dimarts, 25 de gener de 2011

Aerolliscador rus a 130 km/h en 7 segons





Als afores de Moscou es prova aquest innovador aerolliscador, que té un aspecte molt diferent a tots els de la seva classe, amb una capacitat d'acceleració és de 0 a 100 quilòmetres per hora en menys de 7 segons, arriba a una els 130 km/h.

Els constructors prometen arribar als 150, després de realitzar alguns canvis tècnics, però la més important de les seves avantatges no és la velocitat, sinó que pot moure's sobre qualsevol superfície horitzontal, ja sigui gel, plans, aigua o neu, sense tocar-los.

El que li dóna una altra favorable superioritat, és ecològic. El gyros gairebé no causa danys a la natura sobre la qual es desplaça, com ja van comprovar els socorristes, científics i per descomptat, els caçadors i pescadors de la zona que fins i tot van fer propostes que van sorprendre als inventors del gyros.

El director general de l'empresa que desenvolupa el aerolliscador, Vladímir KURILOV, explica que es va posar en contacte amb ells un pescador molt particular de Sibèria que va demanar que afegissin dos llits, un enganxi de remolc i una porta al centre de la cabina per pescar des de dins. "Però això és una cosa que pertany ja a la ciència ficció", riu l'especialista.

El disseny mateix del vehicle ja està patentat: al gyros l'hèlix està situada a la part davantera de la nau, protegida per una estructura de barres metàl.liques, per a protegir la seguretat dels seus tripulants, especialment tenint en compte les altes velocitats que pot assolir.

El cap de disseny Yuri Pribylski, explica: "Si vostè utilitza el cinturó de seguretat mai va estavellar contra el vidre en cas d'accident, a més no hi ha comandaments per davant amb els quals es pugui xocar, estan als costats del seient del pilot".

La quantitat de persones disposades a comprar el aerolliscador gyros creix a aquest ritme que els constructors ja planegen la seva fabricació en sèrie i els dissenyadors treballen en algunes modificacions per adaptar a diferents zones climàtiques.

Mikati uneix sunnites i xiítes al govern del Líban

Nayib Mikati, un empresari multimilionari que va entrar en la política el 1992, és des d'avui primer ministre, nomenat pel president libanès, Michel Suleiman, gràcies al suport rebut de diversos grups, entre ells el moviment xiïta Hezbol.là. Mikati va néixer el 1956 a la ciutat del nord de Trípoli i després de llicenciar-se per la Universitat Americana de Beirut va completar la seva formació amb un màster en Administració d'Empreses per la Universitat de Harvard.

Va entrar en política en 1982, quan es va presentar com a diputat per la seva regió i va guanyar l'escó. Va ser nomenat per primera vegada ministre el 1988 pel llavors primer ministre Salim Hoss, que va donar la cartera de Transport i Obres Públiques.

Va ocupar el mateix ministeri més tard en diversos governs del primer ministre que va succeir a Hoss, Rafic Hariri.

Empresari i membre de la Cambra de Comerç


El 1989 va formar, juntament amb el seu germà Taha, la companyia "Mikati Germans" de comunicacions per satèl.lit, que el 1992 es va associar amb France Telecom per explotar una de les companyies de telefonia mòbil del Líban fins a l'any passat, quan el govern va revocar la seva llicència i la va lliurar a una societat kuwaitiana.

Abans dos germans havien treballat en la construcció a l'Aràbia Saudita, Abu Dhabi i el Líban.

Des de 1992 és membre de la Cambra de Comerç i Indústria de Beirut, el que ho va apropar al seu president, Adnan Kasares, del qual diu que va aprendre com obstinar-se i combatre quan creu que està en la bona via i mai abaixar els braços.

Va formar Govern el 2005

El 15 d'abril de 2005 el president libanès, Emile Lahud, li va encarregar la formació d'un govern, per posar fi a la crisi que arrossegava el país des de l'atemptat del 14 de febrer que va costar la vida a qui va ser primer ministre, Rafiq Hariri.

Aquest crim, que va commocionar la vida política del Líban i encara genera tensions, va provocar la dimissió del pro sirià Omar Karam i la sortida de les tropes sirianes del Líban.

Mikati, que també és pro sirià, va aconseguir el suport de 57 diputats, d'un total de 128.

El 19 abril 2005 va formar el seu Govern, encarregat de preparar les eleccions previstes al Líban per maig d'aquest mateix any, i no es va presentar als comicis per complir la seva promesa de no influir en aquests.

Després dels comicis, el 19 de juliol de 2005, el president libanès, Emile Lahud, va signar el decret de dissolució del govern i la formació d'un nou executiu presidit pel antisirià Fuad Siniora i compost per 24 ministres.

El 2009, va ser triat de nou com a diputat després de presentar-se dins d'una llista de Saad Hariri per a la regió de Trípoli.

Saad Hariri es va convertir després en el nou primer ministre, però aquest dimarts es va confirmar la seva separació del càrrec, en perdre els suports polítics que tenia, inclòs el del seu successor, Mikati.

Nayik Mikati està casat amb May Dumani, i és pare de tres fills, Maher, Mira i Malek.

Distribució confessional dels escons al Parlament del Líban

Confessions Cristianes:
Cristians Maronites, 34
Ortodoxos orientals, 14
Catòlics orientals, 6
Cristians armenis, 5
Ortodoxos armenis, 1
Protestants, 1
Altres cristians, 1
Total Cristians: 64

Confessions musulmanes:
Sunnites, 27
Xiïtes, 27
Drusos, 8
Alauites, 2
Total Musulmans: 64
Total: 128

Resultat a les Eleccions generals de 2009

Aliança del 14 març 1971, un 45% amb 700.000 vots, formada per:
Moviment del Futur (Tayyar Al Moustaqbal), 28 diputats.
Partit Socialista Progressista (Hizb al-Taqadummi al-Ishtiraki), 11
Independents del 14 març 1911:
Forces Libaneses (al-Quwāt al-Lubnāniyya), 8
Partit Kataeb (Hizb al-Kataeb), 5
Partit Hunchak, 2
Grup Islàmic (Jamaa al-Islamiya), 1
Partit Democràtic Liberal Armeni, 1
Moviment Democràtic d'Esquerra (ĥarakatu-l-yasāri-d-dimuqrātī), 1
Partit Liberal Nacional (Hizbu-l-waTaniyyīni-l-aHrār), 1
Independents, 2.

Aliança del 8 març 1957, un 55% amb 800.000 vots formada per:
Moviment Patriòtic Lliure (Tayyar Al-Watani Al-Horr), 19 diputats.
Hezbol.lah, 13
Moviment Amal (Harakat Amal), 13
Moviment Marada, 3
Partit Demòcrata Libanès (Hizb al-democraty al-lubnany), 2
Federació Revolucionària Armènia (Tashnag), 2
Partit Nacionalista Social Sirià (al-Hizb al-Qawmi al-souri al ijtima'i), 2
Partit Baath (socialista sunnita), 2
Partit Solidaritat (Hizb al-Tadamon Al-Lubnany), 1.

L'OLP acusa Al-Jazira de desacreditar les autoritats palestines

El secretari general del Comitè Executiu de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OLP), Yaser Abed Rabbo (foto), acusa les autoritats de Qatar d'usar la cadena de televisió local Al-Jazira per tal d'afeblir les postures de l'administració palestina: "El que fa Al-Jazira coincideix amb la política dels ocupants israelians. El que va publicar la cadena contradiu a la realitat i està enfocat a induir a error al televident àrab i debilitar les autoritats palestines", va dir Abed Rabbo dilluns passat.

El secretari de l'OAP va fer la seva declaració després que Al-Jazeera publiqués nombrosos documents sobre les negociacions de pau palestino-israelians, segons els quals les autoritats palestines van admetre importants concessions en els aspectes claus de l'arranjament, en particular la divisió de Jerusalem i la destinació dels refugiats que pretenen tornar a Israel.

Abed Rabbo juntament amb la resta de funcionaris palestins va negar l'autenticitat dels documents i va prometre crear una comissió per comprovar-ho.

L'OAP integra importants fraccions palestines a excepció d'islamistes i és representant plenipotenciari dels palestins en el sorra internacional.

Abed Rabbo confirmar la immutabilitat de la postura palestina respecte a l'arranjament amb Israel i la intenció de crear un Estat independent dins de les fronteres de 1867 amb la capital a Jerusalem Est.

França projecta minicentrals submarines per la costa d'Euzkadi

El grup francès de construcció naval DCNS preveu la fabricació de varies petites centrals nuclears submarines per instalar-les a la costa del país basc francès. Un projecte que ha fet aixecar-se dempeus als anti-nuclears. El Flexblue serà construït a Cherbourg, mentre que s'utilitzaran tots els llocs de DCN, a Lorient i Brest. El primer prototip es va crear el 2013 per a la posada en marxa tres o quatre anys més tard. Foto: Central nuclear submarina Flexblue.

Desenvolupat en col.laboració amb Areva, EDF i el CEA (Comissariat de l'Energia Atòmica), el Flexblue és un reactor petit com un submarí, de 100 metres de llarg i 15 d'amplada,i de baixa potència (50 a 250 MW).

Descansant en el fons de l'oceà, aquest mini reactor tindria la capacitat de subministrament per un cable elèctric d'una ciutat costanera de 100.000 habitants i fins a 1 milió de persones amb electricitat. Fins i tot, amb el projecte encara en fase d'estudi de validació, DCNS planeja vendre prop de 200 reactors en els pròxims 20 anys.

Amb Flexblue s'obre un nou front per l'anti-nuclears

Si Boisier Patrick, director general d'DCNS, diu que "aquesta tecnologia ha demostrat la seva viabilitat i seguretat" i que "l'aigua és la millor barrera contra la radiació", els grups d'esquerres i ecologistes ja han fet sonar la campana alarma.

Per a Greenpeace, el projecte no té "res concret, tant en la tècnica i la seguretat".

«Tot el Canal anglès i altres aigües, si escau, serien destruïdes o contaminades, segons la mida de la pèrdua i la dispersió pels corrents", va advertir en un comunicat el president del CRIL (tauler de discussió i informació anti-nuclear) amb seu a prop de Cherbourg.

"D'altra banda, en aquest cas, l'escalfament brusc de les aigües podria causar una gran impressió tèrmica i destruir la vida, doncs l'evaporació i dispersió d'un núvol d'aerosols tòxics depèn dels vents", afegeix.

DCNS planeja vendre prop de 200 reactors a tot el món en els propers 20 anys.

HRW acusa l'UE i EUA de tractar les dictadures "amb guants de seda"

Human Rights Watch (HRW) ha acusat a "massa governs", entre ells "els Estats membre de l'Unió Europea", d'acceptar les "excuses de governs repressius" i substituir la pressió per promoure el respecte als drets humans amb "mètodes més suaus" com el "diàleg" i la "cooperació". En el seu Informe Mundial 2011, de 649 pàgines i que resumeix les principals qüestions de drets humans a més de 90 països i territoris, HRW recrimina a aquests governs per no manifestar-se "amb fermesa contra els líders abusius" i de tractar-los "amb guants de seda".

El director executiu de HRW, Kenneth Roth, afirma que "el suport ritual al 'diàleg' i la 'cooperació' amb els governs repressius és, massa sovint, una excusa per no fer res sobre els drets humans", alhora que assenyala que "els 'diàlegs constructius' de l'UE es troben entre els exemples més notoris d'aquesta tendència global".

El diàleg i la cooperació no valen, segons HRW

HRW explica que el diàleg i la cooperació són importants per abordar els problemes dels drets humans, però la falta de voluntat política per respectar aquests drets porta a un govern a triar la repressió.

En aquest sentit, apunta que els "governs abusius" pateixen costos quan altres "exposen o condemnen abusos, condicionen les ajudes militars o les contribucions pressupostàries a la fi de les violacions o exigeixen l'enjudiciament i càstig dels responsables de violacions".

"Diversos països de tot el món, de nord a sud, són infractors recurrents. No obstant això, l'UE insisteix especialment en recórrer a la ideologia del diàleg i la cooperació", assegura HRW, que afegeix que "fins i tot quan la Unió Europea emet un comunicat sobre la seva preocupació per un tema de drets humans, sovint no està recolzat per una àmplia estratègia d'acció per al canvi".

Critiques a l'ONU i Obama

Referent a això, va posar com a exemples recents d'aquesta "incapacitat" dels governs "l'actitud excessivament obsequiosa" de la UE cap a Uzbekistan i Turkmenistan, la "suau reacció" dels països occidentals davant "certs autòcrates afavorits" africans com Paul Kagame ( Rwanda) i Meles Zenawi (Etiòpia) i la "covardia gairebé universal" per fer front a "la repressió cada vegada més profunda" de les llibertats fonamentals a la Xina.

HRW també censura que l'ús del diàleg i la cooperació en lloc de la pressió hagi cobrat "molta popularitat" a l'ONU i són utilitzats tant pel secretari general, Ban Ki-moon, com per molts membres del Consell de Drets Humans.

Finalment, subratlla que el president dels Estats Units, Barack Obama, va intensificar la seva atenció a les qüestions de drets humans en el seu segon any de mandat, però "les seves eloqüents declaracions no sempre han vingut acompanyades d'accions concretes".

Lliçó sobre el suport a Ben Ali

A més, HRW ha confiat que l'UE "aprengui la lliçó" sobre el suport dels 27 al règim del president tunisià, Zine el Abidine Ben Ali, abans de les protestes que van provocar la seva fugida del país.

En aquest sentit, Kenneth Roth ha destacat la importància que la UE i altres potències "s'adonin que no poden donar suport a un dictador simplement perquè col.labora en la lluita contra el terrorisme", en presentar a Brussel.les l'informe anual que elabora aquesta organització no governamental.

Segons Roth, l'UE no va saber actuar "per davant dels esdeveniments" abans i durant les protestes que van enderrocar al règim de Ben Ali, al mantenir el seu suport a l'ex president tunisià.

El responsable de HRW s'ha mostrat "particularment decebut" pel paper exercit per França, país amb un important vincle amb Tunísia i que "va tardar" a reconèixer les aspiracions democràtiques del poble tunisià. El Govern nord-americà, però, "va fer una feina millor", en alinear-se a favor de la democràcia abans de la fugida de Ben Alí.

Així mateix, ha descartat que es donin condicions similars per a la revolució en altres països àrabs del nord d'Àfrica com el Marroc o Algèria, ja que en ells "no hi ha una classe mitjana comparable a la de Tunísia".

Roth, en canvi, ha equiparat el suport de l'UE i els EUA al deposat règim tunisià amb el que ambdues potències ofereixen al president egipci, Hosni Mubarak, per motius polítics o econòmics.

Perú reconeix a Palestina com a Estat

El Govern peruà ha anunciat el reconeixement de Palestina com un "Estat independent i sobirà" i es suma a Brasil, Argentina, Bolívia, Xile, Equador, Cuba, Veneçuela, Nicaragua i Costa Rica, que ho van fer en els últims mesos. L'anunci va ser fet pel canceller José Antonio García Belaúnde, i posteriorment explicat en un comunicat en què aclareix que al mateix temps el Perú "reconeix el indeclinable dret de l'Estat d'Israel per desenvolupar-se en pau i harmonia amb tots els seus veïns".

"En el dia d'avui el govern ha comunicat a l'ambaixador de Palestina a Lima, el reconeixement que fa a l'Estat Palestí com a Estat lliure i sobirà", va dir el canceller. El funcionari no va indicar les fronteres que es reconeixen, i va afirmar que els detalls es donaran a conèixer en un document que serà lliurat més tard.

"Perú des del 1947 ha sostingut a les Nacions Unides que han d'existir l'Estat d'Israel, amb fronteres segures, i l'Estat Palestí; aquesta ha estat una posició que ha mantingut permanentment al Perú, ha donat suport en aquest sentit totes les resolucions de les Nacions Unides", va afirmar.

El canceller va dir després davant la premsa que el seu Govern hauria preferit que el reconeixement de l'Estat palestí s'ha fet de forma unànime en tota Sud-amèrica, a través de la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur), però aquests reconeixements s'han anat produint de forma separada i gradual.

Espies soviètics i secrets sobre la conspiració nazi a la Conferència de Teheran de 1943

La televisió russa va transmetre ahir dilluns un documental sobre els llegendaris agents del servei d'intel.ligència soviètic, Gevork i Goar Vartanián, i el seu paper en la prevenció de l'atemptat contra els líders de la coalició antihitleriana organitzat per l'Alemanya nazi durant la Conferència de Teheran el 1943, informà el portaveu del Servei d'Intel.ligència de Rússia. Foto: Gevork i Goar Vartanián.

La transmissió del documental, part d'un projecte dedicat al 90 aniversari del Servei d'Intel.ligència de Rússia, coincidirà també amb el 85 aniversari de la protagonista de la pel.lícula, Goar Vartanián.

Gràcies als Vartanián va ser possible prevenir un atemptat contra Stalin, Roosevelt i Churchill durant la Conferència de Teheran el 1943. Van ser ells els que van descobrir i van ajudar a neutralitzar als sabotejadors feixistes introduïts a Teheran per tal d'assassinar als líders de la coalició antifeixista.

Goar Vartanian va néixer el 1926 a Armènia. A principis dels anys 1930, la seva família es va mudar a Teheran on ella es va incorporar al grup antifeixista del seu futur marit, Gevork Vartanian. Els dos van prendre part en els preparatius per a la Conferència de Teheran i en la protecció dels líders de la coalició antihitleriana el 1943.

El 1951 van tornar a la Unió Soviètica i després treballar com a agents d'intel ligència en diversos països del món. El 1986, després de 30 anys del treball intensiu, els Vartanian van tornar definitivament a la URSS.

Pel seu treball, Goar Vartanian va rebre diverses condecoracions estatals, entre elles, Orde de la Bandera Roja, Ordre de la Guerra Pàtria de la segona classe i diversos altres. Es va jubilar el 1986, però segueix passant la seva invaluable experiència als joves agents del Servei d'Intel.ligència.

Pakistan: Electrocuten una noia per voler casar-se per amor

Al Pakistan una jove ha mort electrocutada per voler casar-se sense l'aprovació del Consell d'Ancians, va informar la premsa pakistanesa amb cita fonts policials. Segons la premsa del país islàmic, el cos de Saima Bibi, de 17 anys, assassinada a la localitat de Bjavalpur (est de Pakistan), presentava signes de tortura i cremades.

"Es van trobar cremades al seu coll i a les mans, que pel que sembla van ser causades per electrocució", va dir Zajura Rabbani, oficial de la policia pakistanesa.

D'acord amb les declaracions de Rabbani, en contraposició a la decisió de la junta de gent gran, la noia va voler casar-se amb un jove que, en opinió del consell que va catalogar el fet com deshonrós, no era digne d'ella, raó per la sentenciar-la a mort.

El ministeri de l'Interior del país islàmic ha ordenat a la policia realitzar una investigació molt minuciosa del cas i castigar els culpables. Actualment, el pare i l'oncle de la jove es troben detinguts.

Mitjançant l'aprovació de lleis per protegir la dona, les autoritats pakistaneses lluiten contra les normes tradicionals que fins al dia d'avui regeixen a l'interior i zones muntanyoses de Pakistan.

Lara: "Cal rescatar la democràcia de mans dels mercats" (vídeo en cast.)


Declaracions de del coordinador general d'IU, Cayo Lara, assegurant que cal rescatar la democràcia de les mans dels mercats i que "un govern responsable hauria d'intervenir les caixes d'estalvi per a convertir-les en banca pública".

Jesús Sepúlveda i Ana Mato cobraren de Gürtel

La trama de corrupció Gürtel, d'Aznar i amics del PP, va pagar, segons un informe policial, entre 2003 i 2004 estades en hotels i bitllets d'avió o tren per valor de 27.992 euros a l'exalcalde de Pozuelo de Alarcón, Jesús Sepúlveda, i a la seva família, entre ells la seva dona llavors, Ana Mato, avui vicesecretària d'Organització del PP.

L'informe, incorporat al sumari de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), datat el passat 19 de gener, conclou que Sepúlveda va rebre entre 1998 i 2004 nombroses lliuraments en efectiu de l'organització, presumptament dirigida per Francisco Correa, segons consta als arxius del pen drive intervingut al comptable de la trama, José Luis Izquierdo.

L'informe policial sobre Sepúlveda

Els investigadors afirmen que Sepúlveda va rebre en lliuraments periòdics i pràcticament mensuals un total de 256.250 euros de la trama entre 1998 i 2004 a canvi de l'adjudicació de contractes a empreses de la xarxa.

Aquests moviments es detecten de manera més acusada entre 2002 i 2004, quan l'exalcalde de Pozuelo (Madrid) va rebre "de manera periòdica i pràcticament mensual" quantitats que oscil.len entre els 3.000 i 24.000 euros.

L'informe explica que Sepúlveda rebia aquests pagaments en efectiu, "com si es tractés d'una renda percebuda mensualment", o bé "en espècie", assumint la xarxa Gürtel el cost dels serveis turístics prestats a l'alcalde i la seva família per l'agència de viatges Pasadena de Francisco Correa.

En concret, assenyala que l'organització de Correa, utilitzant fons de la seva "Caixa B", va abonar en efectiu una sèrie de bitllets d'avió, tren, lloguer de vehicles i hotels a Sepúlveda i membres de la família, entre els quals cita a la seva llavors esposa Ana Mato, els fills d'ambdós i altres familiars, i fins una treballadora de la llar.

Prop de 28.000 euros en viatges

L'import d'aquests serveis va ascendir a 9.880 euros el 2004 i a 18.111 el 2003, sumant un total de 27.992 euros, que es van anotar en els arxius de la trama a nom de Jesús Sepúlveda, i que van ser pagats per l'agència de viatges de Correa.

Les factures generades pels serveis -explica l'informe policial- són "fictícies", ja que no tenen el número d'identificació fiscal i tracten de "representar una operació mercantil imitant el que no és".

Segons l'informe, "hi ha una persistència al llarg del temps en els lliuraments de diners en efectiu" a Sepúlveda, que es reflecteixen en els moviments de la "Caixa B" analitzats en què s'identifica l'ex alcalde de Pozuelo (Madrid) amb les sigles JS.

El paper de Sepúlveda, segons la Policia, es concreta "al afavoriment, des de la seva posició com a màxim responsable de l'Ajuntament de Pozuelo de Alarcón, en adjudicacions de contractes públics a empreses afins a l'organització de Correa" a canvi de "contraprestacions" en espècie o en efectiu, que es financen amb fons de la comptabilitat opaca del grup.

Al mateix temps, aquests fons provenen dels pagaments efectuats a Correa pels adjudicataris dels contractes a Pozuelo.

L'UDEF recorda un informe anterior, que deixava constància que la trama Gürtel cobrava comissions d'empreses vinculades a l'empresari Alfonso García Pozuelo, que aconseguien l'adjudicació de contractes.

Així va ocórrer en 2004, quan l'organització de Correa va rebre 49.591 euros després de l'adjudicació a Constructora Hispànica SL del contracte de remodelació del Camí de les Hortes de Pozuelo de Alarcón, coincidint amb les dates en què Sepúlveda i la seva família van realitzar diversos viatges gestionats per Pasadena.

Finalment, la Policia fa referència també als nombrosos informes elaborats per la UDEF que reflecteixen la compra de vehicles per Sepúlveda per part del presumpte cervell de la xarxa o de les seves empreses, entre ells un Jaguar S-Type i un Range Rover Vogue de 83.000 euros, que va pagar el mateix Correa.

Mato segueix afirmant que no hi ha novetat sobre el "investigat, publicat i filtrat", en relació amb aquest cas, i ha advertit que ha donat instruccions als seus advocats perquè estudiïn les accions judicials oportunes davant qualsevol "falsa" informació, "insinuació o acusació "que posi en dubte el seu "bon nom".

El jutge imputa Julve d'U.M. en l'Operació Clavaguera

El titular del jutjat d'instrucció número 9, Enrique Morell, ha decretat que l'ex-consellera de Medi Ambient del Consell de Mallorca i actual portaveu d'Unió Mallorquina, Catalina Julve, comparegui cada quinze dies al jutjat. Julve declarà ahir com a encausada en el marc de l'anomenada Operació Claveguera. Julve és acusada de malbaratament de doblers públics, suborn i falsedat de document oficial.

Durant una compareixença de premsa, dimecres, el vice-president d'UM, Miquel Munar, va dir que ni Julve havia plantejat la dimissió al partit ni UM la hi havia demanada. I va recordar que el codi ètic de la formació estipula que solament cal presentar la baixa si es decreten mesures preventives contra el dirigent concernit.

L'operació Claveguera investiga una trama del Consell amb connivència d'unes quantes empreses concessionàries del servei de recollida de residus sòlids urbans, en què suposadament es van inflar i duplicar factures. El cas va arribar a la fiscalia quan els serveis jurídics de la institució insular van encarregar una auditoria, l'estiu passat, quan van observar que hi havia una sobrefacturació al Departament de Medi Ambient de més d'un milió d'euros.

Civit: "Mas governarà per només uns quants"

La diputada d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Mercè Civit, ha visitat Sabadell, a petició de la direcció local d’EUiA de la ciutat, per tal d’explicar la constitució del nou govern de la Generalitat de Catalunya. Civit ha explicat a la formació roig i verda que, “amb la primera compareixença del President al Parlament, el passat 19 de gener, ja es va evidenciar que Mas governarà amb molts vots, però només per a uns quants”.

Amb aquestes paraules, la diputada roig i verda ha reafirmat que “amb aquest govern que planteja CiU viurem una regressió en drets socials perquè Mas ha fet un govern pensant més en els interessos privats que en els serveis públics”.

D’altra banda, la coordinadora local de la formació, Marisol Martínez, ha preguntat la diputada sobre el projecte que va presentar l’Alcalde de la ciutat, Manuel Bustos, el passat vuit d’abril aprofitant la visita de l’exconseller d’obres públiques, Joaquim Nadal. Martínez ha recordat que “Bustos va afirmar que es soterrarien les vies dels FGC al seu pas pels barris de Gràcia i Can Feu des de l’actual Sabadell-estació fins passat el passeig de Can Feu”. En aquest sentit, la coordinadora roig i verda ha demanat a la diputada “sobre quin és l’actual estat d’aquest projecte, quina dotació pressupostària hi ha prevista i quin és el termini d’execució d’aquest infraestructura que ha d’ajudar a cohesionar Gràcia i Can Feu i eliminar una de les barreres més importants que existeixen a l’oest de la ciutat”.

Mercè Civit, per la seva banda, s’ha compromès a registrar i formular una pregunta al nou govern de la Generalitat sobre aquest aspecte. Segons la diputada “el nostre Grup, ICV-EUiA, serem bel·ligerants a l’hora de defensar aquelles infraestructures que són necessàries en el territori”.

ICV-EUiA a Badalona, protestarà amb camisetes grogues per l'ensenyament

En el Ple d'avui els regidors i regidores d’ICV-EUiA portaran la camiseta groga de BADALONA ES MOU!: “SOS, ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT” és l’eslògan de la campanya Dimarts Grocs promoguda per la comunitat educativa. Els regidors i regidores del Grup Municipal d’ICV-EUiA portaran en el Ple de demà la samarreta groga que identifica la campanya Dimarts Grocs promoguda per les FAMPA de Badalona, conjuntament amb mestres i personal dels centres educatius de la ciutat.

Dimarts Grocs és una iniciativa de la comunitat educativa de Badalona per reivindicar una escola pública de qualitat i contra les retallades pressupostàries i de personal que s’estan produint en l’àmbit educatiu. Cada dimarts, de forma voluntària, pares i comunitat educativa es vesteixen amb la samarreta groga i manifesten les seves reivindicacions.

Les FAMPA i les direccions de les escoles porten treballant des de finals de l’any passat contra les retallades de projectes, com l’Art a l’Escola, els plans d’Entorn o la reducció de l’equip de suport del Centre de Recursos Pedagògics.

ICV-EUiA s’adhereix a la campanya i manifesta la seva solidaritat amb les FAMPA i la comunitat educativa de Badalona.

Miralles: "La reforma de les caixes és una privatització"

El coordinador general d'EUiA ha denunciat aquest dilluns que la reforma de les caixes 'és una privatització' que pretén 'fomentar els plans de pensió privats' en detriment de les pensions públiques: "El que es busca és fer saltar pels aires el model de caixes que coneixem', ha lamentat el també diputat al Parlament, que ha remarcat que 'tindria un efecte molt negatiu per Catalunya".

Al seu torn, ha assenyalat que 'si el responsable de la crisi econòmica és el sector financer el que s'ha de fer és crear una banca pública'. En aquest sentit, Miralles ha preguntat al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, si defensarà el model de caixes actual.

El coordinador general d'EUiA ha fet una repassada a diversos consellers. Així, ha criticat 'la reiterada defensa de la privatització de la Sanitat i dels interessos de la patronal per part del Govern'. Tant és així que sobre el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha dit que 's'hauria de pensar com se li atorga la medalla al mèrit de la privatització', ja que segons Miralles el conseller 'té una obsessió per retallar les prestacions i afavorir les mútues privades'.

També ha tingut paraules pel consller d'Empresa, Francesc Xavier Mena, de qui ha criticat que aparegués 'com a portaveu de Nissan defensant que s'ha de treballar més i cobrar menys'. I sobre el consller d'Interior, Felip Puig, l'ha descrit com 'el conseller del ressentiment que apareix com la mà dura del sector social i moviments socials però que té guants de seda amb la delinqüència dels poderosos'.

CCOO convoca a tancaments en oficines de l'INSS

CCOO convoca a una concentració-tancament a l'Oficina de l'INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) de Badalona per avui, 25 de gener de 2011, a les 12h contra l'ampliació de l'edat de jubilació als 67 anys i l'ampliació del còmput per accedir-hi proposada pel Govern de Zapatero. Està de més dir-vos la importància d'aquesta convocatòria que es realitzarà a tot Catalunya i que recolza plenament EUIA.

María Gallardo, Coordinadora General CCOO barcelonès nord. Tancament al'Oficina de l'INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) 25 de gener de 2011. De 12'00 h. a 14'00, al C / Margarida Xirgu, 33-39. El carrer Margarida Xirgu és Troba Darrera del carrer d'en Prim, entre el Cementiri Vell i el carrer de Mendez Núñez

Llamazares: La rebaixa de 426 a 350 €, "vergonya sense pal.liatius"

El portaveu parlamentari d'Izquierda Unida al Congrés, Gaspar Llamazares, ha qualificat avui de "vergonya sense pal.liatius" que el Govern decidís eliminar la prestació de 426 euros per als aturats que han esgotat totes les seves prestacions i pretengui canviar a partir de febrer per 350 euros mensuals per assistir a cursos de formació.Llamazares va recordar que la prestació de 426 euros es va deure a una iniciativa parlamentària que IU-ICV va tirar endavant l'any passat i que després es va aconseguir prolongar per altres sis mesos.

Ha valorat que el que ha de fer l'Executiu socialista si té una mínima sensibilitat amb els aturats és "complir amb allò acordat amb l'esquerra parlamentària i mantenir els 426 euros, una quantitat ja prou baixa com per anar amb 'rebaixes', encara que sigui el temps d'elles, que als mercats que tant li preocupen a Rodríguez Zapatero els hi provocarà rialles".

Segons ell, el publicitar ara aquesta nova mesura enmig de les negociacions amb els agents socials per arribar a un pacte, "a més de la filtració sobre allargar la vida de la central nuclear de Garoña, que al final ningú sap qui la va fer, jo per descomptat no, o deixar anar 'perletes generoses' com que accepta que per tenir la pensió màxima rebaixa la seva proposta inicial de treballar ni més ni menys que 41 anys i ho deixa en 39 -ara són 35- només busca posar pals a les rodes i col.locar els sindicats als peus dels cavalls per liar-los".

Gaspar Llamazares va avançar que Izquierda Unida "tractarà al Congrés fins a l'últim moment que els 426 euros per als aturats no passin a la història. Presentarem les iniciatives parlamentàries que calguin per a això".

"I la setmana que ve-va dir-veurem com respiren PSOE i PP sobre aquest tema i el compararem amb els que opinin els seus diputats sobre la nostra iniciativa que es veurà en el Ple de retallar la pensió vitalícia dels expresidents del Govern. Sabem que no és comparable 426 euros al mes amb prop de 80.000 euros l'any per González i Aznar, i clar que no es pot comparar, però potser és aquí on està la qüestió i ja és hora que es comenci a veure".

Juristes internacionals reclamen la llibertat d'Otegi

L'Associació Europea de Juristes per la Democràcia i els Drets Humans al Món (Eldh) i l'Associació Internacional de Juristes Demòcrates (IADL) han reclamat la posada en llibertat d'Arnaldo Otegi, la fi dels processos de motivació política i la legalització de l'esquerra abertzale.

L'Associació Europea de Juristes per la Democràcia i els Drets Humans al Món (Eldh) va aprovar en la seva assemblea anual, celebrada a Sofia (Bulgària), una resolució en què reclama la "alliberament incondicional" d'Otegi, la fi dels processos judicials de motivació política i l'alliberament dels arrestats en aquestes causes, el "dret incondicional" de l'esquerra abertzale a formar un partit i paticipa de forma igualitària en eleccions, que es retiri a Batasuna i altres organitzacions socials de les llistes europees d'organitzacions terroristes, i "la continuació del suport actiu a una solució pacífica de la qüestió basca a través del diàleg i la negociació".

En la seva resolució, que posteriorment va ser adoptada també per l'Associació Internacional de Juristes Demòcrates (IADL), Eldh recorda que des de que Batasuna va ser il.legalitzada el 2002, tant Arnaldo Otegi com altres integrants de la formació abertzale han estat "objecte de repressió diària amb violacions clares de la llibertat d'expressió, d'associació i participació política".

Afirma que La Llei de Partits va ser modificada a l'Estat espanyol "per fer possible la il.legalització constitucional de Batasuna, l'activitat va ser suspesa, i que tot això va ser conseqüència del desenvolupament" de la teoria promoguda i posada en pràctica en el sumari 18/98 , que va fer possible que nombroses organitzacions polítiques, culturals i socials fossin il.legalitzades sota l'acusació general de ser un ampli front d'ETA".

L'associació destaca que des que Batasuna va ser declarada il legal Otegi ha estat jutjat diverses vegades "violant la llibertat d'expressió" i "sent condemnat i enviat a presó", per última vegada l'octubre de 2009. "Els següents mesos van demostrar que el que intentava fer juntament amb altres membres era desenvolupar una estratègia de pau per moure l'escenari de bloqueig que viu el conflicte basc", afirma.

El procés de debat intern en l'esquerra abertzale que va concloure amb la resolució "Zutik Euskal Herria" ha demostrat, per a aquesta associació de juristes, "el compromís d'Arnaldo Otegi i l'esquerra abertzale amb la pau, la justícia i la democràcia", i la declaració d'ETA "assenyalant el cessament d'hostilitats és un exemple d'aquest compromís".

Eldh creu que després de la declaració d'ETA "el desenvolupament d'un procés de pau real necessita de la fi de totes les mesures judicials i polítiques contra l'esquerra abertzale, la seva legalització i la fi de totes les restriccions polítiques, així com dels judicis de motivació política".

EUPV preveu una pujada electoral a Castelló

La candidata d'EUPV a Castelló, Carmen Carreras, està plenament convençuda que la seua formació política obtindrà representació en les properes eleccions de maig, “serem la veu dels treballadors i treballadores que ara falta als plens municipals, amb un Partit Popular corrupte i un Partit Socialista venut als mercats”.

Carreras considera importantíssim per a la vida política de Castelló que el debat institucional “no es reduïsca a un bipartidisme estèril, dos partits de poder que en el essencial no es diferencien en res i que sempre col•loquen els interessos dels que més tenen per damunt dels drets de la gent corrent”.

L'alcaldable d'EUPV a Castelló ressalta que totes les enquestes “ens donen una important pujada, que unit al gran esforç dels nostres militants a la ciutat de Castelló i el nostre compromís amb la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores, faran possible que EUPV tinga representació de nou al consistori municipal”.

La representant d'Esquerra Unida apel•la a tots els homes i dones que senten els valors i els ideals de l'esquerra, a tota la gent que ha sigut enganyada per les polítiques de dretes del Partit Socialista, a recolzar a Esquerra Unida, perquè “nosaltres sempre ens hem comportat igual, el nostre discurs el tenim molt clar, haguem estat fora de les institucions, en l'oposició o a en equips de govern”, recalca la candidata d'esquerres, “altres no poden dir el mateix”.

Carreras fa una crida als descontents amb els socialistes de Castelló a que es sumen la projecte veritablement d’esquerres d’EUPV, “la direcció del PSPV a Castelló, no ha sabut defensar els interessos de la ciutadania de Castelló, fent-se còmplice de les polítiques antisocials del govern central que junt a les iniciatives de retalls del PP al País Valencià estan deixant a molta gent en una situació tremendament precària”.

Carreras assegura que entre la corrupció del PP i la hipocresia del PSOE, “hi ha una alternativa que és cada dia més forta, perquè la gent està farta dels partits reduïts a una maquina electoralista que el dia després no se'n recorden del promès, la crisi està fent veure a la gent qui els fa costat i qui simplement juga amb ella cada quatre anys”.

Albiol denuncia 393 barracons i 5.000 nens mal escolaritzats

La diputada d'EUPV Marina Albiol considera que, amb més de 5000 xiquets estudiant ara mateix en aules prefabricades a Castelló, Font de Mora no hauria de gastar 11 milions en més aules prefabricades per l'any que ve: “El que necessitem són mes centres educatius i professorat”, assenyala. La diputada exigeix al Consell major inversió educativa per a Castelló, “més centres i més professorat és el que necessita l'educació publica, no més aules prefabricades, a Castelló ens trobem sota mínims”, i afegeix, “en aquests moments més de 5000 xiquets i xiquetes estudien en 393 barracons al llarg de la geografia castellonenca, una situació vergonyosa”.

La representant d'esquerres considera escandalós la política educativa de Font de Mora, “amb la greu situació del nostre sistema educatiu, Font de Mora es gasta 11 milions d'euros en barracons per al pròxim any lectiu”, i critica, “aquest home vol transformar en un enorme barracó el nostre sistema públic d'ensenyament”.

Albiol considera que la davallada en el pressupost d'educació respecte a exercicis anteriors solament pot tindre una conseqüència, “una davallada espectacular de la qualitat de l'ensenyament, que pagaran el professorat, els nostres alumnes i les seues famílies”, i finalitza, “tot això significa amb les xifres de fracàs escolar esfereïdores que patim és llançar més llenya al foc”.

La diputada d'Esquerra Unida recrimina que l'educació pública no existisca com una prioritat per al Partit Popular. “En lloc de solucionar la problemàtica, la Conselleria està fent tot el possible per empitjorar la situació de molts centres educatius públics amb un descarat recolzament econòmic a centres privats en règim de concert. Els diners de tots han d'anar a l'educació de tots: la pública. Lamentem que el Consell no ho entenga així”.