dijous, 10 de gener de 2013

Anticorrupció demana la imputació d'Oriol Pujol en el cas de les ITV

La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat al jutge del cas de les ITV la imputació del secretari general de CDC, Oriol Pujol, per la seva implicació en la trama que va intentar arreglar els concursos de concessions per passar la ITV. El Ministeri Públic té indicis de la implicació d'Oriol Pujol en la presumpta trama i entre els informes que estudia està un de l'Agència Tributària espanyola.

La condició d'aforat d'Oriol Pujol per ser diputat al Parlament de Catalunya obligarà a allargar el procés judicial. Si la jutge que porta les indagacions del cas, Sílvia López Mejía, creu finalment que hi ha indicis de conductes irregulars, ha d'elevar l'assumpte al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és l'òrgan competent en aquest cas i qui ha de resoldre'l.

El passat mes de juliol, la titular del jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona va ordenar a l'Agència Tributària que elaborés "un informe recopilatori de la intervenció en els fets d'Oriol Pujol Ferrusola", que havia de servir per decidir si exonerava al polític o se l'incloïa definitivament a les indagacions.

Oriol Pujol va rebatre llavors l'informe de l'Agència Tributària que el situa com "col·laborador necessari" de la trama empresarial. "No sóc ni col·laborador ni necessari", va assegurar al Parlament.

El cas es va destapar a la primavera del passat 2012 a partir dels indicis trobats en una derivada de l'anomenat cas Campió, un cas de tràfic d'influències descobert a Galícia.

El març es van produir cinc detencions en el marc de l'operació ordenada per la jutge en què també hi va haver registres de la Guàrdia Civil, acompanyats de membres de la Fiscalia, de les seus de de la subdirecció general de Seguretat Industrial, a l'Avinguda Diagonal, i les oficines d'Alta Partners. Entre els detinguts hi havia el número dos de la Diputació de Barcelona, ​​Josep Tous (CiU), i el subdirector de Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya, Isidre Masalles.

Dos dels arrestats són càrrecs públics, un d'ells és la mà dreta del president de la Diputació de Barcelona i recentment elegit en el càrrec per substituir Josep Matas, que va dimitir per un presumpte cas de corrupció investigat per la fiscalia anticorrupció, Josep Tous, que entre 1999 i 2004 va ser director general de Consum i Seguretat Industrial de la Generalitat i és dirigent de CDC. L'altre, Isidre Masalles Roman, actual subdirector de Seguretat Industrial de la Generalitat.

A més, els tres detinguts són empresaris: Ricard Puignou, exdirector general de Menta ITV, escissió d'Applus, Eca ICV, Sergi Alzina i Sergi Pastor, exconseller delegat d'Applus i de Excalestric i actual director general de Upprime Energy (Ficisa) . A aquests cinc detinguts, cal sumar altres dos imputats: Margarida Gil, directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat i Assumpta Palau, directora general d'Assumptes Contenciosos de la Generalitat.

Exigeixen l'absolució de les 18 persones acusades de participar en un piquet a Gernika

Durant la vaga general del 27-E del 2011 a Gernika, l'Ertzaintza va identificar a 18 persones en el transcurs del treball d'un piquet informatiu en aquesta localitat. La sorpresa d'aquestes 18 persones, de les quals 2 són navarresos, va ser majúscula quan van rebre la petició fiscal, que per a cada un és de 3 anys i 9 mesos de presó i 6.000 € de multa.

Grebalarien Kolektiboa denuncia que aquest judici i els que vindran a Navarra, "responen a un intent de criminalitzar la feina que realitzen els piquets en els dies de vaga" i es mostren convençuts que "els partits polítics que han construït aquest sistema econòmic , al costat de banquers i grans empreses ens volen fora del carrer, sense drets i sense alternativa".

Per això animen a "la rebel·lió social com a sortida i únic camí perquè la balança de la justícia s'inclini cap al just i no cap al legal d'unes lleis sobre les quals el poble no ha tingut oportunitat de pronunciar-se". "També es pateix en altres racons d'Euskal Herria, Catalunya, Asturies i Madrid", denuncien.

La PAH contra les mentides de CX-Catalunya Caixa

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca denuncia que, després de dos mesos de negociacions amb CX-Catalunya Caixa -espoliada per la sociovergència amb Narcís Serra al davant- i aturar les accions de denúncia malgrat ser l’entitat que més executa i desnona a Catalunya, fins a data d’avui CX ha incomplert la seva part i a penes s’han vist resultats: de més de 300 casos entregats, només s’han signat 11 dacions.

Les PAH informen que després d’emetre un comunicat dilluns passat, CX va contactar-hi de nou i les va emplaçar a una reunió d’urgència que es va realitzar aquest dimarts a la seva seu central. A la reunió van assegurar que podran oferir propostes de dació en pagament a molts dels casos en els propers dies, però van exigir que les PAH aturessin les accions, amenaçant de trencar les negociacions.

Però les PAH no tenen por a les amenaces: “No tenim res a perdre, al contrari. Hem constatat que quan hem aturat les accions de pressió i hem ofert tota la nostra col·laboració, la resolució de casos ha estat més lenta que mai. Ens han marejat sol·licitant la mateixa documentació diverses vegades i donant excuses diverses sobre les dificultats de tramitació de la revisió de casos”, han explicat.

La seva lluita és en defensa de les famílies que es troben en una situació cada dia més límit i no poden seguir esperant a veure què passa. I menys quan l’entitat CX està en ple procés de venda i no se sap quina podria ser la seva política futura. “Aturarem les accions quan veiem resultats, quan s’ofereixin les dacions en pagament, les condonacions i els lloguers socials que les persones afectades han sol·licitat”, sentencien des de les PAH.

I deixar ben clar el seu missatge a CX-Catalunya Caixa, aquesta tarda han aplegat més de 300 persones davant la seu central de l’entitat bancària, unbicada a Plaça Antoni Maura de Barcelona, prop de la Catedral. A la concentració s’han vist pancartes de les PAH de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Granollers i Sabadell, entre d’altres. Els activistes socials han fet una sonora pitada i han tallat la Via Laietana durant una estona. Seguidament, la portaveu de la PAH, Ada Colau, ha llegit un manifest. Allà han estat donant suport els diputats d'EUiA David Companyon i Lorena Vicioso amb companys de les PAH de Granollers i de Badalona.

La PAH denuncia a Catalunya Banc (CX) com l’entitat que més desnona i executa

La PAH recorda que Catalunya Caixa, avui Catalunya Banc, és l’entitat que més executa i desnona a Catalunya, malgrat ser la segona entitat financera que més diners públics ha rebut de l’estat per sanejar la seva mala gestió en mans de Narcís Serra i d'altres col.locats sociovergents. Recentment hem conegut que, a través del FROB, l’entitat ha estat rescatada amb quasi 10.000 milions d’euros, però en canvi aquesta entitat no ha fet res per rescatar a les persones a les que va estafar amb hipoteques abusives i taxacions inflades.

Després de constatar que Catalunya Caixa, avui Catalunya Banc, era una de les pitjors entitats financeres a Catalunya pel volum d’execucions hipotecàries, desnonaments, mala praxis general i mal tracte a la gent afectada, el passat 5 de novembre més de 20 PAH’s catalanes ens vam coordinar per a realitzar una acció a la central de CX. L’objectiu d’aquella acció no era un altre que aconseguir una interlocució amb la central que permetés desbloquejar els centenars de casos de persones víctimes de l’estafa hipotecària.

Duran Lleida des de Xile: 'No penso dimitir'

Josep Antoni Duran i Lleida ha reiterat que no pensa dimitir pel cas Pallerols, en unes declaracions recollides pel diari xilè 'La Tercera'. Quan ha aterrat a Santiago, on estarà uns dies de festa -ara allà es estiu-, ha reconegut que va dir que assumiria responsabilitats si es demostrava que s'havia donat una situació irregular però, segons ell, s'ha demostrat que no hi ha haver finançament irregular d'Unió, el que és rotundament mentida com han reconegut els condemnats i, a més, -com s'ha publicat- la fiscalia va actuar sota pressió directa del govern de CiU, de qui depèn. PSC i ICV-EUiA han registrat aquest dijous una petició de compareixença d'Homs i Gordó al Parlament per que doni explicacions de tot plegat i demanen la dimissió de Duran.

Però el vell cacic fatxenda ha carregat amb el cinisme habitual que el caracteritza contra l'oposició, que, segons ell, parla abans de conèixer la sentència. "El fiscal diu clarament", ha afirmat Duran, que els responsables del partit "no teníem noticia d'això" i ha insistit en que Unió "no està imputada ni condemnada", quan si no hi ha sentència és perquè es va signar un pacte immoral i antidemocràtic per tapar la corrupció crònica a CiU.

Josep Antoni Duran i Lleida ha trencat el seu silenci sobre el cas Pallerols aquest dijous. Des de Santiago de Xile, on ha aterrat i estarà uns dies de viatge com a president de la comissió d'Exteriors del Congrés dels Diputats, el president d'Unió ha negat que li passi pel cap presentar la seva renúncia. "Per suposat no penso dimitir", ha declarat Duran al diari xilè 'La Tercera'.

Aquestes declaracions arriben un dia després que tots els partits catalans de l'oposició-fins i tot els socis del Govern de CiU, ERC- i també algunes veus des de Madrid, com ara la de la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, demanessin la seva dimissió. Tots van recordat les paraules que Duran va pronunciar l'any 2000 quan va prometre assumir responsabilitats si es demostrava que hi havia hagut finançament irregular del partit que presideix.

Segons Duran, ha quedat clar que "no hi ha finançament irregular" i "el fiscal diu clarament" que els dirigents d'Unió no tenien coneixement dels fets que van succeir llavors ni dels acords als quals podien haver arribat els imputats. "Unió Democràtica no està imputada ni condemnada", ha clamat. "Si vostè té un pis i algú està treballant a sa casa i li deixa l'aixeta oberta, vostè no fa això voluntàriament, ni té responsabilitat penal", ha argumentat. "Haurà de pagar, però és una responsabilitat civil subsidiària", ha conclòs.

A més, el president d'Unió ha recordat que, en el seu dia, el partit ja va assumir responsabilitats polítiques. En aquest sentit, ha posat de manifest que les persones condemnades van ser expulsades o es van donar de baixa del partit i que aquest va obrir una comissió d'investigació amb persones alienes.

Duran intervindrà a la conferència inaugural sobre la resposta de l'humanisme cristià i l'economia social de mercat a la Universitat Miguel de Cervantes de la capital xilena. A més, té previst reunir-se amb representants de la democràcia xilena.

PSC i ICV-EUiA han registrat aquest dijous una petició de compareixença d'Homs i Gordó al Parlament

CiU s'ha mostrat aquest dijous disposat a donar explicacions sobre el desenllaç del cas Pallerols al Parlament. Fonts de l'Executiu han indicat que no tenen "cap problema en donar explicacions sempre que l'hi demanin" tot i afegint que aquesta és la seva "filosofia general". D'aquesta manera, es respon a la petició de compareixença que els grups del PSC i ICV-EUiA han registrat avui al Parlament. Demanen que el conseller de la Presidència, Francesc Homs, i el de Justícia, Germà Gordó, expliquin perquè s'ha acceptat el pacte amb la fiscalia assolit pels acusats del cas.

La portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ja va anunciar que demanarien explicacions al Govern per tal d'aclarir els motius que han portat l'Executiu a acceptar "un acord d'aquestes característiques". I és que, des del seu punt de vista, un judici "a la llum pública" hauria estat un exemple d'"higiene democràtica". Segons Camats, no s'entén perquè la Fiscalia de l'Estat i l'advocacia de la Generalitat s'han volgut "estalviar" aquest procés.

Des del PSC, el seu portaveu, Jaume Collboni, va anunciar ahir que el grup parlamentari socialista se sumaria "a totes les iniciatives parlamentàries" que vagin encaminades a esbrinar els motius pels quals s'ha tancat "aquest pacte". Tant el PSC com els ecosocialistes creuen, d'altra banda, que el president del Comitè de Govern d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, hauria de dimitir dels seus càrrecs al partit ja que consideren provat el finançament irregular d'Unió. ICV-EUiA afegeix que hauria de deixar, també, els nombrosos càrrecs públics que ostenta.

Camats ha emplaçat a la resta de formacions al Parlament, "a donar suport a les peticions de compareixença malgrat no l'hagin signat". "Esperem que en aquesta ocasió no ens trobem impediments com en altres ocasions", ha indicat Camats en referència a la petició de compareixença d'Artur Mas pel presumpte cas de finançament irregular de CDC on ERC va votar en contra de la petició dels ecosocialistes.

Una avaria en la conducció de l'aigua deixa sense servei milions d'usuaris

Una avaria en la canalització de l'aigua produïda durant les obres que es realitzen a l'antiga fàbrica Damm de Santa Coloma de Gramenet (foto) ha deixat sense subministrament des de les 18h a aquesta ciutat, Montcada i Reixac, Sant Adrià i Badalona, segons ha informat a Sírius la policia local. Així mateix Sírius ha recollit informació que confirma que l'epidèmia de gastroenteritis que es va produir fa al voltant d'un mes a Barcelona i rodalies va ser causada per l'entrada de gas a les conduccions d'aigua.

La companyia està treballant en la reparació però s'ignora quant temps pot durar el tall de subministrament.

Així mateix Sírius ha recollit informació que confirma que l'epidèmia de gastroenteritis que es va produir fa al voltant d'un mes a Barcelona i rodalies va ser causada per la barreja de gas que va entrar a les conduccions d'aigua durant una altra avaria en que es van trencar conduccions d'ambdós serveis a Barcelona, sense que s'hagués procedit a la seva neteja completa abans de reprendre el subministrament. Ningú va informar d'això, tot i que les urgències hospitalàries i les consultes farmacèutiques es van disparar durant més d'una setmana.

Milers d'insubmisos a l'euro per recepta en només una setmana

La taxa de repagament d'un euro per recepta que va entrar en vigor l'1 de gener a la Comunitat de Madrid ha estat rebutjada per milers de "insubmisos" a la primera setmana d'aplicació de la mesura. A Catalunya es van registrar un total de 4.500 negatives a l'atracament feixista de CiU per mes, una xifra que a Madrid, sota la tirania del PP, s'ha superat en set dies.

El president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Madrid (COFM), Alberto García Romero, ha informat que els formularis oficials, que la pròpia Conselleria de Sanitat va repartir a les farmàcies, s'han esgotat en un temps rècord.

"Estem arribant al límit de la burocràcia", ha puntualitzat García, que també ha explicat que "els formularis estan fets per a un nombre mínim d'insubmisos, com va passar a Catalunya, on es van registrar un total de 4.500 negatives per mes", una xifra que a Madrid s'ha superat en només set dies.

El català és el setzè idioma amb més parlants d'Europa

L'1,6% dels ciutadans de la Unió Europea parlen català i aquesta dada col·loca la llengua pròpia dels Països Catalans com la setzena llengua més parlada al continent, per darrere del búlgar i per damunt del finès. Són més encara els europeus que declaren conèixer la nostra llengua de forma apresa i no materna. En aquest cas, el català escala fins la setena posició.

Unes dades fetes públiques per l'Eurobaròmetre sobre usos lingüístics referides a l'any 2012 assenyalen que l'idioma català escala encara més amunt al rànquing, si es pren la relació d'europeus que declaren parlar la nostra llengua com a apresa, i no materna.

En aquest sentit, el català escala fins la setena posició, just per darrere de l'anglès, el francès, l'alemany, l'espanyol, el rus i l'italià. Segons això, un 0,74% de ciutadans europeus han après el català i el parlen.

Aquest percentatge de nous parlants és més gran a mesura que l'edat s'escurça entre els enquestats.

D'acord amb aquestes dades, el català és la llengua mitjana -per nombre total de parlants- amb més capacitat d'atracció. Així mateix, totes les llengües que li passen al davant en nous parlants són d'un abast demogràfic molt superior.

El CGPJ diu que Gallardón és més 'autoritari' que Franco i Primo de Rivera

La Comissió d'Estudis del Consell General del Poder Judicial ha conclòs que Ruiz-Gallardón i el Govern del PP volen anar més lluny que els dictadors Franco i Primo de Rivera, que no van introduir la cadena perpètua -encara que hagi tractat de 'camuflar-la' amb el nom de presó permanent revisable-, que ara es propugna, ni en els codis penals de 1928 ni de 1944.

Així es reflecteix en el text definitiu de l'informe que serà sotmès a votació en el Ple de l'organisme el 16 de gener. Dos vocals, afins al ministre Ruiz-Gallardón, han emès i destaquen que els seus companys s'han excedit en les seves al·legacions amb un vot particular conjunt, on defensen la reforma i la constitucionalitat de la presó permanent revisable i la custòdia de seguretat, principals novetats del text.

"Cap dels Codis Penals enllumenats durant el finit segle XX -entre ells els Codis de 1928 i 1944, tots dos nascuts en un context polític autoritari- van incloure la presó perpètua dins de l'elenc de penes privatives de llibertat", assenyala l'informe aprovat.


El dictamen definitiu de la Comissió confirma els dubtes de constitucionalitat de la presó permanent revisable, per la seva difícil adequació a l'article 25.2 de la Constitució, que estableix que "les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social".

Però a més, l'informe corregeix l'esborrany inicial de la ponent, la vocal Margarita Robles, en destacar que la proposta de reforma pot també incomplir els articles 9.3 i 25.1 de la Constitució, que proclamen el principi de legalitat i que ningú pugui ser condemnat per accions que no constitueixin delicte en el moment de la seva comissió.

En aquest sentit, la Comissió d'Estudis retreu al Govern haver fet servir una "tècnica legislativa de camuflatge", per evitar "definir la citada pena com el que és, és a dir, una presó a perpetuïtat sotmesa a revisió obligatòria", presentant "com una simple pena de presó sotmesa a condicions especialment dures per accedir a la suspensió de l'execució de la pena ia la llibertat condicional, al tercer grau penitenciari (règim obert) i als permisos de sortida".

És a dir que, segons el Consell, el Govern tracta de colar com presó permanent revisable el que és una autèntica cadena perpètua, el que "no és admissible en la legislació penal" perquè introdueix inseguretat jurídica. En aquest sentit, remarca que la nova pena no ha estat introduïda com a tal en el catàleg de penes que estableix l'article 33 del Codi, de manera que, si s'aprova com està avui, enlloc d'aquest estaria definida aquesta nova pena.

L'informe també confirma els seriosos dubtes de constitucionalitat respecte a la custòdia de seguretat que preveu la reforma, que permet allargar fins a deu anys l'estada a la presó d'un condemnat, després de complir la seva pena, en determinats casos d'especial gravetat. Els vocals signants del dictamen -Margarita Uría, presidenta de la Comissió, Margarita Robles i Carles Cruz- creuen que això es configura com un "dret penal d'autor" que no encaixa en la Carta Magna.

Agustí Bordas: 'La imatge d'Espanya és la de l'incest corporatiu, el nepotisme i el tràfic d'influències'

Agustí Bordas, assessor del govern federal del Canadà, va exposar ahir al programa Singulars del 33 les raons per a l'estat propi de Catalunya. Bordas va dir que en aquests moments la imatge d'Espanya és la de l'incest corporatiu, del nepotisme i del tràfic d'influències. Bordas és llicenciat en Ciències Polítiques, viu a Otawa des de fa una dècada i té passaport canadenc. Va explicar que la visió que es té d'Espanya és, entre més coses, autoritària i lluny de la democràcia, per voler impedir el referèndum a Catalunya. Vídeo del programa Singulars d'ahir.

'El més viable és que Catalunya continuï dins del marc de la UE, perquè hi sortirà guanyant la mateixa UE', va dir Bordas, argumentant que Catalunya seria un contribuent net.

I també va opinar: 'Crec que serà quan hi hagi un estat català que l'estat espanyol prendrà nota i començarà a implementar mesures de canvi substancial.'
Algunes de les raons que exposa Agustí Bordas cal trobar-les en què ens ofereix Espanya:

- Una marca que esdevé sinònim de fragilitat, incertesa, incompetència i precarietat

- Autoritarisme davant la proposta de referèndum. A la federació canadenca es pot fer un referèndum al Quebec, i al Regne Unit sobre Escòcia, també. Hi ha cultura democràtica. Espanya denega la possibilitat. És una manca de cultura democràtica.

- Asfíxia financera premeditada de la Generalitat de Catalunya. Els farmacèuti sn otenen diners, les classes augmenten ratio… Encara que Catalunya generi tants recursos fiscals no retornen a Catalunya. No se n'amaguen.

- Per Madrid Catalunya és un problema perifèric i provincià, i n'és una mostra l'escàndol de la N-II no desdoblada.

- El pressupost en el ministeri de Defensa ha augmentat, contra la tendència de retallada de les partides en serveis socials, que depenen de les comunitats autònomes. I ho fan per protegir la indústria armamentística de Madrid, Andalusia i Galícia.

- I Borda encara es pregunta: Com és amb un gendre del rei que ha entrat en activitats obertament il·legals la decisió de la casa reial és enviar-lo a Washington? Com a mínim és sorprenent.

L'apoderat a Urdangarin: "No direm que ets el 'alma mater"

L'exsoci d'Iñaki Urdangarin, Diego Torres, ha remès al jutjat que investiga el cas Nóos nous correus electrònics comprometedors per al gendre real. En una d'aquestes missives, el que va ser secretari del duc a Nóos i el seu apoderat a Aizoon -l'empresa immobiliària compartida amb Cristina de Borbó-, proposa a Iñaki dissimular la seva participació en la Fundació Esport, Cultura i Integració Social (FDCIS), la successora de Nóos, per: "No deixar molt en evidència que tu ets l'ànima mater de l'assumpte".

El 30 de novembre de 2007, Mario Sorribas escriu a Urdangarin per informar-lo que la pàgina web de la Casa del Rei ha actualitzat la informació i detalla que el duc està vinculat a fundacions i filantropia. Aprofitant aquesta circumstància, Sorribas li proposa reescriure la història amb l'objectiu de: "No deixar molt en evidència que tu ets l'ànima mater de l'assumpte".

La proposta de Sorribas, que es va definir a si mateix davant del jutge com un mer "pencaire" de Nóos, passava per "integrar notícies relatives a la teva vinculació amb la fundació, de manera retroactiva". "Des d'ara nosaltres podrem lliurar un dossier de premsa a qui sigui dient-li que tu, com qualsevol dels altres esportistes que ens acompanyen, portes vinculat a nosaltres uns quants mesos i d'una manera totalment naturalitzada", prossegueix el correu.

La idea de l'apoderat és reinventar el paper de Urdangarin en la fundació, que amb el nou relat, diu, passa a ser "un entre tants, encara que a la llarga et hàgim nomenat primus inter pares". Al que afegeix: "Així deixes d'aparèixer com a impulsor i ningú pot dir que 'aquesta és la fundació d'Iñaki".

El 2006, el Rei havia ordenat al duc que s'apartés de l'institut Nóos. Diversos implicats en la trama, però, han explicat al jutge José Castro i el fiscal Pedro Horrach que Urdangarin va seguir al capdavant dels negocis de l'institut temps després i va seguir fent negocis a través de la FDCIS. Segons les investigacions, Urdangarin i el seu exsoci desviar bona part dels diners públics que havien rebut dels governs balear i valencià: 2,3 milions per dues edicions del Illes Balears Fòrum i 3,7 per tres edicions del València Summit.

En l'escrit remès aquest matí al jutge, l'advocat de Torres, Manuel González Peeters, retreu "l'enfilall de ximpleries" que han dit els diferents implicats, als quals el exsoci del duc acusa de patir "una epidèmia d'amnèsia" que ha afectat a la instrucció de la causa.

Encara que no s'oposa que Sorribas quedi lliure d'imputació -opina que no ha comès cap delicte- el lletrat considera que el seu paper en Nóos i al costat del duc no va ser el d'un mer "pencaire", sinó que va tenir un paper molt més important, com segons la seva opinió posen en evidència els correus. El lliurament de correus electrònics com a estratègia de defensa per part de Torres no és nova. Al març de 2012, Torres ja va remetre al jutge cinc documents que van posar en dubte l'honradesa de la Casa del Rei.

Mea culpa per part del FMI?

Vicenç Navarro: A primera vista semblaria que el Fons Monetari Internacional (FMI) ha entonat un mea culpa per haver imposat les polítiques d'austeritat als països de l'Eurozona (com ara Grècia, Portugal, Irlanda, Espanya i Itàlia), en haver reconegut que no només no han estimulat el creixement econòmic, sinó que han deteriorat l'economia d'aquells països. Olivier Blanchard, l'economista cap del FMI, ha declarat que "hem estat equivocats".

I molts articles en rotatius de gran difusió han aplaudit aquesta declaració, amb més d'un article assenyalant la validesa d'aquest reconeixement, posant l'FMI pels núvols per la seva suposada honradesa. Seria gairebé divertit (si no fos per les terribles conseqüències que aquestes polítiques d'austeritat han tingut sobre milions de vides als països perifèrics de l'Eurozona, entre molts altres) veure que els mateixos columnistes i rotatius que fa només uns mesos estaven exigint aquestes polítiques de retallades de despesa pública (incloent despesa pública social) argumentant que eren necessàries (a més de ser les úniques possibles) ara estan aplaudint el reconeixement de l'error d'aquestes polítiques promogudes per l'FMI.

Un d'ells és, per cert, The Washington Post que havia estat el gran defensor i promotor de l'FMI i de les seves polítiques. A Espanya, com era previsible, la llista de rotatius que en els seus editorials o en les seves columnes aplaudeixen ara el que abans van condemnar és llarga.

Havent estat dels pocs que des del principi va denunciar aquestes polítiques d'austeritat, no tinc ara cap simpatia per aquest supòsit mea culpa, ja que ha estat excessivament tímid, tardà i insuficient. Tímid perquè el mea culpa es vesteix de seda, al·legant uns errors merament metodològics, indicant que havien calculat erròniament l'impacte multiplicador del dèficit fiscal en el creixement econòmic.

Per cada euro de despesa retallat, es destrueix un altre euro i mig, en lloc de només mig euro (tal com l'FMI havia calculat abans). Segons l'FMI, aquí radicava el seu error, reduint un problema moral i ideològic a un mer error estadístic. Suposeu que, en un exercici militar, una bomba nuclear caigués sobre un centre habitat per milions de persones en lloc de fer-ho en un lloc deshabitat. I que l'explicació que donés l'exèrcit fora que això es va deure a un error estadístic en el càlcul d'on havia d'haver caigut la bomba.

Segur que s'armaria un escàndol de primer ordre a més d'exigir responsabilitats amb judicis internacionals. Doncs això és el que ha passat, ja que han anat caient moltes bombes de destrucció massiva, que han causat moltes morts sense produir soroll. I el que és pitjor és que era fàcil haver detectat que hi havia un error. Era totalment predictible que caurien en un centre urbà. Diversos de nosaltres el predijimos.

En realitat, l'evidència que aquestes polítiques d'austeritat han estat fent un enorme dany és aclaparadora. El mateix FMI publicar el 2008 un informe sobre l'impacte que aquestes polítiques d'austeritat havien tingut en 133 casos en diversos països durant el període 1993-2001. El fracàs d'aquestes polítiques va quedar ja documentat en aquell informe publicat per l'Oficina d'Avaluació Independent del FMI, confirmant l'extensa bibliografia existent a la literatura científica que clarament documentava l'error d'aquestes polítiques anomenades llavors "programes d'ajustament" (adjustment programs).

Se sabia, a més, que aquestes polítiques estaven danyant el benestar de les classes populars d'aquells països, causant un enorme patiment. Un dels fòrums més coneguts en cercles acadèmics de polítiques de salut i benestar social, l'International Journal of Health Services, documentar amb evidència empírica en una sèrie d'articles el 2011 les conseqüències que aquestes polítiques tenien per al benestar i qualitat de vida d'aquestes classes socials, mostrant la mort, la malaltia i el desassossec social que estaven creant.

Això va forçar una resposta de l'FMI sense credibilitat. Només el dogmatisme neoliberal que predomina a l'FMI (impermeable a les dades i a l'evidència científica) explica que la situació hagi assolit uns nivells tan dramàtics (com estem veient a Grècia), que ja era impossible ignorar.

Però la correcció de la postura de l'FMI, escrita per Blanchard, en el seu informe Errors en el pronòstic de creixement i multiplicadors fiscals, és a més de tímida i tardana, dramàticament insuficient. En realitat, la lectura de tal correcció per part de molts columnistes i editorials, presentant-la com expressió de mea culpa per part del FMI és exagerada, ja que ni Blanchard ni l'FMI han abandonat el seu suport a aquestes polítiques d'austeritat, ja que continuen subratllant que aquestes polítiques no són indesitjables, en contra de tota l'evidència que mostra el contrari. La seva crítica és en la manera com es van dur a terme, però no en la seva necessitat i urgència.

Avui el Fons Monetari Internacional hauria de desaparèixer. I moltes veus a nivell internacional ho estan exigint. La seva missió històrica d'ajudar els països amb problemes financers, va deixar d'existir a partir de la dècada dels anys vuitanta, quan el neoliberalisme va passar a ser el seu dogma, convertint-se en "un instrument del terrorisme financer", defensant únicament i exclusivament els interessos del capital financer, tal com Joan Torres i jo hem documentat en el nostre llibre Els amos del món. Les armes del terrorisme financer.

El fet que dins de la troica (l'FMI, el Banc Central Europeu, BCE, i la Comissió Europea) l'FMI s'hagi convertit en el menys entusiasta a la promoció de les polítiques d'austeritat a l'Eurozona, no vol dir que hagi canviat d'orientació i doni suport ara les polítiques expansives de creació d'ocupació i plena ocupació que Europa necessita com l'aire que respira.

El fet que l'FMI s'hagi refredat en la seva vocació promotora d'aquestes polítiques de retallades es deu a la pressió internacional, a la qual no estan tan exposades ni la Comissió Europea ni el BCE, que continuen aferrats al seu dogma perquè serveixen els interessos de les elits governants en aquells països europeus on aquestes polítiques s'estan imposant a la població. Així de clar.

L'economista cap del FMI reconeix "l'error" d'exigir retallades a Europa

L'economista cap del Fons Monetari Internacional (FMI), Olivier Blanchard, ha reconegut "l'error" comès per l'organisme internacional a l'hora de recomanar retallades als governs europeus ja que no van saber entendre -malgrat que tots els economistes i l'història recent del crack del 29 ho clamaven a crits- que "el compromís de les autoritats amb l'austeritat acabaria amb el creixement". I no dimiteix ningú, després de la enèsima ineptitud i desencert del club de neoliberals i imputats anomenat FMI, que ha enfonsat en la desesperació a milions de ciutadans honrats.

Segons ha assenyalat avui The Wall Street Journal, constatar l'efecte d'aquests errors hauria portat l'entitat a recomanar mesures d'austeritat menys severes en el cas d'Espanya i Portugal per evitar així un deteriorament massiu de les economies d'aquests països com en el cas de Grècia.

El nazi Gallardón vol impedir que sindicats i partits exerceixin l'acció popular

La nova regulació de l'acció popular podria excloure l'exercici d'associacions, sindicats, partits polítics i persones jurídiques públiques o privades, exceptuant a les associacions de víctimes del terrorisme, ia més estaria limitada a una llista de delictes relacionada amb l'Administració Pública, la discriminació o el terrorisme perquè molts dels assumptes que ara mateix estan investigant els tribunals es van iniciar gràcies a l'acció popular exercida per partits polítics, sindicats o associacions contra la màfia feixista del PP.

Així ha ocorregut en els casos de Bankia la denúncia ver el 15m, Novacaixagalicia que investiga l'Audiència Nacional o el 'cas dels vestits' contra l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps.

L'esborrany preveu una altra limitació relativa als delictes perseguibles mitjançant aquesta acusació. Fins ara, es podia interposar en qualsevol delicte de naturalesa pública, la qual cosa incloïa també als delictes econòmics que, segons l'informe, quedarien exclosos.

Si tira endavant la proposta, que no és vinculant, la norma establiria restriccions que afectarien els subjectes i als delictes sobre els quals giraria l'acusació popular.

Així, només podria interposar denúncies per la persecució de delictes de prevaricació judicial, suborn, tràfic d'influències o aquells que hagin estat comesos per funcionaris públics en l'exercici de les seves funcions per particulars partícips i afectats pels mateixos.

A més, s'introdueix la novetat que no puguin exercir l'acusació popular els fiscals, els jutges ni els magistrats i que tampoc puguin fer-ho aquelles persones que hagin estat condemnades per delictes contra l'Administració de Justícia, com són falses denúncies, fals testimoni o encobriment, entre d'altres.

L'informe sobre la futura llei, anomenada 'Codi Processal Penal' en substitució del seu actual denominació-Llei d'enjudiciament criminal-, estableix una sèrie de requisits per exercir l'acció penal quan l'interessat no sigui perjudicat pel delicte.

Les persones que no estiguin obligades a declarar com a testimonis contra l'encausat per un vincle familiar o anàleg-com són cònjuges o alguns familiars-també quedaran privades per exercir l'acusació popular, tal com passa amb partits polítics, sindicats i persones jurídiques públiques o privades, com són associacions, fundacions o corporacions.

La prohibició prevista per a les persones jurídiques no serà aplicable per a aquelles constituïdes per a la defensa de les víctimes del terrorisme-a part del terrorisme feixista i franquista del PP que persisteix i seguirà en la més completa impunitat-en els processos iniciats per delictes d'aquesta naturalesa. D'aquesta manera, només podrien exercir l'acció popular els espanyols amb prou recursos per pagar les taxes judicials ia títol individual.

Les mentides d'Unió i Duran... i les veritats provades

Unió Democràtica -el partit del capo Duran Lleida i els nazicatòlics- s'ha mostrat ferma en els darrers 14 anys sobre el que havia de dir respecte al cas Treball-Pallerols. Negar-ho tot i acusar els acusadors d'instrumentalitzar campanyes en contra del partit i de CiU eren els elements comuns de les declaracions dels seus dirigents. Ells mateixos han quedat com mentiders i estafadors a l'acceptar ara com a certes les consideracons del fiscal per evitar la presó.

Els caps d'Unió Democràtica i els alts càrrecs de la Conselleria han negat sistemàticament les acusacions del cas Treball cada vegada que sorgia l'oportunitat de preguntar-los al respecte en els darrers setze anys. En actes públics, en rodes de premsa, al Parlament, allà on fos quan se'ls interrogava per l'aleshores "presumpte" finançament il·legal del partit, Josep Antoni Duran Lleida, Josep Sánchez Llibre o Ignasi Farreres contestaven el mateix: no hi havia cas perquè UDC mai havia rebut un cèntim provinent de Treball.

Aquestes declaracions contrasten clarament amb el que el fiscal, Fernando Rodríguez Rey, ha aconseguit provar i que quedarà per sempre més com a cert: Unió es va finançar amb diners públics de subvencions inicialment destinades a cursos per combatre l'atur, quan en plena dècada dels 90 era tota una xacra.

El que per al fiscal era un frau a l'erari públic amb la única finalitat d'atendre despeses d'un partit polític, per als dirigents d'Unió era una mentida orquestrada només per fer mal a Duran. O sigui, allò que és pràcticament de manual quan s'enxampa algun dirigent polític posant la mà on no toca.

"El fàstic de 13 anys de plet"
L'escrit de conclusions de la fiscalia i que dimarts van acceptar com a cert Unió i els quatre condemnats no deixa cap dubte del que va passar entre els anys 1994 i 1999. Probablement en els 79 folis no hi ha tota la veritat, però sí que almenys sabem que el que hi ha escrit és cert. No en va, Manuel González Peeters, advocat de Vicenç Gavaldà, va dir en finalitzar el curt judici que es va tancar amb una conformitat que "el fàstic de 13 anys de plet porta a prendre decisions inadequades".

Els condemnats Fidel Pallerols (l'empresari), Vicenç Gavaldà (el que era número dos d'Unió) i Santiago Vallvé (que era militant del partit democristià) "van veure l'oportunitat d'obtenir de les subvencions una via per sufragar despeses del propi partit i els seus responsables" mentre que Lluís Gavaldà (qui exercia de número dos de la Conselleria de Treball) "a canvi de la seva participació decisiva en l'atorgament de les subvencions obtenia de l'empresari favors econòmics per al partit, ell mateix i altres responsables del departament".

Així de contundent inicia les seves conclusions Fernando Rodríguez Rey. I aquest és només el principi de l'escrit. Afegeix que "dos dels més destacats càrrecs en l'estructura organitzativa del partit -referint-se al de Secretari d'Organització i el de Relacions Institucional que ocupava Vicenç Gavaldà- van procurar un benefici per al partit i alguns dels seus membres".

Respecte a Fidel Pallerols i Lluís Gavaldà assegura que mantenien "una relació personal d'estreta confiança compartint en ocasions celebracions familiars, vacances o inversions empresarials". Sobre el que va ser director general d'Ocupació, el fiscal afirma que "tot i conèixer el desviament de les quantitats es va mantenir informant i proposant favorablement la concessió de les subvencions i, fins i tot, va ser beneficiari directe de certes quantiats".

Rodríguez Rey detalla totes i cadascuna de les subvencions rebudes per Pallerols aquells anys, les quantitats que es pactaven per desviar a Unió i els diners que finalment s'ha pogut comprovar de forma fefaent que van acabar a les arques del partit. En total els 388.484 euros que UDC acabarà tornant a la Generalitat, en nom seu i dels quatre condemnats.

Cinc sistemes de finançament

Els cinc sistemes de finançament que finalment han estat provats són: 1) "pagaments de compra de material d'oficina, informàtic i mobiliari destinat a les seus d'UDC i satisfet per les empreses subvencionades"; 2) "pagaments materialitzats mitjançant l'abonament de nòmines a càrrec de les empreses subvencionades i a favor de persones que desenvolupaven la seva activitat laboral en tasques administratives i de gestió per a UDC"; 3) "pagaments instrumentalitzats a través de l'emissió de factures a favor de l'acusat Santiago Vallvé"; 4) "pagaments i entre?gues en efectiu" i 5) "altres quantitats desviades" com la compra de puros per a un casament de la filla d'un alt càrrec de Treball, despeses d'assistència d'un altre càrrec del departament a una trobada i la compra i consum de telèfon mòbil.

A l'altre costat de tot això, quedaran també per a la història les declaracions dels responsables d'Unió. Ja en els inicis del cas, el juny del 98, Josep Antoni Duran i Lleida deia: "Hi ha qui tracta de fer-nos mal perquè ens hem convertit en un partit important". El mateix mes, qui en aquell moment era el conseller de Treball, Ignasi Farreres denunciava "el mal estil de fer política del PSC que ha orquestrat una campanya de desgast contra CiU, barrejant situacions diferents".

No han faltat les amenaces velades. Preguntat a Duran precisament pel pagament del famós telèfon mòbil a una alt càrrec de Treball, va contestar en una visita a Girona el novembre de 2009 que "no faig valoracions sobre una afirmació que jo de vostè procuraria dir d'una altra manera, per si de cas".

Tot i admetre en determinats moments que el cas Treball estava "condicionant" l'actuació del seu partit, el líder d'Unió també carregava contra aquell sector crític intern que denunciava la corrupció. El juny de 2002, durant un Congrés i mentre presentava el seu informe de gestió, va dir: "hi ha una actuació ordenada, calculada i sistemàtica d'algunes persones militants d'Unió que han provocat un dany injust al partit superior a l'acció judicial i de la premsa".

El 73% dels cursos d'UDC eren falsos: més de 6 milions d'€ robats

Les acadèmies de Fidel Pallarols i socis de frau d'UDC van realitzar 220 cursos de formació per aturats entre 1994 i 1999 pels quals la Generalitat va pagar 8,8 milions d'euros procedents de la Unió Europea. 162 d'aquests cursos van ser irregulars, el 73%, segons un informe de la Guàrdia Civil lliurat a la jutge del cas el 2004 després de prendre declaració al 10% del total d'alumnes, 815. Unió ha reconegut que va usar els diners d'aquests cursos, que venien de fons de la UE, per finançar-se: així lo robat no serien 600.000 euros sinó més de 6 milions.

Les anomalies més freqüents van ser la falsificació o substitució de signatures dels estudiants, l'alteració de les dates d'assistència als cursos o la inclusió d'alumnes en llistats sense que ells ho sabessin i sense que haguessin acudit. En altres casos, se'ls va donar de baixa l'endemà de començar les classes perquè havien trobat feina, cosa que van desmentir els afectats a la Guàrdia Civil.

Alguns alumnes no complien els requisits exigits per rebre aquesta formació, no se'ls va lliurar cap certificat d'assistència o es van fer diversos cursos a la mateixa aula. Els alumnes també van explicar que s'incomplia el programa lectiu, que el nivell dels professors era molt baix, que existien canvis freqüents i que faltava material didàctic.

Un informe de la Sindicatura de Comptes de 2007 també va constatar la manca d'un control rigorós sobre els cursos de formació en els anys 90, amb el Govern de Jordi Pujol. Entre altres anomalies es diu que la Generalitat va exigir a Pallerols que retornés 1,2 milions d'euros davant la falta de justificació de despeses. No es va retornar ni un cèntim.

Creix la pressió sobre Duran perquè dimiteixi

La resolució del cas Pallerols, amb UDC acceptant un acord amb la fiscalia en què admet que es va finançar irregularment, ha desencadenat una allau de crítiques al paper del president del partit, Josep Antoni Duran i Lleida. Duran va dir l'any 2000 que dimitiria el càrrec si finalment es demostrava que el seu partit s'havia finançat irregularment amb els fons de formació ocupacional del Departament de Treball. Tota l'oposició al parlament, PSC, ERC, ICV-EUiA, PP, CUP i Ciutadans, li demanen que plegui.

Duran: 'Si hi hagués finançament irregular a UDC jo hauria de demanar perdó'

El president d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar el 21 de novembre del 2000 que dimitiria el càrrec si finalment es demostrava que el seu partit s'havia finançat irregularment amb els fons de formació ocupacional del Departament de Treball. I ahir Unió va admetre que s'havia finançat irregularment quan va arribar a un acord amb la fiscalia sobre el cas Treball-Pallerols, pel qual els condemnats evitaven d'anar a la presó a canvi del pagament de multes i indemnitzacions ridícules en comparació als milions desviats. Oriol Junqueras demana responsabilitats polítiques a UDC i la dimissió del capo Duran Lleida.

70 personalitats catalanes demanen una solució "democràtica" del conflicte basc

70 personalitats de la política i la socidad civil catalanes han demanat en un comunicat la fi de la dispersió, la llibertat dels presos amb malalties greus, acabar amb la prolongació de les penes i el respecte als drets humans. Entre els signants hi ha diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i NEC, així com personalitats de prestigi de la societat civil catalana. Reclamen als Estats espanyol i francès que donin «passos cap a una solució democràtica» del conflicte basc.

Amb el títol de «Preses i presos bascos al País Basc», 70 personalitats catalanes han signat un manifest en suport a la mobilització convocada per Herrira el proper 12 de gener a Bilbo. En el document, fet públic aquest matí, els signataris asseguren que «les converses i els acords adoptats entre diferents agents de l'Euskal Herria, l'alto el foc d'ETA i la implicació i ajuda de la comunitat internacional han obert el camí per solucionar el conflicte basc», alguna cosa pel que reclamen als Estats espanyol i francès que donin «passos cap a una solució democràtica».

En el comunicat s'assenyala que el conflicte ha deixat «conseqüències de tot tipus» i que «totes han de ser solucionades», afegint que cal fixar l'atenció en la situació «de les i els ciutadanes que a causa del conflicte estan empresonades o en l'exili, dispersats a centenars de quilòmetres d'Euskal Herria, amb el patiment afegit que suposa tant per a ells i elles com per als seus familiars». Per això reclamen respecte per «els drets humans bàsics dels presos i preses bascos».

Un respecte que passa, segueix el comunicat, pel «trasllat a Euskal Herria de tots els presos i preses bascos», la «alliberament dels que pateixen malalties greus«, la fi de «la prolongació de les condemnes», al costat de la «derogació de les mesures que comporten la cadena perpètua», i el «respecte de tots els drets humans que els corresponen com a presos i com a persones».

Firmes de prestigi


Entre els signataris que se sumen a la mobilització de Bilbo es troben personalitats de diversos àmbits i sensibilitats com Arcadi Oliveres (Justícia i Pau), Xavier Masllorens i Jordi Armadans (Fundació per la Pau), Vicenç Fisas (Càtedra UNESCO-UAB), Gabriela Serra i Pere Ortega (Centre JM Delàs), la recentment traspassada activista feminista Consol Casals (Dones per Dones), Tica Font, Rafael Grasa, Alejandro Pozo, el cantant Lluís Llach, el periodista Vicent Partal o el sindicalista agrari Pep Riera.

En l'àmbit polític, subscriuen el comunicat dels diputats a Madrid Carles Campuzano (CiU) i Joan Tardà (ERC), així com nombrosos diputats del Parlament de Catalunya, entre els quals destaquen Oriol Junqueras, Marta Rovira i Gemma Calvet per part d'ERC; David Fernández, Georgina Rieradevall i Quim Arrufat de la CUP, i Dolors Camats i David Companyon d'ICV-EUiA.

També destaquen les adhesions de l'exvicepresident Josep-Lluís Carod Rovira, del director de CatDem (fundació de CDC), Agustí Colomines, del responsable de Relacions internacionals de CDC, Víctor Terradellas, o l'exconseller socialista Ernest Maragall, Xavier Vidal i Pere Almeda, aquests tres últims impulsors del nou partit Nova Esquerra Catalana (NEC).

Alguns dels promotors del comunicat, com Gabriela Serra, i dels signants, com Joan Tardà (ERC) o David Fernández (CUP), ja han anunciat la seva presència el proper 12 de gener als carrers de Bilbo.

Apofis és més gran del que s'estimava

Segons les noves dades, el diàmetre d'Apofis és de 325 metres, un 20% més que en el càlcul anterior (270 m). Amb tal diàmetre, l'energia lliurada en el cas que Apofis s'estavellés a la Terra seria equivalent a 25.000 explosions atòmiques com la d'Hiroshima: "L'augment del 20% en el diàmetre, de 270 a 325 metres, significaria un augment del 75% en les nostres estimacions del volum de l'asteroide o de la seva massa", ha explicat Thomas Müller, de l'Institut Max Planck de Física extraterrestre a Garching (Alemanya).

"Aquestes xifres són les primeres estimacions sobre la base dels mesuraments de Herschel", ha precisat Müller. "Una altra sèrie de mesures que s'estan portant a terme actualment podrien donar-nos nous elements que ens permetrien millorar els nostres resultats", ha afegit.

"En principi, l'interès per Apofis va ser arran d'una potencial amenaça de col · lisió amb la Terra, el que ara és considerat com altament improbable en un futur previsible", ha assenyalat per part Goran Pilbratt, responsable científic del projecte Herschel de l'ESA, encara que l'asteroide "en si mateix segueix sent d'un interès considerable", ha afegit.

El 15 de febrer pròxim, ens visitarà l'asteroide 2012 DA14. Més petit que Apofis, amb 57 metres de diàmetre, passarà a 'només' 34.500 quilòmetres, és a dir, que travessarà l'òrbita dels satèl·lits geoestacionaris.

Apophis passà avui prop de la Terra

El gegantí asteroide Apophis, potencialment perillós per a la Terra, passà avui a una distància de 14,46 milions de quilòmetres del nostre planeta en la seva òrbita anual cap al sol, segons la NASA. L'acostament, el major d'aquest any, es va produir a les 11.43 GMT d'avui dimecres i va ser gravat per la càmera Slooh Space d'un telescopi robòtic i transmès al web Slooh.com.

El Quixot i Sancho contra Apophis "el Destructor"

El Quixot és una sonda espacial, proposta en fase de desenvolupament per l'Agència Espacial Europea, que estudiarà els efectes d'estavellar una nau en un asteroide. La missió té per objecte comprovar si una nau espacial podria desviar amb èxit un asteroide -concretament per ara Apophis- en curs de col.lisió amb la Terra. L'orbitador està sent dissenyat per a una durada de set anys. La missió es troba encara en fase de planificació amb les dates proposades per al llançament entre 2013 a 2015.

És el resultat de la decisió de Rússia, el desembre de l'any passat, de anticipar-se al risc del Apophis i evitar que el desastre passi per desídia o per raons encara més criminals, a la qual s'han sumat les diverses agències espacials, fins ara, amb major o menor desenvolupament, com la Unió Europea, la Xina i EUA, amb el projecte Apex.

El cometa Panstarrs i l'asteroide 2012 DA14, espectacle gratis pel febrer

El cometa C/2011 L4 Panstarrs s'acostarà entre gener i febrer a uns 45 milions de quilòmetres de distància i arribarà a ser més brillant que Venus. Els científics hawaians Wainscoat i Micheli consideren que podria ser el més notori de la dècada, però no representarà cap perill. El cometa es va localitzar entre el 5 i 6 de juny de 2011, quan viatjava a 1.200 milions de quilòmetres de la Terra. Ara està a uns 600 milions de quilòmetres. El petit asteroide 2012 DA14 passarà a uns 3,5 radis terrestres de la superfície de la Terra el 15 de febrer de 2013.