dijous, 31 de maig de 2012

Culpen a la família reial de Qatar per l'incendi de Doha

L'oposició de Qatar va culpar dimecres a la família real pel recent incendi en què van morir 19 persones, la majoria nens, a la capital, Doha. Ha afegit que el foc que va causar la tragèdia del centre comercial Villaggio va tenir com a mòbil una disputa dins de la família monàrquica.

L'incendi va segar la vida de 13 nens (quatre espanyols, i la resta japonesos, filipins, benineses, neozelandesos, etc.) Quatre mestres i dos bombers. Els nens i els seus cuidadors van quedar atrapats a la guarderia, després de desfermar l'incendi al centre comercial Villaggio Gympanzee, el 28 passat.

Un dia després de l'incident, el fiscal general va sol·licitar l'arrest de la filla del ministre de Cultura qatarià i propietària de la guarderia del centre, Imram al-Kuwari, del propietari del centre comercial, del director general de l'establiment, del cap de seguretat i de la vicedirectora del centre, com a part de les investigacions sobre el sinistre.

El cap de Defensa Civil, Hamed al-Dohemi, va assenyalar que les primeres indagacions mostren que l'origen de l'incendi va poder haver estat provocat per una fallada electrònica, un cigarret mal apagat o un acte negligent.

Operació feixista del PP: dotze detencions a Manacor i Palma


La Policia Nacional espanyola ha encetat aquest matí una operació política sense precedents a Mallorca que amb 12 detencions ataca de ple tres causes polítiques molt presents a l'illa: les protestes a favor de la llengua i contra les retallades que persegueixen el president del Govern, la lluita estudiantil a la Universitat de les Illes Balears i la defensa dels drets del poble sahrauí. Tot, dos dies després que els independentistes detinguts a Bunyola denunciassin els maltractaments físics i psicològics patits a mans de la Guàrdia Civil.

Testimonis detinguts

Els cinc detinguts i acusats de desordres públics per l'ocupació del Consulat del Marroc a Palma han denunciat una 'detenció il·legal'. Primer, havien estat citats a declarar com a testimonis, i després, en arribar a comissaria i declarar, els han acusat de desordres públics. De fet, demà han estat citats a declarar com a testimonis dos activistes pro-sahrauís més, però tot apunta que també podrien acabar sent imputats i detinguts durant una estona a comissaria.


A més, alguns dels acusats han denunciat que es tracta d'una investigació que hauria estat impulsat a instàncies del Ministeri d'Exteriors del Marroc i que ara ha trobat continuïtat en el delegat del Govern espanyol a Balears, José María Rodríguez.

Els activistes sahrauís i pro-sahrauís que ocuparen el consulat de Palma van denunciar haver patit també l'agressivitat de la seguretat marroquí, amb cops i potades, a més de ser retinguts a l'interior de l'edifici durant una bona estona. Un dels testimonis que ha declarat aquest matí ha assegurat a La Veu de Mallorca que no tenen "por de res" i que l'única violència que s'emprà a l'ambaixada fou la dels agents armats. Per això, ha dit, “declararem tantes vegades com faci falta i denunciarem la brutal agressivitat que va patir un dels nostres companys”

Estudiants fitxats


Per la seva banda, els sis estudiants i professors que participaren en l'ocupació pacífica de la Conselleria d'Educació han estat detinguts durant unes tres hores a la comissaria central de la Policia Nacional a Balears. Diversos agents els han fitxat i els han près les emprentes digitals.

Els sis s'han negat a declarar o ho faran en les pròximes hores, i la policia també els imputa els presumptes delictes de desordres públics, malgrat que un d'ells és, precisament, el membre de Maulets que patí un cop agressiu de la cap de gabinet de la Conselleria d'Educació, Ana Rodríguez (PP), segons demostren els vídeos de TVE i d'altres penjats a la xarxa.

Entre els detinguts de la UIB també hi ha un professor i el portaveu i cara pública de l'Assemblea UIB, que en una roda de premsa posterior a l'ocupació van anunciar noves mobilitzacions.

Fets de Manacor

D'altra banda, l'autoritat policíaca també ha interrogat aquest matí dues persones imputades per la cassolada que va tenir lloc a Manacor amb motiu de la visita del president del Govern, José Ramón Bauzá (PP). Una d'elles podria haver reconegut haver participat de la manifestació, tot assumint-ne les responsabilitats.

Cal recordat que aquest dilluns el #BauzáTour també va desfermar tres detencions violentes de la Guàrdia Civil al poble de Bunyola. De fet, avui mateix, el Esquerra Oberta Bunyola ha convocat una concertació silenciosa al poble, a les 20:00 h a la plaça de l'Església, en solidaritat amb els detinguts, a favor del dret a manifestar-se i contra la brutalitat a les comissaries.

Reaccions polítiques

La convocatòria d'aquest dijous a Bunyola compta també amb el suport de l'Esquerra Independentista de Mallorca (EIM), que durant aquests dies ha denunciat reiteradament l'inici d'una d'una ràtzia política i policíaca. El sindcat STEI-i, la CGT i altres col·lectius també han denunciat els fets i ha exigit que s'aturin aquests processos de caràcter polític.

Per la seva banda, representants de diferents partits institucionals, com ERC, el PSM o el PSIB-PSOE, han denunciat part dels fets i han demanat compareixences oficials del Govern. A més, també han condemnat les actuacions il·legals que hi hagi pogut haver en algunes de les manifestacions.

En aquesta ocasió cap dels detinguts no ha denunciat maltractaments físics o psicològics a comissaria, però en la majoria de casos han considerat "indignant" que es criminalitzi la gent que participa de mobilitzacions populars.

Els extècnics de RTVV que van signar el contracte del viatge del Papa complien "ordres del director"

Una treballadora de Servimadrid declara que va treure 170.000 euros i que Isabel Jordán (PP) se'ls va reclamar "a la porta del banc". Entre els actes organitzats per Gürtel en l'intercanvi de diners públics: el primer aniversari dels atemptats de l'11 de març de 2004, un homenatge en memòria de Miguel Ángel Blanco i l'encàrrec d'un quadre de l'exalcalde madrileny i actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.

Els extècnics de la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) que van signar l'informe amb el qual es va adjudicar el contracte de sonorització de la visita que el Papa va fer a València el 2006 a empreses de la trama Gürtel han declarat a l'Audiència Nacional que complien "ordres del llavors director "de l'ens, Pedro García Gimeno, han informat fonts personades en la causa.

Així ho han manifestat l'exdirector d'Antena de l'ens públic Antonio de la Viuda i l'excap del Departament Tècnic Luis Sabater durant la seva compareixença com a imputats davant del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, que investiga l'adjudicació d'aquest contracte per import de 7.493.600 euros a la constructora Teconsa i el suposat desviament de fons a la trama dirigida per Francisco Correa.

Sabater ha afirmat que el llavors director econòmic financer de l'entitat, Ricardo Calataiud, li va ordenar que el contracte s'adjudiqués a Teconsa "per ordres superiors" i sense més explicacions, el que ell va interpretar com una directriu del mateix García Gimeno.

Signaven "el que els posaven al davant"

De fet, ha assenyalat que ell ni tan sols va elaborar l'informe amb el qual es va justificar l'adjudicació, que estava datat el 4 de maig de 2006, i que l'únic que va fer va ser firmar una setmana després, després de tornar de Roma de la presentació de la cobertura de la V Trobada Mundial de les Famílies, que es va desenvolupar entre el 7 i el 9 de juliol de 2006.

Per la seva banda, De la Viuda ha afegit, segons les citades fonts, que ell també complia ordres de la direcció de l'ens autonòmic i que, si s'escau ell signava tots els papers que li "posaven per davant, sense si més no llegir-los".

La versió d'aquests dos exalts càrrecs de la televisió valenciana contradiu la que va realitzar García Gimeno el passat 8 de maig, quan va assegurar que l'adjudicació a Teconsa la va fer la Mesa de Contractació de la ràdio televisió valenciana i ha afegit que els regals que va rebre del presumpte responsable de Gürtel a València, Álvaro Pérez, 'El Bigotes', eren "els normals entre amics". "Jo només signava", va assegurar.

"A LA PORTA DEL BANC"

El magistrat també ha interrogat com a testimonis a Pere Fuste i Alejandra Lascary, treballadors d'Easy Concept, ja Rocío Perea, treballadora de Servimadrid Integral. Segons la investigació, aquestes dues empreses eren la matriu de la trama suposadament corrupta en les activitats que va desenvolupar a la Comunitat de Madrid.

Perea ha declarat que els seus superiors li van ordenar treure 170.000 euros en dos xecs de 115.000 i 55.000 euros i que l'administradora d'aquesta societat, Isabel Jordán, a la qual s'atribueix el pagament de comissions a càrrecs públics, li va reclamar els diners en la mateixa porta del banc, com acredita una acta notarial que es troba en la causa.

"Mai vam saber per què era aquests diners", ha assenyalat la testimoni durant el seu interrogatori, en què també ha assenyalat que va voler demanar-li un rebut a Jordà per acreditar que li lliurava els diners i aquesta es va negar.

Aquestes declaracions es produeixen després que el jutge Ruz sol·licités el passat 18 de maig al Govern d'Esperanza Aguirre còpia d'un total de 317 contractes per a l'organització d'esdeveniments signats amb empreses de la trama Gürtel en què haurien intervingut l'exconseller d'Esports Alberto López Viejo i el gerent de l'Empresa Municipal d'Habitatge de Boadilla del Monte, Alberto Bosch, tots dos imputats del PP.

Ruz ha dut a terme aquestes diligències davant la sospita expressada per la Fiscalia Anticorrupció que tots dos excàrrecs públics pogueren haver rebut pagaments relacionats amb la signatura d'aquests contractes per a l'organització d'esdeveniments. Entre els actes organitzats hi havia el corresponent al primer aniversari dels atemptats de l'11 de març de 2004, un homenatge en memòria de Miguel Ángel Blanco o l'encàrrec d'un quadre de l'exalcalde madrileny i actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.

Gestha: Com ingressar 63.300 milions i 'acabar d'una vegada' amb el dèficit sense retallades socials

El sindicat de tècnics d'Hisenda demostra amb xifres una bateria d'alternatives a les retallades. La reducció de l'economia submergida a partir de la lluita contra el frau i la creació d'un nou tipus de l'Impost de Societats serien més que suficients per arribar a un dèficit inferior al 3%.

Un nou tipus impositiu en l'Impost de Societats per beneficis a partir del milió d'euros, que permetria ingressar més de 63.300 milions addicionals cada any. És la proposta que els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (GESTHA) posen sobre la taula, ja que aquesta quantitat seria suficient per reduir el dèficit del 8,9% l'any passat fins a un nivell inferior al 3% que fins ara ha exigit Europa per 2013.

Des Gestha afegeixen que moltes d'aquestes propostes podrien aplicar des d'aquest mateix any, el que permetria relaxar les polítiques de retallades i l'adopció de mesures contràries al creixement, com una contraindicada pujada de l'IVA i d'altres impostos indirectes que castiguen el consum interior i contrauen l'economia, i amb els quals el Govern pretén recaptar uns 8.000 milions d'euros, és a dir, unes vuit vegades menys que el que s'obtindria amb les alternatives plantejades des de la Hisenda Pública.

Segons Gestha, la pujada de l'IVA és "injusta" perquè augmenta l'esforç fiscal de les famílies enfront de les empreses i és "regressiva" perquè afecta més els ciutadans amb baixos ingressos-pensionistes i mileuristes-que als que disposen de més recursos : mentre els primers dediquen els seus ingressos íntegrament al consum-subjecte a l'IVA-, els segons més de consumir tenen possibilitat d'estalviar, capítol sobre el qual no s'aplica aquest impost.

Els Tècnics d'Hisenda consideren que el major potencial recaptatori es troba en la lluita contra el frau, ja que només reduint en deu punts la taxa d'economia submergida-fins a situar al nivell de la mitjana europea-s'obtindrien més de 38.500 milions d'euros addicionals cada any, gairebé quatre vegades més que amb una pujada de dos punts en l'IVA. L'any passat el frau fiscal va ser de 107.000 milions i el 2010 de 87.000 milions només a Espanya.

Una altra de les partides més raonables per assegurar el compliment del dèficit del 3% del PIB compromès per l'exercici 2013 seria la creació d'un nou tipus impositiu del 35% en l'Impost de Societats per beneficis a partir del milió d'euros de facturació, que són declarades sobretot per les grans empreses que superen els 45 milions en vendes.

Aquesta única mesura permetria recaptar 13.943.000 d'euros addicionals durant el proper any, a més de millorar l'equitat del sistema fiscal en reduir les diferències entre el menor tipus efectiu de les grans corporacions i el major de microempreses i pimes, apropant així l'esforç fiscal de les empreses al de les famílies espanyoles.

En tercer lloc, el col·lectiu proposa la creació el 2013 d'un impost sobre la Riquesa que superi els defectes i tancament les vies d'elusió de l'impost sobre el patrimoni parcialment recuperat per a 2011 i 2012, el que podria triplicar la recaptació fins als 3.400 milions.

Una altra necessitat urgent és aconseguir una coordinació efectiva entre els diferents òrgans de control de la despesa de les diferents administracions territorials, amb major transparència de l'activitat desenvolupada pels mateixos i claredat de la informació dels comptes públics. Així mateix, Gestha proposa que els ens públics dependents se sotmetin al control de la Intervenció com a conseqüència del seu finançament amb recursos públics.

VIDEO: Obama entelat per Taiwan


Curt fet a Taiwan (cast. Formosa) sobre la passió d'Obama per la marihuana. L'addicció a la marihuana de l'actual president nord-americà Barack Obama en temps de la seva joventut és el tema clau d'un nou vídeo d'animació fet a Taiwan.

Producidа per la més gran empresa d'animació de 3D a Àsia, Next Mitjana Animation, el vídeo, que només dura dos minuts, està basat en el nou llibre del periodista David Maraniss 'Barack Obama: The Story', que va revelar l'afició del mandatari nord-americà pel cannabis en la dècada dels 70, detallant la seva pertinença i lideratge en un grup informal de fumadors de porros.

Al vídeo, cansat del dur treball i frustrat per la situació en què es troba l'economia del país, Obama es dorm al despatx Oval sota l'efecte de les drogues.

Començant a somiar, torna al seu passat, on al costat dels seus companys de la banda 'Choom Gang' (que ell encapçalava) fuma substàncies prohibides en una furgoneta, anomenada 'Choomwagon'. Els amics es passen d'un a l'altre la pipa per fumar, deixant anar el fum inhalat.

El somni acaba abruptament quan provoquen un accident, el que el fa despertar a la Casa Blanca, on s'enfronta a la seva esposa Michelle, qui li renya pel seu mal comportament.

En el propi llibre -que veurà la llum aquest juny- Maraniss remarca que el president i els seus amics no només promovien el consum de marihuana, sinó que també van posar de moda la "absorció total", una "filosofia" que es basava en "castigar" al primer que deixava anar el fum inhalat, imposant "severs càstigs" i excloent-lo de la següent ronda en què es passaven el porro.

Deutsche Bank: canvi a la cúspide

L'era Ackermann ha arribat al final. El duo conformat per Anshu Jain i Jürgen Fitschen va prendre el timó del principal banc alemany, el Deutsche Bank, en què els espera una dura tasca i diversos reptes. Foto: Un britànic d'origen indi i un alemany seran qui portin les regnes del banc més important d'Alemanya: Anshu Jain, de 49 anys, i Jürgen Fitschen, de 63.

Hi ha grans canvis a la cúspide del Deutsche Bank. Josef Ackermann, que està des de fa deu anys al capdavant d'aquesta institució, es retira, i hauria preferit que el seu successor fos Axel Weber. Però en la cúspide hi haurà un doble lideratge.

Sense canvis en el Consell Supervisor


Josef Ackermann no és qui controla als seus successors, ja que tampoc es va concretar el seu anhel de presidir el Consell Supervisor. Però la nova direcció haurà bastant més que fer que ocupar-se d'aquest tipus de temes. Està vist que no ha de ser un alemany el que dirigeixi el Deutsche Bank, que, per regla, és alhora un interlocutor important per al Govern d'Alemanya. Aquest va ser el rol dels antecessors del suís Ackermann: Hermann-Josef Abs i Alfred Herrhausen. La mateixa cancellera alemanya, Angela Merkel, va organitzar un sopar per celebrar els 60 anys d'Ackermann, el 2008.

"Aquesta confiança s'ha de guanyar", opina Christoph Schalas, de la Frankfurter School of Finance and Management. Ser discret, no treure avantatge per a la pròpia institució de la tasca d'assessor polític, i provar que "com a assessor s'actua de manera oberta i sincera. Els successors de Ackerman primer han de demostrar que també són capaços d'això", subratlla l'expert.

Pèrdues del 60%

Però una de les tasca més difícil que espera a Jürgen Fitschen ja Anshu Jain serà aconseguir que les accions del Deutsche Bank donen dividends. Mentre Ackermann va estar a càrrec del banc, això no va ser possible. Es van produir grans fluctuacions: al començament del període Ackermann: una acció del Deutsche Bank costava 76 euros, el maig de 2007 va pujar a 118,51 euros, i el gener de 2009 va tornar a baixar a 15,38 euros. En total, les accions del Deutsche Bank van perdre gairebé un 60% del seu valor en els últims deu anys. Millor que als accionistes d'aquesta institució els va ser als que van dipositar els seus diners en una llibreta d'estalvi.

Aquest fracàs es va relativitzar únicament pel fet que a altres bancs els va ser pitjor. Però, des del punt de vista de la borsa, és fins i tot així un fracàs. I les arrels del mateix estan en el model de negocis del Deutsche Bank, analitza Ekkerhard Wenger, professor d'Economia Creditícia i Bancària de la Universitat de Würzburg. "Allà on s'ha fet un negoci de banca d'inversió de grans magnituds, el profit que van treure els accionistes sempre va ser de mitjà a molt baix", assenyala Wenger. "Per contra, aquells bancs que van operar en base a inversions elementals-és a dir, hipotecant immobles i atorgant crèdits de solvència comprovable-van travessar molt bé la crisi".

Noves estratègies, però quines?


Anshu Jain és un expert en la banca d'inversió, i està per veure si posseeix la necessària comprensió pel negoci estable dels clients privats i les empreses, i si demostra aquesta comprensió dotant de capital a aquestes àrees del Deutsche Bank. En el passat, el negoci de la banca d'inversió va ser el que va produir una gran part dels guanys de la institució, però també el gruix de les pèrdues. També el Deutsche Bank es va arriscar i va perdre durant la crisi financera, o almenys es va fer corresponsable de les pèrdues sofertes pel sector en passar de fer-se càrrec del risc a negociar amb ell.

El balanç entre la banca d'inversió i els sectors estables del negoci bancari podria ser una exigència que superi la capacitat del nou equip de lideratge i fins és possible que es converteixi en una pesada càrrega. "Cal tenir en compte, per exemple, que un crèdit que, depenent de les condicions, està relacionat amb una gran quantitat de riscos importants", diu Reinhard Schmidt, professor d'Economia Bancària, que veu una possible alternativa en un compromís de tipus estratègic.

Si una constructora alemanya de maquinària ven una peça a EUA, la producció es prefinançament amb un crèdit en euros, però després es paga amb una suma en dòlars. El constructor alemany està exposat a un risc canviari. Una possibilitat és que una el crèdit a un producte de borsa a terme, és a dir, amb un producte d'inversió bancària per reduir el risc canviari. "És molt important realitzar aquest tipus de combinacions", opina Schmidt.

Estarà Anshu Jain aviat sol a la cúspide del Deutsche Bank?


Durant l'era de Josef Ackermann es va planejar generar la meitat dels guanys en les transaccions de la banca d'inversions i l'altra en el negoci bancari tradicional. Fins ara, la proporció sempre va ser de 60 a 40. I no se sap si sota el lideratge de Jain l'objectiu serà arribar a una relació de 50 a 50. Jain és més jove que Fitschen, i és probable que aviat sigui qui porti la batuta al Deutsche Bank. L'exdirector de Gestió de Risc de la filial alemanya del banc suís USB, Wieslaw Jurczenko, pensa que Jain no podrà escapar a la seva formació ia la seva experiència professional. "Si un sectpr d'inversió és responsable d'una part tan gran dels guanys d'una institució, llavors també exerceix una influència corresponent al sector operatiu, és a dir, al sector estratègic", assenyala l'expert.

Les decisions quant a canvis en el personal al Deutsche Bank reflecteixen un major poder per al banquer inversionista Jain. Les direccions del departament de Risc, de Tecnologia Informàtica, de personal i la direcció econòmica de la institució són càrrecs ocupats per persones de confiança de Jain. Està per veure si la crisi de deute europeu li permet a Anshu Jain formular els seus plans estratègics i portar a terme amb la tranquil·litat necessària. Aquesta és una altra de les tantes qüestions amb final obert en la nova constel·lació del Deutsche Bank.

Ackermann, Paulson i l'inici del crack

El juny de 2007, Josef Ackermann, estava dinant a Nova York amb Hank Paulson, secretari del Tresor dels EUA, i diversos altres funcionaris bancaris d'alt nivell en el govern de Bush, just quan la crisi creditícia començava a embolicar el món. Ackermann, president i director executiu de Deutsche Bank, estava discutint amb aquest grup d'èlit com es "desenvoluparia l'agitació", eufemisme per amagar l'estratègia i l'organització de la crisi econòmica global que ja va sent destapada, tot i que sense cap efecte polític ni penal, com era d'esperar.

"Es va parlar dels desequilibris fonamentals de l'economia mundial, els mercats de préstecs interbancaris congelats, els préstecs sub-prime i la precària situació del comerç, així com dels béns d'arrels residencials, l'estat d'alt grau de apalanquejament dels hedge funds i del capital privat, i tots els altres núvols de tempesta planant sobre l'horitzó".

A la tarda, després de "l'estudi de tots els temes", els banquers havien arribat a una conclusió bastant optimista. Tot i els perills el consens era que, ja que els governs havien d'injectar liquiditat en el sector financer i l'economia: "Seguirem sortint del pas". En resum, la situació, encara que alarmant: "Teníem l'hipòtesi que els riscos s'estendrien a nivell mundial, però és tractava només de que tothom córri riscos que puguin absorbir"...

El fiscal de NY comença a investigar


El fiscal general de Nova York, Andrew M. Cuomo, començà, arran la fallida de Lehman Brothers, una investigació sobre la possible relació delictiva que podria haver entre Goldman Sachs, Morgan Stanley, UBS, Citigroup, Crédit Suisse, Deutsche Bank, Crédit Agricole i Merrill Lynch -ara propietat del Bank of America-, i les agències de qualificació Standard & Poor's, Fitch Ratings i Moody's Investors Service. La Fiscalia vol determinar si els vuit grans bancs van condicionar d'alguna manera a les tres agències de qualificació perquè aquestes inflesin les seves qualificacions sobre títols hipotecaris impagables (les 'subprime').

Com a resultat, Goldman Sachs i ara Deutsche Bank han estat ja multats com a responsables de trames de frau fiscal i pràctiques criminals en la gestió dels seus productes financers. Però la fiscalia encara està investigant el gruix de l'operació, la xarxa dels vuit grans bancs, les tres agències de qualificació de risc i la auditora internacional Erns&Young; per haver conspirat per produir la crisi financera.

De fet, Goldman Sachs ja va ser també darrera el crack que el 1929 portaria el món a la II Guerra Mundial.

ICV-EUiA exigeix garantir que la pujada d’ingressos pel pacte fiscal es destini a política social

ICV-EUiA ha exigit aquest dimecres garantir que la pujada d’ingressos que suposaria el pacte fiscal per a Catalunya es destini a polítiques socials. "Demanem posar per escrit allò que el president Artur Mas i el Govern diuen en les seves declaracions", ha assegurat Joan Herrera, després de la cimera sobre el pacte fiscal entre el Govern i els partits, a la qual hi ha participat també Jordi Miralles.

La coalició demana que en la segona cimera del pacte fiscal participin també els agents socioeconòmics, i ha urgit al Govern a tenir una actitud diferent, donat que fins ara només ha plantejat "actes d’adhesió" incondicional.

Segons Herrera, no és responsable que els partits catalans parlin de pacte fiscal mentre la prima de risc assoleix màxims històrics i es confirma que el diner per a serveis públics haurà de destinar-se a salvar Bankia.

"CiU avui encara no està disposada a parlar del pacte social", ha assegurat Herrera, demanant al Govern un canvi de paradigma en les seves tesis.

"Hem de consensuar un pacte social ja què no pot ser que, amb la que està caient, quan rescatem els bancs amb el nostre diner públic, no fem un consens mínim sobre els límits" de com procedir davant episodis com Bankia, ha sentenciat el president del grup d’ICV-EUiA.

Les seleccions catalanes podran competir internacionalment

El Tribunal Constitucional avala la llei de seleccions catalanes, i desestima així el recurs d'inconstitucionalitat que el Govern cdel PP va presentar contra l'article 2 de la norma legal. El 28 de juliol de 1999, el Parlament català va aprovar, amb el suport de tots els partits menys del PP, una llei amb la qual pretenia fomentar la participació de les seleccions catalanes en qualsevol tipus de competició oficial.

En concret, el PP va recórrer el seu article 2, en el qual s'assegurava que "les federacions esportives catalanes de cada modalitat esportiva són les representants del respectiu esport federat català en els àmbits supraautonòmics".

Draghi afirma que Rajoy ha actuat de "la pitjor manera possible"

"Pot el BCE omplir el buit de la falta d'acció pels governs nacionals sobre el creixement i el dèficit? La resposta és no. El Banc Central Europeu (BCE) és potser l'única institució que pot desencallar la delicadíssima situació del Govern de Rajoy, abocat a demanar el rescat per als bancs si la pressió no cedeix. I la pressió no cedirà si el BCE no treu tota l'artilleria, el que no sembla disposat a fer.

Preguntat per Bankia, per Espanya i pel sistema financer al Parlament europeu, Draghi movia aquest matí les celles i immediatament després es sacsejava la pressió que l'Executiu ha intentat traspassar aquests dies (almenys en les rodes de premsa: Rajoy no va manifestar el mateix sentiment d'urgència davant els seus socis, en l'última cimera europea, que davant els periodistes).

"El que mostren els casos de Dexia i Bankia és que, quan ens enfrontem amb dramàtiques necessitats de recapitalització, la reacció dels governs o dels supervisors nacionals és subestimar la importància del problema, presentar una primera avaluació, després una segona, una tercera, una quarta", ha dit Draghi en una compareixença davant la comissió d'Assumptes Econòmics de l'Eurocambra.

"Aquesta és la pitjor manera possible de fer les coses perquè al final tothom acaba fent el correcte, però al cost més alt possible", ha lamentat. "Demano a tots els governs que tinguin això en ment. És millor equivocar per posar massa al principi que equivocar-se per posar massa poc. És millor en l'avaluació de les necessitats de capitalització dels bancs equivocar-se en la banda alta i excedir-se en transparència que quedar-se curt i descobrir dolorosament", ha insistit Draghi.

El Govern ha arribat a donar tres xifres diferents abans que el successor de Rodrigo Rato elevés les necessitats fins a 24.000 milions d'euros. "És millor pecar per excés que per defecte i després descobrir amb horror els resultats", ha explicat sobre aquest relliscada que ha mellado la credibilitat espanyola en els mercats.

Sobre la possibilitat que el BCE suavitzi la pressió sobre Espanya, el president del Eurobanco ha estat encara més contundent: "Pot el BCE omplir el buit de la falta d'acció pels governs nacionals sobre el creixement i el dèficit? La resposta és no. Pot el BCE omplir el buit dels de la falta d'acció pels governs nacionals sobre els seus problemes estructurals? La resposta és no".

Un nou recompte dels asteroides potencialment perillosos

Les observacions dutes a terme per l'Explorador Infraroig de Camp Ampli per Sondeig (Wide-field Infrared Survey Explorer o WISE), de la NASA, han permès obtenir el millor registre fins l'actualitat de la població d'asteroides potencialment perillosos del nostre sistema solar.

També coneguts com "phase" (Potentially Hazardous Asteroids), aquests asteroides tenen òrbites dins d'aproximadament els vuit milions de quilòmetres (cinc milions de milles) de l'òrbita de la Terra, i són prou grans com per sobreviure en passar a través de l'atmosfera de la Terra i causar danys a escala regional, o fins i tot major.

El projecte NEOWISE, el qual és la part de la missió WISE que està dedicada a la caça d'asteroides, va prendre mostres de 107 phase per tal de realitzar prediccions sobre la població completa. Les troballes indiquen que hi ha al voltant de 4.700 phase, més o menys 1.500, amb diàmetres que superen aproximadament els 100 metres (330 peus). Fins al moment, s'estima que s'ha trobat d'un 20 a un 30 per cent d'aquests objectes.

En aquesta vista simulada de la població dels asteroides propers a la Terra, els asteroides potencialment perillosos (phase, per la seva sigla en idioma anglès) es veuen en color ataronjat, els menys perillosos apareixen en blau, mentre que l'òrbita de la Terra es indica en verd.

Mentre que en càlculs previs de phase la quantitat predita va ser similar, es va tractar de meres aproximacions. NEOWISE ha generat una estimació més creïble de la quantitat total d'objectes i de les seves mides. Com el telescopi espacial WISE capta la llum infraroja, o la calor, dels asteroides, va poder detectar objectes il · luminats i foscos per igual, la qual cosa va donar com a resultat una visió més representativa de la població completa.

"L'anàlisi que es va dur a terme mitjançant el projecte NEOWISE ens va demostrar que hem començat bé en trobar aquests objectes que veritablement representen un perill d'impacte per a la Terra", va dir Lindley Johnson, que és un executiu del Programa d'Observació d'Objectes Propers a la Terra (Near-Earth Object Observation Program, en idioma anglès), a les oficines centrals de la NASA. "Però encara hi ha molts més per trobar, i es necessita fer un esforç conjunt durant el pròxim parell de dècades per trobar a tots els que podrien causar un dany greu o que podrien convertir-se en la destinació d'alguna missió en el futur".

El nou anàlisi suggereix que prop del doble dels PHA que es pensaven prèviament resideixen en òrbites de baixa inclinació, les quals estan més o menys alineades amb el pla de l'òrbita de la Terra.

Denuncien la manipulació informativa sobre les massacres a Síria


"Mentre els terroristes recolzats per Occident saquegen Síria, la premsa occidental, especialment The Financial Times, absol els terroristes de col·locar cotxes bomba, matar i mutilar a centenars de civils. Amb un cinisme descarnat, els seus reporters s'encongeixen i donen crèdit a les afirmacions dels terroristes de Londres dedicats a sembrar propaganda, segons la qual el govern de Assad es dedica a destruir les seves pròpies ciutats i les seves forces de seguretat".

En un article publicat a Rebelion i titolat "Quan els respectables es tornen extremistes, els extremistes es tornen respectables", l'intel·lectual James Petras denuncia l'aliança de l'OTAN, els terroristes d'Al-Qaeda i els mitjans corporatius que enverinen la ciutadania occidental presentant com a atrocitats de suposats règims sanguinaris les massacres perpetrades per occident a Líbia i a Síria.

El suport de la premsa respectable a l'extremisme i la seva utilització d'una terminologia demonizadora i un llenguatge virulent per descriure als adversaris de l'imperi van unides amb les lloances eufòriques i efusives dels terroristes d'Estat i els mercenaris pro-occidentals. L'encobriment sistemàtic exercit pel periodisme extremista va molt més enllà dels casos de Colòmbia i Hondures. El reportatge de Michael Peel a The Financial Times sobre la devastació dirigida per l'OTAN de Líbia (l'estat de benestar més avançat d'Àfrica) i l'ascens al poder de bandes armades de terroristes tribals i islàmics fanàtics es presenta com una victòria de la democràcia sobre «una dictadura brutal». La mendacitat i la hipocresia de Peel queden patents en les seves vergonyoses afirmacions sobre la destrucció de l'economia líbia, la tortura massiva i els assassinats racials que van seguir a la guerra de l'OTAN que es presenten com una victòria del poble libi.

L'ONU no responsabilitza al govern sirià de la massacre en la seva ressolució

El fet incontestable és que la ressolució de condemna emesa per l'ONU sobre la matança de Hula no responsabilitza al govern sirià, a l'espera dels resultats de la investigació. No obstant això, els mitjans corporatius occidentals no han trigat gens en presentar la ressolució de l'ONU com una condemna al govern de Bashar Al-Assad, en un exercici més de manipulació informativa. A l'igual que amb les armes de destrucció massiva a l'Irak, o la matança de la plaça Verda de Tripoli que va servir d'excusa per a l'atac a Líbia i que va ser gravada en un plató de Qatar, no és necessari que la informació sigui certa mentre sigui creible i afavoreixi els plans bèlics de l'OTAN a la zona.

Per la seva banda, l'ambaixador permanent de Síria davant l'ONU, Baixar Jaafari, va deplorar aquest diumenge el "tsunami de mentides" proferit pels seus homòlegs en ​​el Consell de Seguretat de Nacions Unides, als quals ha acusat d'"estar mentint" sobre allò esdevingut el passat divendres a la localitat siriana de Hula, a l'oest del país, on, segons l'ONU, 108 persones van morir i 300 van resultar ferides.

Però les fonts de l'ONU es limiten segons han reconegut obertament a allò que els ha comunicat l'oposició siriana a través d'una trucada telefònica, tal com publica Russia Today.

L'article de Petras arriba després que diferents mitjans alternatius comencin a plantejar que la massacre de Hula com una operació de falsa bandera portada a terme per l'OTAN des de la base de Rastan, tal com assenyalen comentaristes de la cadena Press Tv.

També Basam Abu Abdolá, expert politòleg sirià, va assegurar ahir en una entrevista amb Al-Alam que "els grups armats opositors al Govern de Bashar al-Assad, liderats per EUA, totalment contraris a una solució per la crisi siriana, abonen el terreny per a les ingerències foranes".

"Ells intenten fer fracassar la missió dels observadors de les nacions Unides a Síria, igual que van fer amb la missió d'observadors de la Lliga Àrab que va visitar Síria fa mesos", ha afegit.

Ha posat èmfasi que "la recent matança de Hula aclareix que aquest tipus d'actes terroristes és obra de grups extremistes aliens a la societat siriana i que s'ha planejat amb antelació, amb vista a la visita de l'enviat especial de l'ONU i la LA per Síria, Kofi Annan, que, en els pròxims dies, lliurarà un nou informe sobre la situació interna de Síria al Consell de Seguretat de l'ONU ".

Per la seva banda Rússia i la Xina es mantenen ferms en la seva intenció de vetar qualsevol ressolució de l'ONU que pugui ser emprada com a excusa per a una intervenció militar, tal com va passar a Líbia.

Virus Flame: fabricat a Israel?

El vice primer ministre israelià, Moshe Yaalon, va insinuar que el país hebreu podria estar darrere de la creació del virus d'espionatge informàtic Flame, detectat recentment pel laboratori rus de seguretat informàtica Kaspersky.

"Qualsevol que vegi l'amenaça iraniana com una amenaça seriosa podria donar diferents passos, inclòs aquest, per fer-li mal [a l'Iran]", va declarar el polític hebreu a una emissora de ràdio israeliana.

Així mateix Yaalon ha assenyalat que Israel "és un país ric en altes tecnologies" i ha afegit que "aquest tipus d'eines obren un ventall de possibilitats".

Algunes de les particularitats del virus Flame publicades al lloc web de Kaspersky permeten considerar-lo com una arma destinada a la ciberguerra. En concret, pot fer captures de pantalla, activar micròfons per gravar converses sense que se n'adoni l'usuari, enviar registres de trànsit i redirigir missatges instantanis.

El laboratori no ha aconseguit identificar els responsables de la propagació del virus Flame, però ha destacat en un missatge les seves similituds amb programes com Stuxnet i Duqu, atribuïts per diversos experts als serveis d'intel·ligència israelians. Tots dos suposadament aprofitaven un error de seguretat en el sistema operatiu Windows per interceptar dades sobre el programa nuclear iranià.

Aquesta nova amenaça digital ha estat detectada a l'Iran i també en equips palestins, sudanesos, sirians i nord-americans.

Mentrestant, les autoritats iranianes han declarat que ja disposen d'un mecanisme capaç de detectar i aniquilar el virus. Segons Teheran, "l'antivirus està disponible per als òrgans i administracions que ho sol·licitin".

Un nou cas augmenta la llista de suïcidis a Grècia

Un jubilat grec es va penjar en un parc públic. Una nota trobada a la butxaca prova que és l'última d'una llarga llista de suïcidis a causa de la crisi econòmica que travessa el país. El seu cos va ser trobat penjat d'un arbre, a prop de casa seva a Nikaia, un suburbi de la capital grega. L'home de 61 anys, que es deia Alexandros, es va descriure a la nota que va deixar com un home de pocs vicis que treballava tot el dia. Es va culpar per cometre un "crim terrible": endeutar-se a l'edat de 40 anys.

Va dir desitjar que els seus nens no naixessin a Grècia, país de perspectives fosques, segons ell. "Grècia serà esborrada del mapa. Llevat que aparegui un polític de la talla de Thatcher, que sigui capaç de posar al nostre país en ordre ", va expressar.

L'home, pare de dos fills, havia gestionat la seva pròpia botiga, que va haver de tancar davant les condicions econòmiques adverses. Electricista de professió, Alexandros treballar en diverses empreses però a penes va poder estalviar una mica. Els seus veïns el van veure per última vegada viu assegut en un banc del mateix parc aquest dimarts.

El suïcidi ja és un clàssic

Els suïcidis causats per les dificultats econòmiques s'han convertit en una realitat gairebé quotidiana a Grècia en els últims mesos.

La mort d'Alexandros segueix al suïcidi comès per un home de 42 anys aquest dimarts. Segons sembla, l'home va saltar per la finestra del cinquè pis a Creta, després de perdre la seva feina.

La setmana passada, un músic de 60 anys i la seva mare van morir després de llançar-se per la finestra de casa seva. Dos dies abans un home es va suïcidar al centre d'Atenes tallant-se les venes en una plaça molt concorreguda. A l'abril, un estudiant, un professor i un sacerdot també es van treure la vida a la capital.

No obstant això, va ser la mort del farmacèutic Dimitris Christoulas, que es va engegar un tret al cap en una cèntrica plaça d'Atenes, la qual va posar més en relleu la difícil situació per la que passen els grecs enmig d'una austeritat salvatge.

Durant els últims mesos, els mitjans grecs informen de suïcidis gairebé diàriament, un fet sorprenent en un país que solia tenir una de les més baixes taxes de suïcidi en el món.