dissabte, 8 d’octubre de 2011

Amenaces i coaccions feixistes del PP als professors que donen suport a les protestes

"Es prega remeteu l'existència en els vostres centres de professorat que hagi impartit classe portant samarretes verdes amb lemes reivindicatius". Amb aquesta ordre il.legal la inspectora de la delegació provincial d'Educació d'Albacete va exigir per correu electrònic el dimecres passat, dia en que hi va haver vaga en el sector educatiu, als directors dels centres que identifiquessin als professors que van a classe vestits amb el color que s'ha convertit en el símbol de la lluita contra les retallades.

Així ho va denunciar ahir en un comunicat, la secretària provincial d'Ensenyament de CCOO, Magdalena Cantos, que va qualificar la situació com "l'estat policial en l'ensenyament públic". "Pretén convertir els equips directius en agents policials", va aclarir.

Una cosa similar els va passar també als directors dels Instituts d'Educació Secundària de Madrid, que el passat 30 de setembre van denunciar les "pressions" rebudes des de la Conselleria d'Educació que presideix Lucía Figar.

A Castella-la Manxa, Cantos ha recordat, a més, que la Conselleria d'Educació ja va intentar amb anterioritat que els directors de les escoles i instituts carreguessin amb la responsabilitat de les retallades impostos pel Govern de María Dolores de Cospedal (PP), que han suposat l'acomiadament d'uns mil interins.

Segons els sindicats l'atur va tenir un seguiment del 64,3%


"Durant l'inici de curs, la Conselleria va pretendre que els equips directius es convertissin en els executors de les retallades de plantilles", explica Cantos en el comunicat. A més, segons CCOO, també els van advertir que "tinguessin cura amb les explicacions que donaven a les famílies" sobre aquesta reducció de treballadors i les repercussions que això tindria en l'educació dels seus fills.

Però els docents manxecs no només no van cedir a les exigències de la Conselleria sinó que es van unir per anar a la vaga de dimecres passat. Segons els sindicats CCOO, UGT i STES, l'atur va tenir un seguiment del 64,3%, tot i que la Junta ho va rebaixar al 30,4%. Cospedal ja va censurar l'actitud dels professors en aquella ocasió. "Alguns hauran de donar moltes explicacions als alumnes que avui no estan rebent classe", va amenaçar la presidenta.

"L'Administració oblida que, per ara, els professionals de l'educació tenim dret a exigir una" educació pública de tots i per a tots ", com diu el lema de les samarretes verdes", va lamentar ahir Cantos. "Les reivindicacions laborals segueixen sent legals a Espanya", ha afegit la secretària d'ensenyament d'Albacete de CCOO. "Potser en el futur serà il.legal la utilització del color verd a la vestimenta del professorat", va ironitzar.

Finalment, Cantos va titllar de "extralimitació" la petició electrònica de la inspectora d'educació de la província i va exigir "que es notifiqui als centres educatius l'anulació de les ordres donades", així com el compromís que no es tornaran a produir situacions similars.

Ana Isabel Marcos (CiU): 'Em vaig sentir 'intimidada' per la càmera de fotos'

Vergonyosa i fatxenda actitud de qui viu dels diners públics: La principal acusació contra els indignats ve d'una 'diputada' de Convergència, Ana Isabel Marcos, totalment desconeguda, a qui li fan por les càmeres i no distingeix entre una de fotos i de vídeo quan la filmen. En comptes de tancar-la al psquiàtric i expulsar-la per tarada, el 'jutge' reprimeix i acusa un càmera que sols feia el seu treball i Felip Puig i socis de corrupció demostren un cop més el seu tarannà feixista.

Tres de les persones que van ser detingudes els passats 3 i 4 d'octubre, quan va començar l'operació policial dels mossos d'esquadra contra activistes del 15-M, han declarat aquest matí a l'Audiència Nacional. Han quedat en llibertat i hauran d'anar a signar als jutjats de Barcelona cada quinze dies.

Les declaracions d'aquest matí al despatx del jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco han estat qualificades 'd'irrisòries i esperpèntiques' per part de les persones imputades. Han entrat al despatx acompanyats del seu advocat i han visionat vídeos on no es podia apreciar cap mena d'agressió contra ningú.

En un dels vídeos es veia el càmera de la televisió Tele.cat (un dels encausats) enmig del grup de periodistes gravant l'accés dels diputats, com la resta de professionals de la informació, cap agressió i cap amenaça. Aleshores ha estat quan el jutge ha aclarit que l'acusació venia de la diputada de CiU Ana Isabel Marcos, qui va assegurar davant dels mossos: "Em vaig sentir intimidada per la càmera de fotos que portava'.

El propi acusat i l'advocat no han pogut menys que expressar al jutge la seva sorpresa davant l'acusació, encara més si tenim en compte que el càmera no duia càmera fotogràfica, sinó una càmera vídeo.

L'acusació contra les altres dues persones també es fonamenta en dos vídeos on se les veu dempeus observant a una certa distància el pas dels diputats cap el Parlament. Un cop han declarat, el jutge –tot i la contradicció evident de les proves– ha mantingut la imputació amb unes certes reserves, i de moment tots tres hauran d'anar a declarar cada quinze dies a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.

A les portes de l'Audiència Nacional, al carrer Gènova de Madrid, s'hi ha concentrat un petit grup d'indignats solidàries amb els imputats que han estat identificats per la policia espanyola.

Cayo Lara culpa López de Uralde de no haver volgut la unitat amb IU

El temps per notificar a la Junta Electoral la formació de coalicions per al 20-N es va apagar la passada mitjanit. Izquierda Unida se sent plenament satisfeta del camí recorregut, perquè ha aconseguit travar acords amb altres 12 forces. Però no estarà Equo. Cayo Lara i el seu equip no se senten responsables, perquè van fer una "aposta total i sincera" per integrar el partit de Juan López de Uralde en una candidatura. Es van dirigir a ell "sabent que havia dit", ja al gener i en públic, que rebutjava la convergència. I finalment "no ha volgut la unitat".

"Que ningú digui ni pretengui dir que IU no ha fet tot l'esforç possible perquè aquesta aliança, també amb Equo, es produís", va afirmar categòric ahir divendres el coordinador federal, que també va destacar que "tot el que ha aconseguit sumar" el seu formació pesa molt més que els que s'han apartat.

"Que ningú digui que IU no ha fet tot l'esforç perquè aquesta aliança es produís"

Lara ratificar la seva tesi que la "atomització de l'esquerra" només contribueix al seu debilitament. "La suma multiplica i la resta pot dividir, però sobretot divideix les esperances dels ciutadans. Lluitem contra poders que traspassen les fronteres dels Estats", va advertir, greu.

700 delegats, 40% sense carnet


El candidat es va acompanyar ahir dels seus responsables federals de Programa, Marga Ferré, i Acció Política, José Luis Centella, per presentar l'Assemblea Federal d'Convocatòria Social, que arrenca avui dissabte a Madrid. En ella, uns 700 delegats -entre un 35% i un 40% no tindrà carnet d'IU- debatran més de 500 aportacions arribades de tot Espanya, i en l'elaboració han participat 15.300 persones. Ferré ha destacat dos aspectes del debat vist en les últimes setmanes: el volum més gran de "propostes polítiques", més que programàtiques, i la "gran unitat" en els temes, el que provaria que "IU està molt propera a la gent". Demà diumenge es votaran el programa i les candidatures. I es ratificarà a Lara com a número u de la coalició estatal que operarà sota la marca La Izquierda.

"Som l'esquerra que suma i creix", diu Centella; IU anirà al 20-N amb altres dotze forces

Al final, el 20-N concorreran en l'aliança IU, EUiA-la seva etiqueta a Catalunya-, ICV, Chunta Aragonesista, Socialistes Independents d'Extremadura (SIEX), Batzarre, Federació Els Verds, Gira Madrid-Els Verds, Els Verds del País Valencià, Els Verds-Opció Verda de Catalunya, Canàries per La Izquierda, Iniciativa per El Hierro i el Partit Democràtic i Social de Ceuta. Es cau de la llista Socialistes per Tenerife -una escissió del PSOE a l'illa- que s'unirà a Equo i l'Alternativa si es pot, ja que es resistien a que els vots de l'entesa computaran a IU.

"Som l'esquerra que suma i creix", la que representa una "esquerra plural, oberta i àmplia", va sostenir Centella. El també líder del PCE i cap de llista d'IU per Sevilla va insistir en el calat de la convocatòria social, que tindrà la seva continuïtat més enllà del 20-N. "No és una trobada de il.luminats, sinó de lluitadors, de la gent que combat els desnonaments, l'atur, dels que demanen democràcia real".

En un gest evident al 15-M, IU ha portat alguns dels seus integrants a llocs de sortida. Als noms coneguts d'Alberto Garzón -un al Congrés per Màlaga- i Adoració Guamán -cap de llista al Senat per València-, la federació suma els de Raúl García (Granada), Javier Gutiérrez (Valladolid) i Antonio Yeste (Albacete) en la Cambra Baixa o José Coy (Múrcia) a la llista.

José Luis Méndez va cobrar de Caixa Galícia 16.500.000 per jubilació

Un contracte blindat amb una jubilació de 16,5 milions d'euros. Aquest va ser el preu que va pagar l'antiga Caixa Galícia, ara fusionada amb Caixanova, per dir-li adéu a qui durant 29 anys va ser el seu primer executiu, José Luis Méndez (foto, a la dreta de Feijoo). Descomptats els impostos, va percebre 8.500.000 del fons de pensions de l'entitat i altres 2,7 com a indemnització per rescissió anticipada del seu contracte.

El retir daurat es coneix el dia en què la caixa comunicar als sindicats que l'obra social és "insostenible". No hi ha diners per mantenir l'ingent patrimoni immobiliari (93 edificis nobles i altres seus) i més de 300 empleats, que temen acomiadaments.

La de Méndez és la quantia més alta-de les conegudes-rebuda per un alt càrrec de caixes a Espanya. Sumada a les prejubilacions a Novacaixagalicia, l'entitat que va aglutinar les caixes gallegues, la xifra arriba 40 milions. El projecte va rebre dues injeccions de diners públics (3.600 milions) i està ara en mans de l'Estat en un 93%. Fonts pròximes a Méndez assenyalen en el seu descàrrec que aquesta xifra és l'acumulat la seva pensió al llarg de 29 anys com a director general a la caixa, i que va deixar el seu lloc renunciant a part de la indemnització que li hauria correspost en tenir un contracte blindat que li permetia allargar la seva vida laboral fins als 70 anys

Méndez, que presumia d'haver convertit una caixa provincial en una de les sis grans del país, també va ser l'artífex de l'expansió territorial de Caixa Galícia, que va pagar cares les seves inversions en el totxo. Ara creixen les crítiques, però el 16 de setembre de 2010, quan amb 65 anys va comunicar que se n'anava, el consell va aplaudir. "No es va parlar de la seva jubilació, l'únic que ens van dir és que va renunciar a certes quantitats i que per raons de seguretat, la caixa seguiria sufragant durant 24 mesos l'empresa que s'encarrega de vigilar casa seva", recorda un exconseller. "El consell va entendre la decisió personal de Méndez, agraint i elogiant la ingent tasca de qui ha estat el primer executiu de la caixa gallega durant els últims 29 anys", va dir la nota oficial.

La seva vinculació amb Caixa Galícia continua en la presidència de la fundació Claudio Sant Martí, que li proporciona cotxe oficial i secretària. També forma part de diversos consells d'administració en representació de Novacaixagalicia, com el de Sacyr (retribució anual bruta de 66.000 euros més 22.000 per la comissió de nomenaments) o el de Tecnocom (93.000 euros).

"Cal aixecar les catifes i obrir les finestres", va reclamar ahir UGT, en referència al també daurat retiero, el 2006, d'un altre exdirectiu de Caixanova, Julio Fernández Gayoso, ara copresident de l'entitat i conseller del banc resultant. "El 2002 hi havia més de 700 milions de pessetes en el fons (quatre milions d'euros). No cal ser molt llest per saber que era de Gayoso", va dir José Ramón del Plec.

D'altra banda, l'exdirectora de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), María Dolores Amorós, ha estat denunciada davant l'Audiència Nacional per l'advocat Diego de Ramon, que acusa els directius d'estafa, falsedat documental i un delicte societari. El cas està en mans del jutge Fernando Grande-Marlaska, informa Manuel Altozano.

Obama fa xantatge miserablement a Palestina

La decisió del Congrés dels EUA de congelar una partida de 200 milions de dòlars en ajudes a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) ha causat el cessament de diversos projectes de desenvolupament a Cisjordània, segons ha declarat un funcionari palestí. El ministre palestí d'Economia de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Hassan Abu Lebda, ha dit que l'agència de cooperació internacional US American Interntional Aid (USAID) va informar que la decisió dels EUA ha impedit desenvolupar diversos projectes en el territori ocupat pels finançadors sionistes d'Obama. Foto: L'estat genocida ha destruït avui varies cases de palestins.

"La USAID ha suspès el finançament de nombrosos projectes en diversos camps, inclòs aigua, carreteres i altres sectors a Cisjordània", ha afirmat Abu Lebda, abans d'afegir que desenes de treballadors per aquesta agència han perdut els seus llocs de treball.

Més de 200 treballadors seran acomiadats

El ministre palestí ha expressat el seu pesar per la decisió del Congrés dels EUA i ha dit que es preveu que, a finals de mes, "altres 200 treballadors en projectes de desenvolupament finançats per USAID perdin els seus llocs de treball".

El responsable d'Economia palestí ha manifestat que "aquest tipus de mesures d'interrompre les partides destinades a reforçar l'ANP, estan obstruint els esforços palestins en preparació de l'establiment d'un estat palestí".

El Congrés nord-americà va adoptar la decisió de congelar 200 milions de dòlars en fons destinats a l'ANP després que el president palestí, Mahmud Abbàs, presentés la seva sol licitud d'admissió a l'ONU com a estat membre de ple dret.
EUA ja havia advertit a Palestina que interrompria les ajudes

Encara que funcionaris de l'ANP han insistit que l'Administració nord-americana no els ha informat oficialment sobre la decisió de suspendre les ajudes, la Casa Blanca havia advertit prèviament al president Abbàs que interrompria els fons d'assistència als palestins si aquests insistien en la seva decisió de seguir endavant amb la campanya a la recerca de reconeixement a l'ONU.

Cada any Washington destina uns 500 milions de dòlars en ajudes a l'ANP, la major part dels quals tenen per objectiu projectes de desenvolupament d'infraestructures, així com la construcció de centres hospitalaris o escoles.

El púlsar de la Nebulosa del Cranc batega més fort del que s'esperava

Fa mil anys, un feix de llum resplendia en el cel, brillant prou com per ser vist fins i tot durant el dia durant gairebé un mes, nadius americans i xinesos van registrar el cridaner esdeveniment. Ara sabem que van ser testimonis de l'explosió d'una estrella, que va deixar un romanent gasós conegut com la Nebulosa del Cranc.

El mateix objecte segueix enlluernant als astrònoms avui en dia mitjançant l'inesperat bombament de radiació d'alta energia. La Nebulosa del Cranc, un dels objectes més estudiats pels astrònoms, ha posat en un compromís a la comunitat científica després de descobrir que l'energia que emana del seu interior és molt més gran que la calculada fins ara, qüestionant els models teòrics de la física , segons un estudi publicat a Science.

Un dels seus autors, el doctor Nepomuk Otte, de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz (Estats Units), afirma que alguns investigadors van titllar de bogeria la seva recerca d'emissions d'un púlsar en aquest camp d'energia.

Simplement no hi ha teoria que pugui explicar el que hem trobat

"Si li preguntessis als teòrics de fa un any si anàvem a veure polsos de raigs gamma polsos amb aquest nivell d'energia, gairebé tots ells hauria dit que no. Simplement no hi ha teoria que pugui explicar el que hem trobat", afirma un els autors de l'article, el doctor Martin Schroedter Martin, del Harvard Smithsonian Center d'Astrofísica (CfA).

Els científics, que van utilitzar les dades recollides pels potents telescopis que formen el complex d'observació VERITAS, situat a Arizona (EUA), van detectar que l'estrella de neutrons té energies superiors als 100.000 milions d'electró-volts (GeV).

Aquesta xifra està molt per sobre dels 25.000 milions d'electró-volts que fins ara havia estat el màxim d'energia detectat per VERITAS.

Els raigs gamma procedeixen d'un objecte en el centre de la Nebulosa del Cranc que es coneix com púlsar. Un púlsar és una estrella de neutrons que gira a gran velocitat, el nucli col.lapsat d'una estrella massiva. Encara que té només uns pocs quilòmetres de diàmetre, la seva massa té una densitat inimaginable a la Terra: una estrella de neutrons és tan densa que amb una massa com el diàmetre de BCN -uns 20 km- pesaría més que el nostre sol.

Les troballes qüestionen els models actuals de púlsar, els quals no poden explicar aquesta emissió d'alta energia.

"Estem davant d'algunes forces extremes i aquestes observacions mostren que les nostres teories no encaixen i que sabem menys sobre els púlsars del que pensàvem", indica Henric Krawczynski, astrofísic i un dels autors de l'estudi.

"Aquestes troballes indiquen que la teoria no està (completa) encara", ha assenyalat Krawczynski.

Economistes proposen "superbons" contra la crisi

Massa bo per ser veritat? Així és percebut per alguns el concepte que nou economistes comunitaris han presentat per posar límit a la crisi a l'eurozona. Ells proposen un canvi de paradigmes per resoldre un problema que no sembla haver millorat tot i els auxilis financers promesos per la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional als Estats asfixiats per les seves pròpies conjuntures fiscals: una nova forma d'emetre deutes sobiranes.

Una nova autoritat, que ells han batejat hipotèticament com a Administració Europea de Deutes (AED), comprarà bona part de les emissions de deute públic de tots els països de la Unió Europea i la "reempacará". "No es tracta de seguir acumulant deutes. El que volem és desenvolupar un procés que permeti redistribuir les deutes sobirans que avui existeixen ", aclareix el francès David Thesmar, professor d'Economia a l'Escola d'Alts Estudis Comercials (HEC, són les seves sigles en francès) de París.

Thesmar és un dels nou economistes que promouen la creació dels "superbonos de l'Estat"; ell insisteix que el model proposat no generarà nous deutes. "El sistema és molt senzill: un compra les velles deutes de diferents Estats comunitaris posant com a límit un percentatge determinat del Producte Intern Brut i diposita aquests diners en un fons comú. Al final, aquest fons emet nous deutes, els anomenats 'Bons Assegurances Europeus'", explica Thesmar.

Els "superbonos l'Estat", un nou paradigma

David Thesmar, un dels economistes comunitaris que proposen noves solucions per a la crisis.David Thesmar, un dels economistes comunitaris que proposen noves solucions per a la crisi. "Aquests 'Bons Assegurances Europeus' seran més atractius per als inversors perquè es correspondran amb el risc mitjana de l'eurozona", delimita l'economista gal, afegint que la diferència entre aquests" Bons Assegurances Europeus "i els eurobons -que segueixen sent motiu de controvèrsia- és que els" superbonos de l'Estat "no cobreixen la totalitat dels deutes de tots els membres de la Unió Europea. El que aquest grup d'economistes planteja és que les economies comunitàries han de ser tractades de manera diferent perquè són diferents.

Thesmar assenyala que, a més dels "Bons Assegurances Europeus", la nova Administració Europea de Deutes emetrà també papers més rendibles, però amb major grau de risc: en els anomenats "Bons Junior" aniran "empaquetats" tot tipus de riscos pertanyents als Estats més endeutats. "Nous inversors s'enfrontaran determinats riscos, però aquests riscos seran clarament recognoscibles", subratlla l'expert francès.

"En el cas que el deute grega sigui refinançat, per exemple, el nou procés que proposem pot implicar que la part del deute grec cancel completament serà conduïda cap als 'Bons Assegurances Europeus', mentre la part del deute que no es paga és conduïda cap als arriscats 'Bons Júnior'. En altres paraules: els que ja han invertit en deutes gregues també hauran de prescindir d'una part dels seus diners si s'aplica aquest paradigma", apunta Thesmar.

Trencant el cercle viciós de l'actual crisi


La crisi del deute grec és només un dels problemes que els economistes volen resolver.La crisi del deute grec és només un dels problemes que els economistes volen resolver.El grup d'economistes -al qual pertanyen també l'alemany Markus Brunnemeier, professor d'Economia a la Universitat de Princeton, i el grec Dimitri Vyanos, professor de Finances de la London School of Economics, a més de Thesmar- no volen fer falses promeses, jurant en va que solucionaran el complex problema que afecta a la zona euro de un sol cop de ploma. El que els mou, asseguren, és el desig d'interrompre el cercle viciós de les crisis actuals -la fiscal i la dels bancs-, que, als seus ulls, és el que intensifica la tempesta per la qual el bloc comunitari està passant.

"Nosaltres pensem que la crisi d'avui es deu, en major o menor grau, a que, ja abans de 2007, cada vegada més inversors van començar a buscar ports segurs per als seus diners. Molts havien invertit en el deute grega, creient que els seus diners estava segur, encara que aquesta creença no tenia fonament. És per això que es va perdre el control dels deutes amb interessos baixos tant a Grècia com a Portugal i Irlanda", diu Thesmar.

Els nou economistes ja han presentat el seu pla davant les autoritats del Fons Monetari Internacional a Washington. Thesmar diu que els experts de l'FMI van mostrar interès i van prometre estudiar les recomanacions fetes.