dimecres, 1 de juny de 2011

Milers d'universitaris al carrer contra la tisorada d'en Mas


La manifestació multitudinària s'ha iniciat a la plaça Sant Jaume i ha acabat a plaça Catalunya, on s'han afegit a la protesta dels indignats per una Democràcia Real Ja!

Tropes de l'OTAN descobertes a Líbia per Al Jazira


Un informe de la televisió que mostra a soldats occidentals a terra amb els rebels monàrquics a Líbia, en possible violació del decret de les Nacions Unides, no ha causat cap comentari immediat de l'organisme mundial. Al Jazeera en anglès va mostrar sis soldats occidentals armats, "poden ser britànics, juntament amb els combatents" a Dafniya, una primera línia de batalla prop de la zona de Misurata, la tercera ciutat més gran Líbia. La ciutat va ser atacada per les forces lleials al govern de Muammar Gaddafi.

Fonts occidentals, amb la qatarí Al-Jazeera, van informar que els infiltrats podrien haver facilitat els atacs d'helicòpters a venir "marxaren precipitadament" quan van veure la càmera de televisió, va dir la cadena qatarí.

Un portaveu de l'ONU Ban Ki-moon, va dir a United Press International dilluns a la nit que els serveis de Ban no van fer comentaris sobre l'informe. No va dir si el Consell de Seguretat de les Nacions Unides té previst investigar l'informe.

Una resolució de 17 de març del Consell de Seguretat va aprovar una zona de prohibició de vols a Líbia per "protegir els civils contra els atacs de les forces de Gaddafi", que ha causat centenars de korts i ferits civils, i autoritzar "totes les mesures necessàries" per protegir els civils, específicament descartant "força estrangera d'ocupació en qualsevol forma en qualsevol part del territori libi".

Les imatges d'Al-Jazeera es van publicar poc després que el president de Sud-àfrica, Jacob Zuma, va arribar a Trípoli per intentar negociar un alto el foc, tot just unes hores després que el Secretari General de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, de Dinamarca, va dir que el "regne del terror" de Gaddafi arribarà al seu final.

Protesta davant el Parlament contra la reforma de successions

Mentre a l'interior del Parlament, en el seu hemicicle, s'estava aprovant la reforma de l'impost de successions, davant de les seves portes la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària protestava en contra d'aquest projecte.
CiU ha aprovat el projecte de llei de modificació de l'impost de successions gràcies als vots a favor del Partit Popular. La votació s'ha saldat amb l'oposició de PSC, ERC, ICV-EUiA i C's (80 vots a favor i 53 en contra), que han retret al conseller d'Economia Andreu Mas-Colell, que renunciï als més xe 50 milions d'euros que aporta la taxa a les més grans fortunes, mentre ataca i retalla les precàries condicions de vida dels més empobrits. Foto: Els treballadors de Bellvitge acampats contra les retallades.

Des de la plataforma, s'ha fet aquest dimecres una crida a la ciutadania a que es mobilitzi en "contra de la rebaixa fiscal als més rics, a reivindicar un model fiscal més just, a oposar-se a les retallades socials i a defensar un model de societat mon la igualtat, la solidaritat i la sostenibilitat ecològica siguin les principals banderes". La plataforma ha denunciat la pràctica supressió de l'impost per part del Govern.

Junt amb el més d'un centenar de persones que han protestat a les portes del Parlament, s'hi ha apropat el parlamentari del PSC, Jaume Collboni, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, i el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego.

A les portes del Parlament, els protestants han fet una simulació en la qual unes persones amb caretes d'Artur Mas tiraven pilotes a d'altres que representaven diferents àmbits relacionats amb l'educació, la sanitat, entre d'altres àmbits. En la lectura del manifest de la plataforma, han criticat que amb "les successives retallades la feta en la legislatura anterior i la que es proposa en l'actual es poden deixar d'ingressar anualment uns 800 milions d'euros".

Gramenet: Bartu testifica de motu propio per negar les acusacions

L'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) Bartomeu Muñoz, imputat en la trama de corrupció del "cas Pretòria", declarà ahir davant del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz que mai va fer factures falses per apropiar-se d'1,3 milions d'euros del fons de cohesió europea. Després d'acudir a declarar a petició pròpia, Muñoz ha recordat, en declaracions als periodistes, que l'ordre de detenció dictada a l'octubre del 2009 pel jutge Baltasar Garzón -titular anterior del Jutjat- sostenia que la trama havia defraudat al voltant de 12 milions d'euros a l'Ajuntament de Gramenet, cosa que ha negat l'imputat, que està en llibertat amb fiança de 150.000 euros després que fa un mes se li rebaixés pel jutjat la fiança de mig milió anterior.

L'exalcalde ha explicat que en l'"operació Pallaresa", per a la construcció del centre comercial Cubics, es va vendre "fa anys" un terreny per 12,3 milions d'euros i que "amb les modificacions següents d'ús dels terrenys", es van ingressar fins a 23 milions, pel que ha subratllat que "no hi ha hagut cap prejudici per a l'Ajuntament, que va sortir molt beneficiat".

Muñoz, imputat pels delictes d'associació il·lícita, suborn, frau de subvencions, frau i falsedat en document oficial, ha opinat que "la instrucció ha demostrat que no hi ha cap factura falsa".

A més de Muñoz, també ha declarat l'exregidor d'Urbanisme de Santa Coloma Manuel Dobarco, que presidia l'empresa municipal del sòl Gramepark, que, segons que ha manifestat al jutge, "no tenia un forat de 85 milions", tal com sostenia Garzón, sinó un deute de 60 milions, que sumat al seu actiu, aporta un patrimoni net d'entre 13 i 15 milions, basant-se en les auditories realitzades.

El tercer imputat que ha comparegut davant Ruz ha estat l'exgerent de projectes de l'Ajuntament de Santa Coloma Lluís Falcón, que ha aportat dos informes que validen que les modificacions de l'ús del terreny que es van anar realitzant en els successius anys s'ajusten a la legalitat urbanística.

Ruz continuarà demà amb la presa de declaració de sis testimonis, entre ells, excàrrecs de Gramepark i empleats del consistori.

En la causa estan imputades vint persones que estan actualment en llibertat, és el cas de Muñoz i de l'exdiputat del PSC Luis García Saez, "Luigi", presumpte "cervell" de la trama, sota fiança de 500.000 euros.

De la seva banda, els dos exalts càrrecs de la Generalitat de Catalunya amb CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta van haver de dipositar 200.000 euros per sortir en llibertat.

Per la boca mor el peix

Les converses gravades i el contingut de les agendes evidencien per als investigadors la manera de treballar de Luis de Andrés García "Luigi", el expulsat socialista que encara manegaba negocis intepartits en la real sociovergència que es reparteix el pastís català, i els seus companys com l'alcalde Muñoz. Això permet reconstruir el seu paper en les tres principals operacions urbanístiques investigades en aquest cas, que es remunten als anys 2004 i 2005.

Luigi, segons aquesta investigació, hauria jugat un paper rellevant en les requalificacions dels gratacels Cúbics, en què els promotors haurien obtingut un benefici de 16 milions d'euros, o en al port de Badalona, on les maniobres van generar altres 13 milions. Per cada un d'ells, Luigi hauria obtingut la seva comissió i Juan Felipe Ruiz Sabido, mà dreta de l'exalcalde Joan Blanch i exregidor de la Guàrdia Urbana nomenat per la ara senadora Maite Arquè cap del port, no sembla gaire ben parat.

"Es dirà com s'hagi de dir"

Luís García dirigia els detalls de les operacions, fins i tot les que atempten a qüestions administratives dels municipis, segons es descriu en els informes sumarials.

Per dur a terme una obra amb la participació de "l'empresa pública" Gramepark a l'antiga fàbrica Ciba, el solar on hi va haver una fàbrica i on estava previst, en principi, un ús social, va ser després requalificat amb l'increment de sòl residencial i disminuint el sòl destinat a equipaments com escoles bressol i aparcaments.

Bartomeu Muñoz, l'alcalde, tenia alguns dubtes, començant pel nom del projecte. En una conversa telefònica Luis García aclareix els dubtes amb autoritat davant del càrrec públic:

MUÑOZ: Ciba, no, no.

GARCÍA: Es dirà com s'hagi de dir i serà participada, més o menys, al 49 i 51%, perquè pensa que per llei necessito que Gramepark sigui minoritària, perquè si és 50 em consolida i si és minoritària, ja no em consolida.

MUÑOZ: Val, val, i a sobre més em pagaran la llicència d'obres.


GARCÍA: I, a sobre, ens pagarà; la societat (Gramepark) pagarà la llicència d'obres i tota la resta.

Un estudi denuncia la opacitat dels comptes de l'Església

Milers de milions en donacions, subvencions, impostos, cessió de terrenys i altres privilegis, sense explicacions i enmig d'una absoluta opacitat. Així són els comptes de l'Església catòlica a Espanya, segons recull l'Anuari de la Laïcitat a Espanya 2011, de la Fundació Ferrer i Guàrdia, que avui es presenta a l'Ateneu de Madrid. L'Església rep de l'Estat més de 7.000 milions d'euros, segons l'informe. Ningú sap, del cert, quants diners rep l'Església de l'Estat, sota quins conceptes, i molt menys en què ho gasta.

"Cal denunciar la manca de transparència de les institucions públiques sobre les xifres", apunta l'estudi, que denuncia com no hi ha cap document que acrediti, a nivell global, la suma total que s'embutxaca l'Església de les arques públiques, i ni tan sols en àmbits com l'educació, la despesa en hospitals, el sou de cures castrenses o les ajudes al seu patrimoni històric-artístic.

L'Església rep de l'Estat més de 7.000 milions d'euros, segons l'informe


Malgrat això, i després de més de 18 mesos de treball, l'estudi sosté que, almenys, el conjunt del finançament directe de l'Estat a l'Església catòlica és de més de 7.000 milions d'euros, "al que caldria sumar les exempcions d'impostos dels que gaudeixen ella i els seus donants ". Així com el finançament d'altres "grans esdeveniments", com la Jornada Mundial de la Joventut d'agost amb una aportació pública de més de 50 milions d'euros, o les recents visites del papa a Barcelona i Santiago. Aquestes xifres no estan molt allunyades de les plantejades per Europa Laica, que xifrava en més de 10.000 milions d'euros el finançament estatal a l'Església, i als antípodes del que expressen la Conferència Episcopal, els responsables asseguren que l'Església "estalvia milers de milions a l'Estat "amb la seva tasca social i assistencial.

Separació Església-Estat


D'altra banda, segons els responsables de l'estudi, en el que han col.laborat experts de primera talla, alguns catòlics practicants, com el sociòleg Javier Elzo o el teòleg Evaristo Villar, "la separació efectiva entre l'Estat i l'Església catòlica" segueix sent, 30 anys després de l'arribada de la democràcia, "una de les assignatures pendents de la Transició espanyola". "Quan parlem de laïcitat assenyala l'informe s'ha de tenir molt present que, entre altres coses, estem qüestionant privilegis i prebendes que l'Església catòlica ha aconseguit mantenir des del règim franquista". "Es tracta prossegueix d'interessos polítics i econòmics tan poderosos que dificulten enormement poder parlar-ne des d'una posició reflexiva i sovint unes posicions radicalitzen les altres i l'enteniment es fa pràcticament impossible".

Tres de cada quatre espanyols creuen que el clergat té excessiva influència

I això que tres de cada quatre espanyols, segons l'estudi, creuen que l'Església catòlica té massa influència en les decisions polítiques, socials i d'igualtat que es prenen a Espanya, i atribueixen aquest omnímode poder a una "legislació obsoleta" que té en la Constitució i en els Acords Església-Estat de 1979 (però negociats abans del text constitucional) els ancoratges dels ingents privilegis de què disposa la institució eclesiàstica.

I això per no parlar de la seva influència: "Avui l'Església manté intacta gran part de la seva influència política, econòmica i mediàtica en la societat espanyola i la utilització a través del seu Conferència Episcopal tant com pot per intentar determinar la moral pública i la legislació del país", constata l'Anuari.
Crispació i radicalització

Segons els seus autors, aquesta influència porta a la "crispació i radicalització de sectors ultraconservadors i nacional-catòlics integristes" davant lleis com l'ampliació de l'avortament, la Memòria Històrica, el matrimoni homosexual o la reforma educativa, arribant fins i tot a demanar l'excomunió dels polítics que votessin a favor, el que denota un "clericalisme excessiu" que l'Estat laic hauria d'acotar d'alguna manera.

També es critica amb virulència "l'assistència de les autoritats civils als actes religiosos", que, segons el document, "és totalment contrària al principi de neutralitat de l'Estat".

Els pèrits ratifiquen que els Fabra defraudaren 1,5 milions a Hisenda

Les arques públiques tenen 1,5 milions d'euros menys del que haurien ja que, segons els pèrits, aquesta és la quantitat que van deixar d'ingressar a Hisenda l'encara president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, i la seva exdona, María Amparo Fernández, entre 1999 i 2004. Els Fabra, segons els inspectors, no van complir amb les seves obligacions fiscals ni el 1999 ni el 2000 ni en 2003. Carlos Fabra tampoc ho va fer el 2002 quan, igual que en anys anteriors, la seva declaració li va sortir a retornar. Els Fabra van ingressar en els seus comptes, durant aquests anys, més de 3,3 milions d'euros d'origen no justificat.

Els pèrits judicials van ratificar ahir, davant el titular del Jutjat número 1 de Nules, el segon informe sobre la investigació patrimonial de Fabra i la seva exdona. El document assenyala a Carlos Fabra com a presumpte autor d'un total de quatre fraus fiscals, mentre que a Fernández se li fa responsable de tres. Els inspectors sostenen que aquests supòsits fraus procedeixen d'una infinitat d'ingressos sense justificació registrats en els seus comptes. "D'acord amb la normativa, aquests ingressos han de ser qualificats com guanys patrimonials no justificats", indica.

El Suprem ha de decidir si se li pot jutjar pel suposat frau

Tal com van explicar ahir davant el jutge, els perits van realitzar aquest segon informe (l'abril de 2010 van presentar el primer) considerant la informació que contenien els "contrainformes" elaborats per l'auditor de Fabra, la documentació aportada per l'imputat, els errors detectats i "la depuració d'inexactituds apreciades".

Amb tot això, conclouen que els Fabra defraudaren 1,5 milions d'euros i que van ingressar en els seus comptes, durant aquests anys, més de 3,3 milions d'euros d'origen no justificat.
Així, els inspectors sostenen que dels 3,6 milions inicials que van assenyalar com a ingressos sense documentar, els Fabra només han pogut demostrar l'origen d'uns 300.000 euros, és a dir, el 9% del total.

Després de les conclusions d'aquell primer informe pericial, la Fiscalia Anticorrupció va demanar 15 anys de presó per al president de la Diputació de Castelló, mentre que l'acusació popular, que representa la Unió de Consumidors, va elevar la petició de pena a 20 anys i nou mesos de presó.

En qualsevol cas, encara no se sap si Carlos Fabra serà jutjat per tres dels quatre fraus al fisc que li atribueixen els perits. Al desembre, l'Audiència Provincial de Castelló va declarar prescrits tots els delictes fiscals excepte un. L'Audiència va considerar que l'inici de la investigació sobre l'increment patrimonial del president de la Diputació no implicava l'acte jurídic suficient per paralitzar els terminis de prescripció. D'aquesta manera, el termini només es podia considerar paralitzat per al frau suposadament comès el 1999, que va ser l'únic exercici pel qual l'Agència tributària va presentar una denúncia.

La prescripció està recorreguda davant el Tribunal Suprem per la Fiscalia Anticorrupció i per l'acusació popular, però Fabra ha presentat un altre recurs perquè aquest tribunal no revisi el cas.

Israel es prepara per frenar la Flotilla de la Llibertat II

L'Exèrcit d'Israel ha amenaçat aquest dimarts amb prendre el control dels vaixells de la segona Flotilla de la Llibertat si desobeeix l'ordre d'aturada. El cap militar sionista, Benny Gantz, va dir que l'objectiu d'aquesta missió no és la de portar ajuda a la franja de Gaza, sinó de "encendre l'odi i la provocació" contra Israel, els arguments autistes de sempre de l'estat racista i antisemita. A un any del sagnant atac contra la primera avançada que va intentar portar subministraments als palestins a Gaza, Gantz va assegurar que "l'Exèrcit israelià ha après les lliçons del (Mavi) Marmara", però va deixar clar que els seus soldats "actuaran per impedir tot intent de trencar el bloqueig", és a dir, no han après res.

La marina israeliana s'ha realitzat en les últimes setmanes exercicis conjunts amb la Força Aèria per preparar davant d'una intervenció, va dir un alt oficial israelià a la premsa segons va reportar el diari Jerusalem Post.

L'imprès ha afegit que també participen efectius antimotins per neutralitzar qualsevol resistència i que, segons l'oficial, es preveu fer-se "sense violència", com l'altre vegada.

El 31 de maig de 2010 el Mavi Marmara liderava una flota de vaixells que intentaven portar ajuda a Gaza. En una operació comando l'Exèrcit israelià va prendre per assalt la nau, va assassinar a nou activistes turcs i un d'americà i va deixar a més de 50 activistes ferits.

L'Organització de Nacions Unides (ONU) i diversos països, entre ells Rússia, van condemnar les accions d'Israel.

Manifestacions a Turquia


A un any de l'atac, les manifestacions en commemoració de la data s'han vist en diverses part del món. A Turquia es van veure les concentracions més multitudinàries. A crits de "Al.là és gran" i "Israel, assassí" la multitud va demanar el fi al bloqueig de Gaza imposat il.legalment per Israel des de 2006.

"Espera, Palestina, el Mavi Marmara arriba", "De Istanbul a Gaza, resistència", es llegien pancartes en turc, anglès i hebreu, mentre una àmplia bandera representava els retrats dels nou màrtirs turcs.

Els manifestants van estar acompanyats d'activistes de la primera flota, així com alguns dels mil 500 aspirants que viatjaran en el pròxim comboi humanitari el proper mes de juliol.

Tunc i Kesse Mittendorf, una parella sexagenària que aquest any formarà part de la Flotilla de la Llibertat II van expressar al diari El País que "portem 24 anys lluitant per la causa palestina, des de la segona Intifada. Creus què tenim por de les bales dels israelians?".

Els organitzadors de la segona flotilla d'ajuda humanitària internacional van reiterar aquest dilluns a Istanbul la seva determinació de trencar abans de finals de juny el bloqueig israelià, malgrat la reobertura de la frontera entre Egipte i la Franja de Gaza.

"Saludem de tot cor la decisió del Govern egipci de fer funcionar de manera regular la terminal de Rafah entre Egipte i la Franja de Gaza, però el bloqueig il.legal d'Israel segueix efectiu", va declarar en una conferència de premsa Vangelis Písias, coordinador de la flotilla de la Llibertat II.

"Israel impedeix encara als palestins utilitzar el seu mar i controla i restringeix durament els béns que ingressen i surten de Gaza. Per això, hem de seguir desafiant el bloqueig", va afegir l'activista grec.

Encara es desconeix la data per a la partida de la segona flotilla, però fonts de l'organització assenyalen el dia 25 de juny com la data en què la nau capitana turca partirà d'Istanbul rumb a Xipre.

Mavi Màrmara es reunirà amb els 15 vaixells que formen el comboi. Salparan des d'Espanya, França, Itàlia, Grècia i Turquia per trobar-se en aigües xipriotes, des d'on seguiran rumb al port de Gaza, bloquejat per les autoritats israelianes. A bord viatjaran ciutadans i polítics d'un centenar de països, segons els organitzadors, que han posat molta cura a ressaltar el caràcter "internacional, no governamental i pacífic" de la flotilla.

Sírius ha confirmat la presència a la flota del parlamentari d'IU a Europa, Willy Meyer, i del secretari general del Partit dels i les Comunistes de Catalunya, Joan Josep Nuet.

Així mateix, mil 500 activistes d'un centenar de països transportaran productes humanitaris, materials de construcció, com 600 a 700 tones de ciment, material escolar, equips mèdics, medicaments i joguines.

El Govern d'Israel aplica des de l'any 2006 un bloqueig ferri contra el poble palestí, que manté tancats els passos fronterers necessaris per a rebre ajuda humanitària, aliments i combustible per a l'única planta d'electricitat de la franja de Gaza.

Misteriosa sèrie d'explosions en diverses botigues IKEA d'Europa

La policia belga, francesa i holandesa s'ha trobat aquest dilluns una sèrie d'explosions en tres botigues IKEA d'aquests països. De moment, ningú ha reivindicat la seva col.locació. Els fets han passat a Gand (Bèlgica), Eindhoven (Països Baixos) i prop de Lille, a França. Les explosions no han causat morts ni ferits. Encara que a Bèlgica, un agent de seguretat i un treballador han patit mal d'oida després de dues explosions simultànies. Els paquets explosius estaven dins de cartrons de llet i connectats a l'alarma d'un rellotge analògic. En arribar a l'hora marcada detonaren una petita quantitat de pólvora. "Tan ínfima que no ha pogut causar cap mort" ha precisat la policia belga.

Aquest sistema s'ha utilitzat també en les explosions de França i als Països Baixos.

Ningú ha reivindicat els actes


"Totes les pistes estan obertes, no sabem qui està darrere d'aquests actes ni per què" ha declarat el portaveu de la fiscalia de Gand, An Schoonjans.

"Que jo sàpiga, IKEA no ha rebut cap missatge d'advertència ni de reivindicació", ha apuntat la mateixa font. Una informació que ha corroborat la direcció de la cadena sueca a France Press.

Crítiques pels seus baixos preus en alimentació

No obstant, la premsa belga es fa ressò de les recents crítiques del sector agrícola i el de l'hostaleria pels baixos preus que la franquícia ofereix en les seves cafeteries.

La investigació a França apunta de moment a una maniobra d'intimidació. "Es tracta de dos petards grans, tal com els hem trobat en el comerç. Tècnicament no ha estat perillós" apunta una font propera a la investigació.

La cadena de mobles sueca ha obert aquest dimarts les seves botigues després d'una inspecció prèvia.

Marisol Morcillo, que passà de regidora de CiU al PP de Manlleu, jutjada per estafa

La vista s'ha fet aquest matí. A Marisol Morcillo se l'acusa d'haver-se apropiat d'uns 70.000 euros d'una comunitat de veïns de Vic de la que era administradora. La fiscalia demana quatre anys i mig de presó. Els fets es remunten a 'any 2000. El PP no ha obtingut cap regidor a Manlleu. La candidata del PP i exregidora de CiU a Manlleu de 1999 a 2003, admet que va pagar rebuts en 'negre' en el seu treball com a administradora de finques. La fiscalia demana quatre anys i mig de presó per Marisol Morcillo per haver-se apropiat de 70.000 euros d'una comunitat de veïns de Vic.

La candidata del PP a Manlleu en les últimes eleccions municipals, Marisol Morcillo, ha estat jutjada aquest dimarts a l'Audiència de Barcelona per presumptament haver-se apropiat d'uns 70.000 euros d'una comunitat de veïns de Vic de la qual era administradora.

Morcillo s'ha declarat innocent però ha admès davant del tribunal que en algunes ocasions va pagar rebuts sense IVA o sense factura. Tot i així, en declaracions a l'ACN ha explicat que els propietaris dels pisos tenen interessos ocults en la querella que van presentar contra ella i que pensa presentar una querella contra ells per intromissió en el dret a l'honor i la imatge.

Morcillo va ser regidora de CiU a Manlleu entre 1999 i 2003

La fiscalia i l'acusació particular, exercida per la comunitat i Caixa Manlleu, propietària del 40% dels pisos, sostenen que entre els anys 2000 i 2002, Morcillo es va quedar mès de 37.000 euros en despeses pagades per la comunitat però no executades per l'administradora.

A més, quan l'octubre del 2002 li van comunicar que l'acomiadaven, encara va facturar 32.000 euros més per suposats honoraris fins abril del 2003 i altres despeses no cobrades en anys anteriors.

Per tot això, la fiscalia l'acusa d'un delicte d'apropiació indeguda, pel qual demana quatre anys i mig de presó, inhabilitació pel dret de sufragi passiu durant el mateix temps, 7.200 euros de multa i que retorni els més de 70.000 euros a la comunitat de propietaris de l'edifici Mil·lenari.

Durant la seva declaració, Morcillo ha admès que va cometre algunes irregularitats administratives, com haver utilitzat un compte corrent conjunt per totes les finques que administrava, quan la llei obliga a tenir un compte per cada finca. A més, només hi tenia accés ella. Des del 1996, quan va entrar a administrar l'edifici, perquè cap altre administrador se'n volia fer càrrec, fins al 2002, no va tenir cap problema amb la comunitat, però quan el nou president va demanar de reunir-se amb ella i li va demanar els comptes, Morcillo no va respondre, segons ha explicat el llavors president.

Per això, van decidir fer-la fora i demanar-li tota la documentació, cosa que Morcillo no va lliurar fins quatre mesos després de ser acomiadada i després d'un requeriment notarial.

L'acusada també ha explicat que quan va començar a treballar per la comunitat no va signar cap contracte, sinó que ho va fer de paraula i va acordar amb la junta de la comunitat que cobraria un fix trimestral i que les despeses extres les cobraria més endavant, cosa que, segons ella, va fer el 2003 quan la van acomiadar.

El president d'aquella època ha explicat que Morcillo no va convocar cap reunió des d'abril del 2001 i no es van aprovar els pressupostos d'aquell any ni es va lliurar un informe sobre l'estat dels comptes, en una situació que ha qualificat d'"incomprensible". Quan l'administradora els va lliurar tota la documentació de la finca, estava "desordenada" i hi havia moltes irregularitats, i per això van decidir demanar un informe pericial.

L'actual presidenta ha explicat que l'administradora de finques li va enviar rebuts duplicats i que els va haver de fer tornar per part del banc i li va enviar un burofax per reclamar-li que no tornés a duplicar-li rebuts.

També han declarat dos mossos d'Esquadra que van intentar accedir als ordinadors de l'empresa de Morcillo, cosa que no van aconseguir i per tant no van poder contrastar les dades fiscals. Dos dels tres pèrits especialitzats en comptabilitat han explicat que els comptes no estaven gaire ben portats per Morcillo, ja que no estava tot ben anotat i hi havia molts pagaments i cobraments mal documentats, com per exemple amb papers manuscrits, cosa que podria indicar desviaments.

En canvi, un pèrit proposat per la defensa, tot i assegurar que no va trobar desviaments en els comptes, ha admès que només va revisar, en cinc dies, un 30 o 40% de la documentació de tots els anys investigats, que ocupava nou carpetes.

Després del judici, Morcillo ha acusat els propietaris de la comunitat de tenir "mala fe" contra ella i "no tenir vergonya" i ha assegurat que l'advocat dels veïns "té interessos creats" perquè és el nou administrador, cosa que ell ha negat. "És una comunitat conflictiva", ha assegurat. També ha carregat contra la justícia, assegurant que "els jutjats de Vic no són tan neutrals com l'Audiència de Barcelona".

Avui a les 11'30 davant el Parlament: Salut d’EUiA crida a la concentració contra les retallades davant el Parlament

La manifestació ha estat convocada per diverses entitats socials i tindrà lloc avui dimecres, 1 de juny, a les 11.30 hores, coincidint amb el Ple. El departament de Salut va presentar fa pocs dies l’avantprojecte de pressupost de l’Institut Català de la Salut amb una reducció de 275 milions d’euros, un 9% menys respecte l’any 2010. Amb aquest pressupost Salut aplicarà als centres que gestiona l’ICS un pla de retallades que van des del tancament de plantes, serveis d’urgències i quiròfans -que alguns hospitals ja estan aplicant-, fins a la reducció de proves diagnòstiques, proves de radiologia, laboratori i medicina nuclear, la unificació de serveis d’atenció primària i el tancament de centres, amb la conseqüent sobrecàrrega pels professionals i un major risc d’errors.

Aquesta tisorada la va justificar el conseller Boi Ruiz en una conferència a Esade (dels jesuites, RS), titllant a l’organisme públic ICS de tenir “els vicis” d’una gran empresa.

Els pressupostos de la Generalitat entren avui al Parlament i es poden aprovar la pràctica eliminació de l’impost de successions i les deduccions per la contractació de cobertura mèdica en mútues privades.

Perquè ens oposem fermament a la injusta política CiU de retallar els nostres serveis universals i els nostres drets de ciutadania.

Perquè defensem el sistema de salut públic, universal i equitatiu amb un finançament adequat.

Cridem a la participació en la concentració i cassolada convocada per diverses plataformes ciutadanes per demà dimecres, 1 de juny, a les 11.30 hores, davant el Parlament de Catalunya.

Lola Castro, Responsable del sector de Salut d’EUiA
Veure també, d'Àngels Martínez Castells:
Prou retallades! Demà, protesta ciutadana.

La manca d'identificació dels Mossos impedirà investigar les càrregues de la plaça de Catalunya


La manca d'identificació dels Mossos d'Esquadra antiavalots, tot i l'ordre que els obliga a portar el seu nombre conegut com TIP, impedeix a la justícia arribar fins al fons de les investigacions sobre violència policial a la majoria de casos de càrregues contra manifestants. La intervenció dels Mossos d'Esquadra del passat divendres a la plaça de Catalunya de Barcelona ha desembocat en almenys una quinzena de denúncies al jutjat, però correran la mateixa impunitat que històricament han seguit les causes obertes per actuacions policials i tortures i seran arxivades, segons han apuntat fonts judicials.

De fet, de les denúncies que el passat dissabte es van presentar davant el jutjat d'instrucció número 8 de Barcelona, ​​que estava de guàrdia, la jutge només ha acordat tramitar, i com a falta, mitja dotzena que anaven acompanyades de parts de lesions.

La resta de les denúncies, interposades per persones no lesionades en les càrregues que demanaven una investigació sobre l'actuació policial i la devolució de les pertinences requisades a la plaça, han estat arxivades provisionalment per la jutge en no existir perjudicats directes, han informat fonts judicials.

Les causes admeses seran previsiblement arxivades

Les poques causes que seguiran endavant per les lesions causades pels Mossos d'Esquadra, acabaran sent arxivades amb tota probabilitat per falta d'autor conegut, ja que en dret penal les causes només poden prosperar contra persones físiques i no contra institucions o ens jurídics.

A més, segons les mateixes fonts, les agressions de les forces de seguretat han de ser investigades en l'àmbit judicial de forma aïllada, la qual cosa dilueix les responsabilitats en la planificació de la intervenció policial, que finalment acaba sent qüestionada només en el terreny polític.

De fet, les desenes de denúncies presentades pels estudiants afectats per les càrregues durant les manifestacions anti-Bolonya de març de 2009 van acabar sent arxivades per aquest mateix motiu, igual que en la majoria de mobilitzacions que acaben en violència policial.

En el millor dels casos, els jutges instructors ordenen a la policia facilitar la identitat dels agents que integren el dispositiu antidisturbis, però el gran nombre de policies que solen compondre aquest tipus de desplegaments -350 en el cas del passat divendres- impedeix arribar a majors concrecions.

Un decret aprovat el 2008 que segueix sense complir

Va ser durant l'etapa del govern tripartit quan es va aprovar, el 4 de novembre de 2008, un decret del govern català que obligava per primera vegada a tots els agents dels Mossos d'Esquadra, a excepció dels que vesteixen de gala, a portar seu número d'identificació professional (TIP) en un lloc visible del seu uniforme.

Aquesta mesura, que va entrar en vigor el 12 de maig de 2008 i que responia a una demanda històrica de les plataformes socials en defensa dels drets humans, va ser adoptada amb l'objectiu de "aprofundir en la voluntat de facilitar als ciutadans l'exercici del dret a poder identificar en tot moment als policies".

No obstant això, aquesta mesura no ha tingut efectes reals en les unitats antiavalots -ni abans amb el conseller Joan Saura ni ara amb Felip Puig-, perquè els agents de la brigada mòbil sí que porten la seva identificació, però aquesta queda tapada pels armilles protectors .

De fet, Saura va estar més de dos anys buscant fórmules -es va estudiar per exemple instal.lar un velcro en els armilles- tot i que finalment va abandonar el càrrec sabent que el decret que havia impulsat dos anys abans seguia sense complir-se.

El mateix conseller Puig, en ser preguntat per la manca d'identificació dels agents-que també està investigant el Síndic de Greuges-, va afirmar divendres passat que els agents sí que anaven identificats però que la seva TIP no era visible perquè quedava tapat pel armilla.

La Generalitat paga les costes judicials dels mossos condemnats per detenció il·legal i apallissar un noi

En plena crisi econòmica i quan el Govern Mas no para d'anunciar retallades, part dels fons públics es destinaran a pagar les costes judicials del cas dels tres mossos d'esquadra que van ser condemnats per detenció il·legal i per pegar-li una pallissa a un jove amb el qual es van barallar en una discoteca quan no estaven de servei. Segons ha denunciat el Col·lectiu Ronda, ja durant el judici es va reclamar a la Generalitat que no posés all seus advocats al serveis d'aquests agents de la policia ja que la llei no els obligava i els mossos no estaven exercint com a tals quan van succeir els fets. Malgrat aquesta advertència, els advocats de la Generalitat van defensar els tres mossos implicats que, però, van ser condemnats de totes formes.

La condemna era diferent pels dos agents que van participar en la pallissa i pel que només ho va fer en la detenció. Ara bé, en tots tres casos una part de la condemna consistia en assumir les costes judicials però "malgrat no està obligada, la Generalitat ho ha pagat voluntàriament a càrrec dels fons públics". Des del Col·lectiu Ronda han assegurat que "la Generalitat no ha escatimat recursos públics en un tema en el que s'hauria d'haver fet des d'un principi és portar a terme una investigació interna acurada i acceptar uns fets evidents, que es van confirmar en episodis posteriors on no es podien negar perquè hi havia imatges, en comptes de gastar els diners públics negant el que les sentències i la fiscal acceptaven com a cert".

I és que aquest cas va ser el primer dels diferents escàndols que s'acabarien coneixent sobre els maltractaments a la comissaria de Les Corts de Barcelona. Els fets van succeir al 2006 quan a la discoteca Bikini de la capital catalana tres mossos d'esquadra que no estaven de servei van tenir una baralla amb un altre grup, entre els quals estava José Antonio Medina. Un cop fora de la discoteca els mossos es van identificar i van detindre a José Antonio per emportar-se'l a la comissaria de Les Corts, on dos dels agents el van apallissar. La sentència sobre el cas no va sortir fins al març del 2007 i en ella es condemnava als tres mossos a tres anys de presó i vuit d'inhabilitació. I en el cas dels dos mossos que van participar en la pallissa, s'incrementa un any més la pena de presó i tres anys més la d'inhabilitació.

Moscou demana a Israel explicacions a les declaracions sobre l'acord de pau amb els palestins

El ministre d'Afers Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, ha declarat avui que es reunirà amb el viceprimer ministre d'Israel, Moshé Yaalon, per demanar-li que expliqui les seves declaracions que l'acord de pau amb els palestins "no té sentit". "Demà em reuniré amb el viceprimer ministre Yaalon qui va declarar, després d'arribar a Moscou, que l'acord de pau amb els palestins no tenia sentit perquè és una mera full de paper. Vull preguntar-li què volia dir amb això", va comentar Lavrov davant la premsa.

Va dir que en el marc del "quartet" de mediadors internacionals per al Pròxim Orient avui és possible parlar d'un sol tema, que és la necessitat d'un compromís per a la creació d'un Estat palestí dins de les fronteres de 1967 i amb la capital a Jerusalem Est.

"Això no és un invent, sinó són acords aprovats per la comunitat internacional com a principis de l'arranjament del conflicte palestino-israelià estipulats en les decisions del 'quartet', de Madrid, Oslo i el Consell de Seguretat de l'ONU", va manifestar Lavrov.

L'Autoritat Nacional Palestina (ANP) aspira a crear un Estat independent dins de les fronteres de 1967 i confia que les converses internacionals aconsegueixin convèncer Israel de retirar les seves tropes dels territoris ocupats en la guerra de 1967: Cisjordània, la Franja de Gaza i Jerusalem Est.

Però Israel no vol tornar a les fronteres de 1967 ni tocar el tema de Jerusalem Est que considera la seva "capital eterna i indivisible".

Fa dues setmanes, el president dels EUA, Barack Obama, va proposar que l'extensió del futur Estat palestí es delimités precisament a partir de les fronteres existents en el període de 1949-1967, que incloïen Cisjordània, Jerusalem l'Est i la Franja de Gaza.

Rússia, la Unió Europea i el "quartet" de mediadors per al Pròxim Orient (Rússia, EUA, la UE i l'ONU) han donat suport a la iniciativa de Barack Obama.

El diàleg sobre els paràmetres de l'arranjament definitiu entre Israel i els palestins va ser interromput el setembre passat arran dels diferents enfocaments del problema de construcció d'assentaments jueus.