dimecres, 4 de gener de 2012

TMB amenaça els treballadors amb un ERO temporal si no accepten una congelació salarial

La direcció de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) vol estalviar 14 milions d'euros i per aconseguir-ho vol que els treballadors es congelin el sou. Si la plantilla en conveni, formada per 4.200 persones, no accepta les condicions de la direcció, aquesta planteja un expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal. Els empleats subratllen que no se'ls ha facilitat informació sobre milionàries externalitzacions de serveis i sobre els sous dels directius.

L'amenaça, segons fonts de TMB, ha de servir per mantenir el servei per una via "no traumàtica", però des del sindicat UGT s'ha denunciat que la companyia "no garanteix" que la congelació salarial sigui "suficient" per evitar mesures més greus per als treballadors.

La direcció explica també que les mesures no afectaran els treballadors fora de conveni, que ja s'han abaixat el sou en dues ocasions. El sindicat UGT ha afegit que en cas que s'acullin a la congelació salarial, la companyia tampoc assegura que en renovar el nou contracte-programa d'aquí a tres mesos no s'apliquin noves "mesures i retallades" a la plantilla. Segons el sindicat, pel conveni actual "els treballadors van haver d'assumir" una rebaixa de jornada anual de 89 hores, el que suposa una rebaixa salarial de 2.000 euros anuals.

En una nota, el comitè d'empresa també denuncia que la direcció "suprimeixi" serveis als ciutadans i "exigeixi esforços a la plantilla" però al mateix temps "es negui a facilitat i detallar informació d'altres despeses" com externalitzacions de serveis per valor de més de 120 milions d'euros o bé els sous dels directius.

Toxo: "Les mesures aprovades pel Govern compliquen les negociacions entre sindicats i empresaris"

Les mesures aprovades pel Govern suposen una complicació per arribar a un acord en qüestió de salaris dins d'unes negociacions entre empresaris i sindicats que "van a bon ritme", segons el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, encara que és difícil que pugui haver-hi un acord tancat abans del 15 de gener: "Hi ha dificultats però en alguns temes importants, com la solució extrajudicial de conflictes, s'ha avançat molt". Respecte als salaris, segons CCOO: "Les organitzacions empresarials haurien de fer un exercici de realisme, perquè si es deprimeixen excessivament els salaris, també es deprimirà encara més una ja molt deprimida economia incapaç de generar ocupació".

Una dificultat afegida per tancar un acord, segons Toxo, el representen les mesures aprovades pel Govern del PP al Consell de Ministres del passat divendres. Així, la negociació salarial "s'ha posat més dura" a causa de la pujada fiscal i a l'evolució de l'IPC (2,4% en taxa interanual en el mes de toxdesembre), així com per la congelació del salari mínim interprofessional (SMI).

Respecte als salaris, segons CCOO: "Les organitzacions empresarials haurien de fer un exercici de realisme, perquè si es deprimeixen excessivament els salaris, també es deprimirà encara més una ja molt deprimida economia incapaç de generar ocupació", va advertir.

A més de la negociació salarial, Toxo ha subratllat que on és més complicat tancar acords és en la contractació, ja que resulta "molt difícil" trobar fórmules per afavorir la creació d'ocupació quan es preveu una atonia en l'economia per al primer semestre.

Les noves mesures del Govern del PP agreujaran més la crisi

El secretari d'Acció Sindical de CCOO, Ramón Górriz, en declaracions a Europa Press, ha lamentat que el Govern del PP hagi seguit la línia de l'Executiu socialista en aprovar mesures que només aconseguiran agreujar la crisi econòmica.
Ramón Górriz

Ramón Górriz, ha assenyalat que la pujada temporal de l'IRPF i l'IVA no és la política fiscal que necessita Espanya per obtenir més ingressos, així com la congelació del salari dels funcionaris, considerant "bastant greu" que a la taula general de les administracions públiques no s'hagi informat als sindicats que s'anava a ampliar la jornada setmanal dels funcionaris a 37,5 hores setmanals. "És una mala experiència per al diàleg social i bastant greu", ha denunciat.

Així mateix ha carregat contra la decisió del Govern de congelar l'SMI i la Renda Bàsica d'Emancipació als joves, mesura aquesta última que ha qualificat d '"atac i agressió" a la població que més està patint l'atur.

Respecte a la retallada que es produirà en les subvencions a sindicats i empresaris, Górriz ha assenyalat que el que es pretén és "eliminar" l'Estat social i aprofundir en la "agressió democràtica que existeix a Espanya".

"Això indica clarament per on van", ha subratllat el secretari d'Acció Sindical de CCOO, que ha recordat a més que el seu sindicat no ha cobrat encara les ajudes corresponents a 2011.

CCOO troba a faltar mesures d'estímul per a l'economia


Al mateix temps, CCOO troba a faltar mesures d'estímul per a l'economia, i es realitza una retallada de la despesa pública, frenant, entre altres, la inversió pública i partides tan sensibles com recerca i desenvolupament.

Aquesta orientació de la política econòmica -depreciació de salaris, retallada de la despesa pública i falta de mesures d'estímul per a l'economia-, suposarà, segons el parer de CCOO, un dur cop al consum privat el 2012, i la contracció de la despesa pública, el que accelerarà la recessió, retardarà encara més la recuperació econòmica i s'intensifiqués la destrucció d'ocupació.


Per això, segons el parer de la secretària confederal d'Ocupació de CCOO, Paloma López, "calen altres polítiques, les actuals no són les més favorables per sortir de la crisi, altres mesures com la modificació del sistema financer, més inversió pública, pujada salarial encara que sigui moderada i control dels preus".

Els sindicats volen que el Govern consulti les retallades en referèndum

Els secretaris generals de CCOO i UGT a Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez respectivament, han demanat al Govern català que posi a consulta popular les retallades en els serveis públiques ha aprovat. Els dos dirigents sindicals han dit que sol·licitaran als grups parlamentaris que tramitin la seva petició d’acord amb el que estableix la normativa en aquesta qüestió. Si el Parlament finalment no aprovés la realització del referèndum, Álvarez i Gallego han afegit que ho impulsarien novament a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP).

Al mateix temps han anunciat la convocatòria d’una gran manifestació a Barcelona per a finals de mes –en una data encara no concretada– conjuntament amb les organitzacions socials per mostrar el rebuig contra les polítiques del Govern català “fent coincidir les reinvidicacions dels empleats públics i les que vénen de les associacions ciutadanes socials contra l’augment de les taxes en determinats serveis públics i la reducció pressupostària en altres àrees bàsiques”, ha explicat Gallego.

Josep Maria Álvarez ha definit aquestes iniciatives com “la resposta col·lectiva a les retallades i per marcar quines han de ser les alternatives”. El líder d’UGT ha afirmat que “l’estisorada no és l’única mesura que es pot aplicar” i ha denunciat que els pressupostos de la Generalitat per al 2012 “aprofundeixen encara més en les desigualtats”. Ha assegurat també que en les mesures auspiciades pel Govern d’Artur Mas “no n’hi ha cap que faci pensar en la recuperació econòmica”.

Gallego ha afegit que els pressupostos “són inútils perquè no serveixen per a la recuperació interna i també són injustos perquè no ajuden a garantir la cohesió social”. Tant Gallego com Álvarez han reclamat polítiques per acabar amb el frau fiscal –que han xifrat en un 23% “quan la mitjana europea és del 10%”– i una concertació de veritat. En aquest sentit han criticat la política de mà estesa que preconitza Artur Mas “perquè la mà estesa només la té per saludar , no ho és per negociar”.

Esquerra Unida sol·licita les compareixences de Gerardo i Francisco Camps en Les Corts pel cas Urdangarin

El portaveu adjunt d’EUPV a Les Corts Valencianes, Ignacio Blanco, considera que les declaracions de una antiga directiva de la Ciutat de les Arts i les Ciències “posen en evidència les actuacions presumptament fraudulentes de Jorge Vela, qui en aquell moment dirigia CACSA i que sembla que ordenà que es redactara un informe fals per a justificar la contractació de l’Institut Nóos. Al darrere d’aquesta operació estaven l’ex conseller Gerardo Camps i l’ex president Francisco Camps, els quals hauran de donar compte de tota aquesta història, no sols en el procés judicial si es dóna el cas, sinó obligatòriament en Les Corts per a complir amb la seua responsabilitat política”. Foto: Francisco Camps, al costat de Vicente Rambla i Gerardo Camps.

Blanco considera que els dos Camps “hauran d’explicar-nos la seua intervenció personal en la relació econòmica dela Generalitatamb l’Institut Nóos. Les declaracions d’alguns dels imputats posen en evidència la connexió política que va permetre que Urdangarin es lucrara amb fons públics dela Generalitat. Eixaconnexió sembla que tenia dos vies: Gerardo i Francisco Camps. Com a màxims responsables que eren en aquell moment de la conselleria i del Consell, hauran d’explicar-nos en Les Corts per què es van produir els pagaments a Urdangarin, com van intervenir, per quines raons, etc”.

D’altra banda, per a Esquerra Unida, “és summament greu que una persona imputada en un cas de corrupció, com és Jorge Vela, el qual segons consta en el sumari, presumptament ordenà la falsificació d’un informe per a justificar la contractació de l’Institut Nóos, seguisca ocupant un càrrec públic i d’una rellevància de tanta envergadura com és la direcció de l’Institut Valencià de Finances”, assenyala Blanco.

El diputat d’esquerres afirma que Jorge Vela “ha d’abandonar d’immediat aquest càrrec. No pot continuar com a director de l’IVF, quan les funcions d’aquesta institució són molt sensibles i és precisament aquesta la que negocia crèdits tant per al sector públic com per al privat. La pulcritud de qui ha d’estar al front és irrebatible i Jorge Vela en aquestos moments no la té”, manifesta.

Urdangarin deixa sol els EUA

Iñaki Urdangarin ha estat fotografiat per primera vegada des que va ser imputat per la seva presumpta vinculació amb el cas Palma Arena. Els reporters l'han sorprès a l'aeroport de Washington quan es disposava a emprendre viatge. Urdangarin anava sense la seva família i empenyent dues maletes. Visiblement més prim, vestia roba d'esport. En alguns moments, i mentre realitzava les gestions per embarcar, se'l va veure xerrant amb un home. Segons testimonis presencials es tractava d'un policia judicial.

Pel que sembla va prendre un vol amb destinació a Londres, des d'on planejava dirigir-se a Espanya. El duc està molt preocupat per l'estat de salut del seu pare, Juan Urdangarin, que s'ha deteriorat molt en les últimes setmanes, i amb prou feines surt del seu domicili a Vitòria.

Quan el passat dia 29 va ser imputat per un jutjat de Palma de Mallorca, on s'ha de presentar davant el jutge José Castro el proper 25 de febrer, Urdangarin es trobava esquiant amb la seva família en una estació dels Estats Units, on va acudir a la recerca d'anonimat. Des que es va obrir la investigació sobre els seus negocis, el domicili a Washington dels ducs de Palma està permanentment vigilat per una desena de fotògrafs que intenta captar les anades i vingudes de la família.

Aquest Nadal han estat molt diferents per a la filla del rei i la seva família. Per primera vegada en 14 anys no han passat la nit de Nadal al palau de La Zarzuela com tenia per costum. Cristina i Urdangarin van creure millor quedar-se a EUA, coneixedors de l'ambient de rebuig que ha generat al carrer la investigació sobre el cas Palma Arena. També des de la Casa del Rei es els va aconsellar que no viatgessin a Espanya.

Algunes de les germanes del duc de Palma si van viatjar a Washington per passar el Nadal i el dia 26 va arribar la infanta Elena amb els seus dos fills Felip i Victòria. La Casa del Rei no ha volgut ni confirmar ni desmentir si la reina es va reunir amb les seves filles i néts ja que consideren el viatge un "assumpte privat". Sofia de Grècia va estar als EUA visitant la infanta i al seu espòs en els últims dies del mes de novembre i es va deixar fotografiar al costat d'ells, una imatge que va ser interpretada com un suport implícit al seu gendre.

Només els reis iel hereu presidiran el dia 6 la Pasqua Militar, en un acte programat al Palau Reial de Madrid. Un dia abans, el 5 de gener, el monarca complirà 74 anys.

Un exalt càrrec del Govern balear va admetre irregularitats en Nóos

L'exdirector de la Fundació Illesport Gonzalo Bernal va admetre en la seva declaració davant el fiscal anticorrupció Pedro Horrach l'existència d'irregularitats com acords verbals, desfasament de dates i pagaments realitzats sense que hi hagi contractes entre el Govern balear i Nóos Consultoria Estratègica.

Interrogat per Horrach en dues ocasions el novembre i desembre passat, Bernal va explicar que l'acord de la Fundació Illesport amb Nóos perquè coordinés l'oficina de l'equip ciclista que va patrocinar Balears "era únicament verbal", segons figura en el sumari de la peça separada del cas Palma Arena que investiga les activitats de Nóos i al qual ha tingut accés Efe.

L'oficina del projecte que havia d'avaluar el seguiment en els mitjans de comunicació de l'equip ciclista, encarregada a Iñaki Urdangarin pel Govern balear, tenia un pressupost de 300.000 euros. Un altre exalt càrrec, l'exgerent de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Juan Carlos Alía, ha explicat al fiscal que els acords amb Nóos es van fer mitjançant conveni de col·laboració perquè l'assessor jurídic del Govern va comentar que era la fórmula que podia dur a terme legalment per evitar un concurs públic.

Alía afegeix que no va sospitar que res fos il·lícit perquè la contractació de Nóos va ser una ordre directa del director general d'Esports, José Luis "Pepote" Ballester, i perquè a més estava present Iñaki Urdangarin, "el que li oferia garanties de que tot era legal ". Sobre el pagament de tres factures que la Fundació Illesport va fer a Nóos, per 174.000 euros en total, sense que hi hagués un contracte, Bernal explica que la consultora estava realitzant un servei i que tenia l'ordre de pagar per part de Ballester.

El PP desallotja els vaguistes de fam del Parke Alkosa a la catedral de València

Una quarantena de policies han desallotjat aquest dimecres al matí els vaguistes de fam de la Koordinadora de Kolectius del Parke Alkosa que des del proppassat 22 de desembre havien ocupat de manera simbòlica la catedral de València. L'acció policial ja ha provocat una onada de rebuig, alhora que s'han convocat accions de solidaritat amb els vaguistes, que reclamen a la Generalitat valenciana i a l'Ajuntament d'Alfalar -també en mans del PP- el pagament dels 400.000 euros que deuen a les iniciatives comunitàries del barri, un dels més deprimits de tot el País Valencià. EU qualifica de “vergonyós” el desallotjament dels activistes de Parque Alcosa i reclama el pagament immediat del deute del Consell i Ajuntament.

El deute de les administracions ha deixat en una situació molt compromesa a diverses de les entitats de la Koordinadora, fins al punt que hi ha treballadors que fa cinc mesos que no cobren i que s'acumulin impagaments de lloguers, material educatiu i laboral. La Koordinadora, nascuda el 1985, disposa de diversos projectes per al barri, com ara un centre d'inserció socio-laboral, un centre de dia per a menors, un altre d'informació juvenil, iniciatives d'economia social i una cooperativa, entre d'altres. Són aquestes iniciatives les que no han rebut els diners de la Generalitat i l'administració d'Alfalar.

El Parque Alcosa és un barri dormitori nascut els anys seixanta a partir de les onades migratòries del sud de la Península Ibèrica i ubicat vuit quilòmetres al sud de València. Actualment té uns 10.000 habitants i greus problemes fruit d'una taxa d'atur que oscil·la entre el 30% i el 40%, un elevadíssim percentatge de població per sota del llindar de la pobresa i la primera posició a l'Horta en percentatge de persones ateses en centres de salut mental o per a drogodependents.

Entre d'altres aspectes, els vaguistes demanen un pla de mesures urgents per al barri, en el que es fixin ingressos dignes per a les persones que no en tenen o viuen per sota del llindar de la pobresa; que els llocs de treball els ocupin persones del barri; i que hi hagi participació directa i amb capacitat de decisió col·lectiva de la Koordinadora en els pressupostos municipals que es destinin a l'àrea. Amb una llarga història de lluites, els col·lectius de la Koordinadora ja han fet altres vagues i protestes per impagaments de l'administració en anys previs.

Diverses personalitats, entre les que hi ha el músics Xavi Sarrià i Miquel Ramos (Obrint Pas), Feliu Ventura i Juli Bustamante; els professors universitaris Josep Fontana, Rafa Xambó i María José de Rivas; o el documentalista David Segarra, entre moltes altres, s'han adherit a un manifest de suport als veïns i veïnes del Parque Alkosa en què es demana el pagament immediat dels deutes per no posar en perill uns projectes socials "imprescindibles" per al present i futur dels veïns i veïnes dels barris.

EU qualifica de “vergonyós” el desallotjament dels activistes de Parque Alcosa i reclama el pagament immediat del deute del Consell i Ajuntament


La diputada provincial d’EUPV, Rosa Pérez Garijo, ha arremès durament contra el desallotjament per part de la Policia i per ordre de l’arquebisbat dels activistes de Parque Alcosa que estaven en vaga de fam en un pis de la Catedral. “És una triple vergonya el que ha passat aquest matí, no sols el desallotjament, sinó que aquest vinga per ordre de l’arquebisbat i que es produisca sense que ni la Generalitat ni l’Ajuntament hagen pagat el deute que els permetria desenvolupar la seua tasca imprescindible en la inserció social i ajuda als més desfavorits”.

Pérez Garijo, que ha estat aquest matí en la concentració dels activistes ha qualificat “d’intolerable que es produisca aquest desallotjament. Els motius pels qual els activistes protesten i estan en vaga de fam haurien de fer-lo caure la cara de vergonya a la Generalitat i a l’Ajuntament, i sens dubte l’arquebisbat no està a l’altura de les circumstàncies, per dir-ho suaument”.

Esquerra Unida ha exigit a les dos institucions que abonen de manera immediata les subvencions a Parque Alcosa, “tal i com marca la llei, i que es valore el treball d’aquestos col·lectius, els quals realitzen una tasca imprescindible en la nostra societat i és vergonyós que passen coses com el que ha ocorregut aquest matí”, critica Pérez Garijo.

IU inicia la segona fase de la Convocatòria Social per construir l'alternativa a la dreta

La segona fase de la Convocatòria Social es presentarà en l'Executiva d'IU del pròxim 9 de gener i continuarà el treball d'elaboració programàtica i aliances polítiques i socials iniciades abans de les eleccions generals. L'objectiu, segons José Luis Centella, portaveu d'IU-ICV-EUiA-Cha al Congrés i secretari general del PCE, és construir "des de baix" l'alternativa a les retallades i al "neoliberalisme" del nou Govern del PP, continuador de les polítiques neoliberals del PSOE.

Després dels bons resultats obtinguts en les eleccions del 20 de novembre, IU té la responsabilitat de donar resposta als compromisos adquirits en l'anterior fase d'aquesta convocatòria Social. Ara és més necessari que mai donar una resposta a la crisi, que des de l'orientació de l'economia pactada entre la socialdemocràcia i la dreta europea, té a Espanya la seva màxima expressió en l'acord bipartidista per modificar la Constitució i situar la lluita contra el dèficit com a prioritat, per sobre de combatre la desocupació.

La nova fase de la Convocatòria Social d'IU tindrà l'objectiu d'avançar de manera conjunta en la convergència social i política, en la culminació de la Refundació en la perspectiva de la X Assemblea de la federació.

Per a José Luis Centella l'intent de construcció neoliberal d'Europa mostra la seva cara més agressiva, perquè els governs cada vegada més actuen al dictat dels especuladors, posen en dubte la sobirania popular i la pròpia democràcia i supediten l'economia als interessos del mercat. Davant les mesures que comença a prendre el PP, des d'IU es planteja convertir la rebel·lia, en la conformació d'una Alternativa que obri espai a l'esperança, plantejant una sortida d'esquerra a la crisi, recuperant el nexe que mai va haver de trencar entre economia, societat i política.

En aquesta segona fase es pretén continuar amb l'objectiu de construir una alternativa des de baix que uneixi totes les energies socials alternatives, implicant a les assemblees locals d'IU ia tots els col·lectius i organitzacions que vulguin sumar-se a aquest procés transformador. La intenció és poder aglutinar als qui pateixen la configuració de la crisi i als qui es rebel·len davant unes condicions de vida precàries i injustes.

EUA elimina el líder taliban Mul·là Omar de la llista de terroristes

El govern de l'Afganistan demana explicacions a l'ambaixada dels Estats Units a Kabul, capital afganesa, per eliminar el nom del líder del grup taliban, Mul·là Mohammad Omar, de la seva llista negra de terroristes. L'eliminació del Mul·là de la llista negra mostra que Washington, després de gairebé deu anys de guerra i ocupació de l'Afganistan i gastar centenars de milions de dòlars a finançar primer als taliban contra el govern democràtic comunista i després la invasió pel control de l'opi afganès, camina cap a una senda antagònica amb el seu discurs públic de polítiques de "lluita contra el terrorisme".

Les postures actuals dels EUA davant el "terrorisme", en concret contra els taliban, mostren la "incapacitat del govern d'Obama a restaurar la pau i la seguretat a l'Afganistan", segons l'agència iraniana Fars.

El fracàs de Washington a aconseguir el seu objectiu quan va envair l'Afganistan, és a dir destruir al grup terrorista taliban i Al-Qaida, "el converteix en un perdedor i obliga a la Casa Blanca a iniciar negociacions amb el grup taliban".

EUA va envair Afganistan el 2001 amb el pretext de lluitar contra el terrorisme i els taliban però la situació ha empitjorat sense parar a l'Afganistan, sent la població civil la que més pateix les conseqüències de l'ocupació i del fanatisme dels grups islamistes radicals.

ICV-EUiA demana el cessament de Duran i Lleida per sa nul.la activitat com a president de les comissions bilaterals

El diputat d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, ha demanat avui Artur Mas (CiU) que procedeixi a cessar Josep Antoni Duran i Lleida com a president de la Comissió Bilateral i la Comissió Mixta de Transferències que es desprenen de l'Estatut i que estableixen la relació bilateral entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat. Per això Bosch ha qualificat de "desastre" la feina de Duran i Lleida al capdavant d'aquests dos organismes i ha indicat que durant l'any de Govern "s'ha demostrat l'escassa activitat i la manca de resultats positius de l'opció escollida pel Govern" amb Duran i Lleida de president.

"Si exceptuem l'any 2010, any que van haver-hi eleccions a Catalunya, aquest any 2011 ha estat en el que menys reunions s'han celebrat de la Comissió Bilateral i el nombre de traspassos ha baixat de forma considerable", ha indicat Bosch que ha recordat que l'any 2007 es van celebrar 3 reunions, l'any 2008 i 2009 dues cada any i pel que fa a nombre de traspassos; 6 el 2007 i 2008 respectivament i tres l'any 2009 pels tant sols dos traspassos del 2011. Per a Bosch aquesta poca activitat "contrasta amb la voluntat expressada del president d'avançar cap al dret a decidir que també vol dir avançar cap a una relació veritablement bilateral entre Catalunya i Espanya".

El diputat ecosocialista ha recordat el conflicte que s'està vivint amb l'impagament de l'addicional tercera per part del Govern de l'Estat i s'ha preguntat "què ha fet Duran i Lleida com a president de les comissions que regeixen les relacions Estat-Generalitat pel cobrament dels diners que l'Estat deu a Catalunya". "Hauria estat lògic que davant aquests conflictes la part catalana hagués exigit la convocatòria d'una reunió de la Comissió Bilateral", ha indicat el diputat ecosocialista.

Amb tot, Bosch ha entrat a registre una Proposta de Resolució que s'haurà de votar en seu parlamentària on es demana el cessament de Duran i Lleida com a president d'aquestes dues comissions i també ha entrat a registre una petició del màxim representant de la Generalitat en aquestes dues comissions per a què vingui a comparèixer al Parlament de Catalunya "per donar explicacions de la seva poca activitat al capdavant de les comissions".

ICV-EUiA: És "mentida i políticament perillós" que no hi ha alternativa a les retallades de CiU

La portaveu d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Dolors Camats, ha censurat avui el balanç d'un any de Govern que ha fet avui el president de la Generalitat, Artur Mas, i li ha retret que hagi assegurat que no hi ha alternativa a les retallades. "Econòmicament és mentida i políticament és perillós", ha dit Camats que ha insistit en què "no és veritat que no hi hagi alternatives". "Socialment és desesperançador dir que no hi ha alternatives quan s'adreça a 600.000 persones que no tenen feina, i a 300.000 que es quedaran sense prestació aquest any", ha remarcat Camats.

També ha afegit que "nacionalment és frustrant sentir el president parlar dels obstacles pels avenços nacionals o pel pacte fiscal quan el seu principal soci a Catalunya és el PP, el més anticatalà de la història".

"El balanç que ha fet Artur Mas és preocupant i està allunyat de la realitat", ha afirmat Camats. "Com pot ser que faci un balanç positiu quan els catalans suspenen la gestió de l'executiu i quan l'Estat del Benestar està a punt de col·lapsar?", s'ha preguntat la portaveu parlamentària que també ha remarcat que "la política d'ajustos és injusta amb qui més pateix, ineficaç i genera més depressió econòmica i més atur"."El que sabem és que el mètode Mas per encarar la crisi no funciona" i que "la gent se sent enganyada per un Govern que va amagar decisions abans de les eleccions", ha afegit.

Durant la roda de premsa, Camats ha volgut deixar clar que tant la política de retallades com la política d'ingressos impulsada pel Govern tenen una clara "orientació ideològica quan castiga els usuaris de serveis públics però es nega a pujar impostos a la riquesa" i quan s'afavoreixen els interessos privats per davant dels interessos públics. "Mas sempre opta per afavorir el que és privat", ha lamentat Camats que ha posat com a exemple que el president de l'ICS, Jaume Prat, que ha de defensar els centres públics també presideixi un grup sanitari privat.

De la mateixa manera, Camats ha ironitzat amb el "diàleg" que preconitza el president de la Generalitat: "més aviat sembla el president del conflicte", ha dit la portaveu, sobretot quan tota l'activitat parlamentària han estat lleis per tràmit d'urgència o en lectura única. "És aquest l'exemple de diàleg?", ha demanat Camats que ha recordat la marea groga en contra de les polítiques educatives del Govern o la gent tancada als CAPS en protesta per les retallades en salut que estan afectant a la qualitat dels serveis.

Per tot plegat, la portaveu parlamentària ha advertit que el seu grup seguirà fent la tasca d'oposició, sent el millor "front antiretallades" i ha destacat que seguiran presentant alternatives, tal com feien ahir mateix presentant una esmena a la totalitat als pressupostos de la Generalitat que permetrien recaptar fins a 2.000 milions d'euros mitjançant la lluita contra el frau, un impost sobre la riquesa i l'activitat financera o sobre l'activitat nuclear, entre d'altres.

El PP valencià demana al Tresor públic per pagar un venciment de 123 milions d'€

El xiringuito feixista de la Generalitat Valenciana del PP i els seus mafiosos corruptes s'ha vist obligat en els últims dies a demanar l'ajuda de l'Estat per poder cobrir un venciment de deute de 123 milions d'euros del Deutsche Bank al que no pot fer front, entre d'altres raons pel fracàs en la col·locació de "bons patriòtics" en l'emissió de desembre entrte els franquistes bocamolls de Fabra i Camps. Segons diverses fonts, els incompetents consellers d'Economia i Hisenda valencians, Enrique Verdeguer i José Manuel Vela, van sol·licitar en una reunió a Madrid ajuda al Tresor perquè avalés la cobertura d'aquest deute mentre fonts de la igualment incompetent i corrupte conselleria d'economia han negat que es tracti de un aval "sinó d'un procediment previst per a situacions excepcionals".

La Generalitat Valenciana va evitar així la fallida com ja va fer després del fracàs en l'emissió de bons que va obligar a recórrer a noves línies de finançament de l'ICO i d'altres entitats financeres. I és que el PP és molt patriota a l'hora de robar diners públics, però només una màfia criminal a l'hora de la veritat.

El PP valencià encara no ha confirmat aquest matí aquesta informació, però en els últims dies José Manuel Vela ha traslladat al seu entorn les greus dificultats per cobrir venciments de deute, que el 2012 seran superiors als 3.400 milions d'euros.

El president del PP, Alberto Fabra, anunciarà demà les mesures per retallar del pressupost 1.000 milions d'euros, i s'aventura que afectaran principalment al sector públic, com és normal entrte els franquistes. Els problemes per cobrir venciments de deute se sumen a la manca de liquiditat per al pagament a proveïdors i col · lectius professionals. Des de la banda corrupta s'exigeix ​​que l'Estat busqui una solució per a totes les autonomies -governades totes per la dreta franquista del PP amb l'excepció de la Catalunya del feixista Mas i el PSOE andalús- en matèria de deute que possibiliti posar punt i final a una situació que amenaça amb paralitzar els serveis públics, de fet ja col·lapsats per la incompetència i les retallades franquistes.

Però mentre continuen tirant els diners a desenes de milions mantenint corruptes com Carlos Fabra al capdavant de l'aeroport sense avions i amb remunieracions d'escàndol.

Corea del Nord ridiculitza al Japó pels seus continus canvis en un Govern anacrònic i feixista

El règim de Corea del Nord ha ridiculitzat avui al Japó pels seus continus canvis a la cúpula de Govern, amb sis primers ministres en només cinc anys i destacats escàndols de corrupció generalitzada al país on la Yakuza anomena els primers ministres, i ha indicat que és "la riota de tot el món". En unes declaracions emeses en l'agència oficial de notícies de Corea del Nord, la KCNA, Pyongyang va expressar que "Japó encapçala la llista mundial de substitució de primers ministres, convertint-se en la riota de tot el món, i no passa un dia sense inestabilitat política interna".

A finals d'agost Japó va nomenar a Yoshihiko Noda primer ministre del Japó en substitució del dimitit Naoto Kan, convertint-se en el sisè cap de Govern titella de l'oligarquia imperial del país en els últims cinc anys. Aquesta circumstància fa que el Japó "no sigui capaç d'entendre el sistema social a Corea del Nord, el més estable del món" que a més "ha crescut més sòlid que una roca", va afegir en un despatx recollit per l'agència Kyodo.

Els dirigents de Corea del Nord, que ha situat en el poder a Kim Jong-un, fill del recentment mort Kim Jong-il, van considerar que "és ridícul, per tant, que les autoritats japoneses presumeixin de la seva col · lapsat sistema". Pyongyang ahir també va aprofitar un despatx per criticar al Japó per no haver ofert el seu condol al país comunista després de la mort de Kim Jong-il, el 17 de desembre i els funerals van finalitzar la setmana passada.

En aquest sentit, el règim comunista va assegurar que "les autoritats japoneses temien que una actitud flexible pel que fa a la gran pèrdua de la nació coreana hagués provocat que les seves enquestes de suport s'enfonsessin encara més". A més, ha afegit que aquesta ha estat la raó per la qual els actuals governants, encapçalats pel seu primer ministre Yoshihiko Noda, s'hagin decantat per "una actitud prepotent".

Corea del Nord també va criticar els impediments antidemocràtics de l'Executiu japonès per evitar que coreans comunistes residents al Japó visitaran Pyongyang per donar el condol per la mort de Kim Jong-il. Després de l'anunci de la seva mort, el Govern imperial nipó va comunicar als principals representants de l'Associació General de Residents coreans al Japó, coneguda com Chongryon, que no permetria el seu retorn a l'arxipèlag si visitaven Pyongyang. Chongryon, que actua com una ambaixada nord-coreana de facto, és una associació de coreans "zainichi", aquells la ascendència va arribar al Japó en l'era del domini colonial i criminal nipó sobre la Península Coreana (1910-1945).

Urdangarin va enviar 170.000 euros a Luxemburg i Regne Unit

Un segon informe d'Hisenda incorporat al sumari Nóos acaba de corroborar que no només la "altruista" ONG presidida per Iñaki Urdangarin, Institut Nóos, i la igualment "exempta d'ànim de lucre" Fundació DCIS transferir 470.000 euros a l'estranger que van acabar en comptes lligades al paradís fiscal de Belize. A títol individual, el mateix Urdangarin va efectuar "sortides invisibles" de divises entre 2005 i 2007 per 170.000 euros. I, tret d'una partida de 50.000 euros amb destinació als EUA, la resta dels fons va anar a parar exactament als mateixos països on els investigadors sospiten que es troben les comptes opacs de la trama: Regne Unit i Luxemburg.

Com l'Institut Nóos, que va nodrir a les empreses de l'aristòcrata i el seu cercle amb 5,8 milions d'origen públic, també el gendre del cap de l'Estat va preferir col·locar capital fora del sòl patri. Gran part dels diners va retornar a Espanya mitjançant "entrades invisibles" també detallades per Hisenda i que es van produir en dates intercalades entre les corresponents a les sortides.

Un escrit suggereix que el gendre del rei va cobrar de l'empresa que va desviar fons

L'existència d'aquests moviments financers aclareixen el seu veritable paper a De Goes Center for Stakeholder Management SL, la companyia de nom altisonant utilitzada per la seva propietària formal, Fundació DCIS (Esport, Cultura i Integració Social), per enviar fons a l'exterior.

En un 99%, De Goes pertany formalment a Diego Torres, soci del duc i també imputat en el cas. A Londres, hi ha una companyia de nom idèntic i que també pertany oficialment a Torres. És aquesta segona De Goes la participada per una societat amb domicili social a Belize.

La Policia i la Fiscalia Anticorrupció ja van preguntar a Torres al novembre si Urdangarin havia utilitzat un testaferro a De Goes: Mario Sorribas, propietari de l'1% restant en aquesta societat. Avui, un manuscrit trobat en els registres de Barcelona afegeix llenya al foc del dubte creada per l'informe d'Hisenda. El text hològraf diu el següent: "Cal comentar que IU [Iñaki Urdangarin] podria facturar des de De Goes i cobrar després fora". El comptable va confirmar que les anotacions "IU" corresponen al duc de Palma

"L'hi comptarien"

L'autor d'aquesta nota, com de les restants que figuren en la mateixa pàgina, va ser Marco Antonio Tejeiro, cunyat de Torres, també imputat i comptable de la trama. En la seva declaració davant el fiscal anticorrupció, Marco Antonio Tejeiro, va admetre dues coses molt rellevants: que les sigles IU es refereixen a Iñaki Urdangarin. I "que si ho va escriure vol dir que l'hi comentarien". És a dir, que li van dir que ho fes. Qui? L'imputat "creu" que Diego Torres.

Quan el marit de Cristina de Borbó declari el 25 de febrer, si el seu advocat no aconsegueix demorar més la compareixença i no prosperen les maniobres per prendre immediatament el cas al jutge José Castro a favor de l'Audiència Nacional, és segur que el gendre de l' rei serà interrogat sobre aquest punt.

No consta si Urdangarin va declarar a Hisenda que va rebre de l'estranger


Per ara, no consta si en les seves declaracions anuals d'IRPF va consignar les entrades invisibles moviments de divises declarats per l'entitat financera que les va vehicular amb què es va beneficiar en el mateix període de les sortides: 120.455 euros procedents tots ells de Regne Unit.

La major part d'aquests diners va entrar a Espanya en tres lliuraments durant el 2005. Totes van ser gestionades per Banc Inversis SA. Les sortides, també, excepte en dos casos: en els 15.000 euros que el 24 novembre 2005 van arribar a Luxemburg, l'entitat operadora va ser Privat Bank, amb seu a Barcelona i especialitzada en gestió de patrimonis. En el cas de la sortida de fons als EUA, datada el 26 de febrer de 2007 i per import de 50.450 euros (66.414 $), Urdangarin va triar els serveis de Ahorro Corporación Financera.

L'aixecament del secret del sumari, dictat pel jutge José Castro el 29 de desembre, ha deixat al descobert una miríada de dades que apuntalen la tesi que va portar el jutge a afirmar que Iñaki Urdangarin i Diego Torres havien creat un entramat associatiu i empresarial per "apoderar-se" de fons públics.

El sumari descriu una trama dedicada a "apoderar-se" de fons públics


En el cas, que s'investiga com a peça separada dins del sumari Palma Arena, s'investiguen quatre greus delictes de corrupció que, llevat viratge inesperat, seran els que el jutge atribueixi al duc consort quan declari: prevaricació, malversació, frau a l'Administració i falsedat documental (falsificació de factures, informes i altres papers). Tots ells, llevat de la prevaricació, estan penats amb presó.

Bolívia: Juren els magistrats electes en inèdits comicis judicials

El president de Bolívia, Evo Morales, va presidir el jurament aquest dimarts dels nous 56 magistrats elegits pel poble el passat 16 d'octubre a les primeres eleccions judicials democràtiques. El mandatari va assegurar que aquesta és una nova etapa en la construcció democràtica de l'Estat plurinacional. En un acte dut a terme en les instal·lacions de la Cort Suprema de Justícia de Sucre (capital constitucional), els nous magistrats i els seus suplents van jurar la seva lleialtat a l'Estat Plurinacional de Bolívia.

Abans de l'esdeveniment, Evo Morales havia expressat davant els mitjans locals que el nou sistema judicial que estrena Bolívia representa una nova etapa en la construcció democràtica de l'Estat, ja que és la primera vegada en què el sistema ingressen mestissos i indígenes: "Bolívia necessita una justícia independent i transparent, però s'ha d'acabar aquesta trucada retardación de la justícia i la discriminació de la justícia", va expressar el governant.

Morales també va recordar que "aquest procés ha estat qualificat com a únic al continent pels organismes internacionals". El passat 16 d'octubre, un total de 56 autoritats van ser elegides per almenys quatre milions de bolivians que van participar en les inèdites eleccions judicials.

Els magistrats i els seus suplents coordinaran el Tribunal Suprem de Justícia, el Consell de la Magistratura, el Tribunal Agroambiental i el Tribunal Constitucional.

L'elecció de les autoritats del Poder Judicial es va emparar per la recent Constitució de Bolívia, aprovada el 2009 amb una reforma davant les reiterades denúncies de corrupció, i les profundes falles en el funcionament de les institucionals legals.

El procés electoral bolivià va ser qualificat com a únic al continent per observadors electorals que van representar a diversos organismes multilaterals com ara l'Organització d'Estats Americans (OEA), Nacions Unides (ONU), i l'Unió Europea (UE), entre d'altres.

A les eleccions van participar 115 advocats en una acció que representa una profunda reforma d'un sistema judicial viciat per dècades per la corrupció i per infinites denúncies de manipulació i retardación dels processos, el que per Evo Morales representa el primer desafiament del nou sistema judicial que s'instal · la al país.

El bitllet entre Girona i Barcelona torna a pujar fins 10 €

El cost d'un bitllet senzill per agafar el tren de mitjana distància des de l'estació de Girona i baixar a qualsevol de les tres de Barcelona és ja de 9,90 euros. Fins al 31 de desembre, el preu del Mitjana Distància des de la capital gironina era de 9,15 euros, mentre que des de Figueres, era de 13,25 euros. A partir d'ara, des de la capital de l'Alt Empordà, el valor del viatge serà de 14,15 euros. El bitllet senzill per als trens base (o regionals) també s'incrementarà, i passarà dels 6,75 als 7,40 euros entre Girona i Barcelona; i dels 9,80 als 10,55 euros per anar des de Figueres fins a la capital catalana.

L'augment de les tarifes també afecta els abonaments de 10 viatges. Per al trajecte Girona-Barcelona, la pujada és de més de tres euros, passant dels 59,45 als 63 euros per als trens de Mitjana Distància. Entre Figueres i Barcelona, la variació és encara més elevada, ja que es passa dels 73,70 euros que es pagaven al 2011 als 79,15 que costarà aquest any.

El mensual no canvia de preu

Els únics abonaments que no han patit cap modificació de preu per aquest any han estat els de caràcter mensual, que es mantenen en els 171,55 euros des de Girona i els 229,50 des de Figueres. Aquest tipus de bitllet són nominatius i permeten dos viatges al dia, un d'anada i un altre de tornada, quan fins ara el nombre de viatges era il·limitat.

Anada i tornada en un dia

Una de les principals modificacions que s'han dut a terme per aquest 2012 en el marc de la integració amb Rodalies afecta els bitllets d'anada i tornada. Si fins ara aquests tenien una vigència de 15 dies des de la compra del bitllet, a partir de l'1 de gener aquest serà vàlid fins la finalització del servei regular del dia següent de la seva emissió.

Hisenda revela que Nóos va percebre 4,1 milions d'empreses privades

L'informe elaborat per l'Agència espanyola d'Administració Tributària (AEAT) figura en la peça separada del sumari Palma Arena que instrueix el jutge de Palma de Mallorca José Castro i en què s'investiguen les activitats de l'Institut Nóos. El Vila-real CF, amb 696.000 euros, és l'entitat que va fer el pagament més important a Nóos, a canvi d'un informe de tretze pàgines sobre els ingressos que podria obtenir el club de futbol si "esponsoritzada" l'estadi del Madrigal.

Per la seva banda, la immobiliària Ros Casares Espais va fer dos pagaments, el 2007 i 2008, de 336.400 euros, mentre que Volkswagen Audi va abonar 431.797,24 euros en tres anys; Telefónica 406.000 euros i Repsol YPF 275.856,80 euros.

De les entitats que figuren en l'informe, la SGAE és l'única que va fer pagaments en quatre anys consecutius -de 2005 a 2008-, per un import total de 401.843,32 euros.

Entre les restants empreses a les que va facturar Nóos figuren, entre d'altres, Arcelomittal, F. Privada Abertis, Miguel Torres, Adecco Iberia, Toyota, Mindshare Spain, Europcar IB, Joieria Tous, Caixa d'Estalvis de València i Castelló, Fundació Bancaixa, Price Waterhouse Coopers, Indústria de Disseny Tèxtil, Iberdrola, el València CF, la caixa d'estalvis Sa Nostra, BioRegió Catalunya i Timberland.

Generalitat Valenciana


D'altra banda, en el sumari de l'esmentada peça separada sobre l'Institut Nóos revela que la Generalitat Valenciana va pagar l'any 2006 un total de 382.203,70 euros a l'entitat que va presidir Urdangarín per a la celebració d'uns Jocs Europeus a València, que mai es van celebrar, en virtus d'un conveni, un dels signants va ser Esteban González Pons, avui vicesecretari de Comunicació del PP i llavors responsable de promoció del País Valencià.

L'objectiu del conveni era dissenyar un gran esdeveniment esportiu de caràcter internacional i de nova creació la primera edició es disputés a València, denominat genèricament Jocs Europeus i l'import total era de 6 milions d'euros.

Els fills dels aturats són més baixets, segons un estudi alemany

Els fills dels aturats són per regla general de menor alçada que la resta, segons l'estudi de la Universitat de Tubinga (sud d'Alemanya) presentat aquest dimarts, que situa la diferència en 1,5 centímetres. L'estudi ha estat realitzat a partir de les dades de 250.000 nens de l'estat federat de Brandenburg, un land de l'est d'Alemanya on la desocupació afecta un 10,2% de la població activa (enfront del 6,6% de mitjana nacional).

D'acord amb les seves conclusions, els nens el pare o mare està en la desocupació són al voltant de 1,5 centímetres més baixos que els seus companys.

L'estudi considera que això no és producte només d'una nutrició deficient, sinó més aviat de la situació d'estrès o frustració que provoca la desocupació en l'entorn familiar.

Un altre factor que es pot influir en l'alçada dels nens és el nivell de formació de la mare, per considerar que la dona és la que tradicionalment assumeix el paper de mestressa de casa i, per tant, que s'encarrega principalment de l'alimentació de els fills.

L'estudi s'ha fet en base a les dades recollides d'aquest còmput de nens entre 1994 i 2006. En l'elaboració de l'estudi s'han tingut en compte dades com l'alçada, l'edat, el sexe, així com factors econòmics i educacionals.

La presentació de l'estudi va coincidir amb la presentació, avui, de les dades de l'Agència Federal d'Ocupació, segons els quals la mitjana anual d'aturats el 2011 va ser de 2.976.000 de persones, la xifra més baixa dels últims vint anys.

El nombre de desocupats a Alemanya va baixar el desembre passat en 2,78 milions de persones, el que deixa la taxa d'atur en el 6,6%, enfront del 7,1% un any abans.