dissabte, 10 de setembre de 2011

L'ALBA condemna l'agressió de l'OTAN a Líbia i el paper de l'ONU i dels mèdia

Els representants dels països que formen l'Aliança Bolivariana d'América han condemnat durament l'agressió de l'OTAN a Líbia que consideren part d'una escalada imperialista que atempta contra els drets sobirans de totes les nacions. Les crítiques al paper de l'ONU han estat un tema comú de totes les intervencions: el representant d'Ecuador, Kintto Lucas, no ha dubtat en qualificar de "dictadura mundial" el consell de seguretat de l'ONU, que ha avalat aquesta intervenció. També hi ha hagut dures crítiques al paper desinformador dels mèdia corporatius en l'agressió sobre Líbia.

L'ALBA considera que l'actual agressió imperialista contra el poblé libi ha estat possible gràcies al paper desinformador dels grans mitjans corporatius que han mentit a l'opinió pública sostenint la tesi de l'OTAN que assegurava que Gaddafi havia bombardejat la població civil, fet que ha estat desmentit pels analistes internecionals sobre el terreny. Els membres de l'ALBA han lloat el paper de Telesur, com a mitjà independent que ha garantit la difussió de informacions clarificadores sobre el que ha succeït en realitat al país nordafricà.

Paul Krugman: La reducció del dèficit pressupostari frena l'economia tant als EUA com a Europa

"Tot el que passa és una història molt trista i sense un indici d'esperança", ha indicat el premi Nobel d'economia Paul Krugman en una entrevista al diari rus 'Kommersant'. Ha afegit que avui comença a adonar-se que la forta política de reducció del dèficit pressupostari en realitat frena l'economia tant als EUA com a Europa: "Una gran quantitat de receptes fetes pels economistes de la Fed i altres bancs centrals per tractar la malaltia, només l'agreugen. La reducció de la inflació i les retallades salarials no estimulen l'ocupació sinó que augmenten la càrrega del deute. Aquest és l'escenari del malson, el que fa tanta por a tots".

La baixada de la qualificació creditícia d'EUA per part de S&P; està indirectament relacionada amb la incertesa regnant en els mercats financers. La situació actual és un reflex del fet que no hi ha cap recuperació després de la crisi de 2008, va afirmar el premi Nobel d'economia Paul Krugman.

"Crec que els EUA tenen un espai força gran per maniobrar: una crisi que pugui ser fatal per al país encara està molt lluny. Tenim un altre problema: els polítics absolutament bojos. Si la crisi passa, no passarà a causa del sostre de la deute massa alt, sinó perquè algun partit estigui disposat a sacrificar l'economia per a fins polítics", ha afegit Krugman.

Els mercats emergents estan en una situació totalment diferent i seran les locomotores de l'economia mundial: "La demanda en aquests països és molt més pronunciada, estan menys aclaparats pel deute. El principal perill per a aquests països és el fet que es converteixin en un destí atractiu per als capitals especulatius que inundaran els mercats en desenvolupament a la recerca de rendiments més alts que als EUA o la UE, amb el seu creixement proper a zero", va resumir el premi Nobel.

La major font de desequilibris en l'economia mundial és el iuan infravalorat, vinculat al dòlar. A més, l'economista va criticar la fe gairebé religiosa en certs mètodes de política econòmica i va afirmar que, si bé és cert que la coordinació macroeconòmica és eficaç durant els moments més aguts de la crisi, una vegada que passa la fase més crítica, acaba la coordinació.

Cayo Lara, elegit candidat d'IU a la Presidència del Govern

El Consell Polític d'IU ha designat avui el coordinador de la formació, Cayo Lara, com a candidat a la Presidència del Govern per a les eleccions generals del 20 de novembre amb un suport del 82,8% dels vots dels dirigents de la federació. La candidatura de Lara ha obtingut 87 vots a favor, 15 en blanc i tres nuls en la votació del Consell Polític. A la reunió del màxim òrgan de direcció entre assemblees han faltat 75 membres. Lara es presentarà encapçalant la llista de Madrid, com estipulen els estatuts d'IU.

Lara encapçalarà per primera vegada la llista electoral d'IU després d'arribar al càrrec de coordinador general el desembre de 2008, any en què va ser Gaspar Llamazares, ara portaveu al Congrés, que va encapçalar les llistes per les generals.

Tots els dirigents territorials que han intervingut abans de Lara han lloat la seva figura i la seva capacitat perquè IU es converteixi en el referent de l'esquerra. Diego Valderas, coordinador d'IU a Andalusia, li ha expressat el suport "sense fissures" d'aquesta regió, la més nombrosa en militants. Valderas l'ha definit com "un home del poble, senzill, proper i honest", que anteposa el lideratge "d'equip l'individual". "És un dirigent que dóna confiança davant del descrèdit del PP i del PSOE i el descrèdit de Rajoy i Rubalcaba", ha afirmat el dirigent andalús.

La coordinadora d'Esquerra Unida a la Comunitat Valenciana, Marga Sanz, també ha valorat el que Lara hagi assumit el seu perfil propi davant Rubalcaba i Rajoy, de qui ha dit que segueix "sense trencar amb el feixisme".

El líder a Madrid, Gregorio Gordo, ha convingut que Lara "representa els millors valors d'IU".

7 diputats del PP i 3 del PSOE, els més grans accionistes del Congrés

Són el top ten dels diputats accionistes. Set diputats del PP i tres del PSOE, parlamentaris del Congrés dels Diputats, es reparteixen 12 milions d'euros en actius financers o títols empresarials, fet que suposa el 66% dels diners totals que tenen invertit els diputats espanyols en diferents entitats. Entre els "socialistes" hi ha el mateix president de la Cambra baixa, José Bono, amb accions, repartides en dues empreses, valorades en més de 1,6 milions d'euros. López Amor, exdirector de RTVE amb Aznar, és qui més té invertit

El rànquing, elaborat sense tenir en compte les inversions dels diputats que no han declarat el seu valor, l'encapçala el conservador Fernando López-Amor (PP). El seu patrimoni actiu puja a més de 2,8 milions d'euros que, en la seva declaració, el diputat ha detallat a mitges.

Entre les participacions empresarials de qui va ser el primer director general de Radiotelevisió Espanyola amb José María Aznar figuren valors sense cotització en Loamsa, El Malvecino SL, Fotovoltaica Tarazona, I. A. Castella i Cellers Fuenmayor. Però les inversions més valuoses que declara López-Amor i que sumen més de 2,2 milions d'euros les classifica com "valors sense cotització oficial". Per tant, no especifica quines són les societats a les quals pertanyen.

El segon lloc de la llista l'ocupa el també parlamentari del PP Javier Gómez Darmendrail, que acumula un saldo d'actius per més de 2,4 milions d'euros. Es dóna la circumstància que el diputat figura, a més, entre els representants amb més patrimoni. És propietari de 18 cases, dos edificis d'habitatges i quatre cotxes d'alta gamma. Darmendrail reparteix les seves inversions entre accions de l'empresa Darmen SL, el Banc Santander i Telefónica.

Les participacions empresarials de Bono ascendeixen a més de 1,6 milions


Li segueix el seu company de partit Andrés Ayala, amb més de 1,7 milions en tres empreses, i Bono, el patrimoni actiu està compost per 80 participacions de l'Hípica Almenara d'Alacant, on el president del Congrés disposa, a més, d'una finca , i de 2.976 participacions de la Talaia 52 SL.

No només pel valor de les seves accions 693.000 euros sinó també pel nombre d'empreses en què participa destaca el diputat del PP José Ignacio Landaluce, que ocupa el lloc sisè de la classificació. Segons la seva declaració, el conservador posseeix actius en cinc empreses diferents relacionades amb la sanitat.

El secretari general del grup socialista al Congrés, Eduardo Madina en el setè lugaracumula accions de Telefónica i del BBVA per 673.000 euros. El 2006, el diputat del PSE va rebre per part de l'Audiència Nacional la indemnització més alta de la història concedida a una víctima del terrorisme, que va ascendir a tres milions d'euros.

Caldera no valora les seves accions per «la volatilitat dels mercats»


Entre aquests inversors amb major patrimoni actiu també hi ha la diputada del PP i alcaldessa de Cadis, Teófila Martínez, que ha invertit més de 64.000 euros en dues companyies del sector turístic. La llista la completen els diputats conservadors Ignasi Llorens 811.112 euros en participacions empresarials i Alejandro Ballestero 651.816, així com el parlamentari socialista Román Ruiz Llamas 602.763.
Fons d'inversió

A l'hora de confeccionar aquest llistat no s'han tingut en compte els fons d'inversió ni les participacions en institucions d'inversió. La diputada que més té en aquest tipus de valors és l'exministra Mercedes Cabrera, amb més de sis milions i mig d'euros.

El vicepresident executiu de la Fundació Idees, Jesús Caldera, declara un paquet d'accions de fins a set empreses que cotitzen a l'Ibex 35, però no quantifica el seu valor a causa "de l'extrema volatilitat dels mercats".

Quatre de cada deu diputats tenen actius financers o empresarials

La difusió de les declaracions de rendes i patrimoni de diputats i senadors ha fet aflorar una dada desconegut fins ara: quatre de cada deu membres del Congrés (el 41,7%) tenen actius financers o títols empresarials.

Dels 350 diputats, 146 posseeixen accions, participacions socials o valors d'una altra naturalesa. I 50 d'aquests 146, és a dir, una mica més d'un terç, no ha revelat a quines companyies afecten les seves inversions. El còmput podria variar a l'alça una vegada estiguin disponibles les declaracions dels sis diputats que dijous [ahir va ser festa a Madrid] no s'havien publicat a la web del Congrés.

El recompte de valors no inclou aquells lligats al deute públic estatal o autonòmica ni als fons d'inversió, atès que en aquest últim cas, l'inversor no necessàriament sap on està col.locat els seus diners en cada moment i resulta remota, per tant, la possibilitat d'un conflicte entre l'interès públic i el privat. Tenint en compte aquestes exclusions, i sense comptabilitzar els béns immobiliaris ni els dipòsits bancaris i plans de pensions, els actius declarats pels 146 diputats sumen 19.200.000.

El PP té 78 diputats inversors i el grup ERC-IU-ICV-EUiA, cap

Entre els que s'han limitat a despatxar el tràmit declarant que posseeixen accions sense facilitar més detalls figuren els dos protagonistes màxims de l'escena política: Alfredo Pérez Rubalcaba, exvicepresident del Govern i candidat socialista, i Mariano Rajoy, líder del PP i aspirant a Moncloa.

L'ambaixador d´Israel abandona Egipte

L'ambaixador israelià a Egipte, Yitzhak Levanon, ha arribat a Israel amb la seva família i el personal diplomàtic, després que milers de manifestants irrompessin ahir a l'edifici on s'allotjava la seu diplomàtica d'Israel al Caire. Desenes de manifestants egipcis han irromput aquest divendres l'ambaixada al Caire en protesta per la mort de cinc policies egipcis en territori Israelià l'agost passat. Els manifestants van entrar a les oficines consulars i van llençar arxius i documents per les finestres.

El grup de vuitanta persones, encapçalat per l'ambaixador, ha estat traslladat en un avió militar de la Força Aèria israeliana i ja ha aterrat al seu país, segons informen fonts oficials. Sis israelians que romanien a l'ambaixada al Caire han estat traslladats en avió després de ser evacuats per un comandament especial egipci.

Netanyahu va parlar ahir a la nit amb els ciutadans israelians que es trobaven atrinxerats a l'ambaixada: "Farem tot el que estigui al nostre abast per treure sans i estalvis" va dir llavors el cap de l'executiu d'Israel segons l'edició electrònica del Yediot Aharonot. Netanyahu, que ha qualificat "d'incident seriós" el que ha passat, també s'ha posat en contacte amb el president dels EUA, Barak Obama, amb qui ha acordat seguir en contacte fins que la situació es resolgui.

Els manifestants també van encendre pneumàtics i cremar banderes d'Israel i almenys dos vehicles van ser incendiats a prop de l'ambaixada, situada en els pisos superiors d'un bloc residencial d'apartaments amb vistes al riu Nil.

La policia va disparar trets a l'aire i va llençar gasos lacrimògens per dispersar els manifestants, que van llençar pedres i còctels Molotov a la policia. Més de 400 persones han resultat ferides en els disturbis.

Israel ha evacuat el seu ambaixador d'Egipte. El primer ministre israelí, Benjamin Netanyahu, ha qualificat l'incident de "seriós", mentre el primer ministre egipci, Essam Sharaf, ha convocat una reunió del gabinet de crisi per aquest dissabte al matí.

El primer objectiu del telescopi espacial RadioAstron serà la Lluna

La Lluna serà el primer objectiu del telescopi espacial rus RadioAstron (Spektr-R) llançat al juliol a l'òrbita, ha declarat avui Vladímir Babishkin, dissenyador cap del satèl.lit astrofísic Spektr-R: "La Lluna serà el primer objectiu en el sentit que ajudarà a comprovar i afinar el funcionament de l'equip. Les observacions de la Lluna començarien ja el setembre", va comentar.

Un dels participants en el projecte, Yuri Kovaliov, de l'Institut de Física Lebedev de Moscou (Acadèmia de Ciències de Rússia), va explicar que la Lluna és una radiofont bastant brillant.

"Tot cos que tingui una temperatura superior al zero absolut (-273 º C) emet radioones produïdes per mecanismes tèrmics. Doncs la Lluna ens serveix per efectuar el calibratge, és a dir, ajustar l'escala del nostre receptor a un objecte exterior", ha apuntat.

Creat per encàrrec de l'agència espacial russa Roscosmos, el telescopi RadioAstron està connectat a la xarxa global de radiotelescopis del nostre planeta formant un interferòmetre terrestre-espacial d'alta resolució angular.

El telescopi estudiarà la matèria fosca, la dinàmica de la formació d'estrelles en la nostra Galàxia i els processos que es desenvolupen dins dels nuclis actius de galàxies i prop de forats negres supermassius.

El projecte RadioAstron va ser iniciat fa 12 anys i es tracta del primer aparell astrofísic d'importància creat des dels temps de l'Unió Soviètica.