dimarts, 30 d’abril de 2013

Retallades i copagament per 3.134 milions en sanitat per al 2013

El PP retallarà 3.134 milions en l'àmbit sanitari i farmacèutic per 2013 sumant l'aplicació de les reformes ja dutes a terme el 2012 amb un atac a la ciudananía que inclou una retallada en l'ús de transport sanitari no urgent, un augment del 5% de l'aportació de l'usuari dels serveis de Dependència i una ampliació del copagament en medicaments de dispensació hospitalària.

Així ho detalla el Programa Nacional de Reformes remès aquest dijous pel Govern a la Comissió Europea. Es tracta d'un text de 192 pàgines que resumeix totes les mesures que té previst dur a terme l'executiu espanyol amb l'objectiu de complir els nous marges de dèficit fixats per Brussel·les (del 6,3% aquest 2013) però a costa dels treballadors exclusivament.

Les retallades en els serveis sanitàries sumaran 875 milions i algunes de les noves mesures inclouen reduccions en la dispensació ambulatòria de certs medicaments o en l'ús de transport sanitari no urgent.

Però el gruix de l'estalvi vindrà, segons els comptes que fa el Govern, a través de la reforma farmacèutica duta a terme el 2012. El ejcutivo considera que l'estalvi estimat per al 2013 serà de 1.400 milions i bona part d'aquest tindrà a veure amb l'ampliació del copagament farmacèutic dels usuaris en els medicaments de dispensació hospitalària.

L'executiu també preveu un estalvi de 300 milions mitjançant la posada en marxa d'una plataforma de compres centralitzades a través d'internet, que es dirà E-Salut, el desenvolupament d'una història clínica digital que sigui vàlida a tot l'Estat i l'impuls de la recepta electrònica.

D'altra banda, el Govern també preveu un estalvi de 339 milions d'euros gràcies a l'augment del 5% de l'aportació de l'usuari dels serveis de Dependència. També en aquest àmbit, l'executiu anuncia dos reials decrets per "adequar les prestacions a les necessitats reals dels dependents", el que significarà una retallada de 489 milions en aquest àmbit.

20 patrons de la Fundació Príncep de Girona en el sumari del 'Cas Nóos'

Els diputats de la CUP Quim Arrufat i David Fernández han assegurat aquesta tarda en roda de premsa al Parlament de Catalunya que el seu grup ha tingut accés al sumari del 'Cas Nóos' i que han trobat fins a 20 patrons de la Fundació Príncep de Girona. Segons Fernández, els noms figuren com a clients d'aquest institut, que està sent investigat i que ha provocat la imputació d'Iñaki Urdangarín i de la infanta Cristina, entre d'altres.

Entre els noms que ha fet públics la CUP hi ha el de persones de gran influència en la societat catalana i espanyola com és el cas de Salvador Alemany (Abertis), Antoni Brufau (Repsol), Javier Botín, Francisco González (BBVA) o Sebastià Escarrer (Grup Meliá). També apareixen al sumari, segons la CUP, tot i que no com a clients, César Alierta (Telefónica), Carlos Godó (grup Godó), Isidre Fainé (La Caixa), José Ferrer, Pablo Isla Álvarez de Tejera (Inditex) i Miguel Ángel Torres.

La CUP ha demanat als 20 patrons que apareixen al sumari que donin explicacions públiques sobre la seva presumpta vinculació amb Urdangarín o l'Institut Nóos.

La CUP denuncia també que el fet que almenys el 33% dels patrons de la Fundació Príncep de Girona aparegui al sumari "posa seriosament en dubte el nom i la tasca d'aquesta Fundació" i demostra com "bona part de l'oligarquia catalana finança i sosté ulls tancats una monarquia espanyola cada vegada més decadent i corrupta".

Finalment, la CUP demana a l'Ajuntament de Girona que "tall qualsevol relació amb l'entitat" fins que no s'aclareixi el paper dels 20 patrons que apareixen al sumari. En l'últim ple municipal, la CUP va proposar a l'Ajuntament que trenqués les relacions amb aquesta fundació però els vots de CiU, PP i PSC ho van impedir.

Tancament d'IU a Nerva contra la situació "d'emergència social"

Càrrecs públics i militants d'IULV-CA a la Conca Minera s'han tancat aquest dimarts a l'Ajuntament de Nerva (Huelva) per "lluitar per la seva terra i el seu futur" i mantindran la protesta fins aquest dimecres, coincidint amb la celebració de l'1 de maig. Segons la portaveu del Consell Comarcal d'Izquierda Unida, Isabel Llancha, la Comarca Minera es troba en situació d '"emergència social" amb 2.793 persones a l'atur a final del mes de març, "amb famílies senceres sense feina i sobrevivint amb ajuda de familiars, ONG i serveis socials".

"Davant aquesta situació, Izquierda Unida es planta", diu la portaveu comarcal, que considera que "és el moment d'obrir una etapa de mobilitzacions, que abasti al major nombre possible de col·lectius, en pro de l'ocupació i contra l'atur".

"Amb aquest tancament pretenem ser la metxa que encengui la flama del foc de la lluita. És una reunió pacífica, oberta a tota la societat nervense en particular i de la Conca Minera en general, ja que la situació per la qual estem passant és insostenible. No consentirem més promeses incomplertes", segons ha denunciat Llancha.

"Des d'Izquierda Unida a la Comarca Minera reivindiquem per a la nostra terra un motor d'ocupació fort al que se li vagi unint d'altres que aconsegueixin, a través del treball, aixecar aquesta Comarca d'una vegada per totes", ha remarcat la portaveu comarcal.

Creu de Sant Jordi a un franquista que apareix a la ‘llista Falciani’

La Generalitat de CiU, seguint la tradició de Jordi Pujol de premiar organitzacions sectàries i corruptes afins amb la Creu de Sant Jordi, com l'impune Millet, guardona ara Josep Maria Bosch i Aymerich (foto) per la seva "contribució a l'economia" i obvia que apareix al llistat d'evasors fiscals recollit per l'exempleat del HSBC Falciani. A més, va ser delegat de l'INI als EUA durant la dictadura.

Un any més, la Generalitat de Catalunya ha atorgat més de vint Creus de Sant Jordi a personalitats en principi rellevans del Principat. Com passa a vegades amb les distincions d’aquest tipus, entre els guardonats hi ha noms que sorprenen. El cas més flagrant és el de Josep Maria Bosch i Aymerich, que ha rebut un dels principals reconeixements que dóna el Govern català per la seva “contribució a l’economia”. Empresari, enginyer i arquitecte, fa nou dies El País va revelar que formava part de l’anomenada llista Falciani, el llistat d’evadors fiscals elaborat amb la informació recollida per l’extreballador del banc HSBC Hervé Falciani i que el govern francès va entregar al seu homòleg espanyol.

Segons el rastreig del rotatiu del Grup Prisa, Bosch i Aymerich formaria part dels evasors que haurien defraudat a Hisenda una xifra superior als 120.000 euros. En total, es calcula que entre els 1.500 noms de la llista Falciani, la xifra evadida superaria els 6.000 milions d’euros. Entre els catalans que apareixen a la llista també hi ha Manuel Lao, president de la multinacional del joc Cirsa, i Dídac Fabregas, propietari de la gestora d’immobles Infiprox.

Josep Maria Bosch i Aymerich té 91 anys i és el fundador del Grup Bosch Aymerich, dedicat als negocis hotelers, de l’esquí i immobiliari. Al factòtum del grup se’l considera l’exemple d’empresari català que va exercir de pont entre la dictadura franquista i els Estats Units. De fet, durant la dictadura va ser el delegat al país nord-americà de l’Instituto Nacional de Indústria (INI). Gràcies als seus contactes, va rebre l’encàrrec del Pentàgon de construir les bases militars dels EUA a l’Estat espanyol.

La fatxenda de Pimec vol ‘minijobs’ amb esclaus a 450 € mensuals

La 'recepta' de la patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya (Pimec) per rebaixar les xifres d’atur és que s’implantin els anomenats minijobs, feines a jornada parcial i amb sous molts baixos que s’han generalitzat a Alemanya i que no han fet altra cosa que estendre la precarització i la pobresa entre la població mentre els vells nazis de Merkel -ara 'neoliberals'- multipliquen beneficis. Josep González [foto], president de Pimec, afirma que “més precarietat és un 27% de persones sense feina, i tot el que sigui combatre-ho és bo” el que segons ell es faria amb sous inferiors als 450 euros mensuals.

Per potenciar els llocs de treball a temps parcial, González ha proposat que es redueixin els costos per a l’empresari. També ha proposat que es puguin compatibilitzar els minijobs altres ingressos, com ara llocs de treball poc retribuïts i algunes prestacions socials. La proposta sorgeix després d’un estudi de Pimec basant-se en l’experiència alemanya i González ha matisat que la transposició d'aquesta legislació alemanya no es pot fer automàticament i per tant caldria arribar a un consens per a la seva aplicació. Segons l’empresari, entre les diferències que caldria tenir en compte seria que en tractar-se de mitja jornada i el salari mínim per a la jornada completa és de 645 euros, el sou dels minijob hauria d’estar per sota dels 450 euros.

Sovintels neoliberals i lacais a sou citen -amagant els fets reals- el cas alemany com a exemple 'd’èxit' en la implantació dels minijobs. Però realment es pot considerar un èxit el que ha provocat la generalització d’aquests llocs de treball? Si el 1995, la subocupació afectava el 15% de la massa laboral alemanya, actualment el percentatge ja s’eleva al 25%, un total de 7,3 milions de persones.

La implantació dels minijobs va ser possible gràcies a les reformes introduïdes pel canceller 'socialdemòcrata' Gerhard Schroëder, que van fomentar la reducció dels salaris per incrementar la competitivitat de les exportacions de les empreses alemanyes i augmentar els seus beneficis. La majoria de minijobs germànics tenen sous inferiors als 400 euros i la seva generalització forma part del procés per aprimar l’estat social alemany. En part gràcies a aquesta modalitat d’ocupació, les empreses presenten beneficis milionaris, però el nombre de persones empobrides i precaritzades no ha deixat de créixer.

El PP reconeix que els seus càrrecs públics cobren sobresous

El Partit Popular, que sempre ha rebutjat el terme "sobresou", va admetre aquest dilluns que els seus càrrecs públics "tenen dret a percebre una doble compensació", el que confon el terme "dret" amb arbitrarietat i corrupció institucional. La direcció nacional reconeix que contempla aquesta possibilitat per als presidents regionals -si la legislació autonòmica no ho prohibeix-, diputats, senadors i fins i tot els seus parlamentaris a les cambres autònomes.

Ho va dir el número tres de la formació, el vicesecretari d'Organització i Electoral, Carlos Floriano, qui a més va atribuir a aquestes quantitats la categoria de "sou", quan en realitat la llei permet cobrar com a "despeses de representació".

"Els que són càrrecs públics reben una part per càrrec públic i l'altra part pel partit", va assegurar en una compareixença a la seu nacional del partit. Preguntat per la pauta utilitzada per gestionar les compensacions als seus càrrecs, Floriano va tractar d'cenyir-se al PP nacional: "A Gènova no cobren ni sobresous ni sobreres. Es cobren sous. Sous", ha remarcat. "Això és el que hi ha. Sous".

Floriano va exposar a continuació en què consisteix el "criteri" de la banda que retalla els salaris i roba a cabassos impunement: "Els que són càrrecs públics reben una part per càrrec públic i l'altra part pel partit. Els que no són càrrecs públics, tot pel partit. Els que són càrrecs públics del Congrés i del Senat, reben pel Congrés i pel Senat i una altra part pel partit. Els que són diputats a l'Assemblea de Madrid reben la part per l'Assemblea de Madrid i la part pel partit". "Per tant, no hi ha sobresous. Hi ha sous", segons el bocamoll del PP.

Només la presidenta d'Aragó, Luisa Fernanda Rudi, el de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, i la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho van admetre que cobren una compensació. Tots els altres barons, a partir de la número dos del PP, la secretària general, María Dolores de Cospedal, van negar rebre una retribució extra.

La gran majoria dels parlamentaris del Grup Popular amb responsabilitats a Gènova, 13, i els diputats o senadors membres del Comitè Executiu Nacional perceben, per exemple, una compensació per "despeses de representació" que en alguns casos supera els 50.000 euros, segons les declaracions de béns i rendes corresponents al passat exercici. Els ministres i els secretaris d'Estat només cobren del Govern.

Imputats un exdirector i dos caps d'una clínica pel cas de nens robats

El Jutjat d'Instrucció número 50 de Madrid ha citat en una providència l'exdirector de la clínica Santa Cristina, Josep Zamarriego, i a dos antics caps de nounats en qualitat d'imputats per al pròxim 27 de maig per la seva presumpta implicació en la desaparició de dues nenes bessones nascudes en aquest centre hospitalari el 23 de febrer de 1981. Les citacions es produeixen en relació amb els delictes de detenció il·legal i falsificació en el marc de la denúncia interposada per Purificación Betegón (foto).

Betegón va ser una de les afectades dels nens robats que va portar la monja sor Maria per segona vegada com a imputada a la justícia. No obstant això, la religiosa finalment no va poder declarar per motius de salut i va morir al gener sense poder donar el seu testimoni. En no haver més imputats, la seva mort abocava dues causes a l'arxiu, pel que les encausaciones d'avui permeten tornar a obrir els processos de Betegón i María Luisa Torres, l'altra mare que va portar a sor Maria als tribunals.

Les associacions madrilenyes de víctimes de nens robats 'Endavant Bebès Robats' i 'Tots els nens robats són també els meus nens' es concentraran de nou aquest diumenge a la Puerta del Sol, com han vingut fent des de fa onze mesos, coincidint en aquesta ocasió amb el Dia de la Mare.

Abertis augmenta el benefici net un 12%

El grup Abertis que encapçala Salvador Alemany (foto) i que dirigeix les polítiques neofeixistes de CiU ha augmentat el benefici net un 12% durant el primer trimestre del 2013. O, el que és el mateix, 125 milions d'€. Si es té en compte la plusvàlua per la venda d'Eutelsat durant el 2012 i el 2013, la xifra s'eleva fins als 141 milions d'€.

Les dades són difícils de comparar respecte períodes anteriors perquè, en aquesta ocasió, s'han tingut en compte les noves concessions al Brasil i Xile, que han aportat 244 milions d'€ als ingressos del grup. Fruit d'aquestes incorporacions, un 65% dels ingressos i un 60% de l'Ebitda (beneficis abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions) es generen fora de l'estat espanyol.

Abertis ha tingut, durant aquests primers tres mesos de l'any, 1.145 milions d'€ d'ingressos d'explotació, el que suposa un augment del 29% respecte al mateix període de l'any anterior. Un 83% dels ingressos es generen a les autopistes, mentre que un 115 correspon al sector de les telecomunicacions i un 6% al dels aeroports.

El sector de les autopistes ha aportat 954 milions d'€ en ingressos i 599 milions d'€ en Ebitda (89%). A l'estat francès i a l'espanyol, el trànsit ha tingut una evolució negativa amb uns descensos del 2,1% i del 8,4% respectivament. Ho ha compensat el trànsit al Brasil i a Xile, que ha crescut un 4,4% i un 8,2%.

D'altra banda, l'Ebitda total del grup ha estat de 675 milions d'€.

Durant el primer trimestre, el deute net d'Abertis ha disminuït i s'ha situat als 13.753 MEUR, amb una reducció de 380 MEUR o, en altres paraules, un descens del 2,7% en referència al tancament del 2012. El 93% del deute és a llarg termini i el 75%, de tipus fix. El cost mitjà del deute és del 5,11% i el venciment mitjà és de sis anys.

El Consell d’Europa denuncia que els Mossos de CiU torturen detinguts

El respecte als drets humans no queda garantit en algunes de les detencions dels Mossos d’Esquadra, en què se segueixen produint maltractaments. Aquesta és una de les principals conclusions de l’apartat dedicat a la policia catalana de l’informe del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT) que el Consell d’Europa ha donat a conèixer dimarts al matí. El CPT també alerta de l’ús de bales de goma per part dels antiavalots dels Mossos i en reclama un major control, a banda d’una millor formació dels agents que les disparin. El Consell d’Europa és organisme dedicat a la defensa dels drets humans.

L’informe del CPT considera “lamentable” que, després de nombroses visites al Principat, la delegació segueixi rebent “moltes acusacions de suposats maltractaments”. Consistirien sobretot en “puntades de peu i cops de puny al cap i al cos, així com cops amb les porres al cos, normalment en el moment de la contenció, quan s’ha aconseguit reduir i posar sota control la persona”.

El Consell d’Europa també ha rebut acusacions de maltractaments suposadament patits pels detinguts en les comissaries. La delegació del CPT, que va visitar el Principat del 31 de maig al 16 de juny de 2011, afegeix que en alguns casos va reunir proves mèdiques i d’altres tipus que eren “coherents” amb les acusacions de maltractaments. Per tot plegat, constata la “necessitat de supervisar constantment la manera com els Mossos d’Esquadra tracten els detinguts”.

El treball també fa referència al desallotjament de la plaça Catalunya que van portar a terme els antiavalots de la policia autonòmica el 27 de maig de 2011 i en critica l’ús “desproporcionat” de la força i l’ocultació del número d’identificació dels agents. Amb relació a aquest punt, recomana que s’adoptin les “mesures per garantir que tots els Mossos portin en cada moment i de forma visible targetes d’identificació quan estan de servei”. La negativa a entregar als detinguts un fullet amb els seus drets, el fet de no deixar triar a un detingut l’advocat que ell triï o la insalubritat de les cel·les de la comissaria de les Corts són altres crítiques d’un informe que també es queixa del poc interès de les autoritats a investigar les denúncies de maltractaments.

Tot i que les bales de goma no estaven tan d’actualitat la primavera de 2011 com actualment, el document també les menciona i advoca perquè hi hagi un control “exhaustiu” sobre el seu ús. “Només als policies degudament seleccionats i formats se’ls hauria de permetre l’ús d’aquestes armes, i s’haurien de prendre totes les precaucions necessàries”, afegeix el document, que també reclama que se sotmeti a reconeixement mèdic totes les persones contra les quals s’hagi utilitzat aquest tipus d’armes.

Denúncia de les condicions de la Model


En un altre informe, el CPT denuncia certes situacions que tenen lloc a la presó Model de Barcelona. El treball, fruit d’una inspecció portada a terme del 19 al 22 de juny de l’any passat, exposa la persistent massificació del centre, els maltractaments físics que reben els reclusos per part d’alguns funcionaris a la sisena galeria i “l’abús” de lligar els presos al llit, una pràctica que s’hauria executat almenys en 397 ocasions durant el 2010 i com a conseqüència de la qual va morir un jove de 22 anys el setembre de 2011.

Reunió de tirans i plutòcrates a Holanda: "el mercat" o "capital" celebra el seu triomf

Trenta de les cases regnants del món -la plutocràcia anomenada "mercat" o "capital" per la propaganda feixista-, assisteixen a les cerimònies d'abdicació de la reina Beatriu i d'investidura del seu fill, Guillem-Alexandre, i la seva dona, Màxima Zorreguieta. Mentre les "democràcies" ofeguen als seus súbdits en un frau i una guerra econòmica salvatge, la classe criminal que durant segles ha organitzat les massacres malthusianes i l'explotació global gaudirà d'un conclave on planejar els passos futurs per dominar el món.

Els primers a arribar van ser els prínceps hereus del Japó, Naruhito i Masako, qui realitza així el seu primer viatge oficial a onze anys, mentre que els prínceps d'Astúries, Felip i Letizia, ho van fer aquest dilluns.

Masako, de 49 anys i publicitada entre els seus esclaus nipons com "la princesa trista" -on deuria dir "neuròtica"-, anirà a Holanda en el seu primer viatge oficial, després de portar gairebé una dècada en tractament a causa d'una 'depressió' d'aguantar els seus sogres, anacrònics assassins i reaccionaris tirans. Masako també ha confirmat la seva presència al banquet que aquesta nit ofereix Beatriu d'Holanda i en la cerimònia d'investidura de Guillermo-Alexandre i Màxima d'Orange-Nassau.

Entre les tres desenes de dèspotes convidats figuren, a més d'hereus de dinasties criminals, algun príncep regnant com l'homosexual Albert II de Mònaco, que assistirà als esdeveniments sense la seva dona decorativa Charlene, que no ha viatjat a Amsterdam, ni les golfes de les seves germanes.

El príncep de Gal·les i la duquessa de Cornualla assistiran també a tots els esdeveniments, amb la circumstància que Carles d'Anglaterra ja va estar present fa 33 anys en la cerimònia d'investidura de la reina Beatriu, que va arribar al tron ​​després de l'abdicació de la seva mare , la reina Juliana. Per l'odiada Camila -cura del príncep amb complex d'Èdip-, és la primera visita oficial al "país de les tulipes" i del club de plutòcrates i assassins Bilderberg. El descendent de Vlad Draculea "l'empalador" ja va assistir al casament del príncep Guillem-Alexandre i Màxima, que va tenir lloc a la Nieuwe Kerk, d'Amsterdam.

En aquest mateix espai aquest dimarts es convertiran en reis durant una cerimònia en la qual no es posaran corona alguna, però sí que estaran presents els símbols de la monarquia: el ceptre, la corona, l'espasa real i l'estendard amb l'escut holandès.

Igualment han confirmat la seva assistència els prínceps de Suro, Felip i Matilde de Bèlgica; dels Grans Ducs Guillem i Stéphanie de Luxemburg, els prínceps Alois i Sophie de Liechtenstein, Haakom i Mette-Marit de Noruega, Victòria i Daniel de Suècia i els hereus de la Corona danesa, Frederic i Mary.

De fora d'Europa assistiran a les cerimònies representants de les monarquies de Tailàndia-Bumibol Branca, el tirà més ric d'Àsia amb 60 anys de regnat-i ​​de la teocràcia tirànica wahhabita de Bahréin.

En representació d'aquest país està el príncep Salman bin Harnad al-Khalifa i també participen Billah i Sarah del sultanat Brunei, així com Al Hassan Bil Talal i Sarvath el Hassan de la Hachemita de Jordània, Haitham bin Tareq Al Said d'Oman o el xeic Hamed bin Zayed al Nathyam, dels Emirats Àrabs Units, finançadors amb Qatar i Aràbia Saudita del terrorisme imperialista internacional, a Síria i Líbia o Egipte.

Les esposes dels monarques alauita del Marroc, la princesa Lalla Salma, i wahhabita de Qatar, la xeiquessa Moza bin Nasser, assisteixen en solitari a les cerimònies en representació dels seus països.

En nom de l'Argentina, seran el vicepresident, Amado Boudou, i la senadora Beatriz Rojkes, presidenta provisional de la Cambra alta, segons ha informat el protocol de la casa reial holandesa. El pare assassí i feixista de Màxima té vetada la seva presència per la seva criminal participació en la dictadura de Videla.

A tots ells se sumen el governador general del Canadà, David Johnston, i la seva dona, així com els presidents de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, del Consell, Herman Van Rompuy, i del Parlament europeu, Martin Schulz.

Entre les personalitats internacionals també hi ha el viceprimer ministre de Turquia i la seva esposa, una expresidenta del Bundestag (Parlament) alemany o un diputat sud-coreà. El president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Jacques Rogge, i l'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan, amb els seus respectives esposes, també figuren entre els convidats.

El pare de Màxima Zorreguieta no anirà a la festa

Als seus 80 anys, Jorge Zorreguieta Stefanini, membre impune de la dictadura criminal Argentina, pare de la des de demà reina d'Holanda i sogre de Guillermo d'Orange, utilitza el servei de la línia 152 per desplaçar-se per la Ciutat de Buenos Aires.

L'extresorer del PP Álvaro Lapuerta, en coma per 'una caiguda' a casa seva

L'extresorer del PP Álvaro de Lapuerta es troba en estat molt greu a conseqüència d'una caiguda al seu domicili, informa la premsa nazionalcatòlica El Mundo, La Razón i ABC. Lapuerta, de 85 anys, imputat per la comptabilitat B del PP, va ser traslladat a l'Hospital HM de Sanchinarro, on va quedar ingressat. Fonts del centre sanitari van declinar donar informació sobre la situació de l'extresorer, al·ludint a la Llei de Protecció de Dades.

Segons el publicat per El Mundo, a Lapuerta se li han detectat, després de les primeres proves, hematomes subdurals, hemorràgies intracranials, nombroses contusions cerebrals i una elevada hipertensió intracranial.

La Razón i ABC afirmen que l'ex responsable de finances del PP es troba en estat de coma i afegeixen que la caiguda es va produir en el matí del diumenge.

El pare de Màxima Zorreguieta no anirà a la festa

Als seus 80 anys, Jorge Zorreguieta Stefanini, membre impune de la dictadura criminal Argentina, pare de la des de demà reina d'Holanda i sogre de Guillermo d'Orange, utilitza el servei de la línia 152 per desplaçar-se per la Ciutat de Buenos Aires.

El 30 d'abril, Màxima Zorreguieta es convertirà en reina d'Holanda del braç del seu marit el príncep Guillem Alexandre, després de l'abdicació de Beatriz, per permetre que el seu fill jugui a ser rei del club de plutòcrates Bilderberg. Si bé el pare de Màxima Jorge Zorreguieta diu sentir-se "orgullós" de la seva filla, no podrà assistir a la cerimònia de coronació per la seva participació en l'última dictadura militar feixista a Argentina.

Durant el govern de Jorge Rafael Videla va ocupar la Subsecretaría d'Agricultura i, després, la d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Nació. Per la mateixa raó, el Parlament holandès ja havia vetat la seva presència en el casament de Màxima i Guillem l'any 2002. En aquesta oportunitat va ser la futura reina va decidir excloure als seus pares de la cerimònia de coronació per evitar una nova prohibició.

Holanda: Demanen investigar Jorge Zorreguieta, pare de la princesa Màxima


Aquestes persones poden encara parlar, doncs van sobreviure la dictadura de Videla. Però els seus marits, les seves germanes, fills o nebots no. Per això demanen ara ajuda a la Justícia holandesa. Tots els testimonis tenen alguna cosa en comú: els seus familiars treballaven per al Ministeri d'Agricultura, llavors sota la direcció de Jorge Zorreguieta. El cas Zorreguieta va tornar a l'actualitat holandesa quan, el 1999, es va fer pública la relació entre la seva filla Màxima i el príncep d'Holanda Guillem.

dilluns, 29 d’abril de 2013

Pasqual Vela acusa Parlón de pressionar-lo per cometre irregularitats

Pascual Vela, exdirector gerent de Serveis de Santa Coloma de Gramenet imputat en el cas Pretòria per Garzón i desinculpat pel jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, ha acusat directament a l'actual alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlón (foto), de pressionar-lo en la seva etapa al consistori per donar "una subvenció a una fundació de València" perquè "s'havia decidit al carrer Nicaragua" (seu del PSC). Vela ha insistit que "alguns polítics" e van pressionar "per cometre irregularitats i jo em vaig negar". "El senyor Fogué, president de la diputació de Barcelona, ​​em va dir personalment: 'El teu acomiadament s'ha decidit a Nicaragua i ho ha decidit el senyor Zaragoza'".

Ha assegurat a més que conserva els correus electrònics que demostrarien aquestes acusacions i que el fet que facilités alguns expedients a la Guàrdia Civil durant l'operació és la causa que Parlón -qui governa en coalició amb CiU i ICV-EUiA- no li truqui per disculpar-se després de la situació que va portar al seu cessament de l'ajuntament després de ser imputat.

Vela no ha amagat que se sent dolgut per molta gent de l'Ajuntament i dels socialistes catalans i ha lamentat que ningú del PSC s'hagi interessat per la seva situació personal durant aquests anys després de ser destituït del seu càrrec en el consistori de Gramenet. L'exfuncionari de l'Ajuntament ha assegurat que sap que el seu cessament va ser un mandat de la cúpula del partit i, en concret, del llavors secretari d'organització José Zaragoza. "El senyor Fogué -marit de Manuela de Madre, exalcaldesa de Gramenet-, president de la diputació de Barcelona, ​​em va dir personalment: 'El teu acomiadament s'ha decidit a Nicaragua i ho ha decidit el senyor Zaragoza'".

Vela entén que, en el moment en que s'imputa a un càrrec es pugui dur a terme aquest tipus de mesures des dels partits, encara que acusa el PSC de no haver-se comportat amb tothom igual perquè "hi ha diputats que mantenen el seu càrrec malgrat estar imputats" i "amb mi no va passar el mateix".

D'altra banda, Vela també ha criticat molt severament al jutge que li va imputar, el magistrat de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón. Vela estudia presentar un demanda contra el magistrat que li va assenyalar en la causa i ha dit que no li sorprèn que hagi estat expulsat de la carrera judicial. Vela entén que l'operació Pretòria va ser una "gran operació mediàtica".

L'exfuncionari ha explicat que ho va passar molt malament durant el seu periple processal, en què va arribar a estar a la presó i que va arribar a l'extrem de "pensar en el suïcidi". Vela també ha agraït el tracte dispensat per la Generalitat de Catalunya en aquest període: "Jo era funcionari de la Generalitat en excedència. He rebut un tracte exquisit per part de la institució", ha valorat.

L'exdirector gerent de Serveis de Gramenet estava acusat d'haver manipulat l'adjudicació de les obres d'una llar d'infants; d'haver intervingut per alterar l'adjudicació de dos llocs de treball al municipi, i finalment, d'haver desviat fons europeus, però, el jutge Ruz va resoldre el passat dia 24 d'abril arxivar la seva causa i la de vuit imputats sobre els 20 que va inculpar Garzón.

5 metges condemnats per tràfic d'òrgans a Kosovo, malgrat la protecció de l'OTAN

Un tribunal de Kosovo ha condemnat a cinc metges a fins a vuit anys de presó per la seva participació en una xarxa jueva internacional de tràfic d'òrgans. L'acusació considera Moshe Harel, de nacional israeliana, com el cervell d'una xarxa de reclutament de donants i de recerca de receptors, mentre que el metge turc Yusuf Sonmez va realitzar l'extirpació d'òrgans a la clínica. Els alts comandaments de l'Exèrcit de la guerrilla d'Alliberament de Kosovo (ELK) d'ètnia albanesa i financiada per l'OTAN, incloent-hi l'actual primer ministre de Kosovo, Hashim Thaci (foto), havien participat en el crim organitzat i el tràfic d'òrgans durant i després de la guerra.

Un panell de dos jutges de la UE i un Kosovo va Lutfi Dervishi, un uròleg i prominent ètnica albanesa, l'expressió més dura de vuit anys de presó per "delinqüència organitzada i el tràfic d'éssers humans", dilluns. El seu fill Arban Dervishi va ser condemnat a set anys i tres mesos per a l'extracció de ronyons de donants pobres que van ser atrets per les promeses financeres.

Un tercer acusat, Sokol Hajdini, va ser condemnat a tres anys de presó per causar lesions corporals greus. Dos van rebre sentències suspeses, mentre que altres dos van ser alliberats, entre ells l'exministre de salut Kosovo Ilir Rrecaj. Els acusats poden apel·lar els veredictes.

L'acusació diu que almenys 23 trasplantaments de ronyó il·legals es van dur a terme a la clínica a la capital de Kosovo el 2008. La policia va escorcollar la clínica després de que un ciutadà turc es va desfallir a l'aeroport de Pristina en espera d'un vol de tornada a Istanbul després d'haver tingut un ronyó eliminat.

Els donants van ser reclutats de pobres d'Europa de l'Est i Àsia Central que se'ls va prometre uns $ 19,540 pels seus òrgans, mentre que els beneficiaris pagarien fins 131.000 $ cada un.

Els destinataris i caps de l'organització eren principalment israelians


L'acusació considera Moshe Harel, de nacional israeliana, com el cervell d'una xarxa de reclutament de donants i de recerca de receptors, mentre que el metge turc Yusuf Sonmez va realitzar l'extirpació d'òrgans a la clínica. Sonmez també està acusat a Turquia per càrrecs similars. Però cap dels dos no es trobaven entre els processats a Pristina, ja que no estan a disposició de la cort, protegits pels responsables de l'OTAN.

El cas està sent processat per EULEX, la norma europea de Dret a Kosovo, creada per ajudar els jutges locals que manegen casos delicats després que el territori es va declarar unilateralment independent de Sèrbia el 2008.

El Fiscal Johnathan Ratel havia sol·licitat el testimoni de Dick Marty, relator del Consell d'Europa sobre el tràfic d'òrgans durant la guerra de Kosovo de 1998 a 1999, però la petició va ser rebutjada pel consell de procediment de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, en mans dels neoliberals que van organitzar la destrucció de Iugoslàvia.

En un informe de 2011, Marty va afirmar que eren "creïbles, i amb indicis convergents" que el cas Medicus estava vinculat amb el tràfic d'òrgans en temps de guerra. Marty havia al·legat que els alts comandaments de l'Exèrcit de la guerrilla d'Alliberament de Kosovo (ELK) d'ètnia albanesa i financiat per l'OTAN, incloent-hi l'actual primer ministre de Kosovo Hashim Thaci, havien participat en el crim organitzat i el tràfic d'òrgans durant i després de la guerra.

En aquest informe s'afirma que els òrgans van ser presos de presoners, molts d'ells serbis, en poder dels mercenaris d'Albània a Kosovo a finals de 1990.

L'Agència Europea del Medicament recomana suspendre l'ús del Myolastan

L'Agència Europea del Medicament ha recomanat suspendre la comercialització a la Unió Europea de tots els medicaments que continguin tetrazepam, comercialitzat per Sanofi com Myolastan, després que la Comissió d'Avaluació del Risc en Farmacovigilància de l'organisme hagi detectat el risc que apareguin reaccions cutànies greus.

La decisió ha estat adoptada pel Grup Europeu de Coordinació (CMDh, segons les seves sigles en anglès) de l'EMA del qual formen part totes les agències de medicaments europees, i ara haurà de ser la Comissió Europea la que adopti una decisió definitiva al respecte en menys de 67 dies. Mentrestant, les autoritats nacionals competents poden decidir l'aplicació o no de la recomanació del CMDh.

El tetrazepam és un medicament de la classe de les benzodiazepines i s'utilitza en diversos estats membres de la UE per al tractament de contractures doloroses, afeccions vertebrals degeneratives i trastorns vertebrals estàtics (torticoli, dorsàlgia i lumbàlgies), afeccions traumatològiques, contractures neurològiques amb espasticitat, i tractament coadjuvant en rehabilitació o reeducació funcional.

La revisió iniciada pel PRAC es va produir després que l'Agència Francesa del Medicament presentés un informe sobre reaccions cutànies greus provocades per aquest fàrmac. Després d'avaluar totes les dades disponibles sobre el risc de reaccions a la pell, incloses les dades posteriors a la comercialització a la UE, el PRAC va concloure que tetrazepam s'associa a un risc d'aparició de reaccions cutànies, que ocasionalment poden ser greus.

Addicionalment, s'ha considerat que davant d'aquest risc, les dades relatives a l'eficàcia clínica no són prou sòlids com per considerar favorable el balanç benefici-risc de tetrazepam i que aquest pogués mantenir favorable amb mesures addicionals de minimització de riscos. El CMDh ha donat suport ara les conclusions d'aquest organisme i ha considerat apropiada la suspensió de comercialització, que no obstant podria aixecar-se si els fabricants proporcionen dades que mostrin més beneficis que riscos en almenys un subgrup de pacients.

A més, avisa que els professionals sanitaris han de revisar el tractament dels seus pacients en la seva pròxima consulta i estudiar la conveniència de buscar un tractament alternatiu.

De la mateixa manera, demana als pacients que no deixin de prendre aquest fàrmac sense consultar prèviament amb el seu metge. Des Sanofi consideren que, avui dia, no hi ha cap canvi general de la relació benefici-risc de tetrazepam. Així mateix, han informat a Europa Press que estan cooperant "plenament" amb les autoritats sanitàries en totes les mesures a prendre en cada estat membre de la UE on actualment hi ha comercialitzats medicaments amb aquest principi actiu.

El PP retalla els salaris mentre augmenten els beneficis empresarials

Espanya és un cas rar a Europa i no només per la seva taxa d'atur del 26% sumada al més corrupte i feixista dels seus governs neoliberals, sinó perquè des de 2008 és l'únic país de la UE juntament amb Portugal en què la renda del treball ha disminuït a temps que augmenten els beneficis de les empreses. En concret, segons denuncia l'UGT en un informe, des de 2008 el pes dels salaris en el PIB ha baixat un 5,2% mentre que la renda del capital ha crescut un 3,2%.

Des del sindicat apunten que aquesta és la millor mostra que amb l'excusa de la crisi s'està implantant en silenci ia costa del patiment dels treballadors i les famílies, un nou model social i econòmic.

L'estudi detalla com les rendes de treball i capital durant la bombolla immobiliària van seguir un camí similar però a partir de 2008, any en què la incidència de dos factors en el PIB cau abruptament, es produeix un punt d'inflexió per als beneficis empresarials, que aniran augmentant gradualment mentre els sous es desplomen. La diferència més àmplia es percep en 2011 i des d'aquí fins a finals de 2012 ja no tornaran a apropar-se.

Una altra de les claus particulars de l'estudi és com curiosament, i en contratendència amb la resta d'Europa, la productivitat ha augmentat a mesura que queia l'ocupació. Això és especialment rellevant en els períodes 2007-2008 i 2011-2012. En el primer cas, el PIB va caure un 3,7%, l'ocupació un 6,3% i la productivitat va augmentar un 2,5%. En el segon, l'economia va tornar a retrocedir un 1,4%, l'ocupació va caure un 4,4% i la productivitat va augmentar un 3%. "L'explicació rau en el fet que en la nostra economia el principal ajustament de l'activitat a les empreses es realitza via ocupació i no producció.

El descens de l'ocupació és proporcionalment més gran que el descens de la producció, el que fa augmentar la productivitat en èpoques de crisi ", diu l'informe.

Menys feina, més rendibilitat

Novament, això xoca de front amb el comportament d'altres països de la UE i incideix directament en la producitividad-rendibilitat empresarial en eufemisme trampós del fatxes-per hora treballada, que a Espanya, en els moments més durs de la crisi va superar amb escreix qualsevol altre Estat. Si el benefici empresarial per hora a Espanya va augmentar un 2,5% i un 2,9% el 2009 i 2012 respectivament, a Dinamarca, per posar un exemple d'aquests països "modèlics" del Nord 'ari' europeu, queia un 1, 8% en 2009 i es tenia una variació nul·la en 2012.

UGT recalca també que "la irrupció de la reforma laboral a la negociació col · lectiva està provocant una creixent devaluació salarial", i precisa que la pèrdua de poder adquisitiu acumulada entre 2011 i 2012 va arribar al 1,7%. "Les polítiques d'ajust i retallades estan provocant un deteriorament significatiu en la capacitat adquisitiva de les rendes del treball, en la qualitat de l'ocupació i en el nivell de vida de la població, el que obstaculitza la recuperació de la demanda i de l'activitat econòmica ".

El PSC acusa CiU de "practicar un nacionalcatolicisme vergonyant"

El PSC no comparteix que el Govern de Mas i CiU, i també el Parlament, inclogui actes litúrgics catòlics, sobretot misses, en els actes institucionals als que els convoca, pel que ha denunciat que CiU "practica un nacionalcatolicisme vergonyant" i que això va contra el "compliment de l'aconfessionalitat" de l'Estat i les administracions. En aquest sentit, el portaveu del PSC, Jaume Collboni ha anunciat que el seu grup ha presentat una proposició de llei per prohibir que "els actes institucionals incloguin actes litúrgics" i evitar que cap "autoritat religiosa presideixi" un acte d'aquest tipus.

Collboni ha criticat que l'executiu convergent i la cambra catalana es dediquen a fer passar actes religiosos catòlics "per actes institucionals", com la missa que va oficiar al Palau de la Generalitat el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach [a la imatge, amb el president Mas], per Sant Jordi, i a la que socialistes, ICV-EUiA i la CUP no van assistir com a protesta. Molts dels membres de CiU són fidels devots catòlics que no passen l'oportunitat per encomanar-se a Déu en qualsevol dels actes que incloguin una missa.

Aquest és el cas, per exemple, de la celebració de Sant Tomàs Moro, el 14 de juny, patró de la política. En l'acte de l'any passat, el Parlament va comminar els seus diputats a assistir a la missa solemne que l'aleshores arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va oficiar a la basílica de la Mercè com a compliment reglamentari de la dedicació anual al Sant per part de la classe política.

Entre els menjaciris que van ser-hi presents, destaquen l'exconseller d'Interior, Felip Puig, l'aleshores secretari del Govern, Germà Gordó, el secretari general de CDC, Oriol Pujol, l'aleshores portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, el qui era secretari general de Cultura, Xavier Solà, i el número dos del departament de Salut la passada legislatura, Francesc Sancho, i el diputat del PPC, Pedro Chumillas, l'aleshores president provincial del PP a Barcelona, Antonio Bosch, el portaveu popular a la cambra catalana, Enric Millo i l'exconseller de CiU, Josep Maria Cullell. Els diputats del PSC, ICV-EUiA i la CUP, des de que ha entrat al Parlament, sempre s'han oposat a participar en actes litúrgics en el marc de celebracions institucionals.

El cas de Felip Puig, conseller d'Empresa i controvertit exconseller d'Interior, és remarcable perquè va ser ell qui, en una de les primeres accions que va dur a terme quan va entrar a Interior, va reintroduir la missa al Dia de les Esquadres, la jornada de celebració del cos dels Mossos d'Esquadra. Aquesta festa havia estat lliure de simbologia i actes litúrgics durant el govern tripartit, però Puig no va trigar ni un any en reimplantar-la, com ja succeïa durant els darrers anys del pujolisme, en l'època de Maria Eugènia Cuenca i Xavier Pomés com a consellers d'Interior.

La UE manté la prohibició de tres plaguicides que maten abelles

La Comissió Europea ha aconseguit aquest dilluns el suport d'una majoria de països suficient per seguir prohibint durant dos anys l'ús dels tres neonicotinoides més freqüents com plaguicides, comercialitzats a Europa per Bayer i Syngenta, a la sembra del gira-sol, la colza, el cotó i el blat de moro, pels riscos que plantegen per a les abelles, tot i que des de l'1 de desembre d'aquest any.

La UE espera que la mesura entri en vigor al desembre d'aquest any. Un total de quinze països han donat el seu vistiplau al veto de dos anys, inclosos Alemanya i Bulgària, països que en reunions anteriors es van abstenir, i d'Espanya, que ja es va mostrar a favor mesos enrere, segons han informat fonts comunitàries. En contra han votat 8 delegacions, entre elles Regne Unit i Itàlia, i s'han abstingut quatre països.

Aquest vot no suposa una "majoria qualificada suficient" per adoptar automàticament la mesura, però sí impedeix que els països contraris formin una força de bloqueig, de manera que "dóna a Brussel·les l'autoritat per adoptar" el veto, expliquen des de l'Executiu comunitari.

La mesura podria afectar un terç de les llavors preparades a la UE i Espanya és un dels principals productors, pel que inicialment va demanar ajornar qualsevol decisió fins a tenir més dades científiques concloents, encara que finalment es va pronunciar a favor en una primera votació celebrada a març.

Poc després del vot, el comissari de Salut i Consum, Tonio Borg, ha declarat que el seu pla "es basa en una sèrie de riscos per a la salut de les abelles identificats per l'Autoritat europea de seguretat alimentària (EFSA)" i s'ha compromès a "fer tot el possible per protegir" a aquests insectes, "vitals per als nostres ecosistemes". La producció apícola suposa 22.000 milions d'euros per a l'agricultura europea, segons Borg. El comissari va voler inicialment que les mesures restrictives entraran en vigor a partir del proper juliol, però finalment proposarà la seva aplicació des de l'1 de desembre d'aquest any.

Fonts comunitàries han explicat que aquest retard es deu al requisit legal de notificar els canvis amb tres mesos d'antelació, però també a la voluntat de donar als productors el temps necessari per adaptar-se. Borg ha sumat els suports necessaris en una reunió del Comitè d'Apel·lació que formen experts dels 27 a Brussel·les, després de fracassar el març passat en un primer intent sotmès als estats membres en un altre comitè. Llavors, tretze estats membres, entre ells Espanya, van votar a favor de la proposta comunitària, però nou països es van oposar-cinc, entre ells Alemanya i el Regne Unit, es van abstenir.

La proposta es basa en el principi de precaució a partir d'un informe de l'EFSA que assenyala tres plaguicides de la família dels neonicotinoides comercialitzats a Europa per Bayer i Syngenta: clotianidina, tiametoxam i imidacloprid. Aquests químics poden afecten el sistema nerviós dels insectes causant paràlisi i fins a la mort, però no suposen un risc per a la salut humana.

Brussel·les vol que es limiti l'ús d'aquests plaguicides a professionals i que impedeixi la seva aplicació en llavors, grans o plantes i cereals que resultin "atractius" per a les abelles. Si bé preveu la possibilitat d'excepcions per a cultius dins d'hivernacles i, en el cas de cultius a cel obert, "només després de la floració". A més, el comissari es compromet a revisar la mesura en un termini de dos anys i tan aviat com hagi noves dades científiques i avenços tècnics.

Sánchez Gordillo es nega a declarar i diu que tornarà a ocupar les Turquillas

El parlamentari andalús d'IU Juan Manuel Sánchez Gordillo s'ha acollit avui al seu dret a no declarar en la causa que investiga el TSJA per l'ocupació de la finca militar Les Turquillas d'Osuna (Sevilla), que tornarà a ser ocupada pel Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) l'1 de maig: "M'he acollit al meu dret constitucional a no declarar i sembla que al jutge li ha fet mal i ha dit que és una deslleialtat al tribunal", ha assegurat l'aforat al sortir de l'alt tribunal andalús.

Davant el tribunal s'han concentrat diverses desenes de persones, simpatitzants del SAT i IU, per donar-li suport amb pancartes i banderes.

El també alcalde de Marinaleda (Sevilla) ha declarat als periodistes que l'ocupació de la finca que va tenir lloc entre juliol i agost de 2012 va ser "simbòlica, pacífica, tranquil · la" i que a més no hi va haver problema "de cap tipus". "Simplement ens acollim a aquest dret (a no declarar) per saber exactament què és el que opinen totes les parts", ha explicat el parlamentari, i alhora ha considerat que avui "no era el moment" i ha afegit que no tindrà problema a comparèixer més endavant.

Sánchez Gordillo, imputat per delictes de danys i usurpació, ha subratllat que, durant l'ocupació, no hi va haver altercats ni problemes, que es va tractar d'un acte de "no violència activa" i d'una protesta pacífica per reclamar el dret a un lloc de treball.

La declaració del parlamentari es va fixar inicialment per al passat 4 d'abril, encara que va ser ajornada després que el seu advocat, Antonio Folgoso, sol·licités diversa documentació per poder preparar la compareixença. Al costat del aforat, en la causa judicial estan imputats 53 jornalers que van ocupar la finca Les Turquillas, propietat del Ministeri de Defensa.

Per la seva banda, el portaveu nacional del SAT, Diego Cañamero, ha anunciat al costat del seu company Sánchez Gordillo que dimecres que ve, 1 de maig, tornaran a ocupar la finca de les Turquillas i que s'hi quedaran de manera "permanent". "No volem la propietat, volem l'ús per a generar treball", ha dit Cañamero, que admet que a partir d'aquesta nova data vindran nous processos i imputacions, però que estan disposats a assumir aquest "cost" per tal de denunciar les injustícies de la terra andalusa, que en la seva opinió ha de tenir una "funció social".

Anticorrupció demana 3'5 anys de presó per a l’expresident de Caixa Penedès

La fiscalia Anticorrupció ha demanat tres anys i mig de presó per a l'expresident de Caixa Penedès Ricard Pagès [foto] per haver-se embutxacat una jubilació daurada de gairebé 11 milions d’euros. Pagès està imputat per un delicte societari continuat d’administració deslleial, juntament amb altres tres exdirectius –Manuel Troyano, Santiago José Abella i Joan Caellas-, per als que Anticorrupció sol·licita tres anys de presó. La fiscalia vol també que tots retornin els més de 15 milions d’euros que es van embutxacar amb les jubilacions daurades.

El fiscal considera que Pagès i la resta d’encausats –juntament amb l’exdirector de recursos humans Jaume Jorbà, ja desaparegut- van actuar de comú acord per "generar obligacions econòmiques pel seu benefici particular i en perjudici de l'entitat", sense transmetre la informació als màxims òrgans col·legiats de Caixa Penedès. Els directius es van autoconcedir unes retribucions no contemplades en els seus contractes "amb vistes al moment que haguessin d'abandonar l'entitat".

Lluny d’acceptar l’escàndol, Pagès i la resta d’encausat han defensat la seva actuació, fins al punt que fa uns mesos el mateix expresident va assegura que la seva jubilació era “legal” perquè estava avalada pels successius consells d’administració de l’entitat financera, per la comissió executiva i per les comissions de remuneració de Caixa Penedès. L’espectacular complement era possible després que el 1985, la direcció de Caixa Penedès aprovés unes remuneracions especials per a, precisament, els membres de la seva alta direcció.

Descobreixen una tomba fenícia intacta al centre de Màlaga

La tomba d'un guerrer, d'època fenícia, ha romàs intacta al centre de Màlaga durant més de 2.500 anys. La troballa, que ha estat realitzat en els últims mesos, consta de dues estructures: una tomba o un mausoleu que acollia les restes i l'aixovar funerari d'un individu, probablement un guerrer, que va haver de viure entre els segles VII i VI ane., quan es van establir nombrosos enclavaments fenicis a la costa andalusa -com Cadis, Abdera (Adra) o Sexi (Almuñécar)-, i un assentament d'època almohade, del segle XII o XIII, format per un petit barri d'habitatges i que inclou un forn de pa.

Les dues estructures no estan relacionades, però han aparegut al mateix solar, situat entre els carrers Genets i Refino, al centre de Málga, segons ha informat la Junta d'Andalusia a mitjans d'abril.

Un casc de bronze grec i altres objectes militars


«La tomba estava soterrada i no havia estat saquejada, devia ser un enterrament aïllat, probablement amb la intenció d'evitar l'espoli», ha explicat Guillermo López, cap del Servei de Béns Culturals de la Delegació Provincial de Màlaga, a Història National Geographic. Es tracta d'una càmera subterrània quadrangular construïda amb carreus i recoberta amb maçoneria. Mesura un metre d'alt, 2,60 metres de llarg i 1,22 metres d'ample. A l'interior reposaven les restes d'un individu d'entre 30 i 40 anys d'edat i 1,80 metres d'alçada.

El seu aixovar funerari indica que ocupava una posició molt rellevant en el seu entorn, probablement era un guerrer. Els arqueòlegs han trobat un casc de bronze d'estil grec, una punta de llança, les restes del que sembla ser un escut, un encenser, un plat de plata, un escarabeu egipci i dues varetes que podrien ser de plata i en què probablement s'enrotllaven uns pergamins», detalla Guillermo López. «Les restes s'estan analitzant, encara no hi ha resultats definitius.

La tomba es podrà reconstruir perfectament i es podrà exhibir en el futur Museu de la Màlaga al Palau de la Duana», anuncia.

Alfredo Saénz s’ha embutxacat 60 milions en sis anys i plega amb una pensió de 88 milions

Alfredo Sáenz [foto] ja no és el conseller delegat del Banc Santander. Aquest dilluns ha anunciat que deixa tots els seus càrrecs a l’entitat financera presidida per Emilio Botín. No es pot dir, precisament, que se’n vagi amb les mans buides, ja que segons la memòria anual del Santander Sáenz té garantida una pensió de 88,17 milions d’euros, a banda d’una assegurança de vida d’11,1 milions més.

El fins ara número dos del principal banc de l’Estat espanyol ha renunciat als seus càrrecs conscient que aviat seria inhabilitat pel Banc d’Espanya, després que el Tribunal Suprem anul·lés l’indult parcial que el govern de Zapatero havia concedit al banquer, condemnat per denúncia falsa a uns deutors del Banesto, entitat que presidia Sáenz a mitjan dels noranta.

A banda de la monumental pensió que s’emportarà, Sáenz ha tingut marge per anar fent un raconet gràcies al seu sou com a conseller delegat del Banc Santander. Al càrrec des del febrer de 2002 –abans havia estat al capdavant de Banesto-, només en els darrers sis anys s’ha embutxacat gairebé 60 milions d’euros en concepte de sou. La xifra ascendeix a 58,066 milions i es distribueix de la següent manera: 9,6 milions el 2007; 9,25 el 2008; 10,24 el 2009; 9,18 el 2010; 11,6 el 2011; i 8,2 el 2012, any en què va rebaixar-se la retribució un 29%. El banquer també era vicepresident de l’entitat i serà substituït per Javier Marín.

El Suprem va considerar que el govern de Zapatero es va extralimitar en les seves competències en concedir l’indult a Sáenz, que també suposava que se li elimessin els antecedents penals i establia que no li podia implicar cap "impediment per exercir l'activitat bancària". El banquer va ser condemnat inicialment a sis mesos de presó per un delicte d’acusació i denúncia falsa, condemna que va ser rebaixada al març de 2011 a tres mesos de presó i inhabilitació.

Al novembre del mateix any, el darrer consell de ministres del govern de Zapatero va aprovar l’indult i fa 10 dies el Suprem va sentenciar que no pensava retirar la decisió que l’executiu s’havia extralimitat amb l’indult. Tot plegat fa que la decisió final recaigui en mans del Banc d’Espanya que ha de complir les noves exigències de la UE sobre honorabilitat que estableixen que no hi poden haver banquers en llocs directius del sector financer amb antecedents penals. Per tant, la inhabilitació es donava per feta.

Els Tsarnaev són nebots d'un ex cap de la CIA

La filla de Graham E. Fuller, Samantha A. Fuller, va estar casada amb Ruslan Tsarnaev, oncle dels «sospitosos» del doble atemptat de Boston, Tamerlán (foto) i Dzhokhar Tsarnaev. Graham E. Fuller va ser cap de l'estació CIA a l'Afganistan i «agent a càrrec» de 'Fetullah Gulen' a Estats Units a més d'haver estat també analista de la Rand Corporation i col·laborador de la publicació mensual francesa Le Monde diplomatique. És actualment professor adjunt a la Universitat Simon Fraser de Vancouver, Canadà. Tamerlán Tsarnaev va participar en un seminari de la CIA.

A mitjans dels anys 1990, Samantha A. Fuller treballava per Price Waterhouse a Bixkek, la capital del Kirguizistan, en una sèrie de projectes de privatització. Per aquesta època es va casar amb Ruslan Tsarnaev i es van divorciar en 1999.

Ruslan Tsarnaev (a la foto) és el germà de Ansor Tsarnaev, pare dels dos «sospitosos» de Boston. Va treballar per a la USAID, que servia llavors de pantalla a la CIA, i posteriorment va ser quadre de diverses empreses pertanyents al grup Halliburton. Avui viu a Montgomery Village, MD, i descriu als seus nebots com «loosers», o sigui «perdedors».

Graham E. Fuller va qualificar "d'absurd» tot intent de vincular al seu exgendre amb les accions atribuïdes als seus nebots.

Tamerlán Tsarnaev va participar en un seminari de la CIA


Segons el diari rus Izvestia, Tamerlán Tsarnaev va participar en 2012 en un seminari organitzat per l'associació georgiana coneguda com Fons per al Caucas (Кавказский фонд).

Aquesta associació és una branca de la Fundació Jamestown, una agència de premsa creada per la CIA.

El Fons per al Caucas ha organitzat diversos seminaris destinats a joves caucasians per «desestabilitzar Rússia».

En una carta de protesta publicada l'endemà de la revelació d'Izvestia, el Fons per al Caucas desmenteix aquesta informació i afirma que es tracta 'd'una altra organització que porta el mateix nom'.

Syriza a un punt de ser la primera força a Grècia

El partit del primer ministre grec Antonis Samaras, Nova Democràcia, té menys d'un punt d'avantatge sobre el principal partit de l'oposició, l'esquerrà Syriza, partidari de la sortida de Grècia de l'euro abans de sotmetre's a la dictadura neoliberal, segons un sondeig publicat aquest dilluns. El partit neoliberal (ND) té el suport del 20,5% dels grecs, mentre que un 19,9% dóna suport a Syriza.

El partit d'extrema-dreta Alba Daurada se situa en tercera posició amb el 9,3%, seguit pel socialista PASOK, amb el 5,5%, Grecs Independents amb el 5%, el Partit Comunista (KKE) amb el 4,9% i Esquerra Democràtica -socia del govern- amb el 3,7%.

Així les coses, l'actual coalició de govern que encapçala Samaras i integren el seu partit (ND), el PASOK i Esquerra Democràtica comptaria amb un suport del 29,7%. El sondeig és el primer en el qual s'inclou el suport popular als dos partits recentment creats, Pacte per una Nova Grècia i Pla B. El primer, encapçalat per l'exministre Andreas Loverdos, es faria amb un 2%, mentre que Pla B, que lidera l'exdirigent de Syriza Alexos Alavanos i advoca per la sortida de l'euro, té el 1,4%.

D'altra banda, sis de cada deu grecs, el 62%, creuen que la coalició de Govern va pel mal camí, davant del 29% que opinen el contrari. No obstant, el 51% considera que les coses estarien pitjor si fos Syriza qui governés, enfront del 17% que creu el contrari i el 32% que no opina.

Preguntats sobre a qui confien més com a primer ministre, el 35% dels grecs es decanta per Samaras, mentre que el 21% advoca per Alexis Tsipras, el líder de Syriza. No obstant això, un 44% no confia en cap dels dos.

La CIA va lliurar a Karzai desenes de milions de dòlars

La CIA va lliurar al gabinet del president afganès, Hamid Karzai, desenes de milions de dòlars en efectiu al llarg de més d'una dècada, ha revelat avui el diari The New York Times, que cita funcionaris dels EUA i assessors, antics i en actiu, del cap de la màfia de l'opi afganès. L'anomenat "diners fantasma" arribava al gabinet de Karzai en maletes, motxilles i bosses de plàstic.

El destí d'aquests lliuraments era la lluita contra els talibans, però en lloc d'això van afavorir la corrupció i augmentar el poder dels caps insurgents, arruïnant l'estratègia de Washington a l'Afganistan, van reconèixer les fonts del diari: "La major font de corrupció en Afganistan va ser Estats Units", ha afirmat un dels funcionaris nord-americans citats.

Per la seva banda, l'excap de gabinet de la presidència afganesa, Khalil Roman, que va treballar per a Karzai entre 2002 i 2005, va explicar que el finançament procedent de la CIA es va batejar com "diners fantasma" perquè "venia en secret i s'anava en secret". Aquestes "pagues" es rebien pràcticament tots els mesos des del començament de l'invasió de l'Afganistan.

No hi ha evidències que Karzai hagi rebut alguna quantitat dels diners de la CIA, van assegurar a The New York Times funcionaris afganesos. L'efectiu era administrat pel Consell de Seguretat Nacional, van afegir, i es destinava en la seva majoria per caps guerrillers i polítics, molts dels quals estaven vinculats amb el narcotràfic i fins i tot amb el moviment talibà.

El 2010, el president afganès va reconèixer que el seu gabinet rebia efectiu en bosses del Govern iranià, encara que va subratllar que es tractava d'una forma "transparent" d'ajuda per a cobrir despeses de la presidència. En les mateixes declaracions, va admetre que els EUA feien lliuraments de diners similars.

Les últimes informacions de The New York Times apunten que gran part de l'efectiu iranià es va usar per pagar caps de la guerrilla i polítics, igual que el "diners fantasma" de la CIA.

Trobades micotoxines en el 75% de 33 aliments de cereals analitzats

L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha detectat micotoxines (substàncies que produeixen les floridures en créixer, algunes de les quals poden ser molt tòxiques) en el 75% dels 33 aliments amb cereals analitzats a Espanya, dels quals quatre són barres multicereals, sis, pans de motlle multicereals, 15, mueslis i vuit galetes amb diferents cereals, com la civada. Ha sol·licitat, a més, que es tingui en compte l'efecte acumulatiu.

Així ho ha indicat l'OCU avui en un comunicat en què ha detallat que aquest estudi s'ha realitzat juntament amb les organitzacions d'Itàlia, Bèlgica i Portugal en 173 productes de cereals en total amb l'objectiu d'esbrinar si tenien micotoxines.

Ha detallat que les organitzacions de consumidors europees van buscar 14 micotoxines en 173 productes tipus multicereals, que porten especialment civada i sègol: pans de barra, pans de motlle, musli i galetes. L'estudi recull que Espanya registra l'índex més baix, mentre que Portugal i Itàlia compten amb els més alts, un 90%.

Van trobar micotoxines en gran part d'aquests productes, però no en quantitats preocupants, i han subratllat que en cap cas s'incompleix la legislació europea en el cas de les substàncies regulades.

Entre les micotoxines trobades en l'estudi de l'OCU figuren les fumosinas (afecten al blat de moro, ordi, sègol, civada, arròs, pinsos i farines); tricotecens (poden contaminar el blat de moro, ordi, sègol, civada, arròs i pinsos comercials), i alcaloides d'Ergot o LSD (principalment al sègol, però també al blat, la civada i l'ordi.

Han matisat que hi ha dos punts dels resultats que "són preocupants", l'alta incidència de productes amb algun tipus de residu de micotoxines entre els multicereals i la presència, amb certa freqüència, de micotoxines més "noves" que no estan encara limitades per llei.

Per l'OCU, és "urgent que s'avaluï la seva toxicitat de forma adequada, ja que encara hi ha pocs estudis d'algunes d'elles, i que es limiti tenint en compte la possible 'efecte suma' amb altres similars".

En aquest sentit, l'organització ha demanat que s'estableixin límits legals per a les micotoxines que ja es coneixen, perquè encara que no són tan tòxiques com les ja regulades, sí que poden alterar el sistema immunològic i el reproductor.

L'OCU ha afirmat que ha remès els resultats de l'estudi a la Comissió Europea ia l'Agència Europea de Seguretat Alimentària perquè actuïn en conseqüència.

La banda corrupte de CiU no anirà a la presó a l'espera de l'indult

L'exsecretari d'organització d'Unió Democràtica (UDC), Vicenç Gavaldà, el seu germà Lluís Gavaldà, exdirector de Treball, i l'empresari andorrà, Fidel Pallerols, els tres condemnats per corrupció en el cas Pallerols (finançament d'Unió i enriquiment dels "cristians" de Duran Lleida robant les subvencions de la UE per a formació d'aturats), no ingressaran a la presó fins que els socis mafiosos del PP resolguin el seu indult, segons el que ha acordat l'Audiència de Barcelona. ICV-EUiA critica que PP i UDC "es tapen les vergonyes".

Davant la insistència del tribunal de que ingressessin a la presó, els condemnats van demanar l'indult al Ministeri de Justícia. En un acte, la secció segona de l'Audiència de Barcelona ha acordat suspendre durant un any l'ingrés, a l'espera que s'acordi o no l'indult sol·licitat, perquè entén que es corria el risc que quan es resolgués la seva petició de gràcia ja haguessin complert la condemna.

L'empresari andorrà Fidel Pallerols i l'exsecretari d'Organització d'UDC van ser condemnats al gener passat a set mesos de presó cadascun i l'exdirector general d'Ocupació Lluís Gavaldà a any i mig pel desviament de subvencions públiques del cas Pallerols, en què el partit democristià va ser condemnat com a responsable civil subsidiari.

Les peticions d'indult recorden que els fets van passar fa anys, a causa del retard forçat una i altra vegada des de les files del franquisme CiU-PP intentant la seva prescripció, en la dècada dels 90.

Els corruptes van signar un acord per evitar que el nazi Duran Lleida hagués de comparèixer davant el tribunal i donar explicacions per 40 anys de corrupció i enriquiment personal.

ICV-EUiA critica que Govern central i UDC "es tapen les vergonyes"


La portaveu d'ICV-EUiA al Congrés, Laia Ortiz, ha criticat aquest dilluns la "connivència entre UDC i el Govern (central) per tapar-se vergonyes" en relació al cas Pallerols, davant el possible indult a l'empresari andorrà Fidel Pallerols i als germans i excàrrecs democristians Lluís i Vicenç Gavaldà, tots ells condemnats.

En roda de premsa, Ortiz ho ha valorat com "una autèntica vergonya", ha assenyalat que la sentència judicial ja portava més de 14 anys de retard i ho ha considerat un dels escàndols majúsculs de la història política del país.

L'ecosocialista ha manifestat que es tracta d'un "acte de filibusterisme" per endarrerir l'ingrés a la presó dels sentenciats, i que, de produir, no es tractaria del primer indult dut a terme en l'actual mandat, un mecanisme que ha titllat de intercanvi de cromos.

La nazi per a tot de Rajoy: robar a mans plenes

La ministra per a tot de Presidència, Soraya Saenz de Santamaría, també vicepresidenta del Govern gasta a mans plenes per a mantenir el seu 'dolce far niente' sense ombra d'austeritat alguna, sempre que pagui un altre, especialment el poble espoliat i atracat. La feixista i inepta Soraya fa d'altaveu dels franquistes exigint i condemnant a una austeritat miserable al poble treballador, però la fatxenda filla de criminal gasta a mans plenes els diners que roba. Així, un contracte sobre "reconeixements ginecològics" signat per ella i que va guanyar MD Anderson Internacional costà 40.000 euros, dispendi una mica menor que l'apartat de premsa (163.000 €) o plantes d'interior i jardins per tapar la seva ferum (175.000 €).

Soraya agrada del luxe sobretot quan el paguen altres: 19.300 euros en uniformes per els seus ordenances, que han optat per una firma de prestigi a tenor del seu preu, tot i que el modista triat s'ha negociat sense publicitat. Als seus xofers, conductors i motoristes el canvi de vestits ens ha costat 18.000. Però els nous uniformes dels guardes de camp del Pardo (això no entra en els pressupostos de la Casa Reial ni en la llei de Transparència), ens costen 217.000 euros!

Soraya paga les traduccions de la seva pàgina web a 60.000, altres 123.000 a internet, en informàtica 30.000 i la gestió del sistema informàtic 165.000, la reforma de la cafeteria 198.000 i les pròpies cafeteries i bars 1,5 milions d'euros! Però que ens costen els cafès del personal de Soraya, si és que són cafès!

Una minúcia, si es compara amb els 350.000 euros que gasta Soraya en serveis postals, encara que ja estiguem a la generació digital d'internet. I fins el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ens va clavar 41.000 euros per un "estudi sociològic" sobre el Debat de la Nació, cosa que pocs corresponsals parlamentaris somiarien cobrar ni per una tesi doctoral.

Soraya deu llegir una barbaritat i els seus assessors també, el que no s'entén quan demostren una ignorància equina en les seves manifestacions: en l'època de la gratuïtat digital i d'Internet, Presidència paga 163.000 euros en premsa diària. Un altre òrgan dependent, el Centre d'Estudis Constitucionals, va pagar 44.000 euros per editar tres volums de les "Obres Escollides de Juan José Linz", escriptor tan escollit i visionari que ens parlava de la "fallida de les democràcies".

El Consell d'Administració del Patrimoni Nacional (CAPN) també passa per les seves mans ja òrgan tan directament relacionat amb el rei no ha de faltar de res ni encara en època de crisi: 1,7 milions d'euros en seguretat, 325.000 euros en "baixa tensió" (no apaguen la llum mai), l'ampliació de la vigilància 33.000, i la venda d'entrades 26.000 (perquè Patrimoni gasta fins per cobrar). Els equips contra incendis ens costen 90.000. Els recursos electrònics de la seva biblioteca digital ens valen 68.000 euros. És clar que la contractació d'una agència de publicitat per a una exposició va ser encara més cara: 118.000 euros.

Vegem alguns més: la vigilància del Monestir de Yuste: 225.000 euros. Si Carles V aixequés el cap es preguntaria per què dimonis un Estat que els seus descendents han arruïnat ha de pagar tant per custodiar el seu lloc d'orgies i disbauxa i no es paga només amb els turistes.

Aquestes despeses són només un botó de mostra: aquests són només els 20 primers contractes d'un total de 878 que figuren en el seu organigrama. Els capritxos de Soraya i els seus departaments que li competeixen són més importants que els 6,2 milions d'aturats.

UNICEF: Cuba és l'únic país d'Amèrica Llatina sense desnutrició infantil

En l'últim informe d'UNICEF titulat de "Progrés per a la Infància un Balanç sobre la nutrició", va determinar que actualment al món hi ha 146 milions de nens menors de cinc anys amb problemes de greus de desnutrició infantil. Cap és cubà. Per al 2015 eliminaran la pobresa. I tot això malgrat 50 anys d'embargament, bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels Estats Units que en la feixista Espanya la misèria creix entre la població, amb més d'un 25% en situació de misèria i exclusió social.

En l'últim informe del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) titulat de "Progrés per a la Infància un Balanç sobre la nutrició", va determinar que actualment al món hi ha 146 milions de nens menors de cinc anys amb problemes de greus de desnutrició infantil. D'acord amb el document, 28% d'aquests nens són d'Àfrica, 17% de Mig Orient, 15% d'Àsia, 7% de Llatinoamèrica i el Carib, 5% d'Europa Central, i 27% d'altres països en desenvolupament.

Cuba però no té aquests problemes, sent l'únic país d'Amèrica Llatina i el Carib que ha eliminat la desnutrició infantil, tot això gràcies als esforços del Govern per millorar l'alimentació, especialment la d'aquells grups més vulnerables. A més, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) també ha reconegut a Cuba com la nació amb més avanços a Amèrica Llatina en la lluita contra la desnutrició.

Això es deu al fet que l'Estat Cubà garanteix una cistella bàsica alimentària i promou els beneficis de la lactància materna, mantenint fins al quart mes de vida la lactància exclusiva i complementant-la amb altres aliments fins als sis mesos d'edat. A més, se'ls fa lliurament diari d'un litre de llet fluïda a tots els nens de zero a set anys d'edat. Juntament amb altres aliments com compotes, sucs i viandes els quals es distribueixen de manera equitativa.

No per res la pròpia Organització de les Nacions Unides, (ONU) situa el país a l'avantguarda del compliment de matèria de desenvolupament humà. I per si fos poc per a l'any 2015, Cuba té entre els seus objectius eliminar la pobresa i garantir la sostenibilitat ambiental.

diumenge, 28 d’abril de 2013

Clam a Barcelona contra les retallades als serveis públics

Sindicats, plataformes i moviments socials de Catalunya s'han manifestat avui a Barcelona, tot i el mal temps, en favor del sector públic i en contra de les retallades i les privatitzacions, amb el lema 'Aturem els pressupostos antisocials. Junts podem!' Els convocants eren el Marc Unitari de la Comunitat Educativa, la Plataforma pel Dret de la Salut, la Plataforma Sindical Unitària de la Funció Pública, la Plataforma Prou Retallades, la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública i el Fòrum Social del Baix Llobregat, amb el suport dels moviments veïnals.

La manifestació ha començat a les 11.30 d'uns quants indrets de la ciutat: la columna d'educació ha sortit del passeig de Gràcia-Aragó; la de sanitat, de Balmes-Gran Via (ICS); la de funció pública, de la Rambla de Catalunya-Diputació (Departament d'Economia); la d'universitats, de la plaça de la Universitat, i el Fòrum Social del Baix Llobregat, de Balmes-Ronda Universitat.

Totes han convergit una hora després al passeig de Gràcia en una manifestació encapçalada per una filera de dones amb la pancarta unitària, que ha avançat fins a arribar al Parc de la Ciutadella. Hi han participat milers de persones, tot i la pluja intermitent que ha caigut a la ciutat.

Els convocants critiquen que els pressupostos de la Generalitat es basen únicament en la reducció del dèficit i se centren en la discussió sobre l'abast d'una nova onada de retallades en la despesa social, que segons aquestes organitzacions no són l'única alternativa.

Argumenten que les necessitats socials no es poden sotmetre a les pretensions dels bancs i els 'lobbies' empresarials que han causat la crisi, i fan una crida als ciutadans perquè omplin els carrers de Barcelona per a mostrar el rebuig a la política d'austeritat dels governs català, espanyol i europeu. 'El país ha estat sacsejat pels efectes d'una crisi devastadora i unes polítiques d'austeritat (gestades a Brussel·les i a Madrid, però també a la plaça de Sant Jaume) que han espatllat els fonaments del model social', es diu al manifest llegit a la manifestació.

Campanya contínua de mobilitzacions


Les assemblees dels diferents àmbits laborals i sectors dels serveis públics que van començar a caminar juntes el 23 de febrer per denunciar les retallades, els acomiadaments i les privatitzacions, proposen continuar la lluita més enllà de la manifestació d'avui. Per això han convocat una assemblea de coordinació el 2 de maig a l’Ateneu Rebel del Poble-sec. El 14 de maig a les 19.00 a la plaça Catalunya de Barcelona faran la presentació de la campanya 'Aturem els pressupostos al Parlament'. I l’1 de juny es viurà una segona manifestació amb un marcat caràcter de desobediència al govern català i a les institucions europees: 'No paguem el seu deute. Que es foti la troika! Fem-los fora. Juntes podem.'

El FDLP adverteix al règim israelià sobre violació de treva

El Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina (FDLP) responsabilitza el règim israelià de violar la treva acordada amb Palestina. El FDLP ha emès un comunicat aquest diumenge en què postil·la que "El Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina exigeix ​​formar una càmera d'operació conjunta amb la participació de tots els grups palestins per fer front a la violació de l'alto el foc".

Els caces israelians van llançar un atac contra dos llocs pertanyents als grups militars palestins al sud de Gaza.

Aquesta és una altra de les moltes violacions de l'alto el foc que el règim israelià ha comès des que es va arribar a un acord el 21 de novembre de 2012, que va posar fi als bombardejos israelians de la franja de Gaza.

El règim d'Israel i el Moviment de Resistència Islàmica Palestina (Hamas) van aconseguir un acord per a un alto el foc a Gaza després de 8 dies de bombardeig israelià contra la franja.

Paul Krugman: La solució de l'1%

Els debats econòmics poques vegades acaben amb un KO tècnic. Però el gran debat polític dels últims anys entre els keynesians, que advoquen per mantenir i, de fet, augmentar la despesa pública durant una depressió, i els austerians, que exigeixen retallades immediates de la despesa, s'acosta a això, almenys en el món de les idees. En aquests moments, la postura austeriana ha caigut pel seu propi pes, no només és que les seves prediccions sobre el món real fossin completament errònies, sinó que la investigació acadèmica que s'invocava per recolzar aquesta postura ha resultat estar plena d'equivocacions, omissions i estadístiques dubtoses.

Així i tot, hi continua havent dues grans preguntes. La primera: com ha arribat la doctrina de l'austeritat a ser tan influent en un primer moment? I la segona: ¿canviaran en alguna cosa les polítiques ara que les principals afirmacions austerianas s'han convertit en carnassa per als programes d'humor de matinada?

Sobre la primera pregunta: la preponderància dels austerians en els cercles influents hauria d'inquietar a qualsevol a qui li agradi creure que la política es basa en fets reals o, fins i tot, que està molt influïda per ells. Després de tot, els dos principals estudis que ofereixen la suposada justificació intel·lectual de l'austeritat -el d'Alberto Alesina i Silvia Ardagna sobre la "austeritat expansiva" i el de Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff sobre el perillós "llindar" del deute, situat en el 90% del PIB- van haver d'enfrontar-se a crítiques devastadores res més publicar-se.

I els estudis no van resistir una anàlisi detallada. Cap a finals de 2010, el Fons Monetari Internacional (FMI) va refondre l'estudi de Alesina i Ardagna amb dades millors i invalidar les seves troballes, mentre que molts economistes van plantejar dubtes fonamentals sobre el de Reinhart i Rogoff molt abans que coneguéssim el famós error d'Excel. D'altra banda, els esdeveniments del món real -l'estancament a Irlanda, que va ser el primer model d'austeritat, la caiguda dels tipus d'interès als Estats Units, que se suposava que anava a enfrontar-se a una crisi fiscal imminent- ràpidament van convertir les prediccions austerianas en bestieses.

No obstant això, l'austeritat mantenir i fins i tot reforçar el seu domini sobre l'opinió de l'elit. Per què?

Part de la resposta segurament resideixi en el desig generalitzat de veure l'economia com una obra que exalça la moral i les virtuts, de convertir-la en un conte sobre l'excés i les seves conseqüències. Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, conta la història, i ara estem pagant el preu inevitable. Els economistes poden explicar fins a la sacietat que això és un error, que la raó per la qual tenim un atur tan elevat no és que gastásemos massa en el passat, sinó que estem gastant massa poc ara i que aquest problema pot i hauria de resoldre. És igual, moltes persones tenen el sentiment visceral que hem pecat i hem de buscar la redempció mitjançant el sofriment (i ni els arguments econòmics ni l'observació que la gent que ara pateix no és en absolut la mateixa que va pecar durant els anys de la bombolla serveixen de molt).

Però no es tracta només de l'enfrontament entre l'emoció i la lògica. No és possible entendre la influència de la doctrina de l'austeritat sense parlar sobre les classes i la desigualtat.

Al capdavall, què és el que vol la gent de la política econòmica? Resulta que la resposta depèn de a qui preguntem, una qüestió documentada en un recent article d'investigació dels politòlegs Benjamin Page, Larry Bartels i Jason Seawright. L'article compara les preferències polítiques dels nord-americans corrents amb les dels molt rics i els resultats són reveladors.

Així, el nord-americà mitjà li preocupen una mica els dèficits pressupostaris, la qual cosa no és cap sorpresa donat el constant allau d'històries de por sobre el dèficit en els mitjans de comunicació, però els rics, en la seva immensa majoria, consideren que el dèficit és el problema més important a què ens enfrontem. I com s'hauria de reduir el dèficit pressupostari? Els rics estan a favor de retallar la despesa federal en assistència sanitària i la Seguretat Social-és a dir, en "drets a prestacions" -, mentre que els ciutadans en general volen realment que augmenti la despesa en aquests programes.

Han captat la idea: el pla d'austeritat s'assembla molt a la simple expressió de les preferències de la classe superior, oculta darrere d'una façana de rigor acadèmic. El que vol l'1% amb els ingressos més alts es converteix en el que les ciències econòmiques diuen que hem de fer.

Realment redunda en interès dels rics una depressió perllongada? És dubtós, atès que una economia pròspera sol ser bona per gairebé tothom. El que sí és cert, però, és que els anys transcorreguts des que prenem el camí de l'austeritat han estat pèssims per als treballadors, però gens dolents per als rics, que s'han beneficiat de l'augment dels rentdimientos i dels preus de les accions tot i que l'atur a llarg termini empitjora. Potser l'1% no desitgi realment una economia feble, però els està anant prou bé com per deixar-se portar pels seus perjudicis.

I això fa que un es pregunti fins a quin punt canviarà les coses l'enfonsament intel · lectual de la postura austeriana. En la mesura que tinguem una política de l'1%, per l'1% i per l'1%, no seguirem veient únicament noves justificacions per a les velles polítiques de sempre?

Espero que no; m'agradaria creure que les idees i els fets importen, almenys una mica. En cas contrari, què estic fent amb la meva vida? Però suposo que veurem quin grau de cinisme està justificat.

Paul Krugman és professor d'Economia de Princeton i premi Nobel de 2008

Detenen per corrupció al president de la Federació de Bòsnia i Hercegovina

Zivko Budimir, president de la Federació de Bòsnia i Hercegovina, croata (catòlica) i musulmana, ha estat arrestat al costat d'altres 19 alts càrrecs regionals del partit al poder en una operació contra la corrupció, ha informat el portaveu de la Fiscalia. El grup va ser arrestat en el que ha estat la major operació contra la corrupció en aquest país balcànic des de la seva "independència" de Iugoslàvia i el seu control des de l'OTAN.

En el marc de l'operació, que va durar unes sis hores, la Policia va registrar les oficines del president de la Federació i la seu del seu Govern, així com els apartaments privats dels alts càrrecs federals, tota la cúpula mafiosa del partit que es va aliar amb "Occident" i van desmantellar en una guerra "ètnica" la Iugoslàvia socialista.

Els detinguts estan acusats, entre altres càrrecs, d'abús de poder, crim organitzat i acceptació de suborns. Se sospita que Budimir cobrava uns 40.000 euros per concedir indults a delinqüents convictes, segons el portaveu de la Fiscalia, Boris Grubesic.

La Federació de Bòsnia i Hercegovina forma al costat de la República Srpska la República de Bòsnia i Hercegovina.

Zivko Budimir ha estat arrestat al costat d'altres 18 persones, nou d'elles alts funcionaris del govern i nou traficants de droga suposadament relacionats ells.

En aquesta gran operació anticorrupció dirigida per la fiscalia de l'Estat s'han fet registres en edificis oficials i habitatges del centre i sud de Bòsnia.

Zivko Budimir va assumir la presidència de l'entitat croatomusulmana en 2011.Su partit va ser apartat de la coalició al poder l'any següent, però ell es nega a dimitir, bloquejant el funcionament executiu.

Bòsnia és un dels països amb més corrupció d'Europa, segons reconeix Brusel.les.

Troben tres càmeres subterrànies al temple de Quetzalcoalt

A l'antic i enlluernador centre cerimonial de Teotihuacán, al nord-est de Ciutat de Mèxic, es produiran troballes importants aviat. Ho ha afirmat l'investigador Ng Tze Chuen, de Hong Kong, el mateix que va crear el robot Djedi, que el 2010 va explorar les entranyes de la Gran Piràmide de Gizeh, a Egipte. En aquesta ocasió ha participat en el perfeccionament del robot Tláloc II-TC, que ha aconseguit detectar tres càmeres subterrànies en la piràmide o temple de la Serp Emplumada, Quetzalcoatl, segons va anunciar l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) de Mèxic el passat 22 d'abril.

El temple de la Serp Emplumada, el tercer edifici més gran de la cultura olmeca de Teotihuacán després de la piràmide del Sol i de la Lluna, està decorat amb unes magnífiques escultures que representen la Serp emplomallada, una serp amb el cos cobert de plomes, que és la principal divinitat prehispànica de moltes cultures amb diferents noms i atribucions mítiques, com Kukulkán entre els maies o Kon Tiki Illach Viracocha entre els inques. El temple va ser saquejat ja des de temps antics i al llarg del segle XX ha estat excavat en nombroses ocasions, però fins ara només es coneixia l'existència d'una càmera al final d'un conducte subterrani i no de tres, com ha revelat el Tláloc II- TC mitjançant la topografia obtinguda amb un escàner.

En els anys 70, sota la piràmide del Sol, la més gran i emblemàtica de Teotihuacán, es va descobrir un túnel que conduïa a quatre càmeres, encara que no va poder obtenir massa informació a causa d'unes deficiències en l'excavació, segons ha explicat Sergi Gómez, director del projecte Tlalocan: camí sota la terra. «Ara ja sabem que es tracta de tres càmeres. El pas següent serà prendre les mesures pertinents per a la remoció dels sediments i el farcit que va ser col·locat pels teotihuacans per bloquejar aquest últim tram del túnel», ha comentat Sergio Gómez.

El robot ha recorregut una distància de 20 metres, tot i que en alguns trams la profunditat del fang era de 20 a 30 centímetres. «Les imatges enregistrades amb la càmera de vídeo i l'escàner han estat necessàries. La part superior del túnel és un semicercle i es manté constant fins a l'entrada de les càmeres, que pel que sembla es troben dividides per un mur o una gran pedra, a més tenen una profunditat major als cinc metres. Això ho sabem perquè és la mesura màxima que registra l'escàner i ens estava indicant més profunditat», ha afirmat Hugo Armant, enginyer de l'empresa HA Robotics.

Un dels objectius de la cinquena temporada del projecte consistirà en el retir del farciment que obstrueix els últims 30 metres del túnel, que mesura al voltant de 120 metres. A partir d'aquí els arqueòlegs suposen l'existència d'una escalinata que hauria de descendir tres o quatre metres més, de manera que les excavacions es realitzaran a 18 metres de profunditat respecte a la superfície, en una galeria subterrània que arribaria als deu metres d'ample.

D'altra banda, els arqueòlegs han prosseguit l'excavació de les dues cambres laterals o intermèdies ja conegudes, situades al metro 74, i en una d'elles han descobert una ofrena atípica, que consisteix en més d'un centenar de pel que sembla van ser unes esferes metàl·liques que van haver de ser dipositades durant l'última clausura del túnel, fa uns 1.800 anys.

La policia deté el propietari de l'edifici ensorrat a Bangla Desh

Les autoritats de Bangla Desh han detingut avui a la frontera amb l'Índia a Sohel Rana, propietari del complex Granota Plaça que s'havia desplomat dimecres passat en un suburbi de la capital bangladeshià, Dacca, matant a 366 persones, segons dades d'última hora. Unes 1.050 persones es donen per desaparegudes.

La premsa local va informar que Rana era transportat a Dacca en un helicòpter i van anunciar la seva detenció al lloc de la tragèdia, notícia que va ser aplaudida per les centenars de persones presents.

L'edifici de vuit plantes, al suburbi de Savar, que albergava quatre fàbriques tèxtils, un banc i nombrosos comerços, es va desplomar el passat 24 d'abril quan en el seu interior hi havia uns 3.500 treballadors, principalment, dones.

Fins al moment, els socorristes van lliurar 309 cossos de les víctimes als seus familiars. Unes 1.050 persones es donen per desaparegudes.

El Govern capitalista de Bangla Desh va declarar que l'operació de rescat, en què participen socorristes, militars i voluntaris, continuarà "fins a trobar a l'última persona sota la runa".

Mentrestant, treballadors de les fàbriques van celebrar manifestacions multitudinàries a Savar i altres parts del país acusant les autoritats i les corporacions de negligència pel que fa a la seguretat laboral. Van ser detinguts els propietaris de les fàbriques que es trobaven a l'edifici desplomat, i els enginyers que havien autoritzat la seva construcció.

Les autoritats estan buscant així mateix a David Major, ciutadà espanyol copropietari d'una de les fàbriques que es trobaven al Rana Plaça.

Demana al fiscal que investigui l'apropiacio i prevaricació d'Agbar i CiU: #AgbarRoba

A Barcelona, la situació de l’empresa privada d’aigües Agbar-Suez és totalment irregular. Com ja evidencià una sentència judicial de 2010, “no hi ha adjudicació del servei ni contracte” amb l’ajuntament, pel que ens trobem sota una gestió “il·legítima” i una tarifa “il·legal”. Situació que es podria repetir en molts municipis de l‘Àrea Metropolitana.

Davant d’això, i després d’haver obtingut el silenci de les administracions com a resposta, des de la Plataforma Aigua és Vida hem presentat aquest INFORME a la Fiscalia Anticorrupció per presumptes indicis de prevaricació de l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com indicis d’apropiació indeguda per part d’Agbar-Suez.

Firma i difon aquesta petició. Demanem a la Fiscalia Anticorrupció que investigui i aclari aquests fets, necessitem convertir el silenci de l’administració en un crit de la ciutadania!

L’Aigua, com la Vida, no són una mercaderia!

http://www.change.org/es/peticiones/demana-al-fiscal-que-investigui-els-indicis-d-apropiacio-i-prevaricacio-per-part-d-agbar-i-les-administracions-publiques-agbarroba