'Beni', el professor de gimnàstica abusador dels Maristes de Sants

"Ànim nois!" Era igual que fossin les 8 del matí o que el dia fos gèlid. Joaquín B., gairebé sempre amb pantalons curts i un lleuger somriure dibuixat a la cara, animava als seus alumnes a despertar: "Men sana!" El professor dels Maristes Sants-Les Corts, investigat per abusos sexuals arran de les denúncies presentades contra ell per almenys cinc exalumnes, era un mestre apreciat per la majoria dels xavals.

És clar que les circumstàncies li eren propícies. Era mestre d'educació física, l'hora de la setmana preferida per bona part dels estudiants. A més, coordinava algunes de les activitats lúdiques que organitzava el centre, com les jornades esportives, i sovint era un dels docents que participava en activitats extraescolars, com les esquiades a Andorra o les colònies a Queralbs. Cada any, animava i acompanyava els alumnes a participar en la cursa popular Jean Bouin, i alguns van prendre part en l'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 gràcies a la seva intercessió.

Pràcticament tota la interacció entre aquest professor i els seus alumnes es desenvolupava fora de les quatre parets de l'aula, el que facilitava que la seva relació amb els joves fos més afable del que acostumat a una escola on imperava la disciplina. La seva condició de seglar també l'afavoria. Els germans Maristes, en general, eren més estrictes i distants en el tracte. Per a molts, "el Beni" era un col·lega més. Segons el pare d'un exalumne del centre, que va destapar el cas ahir a la nit al programa 8 al dia de Josep Cuní, l'educador es va aprofitar de la confiança que generava per "fer-li de tot" al seu fill, i presumptament a almenys una desena d'alumnes més.

El projecte que va marcar la carrera professional de Joaquim B., "un dels somnis més importants de la meva vida", va ser reglamentar l'shoot-ball, un joc tradicional a les escoles, carrers i parcs de tot Espanya conegut com "balontiro", "pilota presoner" o el més comú "jugar a matar". El professor de Maristes s'autoproclamaba "creador" d'aquest esport i somiava amb "fer-ho olímpic".

Des de 1995, va divulgar el seu pla per tot Catalunya i fins i tot per l'estranger (va arribar a viatjar fins a Rio de Janeiro per "promocionar" el joc per diverses escoles). Les càmeres de TV3 van acudir a Maristes Les Corts a gravar una competició. Va constituir i presidir l'Associació Esportiva Shoot-Ball Barcelona. I finalment va publicar un reglament del joc amb l'esperança de rebre la patent de la seva creació. No la va aconseguir. Durant anys va enviar correus electrònics a alguns dels seus alumnes i exalumnes perquè li donessin suport, fins i tot econòmicament. Va ser debades. Els que el seguien veient pel barri comenten que des de llavors somreia menys.

Les causes del seu acomiadament del col·legi, al juny de 2011, van ser objecte de rumors entre els exalumnes durant els últims anys. Es deia que havia estat denunciat, però gairebé ningú es creia les acusacions que se li imputaven. Es donava per fet que era una bola. Ara s'ha confirmat que el procés que va acabar amb el seu acomiadament no va prosperar perquè la presumpta víctima es va negar a declarar. El pare que ha denunciat el cas es lamenta que el centre no fes res per saber si hi havia més víctimes.


De La Vanguardia

L'ONU decreta que Julian Assange "va ser detingut arbitràriament"

El grup de treball sobre la detenció arbitrària de l'ONU ha dictaminat que el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, ha estat "detingut arbitràriament" a l'Ambaixada de l'Equador a Londres, demanant al Regne Unit i Suècia que posin fi a la privació de llibertat d'Assange. "El Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària (...) considera que el senyor Julian Assange va ser detingut arbitràriament pels governs de Suècia i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord", indica el comunicat. Es tracta d'un informe "vinculant", de manera que els Estats estan obligats a complir-lo.

A més, el grup ha conclòs que el fundador de WikiLeaks "té dret a la seva llibertat de moviment i a una compensació". "El Grup de Treball considera que el senyor Assange ha estat sotmès a diferents formes de privació de la llibertat: detenció inicial a la presó de Wandsworth [a Londres] que va ser seguida d'arrest domiciliari i el seu confinament a l'Ambaixada equatoriana", afegeix l'informe.

El panell ha dictaminat que la detenció d'Assange "va ser arbitrària" perquè va ser "mantingut en aïllament durant la primera etapa de la detenció" i que "la falta de diligència" del fiscal suec en les seves investigacions va donar lloc a la "detenció perllongada d'Assange".

A més, el grup ha demanat a les autoritats britàniques i sueques que "avaluïn la situació" del fundador de WikiLeaks i que "en garanteixin la seva seguretat i integritat física" i "facilitin l'exercici del seu dret a la llibertat de moviment d'una manera convenient". "El Grup de Treball també considera que s'ha de posar fi a la detenció", conclouen els experts.

Cal destacar que WikiLeaks apunta que l'únic membre del grup de treball sobre la detenció arbitrària de l'ONU que es va oposar al dictamen publicat aquest divendres ha estat el feixista ucraïnès Vladímir Tochilovsky.

Aquest dijous WikiLeaks va publicar en el seu compte de Twitter un missatge de Julian Assange: "Em lliuraré a la Policia britànica si l'ONU anuncia que perdo la meva causa". El fundador de WikiLeaks havia presentat una queixa contra Suècia i el Regne Unit al Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l'ONU el 12 de setembre de al 2014.

Els fiscals suecs van iniciar a mitjan 2010 una investigació contra Julian Assange després que dues dones acusessin al fundador de WikiLeaks d'assetjament sexual. Al desembre d'aquest mateix any l'activista australià va ser detingut a Londres a instàncies d'Estocolm, que demanava la seva entrega per enjudiciar a Suècia. No obstant això, poc després el Regne Unit el va posar en llibertat sota fiança. Al juny de 2012 Assange va sol·licitar refugi a l'Ambaixada de l'Equador a Londres per evitar la seva extradició a Suècia.

"Julian Assange i els seus advocats aborden la decisió [del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l'ONU] i les seves implicacions per WikiLeaks, Suècia i el Regne Unit", informa RIA Novosti, citant el comunicat dels advocats del fundador de WikiLeaks.

30 DE NOVEMBRE DE 2010

Quí és Julian Assange i per a qui treballa? És una pregunta que en aquests moments tothom voldria poder respondre. Sírius ha trobat aquesta foto d'un veterà de Vietnam, mort per càncer de pulmó al 2009, que és un clon de Julian Assange: William Victor Assange (30 May 1945-18 Septembre 2009) "Billy" Assange: "Se'ns ha informat que Billy Assange hauria mort a l'Hospital Mont Druitt el divendres 18 de setembre a causa d'un càncer de pulmó diagnosticat fa poc. Billy va serví a la 2 Platoon, com explorador de la companyia fins a rebre ferides greus en un incident en batalla, el setembre de 1966, i va ser retornat a Austràlia".

"El funeral tingué lloc a les 12:00 hores del divendres 25 de setembre de 2009, al Castlebrook Memorial Park a Rouse Hill, NSW, li sobreviuen la seva esposa, Lynette i les seves tres filles".

De Julian no se sap més que el que ell ha dit: Nascut el 1971 a Townsville, Queensland, al 1971, pel que hauria de tenir 39 anys, i no els cabells blancs com ja té, més propis d'un adult de 50 ó 60 anys, tot i que molt ben cuidat, o retocat, sens dubte.

Mallorca: Un cap de la màfia laboral va pagar 6.000 euros a un treballador després de donar-li una pallissa

Operaris d'Emaya van retirar ahir 3 baguls congeladors plens de menjar putrefacte d'un dels locals de la xarxa mafiosa, clausurat des de mitjans de desembre per ordre judicial. Les males condicions havien provocat també una plaga de rates que va ser eliminada. Els veïns del restaurant Fonda Espanya, situat a la plaça Major de Palma, van alertar fa uns dies de la mala olor que sortia del local. Pel que sembla, una avaria elèctrica va provocar que els congeladors deixessin de funcionar i el menjar es podrís. Agents de la UCRIF van acudir al local per garantir que quedava precintat de nou després de la neteja. El passat 24 de desembre ja hi va haver un problema similar en un local de la plaça Porta Pintada, encara que de menor entitat. Un treballador d'un local controlat per la màfia laboral va denunciar a dues caps de la xarxa per donar-li una brutal pallissa quan els va reclamar el seu salari.

La víctima va patir diverses fractures i va haver de ser hospitalitzada i sotmesa a una intervenció quirúrgica urgent. Després de l'agressió, un dels acusats li va pagar 6.000 euros com a compensació i li va oferir més diners si retirava la denúncia, segons va explicar el perjudicat als investigadors. Els fets estan sent investigats per un jutjat de Palma en un procés diferent al de les activitats de la xarxa mafiosa.

L'agressió hauria ocorregut en l'estiu de 2013, quan el denunciant va estar treballant durant vuit dies en dos restaurants dels empresaris investigats. D'acord amb la seva versió, no va arribar a signar cap contracte i va deixar el lloc en detectar diverses irregularitats, com el reciclatge d'aliments i les estafes als clients amb les begudes. La víctima, de 32 anys, va acudir el 11 de juliol a un dels locals per reclamar els 285 euros que li devien pels dies treballats.

A l'interior de l'establiment es va produir una discussió i dos dels caps de la xarxa -Juan Antonio S.G. i Ángel L.C., tots dos en presó preventiva des desembre- li van propinar puntades de peu, cops de puny i cops amb una cadira. El perjudicat va acudir a Son Llàtzer, on li van diagnosticar fractures a la mandíbula, els ossos propis del nas i l'òrbita ocular dreta, després del que va ser sotmès a una intervenció quirúrgica urgent a Son Espases.

Els dos acusats van ser arrestats un mes després pel grup d'Homicidis de la Policia Nacional i el cas està encara en mans d'un jutjat d'instrucció. Segons l'afectat, Àngel L.C. li va pagar 6.000 euros com a compensació per les lesions que va patir i li va prometre una quantitat més gran si retirava la denúncia.

Un altre testimoni, que va estar treballant durant cinc anys per a la xarxa en diferents negocis, ha detallat com es duia a terme la doble comptabilitat en els establiments per defraudar Hisenda i fingir uns ingressos molt menors als reals. Segons ha explicat, tenia l'ordre de facturar de forma legal els primers 250 euros diaris i a partir d'aquesta quantitat ho feia en negre. Els ingressos, que rondaven els 2000 euros al dia, i full on es reflectia la doble comptabilitat els portava a l'oficina de la xarxa, la ubicació va canviar al llarg dels anys fins a acabar a la rebotiga del Diplomatic, situat davant del Parlament, segons aquest testimoni.

Els acusats haurien aconseguit així grans quantitats de diner negre en efectiu que, segons els investigadors, blanquejaven després amb l'adquisició d'immobles i vehicles i els permetia portar un alt nivell de vida. De fet, durant els registres practicats per la Policia en els establiments i els domicilis dels sospitosos es van intervenir prop de 500.000 euros en metàl·lic. Gairebé la meitat d'ells van aparèixer en un dels negocis investigats, en la caixa forta hi havia 213.000 euros.

A més del voluminós frau a l'Agència Tributària comès amb el sistema de doble comptabilitat, la trama hauria evitat també el pagament de grans quantitats a la Seguretat Social amb les quotes dels treballadors. Era habitual, segons la policia, que els empleats estiguessin contractats per menys hores de les que en realitat treballaven. S'han detectat casos de contractes a persones per una hora al dia quan en realitat la seva jornada era de deu hores i que cobraven 170 euros de manera legal i altres 730 en diner negre.

Els dos germans que lideraven la trama -Juan Antonio i Jeroni S.G.- van aixecar un imperi empresarial i van arribar a controlar desenes de negocis. Segons les indagacions, buscaven a hostalers en dificultats per injectar diners en els seus negocis i fer-se amb una part d'ells. La doble comptabilitat els permetia a més simular pèrdues i liquidar alguns negocis que després acabaven en mans de testaferros, molts d'ells treballadors seus que després de diversos anys treballant per als capitostos acabaven figurant com propietaris dels restaurants, segons la investigació policial.

De Diario de Mallorca

El cap de la màfia laboral cobrava 1.500 euros setmanals de comissió a un testaferro

Comissions de 1.500 i 2.000 euros a la setmana. El considerat cap de la màfia laboral desarticulada a Palma després de la clausura de 33 restaurants i la detenció de 18 persones, Juan Antonio SG, pres des de mitjans de desembre, cobrava comissions de 1.500 i en ocasions 2.000 euros setmanals a un dels seus testaferros que explotava un dels seus negocis. El cap de l'entramat li demanava aquestes quantitats en concepte de beneficis per regentar un dels seus antics locals, malgrat que ell no figurava com a administrador o soci.

Puigdemont cobrarà 138.000 euros a l'any, l'1% més que Mas

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, cobrarà 138.203,13 € a l’any. El seu sou serà un 1% més elevat que el del president Mas, un cop s’ha aplicat l’increment que s’ha aprovat per a tots els treballadors de l’administració pública catalana.

El departament de Presidència ha avançat a e-noticies que Puigdemont renunciarà a una de les dues pagues extres tal i com va fer Artur Mas. De moment, la renúncia no consta a la taula de retribucions que apareix a la web de la Generalitat, on figura un sou de 145.470,78€.

L’anunci de Presidència es produeix després d’un comunicat de Convivencia Cívica Catalana on recull el sou que apareix a la web de l’administració catalana. L’entitat denuncia que el president cobrarà més que “els cap de govern d’Espanya, Itàlia o Russia, és a dir, Mariano Rajoy, Matteo Renzi i Vladimir Putin”.

Convivencia Cívica Catalana considera “sorprenent que el govern català es lamenti de patir una ‘asfixia financera’ quan si disposa dels diners per a què la seva elit política sigui, amb diferència, la millor pagada de tot Espanya i una de les millors pagades d’Europa”.

Segons la taula de retribucions, els consellers cobraran 109.663€ l’any. El secretari general de la presidència, el secretari del govern, el director del gabinet jurídic, el director d’institut estudis autonòmics i el president comissió jurídica assessora tindran un sou de 109.314,30€. Els secretaris generals cobraran 84.919,56 i els directors generals 81.395,72€.

Pere Navarro, imputat en el cas Mercuri

Pere Navarro, exalcalde de Terrassa (2002-2012) i exlíder del PSC (2011-2014), declararà el 24 de febrer com a investigat -condició abans anomenada imputat- en el cas Mercuri per un suposat delicte de tràfic d'influències relacionat amb una concessió de TDT.

La imputació de Navarro fou sol·licitada per la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, que exerceix l'acusació popular, el desembre. L'exlíder socialista ha declarat que va actuar "en tot moment dintre de la legalitat".

Navarro és investigat en la peça 29 del cas Mercuri, que en totalitza 33, relativa a la concessió d'un canal a l'empresari Nicola Pedrazzoli, amo de Canal Català. Recentment s'ha imputat en aquesta mateixa derivada Jaume Collboni, cap de files dels socialistes a l'Ajuntament de Barcelona.

"Hablaré incluso con Pere, iré a saco, ¿de acuerdo?", va dir l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos a Pedrazzoli en una conversa telefònica sobre l'oposició dels representants socialistes al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) pel que fa a la concessió del canal. Pedrazzoli explicava a Bustos les complicacions que havia trobat i l'alcalde i figura central del cas Mercuri assegurava que faria "una gestió". Navarro es troba en el punt de mira perquè es creu que pot haver maniobrat a favor de Pedrazzoli.

Jorge Soriano, del PP a Sabadell i imputat al cas Mercuri, presideix i presenta Andorra Airlines

La Policia va deixar de recaptar 15.000 milions d'euros en sancions a empreses de seguretat privada

La Intersindical-Sindicat de Treballadors de Seguretat Privada (Intersindical-STSP) ha denunciat a sis comandaments policials davant el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, per vulnerar les ordres ministerials que obliguen a la policia a vigilar els materials i actuacions de les grans empreses de seguretat privada. En concret, les denúncies indiquen que el Cos Nacional de Policia havia d'haver sancionat per valor de 15.000 milions d'euros a diferents societats per no instal·lar material de seguretat homologat en habitatges, empreses i institucions. Foto: El ministre de l'Interior, Fernández Díaz, Cosidó, i el director adjunt operatiu de la Policia, Eugenio Pino.

Després de més d'un any denunciant aquests fets tant en els tribunals com a ens els comandaments de la Direcció General de la Policia, el sindicat ha decidit sol·licitar al Ministeri de l'Interior que prengui cartes en l'assumpte contra sis comandaments policials i també va a sol·licitar que es investigui el director general, Ignacio Cosidó, per la inacció davant el problema que competeix a les grans empreses de seguretat privada i part de la cúpula policial que podria haver incorregut en un delicte de prevaricació.

Entre els sis denunciats per ara davant el Ministeri de l'Interior es troba el director adjunt operatiu (DAO), el comissari Eugenio Pino, i cinc alts comandaments de la Unitat Central de Seguretat Privada (UCSP): Rafael Navarro, cap de Secció de la Brigada operativa d'Empreses de la UCSP; Esteban Gándara Trueba, comissari en cap de la UCSP; Juan Carlos Castro Estevez, comandament de la Direcció General de la Policia; Miguel A. Bayo Herranz, Cap de l'Àrea de Coordinació i Suport; David Calvete (UCSP Fraus) i Antonio Cámara Arias, cap de Brigada d'Inspecció i investigació.

Segons les denúncies presentades pel sindicat, els comandaments policials col·locats pel Partit Popular en arribar al Govern van vulnerar les ordres ministerials que el 2011 va dictar el Ministeri d'Interior de José Luis Rodríguez Zapatero pel que fa a l'homologació i instal·lació de diferents dispositius per a la vigilància.

En concret, les denúncies expliquen que les ordres ministerials de febrer i agost de 2011 eren "d'obligat compliment, per a aquells sistemes de seguretat (intrusió, control d'accessos, CCTV, sistemes d'alarma social, sistemes i equips de transmissió d'alarmes, sistemes combinats o integrats), que es pretenguessin connectar a una central receptora d'alarmes, centre de control i/o de videovigilància a partir del 18 d'agost de 2011 i sobre noves instal·lacions".

Això volia dir que aquests productes havien d'estar fabricats sota les especificacions tècniques o criteris que recollien les normes d'aquestes ordres, comptar amb l'avaluació de ser testats i/o assajats per laboratoris d'assaig acreditats i comptar amb la certificació de conformitat o de producte per organismes de control acreditats.

Cada infracció comesa per les grans empreses de seguretat, i que es compten per milers, segons els denunciants, havien de comportar una sanció de fins a 30.000 euros. Segons els responsables sindicals, "segons els nostres càlculs, la quantia que s'ha deixat de recaptar per la Policia per a Hisenda ascendeix als 15.000 milions d'euros".

Inacció de la Policia

Aquest sindicat porta des del 19 febrer 2015 informant al número dos de la Policia, el comissari Eugenio Pino, de "les greus irregularitats" presumptament comeses per Esteban Gándara Trueba, comissari en cap de la UCSP, entre les quals estarien, a més de deixar sense efecte les ordres ministerials sense informar els consumidors, el contravenir "de manera arbitrària" les ordres d'Interior; ordenar als seus subordinats incomplir diverses ordres ministerials signades i sancionades per l'anterior ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba"; i negar-se "a complir i fer complir la normativa de seguretat privada".

Aquests fets van ser posats en coneixement del comissari Eugenio Pino al febrer de 2015, en un escrit en el qual s'informava de "les greus irregularitats que es donen en el sector de la Seguretat Física i Electrònica des el 18 d'agost de 2011, com a conseqüència de les actuacions d'Esteban Gándara Trueba, Comissari Cap de la UCSP, i que afecten al cent per cent del sector: empreses de seguretat, laboratoris, organismes de control i certificació, distribuïdores i empreses de seguretat".

Un exemple d'aquestes denúncies és la interposada el 20 maig 2015 contra Securitas Direct "per la instal·lació de milers de sistemes de seguretat sense homologar que incompleixen el que disposa l'anterior i actual Llei de seguretat privada, i ordres ministerials que van entrar en vigor el 18 d'agost de 2011, i per possible delicte d'estafa".

No obstant això, "tot i tenir coneixement del que ha passat, perquè se li va comunicar al febrer de 2015, i en la denúncia s'expliquen els fets i s'aporta la documentació que els acredita, registren la denúncia al jutjat d'instrucció, sense realitzar cap tipus d'informe des de la DGP i sense informar al jutge que el denunciat és conseqüència de la pròpia actuació de la Policia Nacional a l'UCSP. És a dir, que no informen al jutge que és la pròpia Policia Nacional la que ha autoritzat la instal·lació d'aquests sistemes de seguretat no homologats".

El sindicat assegura que "tot i que en la denúncia es parla de milers de sistemes de seguretat sense homologar, la Policia Nacional redueix la denúncia a un sol cas que estava sent instruït al Jutjat d'Instrucció nº 5 d'Arganda del Rei, i en el qual només es tractava una mínima part del que denunciat. Tot amb l'única finalitat de "llevar-se la denúncia de sobre".

La Intersindical-STSP assegura que "la inacció d'Eugenio Pino davant els fets que es van denunciar en els mesos de febrer i maig de 2015, podria ser constitutiva de faltes greus i molt greus. Al marge dels quantiosos danys econòmics que aquesta situació està provocant en nombroses instal·lacions, des el 18 d'agost de 2011, s'haurien deixat d'incoar expedients sancionadors per instal·lació de material no homologat, per no menys de 15.000 milions d'euros".

Oskar Lafontaine: Els Estats a l'Eurozona necessiten recuperar el camp d'acció i alliberar-se de la presó de la política econòmica

Conversa amb Oskar Lafontaine (Die Linke, L'Esquerra), un dels capdevanters de l'esquerra europea a la recerca d'un pla B que l'unifiqui en l'enfrontament contra el neoliberalisme.

El president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, ha anunciat un gran pla d'inversions. Està en aquest moment tot en ordre a Europa?

Això seria magnífic. No obstant això la Comissió ha fet amb freqüència aquestes promeses. Però ella pertany als que dicten a Europa el curs polític. En aquest sentit tals anuncis no són creïbles i no es poden prendre seriosament.

Es trobaran el proper cap de setmana a París, per discutir sobre una alternativa a l'euro. Què resulta fals en el sistema monetari?

L'euro està construït sobre una base falsa, com s'ha demostrat en els últims anys. No s'adequa a totes les economies europees, les que posseeixen diferents tradicions econòmiques i socials. Afavoreix a l'economia exportadora alemanya i produeix atur massiu al Sud d'Europa. Això succeeix perquè l'aplicació dels clàssics instruments de control conjuntural, com la depreciació monetària o una política domèstica expansiva, és impossible en l'Eurosistema. Seria importantíssim, que cada Estat pogués finançar inversions novament a través del seu banc central, però actualment això està prohibit.

Això vol dir que en vostè encara s'aferra a la reforma de l'Eurosistema, a una estratègia com la que perseguia el govern d'esquerres de Syriza fins el 13 de juliol de l'any passat.

El primer pas seria molt senzill. S'hauria de donar -i això ho sosté un conjunt complet de economistes- als Estats com Grècia, Portugal o potser també Espanya la possibilitat de passar al sistema de tipus de canvi del Sistema Monetari Europeu II (EWS II), en el qual es troba actualment Dinamarca[1]. Com és sabut l'economia danesa s'ha desenvolupat molt millor que moltes altres economies nacionals, perquè el país no està tancat a la gàbia politicoeconòmica, de la qual no poden escapar-se fins ara els estats que pateixen la eurocrisi.

Per què creu vostè que ha arribat el moment de plantejar aquestes reivindicacions? Per què, per exemple, els partits d'esquerres no s'han plantejat aquestes reivindicacions en les últimes eleccions europees?

És difícil discutir qüestions monetàries durant les conteses electorals. M'agrada sempre citar Henry Ford: 'Si els homes comprenguessin el sistema monetari, tindríem una revolució abans de demà a primera hora'. No obstant això s'hauria hagut de iniciar aquesta discussió fa anys. Ja va quedar clar en el moment de la introducció de l'Eurosistema: Alemanya especialment practica des de fa molts anys un dúmping salarial, si no es fa res per a la coordinació dels costos salarials unitaris l'euro volaria a trossos.

L'estratègia d'Alexis Tsipras pretenia abans que res disminuir el domini alemany mitjançant la seva aliança amb François Hollande a França i Matteo Renzi a Itàlia. Quines forces han de reformar el sistema euro?

Hollande havia fet referència a promeses en aquesta direcció durant les eleccions presidencials, però després de les eleccions va canviar d'opinió. Renzi és, de totes maneres, un conservador que fins ara no ha entès perquè la indústria italiana perd sempre grans quotes de mercat. En aquest moment Grècia, Portugal i potser també Espanya haurien aliar-se per aconseguir que alguns Estats puguin passar a ser membres del Sistema Monetari Europeu II en un termini determinat.

Quines possibilitats considera vostè que existeixen de que Die Linke defensi les reivindicacions esmentades en la contesa electoral?

A Alemanya és molt important acabar amb el dúmping salarial. Seria un clar avanç per a tot Europa. Per tant la nostra campanya hauria de concentrar en aquest punt. Nosaltres només podem participar en un govern si acaba amb el dúmping salarial i la política de retallades a Europa. A part d'això hem de treballar amb vista a un altre sistema monetari europeu que no només beneficiï Alemanya sinó també als altres estats.

L'ex-ministre grec de finances Yannis Varoufakis ha anunciat la constitució d'un moviment democràtic paneuropeu. ¿S'ha incorporat vostè a aquesta organització?

Coincideixo amb Varoufakis que Europa ha de ser democratitzada. Tot el que s'aporti en aquest sentit mereix ser recolzat. No obstant això, en oposició a Varoufakis, em concentro en la qüestió: On hi a curt termini una possibilitat realitzable per canviar realment alguna cosa? Mentre la majoria neoliberal a Europa encara persistirà i la participació de l'esquerra al govern a Alemanya encara no treu el cap a l'horitzó, podrien Grècia, Portugal o també Espanya intentar recuperar el seu propi camp d'acció econòmica. Això vol dir que han de tenir la possibilitat de devaluar la seva moneda, a més de poder fer un augment de la despesa pública per reactivar la seva economia i finançar les seves inversions mitjançant un banc central autònom.

2016.01.21: »Aus dem wirtschaftspolitischen Käfig befreien« (Tageszeitung junge Welt) 31/1/16 0:04
http://www.jungewelt.de/2016/01-21/013.php?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter

[1] El Sistema Monetari Europeu II (EMS, les seves sigles en anglès; EWS, sigles en alemany), al qual, per exemple, pertany la corona danesa. Els tipus de canvi es mouen dins d'unes bandes de fluctuació definides. Les autoritats monetàries es comprometen a mantenir la cotització de la seva divisa dins dels marges establerts.