dissabte, 18 de febrer de 2012

IU, CCOO i UGT coincideixen en l'inconstitucionalitat de la reforma laboral


Izquierda Unida i els sindicats CCOO i UGT han manifestat la seva “completa coincidència” sobre l'inconstitucionalitat de diversos articles de la reforma laboral aprovada pel Govern del PP. Així ho van concretar en la reunió al màxim nivell d'ambdues delegacions -Cayo Lara, Toxo i Méndez-, que van mantenir ahir a la seu federal d’IU. Lara afirmà: "Izquierda Unida tractarà de modificar profundament aquesta lesiva reforma al Congrés", i que "allò que no es pugui aturar per aquesta via intentarem aturar-ho al carrer amb una mobilització pacífica i serena”.

Tant Cayo Lara com els secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, respectivament, van mostrar el seu convenciment sobre la “necessitat” de la manifestació contra la “injusta, ineficaç i inútil reforma” convocada pels sindicats per al pròxim diumenge 19.

Mentrestant, els serveis jurídics d’IU i els dels sindicats segueixen treballant per argumentar els punts concrets de la reforma que són inconstitucionals. No obstant, Cayo Lara va reconèixer que amb la mera presentació del recurs no n’hi ha prou per a respondre “a l’atac més brutal en la història de la democràcia contra els drets laborals, salarials i socials” generat pel Govern del PP. “Registrar el recurs només no paralitza l’aplicació d’una llei que ja està en vigor perquè, a més, com ja sabem per experiència, el Constitucional tardaria anys en resoldre-ho”, va dir.

D’aquí que el coordinador federal d’IU tornés a coincidir amb Toxo i Méndez en què és “en el carrer on s’ha d’aturar l’aplicació de la reforma” i obligar al Govern a que la rectifiqui o la retiri davant la pressió “pacífica i constant” de la societat. Per això, va garantir que la seva formació recolzarà totes les mobilitzacions que convoquin els sindicats per evitar, per exemple, que si s’aplica tal i com està i sense poder esmenar-la en la seva tramitació parlamentària “podem arribar prop dels sis milions d’aturats quan acabi el 2012”.

Cayo Lara va respondre a preguntes dels periodistes que “a ningú li agraden les vagues generals”, va rebutjar “l’estereotip que els d’esquerres estan bojos per les vagues generals” i va insistir en què ara és moment de “fer pedagogia” i esperar que el Govern “agafi el missatge”.

Després de detallar que “la vaga no és un fi en sí mateix”, va indicar que si no hi ha més remei que arribar a ella serà perquè el Govern de Mariano Rajoy “no escolti els treballadors, els sindicats i a algunes formacions polítiques”. En aquest cas, “la vaga general s’hauria de convocar abans que la reforma laboral s’aprovi, perquè es tracta d’impedir que prosperi”.

El màxim responsable d’IU va explicar que el text aprovat pel Govern de la dreta és encara “més dur” que l’introduït pel Govern del PSOE la passada legislatura, “és una contrareforma, un atac infinitament més cruel i violent contra els treballadors, i, per tant, la resposta té que estar acomodada”.

“La gent –va dir- ha perdut la por a sortir al carrer, perquè ara té por a perdre la feina. Ningú està segur en el seu lloc de treball, inclosos els treballadors de les empreses públiques. Som front el mercat lliure de contractació, on el poder es queda en mans de l’empresari i el treballador no pot defensar la seva força de treball i un salari que li permeti viure amb dignitat”.

“Estan intentant quelcom que no aconseguiran, que és enfrontar als fills amb els pares”, va manifestar Lara, a través de la pretensió de “substituir ocupació relativament estable per precarietat”. És el que va denominar com la “nova era ‘mariana’ a Espanya” caracteritzada per que “ningú està segur en el seu lloc de treball”.

Front aquest clar atac, Cayo Lara ha defensat que “hi ha alternativa” i que passa per “un nou model productiu que inverteixi el curs dels esdeveniments. El Govern està per a prendre decisions que canviïn el rumb dels esdeveniments i aquesta reforma laboral no camina en aquesta direcció”.

Ballester torna a acusar Urdangarín d'apropiar-se de diner públic

L'ex-director general d'Esport del govern balear, José Luís 'Pepote' Ballester ha ratificat avui davant del jutge que investiga el cas Palma Arena que el govern balear va signar contractes irregulars amb l'Institut Noós, presidit per Ignacio Urdangarín, per valor de 2.3 milions d'euros. Ballester, que havia estat amic d'Urdangarin i que havia fet de pont entre Matas i la família reial espanyola, ha confirmat l'implicació de l'ex-president balear Jaume Matas (PP) i la d'Urdangarín.

Ballester ha fet la declaració d'acord amb el pacte amb la fiscalia segons el qual aconseguiria una rebaixa de la petició de pena a canvi de confessar els fets.

A la tarda declararan al jutjat de la Via Alemanya de Palma uns altres ex-alts càrrecs del govern de Jaume Matas. Són l'ex-gerent de la Fundació Illaesport, Gonzalo Bernal; l'ex-gerent de l'Institut Balear de Turisme, Juan Carlos Alía, i l'ex-secretari, Miquel Àngel Bonet, tots relacionats amb l'Institut Nóos.

La fiscalia i el jutge Castro sospiten que Urdangarin i el seu soci a l'Institut Nóos, Diego Torres, van obtenir de forma irregular entre 2004 i 2007 fons públics del govern balear i la Generalitat Valenciana per valor de 5,8 milions d'euros.

Dissabte que ve declararà davant el jutge Iñaki Urdangarín.

“Amb la nova retallada salarial del 3%, CiU intensifica l’estat d’excepció dels empleats públics”

Comunicat del sector de l'Administració pública d'EUiA de rebuig a les mesures regressives de l'Executiu català i de suport a la mobilització del 19-F contra la reforma laboral: L’endemà de l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat per al 2012 -històricament els més agressius per als empleats de la Generalitat de Catalunya per la pèrdua de drets econòmics, socials i sindicals-, el ‘Govern dels millors’ ha anunciat a través del conseller Mas-Colell que al no complir-se les “expectatives econòmiques optimistes”, ha estat necessari recórrer a noves mesures de contenció.
davant el Palau Robert, a les 11.30 hores).

Això s’ha traduït, aquest divendres, sense cap tipus de negociació, a la Mesa de Funció Pública. Allà s’ha comunicat als sindicats i als empleats públics de la Generalitat que aquest any patiran “una reducció que correspon a un 3% de les retribucions integres anuals a imputar a la propera nòmina del mes de juny. Per tant es prenen en consideració les retribucions íntegres percebudes el primer trimestre de 2012”, i que “s’aplica a les retribucions del mes de juny en el complement específic o equivalent”.

La consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, ha dit que aquest 3% de retallades salarials és una mesura excepcional, que no sap si hi haurà nous ajustos i que els sindicats han de ser responsables i no “obstruccionistes”...

CCOO, UGT i IAC han manifestat la seva indignació pel conjunt de les retallades i han qualificat aquesta nova mesura del Govern com “una salvatjada” que s’ha plantejat de forma indeterminada per part de Funció Pública.

Els sindicats també han dit que el més greu és que a aquesta retallada cal sumar-hi les “mesures d’estalvi” anteriors que, com les dels Pressupostos de la Generalitat, afectaven a productivitat i altres complements que suposaria la pèrdua al voltant d’un 7% però que amb les congelacions, diferències amb l’IPC, d’anys anteriors suposen una pèrdua del poder adquisitiu al voltant d’un 16% i ens retrotrauen al 2004-2005.

El Sector de l’Administració Pública d’EUiA ratifica la seva oposició davant aquesta retallada del 3% i la que CiU i PP han introduït en els Pressupostos de la Generalitat per al 2012, que tenen en el seu conjunt el caràcter més antisocial de l’etapa democràtica, especialment en els àmbits de l’estat del benestar.

Les retallades del Govern dels “millors” junt amb la reforma laboral promoguda pel PP i recalçada per CiU l’únic que provocaran, tant en el sector públic com en el privat, serà la caiguda de l’economia, un augment de l’atur, nous “ajustaments” com el model europeu en comptes d’impulsar un nou model productiu i potenciar el sector públic.

Recolzem les nombroses mobilitzacions dels empleats públics, i des d’EUiA impulsarem amb el conjunt de la ciutadania les mobilitzacions generals contra les retallades socials, per uns serveis públics de qualitat i en defensa de l’estat del benestar.

Per això us convoquem a la manifestació contra la reforma laboral el diumenge, 19 de febrer, a les 12 hores al Passeig de Gràcia amb Diagonal (punt de trobada d’EUiA).

Manifestacions 19-F als PaÏssos catalans, a les 12h del migdia:
Catalunya:
Barcelona: 12 hores a Passeig de Gràcia Mallorca
Tarragona: 12 hores a l'Estàtua dels Despullats (Rambla Nova)
Lleida: 12 hores a la Plaça Ricard Viñes
Girona: 12 hores a la Plaça de la Independència
Tortosa, 12 hores a la Plaça del Carrilet
País Valencià:
Alacant: Escalinates de l'Institut Jorge Juan, 12h.
Castelló: Parc Ribalta (La Farola), 12h.
València: Pl. de Sant Agustí, 12h.

Trobada buida la tomba d'una nena investigada per robatori de nadons

Una comissió judicial encarregada d'exhumar les restes òssies d'una nena, en el marc de la trama de nadons robats, ha donat aquest divendres amb la tomba en la qual se suposava que estaven enterrats, al cementiri antic de Monda (Màlaga), i que es troba buida. Un jutjat de Màlaga va enviar un exhort al municipi malagueny de Coín autoritzant l'exhumació d'aquestes restes per a la realització d'un estudi d'ADN, però, en dur a terme l'obertura del nínxol, tant la forense com la pròpia mare van comprovar que no hi havia res: "Ni una manteta, ni cotons ni res".

Així, amb el pas del temps, les sospites dels progenitors es va anar augmentat, i quan va començar a parlar d'una suposada trama de nadons robats van decidir denunciar el cas, sobre el que s'ha obert una investigació. Aquest divendres, precisament, es complien 28 anys des que PGA, la mare de la nena, que va néixer de forma prematura, donés a llum a l'Hospital Matern de Màlaga.

Pel que sembla, "només la va veure uns segons, els suficients per adonar-se que era viva", però assegura que ja li havien anunciat la seva mort" abans fins i tot del part". "El metge em va dir: viu ha de néixer, però es mor segur, no ho anem a ficar-la a l'incubadora ni res", relata, la qual cosa li va semblar "molt estranya".

Finalment la nena va néixer i la mare assegura que va arribar a veure-la viva, encara que, especifica, "més petita del normal". Així, el pare, que va comprovar com "estaven tots els nens en un costat i ella sola, davant", va preguntar al metge "per què no la ficaven a l'incubadora, i li van contestar que la nena anava a morir en sis o set hores", afirma.

A més, aquesta mateixa tarda, PGA, que llavors tenia 24 anys, va rebre la visita d'una senyora que li va demanar que signés un paper per a l'autòpsia. Ella ho va fer "sense llegir el que posava", assegura, i "després em vaig penedir de no haver mirat i m'he preguntat, moltes vegades, què va ser el que jo vaig signar".

Les despeses de l'enterrament, 1.270 pessetes, els va assumir algú la signatura apareixia en una carta del cementiri de Sant Rafel que la mare va rebre dos mesos després del part i en la que indicava on eren les restes de la seva filla. No obstant això, la dona precisa que "ni en els documents de l'hospital ni en els del cementiri consta la causa de la mort, i al Registre Civil tampoc hi figura la mort". A més, el nombre d'historial d'aquest part és diferent del dels seus altres tres fills, i quan ha tornat a demanar els papers que li van donar quan va donar a llum, ha comprovat que ve titllat de petit i ara posa que és una nena.

Participa en Eskup. Si creus que ets un nen robat o coneixes algun cas? Envia'ls un correu electrònic:
mailto:[email protected]
http://gsia.blogspot.com/2011/03/trafico-de-ninos-para-la-adopcion-vidas.html

Ricardo Sixto (EU) demana la compareixença de Jorge Fernández sobre l’actuació policial “desorbitada des de totes les òptiques"

El diputat valencià d’Esquerra Unida-Els Verds al Congrés dels Diputats, ha assenyalat que els fets ocorreguts aquesta setmana arran de les mobilitzacions de l’alumnat de l’IES Lluís Vives i del moviment estudiantil de València “són gravíssims i han suposat per part de la policia una actuació sense precedents, agredint a menors amb una violència física i verbal indescriptible i succeint-se les detencions durant tres dies. Exigim una explicació del Ministeri de l’Interior, Jorge Fernández Díaz (un dels ministres de l'Opus Dei del PP), i que es depuren totes les responsabilitats d’immediat”. Foto: Els diputats d'EUPV Marga Sanz i Amadeu Sanchís en una de les protestes d'estudiants brutalment reprimida.

Sixto, que ha estat durant dos dies acompanyant als joves detinguts, primer a la Jefatura Superior de Policia i després ala Ciutat de la Justícia, ha qualificat de “desorbitada des de totes les òptiques l’actuació i la violència de la policia antidisturbis. Estem davant una actuació que mereix urgentment una explicació per part del ministre, a qui li la exigim en el Congrés. Volem que se’ns done informació sobre qui donà les ordres de la càrrega policial, de que aquesta fora d’eixa magnitud i que s’allargara durant tres dies”.

El portaveu d’EUPV-Els Verds en el Congrés afirma que les Unitats d’Intervenció Policial –conegudes comla PoliciaAntidisturbis-“estan en aquestos moments absolutament qüestionades per les seues actuacions desorbitades i vulneradores dels drets”.

Sixto ha anunciat que el seu grup parlamentari presentarà una proposició no de llei per a exigir al Govern que es redacte un reglament específic sobre les intervencions de les UIP. “No podem permetre que torne a ocórrer el que ha passat a València aquestos dies, així com en altres ocasions com va ser en les mobilitzacions de l’última vaga general o en les del Cabanyal”, recorda.

EU demanarà en el ple la reprovació de Sánchez de León per les càrregues policials dels últims dies

El portaveu del grup municipal d’Esquerra Unida, Amadeu Sanchis, ha anunciat que va a presentar una moció al pròxim ple municipal, que se celebrarà el divendres 24 de febrer, en la qual demanarà la reprovació de la delegada del Govern, Paula Sánchez de León, “per la seua responsabilitat abans les diferents càrregues policials d’aquests dies als voltants de l’IES Lluís Vives i en la Prefectura Superior de Policia”. “Amb aquesta moció també volem mostrar la nostra solidaritat amb els detinguts i detingudes”, ha dit Sanchis.

El dirigent d’esquerres ha defensat que aquesta estratègia repressiva “està relacionada directament amb el conjunt de retallades socials i laborals als quals està procedint tantla Generalitatcom el Govern Central”. Així mateix, ha indicat que a Esquerra Unida “ens preocupa que s’intente donar una imatge de violència en les mobilitzacions per a així criminalitzar-les i evitar que siguen massives, pacífiques i no violentes”.

És per açò, per la qual cosa des de la nostra formació política “fem una crida a la ciutadania perquè no es deixe acoquinar i seguisca assistint massiva i pacíficament a totes i quantes manifestacions es convoquen per sindicats, partits polítics, moviments socials i ciutadans per a demostrar en el carrer que som majoria els que seguim defensant que la crisi no la poden pagar els treballadors i treballadores”, ha conclòs l’edil.

Nuet presenta dues proposicions sobre el Control del Comerç d'Armes i el Pla de Drets Humans

En nom d’Amnistia Internacional de Catalunya, la regidora d'ICV-EUiA a l’Ajuntament de Viladecans, Idoia Baixench, va traslladar al diputat de la coalició roig i verda al Congrés, Joan Josep Nuet, la petició de presentar dues proposicions sobre el Control del Comerç d'Armes i el 2on Pla de Drets Humans. Nuet les ha presentat com a proposicions no de llei en nom del grup IU, ICV-EUiA, CHA: L’Esquerra Plural. En la primera, que fa referència a la creació d’un Tractat Internacional sobre el Comerç d’Armes, el diputat d’esquerres insta al Govern a realitzar totes les gestions diplomàtiques necessàries per a garantir que aquest futur tractat inclogui:

- Una ‘Regla d’Or’ del Dret Internacional dels Drets Humans i el Dret Internacional Humanitari que prohibeixi que s’autoritzi una transferència d’armes quan existeixi un risc substancial que les armes objecte de la transferència s’utilitzin per a cometre, o facilitar que es cometin, violacions greus del Dret Internacional dels Drets Humans i el Dret Internacional Humanitari.

- Una cobertura exhaustiva que inclogui controls sobre totes les armes, municions, armament i materials connexos i sobre totes les transferències.

- Una regulació sòlida en els sistemes de concessió de llicències, transparència i presentació d’informes.

I pel que fa a la proposició sobre el 2on Pla de Drets Humans, Nuet insta el Govern a impulsar, aprovar i consolidar aquest pla durant el primer semestre de la present Legislatura:


- Seguint les recomanacions recollides en el ‘Manual per elaborar un Pla Nacional de Drets Humans’ de l’Alt Comissionat de Nacions Unides i portant a terme, entre d’altres mesures, un diagnòstic o avaluació de la situació actual dels Drets Humans.

- Incorporar-hi compromisos i mesures concretes, tant de política exterior com de política interior, objectius clars i indicadors mesurables i terminis.

- Vincular a totes les institucions de l’Estat en el seu compliment i desenvolupament, destinant els mitjans suficients a tal efecte.

- Assegurar la participació de la societat civil en l’elaboració i seguiment del pla i establir mecanismes de transparència i rendició de comptes a la mateixa.

- Incorporar la presentació d’un informe anual per part del Govern per al seu debat en la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, presentació de resolucions per part dels grups parlamentaris i la posterior emissió d’un Dictamen.

El feixisme del PP i les covards càrregues policials contra adolescents indignen la Comunitat Valenciana


Les protestes a València contra la "brutalitat policial" i contra els retalls del corrupte PP valencià en serveis públics com l'educació i la sanitat no cessen, ans al contrari, augmenten segons passen els dies i l'actuació policial mostra el vell franquisme feixista, criminal i repressor de la màfia que governa i espolia València. Ahir van tornar a ser els estudiants els qui es van concentrar per exigir la llibertat dels vuit detinguts en les protestes estudiantils de dijous passat. Els crits demanant la llibertat per als joves es van unir als d'aquells que reclamaven més diners per a educació i menys per finançar negocis de la màfia del PP, com la Fórmula 1. Al vídeo els valencians canten "A las barricadas" quan surt l'últim detingut pels franquistes i sa policia criminal.

Les protestes, a les quals es van unir representants dels partits d'esquerra -Esquerra Unida, Compromís i PS-, professors, pares i joves, entre altres col·lectius, es van saldar amb sis detinguts per desordre públic, resistència a les agressions del feixisme policial i desobediència als seus lacais que es pretenen autoritat en una dictadura plutocràtica il·legítima i feixista. Dos d'ells, a més van ser acusats d'atemptar contra aquesta "autoritat" corrupta.

Les manifestacions d'ahir van ser encara més nombroses que les d'altres dies, estimulades per les imatges que es van divulgar el dijous a través de les xarxes socials de les covards càrregues policials contra menors i estudiants de batxillerat.

Les protestes es van saldar ahir amb altres sis detinguts a València

"És impossible quedar-se sense fer res. El que he vist per internet em sembla atroç, policies pegant a nens, però què està passant?", es preguntava Alfonso, un professor d'un col·legi de València que porta diverses setmanes concentrant-se en el seu centre educatiu contra les retallades de la Generalitat. Les mateixes retallades que han fet que, per exemple, en un institut del Cabanyal "no hi hagi ni material per als cursos de formació professional, així que els del mòdul de carrosseria només estudien teoria", explicava per la seva banda Pablo González, alumne de aquest centre.

Com a resposta a aquesta situació, i a la "desmesurada" actuació policial, prop de 500 persones es van concentrar ahir davant les portes de l'Institut Lluís Vives, epicentre de les protestes des de dimecres, quan la policia va dispersar la concentració i, segons el testimoni dels joves (la majoria d'ells menors d'edat), "van actuar amb duresa, agafant a nens a coll, enganxant puntades de peu a les cames i donant cops de puny", segons relaten Alberto i Almudena, a la qual han denunciat per "desobediència i de-dicat a l'autoritat". "No vaig fer res", es defensa, "només ajudar els meus dos millors amics que estaven a punt de rebre una brutal pallissa, la qual li van donar a un altre noi".

Ahir la concentració va arribar fins a les portes de la comissaria, on van passar la nit els detinguts. Allà, un cordó policial d'antiavalots va voltar als joves que van acudir per demanar la seva llibertat i va identificar a prop de cent persones. A més, en aquest moment es va produir la detenció de sis persones. Després de l'incident a la comissaria, els manifestants van anar a rebre els vuit detinguts de dijous, que van prestar declaració davant del jutge i van ser posats en llibertat després de passar 36 hores en dependències policials.

Els partits de l'oposició ja han demanat explicacions a la Delegada del Govern Paula Sánchez de León (PP), qui, en un comunicat, es va limitar a mostrar el seu suport a l'actuació policial defugint asumi les seves responsabilitats, com és habitual en la xusma incompetent de xupòpters col.locada pel feixisme nazional.

Ultimàtum de les farmàcies

Però els escolars no són els únics descontents, emprenyats i que estan ja en peu de guerra contra les retallades i el malbaratament del Consell que presidia Francisco Camps i que ha deixat una herència miserable i enverinada a l'actual president, Alberto Fabra, també del PP. Els farmacèutics, reunits en assemblees dijous a la nit, han decidit llançar un ultimàtum al Govern valencià i anuncien aturades de tres dies si no reben diners abans que acabi aquest mes.

Les farmàcies valencianes començarien les aturades els dies 1, 2 i 3 de març en cas que el Consell no pagui la factura de desembre a finals de febrer, mesura que tornaran a adoptar els dies 13, 14 i 15 de març si no compleix el següent pagament previst per al 8 de març. La Generalitat Valenciana actualment els deu a les 1.800 oficines de farmàcia prop de 400 milions d'euros, que corresponen a la facturació dels últims quatre mesos de les receptes a càrrec de la sanitat pública.

Els farmacèutics es queixen que, si no es compleixen els terminis de retribució, "no es poden assumir per part de les oficines de farmàcia ni els pagaments a la distribució, ni als laboratoris, ni als bancs, ni als empleats". El president del Col·legi de Farmacèutics de Castelló, Jesús Bellver, va més enllà i adverteix que "les farmàcies de la província es quedaran sense medicaments per falta de subministrament" si el Govern regional no paga i al que els deu.

Per la seva banda, el vicepresident i portaveu de la Generalitat Valenciana, José Císcar, els ha assegurat als farmacèutics que, "en el mateix moment" en què tinguin el préstec de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) que han sol·licitat al Govern central, pagaran els 120 milions d'euros que ja havien d'haver rebut. Si aquest crèdit no arriba abans de final de mes, les farmàcies acabaran tancant les seves portes.

L'auditoria prova els desfasaments de Bidegi que va revelar Bildu

El Tribunal Basc de Comptes Públics (TVCP) va difondre ahir l'informe relatiu als comptes de la Diputació de Guipúscoa durant 2009, un treball que llança més llum sobre la denúncia de desfasaments en la societat foral Bidegi feta fa dos mesos per la portaveu de la Diputació de Bildu, Larraitz Ugarte (foto), i que va ser resposta amb amenaces d'acudir als tribunals per part de Markel Olano (PNB), anterior diputat general. Aquella polèmica es va alleujar després que Ugarte matisés que no estava acusant de delictes a l'anterior Diputació, però sí "d'una molt mala gestió".

Aquest criteri queda plenament avalat ara pel TVCP, que ha trobat desviacions pressupostàries d'entre el 32% i el 53% en cinc obres de carreteres, a més de contractes i subvencions concedides per procediments excepcionals i no prou justificats.

Aquest tribunal, màxim òrgan de fiscalització per al conjunt de la CAV, considera que la institució foral, llavors governada pel PNB i H1!, Va complir "raonablement amb la normativa vigent" el 2009, però introdueix nombroses excepcions, entre les quals destaquen els esmentats increments en obres. Així, indica que un contracte de l'AP-1, en el tram Eskoriatza Nord-Arrasate Nord adjudicat en 106.600.000 d'euros, va patir desviacions "per aprovació de modificats i adjudicació d'obres complementàries" del 52% respecte a l'import original adjudicat.

Sense modificació de contracte


Però a més, i això és el més destacat, l'informe assenyala que la liquidació de l'obra principal inclou un increment addicional del 22% que "no està emparat en modificació contractual". Després de la denúncia pública de Ugarte, el llavors diputat d'Infraestructures Viàries, Eneko Goia, va assegurar que les modificacions pressupostàries estaven totalment justificades amb els seus expedients públics. "Ximpleries en aquest cas, les mínimes", va demanar a la portaveu.

Es dóna la circumstància afegida que aquesta liquidació final de l'obra principal va ser realitzada "al juny de 2011", segons reflecteix textualment l'informe del TVCP. És a dir, l'últim increment va ser materialitzat sense modificació contractual i en un moment en que el canvi de govern estava proper.

La quantitat liquidada en aquest moment ascendiria a 54 milions d'euros, segons ha pogut saber GARA de fonts de la Diputació, i es va lliurar molt pocs dies abans del relleu.

Seguint amb l'informe fiscalitzador, el TVCP · ludeix a altres tres contractes adjudicats directament per la Diputació per un import total de 58,1 milions d'euros que van patir increments del 32% (la variant de la GI-131 entre Donostia i Hernani), el 46% (la variant d'Urnieta en la mateixa via), i el 53% (la millora de la GI-2637 entre Segura i Zegama).

A més, en el projecte de construcció de la variant d'Andoain, també dins de l'Autovia de l'Urumea i adjudicat en 31,3 milions d'euros, el Tribunal destaca que es va aprovar un modificat que representa un increment del 44% i un augment del termini del 49%.

Tant en els quatre casos assenyalats d'adjudicacions de la Diputació com en el de Bidegi (AP-1), el TVCP considera que "aquests modificats tan significatius en l'execució dels contractes transgredeixen els principis licitatoris recollits en la normativa de contractació administrativa, a causa a que la quantia dels increments desnaturalitza tant l'objecte contractual com el volum econòmic del contracte".

En les seves al·legacions, la Diputació va sostenir que els modificats i obres complementàries responien a "necessitats d'interès públic", es van justificar "degudament" a l'expedient i no van afectar a les "condicions essencials del contracte".

En el seu moment, Ugarte va ser acusada pels Eneko Goia, anterior diputat d'Infraestructures Viàries, de "embrutar" la imatge de Bidegi i actuar de manera "absolutament irresponsable". El Tribunal constata ara que el deute de Bidegi ascendia a 500 milions en aquest 2009 (segons la Diputació, ara és ja de 900).

'Pepote' Ballester, Bonet, Bernal i Alía declaren pel cas Nóos

L'exdirector general d'Esports de Balears José Luis 'Pepote' Ballester ha obert aquest matí de dissabte la segona jornada de declaracions dels principals imputats en la peça del cas Palma Arena sobre l'Institut Nóos, l'entitat investigada per presumpta corrupció que va presidir Uñaki Urdangarin. A més de Ballester, que està citat a les 9.00 hores als jutjats de Palma, el jutge José Castro ha cridat a declarar a Miguel Ángel Bonet, exsecretari de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur), a Gonzalo Bernal, exgerent de la Fundació Illesport, i Joan Carlos Alía, exgerent de l'Ibatur.

En principi, la de 'Pepote' és la declaració que pot aportar dades més rellevants sobre la gènesi dels contractes entre el Govern balear i l'Institut Nóos que està investigant la Justícia, aparentment afavorits per la bona relació personal entre el duc de Palma i el medallista olímpic mallorquí.

La Fiscalia Anticorrupció i el jutge Castro sospiten que Urdangarin i el seu soci a l'Institut Nóos, Diego Torres, van obtenir entre 2004 i 2007 de forma irregular fons públics dels governs autonòmics de Balears i el País Valencià per valor d'uns 5,8 milions de euros.

El 25 de febrer declara Urdangarin

Dissabte passat ja van ser cridats a declarar als jutjats de Palma cinc dels més de vint imputats en la causa: l'esmentat Diego Torres, la seva dona, Ana María Tejeiro, Miguel i Marc Antoni Tejeiro, germans d'Ana María que van prestar serveis per Nóos, i l'advocat barceloní especialitzat en fiscalitat Salvador Trinxet.

La ronda de declaracions d'aquest dissabte no despertarà tanta expectació mediàtica com la de la setmana passada, tot i que serà el proper dia 25 quan l'atenció periodística arribi al seu punt culminant amb la presència davant del jutge de Urdangarin.

En aquesta peça separada del conglomerat Palma Arena s'investiga a Urdangarin ia una vintena de persones més pel suposat ús irregular de fons públics per part de l'Institut Nóos quan el va presidir el duc.

Supòsit entramat societari

El duc de Palma es va incorporar el 2003 a aquesta entitat sense ànim de lucre en qualitat d'administrador i l'any següent va ostentar el càrrec de president, moment en què era gerent Torres, qui va passar a dirigir-la quan el duc de Palma va deixar la seva presidència el 2006.

Anticorrupció sospita que tots dos van ordir un entramat societari amb diferents empreses administrades per ells o per familiars de Torres, com la seva dona o germans d'aquesta, que usaven per desviar els diners públics.

A més, sospita que van crear una "estructura societària" a Belize i Regne Unit que van usar suposadament per desviar centenars de milers d'euros de Nóos, un institut que al seu torn va ingressar entre 2004 i 2008 un total de 4.183.919,24 euros procedents de empreses de titularitat privada, inclosos clubs de futbol, ​​aerolínies o la Societat General d'Autors i Editors (SGAE).

Nova Guerra Freda: L'escut dels EUA arribarà a Espanya el 2014





Estats Units començarà a desplegar l'element naval del seu escut antimíssils a la base espanyola de Rota l'any fiscal 2014, ha informat 'Navy Times' remetent al ministre de la Marina de Guerra nord-americà Rei Mebus. L'enviament de destructors portamíssils de l'Armada nord-americana Ross i Donald Cook està previst per a l'any fiscal 2014 (de l'1 octubre 2013 al 30 de setembre de 2014). Actualment tots dos navilis tenen la seva posta a la base naval de Norfolk, a Virgínia. Al seu torn, el trasllat a la base de Rota (a Cadis) dels destructors Porter i Carney, es durà a terme ja l'any fiscal 2015.

Els quatre vaixells estan dotats de sistemes defensa antimíssil Aegis, el component naval de l'escut antimíssils de l'OTAN que tindrà la seva base principal a Espanya. Els quatre vaixells adscrits a l'escut antimíssils seran els primers de l'Armada nord-americana amb base permanent a Espanya, ja que els que habitualment fan escala a Rota i altres ports estan basats en Itàlia.

L'OTAN preveu unir diferents sistema antimíssils estratègics en un escut general els elements estaran disseminats per tot Europa. La decisió sobre això va ser presa a la cimera de l'Aliança a Lisboa, el novembre de 2010.

Actualment es porta a terme l'extensió del programa ja vigent sobre la defensa del potencial teatre d'operacions europeu de míssils balístics conegut com ALTBMD (Active Layered Theatre Ballistic Missile Defence).

El projecte també involucra el radar a Turquia, la base de antimíssils a Polònia i Romania i els sistemes antimíssils dels estats europeus de l'Aliança. L'element naval d'aquest programa serà el sistema de antimíssils Aegis, amb base principal a Espanya.

El centre de control operatiu de l'escut antimíssils de l'OTAN a Europa estarà ubicat a la base alemanya de Ramstein, on l'OTAN ja té el seu comandament d'operacions aèries. L'OTAN té previst anunciar la "capacitat operativa inicial" del seu escut antimíssils europeu a la cimera de l'Aliança que se celebrarà a Chicago el maig d'aquest any.

A partir d'aquest moment el polèmic sistema funcionarà de forma limitada, en base a les instal·lacions i elements ja existents, majoritàriament proporcionats per EUA

Malgrat que la retòrica oficial de l'OTAN justifica la creació del sistema pel seu desig de protegir a Europa d'un eventual atac de míssils procedents de l'Iran o de Corea de Nord, l'ambiciós projecte és vist com una amenaça per Rússia. Sobretot pel fet que Brussel·les es nega de moment a donar garanties jurídiques a Moscou que l'escut no va dirigit contra el potencial estratègic nuclear rus, la principal força dissuasòria del país.

"EUA vol tenir bases militars per tot Europa"

L'historiador, escriptor i membre del Partit Humanista Arturo Viloria considerat que aquest replegament s'enquadra dins de la nova estratègia nord-americana, que posa l'accent en tenir bases en determinats punts estratègics i no en el nombre de tropes.

"L'estratègia dels Estats Units és un nou model de guerra que és el tipus de guerra que ha utilitzat a Líbia. És a dir, és una guerra en la qual les tropes de terra no tenen tanta importància, però tenen més importància els bombardejos, la dissuasió nuclear, i el tenir bases repartides per tots els llocs estratègics que els ajudin a fer una intervenció immediata sense necessitat de desplaçar les tropes", va explicar l'analista.

La confrontació rus-nord-americana va assolir el seu zenit el passat més de novembre, quan el president rus, Dmitri Medvédev, va anunciar una sèrie de mesures militars per defensar el seu potencial nuclear si EUA seguia endavant amb el seu pla. Entre aquestes mesures figuren l'instal·lació de radars d'alerta primerenca en les fronteres occidentals de Rússia i d'avançats sistemes de míssils capaços d'efectuar llançaments de precisió contra elements de l'escut antimíssils de l'OTAN.

Electroabús: Policies nord-americans assassinen 500 ciutadans amb pistoles elèctriques

Amb el recent decés d'un nord-americà a mans d'un policia que va usar la pistola elèctrica 'Taser' sumen ja 500 els morts per aquesta causa, segons Amnistia Internacional (AI), organització que condemna l'abús d'aquestes armes per part de la policia nord-americana. "Dels centenars de persones que han mort a causa de l'ús de les 'Tasers' per part de les forces de seguretat als EUA, desenes o possiblement grans quantitats d'aquests decessos va ser per l'ús innecessari de la força", va explicar la directora per a Amèrica d'AI, Susan Lee. "Això és inacceptable", ha afegit.

Una evidència recent d'això va ser el cas de Johnnie Kamahi Warren, de 43 anys, que anava desarmat i presumptament en estat d'embriaguesa quan va ser 'detingut' per un agent. Poc després de rebre dues descàrregues, va deixar de respirar.

Alguns experts basats en estudis mèdics subratllen els perillosos efectes adversos de les descàrregues d'una arma 'Taser', que incrementen el risc de malalties cardíaques i respiratòries.

"El 90% dels morts no significaven una amenaça"

Les agències de seguretat defensen l'ús de les 'tasers' i argumenten que poden ajudar a salvar vides i sotmetre els sospitosos perillosos o poc cooperatius.

No obstant això, AI assegura que després de la revisió de 98 casos de morts per aquesta causa, el 90% d'ells eren persones desarmades, moltes de les quals van rebre múltiples descàrregues.

Billy Walters, la més recent víctima, va repetir en diverses ocasions "em rendeixo", però igualment va ser sotmès amb diverses descàrregues elèctriques.

Entre altres dels morts es troba Allen Kephart, que va morir després de ser detingut per una suposada infracció de trànsit a Califòrnia. L'home de 43 anys va morir després que tres agents li propinaren fins a 16 descàrregues de les seves 'Taser', malgrat la qual cosa aquests van ser exculpats per 'males pràctiques'.

Respecte d'això, AI proposa que aquestes armes només haurien de ser usades com a alternativa a les situacions en què la policia hagi de considerar l'ús d'armes de foc.

Llibertat sota fiança de 50.000 euros per al 'Madoff espanyol'

L'ex responsable de Finances Forex, Germán Cardona Soler, detingut i empresonat el març de 2011 acusat d'una estafa piramidal amb més de cent mil afectats que li va valer el nom del 'Madoff espanyol', està en llibertat des del passat 14 de gener sota una fiança de 50.000 euros, tal com va demanar la Fiscalia. L'estafa piramidal de la qual Cardona està considerat el màxim responsable té més de cent mil afectats en 110 països i, a través d'ella, es van defraudar més de 300 milions d'euros.

Cardona va ser enviat a la presó el 17 de març de 2011 per un altre magistrat de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, que estava de guàrdia quan va ser detingut i que posteriorment es va inhibir a favor de Moreno, que instruïa la causa.

En l'acte de presó, Ruz va atribuir a Cardona "la constitució d'un sistema tipus 'Ponzi' de distribució piramidal per la captació de clients, de les que les suposades rendibilitats s'alimentaven de les aportacions de nous clients".

Segons informà el març de 2011 la Direcció General de la Policia i de la Guàrdia Civil, les investigacions van revelar que el que havia de ser una plataforma dedicada a la inversió en el mercat de divises es va convertir en un sistema defraudatori de tipus piramidal per mitjà d'una estructura d'abast internacional que captava fons de forma massiva per canalitzar-los cap al mercat Forex, el mercat internacional en què es realitzen operacions de compra i venda de divises les 24 hores del dia, cinc dies a la setmana.

La Policia calcula que hi ha més de cent mil afectats en 110 països, entre ells Espanya, Colòmbia, Mèxic, Eslovènia, EUA, França, Equador, Croàcia, Itàlia, Panamà, Bolívia, Argentina, Canadà, Perú, Islàndia, Suïssa, Puerto Rico, Veneçuela i la República Dominicana.

Els estafadors oferien rendibilitats d'entre un deu i un vint per cent mensual, si bé bona part dels fons captats no retornaven als inversors, sinó que s'empraven a realitzar importants operacions immobiliàries a nom de testaferros i del mateix responsable de Forex, blanquejant d'aquesta forma els capitals estafats a les seves víctimes.