dimecres, 21 de març de 2012

Les retallades sanitaries disparen les llistes d'espera un 42,1%

Les retallades sanitaries han disparat un 42,1% les llistes d'espera l'últim any a Catalunya, a causa del primer ajust pressupostari de la història en aquest àmbit amb una retallada del 10% en aquesta partida, segons les dades presentades aquest dimecres pel conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz. Una altra plataforma presenta una denúncia perquè s'investigui la privatització de la sanitat catalana, afegint-se a la que va presentar l'Iniciativa Penal Popular, Fem Salut, impulsada per Dempeus per la Salut Pública, i que també denuncia les retallades i els seus efec tes mortals en diversos casos denunciats.

En roda de premsa per presentar l'activitat durant 2011, el conseller ha posat de manifest que a finals de desembre de l'any passat 80.540 pacients esperaven una operació per als 14 procediments quirúrgics garantits pel departament, respecte als 56.670 de l'any anterior i els 70.000 que esperaven el juny d'aquest any, amb un augment del 23% el primer semestre.

Ruiz ha cenyit els resultats a la caiguda de compra d'activitat als proveïdors del sistema sanitari català i ha assenyalat que el temps mitjà d'espera sobre la cirurgia programada ha augmentat en 14,6 dies en comparació amb 2010.

El conseller, que ha abandonat la sala quan encara no havia acabat la presentació, s'ha proposat remuntar aquestes xifres en cada regió sanitària i ha assegurat que "la demora només s'ha produït en els pacients que podien esperar", per tant no ha afectat a les intervencions urgents.

Una plataforma presenta una denúncia perquè s'investigui la privatització de la sanitat catalana


La PARS considera que amb les retallades s'està negant el dret a la salut a part de la ciutadania i considera que la reducció del pressupost és per afavorir els interessos d'un sector sanitari privat amb molt bones connexions al Departament de Salut
La Plataforma d'Afectats per les Retallades Sanitàries (PARS) ha presentat aquest dimecres una denúncia a la Fiscalia Superior de Catalunya per demanar que s'obrin diligències d'investigació "davant els gravíssims fets que estan succeint en l'àmbit sanitari català".

La PARS, que agrupa ciutadans, agrupacions de veïns i de pacients, entitats socials i diversos grups del moviment 15-M, argumenta que s'està cometent un "delicte tipificat en l'article 542 del codi penal, segons el qual incorre en un delicte tot aquell funcionari públic 'que, amb coneixement, impedeix a una persona l'exercici d'altres drets cívics reconeguts per la Constitució i les lleis". En concret, consideren que s'està negant el dret a la salut arran de les retallades que s'estan portant a terme en aquest àmbit.

En un comunicat, la plataforma exposa que "la sanitat pública està sent desmantellada a Catalunya, mitjançant retallades pressupostàries i assistencials que estan duent a importants i perilloses restriccions d’accés a l’assistència sanitària, un dret de tots els ciutadans reconegut a la Constitució Espanyola i reforçat i garantit en el desenvolupament legislatiu estatal i autonòmic".

Anant més enllà, el text afegeix que hi ha "indicis clars de privatització del sector sanitari públic pensats no per millorar la qualitat assistencial, sinó per afavorir al sector privat en el que tenen i han tingut grans responsabilitats els actuals alts càrrecs de la Generalitat que gestionen la sanitat pública", en una clara referència al conseller Boi Ruiz, expresident de la Unió Catalana d'Hospitals, i a Josep Prat, exconseller de USP Hospitales i actual president de l'Institut Català de la Salut (ICS).

La PARS conclou el seu manifest demanant a les persones que estiguin d'acord amb la iniciativa que s'hi sumin a través del seu blog. Curiosament, el dissabte es va presentar la Iniciativa Penal Popular Fem Salut, impulsada per Dempeus per la Salut Pública, i que també denuncia les retallades.

400 persones exigeixen: "Fem salut: Boi i Mas als tribunals"

La mort per aneurisma d'una dona que va deambular 65 hores per quatre hospitals de Catalunya ha deixat de ser un cas particular. Una vintena d'organitzacions i entitats socials de tot Catalunya han presentat un escrit al jutjat que investiga el cas per poder exercir l'acció popular. L'iniciativa penal popular (IPP), que és com s'anomena l'acció, ha estat presentada aquest matí a l'auditori de l'Universitat Pompeu Fabra de Barcelona amb l'assistència de més de 400 persones que han omplert el local i una pancarta amb el lema: "Fem salut: Boi i Mas als tribunals". Una altra pancarta deia: "No al model de Boí, sí a Boí a la Model".

Els 10 punts clau de l'argumentació de l'IPP contra Mas i Boi Ruiz


L'iniciativa penal popular (IPP), que és com s'anomena l'acció, ha estat presentada aquest matí a l'auditori de l'Universitat Pompeu Fabra de Barcelona amb l'assistència de més de 400 persones que han omplert el local (foto) i una pancarta amb el lema: "Fem salut: Boi i Mas als tribunals". Al final, i encapçalats per un grup de iaioflautes, han marxat en manifestació fins al Palau de Justícia de Barcelona (foto).

“La salut és aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa” deien al 1976, un grup de savis en el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpignan. Aquesta concepció és una afirmació que dona peu i veu, a la nostra lluita. Les persones i organitzacions de tot arreu de Catalunya, presents en moltes de les lluites ciutadanes i cíviques en defensa de la sanitat i la salut pública, ens comprometem a emprendre una Iniciativa Penal Popular que argumentem i defensem en els següents punts:

/2012/03/els-10-punts-clau-de-largumentacio-de.html

Els físics marquen rècord de potència en impuls amb raigs làser

Investigadors del Laboratori Lawrence Livermore, als EUA, avancen en l'intent d'impulsar el procés de fusió nuclear amb l'ajuda d'un làser gegant de gran potència, segons es desprèn d'una nota de premsa publicada al web de National Ignition Facility (NIF), centre coordinador del projecte. L'experiment, quan s'aconsegueixi, podria acostar la creació d'una font perpètua d'energia neta davant l'actual de fissió nuclear de les centrals, encara que també es treballa sobre la seva aplicació militar. Els investigadors van marcar el passat 15 de març un nou rècord de potència en l'impuls amb el raig del làser gegant.

En el marc de l'experiment, 192 làsers de banda ultraviolada van llançar junts un feix de raigs d'una potència superior a 2 megajoules. Un cop calculades les correccions, els científics van determinar que en un blanc determinat, la potència va arribar 1,875 megajoules, 0,075 megajulio per sobre del rècord anterior.

L'instal·lació NIF forma part del Laboratori Nacional Lawrence Livermore a l'estat de Califòrnia als EUA.

La tasca principal del centre consisteix en estudis de fusió per confinament inercial (tipus de síntesi quan el combustible es manté confinat per la seva pròpia inèrcia).

A més, la instal·lació és utilitzada pels militars nord-americans per a diversos estudis com ara els relatius a l'armament nuclear.

La instal·lació, que ocupa un edifici de 10 pisos de la mida de tres camps de futbol, ​​focalitzarà els raigs ultraviolats de 192 làsers sobre una petita càpsula amb isòtops d'hidrogen. Les altes temperatures i la pressió resultants seran comparables a les que existeixen en el nucli d'una estrella o un planeta gegant, la qual cosa, segons les previsions, permet iniciar una reacció de fusió nuclear.

La focalització dels raigs de llum en la càpsula amb isòtops d'hidrogen -un impuls de potència de més de 500 bilions de watts- es perllongarà per tot just pocs nanosegons però proporcionarà -teóricament- 1,8 megajoules d'energia, quantitat suficient per destruir en un instant l'embolcall i generar una ona explosiva que comprimeixi els vapors del deuteri i el triti.

La pressió en el nucli d'una estrella és tan elevada que el procés de fusió termonuclear es pot desenvolupar a 10 milions de graus centígrads. En les condicions terrestres es requereix una temperatura deu vegades més alta.

Els autors del projecte van trigar 12 anys a muntar aquest conjunt de làsers, el més poderós del planeta. L'experiment s'iniciarà al juny pròxim i aportarà els primers resultats l'any que ve. L'objectiu és demostrar que el rendiment de l'energia és entre 10 i 100 vegades superior a les despeses que es requereixen per generar-la.

La fusión por confinamiento inercial
http://science.portalhispanos.com/wordpress/2011/11/08/la-fusion-por-confinamiento-inercial/

CiU accepta la compareixença de Solà però amenaça amb endollar el ventilador

Tots els grups del Parlament han aprovat avui que el secretari general de la conselleria de Cultura, Xavier Solà, comparegui davant la Comissió de Cultura per oferir explicacions sobre els serveis que va facturar a l'Associació Catalana de Municipis (ACM) quan dirigia els seus serveis jurídics. Per a la nazionalista Àngels Ponsa i CiU, la lluita contra la corrupció institucionalitzada i generalitzada que reflecteix la compareixença "no és la dinàmica que hauria de seguir un parlament" i ha suggerit reflexió sobre "si s'haurien de fer les polítiques que els demana la ciutadania" -com les retallades- o "un altre tipus de política que no condueix enlloc".

Tot i que CiU també s'ha sumat a la petició del PSC, la diputada nacionalista Àngels Ponsa ha recriminat a la resta de grups que demanin la compareixença pels titulars que s'han generat en els últims dies als mitjans de comunicació i ha considerat que aquesta no és una "dinàmica adequada": "Què els semblaria-ha preguntat-si en aquesta dinàmica de demanar compareixences per coses que no tenen res a veure amb l'activitat actual del secretari general, comencéssim a demanar compareixences per les anunciades motxilles de la Diputació de Barcelona i demanéssim que vinguessin José Montilla o Celestino Corbacho?".

Així mateix, ha al·ludit a ICV, per Inma Mayol i Francesc Baltasar, actualment relacionats amb la companyia AGBAR després de deixar fa uns mesos les seves activitats en l'administració catalana i l'Ajuntament de Barcelona.

La socialista Consol Prados li ha replicat que el seu grup és conscient que els fets pels quals es demana la compareixença de Solà són anteriors a l'activitat que desenvolupa actualment, però considera que "la responsabilitat política s'arrossega al llarg de la carrera i els fets publicats no s'han desmentit, de manera que ara podria estar en joc la credibilitat del número dos de Cultura".

D'altra banda, ha recordat que la passada setmana el mateix conseller Ferran Mascarell ja va indicar que no hi havia cap problema que Xavier Solà comparegués i oferís les explicacions oportunes sobre les activitats que va realitzar en una etapa anterior a la seva actual responsabilitat pública.

A principis del mes, va transcendir que Solà havia facturat l'any 2009 més de 193.000 euros a l'ACM, quan dirigia els serveis jurídics de l'entitat, per l'elaboració d'un catàleg de masies en municipis catalans que ell mateix va impulsar.

Xavier Solà també va cobrar el 2009, quan era regidor per CiU a Vic, 55.000 euros per la gestió d'uns pisos de protecció oficial en aquesta localitat que promovia una fundació dependent de l'Associació Catalana de Municipis que dirigia ell mateix.

IU porta al Congrés la despenalització de la mort assistida

El portaveu adjunt de l'Esquerra Plural al Congrés, Joan Josep Nuet, ha presentat avui la Proposició de Llei sobre disponibilitat de la pròpia vida que la coalició, a través del seu Grup Parlamentari d'IU, ICV-EUiA, portarà per la seva presa en consideració al Ple de la setmana perquè el Congrés es pronunciï sobre la despenalització de la mort digna i sense dolor. La proposició de llei inclou una modificació del Codi Penal per la despenalització de l'assistència a qui "mitjançant actes necessaris o de cooperació activa, permetés, propiciï o faciliti la mort digna i sense dolor d'una altra persona, a petició expressa, lliure i inequívoca de aquesta".

IU reprèn així un important tema que, com ha explicat Nuet en la roda de premsa posterior a la Junta de Portaveus de la cambra baixa, la passada legislatura va ser vetat tant pel PP que estava a l'oposició, com "aparcat" pel Govern del PSOE, que només es va decidir a presentar un projecte de llei que tocava parcialment aquest tema el maig de 2011 "quan la legislatura estava pràcticament esgotada" i els socialistes "tenien la seguretat que aquest assumpte ni podia ser debatut ni donava temps a què fos aprovat".

La iniciativa d'Izquierda Unida recull plantejaments que ja estan plasmats en les lleis similars més avançades del nostre entorn europeu. La proposició de llei inclou una modificació del Codi Penal per la despenalització de l'assistència a qui "mitjançant actes necessaris o de cooperació activa, permetés, propiciare o faciliti la mort digna i sense dolor d'una altra persona, a petició expressa, lliure i inequívoca de aquesta". Aquesta possibilitat queda expressament restringida únicament als casos en què el pacient terminal pateixi "una malaltia greu que hagués conduït necessàriament a la seva mort o li produís greus patiments permanents i difícils de suportar, o que, sent permanent, li incapacités de manera generalitzada per valer per si mateixa".

"Pensem-ha valorat Nuet-que és un tema important, que en països de la UE ja està regulat i es seguirà regulant". El parlamentari d'IU ha recordat el contingut de la iniciativa quan fa referència a la 'interpretació integradora de vida i llibertat' i ha assenyalat que "la vida és un dret, no un deure. El patiment extrem no pot ser un deure. Per tant, cal regular les fórmules adequades perquè les persones que així ho decideixin lliurement puguin morir amb dignitat".

De la mateixa manera, es planteja la regulació del dret del pacient a decidir lliurement "sobre la seva pròpia vida, un cop rebuda la informació mèdica que com a regla general haurà de comprendre com a mínim la finalitat i la naturalesa de cada intervenció i tractament, així com els seus riscos i conseqüències, que li presenti el responsable mèdic. A negar-se a consentir un tractament, cosa que no determinarà l'alta mèdica". Per a això s'ha de modificar el text de la Llei general de sanitat.

En l'exposició de motius de la proposició de llei Esquerra Unida assenyala clarament que "l'especial importància de la vida, la irreversibilitat de les conseqüències de la decisió, l'eventual implicació de tercers i la vulnerabilitat dels processos de presa de decisió en determinades situacions i etapes vitals fan necessari adoptar totes les mesures possibles per tal de garantir la plena llibertat de la voluntat" del pacient.

En aquest model de mort digna que es presenta es pretén salvaguardar també tots els drets dels professionals sanitaris ja que "en ell s'assegura que tot consentiment compleixi unes ineludibles condicions de capacitat i validesa, es consolida la intervenció subsidiària dels representants del pacient en condicions clarament establertes, i només excepcionalment es permet intervenir mèdicament a falta de la conformitat dels anteriors".

IU pretén que la nova norma, en cas de ser finalment aprovada, sigui completament garantista. Així, busca regular la fórmula coneguda com 'consentiment informat' en relació a la interrupció o no iniciació de tractaments quan aquests "es limitin a mantenir d'una manera temporal o permanent una vida sense consciència de manera irreversible, o prolongar artificialment un procés irreversible de mort".

La proposició de llei d'IU, que porta la firma dels seus diputats Gaspar Llamazares i José Luis Centella, inclou també una disposició addicional per la qual s'estableix que "el Govern crearà un 'Registre Públic de Voluntats Anticipades' per garantir els drets establerts en aquesta Llei a la ciutadania de totes les comunitats autònomes que no comptin amb tal registre".

Per a Joan Josep Nuet, això "suposa una important garantia" perquè, en el cas de pèrdua de capacitat de decidir sobre el final de la seva pròpia vida d'una persona en estat terminal, "hagi pogut establir amb anterioritat el seu consentiment en el moment en que té ple ús de raó".

Esquerra Unida fa també referència en el text a una enquesta realitzada per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) on s'assenyalava que el 65% dels metges i el 85% del personal d'infermeria "ha afirmat que alguna vegada ha rebut la petició d'un malalt terminal de morir, bé a través d'un suïcidi assistit o de l'eutanàsia activa".

El mateix informe mostra que "el 21% dels metges reconeix que, malgrat la seva il·legalitat, a Espanya es practica l'eutanàsia".
A més, la comissió especial creada al Senat durant la VI Legislatura "va concloure que al voltant del 67% de les persones interrogades estaven a favor de la legalització de l'eutanàsia".

El sospitós de Toulouse es lliurarà "aquesta tarda" segons la policia

L'home armat al que la policia considera ara sospitós d'haver matat a set persones en nom d'Al-Qaida, entre ells tres nens en una escola hebrea, ha dit aquest dimecres a la policia que sortiria per la tarda i posaria fi al setge de casa seva. En plena campanya electoral la rival de Sarkozy, la líder d'ultradreta i declaradament racista Marine Le Pen ha dit que França hauria de lliurar una guerra contra el fonamentalisme islàmic, després de les declaracions de la policia modificant les seves sospites de tres paracaigudistes neonazis a un pretès gihadista que assassina tant hebreus com musulmans o animistes d'origen africà en nom d'Al-Qaida. Foto: Mohamed Merah: Ahir es creà un perfil de Facebook amb aquest nom que alguns mitjans han destacat, tot i que són desenes els perfils amb aquest nom.

Un perfil amb el nom Mohamed Merah, la identitat sota la qual s'ha identificat el presumpte autor de la matança de Toulouse en una escola jueva i els assassinats de tres paracaigudistes, va ser creat ahir a la xarxa social Facebook.

Uns 300 agents de policia fortament armats, amb armilles a prova de bala i cascos van acordonar una zona residencial al voltant d'un edifici de quatre plantes a Tolosa, on el musulmà de 24 anys, identificat com Mohammad Merah, estava atrinxerat a la planta baixa. Dos agents van resultar ferits en l'operació.

El ministre de l'Interior, Claude Guéant, va dir que l'home era un ciutadà francès d'origen algerià que havia visitat en diverses ocasions Afganistan i el Pakistan i va indicar que actuava en venjança per la participació militar francesa a l'estranger.

El president francès, Nicolas Sarkozy, que es presenta a la primera volta de les eleccions presidencials en cinc setmanes, va dir que França no hauria de cedir a un desig de venjança oa la discriminació per l'assassinat d'un rabí i tres nens en una escola jueu a Toulouse i tres soldats d'origen nord-africà.

La seva advertència es va produir després que la líder ultradretà Marine Le Pen, una rival en la campanya presidencial, digués que França hauria de lliurar una guerra contra el fonamentalisme islàmic.

"He reunit a les comunitats jueva i musulmana per demostrar que el terrorisme no aconseguirà trencar el sentiment de comunitat de la nostra nació", va declarar.

"Hem d'estar units. No hem de caure ni en la discriminació ni a la venjança", ha manifestat Sarkozy.

El ministre de l'Interior Guéant va dir que Merah, que estava sent vigilat des de l'atac contra els soldats la setmana passada, volia venjança "per la mort de nens palestins i també volia venjar-se de l'Exèrcit francès per les seves operacions a l'exterior".

Guéant va dir a periodistes que Merah era membre d'un grup d'ideologia islàmica a França, però que l'organització no estava implicada en trames violentes.

"Estem segurs que l'home envoltat per la policia, la rendició s'espera, és el que va cometre aquesta sèrie d'assassinats", va dir el ministre a la cadena de televisió BFM.

El titular d'Interior va dir que Merah havia tirat la seva pistola Colt 45 per la finestra del bloc de pisos a canvi d'un "dispositiu de comunicació" o telèfon mòbil, però continuava armat. La policia va evacuar a la resta de residents a les 11:00 del matí (1000 GMT).

"Va dir ... que es lliurarà aquesta tarda", ha afegit Guéant.

Fonts policials van dir que havien realitzat una explosió controlada del cotxe del sospitós cap a les 9 del matí després de descobrir que estava carregat d'armes.

La núvia i el germà de Merah, un altre islamista conegut per les autoritats, han estat detinguts, van dir responsables.

Merah va ser detingut per fabricar bombes a la província afganesa de Kandahar, al sud del país, el 2007, però es va escapar de la presó quatre mesos més tard en una arriscada fugida talibà, va dir el director de presons a Kandahar a Reuters.

Ghulam Faruq va dir que Merah va ser detingut el 19 de desembre de 2007 i sentenciat a tres anys de presó per col·locar bombes a la província de Kandahar, lloc d'origen dels talibans.

El Mosso al·lega no haver rebut prou formació per afrontar una situació com la viscuda

Els cinc sanitaris del SEM que van atendre Antonio Tirado (foto), l'home mort per un tret d'un mosso durant un enfrontament al domicili d'Olot, han declarat davant el jutge arran de la investigació oberta per aclarir els fets. També ho ha fet la dona de la víctima i una amiga, la mateixa que va efectuar la trucada al 112 després que l'home hagués ingerit una important quantitat de pastilles. Fa dos dies va declarar el mosso imputat que va disparar l'arma -qui va al·legar que no havia rebut prou formació per afrontar una situació com la viscuda- i la resta d'agents presents en aquell moment. La família, que s'ha presentat com a acusació particular, sosté que l'actuació policial va ser "desproporcionada" i per això volen saber què va passar i si l'agent va seguir el procediment establert.

El Jutjat d'Instrucció número 2 d'Olot ha citat a declarar aquest matí els cinc sanitaris que van atendre Antonio T. a casa seva el 10 de març passat. Es tracta dels dos tècnics -un home i una dona- que van arribar en primer lloc al domicili de la víctima, després de rebre la trucada. En veure el seu estat, es va decidir avisar els Mossos d'Esquadra. Més tard va arribar una segona unitat, ja medicalitzada, on hi anava un metge, una infermera i un altre sanitari.

Pel que fa a la família, també ha declarat la dona d'Antonio -que no ha entrat per la porta principal del jutjat- i també la seva amiga, amb l'objectiu de conèixer l'estat en què es trobava així com detalls de la seva personalitat. Les declaracions han finalitzat passades les dues del migdia.

La declaració del mosso imputat


Fa dos dies, el jutge va prendre declaració al mosso imputat -el caporal amb número de placa 2832- que va defensar la seva actuació tot dient que va ser un acte en legítima defensa que pretenia protegir la integritat física de la resta de persones presents, inclosos el fill de la víctima, un menor de 4 anys, que ho va presenciar tot. L'agent va reconèixer haver carregat l'arma uns minuts abans de disparar-lo però també va al·legar que no havia rebut prou formació per afrontar una situació com la viscuda al pis de la carretera de les Tries a Olot.

L'advocat de la família de la víctima, Benet Salellas, va apuntar que la compareixença del mosso havia obert alguns "interrogants" com ara que dubtaven que l'home hagués intentat "abraonar-se" amb un matxet a la mà en contra de l'agent, quan aquest no havia arribat a tocar-li el braç per neutralitzar-lo. També posaven en qüestió que altres agents no haguessin disparat en comptes del caporal per tal d'evitar ferir-lo en un punt vital i causar-li la mort.

Un cop fetes les declaracions, queda conèixer els resultats de les proves toxicològiques de l'home per saber en quin estat es trobava en el moment de l'enfrontament. Els agents van declarar que es trobava molt alterat i que van témer per la integritat de les persones perquè els va amenaçar amb un matxet. La família va explicar que Antonio T. estava molt nerviós perquè es pensava que els agents venien a endur-se el seu fill, ja que feia pocs dies que havia rebut una citació judicial relacionada amb una denúncia presentada feia un temps per la seva dona, després que aquest s'hagués endut el nen. La parella, però, havia refet la relació.

Una explosió obliga a desallotjar ESADE

Una deflagració ha obligat a desallotjar un edifici de l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE) a Barcelona, segons han informat fonts dels Mossos d'Esquadra i de l'escola empresarial dels jesuïtes. Els agents han rebut l'avís cap a les 11.15 hores d'aquest dimecres i han informat que l'explosió de l'artefacte casolà -que s'ha produït als afores de l'edificació- no ha provocat danys personals ni materials.

La zona està acordonada passades les 12 hores i els tècnics en explosius dels Mossos es troben al lloc.

Un lector de La Vanguardia a Twitter ha alertat de l'explosió i la posterior evacuació dels edificis de la seu de Pedralbes i ha informat que els accessos estan tallats.

De moment no hi ha informació sobre l'autoria de l'explosió. Fins avui mai no hi havia hagut un cas semblant a Esade. Aquests últims mesos, però, l'escola de negocis ha estat en boca de tothom per la vinculació que hi havia tingut el duc de Palma i gendre del rei, Iñaki Urdangarin, investigat per malbaratament de diner públic a través de l'Institut Nóos, en què ex-professors d'Esade havien col·laborat o, com el cas de Diego Torres, hi van tenir un paper determinant. A començament de mes, el secretari general d'Esade, Marcel Planellas, va dimitir al·legant motius personals. Planellas havia estat cridat a declarar com a testimoni en el cas Urdangarin pel jutge José Castro.

Valderas: "Cal endurir els instruments que impedeixin la corrupció i als corruptes"

El candidat d'Izquierda Unida a les eleccions andaluses del proper diumenge, Diego Valderas, ha destacat que les institucions públiques han de ser "palaus de vidre" i ha demanat un enduriment dels instruments que "impedeixin la corrupció i als corruptes". "Cal endurir els instruments que impedeixin la corrupció i als corruptes. Els diners públics ha de ser sagrat, les institucions han de ser palaus de vidre. Hi ha un descrèdit dels polítics, sóc un home del camp i quan un sembra una determinada llavor, espera que surti el que ha sembrat i no una altra cosa".

Les enquestes atorguen una pujada del partit de Valderas en els pròxims comicis del 25 de març, de donar-se el cas, pot ser un element clau a l'hora de formar Govern. El líder d'IU andalús ha descartat un cas com l'extremeny i ha animat els andalusos a evitar "majories perjudicials" per a la regió.

"Crec que tenim una oportunitat per recuperar l'espai perdut, no volem ser els tercers en discòrdia. El nostre objectiu és trencar el bipartidisme i les majories, que no són bones per als andalusos. Aspiro a que governi la política que el poble demanada, a la gent no el preocupa la cara que governi, sinó que s'apliquin polítiques que solucionin els seus problemes. El PP i IU som com l'aigua i l'oli", ha assegurat.

Tenim una oportunitat per recuperar l'espai perdut

IU i Diego Valderas van dipositar el seu programa davant notari perquè creuen que POSE i PP "no han complert" amb el que van prometre i ells aspiren a posar-lo "sobre la taula" després del 25 de març per obrir "una via de diàleg" entre els partits.

"Tenim un contracte amb el poble que posaré sobre la taula el mateix 25 de març a la nit. El que m'importa és construir una societat més justa. Estem acostumats a una política que està al servei dels mercats i que no té en consideració al poble. Si el PSOE i el PP haguessin de pagar per cada mentida que han dit, estarien arruïnats oa la presó", ha manifestat.

El que m'importa és construir una societat més justa


Quant a la polèmica dels ERO irrgulares, Valderas l'ha qualificat com el "escàndol de corrupció més greu" que ha viscut Andalusia i ha tornat a insistir en la creació d'una comissió d'investigació perquè "arribi fins al final del cas, peti qui peti".

El candidat de izquerda Unida ha promès la creació de llocs de treball a Andalusia si arriba al Govern i pot tirar endavant les seves propostes, entre les quals hi ha una llei de renda bàsica, un pla integral contra la pobresa o la creació d'una banca pública. "Hi ha d'haver menys rics perquè hi hagi menys pobres", ha finalitzat.

Com s'arriba al presumpte assassí nazi de Tolosa

Un home armat en una motocicleta ataca a sang freda en ple dia. Aquest modus operandi es repeteix en tres tirotejos, l'11, el 15 i el 19 de març, al sud-oest de França. Set persones moren i dues resulten ferides. Deu dies després del primer atac, la policia té acorralat el presumpte assassí, Mohammad Merah, de 24 anys, en una casa de Tolosa. Uns 200 investigadors van ser assignats al cas. Més de 7.000 hores de gravacions van ser analitzades. Foto: Una jove col·loca un ram de flors al caixer en què van ser assassinats dos soldats el passat 15 de març, a Montauban.

La coordinació entre elements de la investigació-com la scooter que va utilitzar l'assassí, el seu aspecte físic, o les dades informàtiques dels ordinadors que va utilitzar per quedar amb una de les víctimes-i la informació dels serveis d'intel·ligència van permetre arribar fins al sospitós . Merah, que va viatjar a Pakistan i Afganistan en els últims anys, figurava probablement en els arxius de les autoritats antiterroristes. Aquest és el resum dels dramàtics esdeveniments que han sacsejat França en aquests deu dies i del treball de recerca que ha portat fins al acorralament de Merah.

11 de març. Primer atac. Un paracaigudista de 30 anys, Imad Ibn-Ziaten, és assassinat en un barri residencial de Tolosa. L'autor s'apropa a la víctima, d'origen magribí, amb una scooter. Obre foc i li dispara una bala al cap. La policia creu que l'assassí va contactar al militar a través d'un situat Internet en el qual el paracaigudista havia posat en venda la seva moto. Segons Le Figaro, Ibn-Ziaten havia col·locat un anunci a la pàgina web Le Bon Coin per vendre la seva moto Suzuki 650 cm3 Bandit. L'autor dels atacs va quedar a les quatre de la tarda (hora catalana) amb el militar, que anava vestit de paisà, al costat del col·legi Chateau de l'Hers. El militar va ser trobat mort al costat de la seva moto. Els agents investiguen la pista informàtica, i intenten extreure informació dels ordinadors utilitzats. Els investigadors busquen si hi ha més anuncis de la primera víctima que hagin permès l'agressor posar-se en contacte amb ell, ja que Ibn-Ziaten, segons el diari local La Depeche, s'havia identificat en l'anunci com a soldat, però no havia afegit el seu nom, de manera que l'agressor no podria saber que era d'origen nord-africà.

15 de març. La mateixa arma torna a matar. El segon atac va tenir lloc a Montauban, a 46 quilòmetres de Tolosa, a les dues de la tarda. Com a mínim 46 càmeres de seguretat van gravar a l'home armat mentre conduïa el seu scooter, segons Le Figaro. Els enregistraments mostren que el conductor coneixia bé la ciutat, ja que va passar per carrers poc freqüentades en què un scooter pot colar-se fàcilment. Els aparells de videovigilància van perdre de vista l'assassí, de vestimenta fosca, quan va abandonar Montauban pel sud.

Les càmeres de seguretat d'un caixer situat per fora d'un centre comercial van gravar el segon tiroteig. L'assassí va obrir foc contra tres soldats uniformats després d'apartar a una dona d'avançada edat que, segons la BBC, esperava el seu torn davant la màquina expenedora. Van morir dos paracaigudistes, Abel Chennouf, de 24 anys, i Mohamed Legouad, de 26. Tots dos, igual que Ibn-Ziaten, eren d'origen nord-africà. Un tercer militar va resultar ferit, Loic Liber, de 28 i procedent del departament d'ultramar francès Guadalupe. Els testimonis del segon tiroteig asseguren que l'assassí va actuar amb tranquil·litat i fins i tot es va aturar per carregar la seva arma. L'autor de l'atac va agafar a un dels soldats que, ferit, intentava fugir arrossegant-se, per disparar tres vegades més. Els investigadors disposen ara d'una millor descripció física i del perfil psicològic de l'assassí.

19 de març. Tragèdia a un col·legi hebreu. El tercer atac va tenir lloc davant l'escola jueva Ozar Hatorah a Tolosa. Els trets de l'agressor van acabar amb la vida de Jonathan Sandler, un rabí i professor de religió de 30 anys, i la de dos dels seus tres fills, de quatre i cinc anys. També ha mort una tercera nena, de set anys, filla del director de l'escola, Yaacob Monsonego. Un jove de 17 anys va resultar greument ferit. En aquesta ocasió l'assassí va obrir foc indiscriminadament amb una pistola de 9mm i posteriorment va tornar a utilitzar l'arma de calibre 45. "Va disparar contra tot el que veia, nens i adults. Va perseguir a alguns menors fins que van entrar al col·legi", va explicar el fiscal de Tolosa, Michel Valet, a la BBC. Segons diversos testimonis l'agressor portava una petita càmera penjada en un arnès, encara que el fiscal general de l'Estat, François Molins, ha assenyalat que la possibilitat que gravés els tirotejos "només és una hipòtesi". L'atac produeix una gran commoció internacional. Les autoritats despleguen un poderós operatiu de recerca.

20 de març. 15 sospitosos. Uns 200 investigadors són assignats al cas. Els agents d'examinar 7.800 hores de gravació de les càmeres de seguretat. Una de les pistes seguides pels investigadors porta a exmilitars ultradretans expulsats de les Forces Armades. Fonts de la investigació assenyalen que les autoritats se centren en 15 sospitosos. La posada en comú d'elements de la investigació i de dades dels serveis d'intel·ligència permeten arribar dimarts a la tarda a Mohammed Merah, d'origen algerià, i que ha viatjat en els últims anys a Pakistan i Afganistan.

21 de març. Setge a Merah. A la nit entre el 20 i el 21 de març els investigadors localitzen el sospitós i les forces de seguretat li acorralen.

El Sindic de Greuges tramitarà la queixa contra el tancament de TV3 per satè.lit

Aquest dimarts dia 20 de març una delegació de la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) i del web Catalansalmón, ha estat rebuda pel Síndic de Greuges Adjunt, Jordi Sánchez. Les dues organitzacions han explicat a la Sindicatura les seves raons per a oposar-se a l’anunciat tancament de les emissions de TV3CAT per satèl·lit que, segons la direcció de la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), es farà efectiu el proper dia 1er de maig de 2012.

La Sindicatura ha acceptat tramitar la queixa que compta, a dia d’avui, amb el suport de més de 30.000 persones mitjançant les diverses campanyes en marxa.

Des que es va fer pública la intenció de la CCMA de procedir a l’esmentat tancament hi ha hagut una important mobilització des de la gran majoria d’entitats catalanes de l’exterior i des de moltes institucions i personalitats de la societat civil catalana.

- Des del web de Catalansalmon la campanya No al tancament de TV3 per satèl·lit ha recollit milers de signatures arreu del món (veieu tv3sat.catalansalmon.com).

- Des del web de la FIEC també centenars de personalitats i institucions han donat el seu suport a la campanya Volem TV3 Internacional (veieu http://www.fiecweb.cat).

- I des de la pàgina de Facebook Volem veure TV3-CAT. Qui vol que mirem TVE internacional ? també s’han recollit centenars d’adhesions.


Des de la FIEC s’han adreçat cartes a tots els membres del Consell (sortint) de la CCMA i a tots els membres de la Comissió de Control de la CCMA del Parlament de Catalunya que no han tingut, fins ara, cap mena de resposta oficial, tot i que sí hi ha hagut moltes contestes oficioses, expressant el seu disgust i desacord amb la decisió adoptada. També molts milers de missatges han estat adreçats al servei d’atenció a l’audiència de TV3 que ha contestat mitjançant un correu tipus on s’expliquen els avantatges que suposa la futura migració de TV3CAT cap a l’ADSL i la recepció per internet.

La CCMA, com a corporació de dret públic, està incomplint la Llei 18/1996, de 27 de desembre de 1996, de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior, i en concret les obligacions derivades dels articles 12è que garanteixen a les comunitats catalanes de l’exterior:

e) La informació sobre la realitat social bàsica catalana, mitjançant la publicació de premsa destinada a persones i entitats establertes fora de Catalunya, i el seguiment regular de les emissions radiofòniques i televisives de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Com també les que preveuen els articles 2b (Conservar i promoure els lligams de les comunitats catalanes i llurs entitats amb Catalunya) i 9J (La col·laboració recíproca dels mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) en activitats de difusió de la situació de les comunitats catalanes i llurs entitats i iniciatives).

“Quan l'11 de setembre de 1996 van començar les emissions de TV3 via satèl.lit va ser, indiscutiblement, una jornada que encara es recorda a la gran majoria de les comunitats catalanes de l'exterior” expressa la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC). “Es posava al català al mateix nivell que qualsevol de les altres llengües més parlades al món”, afirma la FIEC.

A nivell pràctic suposava donar accés normalitzat a la realitat del que passava en el país d'origen als més de 450.000 catalans residents arreu del món. Per a moltes famílies catalanes residents a l'exterior esdevenia un fantàstic aliat per a la continuïtat de la llengua en les segones i terceres generacions i per a tots aquells que des de l'àmbit universitari o des de la promoció cultural volien promoure tant la llengua com la imatge exterior de Catalunya. Constituïa una forma clara de presentar la realitat de la llengua catalana com a instrument de cultura i de comunicació.

Les noves tecnologies, TV per internet o altres, són les alternatives proposades des de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que no s’adona del caràcter socialitzador o familiar que pot tenir per a moltes comunitats catalanes de l'exterior el poder veure TV3CAT com a qualsevol altre canal en l'oferta diària de televisió mitjançant el mateix comandament a distància i com a una funció normal del consum televisiu.

Cap operador d’ADSL arreu del món no ofereix TV3CAT dins els seus paquets de programes i si en 16 anys la CCMA no ha aconseguit situar TV3CAT en l’oferta de la majoria d’operadors per cable d’arreu del món res no fa pensar que això serà una realitat en els dos mesos que la CCMA ha donat als 450.000 catalans de l’exterior per a adaptar-se a aquesta nova realitat. Suposem que hagués estat inimaginable que el trànsit de la TV analògica a la TDT s’hagués volgut fer en dos mesos pel conjunt de la població catalana o espanyola.

En les condicions proposades el seguiment de TV3CAT per internet quedarà restringit a un cert sector de la població exterior acostumat a veure TV via el portàtil o d'altres dispositius. Redueix el veure TV en català a quelcom com seguir You Tube i redueix TV3CAT a un fenomen marginal.

També s’ha explicat al Síndic Adjunt que les raons econòmiques apuntades per la CCMA, un possible estalvi de 600.000 euros per any, semblen poc raonades davant les darreres xifres divulgades respecte dels costos dels contractes entre TV3 i productores externes (uns 9 milions d’euros al mes) que semblen obrir una via més eficaç de discussió sobre economia de costos per TV3. D’altra banda l’esmentat cost estalviat en el lloguer del trasponedor del satèl.lit simplement es trasllada sobre les famílies catalanes de l’exterior que hauran de comprar un aparell específic per a veure TV3 a afegir d’qltres dispositius que ja puguin tenir (abonament cable, parabòlica, altre abonament ADSL, etc.).

Això convertirà veure TV3 a l’exterior en un gest heroic i patriòtic quan hauria de ser una banal opció en un marc de llibertat d’elecció que els poders públics tenen l’obligació de facilitar.

La FIEC, Catalansalmon i altres organitzacions continuaran amb les iniciatives en marxa per a impedir l’apagada digital de TV3CAT en perjudici dels residents catalans arreu del món.

Grècia aprova el nou préstec entre protestes dels comunistes

El debat, que es va iniciar a les 18.00 (16.00 GMT), va ser aspre, i la votació, un pas formal que tanca el segon rescat de Grècia, es va prolongar fins després de la mitjanit local a causa d'una exigència del Partit Comunista (KKE), tercera força política grega i que considera l'acord "un crim contra els grecs", de votar de forma individual i pública l'acord. Les enquestes vaticinen una important pujada de tots els partits a l'esquerra del socialdemòcrata PASOK que arribarien al poder si formessin una coalició, cosa ara improbable donades les males relacions entre les tres principals formacions esquerranes (KKE, Esquerra Democràtica i SYRIZA) i les seves diferències programàtiques, però que la dura realitat podria obligar a assolir pel bé del poble grec.

Gràcies a la majoria de què disposen el Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK) i la conservadora Nova Democràcia (ND), que sumen 197 dels 300 diputats del parlament hel·lè, l'acord va ser aprovat sense sorpreses, tal com s'esperava.

"Fora de la UE"

Precisament aquest dimarts el KKE va dur a terme mobilitzacions per tot el país que van congregar a milers de persones sota els lemes "No a l'acord del préstec" i "Fora de la UE, amb el poder popular".

Davant les prop de deu mil persones que es van congregar a la Plaça Syntagma d'Atenes, davant del parlament on es discutia l'acord, la líder comunista, Aleka Papariga, va reiterar que el seu partit farà sortir a Grècia de la Unió Europea i "abolirà unilateralment la deute", d'arribar al poder en les pròximes eleccions.

Les enquestes vaticinen una important pujada de tots els partits a l'esquerra del socialdemòcrata PASOK i, de fet, podrien arribar al poder si formessin una coalició, cosa força improbable a Grècia donades les males relacions entre les tres principals formacions esquerranes (KKE, Esquerra Democràtica i SYRIZA) i les seves diferències programàtiques.

En una entrevista amb l'emissora Reial FM, el ministre portaveu del govern, Pantelis Kapsis, va assegurar que els comicis seran "al voltant del 6 de maig, una setmana amunt, una avall".

Kapsis va explicar que entre aquesta setmana i la següent el govern que encapçala Lukas Papadimos acabarà d'aprovar totes les lleis i mesures derivades del memoràndum promogut per la UE i l'FMI (que va ser ratificat el passat 12 de febrer) i del contracte per a la recepció del préstec (que es vota aquest dimarts).

Amb tot, Grècia ja ha rebut el primer tram -7.500 milions d'euros-d'aquest préstec que en total sumarà 130.000 milions d'euros.

L'assassí nazi de Tolosa afirmà venjar la mort de nens palestins i ser d'Al Qaida

El sospitós de aesinar a tres menors i un rabí en una escola jueva de Tolosa, França, va ferir tres policies dimecres en un tiroteig al sud-oest de França. A més, el subjecte va afirmar que era membre de l'agrupació terrorista Al Qaida, segons les mateixes fonts oficials. El presumpte atacant al col·legi jueu a Tolosa va confessar que amb el seu acte va voler venjar als nens palestins, ha informat avui el ministre francès de l'Interior, Claude Guéant qui dirigeix ​​l'operatiu de detenció el sospitós.

Informacions del ministeri de l'Interior de França indiquen que la batuda busca capturar un home de 24 anys d'edat que havia visitat Afganistan i Pakistan, i que actuava en venjança per la participació militar francesa a l'estranger, va assegurar estar vinculat a Al-Qaida ia la secta extremista dels salafitas, va dir Guéant.

Els policies van envoltar el domicili de l'atacant on es va amagar i van portar a la mare del sospitós cap a la zona, però la dona es va negar a parlar amb el seu fill a l'afirmar que "a penes podria influir sobre ell". En l'operatiu de detenció tres policies han resultat ferits. Anteriorment la policia va arrestar el germà del sospitós, va assenyalar el cap d'Interior.

Al seu torn, el cap del departament antiterrorista de la fiscalia de París, Olivier Christen, va comunicar que les forces de l'ordre estan realitzant altres operatius a la zona.

Dilluns al matí, un desconegut en una moto es va aturar en una moto davant d'un col · legi jueu a Toulouse, on va obrir foc contra un grup d'estudiants, pares i professors. En el tiroteig va morir un professor de 30 anys d'edat, els seus dos fills i la filla del director de l'escola. Un altre jove de 17 anys també va resultar ferit.

Les autoritats també sospiten que hauria donat mort la setmana passada a tres soldats francesos d'origen norafricano, dos musulmans i el tercer animista antillà.

FMI: Els alts preus del cru podrien soscavar l'economia mundial





Els alts preus del petroli podrien impulsar una nova onada de crisi en l'economia mundial. Així ho ha advertit aquest dimarts la directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde. En cas d'interrupció de les exportacions de cru iranià, els preus del petroli pujarien entre un 20% i un 30%, el que soscavaria l'economia mundial ara que "s'allunya lentament de l'abisme". "Es tractaria d'un enorme impacte per a les economies", alerta Lagarde. Aràbia Saudita, el major exportador de petroli del món, busca 'refredar' els preus del calent mercat energètic impulsant les seves exportacions a EUA i reobrint jaciments per ampliar la seva producció i facilitar la recuperació econòmica global.

No obstant això, l'FMI considera que en comparació amb principis d'any, la situació financera actual no és tan preocupant, però tot i això admet que hi ha zones vulnerables que "cal resoldre amb vigor", com, per exemple, la millora de la salut de les institucions financeres.

Males notícies

Respecte a les declaracions de Christine Lagarde, el president de la fundació Centre d'Estudis Polítics i Socials, Alberto Montero Soler, creu que anuncis d'aquest tipus generen temor entre la població europea.

"Hem de tenir en compte que l'economia en aquests moments funciona molt a base del que són les expectatives i les creences, els moviments anímics dels agents i dels mercats i menys a través de la constatació de la situació econòmica real de els ciutadans ", subratlla l'expert.

Aràbia Saudita 'refreda' els preus del petroli per tranquil·litzar EUA

Aràbia Saudita, el major exportador de petroli del món, busca 'refredar' els preus del calent mercat energètic impulsant les seves exportacions a EUA i reobrint jaciments per ampliar la seva producció i facilitar la recuperació econòmica global.

The Financial Times reprodueix les declaracions del ministre saudita d'Indústria Petroliera, Ali al-Naimi, en què assegura que el seu país està a punt per cobrir qualsevol dèficit de pretróleo "percebut o real" davant una escalada dels preus provocada per la por a quedar- sense el combustible iranià després de ser sancionat pel seu polèmic programa nuclear.

"Atès que els alts preus del petroli i l'energia poden portar efectes negatius en l'economia global, el Regne d'Aràbia Saudita treballarà individualment i en cooperació i coordinació amb els països del Consell de Cooperació del Golf i amb altres productors i consumidors per portar els preus del petroli a nivells justos", ha indicat el ministre, assegurant que l'objectiu és mantenir en 100 dòlars el barril.

Les autoritats saudites van garantir recentment que faran servir les seves reserves addicionals de producció de cru per compensar les possibles insuficiències energètiques en els mercats, després que els preus del petroli pugessin a fins a 127 dòlars per barril.

Alleujament mundial


L'augment en els preus del petroli és el nou mal de cap mundial, enmig de les tensions creixents amb l'Iran, que el 19 de febrer va decidir tallar el seu subministrament de cru al Regne Unit i França.

A més, l'assumpte s'ha convertit en un tema polític candent als EUA, país que es troba en plena carrera preelectoral i on els candidats republicans acusen el president Barack Obama de no fer prou per baixar els preus, de manera que el país s'ha vist obligat a recórrer a les seves reserves estratègiques de petroli en un esforç per evitar que els alts preus del combustible soscavin seu creixement econòmic.