dijous, 15 de setembre de 2011

L'oposició d'esquerra guanya a les eleccions a Dinamarca

L'oposició d'esquerra, encapçalada per la socialdemòcrata Helle Thorning-Schmidt, ha guanyat les eleccions generals daneses amb el 52,7% dels vots, segons un sondeig a peu d'urna. El Partit Socialdemòcrata obté el 24,6% dels vots. El Partit Socialista Popular, soci dels socialdemòcrates, obtindria el 11,5%, 1,5 punts menys que en els anteriors comicis. Els altres dos partits que donen suport a Thorning-Schmidt experimenten una pujada notable: el centrista Partit Radical Liberal duplicaria els seus vots fins al 10% i la coalició "roigverda" Llista Única (Enhedslisten) els triplicaria fins al 6,6%. L'esquerra obtindria així una majoria de 93 escons. Foto: Johanne Schmidt-Nielsen dirigent d'Enhedslisten.

El Partit Liberal baixaria del 26,2 al 23,6%, mentre que l'ultradretà Partit Popular Danès mantindria la seva condició de tercera força política amb el 12,2%, 1,7 punts menys que el 2005, i els conservadors patirien un daltabaix passant del 10,4 al 6%.

El centreesquerra obtindria 93 escons, tres més dels necessaris per a la majoria absoluta, mentre que el bloc de dreta del primer ministre, el liberal Lars Lokke Rasmussen, es quedaria amb 86.

Es confirma el triomf, l'oposició acabaria amb deu anys de govern de liberals i conservadors, amb el suport extern de l'ultradretà Partit Popular Danès, i Thorning-Schmidt es convertiria en la primera dona a accedir al poder a Dinamarca.
La clau, en els minoritaris

El Partit Socialdemòcrata va ser el més votat amb el 24,6% dels vots, però malgrat la seva triomf obtindria el pitjor resultat en un segle, gairebé un punt per sota que fa quatre anys.

El Partit Liberal baixaria del 26,2 al 23,6 per cent, mentre que l'ultradretà Partit Popular Danès mantindria la seva condició de tercera força política amb el 12,2%, 1,7 punts menys que el 2005, i els conservadors patirien un daltabaix passant del 10,4 al 6%.

El Partit Socialista Popular, soci dels socialdemòcrates, obtindria el 11,5%, 1,5 punts menys que en els anteriors comicis.

Els altres dos partits que donen suport a Thorning-Schmidt experimentarien una pujada notable: el centrista Partit Radical Liberal duplicaria els seus vots fins al 10% i la coalició "rojiverde" Llista Única (Enhedslisten) els triplicaria fins al 6,6%.

Encara que el sondeig apunta a un sòlid triomf de la coalició de centreesquerra, a Thorning-Schmidt se li presenta un panorama polític a priori complicat, ja que haurà de conciliar les postures distants de "radicals" i "rojiverdes", especialment en política econòmica.

Herrera: "CiU està fent pagar la crisi a qui pateix més"


L'exdiputat d'ICV-EUiA a Madrid ha retret avui al govern d'Artur Mas (CiU) que no ataqui el frau fiscal i que no actuï en contra de l'economia especulativa. Joan Herrera també ha criticat Zapatero (PSOE) dient que està molt lluny de l'Espanya plural de la qual parlava el 2004. Vídeo en català.

La Casa Reial holandesa: No ofendre a la cap dels Bilderberg!

Crítiques a la Casa Reial d'Orange? "Els crits no causen dolor" va ser sempre el lema a Holanda. Però això s'ha acabat. Si abans una ofensa es pagava amb una reconvenció, actualment s'exigeixen durs càstigs per als que ofenguin de fet a la Casa Reial. Segons alguns, a costa de la llibertat d'expressió. "Crida l'atenció que en els últims anys s'hagi acumulat una quantitat d'incidents en categoria 'Delictes contra la dignitat real'. Abans mai es presentaven càrrecs i ara sí. I això és nou. Ara la Justícia actua amb força en una sèrie d'incidents".

El tercer dimarts de setembre del 2010, el dia en què se celebra la inauguració tradicional de l'any parlamentari, la Reina Beatriu, el príncep hereu Guillem Alexandre i la seva esposa Màxima, eren portats en la Carrossa Daurada cap a la Ridderzaal, l'edifici principal del complex d'instàncies oficials del govern, perquè la sobirana pronunciés el seu Discurs de la Corona sobre l'estat de la nació i els plans del Gabinet per l'any vinent.

De sobte, un home d'entre el públic llença un petit got de plàstic per posar espelmes contra el carruatge cuirassat, mentre crida: "Estafadors i lladres". L'home va ser arrestat immediatament. Va resultar ser Erwin Lensink, de trenta anys, que considera que la família de la Reina Beatriu no té dret a ocupar el tron ​​d'Holanda.

Ara, un any després, Lensink encara es troba en arrest preventiu, i això és "molt temps", segons considera també el biògraf de la reialesa i ex jutge, Cees Fasseur.

"Per faltes com aquesta una persona no està normalment un any en arrest preventiu, llevat que, naturalment, els antecedents del procés demostrin que està justificat".

"Al.ucinacions"

Segons el tribunal, l'arrest preventiu dura tant pel fet que s'ha d'investigar si Lensink està en condicions mentals de ser sotmès a judici. Mentrestant, un informe d'experts ha declarat l'individu no imputable judicialment pel fet que pateix al.lucinacions. En un altre informe no s'esmenta aquesta circumstància.

El Ministeri Públic dóna per provat, en tot cas, que l'home va intentar agredir físicament els lacais que caminaven al costat del carruatge, destruir el cotxe i ofendre a la Reina, el príncep i la princesa. A més, Lensink és acusat d'haver proferit amenaces telefòniques contra dues persones, una d'elles el seu germà, amb qui manté un contenciós.

Denúncia

Segons l'advocat de Lensink, el llançar contra el cotxe el petit got va ser "una manifestació de frustració pel fet que no s'hagi fet res respecte a la denúncia presentada per ell contra la Reina i la seva família". El Ministeri Públic exigeix ​​un any més d'internación forçosa en una institució psiquiàtrica.

Una altra cosa hauria estat si Lensink hagués llançat el got contra una camioneta de l'Oficina Municipal de Parcs i Jardins. La família real és protegida per articles especials de la Casa Reial en el Codi Penal que daten de 1886. És així com una ofensa a la Reina pot significar una pena de presó de fins a cinc anys.

Crit destemplado

Des del fallit atemptat durant el Dia de la Reina el 2009, en què un home va intentar estavellar el seu automòbil contra el vehicle obert que transportava a la família reial, la Justícia està en estat d'alerta. El professor de Dret Penal, Henny Sackers confirma que la Justícia a Holanda en els últims anys cada vegada més fa servir el Dret Penal per sancionar els que cometin faltes contra la Casa Reial.

"Crida l'atenció que en els últims anys s'hagi acumulat una quantitat d'incidents en categoria 'Delictes contra la dignitat real'. Abans mai es presentaven càrrecs i ara sí. I això és nou. Ara la Justícia actua amb força en una sèrie d'incidents".

Per exemple en el cas de l'home que el maig de 2010 a Amsterdam interrompre amb un crit destemplado els minuts de silenci rituals durant la cerimònia de record als caiguts en el monument de la plaça del Dam (dic).

Arran del pànic que es va estendre entre els presents, entre els quals hi havia la Reina, 63 persones van resultar ferides. L'individu va ser acusat, entre altres coses, d'intent d'assalt contra la Reina. Per a l'últim càrrec la llei preveu una pena màxima de set anys de presó.

Finalment, el "cridaner del Dam" va ser deixat en llibertat després de cinc setmanes perquè no va poder demostrar si, a causa del crit, la Reina o altres persones haguessin corregut perill. L'advocada Mireille van Essen, que representa tant al que va llançar el got per a les veles com al "cridaner del Dam", assenyala que es veuen "cada vegada més senyals que amb la Casa Reial no es juga."

Llibertat d'expressió

"Es pot castigar algú per llençar un canelobre, però no a una persona només pel fet de preocupar amb la qüestió de si la Reina està legitimada o no per ocupar el tron. Hi ha gent preocupada d'això i em sembla que això fins i tot és positiu ".

Segons l'advocat Jef Ketele, la crítica a la Casa Reial és "una posició política que hauria d'estar protegida." Segons ell, els jutges haurien atribuir major pes a la llibertat d'expressió i no deixar-se influenciar tan fàcilment per les exigències d'enjudiciament provinents de la Justícia.

Divendres el jutge dictarà sentència en el cas de Erwin Lensink.

Trobada oberta de Bastida d’EUiA a BCN

Trobada oberta del corrent d’EUiA, Bastida, per reflexionar col·lectivament i poder comptar amb l’opinió de tothom, sobre la situació electoral a Catalunya, el moviment 15-M i les mobilitzacions contra les retallades i prendre posició, entre tota la gent participant, sobre la coalició que volem pel 20-N, les coalicions a nivell estatal, sobre candidats/tes d’EUiA, etc. Del debat, que proposem es desenvolupi a partir un punt únic en el que incorporem les diverses qüestions: Lluita contra les retallades i mobilitzacions (sindicals/15M), 15-O, coalicions per participació eleccions 20-N. Divendres 16 de setembre, a les 18h. Centre Cívic La Sedeta. Carrer Sicília 321, Barcelona. Metro Joanic - L4.

D'aquest debat en sortiran decisions, entre altres, sobre:

a) La coalició que volem pel 20-N (àmplia, amb vinculació als Moviments socials, veïnals i propostes del 15M)

b) La situació electoral a Catalunya davant la possibilitat de que ICV persisteixi en no voler anar amb IU. La resolució que s'hauria d'aprovar al Comitè Nacional que es convoqui à Coalició ICV-EUiA i Coalició IU amb ICV-EUiA, amb incorporacions + sense exclusions de IU. A de ser a efectes legals una sola coalició. Si ICV no vol anar amb IU àVol dir que ICV trenca la coalició amb EUiA

c) Necessitat d'una nova EUiA. Cal canviar la dinàmica de l'actual per una que posi la política i la defensa de les condicions de vida de les classes treballadores per davant del parlamentarisme i que faci de la transparència interna i la veu de les assemblees l'eix central alhora de "governar" EUiA.

i) bases proposta política general, per l'esquerra, per EUiA, per la Coalició, sobre aliances i confluència sindicalisme amb 15 M i realitats locals, també referent al dret de decidir i el independentisme;

d) Proposta d'una llista unitària i conjunta de suport a la persona candidata a diputada d'EUiA o presentar candidatura alternativa a les primàries.

La Fiscalia de Nàpols investiga un cas de comissions il·legals en el qual està implicat Alejandro Agag

El gendre de José María Aznar, Alejandro Agag, apareix en els informes i escoltes telefòniques de la Fiscalia de Nàpols, que investiga un cas de comissions il·legals en el qual també apareix el primer ministre italià, Silvio Berlusconi. La trama que s'està investigant gira al voltant de l'empresa pública italiana Finmeccanica -que factura uns 15.000 milions d'euros a l'any- a través de la qual presumptament es paguen comissions il·legals a funcionaris i intermediaris per adjudicar-se contractes d'armament i material de defensa.

Però per entendre el paper d'Agag en tot plegat és clau la figura de Debbie Castaneda, actualment consultora de Finmeccanica però més coneguda per haver estat Miss Colòmbia al 2009. Aquesta despampanant model és una gran amiga de Berlusconi que, segons apunten, la va col·locar directament en l'empresa pública esmentada anteriorment. Segons la Fiscalia de Nàpols, "entre les trucades de telèfon interceptades que revesteixen interès cal destacar aquelles entre Paolo Pozzessere, director comercial de Finmeccanica, Debbie Castaneda i un tal Alejandro Agad o Agag, en les quals es fa referència al pagament de comissions milionàries en un negoci d'importació per valor de centenars de milions d'euros".

"Alejandro m'ha robat sis milions d'euros"


Aquestes escoltes telefòniques mostren com Finmeccanica es va adjudicar un contracte amb Colòmbia de 600 milions d'euros, del qual la comissió de l'1% havia de ser per Castaneda. Ara bé, en aquesta operació presumptament també va intervenir-hi Agag, segons es desprèn de la següent conversa en la que Castaneda diu: "Alejandro m'ha robat sis milions d'euros, aquell estúpid, sis milions d'euros, saps el que és aquesta xifra per mi?".

Les queixes de Castaneda venen perquè Agag s'hauria quedat part de la comissió que eren per la model, i la seva indignació la porta directament a demanar-li al mateix Berlusconi que ho solucioni. Així, Castaneda li explica al primer ministre italià que ha estat ella qui "he fet que ell [referint-se a Agag] guanyés el concurs d'adjudicació i aconseguís el 5% de la comissió del negoci". I continua explicant-li a Berlusconi que: "no vaig posar res per escrit perquè pensava que ell [Agag], sent de bona família i sent qui és, no podria comportar-se així. Però ho ha fet i tu [referint-se a Berlusconi] ets l'única persona que em pot ajudar, l'únic a qui tothom tem, així que fes-me un favor i ajuda'm".

A tot això, el gendre d'Aznar només s'ha pronunciat sobre el cas a preguntes del diari Il Fatto Quotidiano, on ha assegurat que "no hi hagut cap contracte". En canvi, preguntat sobre si ha negociat amb Colòmbia en nom de Finmeccanica, Agag ha respòs: "Sense comentaris". Tot plegat fa pensar que Agag haurà de donar més explicacions que aquestes quan el cas evolucioni.

Els braços de la Via Làctia són resultat d'una col.lisió












Els braços en espiral de la Via Làctia són resultat d'una col.lisió entre la nostra galàxia i una altra galàxia nana carregada amb matèria fosca, segons afirma un nou estudi. Segons els astrònoms de la Universitat de Califòrnia Irvine, la galàxia Sagitari, ha topat dues vegades en els últims 2.000 milions d'anys contra la Via Làctia. Durant aquests xocs, l'atracció gravitatòria de les galàxies fa que es formin corrents estelars. El moviment de rotació de la Via Làctia va provocar més tard que aquests corrents adoptessin la forma dels braços en espiral que ja coneixem.

La petita galàxia en les seves col.lisions perd grans quantitats d'estrelles i de matèria fosca que van a parar als braços de la Via Làctia, segons afirmen els astrònoms en el seu article publicat a la revista Nature.

"Quan la matèria fosca va colpejar per primera vegada la Via Làctia, entre un 80% i un 90% d'aquesta matèria va ser despullada de la petita galàxia", afirma Chris Pircell, principal autor de la investigació.

D'acord amb els investigadors, la galàxia Sagitari tornarà a topar amb la Via Làctia, encara que aquest esdeveniment no passarà fins d'aquí a 10 milions d'anys, segons les seves previsions.

El TSJC suspèn l'ultimàtum que va donar al Govern sobre la immersió

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s’ha fet enrere i ha suspès l’ultimàtum de dos mesos que va donar al Govern català perquè complís la sentència del Tribunal Suprem i introduís el castellà com a llengua vehicular a l’escola. Aquesta interlocutòria del TSJC suposava a la pràctica la fi del model d’immersió lingüística en català que havia funcionat amb èxit els darrers 30 anys.El TSJC ha aclarat que suspèn l'ultimàtum mentre no resolgui el recurs que va presentar el Govern català.

La interlocutòria del TSJC es va produir arran de la demanda de tres famílies (dues de les quals són militants de Ciutadans) que van reclamar l'escolarització en castellà per als seus fills. El TSJC va donar a la Generalitat dos mesos per introduir el castellà a l'escola "en més d'una assignatura".

Xina reduirà l'exportació de terres rares

El major productor de terres rares de la Xina ha dit avui dijous que el país no té la intenció de mantenir-se com el major proveïdor dels minerals més escassos del món, i que la tendència a reduir el subministrament és irreversible: "El país s'orientarà gradualment cap la demanda interna, en lloc de la demanda externa", ha informat Li Zhong, vicepresident de la Corporació d'Alta Tecnologia de Terres Rares de l Grup Siderúrgic de Baotou, amb seu a la nord regió autònoma de Mongòlia Interior.

S'espera que els preus de les terres rares segueixin amb la seva dentencia a l'alça durant la resta de l'any, va dir Li a la Conferència Internacional sobre Terres Rares 2011, que se celebra entre avui i demà divendres a Beijing.

Els continus augments de preus desanimaran als científics que investiguen noves aplicacions per als metalls, va opinar Dudley Kingsnorth, director executiu de la firma australiana Industrial Mineral Company.

D'acord amb Kingsnorth, l'any passat la Xina va consumir el 60 per cent de les terres rares extretes a nivell mundial, i aquest any la proporció podria superar el 70%.

Les terres rares són 17 minerals àmpliament usats en l'elaboració de productes electrònics sofisticats, com telèfons mòbils, turbines per a la generació d'energia eòlica, bateries per a automòbils elèctrics, bombetes de baix consum i míssils, entre d'altres.

Xina és en l'actualitat el major productor de metalls de terres rares, i exporta el 90 per cent de la demanda global. No obstant això, les seves reserves només equivalen a un terç del total mundial.

Científics de Cambridge expliquen les experiències 'pre mortem'

Les experiències que relaten aquells que afirmen haver estat a punt de morir són considerades com a fenòmens místics. Veure a familiars ja morts en una realitat on l'amor i la felicitat l'abasten tot, caminar per un túnel amb una llum encegadora al final, notar com 'l'ànima' surt del cos o veure passar davant els ulls tots els moments importants de la vida d'un, són les explicacions més comunes entre els que han tingut experiències properes a la mort o han passat per una mort clínica. Un grup d'investigadors de la Universitat de Cambridge, però, ha trencat el component místic explicant la pràctica totalitat de les característiques comunes de les vivències que narren els que han viscut aquestes sensacions.

Segons ha explicat el neurocientífic Dean Mobbs, de la Cambridge's Medical Research Council Cognition and Brain Sciences Unit, a la revista Scientific American: "Molts dels fenòmens associats amb experiències properes a la mort poden ser explicades biològicament". Els científics han determinat que moltes d'aquestes experiències provenen d'un mal funcionament de la dopamina i del flux sanguini, creant sensacions inexistents durant un procés traumàtic.

Per exemple, la sensació d'estar mort no només l'han viscut aquells que han estat a prop de morir. Els pacients amb la síndrome de Cotard tenen la certesa que han mort després d'un trauma molt fort o en etapes molt avançades d'algunes malalties, com la febre tifoide i l'esclerosi múltiple, a causa de canvis en l'escorça parietal i prefrontal. "L'escorça parietal està relacionada amb els processos d'atenció, i l'escorça prefrontal està implicada en els deliris observats en malalties psiquiàtriques com l'esquizofrènia", explica Mobbs. Encara que el mecanisme que s'amaga darrere d'aquesta síndrome es desconeix, una possible explicació és que els pacients que pateixen aquesta síndrome tracten de donar sentit a les estranyes experiències que estan tenint.

Experiències extracorpòries, túnels de llum i reviure la pròpia vida


Algunes de les històries que circulen per l'imaginari popular, les que fer referència a sentir com l'ànima se separa del cos, també troben una explicació en la ciència. L'equip de neurocientífics ha determinat que les experiències extracorpòries són comuns en la paràlisi del son, que consisteix en un període d'inhabilitat per realitzar moviments voluntaris a l'inici del somni o al despertar-se, en la qual un se sent paralitzat al mateix temps que és conscient del món exterior.

La paràlisi del son va ser detectada en un 40% de les persones que van ser objecte de l'estudi i que afirmaven haver viscut lucinacions com flotar per sobre del seu cos al voltant d'una habitació. Un estudi de 2005, segons afirma Scientific American, va trobar que aquestes experiències poden induir artificialment estimulant àrees concretes del cervell.

El retrobament entre la persona que ha passat per una mort clínica o una experiència propera a la mort i els seus éssers estimats pot ser explicat des d'un punt de vista científic. Els pacients de Parkinson, de vegades afirmen veure fantasmes o monstres. Això pot ser degut a un funcionament anormal de la dopamina, un neurotransmissor que pot provocar al.lucinacions.

Pel que fa al túnel amb una llum encegadora al final, l'explicació que dóna el grup de neurocientífics de la Universitat de Cambridge és que el flux sanguini i d'oxigen s'esgota en l'ull, cosa que podria produir davant d'una situació extrema propera a la mort .

El possible culpable de l'experiència més comuna, la de reviure els moments més importants de la vida, podria ser el locus coeruleus, una regió anatòmica de la tija cerebral que allibera noradrenalina, l'hormona de l'estrès que es segrega a nivells més alts durant un trauma. Aquesta regió del cervell està molt connectada amb altres regions destinades a controlar les emocions i la memòria, com l'amígdala cerebral i el hipotàlem.

La investigació demostra, a més, que algunes drogues, com la ketamina, poden poden desencadenar eufòria, experiències extracorpòries i lucinacions. Aquesta droga afecta el sistema opioide del cervell, que pot arribar activar-se de forma natural quan qualsevol animal és atacat o, en el cas dels humans, quan pateixen un gran trauma.