diumenge, 4 de desembre de 2011

Concert de gala de l'Orquestra Simfònica Simón Bolívar en la 1a cimera de la CELAC


El director veneçolà Gustavo Dudamel va dirigir l'Orquestra de la Joventut Veneçolana Simón Bolívar, com a part de l'acte final de fundació de la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Carib (CELAC), a la Sala Ríos Reyna del Teatre Teresa Carreño, a Caracas.

Els representants dels 33 països visitants van gaudir del concert en el qual participen dotzenes de joves de classe humil que s'han format en el Sistema Nacional d'Orquestres Juvenils i Infantils de Veneçuela, fundat pel mestre José Antonio Abreu.

Després de la primera peça, els mandataris van ovacionar dempeus als músics, dels que el president Hugo Chávez ha dit sentir-se molt orgullós perquè no només representen a Veneçuela, sinó també a Amèrica Llatina.

El mestre Dudamel va ser felicitat per tots els mandataris presents. Cadascun va estrènyer la seva mà per felicitar-lo per l'excel·lent interpretació dels músics veneçolans.

El baríton Gaspar Colón i el tenor Idwer Álvarez van cantar en companyia de l'orquestra

La CELAC acorda ser un organisme que promogui la integració amb respecte a les diferències


La Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Carib (CELAC) ja és una realitat política que agrupa totes les nacions americanes a excepció de Canadà i els EUA. La nova unió, considerada d'històrica, ha estat definida com el principi del projecte d'unitat de tots els pobles americans i es considera hereva dels somnis d'alliberament de San Martín, Bolívar i el Che Guevara. Amb l'aprovació per consens de la Declaració de Caracas, el Pla d'Acció de Caracas 2012 i la publicació de 18 comunicats, va culminar aquest dissabte la Cimera inaugural de la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Carib (CELAC), que va comptar amb la participació de delegacions de 33 països que es van reunir a Caracas per encendre els motors del nou mecanisme d'integració.

De la mateixa manera, es va traspassar la presidència pro tempore el mandatari xilè, Sebastián Piñera, qui serà l'encarregat de materialitzar els acords assolits durant la reunió celebrada a la capital veneçolana per dos dies.

En la Declaració de Caracas els països es van comprometre a que la CELAC "avanç en el procés d'integració política, econòmica, social i cultural fent un savi equilibri entre la unitat i la diversitat dels nostres pobles" perquè el mecanisme regional "sigui l'espai idoni per a l'expressió de la nostra rica diversitat cultural i alhora sigui l'espai adequat per reafirmar la identitat d'Amèrica Llatina i el Carib ".

De la mateixa manera, van acordar que la CELAC es converteixi en un "espai que reivindiqui el dret a l'existència, preservació i convivència de totes les cultures, races i ètnies (...) en especial de les comunitats originàries".

Es va establir que els acords aconseguits en la CELAC han de partir dels principis comuns com "el respecte al Dret Internacional, la solució pacífica de controvèrsies, la prohibició de l'ús i de l'amenaça de l'ús de la força, el respecte a l'autodeterminació, el respecte a la sobirania, el respecte a la integritat territorial, la no ingerència en els assumptes interns de cada país, la protecció i promoció de tots els drets humans i de la democràcia ", planteja el document.

Afegeixen la necessitat de continuar els esforços dirigits a contribuir amb la consolidació d'un món despullat del flagel del colonialisme i de l'ocupació militar amb la garantia de la "implementació de polítiques socials per a la reducció de les desigualtats socials internes" que permetin el compliment de els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni ", establerts per l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

De la mateixa manera, la CELAC es compromet a fomentar "el desenvolupament de les nostres complementarietats econòmiques i la cooperació Sud-Sud, com a eix integrador del nostre espai comú i com a instrument de reducció de les nostres asimetries".

Pla d'acció 2012

Mentrestant, en el Pla d'Acció 2012, els membres de la CELAC van acordar avançar en la creació d'una nova arquitectura financera de la regió que li permeti afrontar la crisi financera mundial que es viu actualment de manera reeixida.

A més, van convocar a una reunió d'alts funcionaris per al segon semestre de 2012 per tal d'elaborar plans d'acció en matèria de seguretat alimentària, salut i educació, respectivament.

Així mateix s'instaurarà un grup de treball per discutir els temes d'índole ambiental, així com també es crearà un centre de coneixement multidisciplinari que permetrà enfortir les institucions per a la gestió dels recursos hídrics.

Estatuts

Sis punts claus resumeixen els procediments per al funcionament orgànic de la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Carib (CELAC) que se sumen a la Declaració de Caracas aprovada per unanimitat. Les resolucions especials enfortiran el desenvolupament econòmic, social i comercial a la regió.

El mandatari veneçolà, Hugo Chávez va indicar que dins de les prioritats que tindrà en compte el bloc es troba la defensa de la democràcia a la regió, la posició que ha d'adoptar el grup sobre Illes Malvines (Argentina), la necessitat de posar fi al bloqueig econòmic comercial i financer exercit pels Estats Units a Cuba.

La seguretat alimentària i nutricional també és un dels punts centrals en què es s'enfocaran les 33 delegacions que conformen la comunitat llatinoamericana, el segueix el compromís en inclusió social en la CELAC, l'especulació financera i excessiva Volatibilitat de preus dels aliments, així com la situació de defensa dels drets humans de les persones migrants, el desenvolupament sostenible de la Comunitat del Carib (Caricom) i la solidaritat amb el poble d'Haití.

Pel que fa a les resolucions especials referents al desenvolupament de Paraguai sense litoral marítim, la coca originària i ancestral patrimoni nacional de Bolívia i Perú, suport a la iniciativa ecològica Yasuní-ITT-CALC-CELAC, situació d'emergència centreamericana a causa de les depressions climàtiques en la regió tropical, declaració del 2013 com a any internacional de la quinoa (gra de procedència boliviana).

Queda pendent

La recent creada CELAC no ha establert la fórmula per a la presa de decisions, queda pendent definir si serà per votació o consens.

"Per ara es mantindrà per consens i serà objecte de major debat entre els països de les CELAC (...) Aquesta és la idea, al final vam arribar a un consens i al final les decisions es seguiran prenent per consens", va puntualitzar el mandatari veneçolà, Hugo Chávez.

Chávez va lliurar la presidència pro tempore de la CELAC al seu homòleg de Xile, Sebastián Piñera. "Va arribar el temps d'Amèrica Llatina i el Carib (...) Treballem amb unitat i esperança per a complir la tasca que ens correspon", ha assenyalat.

Els comunistes russos denuncien irregularitats en les eleccions parlamentàries

El Partit Comunista de Rússia (PCR) va denunciar irregularitats en les eleccions parlamentàries que celebren avui a Rússia i va cridar a fer front als mètodes electorals bruts. "La nostra campanya ha rebut nombroses denúncies de violacions flagrants durant la votació" va dir el líder dels comunistes, Guennadi Ziugànov, en declaracions a peu d'urna en un col·legi de Moscou.

A primera hora del matí Ziugànov va cridar a combatre contra les irregularitats comeses, segons va denunciar, majorment pel partit oficialista Rússia Unida (RU). "No es pot deixar als lladres i pocavergonyes que robin els nostres vots", va dir el líder dels comunistes en una crida als observadors del seu partit.

Segons la pàgina oficial del PCR, segona força política després de l'oficialista Rússia Unida, ja a partir de l'obertura dels col·legis s'ha comès un gran nombre de fraus, que se sumen a les irregularitats denunciades durant la campanya electoral.

Així, un dels observadors que treballava al districte Kosinó-Ujtomski de Moscou va ser expulsat del col·legi electoral després de denunciar que un votant havia dipositat diverses paperetes a l'urna.

A més, el PCR va denunciar que en nombrosos col · legis electorals de la regió russa de Kubán van aparèixer centenars de persones que es van fer passar per observadors comunistes.

Alexéi Navalni, blocaire rus que s'ha llaurat una gran fama per denunciar la corrupció en l'administració pública, ha informat la vigília que un grup de voluntaris russos van crear un moviment per prevenir fraus durant la votació.

El projecte, anomenat "Antikarusel", té com a objectiu detectar grups de persones que van en autobusos especials de col·legi en col·legi utilitzant cupons de votació, documents que permeten votar a les persones no empadronades al col·legi del districte on resideixen.

Així mateix, avui la ràdio russa "Eco de Moscou" va denunciar que la seva pàgina web ha estat víctima d'un atac de denegació de servei (DDOS) per impedir que divulgui denúncies d'irregularitats en els comicis parlamentaris.

Amb anterioritat, el PCFR va denunciar la passivitat de les autoritats davant els nombrosos casos de frau durant la campanya electoral.

"Els successos dels últims dos mesos mostren que la majoria dels casos de frau no reben una oportuna resposta per part de les forces de seguretat i comissions electorals, més encara, són organitzats per elles mateixes", va afirmar Ziugànov en una missiva enviada a la Fiscalia General de Rússia.

La campanya electoral de 2011 ha estat marcada per nombroses denúncies de frau tant per l'oposició com per blocaires russos, molts dels quals, en particular, els que treballen en institucions estatals, afirmen que es veuran obligats a votar per RU sota les amenaces de ser acomiadats.

IU es reforça per aprofitar el salt del 20-N

IU vol assentar l'espectacular pujada electoral -de dos a 11 escons, del 3,77% al 6,92%-, i l'enfonsament sense alternativa dels "socialistes" contra la majoria que la fraudulenta llei electoral ha regalat al PP. Tot això en un panorama ombrívol, de "agressions" i "retallades" a l'Estat del benestar per la maror neoliberal dels vells franquistes i els seus hereus.

Al Consell Polític Federal d'IU, el seu màxim esglaó de direcció i compost per 180 membres, li corresponia ahir iniciar aquest debat: mirar al futur, per articular l'estratègia a mig i llarg termini: "Consolidar els resultats" de les generals, com asseguraven tots els dirigents consultats i fer "irreversible per a les pròximes dècades" el salt electoral i polític del 20-N, segons la lectura del secretari d'Organització, Miguel Reneses.

El "repte" no és menor. És trencar la regla que s'ha provat certa en diversos comicis: quan baixen els socialistes, puja IU, i si pugen els socialistes, IU baixa. José Antonio García Rubio, responsable d'Economia, ho resumia així: "Trencar la dependència, la relació malaltissa amb el PSOE".

Lara ja va marcar el camí el 21-N, quan va assenyalar que IU havia "conquerir l'hegemonia de l'esquerra". Ahir, va tornar sobre això en llegir el seu informe davant el Consell: "Aquest és el nostre missatge a la societat, que convida a la participació per construir una alternativa que disputi l'actual hegemonia que tenen totes aquelles forces polítiques neoliberals des de la base de la societat".

Per això va cridar a la "mobilització permanent" contra les retallades que PP i CiU ja apliquen en les comunitats que governen i que es transvasaran previsiblement al Govern de Mariano Rajoy, que posarà la seva majoria absoluta "al servei d'aquesta política dirigida des Brussel·les, per acabar definitivament amb el model social europeu".

Ser la "oposició a Rajoy"

El full de ruta es va anar esbossant al llarg de més de cinc hores de debat i 63 intervencions a la tribuna. També s'apuntava en els passadissos de la seu federal, remansado com mai gràcies a uns "excel·lents" resultats als quals ningú rebaixa galons.

El primer que toca, segons va expressar el director de la campanya, Ramon Luque, és covar les dades del 20-N - "Saber qui ens ha votat i per què" - per analitzar en què caladors ha penetrat el discurs d'IU i en quins ha punxat més en os.

Segon, canviar de xip, "focalitzar" l'estratègia de crítica al PP i en les "polítiques neoliberals", citava Reneses. "No podem perdre un minut a fer oposició a l'oposició", convenien diversos membres del Consell. "El que ens ve és molt dur. No és el bipartidisme, és una cosa monocolor. El PP pasta un poder majúscul, i el PSOE no existeix", assenyalava una jove dirigent de la cúpula federal.

De fet, diversos responsables indicaven que, enmig del marasme intern socialista, s'obre una "finestra d'oportunitat" per a IU: pot presentar-se com "l'oposició a Rajoy, a les retallades". La paraula "responsabilitat", la convicció de que la federació ha d'actuar de barrera enfront de la dreta, no parava de repetir-se.

Un altre element: aquilatar el procés de convergència social i política iniciat l'estiu passat i que va quallar per a les generals en la incorporació d'activistes i en la signatura d'una aliança amb 12 forces (entre elles, ICV, Chunta o Batzarre).

Totes les famílies d'IU -fins i tot les que en un principi eren més refractàries a l'obertura- coincideixen que el pacte ha contribuït a engreixar les dades del 20-N.

Raó de més per avançar en el procés de refundació "sumant a més gent" i més partits. Això sí, des de la posició "hegemònica" d'IU. "Les eleccions delimiten la reconstrucció de l'esquerra. Sabem quant pesa cadascun", recordava Reneses, llançant un missatge als que van repudiar el front d'unitat (Equo i Esquerra Anticapitalista) i s'han quedat fora del Congrés.

Més múscul intern


Per això, tots els quadres insistien que toca "enfortir" IU, augmentar l'afiliació-no arriba a 50.000 militants-, dotar de més múscul organitzatiu, emprar-se en les zones blanques en les quals tot just hi ha (Galícia, la Rioja, Cantàbria. ..). Fer d'IU, segons instar Lara, una formació "més influent, més mobilitzadora, més compromesa". L'estat major vaticina que aquesta vegada serà més senzill: la federació viu encara en pau interna i és "un valor a l'alça, un pol d'atracció", ja que el 20-N es va projectar una imatge de força guanyadora.

El discurs, però, no canviarà, ja que "ha estat encertat" i s'ha ofert una "alternativa amb els peus a terra". "Hem posat cara a la crisi i nom als culpables", va aplaudir Luque. Ara el missatge s'ha d'adequar al nou escenari i es modernitzarà el llenguatge per despullar de "etiquetes", sense "perdre perfil".

La punta de llança d'IU per a aquesta nova etapa serà el seu grup al Congrés. Però amb un PP investit de la majoria absoluta, la federació es conjura per no perdre de vista del carrer. La "mobilització" s'erigeix ​​en motor clau i imprescindible.

La plutocràcia copa els grups d'experts de Brussel·les

Segons el càlcul de CEO, els representants de la indústria financera representen el 53% dels "experts" registrats per assessorar en els projectes de reforma que impulsa el comissari de Mercat Interior i Serveis, Michel Barnier. L'estudi ha agrupat en el mateix paquet als que formalment representen la indústria financera i també als directius de consultories especialitzades en tasques de lobby que compten entre els seus clients amb les entitats financeres que depenen del gran capital, reunit al Club Bilderberg de monarques i banquers.

34 dels 44 assessors sobre derivats procedien de la indústria

CEO estima que la indústria dedica al voltant d'un bilió d'euros anuals a tasques de lobby a Brussel · les, encara que la falta de registres públics i de reglamentació clara sobre això a diferència dels Estats Units fa molt difícil verificar la xifra.

"El pes que té la indústria en els grups de treball encarregats de reformar el sistema financer és inacceptable", opina Yorgos Vassal, l'investigador de CEO autor de l'informe. Segons la seva opinió, això explica en part la manca d'avenços: "Cal un canvi de composició radical, en cas contrari la Comissió acaba no fent res perquè els experts li recomanen no fer res".

Els derivats i la bombolla

Segons els seus càlculs, el pes del sector financer en el grup d'experts que havia aconsellar reformes en un assumpte tan sensible com els derivats, que van jugar un paper clau en la creació de la bombolla i en l'extensió de la crisi després de la seva esclat, era de 34 sobre un total de 44. Una cosa semblant va passar amb el qual encarregat d'abordar les reformes legislatives sobre els bancs: incloïa a 39 experts vinculats a la indústria sobre 51.

"La Comissió sol al·legar que el coneixement tècnic només es troba, sovint, en el sector", explica Vassalos, que afegeix: "Però la manca de control social sobre el que feia la indústria financera va ser precisament un dels factors més importants que va portar a la crisi".

Tot i que el pes dels experts que assessoren la Comissió Europea segueix recaient en el propi sector financera, CEO admet que la situació ha millorat des que el 2010 va assumir la responsabilitat de Mercat Interior Michel Barnier. El novembre del 2009, quan el comissari era l'irlandès Charlie McCreevy, el percentatge d'experts vinculats a la indústria financera va arribar a ser del 85%, segons l'organització que fiscalitza els lobbies a Brussel·les.

L'actitud de McCreevy encara indigna els activistes a favor de la reforma financera: "Com gairebé tots els experts procedien de la indústria, les conclusions anaven sempre en la línia de l'autoregulació, o sigui, res. Per tant, res s'ha fet per controlar l'especulació, fet que ha contribuït a agreujar la crisi de l'eurozona", conclou Vassalos.

Poc després de deixar el lloc, el febrer de 2010, McCreevy es va incorporar al banc d'inversió londinenc NBNK, però a l'octubre va ser forçat a dimitir davant les protestes que va desencadenar la seva contractació. Quatre mesos després, el febrer de 2011, es va incorporar al Bank of New York Mellon. Van tornar les queixes de grups com CEO. Però aquí segueix.

Més protestes pel tancament dels CAP de la Selva

El moviment 'La Selva Units pel CAP' ha tallat aquest matí l'N-II a Tordera, a la rotonda de Can Bartolí, en un acte de protesta en contra el tancament nocturn dels Centres d'Atenció Primària (CAP). Durant una hora i mitja, 45 activistes han tallat la carretera quatre vegades durant intervals de cinc minuts. L'acte ha comptat amb el suport del grup municipal d'EUiA- ICV de Blanes. En l'acte han repartit fulletons on es detallen les raons, responsabilitats i respostes del Govern entorn a les retallades.

El col·lectiu avança que té previst fer una denúncia col·lectiva al Govern per les retallades que afecten els drets dels ciutadans i no descarta realitzar més talls de carreteres en els pròxims dies.

Aquest és el quart tall de carreteres que el moviment ha realitzat des del passat mes de setembre. En aquest cas, 45 activistes han repartit fulletons on es detallaven les raons, responsabilitats i respostes del Govern entorn a les retallades i els tancaments dels CAP a la Selva.

En els fulletons, el col·lectiu manifestava que les raons donades pel Govern entorn a les retallades han estat "poques i simples" i ho contrastaven amb els arguments en contra de les retallades aportats des del col·lectiu, els quals consideren "adequats" i en defensa "dels drets dels ciutadans i de la sanitat pública". Posteriorment detallaven que la Generalitat no ha assumit el compromís d'equitat i salut per a tots els ciutadans i critiquen que el Govern ha de donar resposta a totes les vagues, mobilitzacions i raons dels contraris a les retallades.

Segons la plataforma, el Govern "es fa el sord" respecte a les preguntes de la població, "menteix" amb les dades entorn a les retallades i "tracta d'idiotes" a tots els ciutadans. És per això que, tal i com destaca la portaveu de la plataforma 'La Selva Units pel Cap', Sílvia Martínez, el Govern ha de respondre "a moltes coses".

La portaveu de la plataforma ha detallat que l'acte de protesta ha comptat amb la participació de diversos membres del moviment 'La Selva Units pel Cap' provinents de Lloret, Blanes, Vidrieres, Amer, Hostalric i Anglés i subratlla que s'ha portat a terme sense cap mena d'incidència. Els manifestants han tallat la N-II 4 cops i en cada un d'ells han aturat la circulació durant cinc minuts.

La portaveu del col·lectiu, Sílvia Martínez, ha destacat que els conductors aturats han mantingut molta "complicitat" amb els manifestants i fins i tot s'han mostrat "a favor" de l'acte de protesta. Martínez no ha descartat realitzar noves tallades de carreteres en els pròxims dies.

'Units pel Cap' té previst denunciar el Govern

La portaveu de 'La Selva Units pel Cap' ha destacat que tenen previst realitzar diversos actes de protesta el pròxim 12 de desembre, dia en que es compleix tres mesos de l'inici de les ocupacions dels CAP de la comarca de la Selva. A més, ha afegit que durant el 12 de desembre tenen previst presentar una denúncia col·lectiva al Govern de la Generalitat per les retallades que afecten els drets "més importants" dels ciutadans. La portaveu del col·lectiu ha detallat que es tracta "d'un acte de pressió conjunt" perquè, segons Martínez, les manifestacions i protestes locals "sembla que no valen pel Govern".

La Generalitat invertí 2.858 milions d'euros a TV3 entre 2006 i el 2011

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha suposat una despesa de 2.858 milions d'euros, mig bilió de les antigues pessetes, entre 2006 i aquest mateix any, bàsicament per a TV3. Del pressupost de la Generalitat han sortit cada any una mitjana de 475 milions d'euros per finançar uns mitjans públics que hauran de patir una retallada com altres sectors que depenen dels impostos dels ciutadans.

Després del que ha passat amb la sanitat i l'educació, la Generalitat ha obert el debat sobre el futur dels mitjans públics quan va anunciar que el pressupost de la CCMA es retallarà el 2012 fins als 260 milions d'euros, un 13,3% menys que l'any passat, així com que es reduirà a quatre els canals de Televisió de Catalunya adduint que els canals actuals no són assumibles.

Aquesta retallada se suma al 15% de reducció pressupostària que la CCMA va patir l'any 2011 i que finalment "no es complirà", segons Homs, perquè la CCMA no ha aconseguit passar de 350 milions d'euros als 300 milions com estava pressupostat. Al contrari: a finals d'aquest any la CCMA comptabilitzarà una despesa de 321 milions d'euros, és a dir, tancarà l'any amb un dèficit de 21 milions.

Quan la Generalitat va decidir el maig de 2007 eixugar el deute de la Corporació es van esborrar amb una signatura més de mil milions d'euros. El pagament del deute havia de servir per "incrementar el rigor i l'eficiència en la gestió de les finances públiques". En aquell moment es va aprovar també els diners del contracte-programa 2006-2009, que suposava 1.161 milions d'euros pels quatre anys. En total, en els darrers sis anys, el pressupost de la Generalitat ha superat de llarg els 2.800 milions d'euros.

El portaveu del Govern, Francesc Homs, va concretar que l'eliminació de dos dels sis canals de Televisió de Catalunya (TVC) suposaria un estalvi de sis milions d'euros pel senyal d'emissió i va defensar que, malgrat aquesta retallada, la cadena podria mantenir "la seva qualitat i lideratge". Mentre TV3 amb prou feines arriba al 20% de rècords d'audiència, la resta dels cinc canals no sumen ni un 6% del total. La Generalitat vol eliminar Esport3 i el canal HD, que s'han estrenat fa poc temps.

El comitè d'empresa de Televisió de Catalunya va avisar que la retallada a la CCMA "qüestiona el model" actual de televisió pública catalana, "per més que assegurin garantir els llocs de treball", van concretar. Ara algunes veus vinculades durant anys al sector de l'audiovisual català demanen un replantejament de la Corporació i també dels objectius, de la dimensió i de la gestió de TV3.

La rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Imma Tubella, que va ocupar el càrrec de directora d'Estudis i Continguts de la Corporació entre 1995 i 2002 i va ser membre del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió entre 2000 i 2004, explicava en un article a La Vanguardia que "el dia de Sant Jordi de 1986, quan es van inaugurar els estudis de Sant Joan Despí, jo acompanyava a un nord-americà que havia participat en l'estudi previ a la posada en marxa de TV3.

Passejant per les instal·lacions em va preguntar: Quants empleats tenen? I jo, orgullosa, no fos cas que ens confongués amb una televisió regional, li vaig dir ben alt: Mil! Sense dubtar ni un moment em va respondre que era una gran desgràcia. Que havíem pervertit el projecte i que acabaríem sent una mala còpia de TVE".

Una situació que exemplifica el que es viu a TV3 des de fa anys i que només la crisi ha obligat a afrontar. La televisió catalana té més personal que Antena 3, Telecinco i La Sexta juntes, i això que el seu àmbit d'influència és molt menor. Els treballadors també estan més ben pagats que en la privada. Telecinco dedica a personal el 10,5%; Antena3, el 15,4%, i Televisió Espanyola, el 24%, mentre a TV3 els destina més d'un terç del pressupost anual. La britànica BBC, referent entre els defensors del model de televisió pública, dedica al personal el 29% del seu pressupost anual.

Reduir l'"star system"

En el mateix article, Tubella concreta que TV3 "s'ha transformat en un ens d'unes dimensions inexplicables". I posa en dubte la necessitat d'un star system català i de tenir un Consell d'Administració de 12 membres, a més de 21 consellers assessors, als quals cal afegir els deu representants del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Precisament Comissions Obreres, uns dels sindicats més bel·ligerants contra els canvis a TV3, van explicar el maig passat que el CCMA destinava gairebé dos milions d'euros anuals als sous d'alts directius.

El portaveu del Govern, Francesc Homs, va apuntar que les retallades no suposaran acomiadaments dels 2.700 professionals que treballen a la Corporació, però sí va concretar que hi haurà una rebaixa dels sous i complements dels directius i del caixet dels professionals de més renom.

La plutocràcia feixista pren els governs de la UE

Alguns filòsofs europeus tan prestigiosos com Jürgen Habermas ja han advertit que el que està en perill davant el remolí financer a la UE no és només l'euro. Va molt més enllà: es tracta de la democràcia mateixa. Habermas ho va expressar en una entrevista a Le Monde mentre dos primers ministres elegits en les urnes Yorgos Papandreu, a Grècia, i Silvio Berlusconi, a Itàlia eren substituïts pels supòsits tecnòcrates Lucas Papademos i Mario Monti, respectivament: "La democràcia en un sol país no pot tan sols defensar-se contra els ultimàtums d'un capitalisme furiós que traspassen les fronteres nacionals", advertia l'últim gran filòsof de l'Escola de Frankfurt.

Papademos suma vuit anys de vicepresident del Banc Central Europeu (BCE) i altres vuit com a governador del Banc Central grec. I Monti, que va aterrar a Roma després de sis anys assessorant a Goldman Sachs, ha col·locat al capdavant del seu equip econòmic a Conrado Passera, màxim executiu del banc Intesa Sanpaolo, ja Vittorio Grilli, exdirectiu de Credit Suisse First Boston Group.

Però la presa del poder polític a la UE per part de tecnòcrates vinculats al sector financer, coincidint a més amb l'arribada al cim del BCE de Mario Draghi, exdirectiu de Goldman Sachs, no ha començat aquest agitat novembre. Des de maig de 2010, amb el primer rescat grec, les retallades coordinats en tota la UE i l'incendi de l'eurozona, els llocs econòmics clau dels governs els van assumint directament dirigents amb passat en el mateix sector els excessos, coincideixen els experts, van provocar la crisi.

Des de llavors, la majoria de vacants econòmiques s'ha cobert seguint aquest patró (vegeu el gràfic a la pàgina següent): a Portugal, Dinamarca, Suècia, Letònia I almenys 14 dels 27 països que integren la Unió ha situat ja a exbanquer o gestors de fons al capdavant del ministeri d'Economia, Finances o del Banc Central.

"El que està succeint a Europa és un autèntic cop d'Estat financer per part dels mateixos que van causar la crisi", opina Marshall Auerback, economista de la Universitat de Wisconsin. "El poder financer vol tenir als seus en els llocs de decisió política perquè es juga molt, no és exagerat parlar d'una dictadura financera disfressada", el secunda Alejandro Inurrieta, de l'Institut d'Estudis Borsaris.

Auerback i Inurrieta comparteixen una rara característica: han estat, en certa forma, insiders. El primer és gestor del hedge fund Madison Street Partners. I Inurrieta, que va ser director general del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, formava part del nucli més proper al ministre d'Indústria Miguel Sebastián, un dels col · laboradors del president amb millor entrada en els mercats.

L'excepció espanyola

Espanya ha estat fins ara formalment una excepció a aquesta tendència de cedir els llocs econòmics clau a tècnics vinculats al sector financer, encara que la proximitat exhibida en ocasions pel Govern amb els grans banquers ha exasperat als progressistes, que han vist a més com Zapatero acomiadava indultant a Alfredo Sáenz, conseller delegat del Banc Santander.

Però tot indica que, després de les eleccions del 20-N, Espanya se sumarà a la corrent. Mariano Rajoy va començar la seva ronda de contactes reunint-se amb banquers i la majoria de candidats que les quinieles situen al capdavant de la política econòmica responen al perfil que s'ha imposat a la UE. Entre d'altres, Luis de Guindos, exdirectiu de Lehman Brothers, José Manuel González-Páramo, membre del comitè executiu del BCE i fins i tot Guillermo de la Dehesa, conseller del Santander i assessor de Goldman Sachs des de fa més de 20 anys.

Inurrieta, Auerback i altres economistes consultats Núria Molina, de Eurodad, Yorgos Vassal, del Corporate Europe Observatory, tots dos a Brussel · les; Peter Whale, del think tank progressista alemany Weed, i Oscar Ugarteche, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) coincideixen en els motius que al seu parer expliquen el fenomen: esquivar la regulació estricta que van prometre els polítics el francès Nicolas Sarkozy va arribar a parlar de "refundar el capitalisme" i evitar "pagar la factura de la crisi que ells van provocar", en paraules de Ugarteche.

"Semblava que s'anaven a nacionalitzar els grans bancs i al final han aconseguit evitar la fallida passant la factura als contribuents a través dels rescats, primer, i després dels durs ajustaments per contenir el dèficit provocat per aquests rescats", opina el economista mexicà, professor visitant a la Universitat Lliure de Berlín.

"La gran banca mana més que els governants", afegeix aquest economista crític, que coincideix amb les tesis que en el món ortodox ha exposat sobretot Simon Johnson, ex economista cap del Fons Monetari Internacional.

"Hem arribat a un punt en què no hi ha elecció: o situes al que volen els mercats en el lloc econòmic clau o et arrasen", insisteix Inurrieta. I afegeix: "Per això no s'ha regulat res ni s'han afrontat les causes del crac, i per això no hi ha perspectiva de sortir de la crisi".

Regne Unit i Letònia són dos exemples emblemàtics dels efectes del fenómeno.Cualquier intent de controlar el sector financer o imposar un impost europeu a les transaccions especulatives és vetat per Londres, que alberga la City el centre financer de la UE i també l'Executiu més penetrat pel sector.

Diversos llocs clau del Govern de David Cameron procedeixen de les finances: Desmond Swayne, delegat del primer ministre per al Parlament, del Royal Bank of Scotland; Francis Maude, secretari de la Presidència, va ser directiu de Solomon Brothers i Morgan Stanley, Andrew Mitchell, ministre de Desenvolupament Internacional, va estar a Lazard; James Meyer Sasson, alt càrrec al Tresor, va ser vicepresident d'UBS Warburg, i Stephen Greene, al capdavant de Comerç i Inversions, va saltar al Govern des de la presidència del HSBC.

A Letònia, el Govern va haver de triar entre trencar la paritat amb l'euro el que hagués enfonsat als bancs suecs, que van inundar el país de crèdits o una "devaluació interior". Va triar el segon i els dos ministres econòmics que han pilotat la decisió procedeixen directament de la banca sueca (Seedbank i SEB).

El pla ha estat veritablement de xoc: s'ha acomiadat a un terç dels funcionaris ia la resta els ha reduït el sou el 40%, la tisorada en educació i sanitat supera el 20%, l'atur s'ha triplicat i el 10% de la població ha emigrat. Però la moneda no s'ha devaluat.

Vassal subratlla que la supeditació de la política al poder financer s'explica també perquè els mateixos polítics "estan molt perduts". "La liberalització radical del sector financer va crear un món opac tan incomprensible per a tots els que no formen part d'ell que ara ningú entén què passa si no crida a un banquer", afegeix.

"Porta giratòria"

Aquesta creixent simbiosi entre governants i el sector financer s'expressa també a la UE a través del que en el món anglosaxó es coneix com "porta giratòria": directius del sector financer ocupen llocs polítics clau i, en paral · lel, alguns governants que han afrontat la crisi s'incorporen al món de les finances.

Un mínim de quatre comissaris que van formar part de l'equip de Jose Manuel Durao Barroso fins al febrer de 2010 treballen ara per al sector financer: Meglena Kuneva va passar de Protecció del Consumidor a BNP Paribas, Louis Michel, de cooperació a Credimo; Günter Verheugen, d'Indústria i Empresa al Royal Bank of Scotland i l'alemanya BVR, i Charlie McCreevy, de Mercat Interior que tenia l'encàrrec de regular els opacs productes financers que van portar a la crisi al Bank of New York Mellon.

A Espanya, el vicepresident econòmic que va afrontar la primera onada de la crisi, Pedro Solbes, s'asseu ara en el consell de Barclays, mentre el seu secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, dirigeix ​​Funcas, la fundació de les caixes d'estalvis.

El fenomen, que en el passat va ser sobre tot nord-americà, s'ha globalitzat amb la crisi i amb prou feines queden ja espais per cobrir: al capdavant del Banc Mundial està Robert Zoellick, que va arribar al lloc des Goldman Sachs; Christine Lagarde ha nomenat com a número dos del Fons Monetari Internacional a David Lipton, exdirectiu de Citi i Moore Capital, el cap de Gabinet de Barack Obama és des de gener Bill Daley, exdirectiu de JP Morgan Chase. I des de novembre l'entitat mandat pel G-20 per reformar el sistema financer mundial té al capdavant a Mark Carney, ex de Goldman Sachs.