dissabte, 30 de març de 2013

Xipre: La quitança de dipòsits serà del 37'5% al ​​60%

El Banc Central de Xipre ha publicat avui un decret que preveu que en una fase inicial el 37,5% dels dipòsits que superin els 100.000 euros serà transformat en accions del banc, però podrà arribar fins al 60%, depenent de l'evolució del banc, actualment en procés de reestructuració. Un altre 22,5% serà "congelat" durant 90 dies, al terme dels quals i depenent de la recapitalització del banc, serà convertit també en accions o retornat als dipositants.

Finalment, el 40% restant llançarà interessos com fins ara, però la seva devolució dependrà de l'evolució econòmica del banco.El ministre de Finances, Mijalis Sarris, que fa uns dies va parlar d'unes pèrdues d'entorn del 40% per als dipòsits no garantits, ha reconegut avui que aquesta xifra pot ser sensiblement superior.

En declaracions a la cadena pública de televisió, Sarris va explicar els detalls del decret i va assenyalar com a exemple que "en un dipòsit de 200.000 euros al Banc de Xipre, els primers 100.000 euros quedaran exempts de la taxa, i sobre els altres 100.000 s'imposaria una taxa del 37,5% (és a dir 37.500 euros), al que podrien seguir altres 22.500 euros".

"Per dir-ho d'una altra manera: apartarem un 22,5% addicional" a què es recorreria si el banc necessita més diners per al seu rescat, va afegir Sarris.

El Banc de Xipre ha estat sotmès a una àmplia reestructuració com a conseqüència de l'acord del Govern de Nicòsia amb la troica de creditors internacionals, que a més preveu la liquidació del Banc Laiki (Popular) i la seva divisió en un banc "bo" i un "dolent".

El banc "bo", conformat pels dipòsits inferiors als 100.000 euros, ha estat integrat ja al Banc d'Chipre. El Banc Central ha informat avui que els dipòsits garantits del Banc Popular ja han estat transferits al Banc de Xipre.

Els dipòsits del Banc Popular que passen al banc "dolent" patiran previsiblement una retallada de fins al 80%, segons càlculs provisionals realitzats aquests dies per experts.

Madrid: una cort de cacics reaccionaris contra Espanya

Madrid és el problema. La concentració empresarial, les maniobres polítiques i econòmiques al voltant d'una capital provinciana i casposa que no defensa els interessos del conjunt dels espanyols, però que s'apropia de l'espanyolitat, fins al punt que només el cortesà és considerat 'espanyol', i la resta és territori a colonitzar i explotar sense objeccions.

Aquest és el missatge de l'investigador Oscar Pazos, nascut a Vigo, que ha plasmat un enorme fresc de l'Espanya contemporània a 'Madrid és una illa. L'Estat contra la ciutadania '(Els llibres del linx, 2013).

Visió perifèrica i anticortesana


L'autor proposa un recorregut històric des que Felip II va decidir triar Madrid com a seu de la Cort. Des d'aquell moment, i fins l'actual Govern de Mariano Rajoy, Madrid s'ha retroalimentat, apoderant-se de la mateixa nacionalitat espanyola, creant i alimentant un entramat polític, econòmic i social, amb llaços familiars, de clientelisme i nepotisme, que ha perjudicat i espoliat a la resta de territoris espanyols.

"El fonament històric del progrés econòmic de Madrid ha estat la permanent alienació pública de la riquesa espanyola i la seva transferència a la capital, una exacció en què han participat les principals institucions madrilenyes, la direcció de l'Estat, el Banc d'Espanya, el Tresor Públic i els successius governs", afirma Pazos.

De la passió pel deute a l'austeritat pels altres i el tot val per la colla

El llibre segueix el camí, i Pazos ho destaca, de l'obra de l'economista català Germà Bel: 'Espanya, capital París. Origen i apoteosi de l'Estat radial: del Madrid seu cortesana a la capital total '(Destino, 2010). És a dir, es tracta d'autors que, des de la perifèria, han volgut saber què ha passat a Espanya perquè segueixi a la cua de les economies occidentals, una situació que s'ha mostrat ara amb tota la seva cruesa en comprovar que el gran salt endavant de l'economia espanyola en l'últim decenni s'havia produït per una aposta desmesurada pel crèdit i la corrupció caciquil com a model econòmic.

Perquè això és el que ha passat. Les grans empreses espanyoles, radicades a Madrid estan totalment endeutades. Pazos recorda algunes dades: Entre 1986 i 2006 Espanya va arribar a invertir uns dos-cents mil milions d'euros en el desenvolupament i modernització del sistema radial d'infraestructures, i destinar la meitat de les ajudes rebudes de la Unió Europea en aquest període, prop de 100.000 milions d'euros en total, per finançar aquest objectiu.

Per això, les companyies constructores espanyoles, tradicionalment relacionades amb la banca i el poder polític, van obtenir enormes beneficis i "un gegantí flux de caixa amb els que van finançar la concentració del sector -inflant d'aquesta manera el seu propi valor- i van participar en els jocs de poder polític i econòmic de la banca i les elèctriques". I després de trenta anys de beneficis repartits entre butxaques franquistes, les sis grans empreses del sector, presents a l'Ibex 35 de la Borsa de Madrid, presentaven un deute financer superior als 40.000 milions d'euros.

Residus d'indústries nacionals


Pazos assegura que només tres empreses de l'Ibex 35, DIA, Grifols i Inditex, "poden considerar alienes a la política o al tradicional entramat d'interessos capital des de la seva fundació".

L'autor analitza la banca, les elèctriques, l'entramat de funcionaris, el món del dret -clau en l'apropiació de l'Estat per part d'un nucli d'alts funcionaris madrilenys- o les relacions polítiques, per constatar que aquesta pretensió de fer gran Madrid ha anat en detriment d'Espanya, tot i que Madrid ha actuat en tot moment en nom d'una Espanya imàginaria i inexistent.

I esmenta com han arribat fins a l'actualitat les grans empreses. "Repsol, Iberia, Telefónica, AENA, Ports de l'Estat, Adif, Renfe, Red Eléctrica i altres empreses madrilenyes són el residu de les indústries nacionals -avui empreses estratègiques i de bandera d'una Espanya militaritzada-, en la que l'entitat social i la funcionalitat econòmica segueixen condicionades per la perspectiva nacional-madrilenya de l'espanyol", és a dir, el vell nazionalcatolicisme catet, provincià, mesquí i ignorant de la vella morralla franquista.

Gallardón fica la pota amb la "telepatia" per tramitar la nacionalitat

El ministeri de Justícia ha incorporat la "telepatia" -en comptes de la telemàtica- com a via per a la tramitació dels expedients de nacionalitat al Registre Civil, segons consta per error en l'esborrany de l'avantprojecte de Llei de Reforma Integral dels registres que ha realitzat el departament que dirigeix l'incompetent feixista de l'Opus ​​Alberto Ruiz Gallardón.

Aquesta errada apareix, concretament, en dues ocasions al llarg dels passos que preveu el text per realitzar tot l'expedient necessari per aconseguir la nacionalitat espanyola.

Potser l'error respongui a un desig subconscient d'agilitzar els expedients de nacionalitat que han estat patint abundants retards i que, per desfer l'embús, es van encarregar, per part del Ministeri de Justícia, als registradors.

Així, en el text s'especifica que s'ha de realitzar un "acta notarial", en la qual es farà constar que l'aspirant a la nacionalitat espanyola ha superat el "examen oficial" -del que els requisits s'establiran reglamentàriament- que permeti acreditar un grau suficient de coneixement de l'idioma espanyol i d'integració de la societat espanyola.

Doncs bé, segons l'esborrany de l'avantprojecte, aquest "acta notarial" es remetrà "telepàticament" a l'Oficina del Registre Civil competent. Òbviament es tracta d'un error en haver inclòs la "telepatia" per substituir la "telemàtica".

El mateix error es torna a cometre un altre cop també en el procediment dels expedients de nacionalitat. Aquest acta notarial haurà de ser completat per l'encarregat del Registre Civil, que haurà de demanar informes dels òrgans corresponents del Ministeri de l'Interior i del de Presidència.

Un cop completat l'expedient i juntament amb un informe en què es proposi la concessió o denegació de la nacionalitat, es remetrà al Miniterio de Justícia.

Allà, la Direcció General dels Registres i del Notariat elaborarà la corresponent proposta de concessió o denegació de la nacionalitat espanyola per a elevar al ministre de Justícia, el qual resoldrà i comunicarà la seva decisió, també "telepàticament", l'encarregat del Registre Civil perquè es la comuniqui a l'aspirant o promotor de l'expedient de nacionalitat.

Els antiavalots portaran el número d'identificació a l'esquena

Els agents antiavalots de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) del Cos Nacional de Policia lluiran el seu número d'identificació a l'esquena i en grans dimensions, segons fonts policials. Es tracta d'un requadre adherit a l'uniforme amb velcro, d'un pam d'ample i dos de llarg, visible a una distància considerable.

En l'actualitat, els agents de la Unitat d'Intervenció Policial llueixen els seus números d'identificació al pit, també adherit amb un velcro, però en unes dimensions difícilment visibles més enllà de la distància de respecte (1,20 metres).

A més tal com va reconèixer l'ex secretari d'Estat de Seguretat Ignacio Ulloa, quan els antiavalots han de dur a terme alguna intervenció s'equipen amb les armilles antitrauma, que no són individuals, sinó col·lectius i per tant no era possible fins ara que figurés en ells el número d'identificació de cada agent.

Difícilment identificables


La peça de protecció també tapava el nombre del pit de manera que els agents eren difícilment identificables en un moment d'acció propi d'una manifestació. El nou sistema d'identificació que se situarà a l'esquena preveu la seva incorporació a les armilles, segons les mateixes fonts.

Des del Ministeri de l'Interior han manifestat en nombroses ocasions que s'estava estudiant des de l'inici de la legislatura la manera de millorar la identificació dels antiavalots a les grans concentracions.

Les dificultats actuals per a aquesta identificació van ser motiu de protesta des de diversos col·lectius i formacions polítiques, especialment des dels disturbis del 25S. Aquestes reclamacions van ser recollides fins i tot pel Defensor del Poble que en el seu últim informe anual incloïa aquesta recomanació a la Secretaria d'Estat de Seguretat.

Li instava a iniciar "els treballs de modificació normativa necessaris, pel que fa a augmentar les dimensions dels números d'identificació personal dels agents del Cos Nacional de Policia, inclosos els que formen part de les Unitats d'Intervenció Policial en totes les seves peces".

També la Guàrdia Civil

A més demanava que s'establissin "les mateixes dimensions per al cos de la Guàrdia Civil (...) per tal que es permeti la seva fàcil lectura pels ciutadans des d'una distància prudencial que permeti la deguda identificació dels agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, inclosos els membres de les Unitats d'Intervenció Policial en totes les seves peces".

Aquest sistema d'identificació a l'esquena ja ha estat eposat en marxa pels efectius de la Brigada Mòbil (Brimo), els antiavalots dels Mossos d'Esquadra, que llueixen un codi alfanumèric d'identificació visible, també adherit amb un velcro.

Napolitano valora dimitir per convocar noves eleccions

El president italià, Giorgio Napolitano, està considerant dimitir immediatament per permetre noves eleccions després que fracassessin els intents per formar un nou govern aquesta setmana: "La idea està sobre la taula al costat de moltes altres", va dir la font, que va declinar ser identificada causa del delicat de l'assumpte, i ha afegit que el president probablement emetrà un comunicat al llarg del dia. Foto: Grillo, un neofeixista idiota i demagog al servei d'ell mateix i d'una Itàlia de lladres, corruptes i pallassos.

Els principals diaris italians van informar que Napolitano, el mandat acaba el 15 de maig, estava considerant anar abans per evitar les disposicions constitucionals que impedeixen a un president dissoldre el Parlament en els últims mesos del seu mandat.

Paràlisi política a Itàlia


Itàlia seguia immersa en una paràlisi política després que la ronda de reunions liderada per Napolitano no aconseguís acabar amb l'estancament generat després de les eleccions del mes passat, que no van deixar a cap grup polític capaç de formar govern per si sol.

Napolitano, de 87 anys, va celebrar divendres una sèrie de converses amb les tres forces principals del Parlament després del fracàs d'una setmana d'esforços del líder de centreesquerra Pier Luigi Bersani per obtenir el suport per formar nou govern.

Però tots els partits van seguir en les mateixes postures que han mostrat des de les eleccions del 24 i 25 de febrer, sense que cap d'ells hagi mostrat senyals de canviar.

Bersani va treure el major percentatge de vots en les eleccions però no va tenir prou per obtenir la majoria al Parlament.

IU acusa el PP d'eludir informar sobre els casos de corrupció

El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, ha acusat avui el PP d'eludir respondre a una petició de la coalició sobre el nombre d'investigacions obertes per la Fiscalia des de 2004, relacionades amb delictes de corrupció vinculats a partits polítics. Lara assenyala que dos mesos després de registrar la seva sol·licitud al Congrés, l'opusitori Gallardón li respon que el ministeri de Justícia "no disposa de més informació que la recollida i elaborada per la pròpia Fiscalia en les seves Memòries Anuals" i li remet a un enllaç per seva consulta.

Segons el parer de Lara, el ministeri de Justícia, que dirigeix ​​Alberto Ruiz-Gallardón, "no vol saber res de dades concretes sobre la corrupció vinculada a partits polítics ni sobre l'actuació específica de la Fiscalia i molt menys, posar-los a disposició ni del Congrés".

Lara ha acusat el president del Govern, Mariano Rajoy, i al seu "ministre de Justícia i home de confiança, Ruiz-Gallardón" de preferir "la política de l'estruç" i "no veure res, o almenys no facilitar als altres les dades concrets dels que ells sí que disposen en funció del seu càrrec".

El responsable d'IU ha subratllat que "aquesta actitud o tàctica política resulta especialment greu quan els casos de corrupció política s'han convertit en una clara preocupació de la ciutadania i degraden, encara més, la mala consideració cap als polítics que assenyalen les enquestes".