dijous, 23 de juny de 2011

Equador: EUA conspira per enderrocar Rafael Correa




Una investigació de l'advocada i escriptora Eva Golinger conclou que EUA estaria finançant a organitzacions equatorianes per desestabilitzar el govern de Rafael Correa. El finançament es fa a través de les agències humanitàries nord-americanes USAID i NED, i busca soscavar les bases del govern actual del país, segons Golinger. Entre els polítics que reben "activament" aquest tipus de recursos es trobaria la fundadora del partit d'esquerra Pachakutik.

Eva Golinger estima que es tracta d'un exemple més d'ingerència d'EUA en els països sud-americans per propiciar l'establiment d'un règim favorable als seus interessos.

"L'ús d'aquestes agències serveix per alimentar un conflicte, canalitzar fons multimilionaris destinats a grups que després actuen com a agents de Washington", sosté la periodista.

Golinger va explicar que en el cas de l'Equador aquests grups busquen desestabilitzar i neutralitzar els esforços de canvi que el Govern de Rafael Correa promou a Equador com a part d'un procés en tota la regió conduent a reduir la dependència respecte d'EUA. "Cal recordar que l'Equador té una economia dolarizada, és a dir, una economia dependent dels EUA. I amb el president Correa això està canviant", ressalta la periodista.

La Fundació Nacional per a la Democràcia (NED segons les seves sigles en anglès) és una organització privada creada pel Congrés nord-americà en els anys 80 per donar suport a grups prodemocràtics al continent americà. Obté la majoria dels seus fons per via governamental.

Per la seva banda, l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID) és una agència independent del govern federal nord-americà encarregada de distribuir l'ajuda civil a l'exterior.

Aquest no és l'únic cas d'intromissió d'EUA a Amèrica Llatina a través d'aquestes organitzacions. De fet, la passada primavera els legisladors bolivians van demanar al president Evo Morales expulsar del país a USAID.

El grup de diputats del governant Moviment al Socialisme (MAS) van presentar proves per demostrar la ingerència de l'organització en els assumptes interns del país.

Els parlamentaris van presentar documents en anglès per corroborar que USAID finançava des de 2001 a l'oposició boliviana amb desenes de milions de dòlars per tal de desacreditar al llavors futur president Evo Morales.

El grup també va denunciar que l'Associació Nacional de la Premsa rebia gairebé 37 milions de dòlars anuals de l'agència.

Bankinter pagarà 58.000 euros a una clienta per no informar sobre els riscos d'una inversió

L'Audiència Provincial de Múrcia ha confirmat la sentència dictada per un jutjat de Primera Instància de Cartagena contra Bankinter, que ha estat condemnat a pagar 58.000 euros a una clienta per no informar sobre els riscos d'una inversió en participacions del Banc d'Islàndia. El jutjat de Cartagena ha condemnat al banc demandat a retornar la suma, import de la inversió feta per la clienta, a la qual caldrà descomptar "el que aquesta hagi percebut en concepte de rendibilitat dels valors objecte del contracte".

L'Audiència Provincial, que ha desestimat el recurs presentat per Bankinter, assenyala que aquesta entitat bancària no va facilitar a la compradora del producte financer tota la informació exigida per la legislació vigent.

El tribunal subratlla que "l'entitat financera que intermèdia o intervé professionalment en l'adquisició per part d'un client d'un determinat producte financer té l'essencial obligació d'informar, prèviament, i amb el suficient detall, de les característiques d'aquest, per tal que pugui adoptar la seva decisió inversora amb suficient coneixement de causa".

Afegeix que "aquesta obligació d'informar ha de cobrir, de forma especial, els riscos concrets que comporta l'esmentada inversió, sense que el banc pugui procedir a un compliment merament formal d'aquesta obligació per la via de realitzar una succinta descripció del producte a la que simplement es ressaltin les rendibilitats i es difuminin els riscos".

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat José Joaquín Hervás, diu que el contracte "no indicava, de forma expressa, la possibilitat que el client perdés, totalment o parcialment, el capital invertit, limitant-se a fer referència a uns 'ràtings' de l'emissió que, pel seu caràcter tècnic, només poden ser adequadament interpretats per inversors professionals o altres persones amb una elevada cultura financera". La sentència, en rebutjar el recurs presentat per Bankinter contra la sentència del jutjat de primera instància, condemna a aquest banc al pagament de les costes generades pel mateix.

L'AIE utilitza les reserves estratègiques de petroli

El desacord d'alguns dels membres de l'OPEP, Organització de països productors de petroli, per ficar més cru a la xarxa i compensar la manca del petroli libi -malgrat les vendes il.legals fetes per Qatar a EUA d'aquest carburant espoliat als libis-, ha forçat a l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) a coordinar una acció perquè s'alliberin 60 milions de barrils de les reserves estratègiques a escala global. La meitat correspondrà a les d'EUA. El preu del cru ha caigut d'immediat més del 5%. És la tercera vegada en la història que s'anuncia una acció d'aquest tipus des de la AIE, i pel seu volum és la més gran en dues dècades. El motiu argumentat per fer aquest pas extrem és compensar els colls d'ampolla provocats per la guerra civil a Líbia i les revoltes en altres països a la regió. La disrupció es calcula en 140 milions de barrils, 1,5 milions diaris.

També cal considerar que el primer de maig Rússia va decidir suspendre les seves exportacions de cru i reservar-les per al mercat interior, mentre que l'Aràbia Saudita té els pous a ple rendiment des de l'inici de la invasió a Líbia, precisament per compensar aquesta carència. Malgrat això, la puja especulativa del cru fa perillar encara més les afeblades economies sota el peu del FMI, amb inflacions, com l'espanyola, properes al 4% en mig de les retallades de salaris, feina i augment generalitzat dels preus, afectats pel del petroli.

Les discussions per executar aquesta acció van començar a final d'abril. EUA ja va haver d'acudir a les seves reserves estratègiques en l'estiu de 2005, per compensar l'impacte de l'huracà Katrina a la xarxa de producció, refinació i distribució al golf de Mèxic. Llavors la disrupció es va calcular en 38 milions de barrils, d'acord amb la Casa Blanca.

Washington espera ara que els països de l'OPEP, i en especial Aràbia Saudita, entenguin el motiu d'aquesta resposta coordinada. En la seva passada reunió del 8 de juny, el càrtel va rebutjar la pressió Saudita i dels EUA per aments la seva quota de producció. L'AIE tem que aquestes restriccions en el subministrament i l'alça de preus-per als països importadors europeus i els EUA, el major productor i alhora consumidor-acabin minant el fràgil repunt econòmic.

Les reserves estratègiques dels EUA acumulen l'equivalent a 727 milions d'barrils de cru. Els 30 milions que alliberarà corresponen al que consumeix la seva economia en dia i mig. L'habitual és que comenci a tenir un impacte real en el mercat passades unes dues setmanes. És una mesura a la qual es recorre en casos d'emergència i que no s'escapa de la controvèrsia.

De moment, el que ha aconseguit és que els contractes per a l'agost en els mercats de futurs registressin una forta correcció. El preu del barril de cru al mercantil novaiorquès (Nymex) ha baixat fins a fregar els 90 dòlars, el que equival a una caiguda del 5,5%. El barril de referència a Europa també ha perdut més d'un 5%. I això s'ha traduït en un repunt del dòlar.

EUA pretén consolidar-se a l'Àsia Central per molt temps

Més que retirar les tropes des del territori afganès, els EUA i l'OTAN planegen traslladar al nord de l'Afganistan ia les nacions de l'Àsia Central per afermar-se en aquesta regió per molt temps, opina Alexander Kniázev, col·laborador de l'Institut d'estudis orientals de l'Acadèmia de Ciències de Rússia: "Kabul i Washington negocien la instal lació permanent de bases militars dels EUA a l'Afganistan".

Les tropes nord-americanes i, en part, les de l'OTAN planegen retirar-se del sud de l'Afganistan preservant únicament diverses bases clau: a Shindand, prop de la frontera amb l'Iran, a Kabul, per mantenir la influència sobre el Govern afganès, i a Kandahar, a causa de la seva importància estratègica.

"Les principals forces terrestres es van a traslladar cap al nord de l'Afganistan ia les repúbliques centreasiàtiques, abans que res, Tadjikistan i Kirguizistan", va declarar l'expert, convençut que "els americans amplien en general la seva presència en tota la regió" i "han arribat (a l'Àsia Central) per molt de temps".

A Tadjikistan, per exemple, "són bastant nombrosos els casos en què destacaments nord-americans creuen la frontera (des de l'Afganistan) en pla de treball" i en la localitat kirguís de Batko tot està a punt per acollir la nova base dels EUA. "Ho he vist amb els meus propis ulls, em consta que els EUA es va afermant en l'Àsia Central", va dir Kniázev.

A Kirguizistán Sírius ja va denunciar el cop d'estat organitzat i finançat per EUA el darrer any, amb la connivència de Rússia, per treure del poder al comunista Bakiev.

Washington, segons la seva opinió, procurarà obrir noves instal.lacions militars a la regió i, després d'ocupar posicions clau, pot contenir perfectament els interessos de tres grans potències: Rússia, Iran i Xina. Aquesta última, segons Kniázev, és l'objectiu principal dels EUA, de manera que el districte tadjik de Murgab, limítrof amb la Xina, s'estudia com "lloc òptim per a albergar un punt de reconeixement electrònic i assegurar la cobertura d'un territori bastant extens".

James Appathurai, emissari especial de l'OTAN per al Caucas Sud i l'Àsia Central, arriba avui a la capital tayika, Dushanbe, en visita de dos dies de durada que és la primera des del seu nomenament per al càrrec, el desembre de 2010. Appathurai ja va visitar al maig Kazakhstan i Kirguizistan per assegurar el seu suport a les forces de l'OTAN a l'Afganistan.

Sistema sanitari als EUA: Roba un dòlar per poder ser atès a la presó

Un home abatut per una penosa malaltia i sense les possibilitats econòmiques per acudir a un hospital va robar un banc per obtenir assistència sanitària del sistema penitenciari. Richard James Verona (59) es va acostar fins a una finestreta d'una agència del RBC Bank al comtat de Gastonia (Carolina del Nord) amb una nota on va exigir tot just 1 dòlar al caixer indicant que portava una arma de foc.

No obstant això, tot just realitzat el robatori, es va quedar assegut en una cadira a l'espera de la Policia. En efecte, els agents van arribar, van intervenir i li "van reduir", però no tenia cap arma.

"Sóc una mena de persona lògica i aquesta va ser la meva lògica, el que es va ocórrer", va dir als periodistes l'home aquest cas demostra les dificultats per accedir al sistema de salut als Estats Units.

Verona és acusat de furt, però és poc probable que es mantingui després de les reixes per més de 12 mesos. Es troba reclòs a la Presó del Comtat de Gastonia sota un fiança de 2.000 dòlars.

Els cooperants espanyols a la Flota de la Llibertat surten de Barajas

El grup d'activistes de Rumbo a Gaza que participarà en la Segona Flota de la Llibertat han partit avui del aeroport de Barajas, iniciant així el viatge que els portarà fins a la Franja de Gaza. A més de la brigada d'activistes, també viatgen avui
personalitats com l'eurodiputat Willy Meyer, l'actor Willy Toledo, la diputada autonòmica valenciana Marina Albiol -o Joan Josep Nuet, d'EUiA, que es trobarà amb ells a Turquia-, qui formen part de la delegació espanyola que, al costat d'una gran coalició internacional, intentarà trencar i posar fi al bloqueig de la Franja de Gaza a finals de aquest mes de juny.

L'expedició espanyola-una de les més nombroses a nivell europeu de totes componen la Segona Flota de la Llibertat-s'embarcarà en un port de la Mediterrània al 'Gernika', el navili que Rumb a Gaza aporta a la Flota al costat d'una ingent quantitat d'ajuda humanitària, especialment material sanitari, educatiu i de construcció.

A més de les persones de la campanya Rumbo a Gaza i de les personalitats representatives d'àmbits culturals i polítics, també viatjaran al 'Gernika' periodistes dels principals mitjans de comunicació nacionals, així com d'altres països

La majoria dels i les activistes viatjaran en el vaixell que Rumb a Gaza aporta a la Segona Flota de la Llibertat, que supera en navilis la seva antecessora. Precisament, el 31 de maig es va complir el primer aniversari de l'abordatge a aquella expedició: l'Exèrcit israelià va assassinar en aigües internacionals a nou activistes, va ferir a més de 50 i va segrestar a la resta de les 750 persones que formaven el comboi.

Es tracta de 40 activistes que suposen una representació fidedigna de la pluralitat de la societat espanyola, tant a nivell de territoris -hi ha persones de, entre d'altres comunitats autònomes, Andalusia, Astúries, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia, Madrid, Navarra i País Basc-, com per edat, professió, procedència social, etc.

Les persones que componen la delegació espanyola han estat seleccionades de acord amb un rigorós protocol en el qual s'ha valorat la seva experiència en cooperació internacional i moviments socials, el seu coneixement de Orient Mitjà i de la situació de Palestina i la seva capacitat de treball en equip.

En Rumb a Gaza tenim l'absolut convenciment que els més de 40 homes i dones seleccionades constitueixen un equip d'una immensa vàlua, unit per la determinació de trencar i posar fi al bloqueig il.legal al qual l'Estat d'Israel sotmet des de fa més de cinc anys al milió i mig de persones que viu a la Franja de Gaza.

Inici de l'enquesta pública per la desviació de Joncet

Del 16 de maig al 15 de juny s'allargarà l'enquesta pública sobre el traçat de la desviació de la carretera RN-116 al seu pas per Joncet. El projecte es pot consultar als ajuntaments de Serdinyà -del que depèn Joncet- i de Jújols. Aquest és el primer pas per a que comencin les obres d'aquest tram d'un quilòmetre i mig que, des de l'any 2000, reclamen els habitants d'aquesta població que travessa la carretera de Cerdanya. Aquesta carretera és per on circulen, l'hivern, els vehicles que van a les pistes d'esquí i per on circulen tot l'any entre vint i vint-i-cinc camions cisterna carregats de carburant que van de Port La Novèla a Andorra.

L'inici de les obres ha estat retardada durant anys per problemes mediambientals, per l'existència a la zona d'espècies protegides de mussols, papallones i sargantanes. Aquests retards havien causat l'exasperació dels habitants que havien arribat a tallar la circulació cada hivern per reclamar l'inici de les obres.

Primers treballs a la tardor del 2012

Segons la DREAL (Direction Régionale de l'Environnement, de l'Aménagement et du Logement) el projecte presentat “millorarà la fluïdesa del trànsit entre la plana del Rosselló i el Conflent, el Capcir, Cerdanya, Espanya i Andorra”. Pels habitant de Joncet, aquest organisme públic afirma que “la desviació garantirà la seguretat dels vianants i millorarà el quadre de vida del vilatge”.

El problema de les espècies protegides continua sent evocat pel DREAL que assegura que “l'impacte serà important per a l'hàbitat de dues espècies protegides, la papallona proserpina i la sargantana cuallarga”. Per assegurar “la perennitat d'aquestes dues espècies” la DREAL ha proposat al CNPN (Conseil National de la Protection de la Nature) una sèrie de mesures que han estat validades, com la neteja de dinou hectàrees de terreny que “esdevindran àrees de pastura i espais de lleure”.

Després de l'enquesta pública que ara comença, a inicis de l'any que ve s'obrirà el concurs per a les empreses i, finalment, les obres podrien començar a la tardor del 2012.

PCA: "És la militància d'IU la que té cada vegada més dubtes sobre si pactar amb els socialistes"

El vicesecretari general del Partit Comunista d'Andalusia (PCA), Juan de Dios Villanueva, ha respost a la presidenta del PSOE-A, Rosa Torres, que és la militància d'IU la que té "cada vegada més dubtes" sobre pactes amb el PSOE , després que la dirigent socialista hagi assegurat aquest dilluns que després del precedent d'Extremadura, "hi ha més dubtes que mai sobre si seria viable o no" un pacte amb IULV-CA a Andalusia després de les pròximes autonòmiques.

Villanueva ha demanat a Torres que "no s'equivoqui" perquè és dins d'IU on "cada vegada hi ha més dubtes sobre si sostenir un edifici que s'està caient i que ens identifiquin amb un règim que la gent vol canviar". "Aquestes són els dubtes reals, no les que ells tinguin", ha afegit.

Pel que fa a la decisió adoptada per IU a Extremadura d'abstenir i no donar suport al govern socialista de Guillermo Fernández Vara, el que possibilita un govern del PP, el dirigent del PCA ha dit que, encara que no comparteix la decisió presa pels seus companys d'IU, rebutja "contundentment" que la responsabilitat de la pèrdua del govern del PSOE i l'arribada del PP caigui sobre "l'esquena" d'IU.

"És el PSOE qui ha perdut el govern després de comptar amb moltíssims menys vots, fruit d'haver fet polítiques de dreta durant molts anys, cosa que ha permès que se li obri al PP la porta del govern durant les passades eleccions", ha indicat Villanueva , que ha afirmat que en els pròxims dies s'obrirà un debat en IU, tant federal com en les comunitats, sobre els fets a Extremadura, "perquè encara que hagi estat allà ens repercuteix a tots". En aquesta línia, ha dit que aquest és "un debat que fem internament a IU, en funció del que li interessa i el que no a IU, el que no farem és un debat en funció del que li interessa i el que no al PSOE".

Sobre les veus que demanen la dimissió del coordinador general d'IU, Cayo Lara, ha indicat que "les campanyes oportunistes d'assetjament i enderrocament no serveixen en aquest moment". Segons la seva opinió, "si algú ha fet el contrari del que va dir en campanya electoral ha estat el PSOE, que va assegurar que mai anava a sortir de la crisi amb mesures socials en contra dels treballadors i ha fet just el contrari amb la reforma laboral, la tisorada a les pensions i als funcionaris o el pacte de l'euro, entre d'altres qüestions".

Finalment, ha apuntat que tampoc comparteix algunes "veus interessades" en el si d'IU, posant com a exemple d'això el diputat d'IU al Congrés, Gaspar Llamazares, "qui ha parlat d'un retorn a la pinça". "Es dóna la circumstància que l'única persona adscrita al corrent que lidera Llamazares, que és el senyor Álvaro Novales, ha optat per l'abstenció a Extremadura".

Xina prohibeix a funcionaris treballar en sector privat tres anys després de dimissió o jubilació

Les autoritats han posat en pràctica regulacions que prohibeixen al funcionariat treballar per l'empresa privada en el termini de tres anys després de jubilar o abandonar el seu càrrec governamental, ha manifestat avui dimecres Wu Yuliang, subsecretari de la Comissió Central de Control Disciplinari del Partit Comunista de la Xina (PCX).

El març de l'any passat, el Comitè Central del PCX va introduir un requisit de governança transparent que estipula el termini de tres anys després de la dimissió o jubilació perquè un funcionari pugui començar a treballar en el sector privat, va indicar Wu en una roda de premsa celebrada a Beijing sobre els esforços del partit en matèria anticorrupció.

Wu especificar que els funcionaris no podran participar en cap sector comercial relacionat amb els seus anteriors càrrecs o competències en aquest període, apunta la regulació.

L'acampada Mataró al barri de l'Habana

Els participants a l'acampada de Mataró decidiren ahir a l'assemblea traslladar-se als barris de la ciutat, per tal d'escoltar les propostes i explicar els punts ja decidits al manifest de mínims. Així, a les 19 hores, ho han fet al barri de l'Habana, triant per a la trobada la plaça que porta el matéix nom, davant l'escola Anxaneta on els veïns més participatius han dit la seva i han escoltat el que la resta de "indignats" tenía per dir.

Els alcaldes sociovergents es pugen els sous

Aliens al dràstic pla de retallades impulsat a totes les administracions, alguns alcaldes, com Josep Monràs (PSC, a la foto) de Mollet del Vallès i Bernat Graupera (CiU) de Llavaneres, no han esperat més d'una sessió plenària per pujar-se el sou, una decisió que ja ha provocat la immediata reacció dels seus conciutadans i que podria propiciar un nou impuls al moviment social que promou una retallada en els sous dels càrrecs polítics.

Lluny queda ja la recomanació de les entitats municipalistes als ajuntaments perquè imprimissin retallades significatius en els sous públics com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reial Decret del 20 de maig en què s'adoptaven mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic. L'acord de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) més propera a CiU i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) de marcada tendència socialista, van acordar en la Comissió Municipalista de Catalunya recomanar una disminució de retribucions entorn al 15% per als sous més elevats i el 5% per als més reduïts.

A Mollet, amb una població de 52.459 habitants, Josep Monràs, el socialista que el 2003 va substituir Montserrat Tura, repeteix per tercera vegada com a alcalde. Una de les seves primeres decisions per a la nova legislatura ha estat l'increment del seu sou, per passar dels 59.000 euros bruts anuals als 78.000 euros, un increment del 32% que, sorprenentment van pactar els grups municipals del PSC, CiU i PP amb l'abstenció d'ERC i l'únic vot en contra dels regidors d'ICV-EUiA.

No obstant, l'alcalde de Mollet del Vallès, el socialista Josep Monràs, ha rectificat avui la seva intenció d'aprovar un augment de sou perquè siguin carregats dels 59.000 euros bruts a l'any actuals a 78.000, una pujada del 32%. Monràs, no ha donat explicacions sobre el canvi de decisió però ha anunciat que l'augment de sou serà finalment del 10%, de manera que passarà a cobrar 65.000 euros anuals. Aquesta remuneració és la que constava en l'anterior mandat, encara que després es va veure reduïda en un 10% per les mesures d'austeritat adoptades per fer front a la crisi.

Els grups municipals havien acordat dilluns passat la pujada de sou de l'alcalde, a més d'una assignació de 18.000 euros per a cada un dels portaveus dels grups de l'oposició.

La indignació popular ha crescut a Mollet en saber-se que el seu màxim representant polític cobrarà més que altres alcaldes de grans capitals com Tarragona (64.000 €), Lleida (70.000 €) i Girona (60.000 €). L'alcalde molletà s'ha fet amb el suport d'altres grups municipals, als quals a canvi ha incrementat fins els 18.000 euros l'assignació per als portaveus municipals.

A Sant Andreu de Llavaneres (10.303 hab.) Bernat Graupera (CiU) que repeteix com a alcalde amb el suport del PP-una vegada superada la crisi pel Cas Pretòria-s'ha venjat del càstig que li va infringir l'oposició en l'anterior legislatura. Una iniciativa auspiciada pel regidor d'ERC i anterior soci de govern de CiU, Joan Mora, que va promoure una moció per rebaixar la dedicació exclusiva de l'alcalde de 4.150 euros bruts mensuals a 2.900 euros. En l'última sessió plenària Graupera s'ha incrementat el salari un 31% fins als 3.874 euros bruts, amb 14 pagues i una dedicació del 85%.

Les entitat municipalista ACM partint dels supòsits de les retribucions dels alcaldes en funció del criteri de població de cada municipi va editar una escala a la que atorga als regidors de poblacions menors de 100 habitants una retribució de 8.979,60 € anuals com el salari mínim interprofessional. De 100 a 500 habitants: 13.469 €; de 501 a 1.000 habitants: 17.959, de 1001-3000 h; 26.938 €, de 3001-5000 h: 35.918 €, de 5.001-10.000 h: 44.898 €, de 10.001-20.000 h: com alguns subdirectors generals, al voltant de 64.415 €, de 20.000 a 30.000 h: màxim de 70.296 €, de 30.001-75.000 h: 80.589 € com un director general de la Generalitat, de 75.001-300.000 h: 84.078 € el que cobren els secretaris generals i més de 300.000 h: 108.576 € similar al sou d'un conseller.

Carreras critique durament la pujada dels sous dels regidors a l'Ajuntament de Castelló.

La portaveu d'Esquerra Unida considera intolerable la situació que s'està donant a l'Ajuntament de Castelló, "no ni ha ha explicació possible per justificar una pujada de sous en aquestos moments de crisi". Carreras afegeix: "Es una falta de respecte de cara a la ciutadania i la resta de funcionaris". Alberto Fabra va aplicar una retallada de fins un 15% als sous dels regidors al 2010 que avui considera innecessària, entenem d'aquesta manera que per el PP de Castelló acaben les èpoques d'austeritat i comença de nou el temps de l'abundància i del malbaratament dels diners públics.

Esquerra Unida creu que aquesta mesura es totalment injusta i es solidaritza amb els funcionaris del propi Ajuntament i la resta d'institucions. Les explicacions que puge donar l'equip de govern o el propi Alberto Fabra fan aigua per totes bandes, l'única certesa en tot açò es que l'alcalde a dia d'avui cobre més que el any passat.

Carreras insta a Fabra a recalcular els sous dels regidors i adoptar les mesures necessàries perquè l'austeritat i les retallades salarials siguen iguals per a tots. La portaveu insisteix especialment amb el sou del propi alcalde.

EUPV: “El nomenament de Lola Johnson com a portaveu presagia la continuació de l’estratègia d’opacitat i manipulació”

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica en Les Corts Marga Sanz ha valorat de “sorprenentment renovat” el nou Consell fet públic per Camps, que “fa palès l’esgotament del Consell anterior”. “Romandrem a l’expectativa del què facen els nous consellers per enfrontar la greu situació política i econòmica que van generar els seus antecessors”, afirma Sanz.

La portaveu d’EUPV en Les Corts considera que el nomenament de la Directora de Canal 9, Lola Johnson, com a portaveu del Consell “presagia la continuació de l’estratègia d’opacitat. Mentre al carrer la gent demana transparència, Camps confia la comunicació de la seua política a qui no ha tingut vergonya d’aplicar la més burda manipulació partidista en un mitjà públic”, critica Sanz.

Quant a la resta de consellers, Marga Sanz destaca l’eixida de referents històrics del PP com Gerardo Camps o Rambla i l’entrada de noms desconeguts políticament i alguns altres de la segona filera del govern. “Romandrem a l’expectativa del que facen els nous consellers amb una herència que no és gens bona”, conclou la coordinadora d’EUPV.

Protestes a Geòrgia per la retirada d'una estàtua de Stalin


José Luis Forneo: Centenars de ciutadans van protestar ahir a la ciutat de Zemo, al nord de Tbilissi, per la retirada d'un monument al seu compatriota, el camarada Iósif Stalin. Els manifestants van exigir explicacions a les autoritats, que van desmuntar l'estàtua sense avisar els veterans de la II Guerra Mundial, que cada anys realitzaven un homenatge al líder soviètic amb motiu de la invasió nazi de la Unió Soviètica. Els pocs excombatents supervivents tenien previst dipositar ofrenes florals al peu del monument de Stalin, avui 22 de juny, dia del 70 aniversari de la invasió alemanya i dels seus aliats a l'URSS, segons va explicar Zaza Lagazidze, un dels manifestants, al Centre d'Informació de la regió georgiana de Kajetia.

En temps soviètics uns 700.000 georgians van combatre contra els nazis de 1941 a 1945, dels quals uns 300.000 van perdre la vida, el major percentatge de mortalitat entre les repúbliques de l'URSS.

El passat juny el Parlament georgià va ratificar un document que disposa demolir els monuments i símbols soviètics, com expressió de la ideologia filonazi vigent en el govern actual, i promoguda per la Unió Europea i EUA

L'any passat un altre monument a Iósif Stalin va ser retirat sense avís previ a la ciutat natal del dictador, Gori, fet que també va provocar indignació entre la població local.

La classe dominant aquesta obstinada a intentar esborrar la memòria de Stalin, potser perquè si hi ha un símbol que fa recordar als treballadors i als empobrits ciutadans georgians (i del món sencer) que el règim d'explotació d'uns pocs sobre la majoria i la seva vida parasita a costa del treball d'altres pot arribar a la seva fi aquest és la figura del bolxevic georgià.

Nou Festival Poètic d’estiu de Ripoll: Exquisits

Nou Festival Poètic d’estiu de Ripoll: "Exquisits". Un festival que s’allarga durant dos mesos, de principis de juliol a principis de setembre, amb un recital cada setmana. En total, 10 sessions de poesia a la terrassa del restaurant El Crocus, a la plaça de l’Abat Arnulf. Amb la receptivitat que dóna la pau de les vacances, la fresca del vespre, el paisatge pirinenc i el delit del bon menjar, el cos estarà a punt per percebre i aprehendre tot el ventall de forces que vessen del discurs poètic.