divendres, 5 d’octubre de 2012

Dimiteix l'alt càrrec del PP que afirmà: 'les lleis, com les dones, hi són per violar-les'

José Manuel Castelao, el president del Consell General de la Ciutadania a l'Exterior, depenent del ministeri de Treball espanyol, ha dimitit per haver dit dimarts en un acte oficial que 'les lleis, com les dones, hi són per violar-les'. Castelao ha declarat a El País que presentarà la dimissió les pròximes hores.

Castelao, de 71 anys, fou nomenat en el càrrec tot just dilluns, va fer el comentari tot just dimarts en una reunió a Sant Jaume de Galícia amb alguns membres d'aquest consell encarregat d'assessorar ciutadans espanyols que viuen a l'estranger. Aquell dia Castelao demanava l'acta de la reunió a una de les comissions, la mesa d'educació i cultura, però faltava un vot per formalitzar el document. Segons que explica El País, va dir: 'No passa res. Hi ha nou vots? Poseu-ne deu… Les lleis són com les dones, que hi són per violar-les'. La frase va causar les protestes de membres del consell. I avui s'ha sabut la dimissió de Castelao.

Tot amb tot, l'explicació que ha donat per plegar i posar el punt i final a un mandat que li ha durat una setmana és aquesta: 'Ningú no m'ha demanat que renunciï. Tinc una situació personal per la qual no puc assumir el càrrec. No té res a veure amb això que ha passat, però és cert que tot suma'.

L'estafa neoliberal europea: 4,5 bilions d'euros per rescatar bancs entre 2008 i 2011

Un panell d'experts de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) recomana a la Unió Europea que obligui els bancs del continent a separar algunes activitats d'inversió d'alt risc de la banca comercial per evitar futurs rescats financers i "assegurar que els fons públics no s'utilitzaran en el futur per rescatar entitats financeres en fallida". Entre 2008 i 2011 els països europeus han destinat 4,5 bilions d'euros a rescatar bancs.

La relatora especial sobre pobresa extrema, Magdalena Sepúlveda, l'expert independent de l'ONU sobre deute extern, Cephas Lumina, i l'expert en la promoció d'un ordre internacional democràtic i igualitari, Alfred de Zayas van presentar una proposta d'Europa per reformar la banca.

Recomanen a la Unió Europea (UE) a que obligui els bancs del continent a separar algunes activitats d'inversió d'alt risc de la banca comercial.

Magdalena Sepúlveda, va demanar als diferents països "protegir els recursos pressupostaris de ser emprats en el futur en possibles rescats", assegurant que és deure dels governs crear un marc regulador que garanteixi que aquests recursos no es destinin a entitats financeres en fallida.

Sepúlveda, va recordar que entre 2008 i 2011 els països europeus han destinat 4,5 bilions d'euros (5,8 bilions de dòlars) a rescatar les seves institucions financeres i va considerar que aquests nivells de despesa "han empès els governs a crisi de sostenibilitat del seu deute i a posar en marxa plans d'austeritat que de vegades contradiuen les obligacions en matèria de dret".

Per la seva banda, Cephas Lumina, va defensar la necessitat que les propostes de reformes financeres no es centrin únicament en el sistema bancari, sinó que s'estenguin també a "d'altres actors del sistema financer que han jugat un paper central en la crisi financera".

Mentre que Alfred de Zayas, va expressar la seva "preocupació per la tendència dels països de la Unió Europea en fracassar a l'hora d'abordar l'arrel del problema i merament centrar-se en les mesures d'austeritat".

"Hi ha solucions a la crisi financera perfectament viables i alternatives a l'austeritat, com la reducció de la despesa militar", ha afegit.

Zayas va apostar per posar en marxa un marc regulador del sistema financer "que realment funcioni" a l'Eurozona.

Actualment, molts països d'Europa, entre ells Espanya, Grècia, Portugal i Regne Unit, han aplicat diverses reformes de retallades per estalviar i intentar salvar-se de la pitjor recessió des que es va crear la Comunitat Econòmica Europea.

Per la seva banda, l'Eurozona des de fa mesos tracta de desactivar la crisi, implementat una sèrie d'ajustos econòmics que fins ara no han tingut els resultats esperats i han posat en risc als mercats nacionals d'alguns països.

A aquesta situació se li suma el descontentament dels habitants de les diferents nacions que han sortit a protestar en innombrables oportunitats contra les retallades que cada dia afecta més la situació socioeconòmica.

Agbar i Acciona competeixen per Aigües Ter Llobregat amb ofertes de 1.000 milions

Agbar i Acciona han presentat ofertes per valor de 1.000 milions d'euros per fer-se amb la gestió de l'empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) durant els propers 50 anys, segons fonts pròximes al procés. Entitats ecologistes i veïnals, agrupades al voltant de la plataforma 'Aigua és Vida', un nombrós grup d'ajuntaments, CCOO i ICV-EUiA han criticat durament el procés de privatització de l'ATLL, i denuncien que es privatitza un servei públic bàsic a preu de ganga a els socis de CiU i que el procés suposarà que la factura de l'aigua es dispari.

La Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha confirmat en un comunicat que es tracta de les dues úniques ofertes rebudes. Segons el plec de condicions, ambdues han d'estar en disposició d'abonar 300 milions d'euros aquest any i els 700 restants durant el mig segle que ve que durarà la concessió. Agbar s'ha presentat com a part d'un consorci denominat H2B amb d'altres empreses catalanes i en aliança amb els fons internacionals First State i Caisse de Depot, mentre que Acciona ho ha fet en consorci amb el banc brasiler BTG Pactual.

La part catalana del consorci -formada per Agbar, Aigües de Terrassa, Aigües de Sabadell i les constructores Acsa, Copisa i Calaf- té una participació del 37% de la inversió, de la qual el 25% correspon a Agbar, mentre que First State té un 33% i Caisse de Depot el 30%, segons han informat fonts del consorci. Les mateixes fonts han destacat que la configuració del grup d'empreses catalanes ha estat possible gràcies a un conjunt d'entitats financeres liderat per La Caixa.

Tant Acciona com el seu soci tenen cadascun una participació del 39% en el consorci, mentre que el 22% restant correspon a altres inversors -Aigües de Catalunya, Gopa Consulting, Acàcia ISP, Global Buridan, Global Lubbock i Gestió Catalana d'Aigües-. 


L'ATLL porta aigua a les cases de prop de 5 milions de persones de l'àrea metropolitana de Barcelona, ​​i té entre els seus principals actius la dessalinitzadora del Prat de Llobregat (Barcelona), tot i que el concurs públic estableix que totes les infraestructures seguiran sent propietat de la Generalitat i només s'externalitza la gestió de les mateixes.

1.000 milions el 2012

El govern català ha rebut l'autorització per part del Govern per poder comptabilitzar en el balanç d'aquest any l'operació completa, de manera que si s'acaben complint els terminis, la Generalitat podrà sumar 1.000 milions d'euros en el capítol d'ingressos de 2012, el que suposaria una forta injecció monetària per al compliment dels objectius de dèficit, tot i que 700 d'aquests milions s'ingressaran paulatinament durant el pròxim mig segle.

El procés de licitació ha patit almenys dues modificacions a les clàusules des que s'anunciés a principis de juny, el primer quan el Govern autonòmic va acceptar que el pagament inicial es rebaixés de 400 a 300 milions d'euros, i el segon quan es va allargar una setmana més el termini per presentar ofertes, i que finalment ha vençut aquest divendres a les 13.00 hores.

Ara està previst que el Govern català estudiï les ofertes amb deteniment i durant el mes de novembre faci la seva proposta d'adjudicació, un procés en el qual les empreses interessades poden presentar al·legacions, amb l'objectiu que durant la primera quinzena de desembre se signi el acord i l'any 2013 s'iniciï ja amb la nova gestió.

L'ATLL va tancar el 2011 amb un deute acumulat de 663 milions d'euros, després que tornés a augmentar en prop de 34 milions d'euros durant l'any passat a causa de la nefasta gestió organitzada per CiU  i denunciada pels antics gestors de l'ACA repetidament, de manera que a finals de juny va celebrar un consell d'administració en què es va aprovar la necessitat d'augmentar en un 70% els ingressos per equilibrar el seu dèficit -el que de rebot ha representat la tercera pujada del rebut de l'aigua per als ciutadans de l'àrea de Barcelona el 2012-.

L'empresa pública no ha pogut tancar cap crèdit de refinançament del seu deute, contràriament a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que l'abril va arribar a un acord per refinançar 482 milions d'euros dels seus pagaments pendents, que ascendeixen a 1.240 milions, i alleujar així els pròxims venciments crediticis. Entitats ecologistes i veïnals agrupades al voltant de la plataforma 'Aigua és Vida' han criticat el procés de privatització de la ATLL, per entendre que s'externalitza un servei públic bàsic i que el procés suposarà que la factura de l'aigua segueixi augmentant.

CCOO: “AGBAR. El perill del monopoli de l’aigua a Catalunya”

El món de l’aigua a casa nostre està més remogut que mai. La doctrina privatitzadora dels serveis entorn al cicle de l’aigua, abastament, depuració i recuperació s’imposa arreu del país, tant al territori metropolità de la mà de l’Àrea Metropolitana com a la totalitat del país amb especial incidència a la Regió Metropolitana de Barcelona, de la ma de la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua en mans de CiU. 


Tot apunta a que els moviments fets pels poders polítics metropolità i català no son aliens al vell somni de l’empresa AGBAR de gestionar, influir i decidir en pràcticament totes les decisions que afecten al cicle de l’aigua a Catalunya amb incidència sobre la pròpia planificació del recurs que correspon per llei en exclusiva a la Generalitat de Catalunya.

Físics russos sintetitzen l'element 118, l'Ununoctio, el més pesat de la taula periòdica

Físics de l'Institut Unificat d'Investigacions Nuclears de Dubna han sintetitzat l'element 118 de la taula periòdica, obtingut ja pel mateix equip el 2002, ha comunicat avui Vladimir Utenkov del Laboratori Flerov de Reaccions de Fissió. Es tracta de l'element més pesat conegut i ha estat batejat com Ununoctio, seguint la nomenclatura sistemàtica de l'IUPAC (Unió Internacional per a la Química Pura i Aplicada).

L'element 118 és inestable, no existeix de forma natural i es pot obtenir només en laboratori. Tampoc existeixen en la naturalesa els elements amb nombres atòmics superiors a 92, és a dir més pesats que l'urani.

Però es poden produir en reactors atòmics. Com el plutoni, per exemple. Al seu torn, els més pesats que el Fermi s'obtenen únicament en acceleradors de partícules bombardejant un blanc amb ions pesats. En fusionar els nuclis del blanc i del "projectil" sorgeixen els nuclis del nou element.

Utenkov ha recordat que anteriorment a Dubna, als afores de Moscou, van ser registrats tres casos de síntesi dels nuclis de l'element 118: el primer l'any 2002 i dos el 2005: "Si registrem un més fora meravellós", ha dit l'investigador en agregar que els resultats de l'experiment estan recollits en un article que apareixerà a la prestigiosa revista Physics Review Letters.

En temps de l'Unió Soviètica, els especialistes del Laboratori Flerov de Reaccions de Fissió (Institut Unificat d'Investigacions Nuclears de Dubna) van crear els elements 104, 105, 106, 107 i 108. Així mateix van sintetitzar els elements súper pesats de nombres atòmics 112-115, i el més pesat fins avui, l'element 118.

L'element 118 de la Taula Periòdica: l'Ununoctio


Es tracta de l'element més pesat conegut, ha estat batejat com Ununoctio, seguint la nomenclatura sistemàtica de la IUPAC (Unió Internacional per a la Química Pura i Aplicada).

El seu símbol és Uuo i el seu nombre atòmic, el nombre de protons que hi ha al seu nucli, és de 118. Possiblement, comparteixi propietats dels gasos nobles, tot i que és un element molt radioactiu, presumptament es tracti d'un gas.

La seva creació s'ha aconseguit fusionant Californi (Z = 98) i Calci (Z = 20) el resultat ha estat un element de Z = 118 situat a la mateixa columna dels gasos nobles, just sota el Radó.

Wally Rajoy, descobert a Malta: "El teu poble passa gana!"

Rajoy i la seva colla no es lliuren de les protestes en contra de les seves polítiques feixistes ni tan sols amagats i saltant d'oca a oca. Si ahir va ser el ministre d'Economia, Luis de Guindos, el que va encaixar el boicot d'un grup d'espanyols i les rialles dels anglesos en la conferència que estava pronunciant a la London School of Economics, avui ha estat el mateix Mariano Rajoy, el que ha hagut de sentir les queixes i esbroncades d'espanyols a La Valletta, la capital de Malta.

El cap del Govern sortia de l'Alberg de Castella de la ciutat maltesa, on ha compartit un esmorzar amb els altres quatre primers ministres que integren el grup 5 +5, que aquest divendres celebra una cimera a l'esmentat país mediterrani. Mentre realitzaven el passeig cap al Palau de Verdala per reprendre els treballs de la reunió un grup d'espanyols que es trobava a l'illa l'ha increpat amb nombrosos retrets. El més incisiu ha estat: "Rajoy, el teu poble passa gana!".

Rajoy havia arribat a Malta aquest matí per participar en la cimera de l'esmentat grup, un fòrum de diàleg que uneix països de les dues ribes de la Mediterrània i que es reuneix per primera vegada al més alt nivell després de la primavera àrab. A la cita estan convidats els caps d'Estat o de Govern d'Espanya, França, Itàlia, Portugal, Malta, Tunísia, Líbia, Algèria, Marroc i Mauritània, que han compartit el dinar a l'Alberg de Castella de La Valletta.

Analitzar la crisi de l'euro

Després Rajoy es reunirà amb el president francès, François Hollande, i els primers ministres d'Itàlia, Mario Monti, i Portugal, Pedro Passos Coelho, per analitzar la crisi de la zona euro i els mecanismes dissenyats per ajudar els països amb dificultats financeres .

En principi Rajoy no té previst comparèixer davant els mitjans de comunicació després d'aquesta trobada-no sigui que vagi a pitjor i sense res a dir fins que les eleccions a Galícia, Euskadi i Catalunya hagin passat-, però Monti sí que ha citat els periodistes italians per presentar les seves conclusions.

Vinculen les campanyes de vacunació del Banc Mundial amb el control demogràfic

Les campanyes de vacunació formen part de la política demogràfica de reducció poblacional, segons afirma en una entrevista l'exempleat del Banc Mundial (BM) John F. May. D'acord amb May, demògraf ja jubilat que va treballar durant 10 anys al BM, les campanyes de vacunació, especialment les dutes a terme en els anomenats 'països de fecunditat alta', són mitjans per aconseguir la reducció de la població en aquestes nacions.

Els sistemes utilitzats per implementar les polítiques de població (el conjunt de mesures que busquen produir canvis quantitatius i qualitatius en els processos demogràfics) són "accions concretes com les campanyes de vacunació per a la planificació familiar", va assenyalar el demògraf en una entrevista publicada aquesta setmana al diari francès 'Sens Public'.

En les seves declaracions, May també va assegurar que el BM juga un paper molt important en la reducció general de la població. Aquesta no és la primera ocasió en què un funcionari del BM parla sobre les estrictes polítiques de control de població implementades per l'organisme al tercer món.

Ja el 1984, un dels seus informes sobre el desenvolupament mundial suggeria l'ús de camionetes i camps d'esterilització per facilitar l'aplicació de les seves polítiques en nacions tercermundistes. El reporti també amenaçava a aquelles nacions que implementaran amb retard seves polítiques poblacionals amb prendre "mesures dràstiques, menys compatibles amb les eleccions individuals i la llibertat".

Un altre estudi més recent, elaborat per Neil Z. Miller i Gary S. Goldman, apunta que hi ha una relació estadística directa entre el nombre de vacunacions i les taxes de mortalitat infantil al món desenvolupat.

Així, encara que EUA administra un elevat nombre de vacunes, té la taxa de mortalitat infantil més alta de tots els països desenvolupats.

Organismes com el BM, l'Organització Mundial de la Salut i fundacions com la de Bill i Melinda Gates inverteixen milions de dòlars en el subministrament de vacunes a països subdesenvolupats i són defensors dels aliments genèticament modificats.

No obstant això, com van apuntar Miller i Goldman en el seu informe, "totes les nacions riques i pobres, desenvolupades i en desenvolupament, tenen l'obligació de determinar si els seus programes d'immunització estan assolint els objectius desitjats".

La fatxenda CiU-PP atura un referèndum sobre el port de luxe

Els ciutadans de BCN no podran votar si volen o no instaurar una marina de luxe al Port Vell. El projecte especulatiu d’aquesta zona de la Barceloneta, que ja està en obres, tirarà endavant malgrat l’enorme oposició veïnal que ha provocat. El rebuig també ha arribat a nivell polític, fins al punt que ICV-EUiA ha presentat aquest divendres una proposició perquè es fes una consulta ciutadana sobre el projecte. La proposta ha rebut el suport d’Unitat per Barcelona i el PSC, però l’aliança entre CiU i PP ha impedit que tiri endavant. Així, el dret a decidir que tant advoquen els dirigents convergents darrerament no s’aplicarà a la Barceloneta.

El tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, ha acusat als ecosocialistes de voler "posar la democràcia al servei de la demagògia" i ha afirmat que la ciutat ja ha patit l'error de fer votar els ciutadans al voltant d'un projecte ja decidit. Des d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, ha deixat clar que el seu grup no volia fer aquest divendres un debat sobre la marina de luxe, sinó sobre el dret dels barcelonins a expressar la seva opinió al respecte. En tot cas, Gomà, ha rebutjat el projecte perquè suposa "privatitzar l'espai urbà al servei de l'economia de luxe", i ha advocat per legitimar la ciutadania perquè prengui la decisió final, ja que creu que pot ser la més important del mandat en urbanisme, a més d'afirmar que el 'no' de CiU suposa un pas enrere en qualitat democràtica.

Des del PP, el seu líder, Alberto Fernández, ha justificat el seu 'no' perquè per a ell la participació ciutadana ja està prevista en l'exposició pública del projecte, i ha criticat UpB que hagi votat a favor i no hagi inclòs preguntar pel Port Vell en el Pla d'Actuació Municipal (PAM), a més d'afirmar que la iniciativa generarà ocupació i permetrà transformar la façana marítima. L'edil del PSC Assumpta Escarp ha afirmat que Barcelona no té més fronteres que la seva pròpia geografia i ha demanat a CiU que "no la tanqui amb la seva mirada curta", pel que ha sostingut que la modificació ha de ser consultada a causa de la importància de l'espai, que, segons la seva opinió, explica per si mateix la història de la ciutat.

El projecte ha aixecat molta polèmica pels canvis que implicaran per la gent del barri, per els qui viuen en vaixells, els nous comerços que s’obriran o la tanca que es vol aixecar per protegir la zona de iots de luxe.

Es penja un exministre grec investigat per corrupció

El exviceministre d'Interior de Grècia i diputat del 'socialista' PASOK, Leonidas Tzanis, va ser trobat mort ahir a la nit per la seva dona al seu domicili de la localitat de Volos. El polític grec es va suïcidar penjant-se del sostre. Estava sent investigat per la Brigada de Delictes Econòmics i Financers (SDOE) -amb 35 corruptes més- per haver-se enriquit il·lícitament evadint impostos i capitals.

El seu nom formava part d'una llista de 36 polítics i alts funcionaris, de la dreta ND-soci del PP a Europa-i del PASOK-confrare del PS europeu-que havia estat publicada al matí al web Zougla.gr. Segons Athens News, la SDOE va començar a investigar els comptes del parlamentari el 31 de maig sense que s'hagi informat encara de quin tipus de delicte havia comès. Tzanis va ser elegit el 1993 per primera vegada, va ser diputat fins al 2007 i viceministre d'Interior des de febrer de 1999 a octubre de 2001.

A la llista apareixen altres polítics rellevants. Entre ells hi ha el president del Parlament, Evangelos Meimarakis (ND), que curiosament va anunciar ahir l'obertura d'una investigació per un assumpte similar, la coneguda com a llista Lagarde. L'avui directora del Fons Monetari Internacional va lliurar el 2010 dos CD al Govern grec amb dades de 2.000 persones amb comptes al banc HSBC a Suïssa i que haurien evadit, en total, 1.500 milions d'euros.

L'assumpte va sortir a la llum aquesta setmana provocant la indignació de l'opinió pública ja que el Govern no va fer res per investigar aquestes persones mentre el país s'enfonsava. De fet, Espanya també va rebre una llista de 656 persones que van ser seguides per Hisenda -entre elles Emilio Botín-, el que va portar a les arques de l'Estat 260 milions d'euros després de la seva regularització.

Ahir, l'exministre d'Economia, Evangelos Venizelos-avui líder del PASOK-es va enfrontar a les dures crítiques dels seus companys de partit per no haver fet res amb les dades. La situació es va tensar encara més en els últims dies ja que es va especular amb que aquests dos CD haguessin desaparegut. Venizelos va confirmar que posseïa una còpia des d'agost de 2011, a la qual va tenir accés a través del Ministeri, que assegurava no poder usar com a prova legal contra ningú.

Les coses semblen haver canviat ara i la SDOE també té en el seu poder el llistat. Mentre, el mateix Ministeri va anunciar aquesta setmana que es posarà en contacte amb 15.000 grecs que han tret els seus estalvis del país evitant pagar 5.000 milions d'euros en impostos.

La famosa 'llista Lagarde' va sortir de Hervé Falciani, un exinformático de HSBC a Ginebra que prengué les dades de 24.000 comptes i els va donar a les autoritats franceses perquè perseguissin el frau. Lagarde, llavors ministra de Finances, va compartir la informació amb Itàlia, Espanya, Regne Unit i, com s'ha comprovat ara, també amb Grècia.

Investiguen a més de 30 exministres i diputats grecs per corrupció


Les autoritats gregues investiguen a una trentena de polítics, entre ells antics ministres, alts funcionaris però també diputats en actiu, per presumpta corrupció, segons una llista filtrada a diversos llocs d'internet i que reprodueixen avui els principals mitjans del país. Els sospitosos pertanyen als dos grans partits hegemònics de Grècia, la conservadora Nova Democràcia (ND, del PP europeu), de l'actual primer ministre, Andonis Samaras, i el socialdemòcrata Pasok, un dels seus dos socis en la coalició (del PS europeu).


Dos testimonis confirmen que sor Maria era la responsable de les adopcions

Dos testimonis han confirmat avui, davant del jutge que investiga el presumpte robatori d'una nena a la Clínica Santa Cristina de Madrid el 1982, que la responsable de les adopcions era la monja Maria Gómez Valbuena, o sor Maria, imputada pels delictes de detenció il·legal i falsedat en document públic, després de la denúncia presentada per María Luisa Torres, que l'acusa d'haver-li robat la seva filla acabada de néixer a la Clínica Santa Cristina el 1982.

Davant el titular del Jutjat d'Instrucció número 47 de Madrid, Adolfo Carretero, han comparegut avui la neonatòloga Maria del Sol Jesús Martín Romero, la responsable d'Administració i posterior directora de la Clínica Santa Cristina, Maria Antonia García Alonso, i la llavors metge resident Maria Teresa Freire.

Dos testimonis han confirmat que la responsable de tramitar els expedients d'adopció era "sor Maria", a qui alguns descriuen com una persona "amb un caràcter sec i adust" i altres "amb un caràcter afable", segons fonts jurídiques.

Aquestes testimonis han assenyalat que, d'haver succeït els fets de la denúncia, no tenen cap explicació lògica del que ha passat ni pel protocol de l'hospital, ni per la forma d'actuar del centre, i no coneixen o no es recorden del cas de Maria Luisa Torres.

http://adoptadosbilbao.blogspot.fr/2012/04/parte-5-sor-maria-gomez-valbuena.html

7 d'octubre: manifestacions per impedir més atur, més retallades i menys protecció social

La Cimera Social ha convocat manifestacions per diumenge 7 d'octubre a totes les capitals de província (veure cartell), contra les polítiques que s'estan duent a terme per part del Govern del PP, i en concret contra uns pressupostos generals de l'Estat 2013 que van a provocar més recessió i atur.

Milers de persones tornarà a sortir als carrers diumenge per protestar contra uns Pressupostos que, com indica la Cimera Social en la Declaració aprovada en el seu tercer partit, "van a enfonsar-nos més en la crisi i incrementar encara més la nostra taxa d'atur", i per exigir una sortida de la crisi que garanteixi la reactivació econòmica, la generació d'ocupació, la recuperació de la protecció social i del nostre minvat Estat del Benestar.

Segons la Cimera Social integrada per CCOO, UGT i més de 150 organitzacions socials i sindicals, aquests pressupostos "només contemplen retallades a la inversió, sacrifiquen els estímuls a l'activitat econòmica ia la creació d'ocupació i renuncien a una política fiscal que, començant per perseguir decididament el frau, permetés incrementar els ingressos de l'Estat i evitar així una nova reducció de les despeses socials".

"Més crisi, més atur, menys protecció social i menys serveis públics és una equació funesta per a la majoria de les persones d'aquest país de les que només es salven les elits economicofinanceres que s'acullen al resguard de l'acció de govern", conclou la Cimera Social, que, per això, ha decidit convocar manifestacions el proper diumenge 7 d'octubre a totes les capitals de província per expressar el rebuig a aquests pressupostos