demana a CiU i PSC reconsiderar el nomenament de Crespo i Fernández

El portaveu adjunt del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Joan Mena, ha demanat a CiU i PSC que reconsiderin el nomenament dels seus diputats imputats en casos de corrupció, Xavier Crespo i Daniel Fernández, com a membres de la mesa de les comissions d’Empresa i Ocupació, i Afers Institucionals i Joventut, respectivament. “Si ara s’hagués de repetir la votació, no faríem el mateix d’aquest matí”, ha assegurat Mena.

En aquest sentit, el membre de la direcció d’EUiA ha aclarit que, “unes hores després de la votació, hem sabut que el Sr. Crespo era cridat a declarar pel fiscal per possible prevaricació i suborn”. Tanmateix, ICV-EUiA ahir ja va demanar la dimissió d’ambdós diputats: “Nosaltres manifestem que no sembla lògic presentar aquests diputats per formar part de la mesa de les comissions i els seus respectius partits haurien de dir per què prenen aquest tipus de decisions”, ha demanat Mena. Per “esmenar l’error comès al matí”, el grup parlamentari roig i verd no ha donat suport al nomenament de Daniel Fernández com a president de la comissió de Joventut, que s’ha votat aquesta tarda.

D’altra banda, el dirigent d’EUiA s’ha mostrat preocupat per “la tossuderia de CiU i del Sr. Crespo per posar el Parlament en aquesta situació”. I és que, per al també regidor de Sabadell, “no poden exercir cap representació institucional dues persones amb ombres de sospita i se n’haurien d’apartar fins que quedi clara la seva innocència”. “Com sempre, a ICV-EUiA, reiterem el nostre compromís d’expulsar la corrupció de la vida política, de manera que els polítics amb imputacions no tinguin cabuda a les llistes electorals”, ha deixat clar el diputat d’esquerres.

Llei de consultes per la transparència
Preguntat pels periodistes sobre una futura llei de consultes, el portaveu adjunt del grup parlamentari d’ICV-EUiA ha expressat que “cal garantir que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya no votin només cada 4 anys, sinó que defensem una participació activa i, per tant, haurem d’acordar una llei de consultes àmplia”. “Ara més que mai, necessitem una llei de consultes com a eina essencial per evitar casos de finançament irregular i que algunes persones s’amaguin darrera l’acta de diputat per no fer front als requeriments de la justícia”, ha denunciat Mena. Per això, el diputat sabadellenc ha assegurat que “cal garantir un paper actiu de tot el Parlament per fer de la transparència un eix fonamental i vertebrador de la nostra democràcia”.

dimarts, 29 de gener de 2013

Crespo, Falcó i Fernández presidiran comissions al Parlament

Els grups parlamentaris han criticat la decisió de CiU i PSC de presentar a diputats presumptament implicats en casos de corrupció, com Xavier Crespo (CiU) i Daniel Fernández (PSC), per a càrrecs institucionals a les comissions del Parlament. Crespo ha estat nomenat vicepresident de la Comissió d'Empresa i Ocupació i Fernández secretari de la d'Afers Institucionals i president de la de Joventut. Tot i criticar-ho, tots els grups han acceptat per assentiment un o altre nomenament. Tot i no ser destacat per part dels grups, el diputat de CiU Ferran Falcó, imputat en el cas Adigsa, també ha estat nomenat president de dues comissions, la de Sindicatura de Comptes i la de Benestar Social i Família. Pancarta: "Els Mossos no tenim diners a Suïssa. Prou Retallades".

En el cas de Falcó, tots els grups han acceptat per assentiment els seus nomenaments, mentre que en el cas de Crespo, la CUP s'ha abstingut, i en el de Daniel Fernández, la CUP i ICV-EUiA s'han abstingut en el cas de la Comissió de Joventut, però tots els grups han acceptat el seu nomenament com a secretari de la Comissió d'Afers Institucionals.

La portaveu parlamentària d'ERC, Marta Rovira, ha demanat als partits que tinguin en les seves files persones imputades o presumptament vinculades a casos de corrupció, que no posin en un "compromís" a la resta de formacions polítiques i els apartin de les funcions institucionals de manera cautelar. El "compromís" a què es refereix Rovira és el nomenament de diversos càrrecs presumptament vinculats a casos de corrupció com Xavier Crespo (CiU) i Daniel Fernández (PSC) per a exercir càrrecs institucionals a les comissions parlamentàries.

ERC ha acceptat els nomenaments de Crespo i de Fernández perquè han volgut respectar "el pacte entre partits", amb què totes les formacions s'havien repartit els càrrecs. En tot cas, la secretària general republicana ha explicat que ERC mai hauria proposat aquestes persones per a exercir aquests càrrecs i ha recordat que en cas d'imputació al partit, aquestes persones serien suspeses cautelarment de militància i apartades temporalment dels càrrecs públics.

Per al portaveu adjunt d'ICV-EUiA, Joan Mena, ha lamentat el vot favorable del seu grup als nomenaments de Xavier Crespo com a vicepresident de la Comissió d'Empresa i Ocupació, i de Daniel Fernández, com a secretari de la Comissió d'Afers Institucionals. Mena ha justificat el vot favorable dels ecosocialistes als dos nomenaments pel pacte entre tots els grups parlamentaris per repartir-se els càrrecs de les comissions. Després d'una reflexió interna, ICV-EUiA ha decidit canviar el seu posicionament a la tarda i s'ha abstingut en la votació del president de la Comissió de Joventut, que ha recaigut novament en Daniel Fernández gràcies a l'assentiment de PSC, CiU, PPC i ERC.

"Demanem al PSC i a CiU que reconsiderin el nomenament d'aquestes persones", ha indicat Mena, que ha afegit que "no poden exercir una representació institucional dues persones que tenen ombres de sospita". ICV-EUiA ha reiterat la seva demanda a CiU i a ERC perquè rellevin aquestes dues persones dels seus càrrecs, i ha apel·lat directament a Crespo i Fernández per demanar-lo que renunciïn a les seves actes de diputat.

CUP, l'única abstenció al nomenament de Xavier Crespo


La CUP ha estat l'únic partit que s'ha abstingut en l'elecció de Xavier Crespo com a vicepresident de la Comissió d'Empresa i Ocupació. "Ens sembla una vergonya i un insult que fos votat com a vicepresident de la comissió", ha explicat el diputat David Fernández en sala de premsa. Fernández ha estat molt dur en les crítiques cap a la figura de l'exalcalde de Lloret de Mar, però ha destacat que "lamentablement" a Catalunya no és l'únic cas de corrupció ni l'única vegada que les administracions públiques es relacionen amb les "màfies".

En el cas de Crespo la CUP ha votat en contra del seu nomenament a la comissió d'Empresa, però no ha actuat de la mateixa manera en el cas de Daniel Fernández com a secretari de la Comissió d'Afers Institucionals. Les acusacions al secretari d'organització del PSC, investigat pel cas Mercuri, no són comparables, segons la CUP, a les "gravíssimes" que ha rebut Crespo. En tot cas, David Fernández s'ha excusat per haver acceptat el nomenament del diputat socialista i ha demanat tant al PSC com a CiU que rellevin els dos diputats dels seus càrrecs institucionals.

Testimonis asseguren que van sentir trets quan Ester Quintana va perdre l'ull

Els tres testimonis citats pel jutge que investiga les ferides d'Ester Quintana, que va perdre un ull per impacte al final de la manifestació de la vaga general del 14 de novembre de 2012 a Barcelona, ​​han assegurat avui que van sentir detonacions i van veure mossos armats amb escopetes abans que la dona es desplomés. També corroboren que, en el moment en què es va produir la intervenció dels antiavalots, no hi havia incidents.

Segons han informat fonts judicials, davant el titular del jutjat d'instrucció número 11 de Barcelona, ​​que investiga el cas, han declarat avui tres testimonis sobre el que va passar el 14-N a la confluència entre els carrers passeig de Gràcia i Casp de Barcelona, ​​on Quintana va rebre l'impacte d'un projectil o una pilota de goma dels Mossos d'Esquadra que li va buidar l'ull.

Els tres testimonis, un d'ells amic de la víctima mentre que els altres dos eren transeünts sense cap relació amb ella, han corroborat avui la versió mantinguda per Quintana, que assegura que va rebre l'impacte a l'ull al girar-se cap als antiavalots que llançaven projectils de dispersió contra els manifestants.

Els testimonis citats pel jutge han coincidit a assenyalar que van veure Mossos d'Esquadra armats amb fusells, com els que s'usen per disparar pilotes de goma o projectils de precisió, en les rodalies del lloc on Ester Quintana va caure desplomada després de resultar ferida en un ull. Han afegit que van escoltar detonacions al lloc dels fets, coincidint amb l'arribada dels antiavalots armats que es van desplegar a la zona.

Els testimonis corroboren també la versió d'Ester Quintana i el seu entorn que, en el moment en què es va produir la intervenció dels antiavalots, no hi havia incidents, ni cap tipus de confrontació amb la policia per part dels manifestants, que es dispersaven de la marxa amb tranquil·litat.

El jutge ha citat a declarar per al pròxim mes altres testimonis proposats per la lletrada d'Ester Quintana en la querella per lesions que ha presentat contra la policia catalana i té sobre la taula la identificació dels antiavalots desplegats a la zona que li va facilitar Interior , sense que de moment hagi acordat cap imputació.

Els testimonis són una prova clau per aclarir els fets, especialment tenint en compte que, fins ara, el jutge no disposa de cap vídeo concloent que reculli el moment en què la manifestant va resultar ferida, tot i haver demanat les gravacions dels comerços de la zona, entre ells de locals situats just a la cantonada on va ocórrer l'incident.

Després rectificar en dues ocasions la seva versió inicial dels fets, Interior segueix sostenint que la pèrdua de l'ull de Quintana no va poder ser deguda a un tret dels Mossos, ja que a l'hora i el lloc en què la manifestant va resultar ferida no hi va haver cap llançament de projectils de dispersió.

Dos diputats d'IU tuitejaran la compareixença de Draghi a porta tancada al Congrés

El diputat d'ICV-EUiA a Madrid, Joan Coscubiela, ha anunciat aquest dimarts que té previst narrar a través de Twitter la intervenció que va a fer el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, en una compareixença al Congrés dels Diputats que està prevista per al proper 12 de febrer malgrat que aquesta estigui anunciada a porta tancada. També s'ha unit el diputat d'IU Alberto Garzón. Tots dos, de l'Esquerra Plural, han creat el hashtag #OpenDraghi i demanen als usuaris de la xarxa preguntes per traslladar-li al màxim responsable del BCE.

Coscubiela ha mostrat la seva disconformitat amb el fet que la visita de Draghi a la cambra baixa no sigui pública i, per això, s'ha compromès a través de Twitter a explicar la compareixença precisament a través d'aquesta xarxa amb la finalitat de "trencar el cèrcol d'obscurantisme que envolta a la convocatòria". "Uns volen posar portes al camp. Uns altres obrirem finestres en Twitter", ha afegit en un *tuit posterior.

A la iniciativa de Coscubiela, també s'ha unit el diputat d'Esquerra Plural Alberto Garzón. Tots dos han creat el hashtag #OpenDraghi per mitjà del que demanen als usuaris de la xarxa de microblogging preguntes per traslladar-li al màxim responsable del BCE.

Segons recull el portal Invertia.com, el Congrés no té previst prohibir la iniciativa de tots dos diputats encara que es reserva l'opció de poder-los sancionar en funció del que ocorri. Fonts oficials de la Càmera aclareixen que ha estat l'italià ex directiu de Goldman Sachs qui ha fixat aquestes característiques per a la seva compareixença, i que són les mateixes amb les que va acudir al Bundestag.