Navarra, al cap, i València, a la cua en Sanitat. Catalunya, regular

Aquest dijous també s'ha conegut el IX informe de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) que classifica els serveis sanitaris de les diferents comunitats autònomes. Segons aquest estudi, els serveis sanitaris són "bons" a Nafarroa, Euzkadi, Astúries i Aragó, són "regulars" a Castella-la Manxa, Catalunya, Galícia i Canàries i "deficients" a Balears, Múrcia, Madrid i, sobretot, a la Comunitat Valenciana.

A la classificació, que té en compte 13 indicadors -la majoria de 2011 -, la sanitat pública figura com "acceptable" a Castella i Lleó, Extremadura, Andalusia, Cantàbria i la Rioja, i és "regular" a Castella-la Manxa, Catalunya, Galícia i Canàries.

L'estudi adverteix que no s'ha pogut analitzar en aquesta ocasió l'últim baròmetre sanitari (2011), ja que està "segrestat" pel Ministeri de Sanitat d'Ana Mato, que l'amaga, tot i que els resultats d'aquesta enquesta de l'INE (amb l'opinió dels ciutadans ) van ser ja enviats, assegura la FADSP, al departament que dirigeix ​​la ministra del PP.

En conferència de premsa, el portaveu d'aquesta organització, Marcià Sánchez Bayle, ha sospitat que això pot ser perquè els resultats de les comunitats que governa el PP hagin empitjorat notablement en comparació amb sondejos anteriors.

Ha reconegut també que la manca d'aquesta informació implica un "biaix inevitable" en l'anàlisi de dades.

Ha insistit que els datos homogenis per a totes les comunitats són "bastant escassos" i d'altres (com llistes d'espera quirúrgica i proves diagnòstiques) no estan desagregats per territoris, així que l'informe reitera que l'anàlisi estadística té "moltes limitacions".

"Retalls importants" per privatitzar la sanitat i fer negoci

A part, l'objectiu dels neoliberals i les "retallades importants" en la sanitat pública, explica l'estudi, va tenir un primer "impacte general" el 2011 en totes les comunitats, però aplicats de manera molt diferent, "ampliant les diferències", segons el "interès" de cada governant autonòmic. A més lladres, més retallades, com és el cas de Catalunya on CiU, Artur Mas i Boi Ruiz fan caixa amb les mútues i clíniques privades.

Sánchez Bayle ha indicat que un dels apartats que més s'han ressentit és el de personal, ja que "des de fa temps" no es cobreixen baixes per jubilació de funcionaris sanitaris ni es renoven contractes d'interins.

Entre els indicadors que s'estudien, extrets d'estadístiques oficials, estan la despesa per càpita sanitari de les CCAA de 2012; despesa farmacèutica pública per població, llits hospitalaris, metges i professionals d'infermeria d'atenció primària i especialitzada per mil habitants, a més de models de privatització.

Així, amb més personal sanitari i un major consum de medicaments genèrics (més barats), la situació és millor.

De l'anàlisi, Sánchez Bayle ha destacat com la puntuació de Navarra (38) dobla la de la Comunitat Valenciana (19), que està a la cua de tots els paràmetres.

També ha ressaltat que les quatre comunitats amb pitjors serveis solen ser les mateixes, informe després informe, particularment la valenciana, que sempre ha estat l'última menys el 2006 (penúltima), i Madrid, els caus de lladres del PP.

Ha apuntat que la caiguda de Castella-la Manxa del tercer lloc el 2010 al desè el 2011 es deu al canvi polític, amb el govern actual de Cospedal que està "descapitalitzant" la sanitat pública. I és que Cospèdal està fent negocis particulars amb la salut dels castellans que privatitza.

Mato privatitzarà tractaments com els de fertilitat i rehabilitació

La ministra de Sanitat del PP, Ana Mato, revisa "la cartera" de serveis actual de la sanitat pública per privatitzar-la i acabar amb la gratuïtat -i per tant l'assistència dels qui no la poden pagar, la majoria- d'algunes prestacions actuals, com la reproducció assistida, els cribratges, la selecció genètica, la rehabilitació i els implants oftalmològics.

Fonts ministerials han confirmat a l'agència de l'Opus Dei Europa Press la informació que Sírius ja ha denunciat per les declaracions d'un directiu del CatSalut de CiU. Sanitat pretén fer una revisió "en profunditat" que s'ampliarà progressivament a d'altres àrees per tal de definir quines prestacions formen part de la cartera Bàsica de Serveis i, per tant, han de ser finançades en totes les comunitats.

El passat mes d'abril la ministra de Sanitat, Ana Mato, va acordar amb les comunitats la creació de diversos grups de treball (formats per personal del propi Ministeri i les conselleries autonòmiques) per analitzar el futur del SNS, dels quals dos estarien centrats en el desenvolupament i actualització d'una nova cartera de serveis comuns per a tot el SNS que, a partir d'ara, quedaria dividida en tres: serveis bàsics, suplementaris i accessoris.

Els grups de treball ja han determinat les cinc àrees de la cartera de serveis bàsics que primer cal analitzar (genètica, rehabilitació, reproducció humana assistida, cribratges i implants oftalmològics), i el següent pas és crear un grup d'experts per a cadascuna de elles, que estarà compost per representants de societats científiques i l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), i serà l'encarregat d'analitzar l'aplicació d'aquestes prestacions.

L'objectiu, expliquen des de Sanitat, és veure quines prestacions s'han quedat obsoletes (i, per tant, han de sortir d'aquesta cartera bàsica) i quins poden incorporar-s'hi, així com definir els requisits per a la seva indicació, pel que es seguiran "criteris de cost-eficàcia".

Quan aquests grups d'experts tinguin les seves conclusions, les elevaran als grups de treball perquè posteriorment siguin analitzades pel Ministeri i les comunitats en el si del Consell Interterritorial del SNS. De fet, les fonts consultades per Europa Press reconeixen que "no es prendran decisions que difereixin amb el que decideixin els experts".

CiU i PP volen cobrar pels 'actes mèdics' i fer repagar d'altres

CiU, d'acord amb el PP, vol fer pagar per alguns serveis sanitaris, que actualment estan garantits, per "fer sostenible el sistema" i garantir "el més bàsic", ha declarat el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa, amb l'excusa hipòcrita dels que han saquejat la sanitat pública lucrant-se il.legalment des del govern i els seus negocis privats. Foto: La corrupció al CatSalut, un altre negoci de CiU.

/2012/09/ciu-i-pp-volen-cobrar-pels-actes-medics.html

Cañamero: "Ens sembla injust que Merkel exigeixi més retallades"

Vídeo: El secretari general del SAT, Diego Cañamero, ha considerat "injust" que la cancellera alemanya Angela Merkel visiti Espanya per "exigir més retallades al Govern", per això han ocupat un supermercat de la cadena alemanya Lidl. Els sindicats creuen que Espanya ha superat el "límit" del seu aguant.

Espanya està "més enllà" del "límit" del que pot tolerar i noves condicions com les que el BCE pretén imposar a la compra de deute sobirà obririen un escenari "francament negatiu". Aquest és el missatge que els líders dels principals sindicats espanyols han transmès després de la cimera hispano-alemanya que s'ha celebrat aquest dijous a Madrid i que ha tingut dos escenaris complementaris: la reunió entre Merkel i Rajoy i la jornada de conferències organitzada per les patronals dels dos països, en què han participat els secretaris generals de CCOO i UGT.

"L'única condició que podria assumir Espanya és pagar el deute. Espanya ja està més enllà del límit en relació amb el que pot tolerar", ha assegurat el líder d'UGT, Cándido Méndez.

En aquest sentit, tant Méndez, com Ignacio Fernández Toxo, el seu homòleg a CCOO, han assegurat que, si, com pretén Mario Draghi, Mariano Rajoy demana el rescat com a condició necessària per a la compra de bons de deute per part de l'autoritat monetària, el Govern espanyol hauria de sotmetre aquesta decisió a referèndum. Si no, han advertit, seran les pròpies centrals les que portaran a terme aquesta consulta popular, tal com van anunciar a principis d'estiu.

Si finalment Rajoy cursa aquesta petició, Méndez ha alertat que l'economia espanyola pot entrar en una situació en què "res sigui intocable" i ara això s'ha referit al compromís del Govern a mantenir les pensions: "Què passarà aquest any amb la revaloració de les pensions?", ha inquirit, d'altra banda, Fernández Toxo.

Els sindicalistes han dit també que, sota la seva percepció, aquesta cimera no ha servit perquè Angela Merkel canviés la seva percepció sobre la manera com Espanya ha d'afrontar la crisi econòmica. En aquest sentit, Méndez ha assegurat del discurs de la cancellera s'entén que el seu Govern "no baixarà en cap moment la guàrdia en les seves exigències de rigor". Per la seva banda, Toxo ha dit que és "vox populi" que l'Executiu de Mariano Rajoy ja està preparant l'opinió pública "per al que s'acosta". I ha insistit que un rescat total de l'economia espanyola és una opció absolutament "indesitjable".

Futures mobilitzacions

La convocatòria d'una vaga general no és, ni de bon tros, una possibilitat que descartin els líders de les dues organitzacions, encara que la seva realització suposaria cremar l'últim cartutx de contestació social al carrer. I ha estat Toxo el que ha asseverat que el Govern té a la mà la clau de les seves futures accions: "Nosaltres anem a convidar a la societat a pronunciar-se. El Govern ha de decidir què fa. Arribarem fins on el Govern vulgui arribar", ha assegurat.

La dimensió política de Eurovegas

Vicenç Navarro: Aquest article analitza les conseqüències polítiques de la ubicació de Eurovegas a Espanya.
Las Vegas és coneguda col·loquialment als EUA com "la capital del vici" o, segons alguns, "la capital del mal", expressió utilitzada no només pels conservadors, sinó també en bastants cercles progressistes. I una de les causes d'aquesta valoració negativa per part dels progressistes és el profund anti-sindicalisme de la indústria lúdica basada en tal ciutat, juntament amb una gran discriminació en contra dels treballadors llatins, que representen una quarta part de tota la força laboral d'aquesta indústria lúdica. Las Vegas està avui enmig d'un gran conflicte laboral, resultat de l'intent dels treballadors dels casinos i cases de joc de sindicar.

Als EUA, la llei Taft-Hartley Act, aprovada pel Congrés dels EUA en els anys post Segona Guerra Mundial (tot i el veto del president Truman), resultat d'una aliança entre el Partit Republicà i els congressistes del Partit Demòcrata del Sud de EUA (la zona més conservadora d'aquell país) prohibeix als sindicats dels EUA comportar-se com sindicats de classe.

És a dir, que cada grup de treballadors (dividit en milers de categories) ha espavilar pel seu propi compte, sense poder comptar amb la mobilització d'altres grups que tinguin en comú les mateixes condicions de treball i les mateixes reivindicacions. Tal Llei debilita enormement als sindicats, com apareix ara clarament a Las Vegas, on, tot i la gran simpatia a nivell popular que la mobilització laboral per poder establir aquest sindicat ha despertat, és molt poc el que altres sindicats poden fer en el seu suport.

És una lluita dura i enormement desequilibrada, ja que contra els treballadors que intenten sindicar hi els grans interessos empresarials de tal indústria, finançats, per cert, pels grans bancs (com el Deutsche Bank i JP Morgan entre d'altres), que tenen al seu vegada gran nombre de caixes de ressonància mediàtica mobilitzades per desacreditar els treballadors. Un dels eixos de la campanya anti-sindical és accentuar que la sindicalització seria un desastre per als treballadors i per a la indústria (els treballadors de la indústria lúdica de Las Vegas estan entre els més mal pagats als EUA).

El món empresarial envia missatges als treballadors, que resen així: "No demanis la sindicalització. No ferms la petició a favor de la sindicalització. No posis en perill la teva feina, sobretot ara quan, si mires al teu voltant, veuràs que no hi ha altres llocs de treball disponibles "(" Your say sign a unió card. Your say put your job in jeopardy, specially when there is no job outside". Tasca Notes. September 2012).

La mobilització empresarial es caracteritza per una gran brutalitat, que s'exerceix amb la complicitat de les autoritats públiques i la policia estatal (150 persones ja han estat detingudes). L'Estat de Nevada, on està situada Las Vegas, té com a primer sector d'ocupació el sector lúdic de tal ciutat, la qual cosa explica que hi hagi relacions molt estretes entre tal indústria i les autoritats-anomenades representatives-d'aquell Estat (l'Estat de Montana és un dels pocs estats on està legalitzada la prostitució), i també, per cert, de l'Estat central federal. Als EUA, on el procés electoral està privatitzat i les campanyes electorals són finançades, majoritàriament, per fons privats procedents de grans empreses, la classe política està summament influenciada pels interessos dels que la financen.

El major propietari de Las Vegas, el Sr Sheldon Adelson (que vol establir Eurovegas a Espanya), és un dels majors finançadors del Partit Republicà. En el primer viatge que va fer l'actual candidat a vicepresident dels Estats Units, el Republicà Paul Ryan, màxim exponent del Tea Party, va anar a veure al Sr Adelson, després de ser nomenat per a tal candidatura (la qual va rebre una donació de seguretat de 100 milions de dòlars per part de Adelson). Mentre, els treballadors, liderats pels treballadors de la cuina dels restaurants i casinos -el sindicat dels empleats de les cuines, Culinary Union, que té 55.000 membres- continuen pressionant per poder tenir el dret d'organitzar-en defensa dels seus interessos.

Una darrera observació. Molt s'ha escrit sobre els mèrits i demèrits d'establir a Espanya (bé a Catalunya, bé a Madrid) un centre lúdic, referit als mitjans com Eurovegas, propietat de l'empresa del Sr Adelson. En un moment d'elevada desocupació, és comprensible que aquest desenvolupament es vegi per sectors de l'administració pública, tant autonòmica com municipal, amb bons ulls per crear llocs de treball.

Ara bé, en l'avaluació dels pros i els contres d'aquest centre hauria també de tenir en compte el seu impacte econòmic, laboral, social i polític. La indústria de la qual l'empresa Adelson és un important component, és coneguda per les seves postures profundament conservadores, sent un dels principals finançadors del Tea Party -la ultradreta nord-americana- i un dels majors proponents de les mesures econòmiques summament reaccionàries propostes per tal moviment (favorable a l'eliminació de la universalització dels drets laborals i socials), incloent la seva oposició a la sindicalització dels seus empleats i treballadors.

Tal postura, ben coneguda als EUA, reforçarà, sense cap dubte, a la ultradreta a Espanya, ja que és característic del comportament de tal sector intervenir activament en el context polític on la ubicació per optimitzar els seus beneficis empresarials que considera units a la promoció de seu ideari polític. La seva decisió final dependrà, en gran manera, de l'afinitat política del Sr Adelson i Co amb les autoritats governamentals del lloc de la seva ubicació. Seria un error que les forces progressistes recolzessin tal projecte.

CiU i PP volen cobrar pels 'actes mèdics' i fer repagar d'altres

CiU, d'acord amb el PP, vol fer pagar per alguns serveis sanitaris, que actualment estan garantits, per "fer sostenible el sistema" i garantir "el més bàsic", ha declarat el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa, amb l'excusa hipòcrita dels que han saquejat la sanitat pública lucrant-se il.legalment des del govern i els seus negocis privats. Foto: La corrupció al CatSalut, un altre negoci de CiU.

"Si no hi ha més diners hem d'anar mirant allò que no aporti un valor afegit o no sigui bàsic per la salvaguarda de la salut dels ciutadans per poder resituar-lo en altres nivells de la cartera", ha dit el convergent. CiU comparteix la voluntat del govern del PP, ja esmentat al reial decret de l'abril, de revisar si alguns serveis s'han de treure i si en d'altres s'ha d'introduir un repagament, el que deixarà encara més malalts sense atenció sanitària després dels abusos ja efectius i acordats pels nazicatòlics.
PP i CiU treballen en una modificació de la "cartera de serveis sanitaris" doncs per ells és el negoci dels voltors i no un dret- dins de la privatització que estan desenvolupant en l'àmbit sanitari i de la que el conseller Boí Ruiz és un dels grans beneficiats. El director del CatSalut -posat a dit per CiU- ha avalat aquesta acció però ha afegit que està a l'espera de conèixer com es vol desenvolupar aquesta reforma, doncs el desgovern de CiU és a les ordres de Madrid descaradament.

Padrosa ha reconegut que ja es va reunir el passat 14 d'agost amb el director de la Cartera Bàsica de Serveis sanitaris del PP, Agustí Rivero, qui també ha tingut "converses" amb d'altres directors de serveis sanitaris de la resta de territoris de l'Estat. El 12 de setembre està prevista una nova reunió amb tots els responsables dels diferents territoris de l'Estat. Ara espera conèixer "quin nivell d'acceptació" poden tenir les "aportacions" fetes des de Catalunya, que no ha aclarat.

Padrosa ha dit que, segons la informació que se'ls ha facilitat, entre l'octubre i novembre l'Estat hauria de tenir enllestit quins són els serveis que quedaran fora de "la cartera" -la butxaca-, serveis que actualment ha assegurat que desconeix. Fins ara el Ministeri de Sanitatde Ana Mato ha demanat al Departament de Salut que facilités informació sobre "l'abordatge -com els pirates- de determinades patologies, així com l'organització del transport públic". "Entenc i espero que el dia 12, quan estarem tots els directors de serveis autonòmics, se'ns concretin una mica més aquestes línies", ha desitjat.

El jutge declara la CAM responsable civil subsidiària per les preferents

La Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), nacionalitzada el 2011 i posteriorment venuda al Banc Sabadell, ha estat declarada responsable civil subsidiària de l'estafa duta a terme per l'entitat des de 2008 en vendre un producte fraudulent anomenat quotes participatives, similar a les participacions preferents, a més de 50.000 clients.

Així ho ha establert avui el jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez en un acte en què, a més, suspèn els acords pels diversos exdirectius de la CAM es van repartir fins 15,5 milions d'euros en concepte de prejubilacions.

El magistrat, que instrueix la causa contra exresponsables de la Caixa alacantina per delictes de falsedat comptable, apropiació indeguda, estafa i administració deslleial, destaca que tres dels acusats van falsificar la data dels acords pels que van ampliar la quantia d'aquests desemborsaments, per evitar que fossin detectats en el marc del procés de fusió de la caixa dut a terme el 2011. D'aquesta manera, li van posar data falsa de 2010.

El jutge destaca que la CAM pot considerar perjudicada en el cas dels delictes de falsedat comptable i apropiació indeguda o administració deslleial, però en el cas de la suposada estafa de les quotes participatives, els perjudicats són els clients que les van subscriure, mentre que la caixa és declarada responsable civil subsidiària. És a dir, que si en el seu dia s'ha de condemnar als exdirectius acusats, l'entitat hauria de respondre patrimonialment si aquests no poguessin de les indemnitzacions als afectats.

UGT denuncia que la versió policial sobre la detenció de la doctora no és certa

Uns 350 treballadors de l'hospital de Son Espases han estat concentrats des d'aquest migdia com a protesta per la detenció d'una ginecòloga aquest matí i com a part de les manifestacions diàries en contra del cobrament de l'aparcament, segons ha informat UGT, que afirma que la doctora ha sortit en llibertat sobre les 13.00 hores i la versió policial sobre la detenció no és certa.

La secretària de Salut d'UGT, Aurora López, ha assenyalat que els ànims estan «molt crispats» entre els treballadors, ja no solament pel cobrament de l'aparcament sinó també per la detenció aquest matí d'una ginecòloga de 60 anys, que ha estat capturada per la Policia Nacional per un delicte de desobediència per negar-se a identificar-se.

Segons ha explicat López, la doctora ha sortit en llibertat sobre les 13.00 hores i la versió policial sobre la detenció no és certa, ja que ha assegurat que aquest matí just hi havia 50 treballadors a la protesta i ella es dirigiria cap a l'aparcament per a anar-se'n quan va ser increpada per les autoritats i es van exaltar els ànims, la qual cosa va acabar amb la detenció de la ginecòloga.

El BCE exigeix demanar el rescat per a comprar deute espanyol

El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha anunciat que l'entitat comprarà deute sobirà al mercat secundari però exigirà als països necessitats, com Espanya i Itàlia, demanar el rescat i assumir unes 'condicions estrictes'. 'És crucial que els governs adoptin totes les mesures necessàries' per a enfortir els seus creixements i assolir els compromisos de dèficit. Merkel ordena que les reformes s'apliquin en totes les administracions de l'estat espanyol i nega que hagi demanat més 'mesures' a Rajoy.

Les mesures anunciades per Draghi, a la sortida de la reunió del consell de govern del BCE a Frankfurt, ja les va filtrar ahir el canal d'informació financera Bloomberg.

El BCE només durà a terme les anomenades 'transaccions monetàries directes' si els països compleixen estrictament les condicions imposades pels socis europeus en els memoràndums que regulin les condicions del rescat. Les compres seran de bons d'un any a tres anys i no s'estableix, d'entrada, cap límit de quantitat. Les compres de bons seran 'esterilitzades', per a evitar un creixement de la inflació.

La compra de bons pretenen, entre més coses, esvair dubtes sobre la irreversibilitat de l'euro. En aquest sentit, el primer missatge que ha llançat Draghi en la compareixença ha estat justament que 'l'euro és irreversible'. També ha confirmat el manteniment dels tipus d'interès en el 0,75% i la contracció de l'economia de la zona euro en un 0,2% durant el segon trimestre. El BCE, ha dit, preveu un creixement del PIB d'entre el -0,6% i el -0,2% el 2012, i del 0,4% i l'1,4% el 2013.

Rajoy, sobre les possibilitat de més reformes: 'Quan tingui alguna novetat ja la diré'

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit, sobre la possibilitat de fer noves reformes, que quan tingui alguna novetat ja la farà saber. Ho ha dit en la conferència de premsa posterior a la reunió que ha tingut amb la presidenta neoliberal alemanya, Angela Merkel. Merkel ha elogiat les reformes i les retallades que ha dut a terme el govern espanyol i que suposen beneficis milionaris per la banca alemanya, la més beneficiada amb la recessió dels païssos del sud europeu; Merkel ha dit que les reformes s'han d'aplicar en totes les administracions de l'estat espanyol i ha negat que hagi demanat més 'mesures' al govern de Rajoy.

El president espanyol ha afegit que no té cap intenció de reformar el sistema de pensions.

La visita de Merkel a Rajoy és l'última de la ronda de contactes que la presidenta alemanya ha dut a terme aquests últims dies. Anteriorment, s'ha reunit amb el president francès, François Hollande; el primer ministre italià, Mario Monti, i el primer ministre grec, Antonis Samaras.

El rector de Lliçà de Vall i Lliçà d'Amunt jutjat per exhibir-se a menors

Mossèn Valentí Alonso, el rector de la parròquia de Lliçà de Vall i Lliçà d'Amunt acusat d'ensenyar els genitals a menors a la platja de Sant Feliu de Guíxols el 24 de febrer del 2010, va afirmar als jutjats de Girona que l'única cosa que va fer va ser 'orinar a la sorra', el que rebat la denunciant: “Jo passejava la gossa. A la meva dreta hi havia uns nens d'entre 5 i 8 anys jugant en una zona de la platja on hi ha gronxadors. L'acusat estava darrere seu. Duia una jaqueta tres quarts, tipus gavardina. Tenia els pantalons descordats, amb els genitals a fora i es va tocar. En cap moment va orinar. El vaig insultar i no va reaccionar. Va fer un mig somriure i va marxar”. El capellà (a l'esquerra de la foto) s'enfronta a 9 mesos de presó.

“Pateixo incontinència. Em vaig començar a trobar malament. Estava angoixat. Vaig baixar unes escales que condueixen a la platja. Volia anar a les roques, però no hi vaig ser a temps. En posar els peus a la sorra, no vaig aguantar i vaig fer les necessitats allà. Van ser 30 segons tirant llarg! Vaig comprovar que no hi havia nens i tampoc vaig veure ningú per dalt. De sobte, però, van aparèixer tres parelles de jubilats. Em van cridar i em vaig allunyar per vergonya”.

Llavors es va asseure a les roques, on va continuar el seu “temps de reflexió i retir espiritual”. Va afegir, però, que el fet d'haver orinat a la platja el va deixar “molt nerviós i inquiet”: “El tema de la incontinència m'incomoda. M'ha provocat un trauma psicològic i fins i tot em costava beure aigua abans de sortir al carrer. El 2009, ja vaig comentar la problemàtica a companys que són metges”.

La noia que el va denunciar, Mercedes Fierro –que aleshores tenia 17 anys–, va explicar, en canvi, que el capellà li havia mostrat de manera conscient els genitals: “Jo passejava la gossa. A la meva dreta hi havia uns nens d'entre 5 i 8 anys jugant en una zona de la platja on hi ha gronxadors. L'acusat estava darrere seu. Duia una jaqueta tres quarts, tipus gavardina. Tenia els pantalons descordats, amb els genitals a fora i es va tocar. En cap moment va orinar. El vaig insultar i no va reaccionar. Va fer un mig somriure i va marxar”.

Davant d'aquesta suposada situació, la jove va avisar la policia municipal: “En un primer moment els agents el van perdre de vista. Els vaig tornar a trucar perquè després anava agafat de la mà d'una nena. I, al vespre, el vaig veure davant d'un bar on jo estava asseguda. La meva mare va alertar els Mossos i el van detenir.”

La Diputació de CiU-PP a Barcelona aportarà un milió al circuit de Catalunya

La Diputació de CiU-PP a Barcelona aportarà al Circuit de Catalunya fins a 1 milió d'euros per al finançament de tota la seva activitat anual de negoci privat, ha dit avui a Granollers el vicepresident econòmic de la Diputació de Barcelona del PP, Alberto Fernández Díaz (germà del supernumerari de l'Opus i ministre d'Interior), durant una visita a les obres del nou centre de serveis per a empreses, Can Muntanyola, també fet amb diners públics per a gaudi de l'oligarquia.

Fernández Díaz ha assegurat que l'activitat anual del Circuit de Catalunya va molt més enllà de la Formula 1 i que la Diputació (en mans dels nazicatólicos CiU-PP) li donarà suport econòmicament, perquè és un pol d'atracció turística i d'activitat econòmica -on els beneficis són diner negre- "per a la comarca i per al país".

El vicepresident de la Diputació ha afegit que els canvis al voltant del Circuit de València -també dotat amb diners públics a cabassos i amb la sostinguda propaganda que genera riquesa, tot i l'evident contradicció entre ambdues afirmacions- i els 'possibles èxits esportius de Fernando Alonso' generen "unes perspectives optimistes per a la continuïtat del Circuit de Catalunya com a seu del GP de F1 d'Espanya", segons el conegut puter de Mèxic amb diners del partit.

Per a Fernández Díaz no és el mateix "Montmeló, amb o sense València" perquè això els "genera unes possibilitats d'ingressos, d'entrades i de patrocini que possiblement fa un mes ni es plantejaven". Patrocini de diners públics, óbviament; els ingressos, pels amics.

Alberto Fernández (PP), amants, corrupció i el silenci dels mitjans feixistes

Alberto Fernández Díaz, cap del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona, vicepresident de la Diputació i germà del ministre d'Interior de l'Opus Dei, és el protagonista d'una gravació on s'evidencien les seves corrupteles dins del partit i en relació a la gestió econòmica al capdavant del seu equip al consistori de la capital catalana. La filtració fou publicada pel diari mexicà Quequi, però el conjunt dels mitjans de comunicació catalans han decidit censurar-la -en base al fals argument que es tracta de fets relacionats amb la seva vida privada-, malgrat que directors de diaris i editors de programes de televisió i ràdio n'han estat al corrent des de fa setmanes.

http://barcelona.sirius.cat/2012/04/alberto-fernandez-pp-amants-corrupcio-i.html

Detenen una ginecòloga durant la protesta contra el pàrquing de Son Espases

La Policia Nacional de la dictadura ha detingut aquest matí a una ginecòloga, de 60 anys, de l'hospital Son Espases (Mallorca), per un delicte de "desobediència" al feixisme, en no seguir les ordres del cordó policial durant les protestes dels treballadors del centre hospitalari contra el cobrament de l'aparcament. La doctora s'ha negat a identificar-se i ha manifestat que era una militant antisistema, segons la Policia del PP en un comunicat.

Poc abans de finalitzar la manifestació, la treballadora s'ha sortit del cordó de seguretat i s'ha col·locat a la rotonda d'accés a l'hospital, a la via de circulació, de manera que els agents li han indicat que havia de tornar amb la resta de manifestants per seguretat.

La doctora ha fet cas omís a les indicacions policials, tot i les reiteracions, i s'ha col·locat a la barrera d'accés a l'aparcament amb el que ha col·lapsat l'entrada a aquest.

Un cop més la policia li ha advertit que havia d'anar d'allí i davant la negativa, el cap del dispositiu repressiu li ha sol·licitat la documentació, aleshores, la ginecòloga s'ha negat a identificar-se de manera que la Policia Nacional ha estat detinguda.

La treballadora de Son Espases ha estat traslladada a la comissaria del districte oest, on s'han realitzat les "diligències" per un delicte de "desobediència" al feixisme.

La Policia ha informat que ha estat l'única persona que ha desobeït l'itinerari, ja que la resta d'ala manifestació ha transcorregut amb "normalitat" submisa.

La CIA va torturar opositors de Gaddafi durant la presidència de Bush

L'organització humanitària Human Rights Watch (HRW) disposa de testimonis que la CIA va torturar opositors de Gaddafi durant la presidència de George W. Bush. D'acord amb un informe de HRW, diversos membres de l'anomenat Grup de Combat Islàmic Libi van ser arrestats després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 per sospita de mantenir vincles amb Al-Qaida.

Almenys cinc integrants d'aquest grup van ser sotmesos a la "tortura de l'aigua" a les presons secretes de la CIA instal·lades a l'Afganistan, segons afirmen els torturats.

Altres detinguts van denunciar que els agents de la CIA els encadenaven a parets, els colpejaven, els privaven de dormir i posaven a tot volum música occidental.

Khalid al-Sharif va ser un dels que va resistir a les tortures. Actualment, és el cap de la Guàrdia Nacional de Líbia al servei de l'OTAN.

L'informe de HRW es basa en uns documents trobats al setembre de 2011 a l'oficina de l'excap dels serveis d'intel·ligència libis, Mussa Kusa. En altres documents trobats a la mateixa oficina es parla de l'estreta cooperació que mantenia la CIA amb els serveis d'intel·ligència libis.

Els serveis secrets d'Occident van començar a cooperar amb Líbia després que aquest país renunciés al seu programa d'armes d'extermini en massa, el 2004. Els documents trobats demostren que la cooperació amb la CIA i amb el servei secret britànic MI-6 era molt estreta.

Mursi: "Iran, Egipte, Aràbia Saudita i Turquia revisaran el cas sirià"

El president d'Egipte, Mohammad Mursi, en la cerimònia d'obertura d'una nova ronda de la Lliga Àrab sobre el cas sirià, va declarar que l'Iran, Egipte, Aràbia Saudita i Turquia es reuniran per estudiar i trobar una solució al conflicte que viu Síria fa més de 18 mesos. El mandatari egipci, a més d'afirmar que la reunió sobre Síria es durà a terme, encara que no va precisar la data, va dir que ja s'ha cursat les invitacions als esmentats països als quals va agrair els esforços que han realitzat.

Mursi va posar de manifest que Egipte s'oposa a qualsevol intervenció militar a Síria i que busca l'augment dels esforços per arribar a una solució immediata sense ingerència estrangera.

"Si nosaltres no fem res, la comunitat internacional no mostrarà un caràcter seriós sobre això. Hem moure'ns ferms i ràpids per aconseguir una solució en aquest marc ", va plantejar Mursi.

El 'Comitè Cuadrilateral de contacte' (Egipte, Aràbia Saudita, Iran i Turquia) que té com a comesa trobar una sortida a la crisi siriana, va ser creat a proposta del president d'Egipte, durant la celebració de la cimera extraordinària de l'Organització de Cooperació islàmica (OCI) a la ciutat santa saudita de la Meca (14 i 15 d'agost).

CCOO: "Eurovegas actuarà com un caníbal de l'actual economia"

CCOO de Madrid va mostrar ahir "el seu rotund rebuig a un projecte que situarà Eurovegas i el seu paradís del joc al marge de la llei". Pel secretari de Política Institucional de CCOO de Madrid, Jaume Cedrún, l'arribada de Eurovegas no suposarà una major riquesa per a l'economia madrilenya. Cedrún denuncia que "dels 26.690 milions d'euros d'inversió anunciada, més de les dues terceres parts seran pagades amb diners públics i tot això per crear, cap el 2022, únicament 15.000 llocs de treball permanents", una feina que serà "escasa, barata i de baixa qualitat i, per tant, susceptible de caure en l'atur de llarga durada".

La Comunitat de Madrid té una economia basada en el sector serveis, davant la qual Eurovegas actuarà com un "caníbal" de l'actual economia i només transferirà els diners d'unes mans a altres.

A més, Cedrún denuncia que "dels 26.690 milions d'euros d'inversió anunciada, més de les dues terceres parts seran pagades amb diners públics i tot això per crear, el 2022, únicament 15.000 llocs de treball permanents", una feina -precisà- que serà "escasa, barata i de baixa qualitat i, per tant, susceptible de caure en l'atur de llarga durada".

D'altra banda, tal com reconeix Jaume Cedrún, les exigències que proposa el magnat Sheldon Adelson, entre les quals trobem la modificació de l'Estatut dels Treballadors, de la Llei d'Estrangeria i les exempcions fiscals generalitzades, són inacceptables i suposaran construir un "estat d'excepció". Segons el sindicalista "si ens atenim a les experiències en altres regions del món, els riscos d'activitats delictives i il·lícites són evidents".

"La Llei està per sobre del Rei, d'Aguirre i de Adelson"

Per la seva banda, el portaveu econòmic del PSM, Antonio Miguel Carmona ha subratllat que "la llei està per sobre del Rei. No els vull explicar per sobre d'Aguirre i del senyor Adelson". Parer del diputat socialista, això posa de manifest que la presidenta regional "s'ha comportat com la presidenta d'una república bananera" actuant "a esquena dels madrilenys" i "a esquena del Govern de la nació".

A més, va afegir, "ha quedat patent que Tomás Gómez (PSM) tenia raó" quan dimarts va revelar que Aguirre pretenia anunciar un acord amb Adelson durant el debat sobre l'estat de la regió per desviar l'atenció i no parlar del que veritablement interessa als madrilenys, que són els brutals retallades en Educació, Sanitat o Serveis Socials.

Carmona ha insistit que la presidenta "pretenia rebentar el debat de l'estat de la regió anunciant un suposat acord secret amb el senyor Adelson", i va criticar "les mentides, acords i secrets" de la cap del govern regional.

Recalculats els signes zodiacals en sa posició actual respecte al sol

"Quan els astròlegs diuen que el sol està en Peixos, en realitat no és en Peixos", diu Parke Kunkle, membre de la junta de la Societat del Planetari de Minnesota. De fet, la majoria dels lectors de l'horòscop que es consideren Peixos són en realitat Aquari. Així que "en lloc de ser sensibles, humans i idealistes, en realitat són amistosos, lleials i d'activitat inventiva", dirien els astròlegs, que compten com el sol estava fa més de 2.000 anys...

El cas és que s'han recalculat -periòdicament- les dates corresponents als signes segons els canvis derivats del moviment de precessió dels equinoccis (o Any platónic), en un cicle que dura uns 25.600 anys, i que correspondrien a 2.160 anys per a cadascuna de les dotze cases. Seguint algunes escoles i tradicions -com l'egipcia del primer mil.leni ane.- els astrònoms han afegit al zodíac la constel.lació d'Ofiuco ("portador de serps") que no totes les cultures van incloure, ja que la dotzena simplificava uns càlculs que en el seu origen es van desenvolupar en un sistema sexagesimal -el sumeri- i no decimal.

El "nou" ordre zodiacal, indicatiu de la posició real del sol a trenc d'alba al llarg de l'any, seria per tant:

Capricorn: 20 de gener a 16 de febrer.
Aquari: 16 de febrer a 11 de març.
Peixos: 11 de març a 18 d'abril.
Àries: 18 d'abril a 13 de maig.
Taure: 13 de maig a 21 de juny.
Bessons: 21 de juny a 20 de juliol.
Càncer: 20 de juliol a 10 d'agost.
Leo: 10 d'agost a 16 de setembre.
Verge: 16 de setembre a 30 d'octubre.
Lliura: 30 d'octubre a 23 de novembre.
Escorpió: 23 a 29 de novembre.
Ofiuco: 29 de novembre a 17 de desembre.
Sagitari: 17 de desembre a 20 de gener.

No obstant això, cal recordar que per als antics la classificació zodiacal -i els mites al.legòrics- no era més que un mètode de memorització i aprenentatge del mapa estelar, al marge de qualsevol consideració dogmàtica, oracular -que els romans van posar de moda a partir de la data de naixement sense encertar mai res- o ideològica.

L'Espanya feixista: Lleis i bicarbonat

Koldo Campos Sagaseta: Quan encara no s'ha fet efectiva la posada en llibertat condicional ordenada per l'Audiència Nacional Espanyola del pres basc Jose Uribetxeberria, malalt de càncer, diu González Pons, dirigent del Partit Popular, que "li regira els budells" que es compleixi la llei. Ana Botella, alcaldessa de Madrid, ha declarat que la llei li sembla "repugnant". A Basagoiti, un altre mercachifle popular amb seient al País Basc, la llei li "importa un rave".

Mayor Oreja, exministre espanyol, també ha insistit que amb l'aplicació de la llei "s'enforteix el món d'ETA". Esperanza Aguirre ha argumentat que "com al País Basc no hi ha llibertat jo hagués revisat l'informe mèdic". En conseqüència, afegeix la presidenta de la Comunitat de Madrid: "encara que el govern ha actuat dins de la llei, personalment, jo hagués desacatat la llei".

Ángeles Pedraza, presidenta d'una de les associacions de víctimes que sí gaudeixen de reconeixement, ha considerat "frustrant" la llei. El ministre de 'Justícia', Alberto Ruíz-Gallardón, ha deixat clar que la llei "ens fa mal i ens repugna". Isabel San Sebastián, ha escrit a l'ABC que la llei és "una indignitat".

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, reconeix que el fet de que, en aquest cas, es compleixi la llei "li fa mal". Al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, també li "repugna" que es compleixi la llei.

I això que es tracta de les seves lleis, de les seves pròpies lleis, de les lleis que ells han disposat, de les lleis que els han permès posar en llibertat els escassos assassins de l'Estat que van tenir la mala sort de passar per un jutjat i, en algun cas, fins i tot per la presó, així fossin uns quants mesos.

El dia que apliquem les nostres lleis sabran el que les lleis fan mal, el que les lleis repugnen i indignen, i encara que els importin un rave o pretenguin no acatar-les, així es frusten les seves consciències canalles, sabran, en veritat, el que és un mal de budells.

Fins llavors... els recomano bicarbonat.

Macroconcert a Palma en defensa de la platja de la Ràpita i el Trenc

Tot va començar el 29 d’abril d’enguany, quan milers de ciutadans de Mallorca es van unir a la Ràpita per una causa conjunta: protegir el territori verge que encara queda en aquesta zona tan emblemàtica, perquè el Consell de Mallorca pretén urbanitzar-la. El GOB fou el dinamitzador d’una gran cadena humana que va recórrer la platja de la Ràpita i el Trenc i que va demostrar que una gran part de la població era contrària a la destrucció del territori, protegit des de feia trenta anys.

Ara són els artistes i músics de Mallorca, els qui responen a la lluita ciutadana, amb el ‘Festival Salvem sa Ràpita, tot està en joc’, que es fa avui a les 20.30 a l’Auditòrium de Palma. Arran de les nombroses sol·licituds per participar-hi, al final s’ha hagut de delimitar a una dotzena d'actuacions musicals: Antònia Font, Cap Pela, Carlos Garrido, Doctor Martín Calvo, HYDE XXI, L. A., L’Équilibriste, Ocults, Son and the holy ghosts, Sterlin, Vacabou i Wonderbrass.

Amb cartell 100% mallorquí i l'actor Toni Gomila de conductor, el festival també inclou l'actuació de Glosadors de Mallorca i de l’irreverent Leo Bassi, per completar tres hores amb un to clarament reivindicador, però també festiu.

L’entrada és de vint euros, que es destinaran íntegrament a les campanyes del GOB per a salvar espais naturals que actualment són en perill. Els músics, de fet, hi actuen de franc.

Per l'entitat ecologista, ens trobem al començament de la lluita. De moment, encara s’han de fer molts passos burocràtics per poder edificar a la zona amenaçada i, per tant, encara hi ha esperança de poder aturar aquestes accions.

El cas Treball de corrupció d'UDC a judici, 15 anys després

A Espanya, els temes delictius relacionats amb la dreta nazionalcatòlica ja se sap que van passant tant lentament com es pugui. El proper 7 de gener dirigents 'democristians' del departament de Treball de Jordi Pujol -el gran estafador- entre 1994 i 1999 s'asseuran a la banqueta perquè es pugui aclarir si van desviar diners de les subvencions dels cursos de formació per al funcionament d'Unió Democràtica. La Fiscalia també demana al partit de Josep Antoni Duran Lleida que indemnitzi la Generalitat amb 197.000 euros.

Després de 15 anys d'instrucció, el proper 7 de gener els dirigents del departament de Treball entre 1994 i 1999 s'asseuran a la banqueta perquè es pugui aclarir si van ser responsables de desviar diners de les subvencions dels cursos de formació per al funcionament d'Unió Democràtica, així com d'altres delictes fiscals. L'Audiència de Barcelona acollirà fins a 54 sessions que es donaran per tancades el 17 d'abril.

La Fiscalia va demana el febrer de 2010, en el seu escrit d'acusació, una suma de 55 anys per tots els imputats. A més reclama que Unió retorni diners pel desviament de fons dedicats a fomentar l'ocupació com a responsable civil subsidiària.

Per contra, la Generalitat -sota l'anterior govern tripartit- va demanar fins a 8 anys de presó pels acusats, però no reclamà a UDC els diners que presumptament s'hauria embutxacat de manera irregular.

El cas Treball el va destapar Diari de Girona el 1997 arran de la denúncia d'extreballadors de les empreses de Pallerols que els havien utilitzat la identitat per figurar d'alumnes d'uns cursos que mai havien fet. Posteriorment, un informe de la Guàrdia Civil revelava que la Conselleria de Treball, dirigida llavors pel democratacristià Ignasi Farreras, havia atorgat subvencions per valor de més de 8 milions d'euros a tres empreses de Pallerols per fer cursos ocupacionals cofinançats per la UE.

Confluència d'interessos

Més tard es va descobrir que vuit dels 376 cursos no es van realitzar i que 233 tenien diferents irregularitats. Tots ells s'impartien a les tres societats de Pallerols: Centre d'Estudis Informàtics i Formació (Ceifsa); Tècniques Empresarials i ocupacionals (Teosa) i Assessorament i nous desenvolupaments ocupacionals (Andsa).

A finals dels anys 90, la repercussió política del cas Treball va provocar que fins i tot els grups de l'oposició veiessin a Jordi Pujol com a màxim responsable "per omissió"per no haver controlat el desviament de fons quan era president de la Generalitat. El PSC apuntava que "no i havia una anàlisi de les necessitats" i ICV lamentava que davant les denúncies públiques no hi hagués cap responsabilitat.
Segons el fiscal, el presumpte frau va donar peu a una "confluència d'interessos" entre tots els acusats.

Pallerols i la seva dona estaven interessats a incrementar l'activitat de les seves empreses i els imports de les subvencions, mentre que Vicenç Gavaldà i Santiago Vallvé van veure l'oportunitat d'obtenir de les subvencions una via per sufragar les despeses pròpies del partit. Lluís Gavaldà i Dolors Llorens van obtenir al seu torn de l'empresari "favors econòmics" per al partit a canvi d'atorgar-los subvencions. El fiscal considera que entre d'altres volien aconseguir que un 10% de l'import total anual dels fons que percebien les empreses de Pallerols en concepte de subvencions fos "desviat" a finalitats alienes a les activitats formatives.

El fiscal Fernando Rodríguez Rey deixa clar que el fet que els diferents acusats, amb excepció de Pallerols -el titlla de mer col·laborador ocasional d'UDC- ocupessin càrrecs a la Conselleria de Treball entre 1994 i 1999 i a UDC, fa necessari que Unió Democràtica de Catalunya sigui declarada responsable civil subsidiària i partícip a títol lucratiu.

Sol·licita que Unió aboni 38.978,2 euros pel total dels pagaments que es van destinar a la compra de material d'oficina i informàtica per a seus d'UDC i 158.306 pels recursos destinats a nòmines de diversos militants. Per al conjunt d'acusats demana que indemnitzin la Generalitat amb 595.972 euros.

L'acusació constata que la intervenció de Lluís Gavaldà i Dolors Llorens va ser "determinant", ja que es tractava de fons públics de la seva direcció general i que tots dos intervenien de manera decisiva en la concessió de subvencions.

Entre els testimonis citats per la fiscalia pel judici que es farà a l'Audiència de Barcelona, destaquen el conseller de Treball d'aquells anys, Ignasi Farreras, i Enric Millo, actual diputat del PP al Parlament i aleshores dirigent d'UDC a Girona. També seran citats policies andorrans i inspectors d'Hisenda. Ignasi Farreras ja va declarar com a imputat acusat de prevaricació el 1998 durant cinc hores davant del Tibunal Superior de Justicia de Catalunya.

El racista i feixista Anglada contra la veritat i la premsa lliure

Onze entitats de Moià han signat un manifest de suport a l'autor del llibre 'Xenofòbia a Catalunya' i condemnen la demanda del feixista de PxC, Anglada que demana 100.000 euros al periodista, Xavier Rius, en concepte d'indemnització 'per injúries i calúmnies'. Aquest divendres es fa l'acte de conciliació al jutjat de pau de Moià. En l'escrit, les entitats condemnen la denúncia d'Anglada i asseguren que el llibre és un treball periodístic elaborat "amb rigor, que descriu una preocupant realitat social com és la xenofòbia".

El Jutjat de Pau de Moià ha citat a declarar Anglada i Rius el proper dia 7 de setembre després que el líder de PxC fes la sol·licitud per un acte de conciliació previ a la interposició d'una querella criminal contra el periodista.

En el manifest, les entitats titllen l'acte del pròxim dia 7 de setembre a Moià de "mediàtic" i consideren que, amb aquesta acció, el líder de PxC vol generar polèmica, mostrar la seva força i expandir les seves idees i influència política.

Per altra banda, les entitats alerten del difícil moment econòmic i, per aquest motiu, consideren que s'ha d'estar especialment alerta per evitar "un possible deteriorament de la convivència".

Les entitats que signen el manifest són Associació Cultural Modilianum, AEiG Amadeu Oller - El Cau de Moià, AMPA de l'Escola Púbica Josep Orriols i Roca, Associació Artística Desperta Espurnes, Comunitat Els Avets de Moià, El Fanal, Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès, Grup de Teatre La Cadira, Moià Sport, Moianès Solidari i Plataforma Moià Diu Prou.

ADSL a Espanya, car, lent i abusiu.... com tot

Les paraules de Bernardo Lorenzo, president de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, negant que les connexions de banda ampla a Espanya siguin cares, a la XXVI Trobada de les Telecomunicacions de Santander, no han passat desapercebudes per Víctor Domingo, president de l'Associació d'Internautes, a qui hem preguntat per les mateixes i ha estat molt concloent: "l'accés a Espanya a les connexions ADSL és car (...) és lamentable que en aquesta situació de crisi, el nostre regulador rendeixi homenatge a les operadores i s'oblidi de l'interès general".

Bernardo Lorenzo afirma que les connexions de banda ampla espanyoles no són les més cares de la UE. Què opina vostè?

L'Associació d'Internautes ha constatat que l'ADSL espanyol és, pel que fa a la Zona Euro, per ample de banda ofert el cinquè amb menys capacitat, per preu absolut és el vuitè més car. Per preu relatiu a la renda és el sisè més car.

L'accés a Espanya a les connexions ADSL és car, tant en termes absoluts com relatius. S'ha millorat en qualitat de la connexió però no al ritme que seria desitjable. D'acord que el preu bàsic es veu modificat moltes vegades per ofertes o condicions especials però no és assumible com preu final ja que implica complir unes condicions alienes a les de l'accés a la xarxa.

I seguim insistint, encara que soni a disc ratllat: amb aquestes condicions d'accés difícilment es donarà un impuls real a l'Administració electrònica o el teletreball. Espanya segueix amb un problema que ja està enquistat: la immensa majoria dels operadors i proveïdors es limiten a revendre el producte d'una altra empresa i no arrisquen ni inverteixen en desenvolupaments propis.

L'OCDE situa només a Grècia amb el preu per megabit més car de la Unió Europea. Entra en contradicció amb les paraules de Lorenzo

Jo preferiria que el senyor Lorenzo comparés nostre accés a la banda ampla amb el dels internautes alemanys, francesos o anglesos ..... és lamentable que en aquesta situació de crisi, el nostre regulador rendeixi homenatge a les operadores i s'oblidi de l'interès general . Com a ciutadà és incomprensible que en termes relatius a la renda disponible la connexió a Espanya és la sisena més cara d'Europa, si comparem amb connexions de cost absolut semblant (entre 40 i 45 euros / mes) veiem una cosa molt desagradable: un finès paga per seva connexió 39,90 euros / mes, només un menys que nosaltres, però mentre nosaltres necessitem més de 15 hores d'un dia per pagar-nos l'accés, a ells en tenen prou amb menys de 13 hores. Si ens comparem amb el Regne Unit la situació és que un britànic necessita poc més de 6 hores de la seva renda per pagar un accés que a més és el doble de capaç que el nostre: menys de la meitat que a nosaltres.

¿No li sembla sorprenent que la CMT es desmenteixi si mateixa quan abans de les eleccions reconeixia la lentitud i alt preu de les connexions espanyoles?

El que havia d'haver fet el senyor Lorenzo, en qualitat de president de la CMT, és que l'Administració exigís que el desplegament de la xarxa es faci de manera ràpida i eficaç, que les rebaixes en el preu majorista de la banda ampla es traslladin als clients finals, també de fixar el Ministeri un mínim de qualitat, alguna cosa que en el seu dia existia i no sabem ben bé per què va ser eliminat. La resta és fum de colors i un esforç en contra de l'interès general de mantenir un bon lloc amb el nou Govern

Akamai atorga a Espanya uns 4 Mbps de mitjana de velocitat qual cosa té poc a veure amb els 10 Mb que el regulador afirma que tenen el 50% dels internautes

És imperdonable que el senyor Lorenzo no assumeixi la seva responsabilitat per propiciar que des de les institucions només s'hagin fet tímids intents d'impulsar aquest progrés, el haver declarat la banda ampla com a part del servei universal es portava reclamant anys des d'aquesta Associació, però fixar el mínim a 1 Mbps, quan pràcticament cap operador oferta ia menys de 3 Mbps, sona a conxorxa amb les companyies. Per descomptat permès i afavorit per la CMT.