diumenge, 7 de novembre de 2010

Montilla puja subvencions a la premsa sociovergent

La suma de subvencions directes tant a premsa en paper com digital, dóna el següent repartiment: Avui, 1,5 milions d'euros; El Punt, 1.073.300; Ara, 990.000; El Periódico (Grup Zeta), 825.001; El Mundo Deportivo (Grup Godó), 250.000; Regió7, 219.600; Diari de Girona, 211.500; Diari de Tarragona, 180.000; Segre, 125.000, euros. En els casos d'El Punt i l'Avui cal afegir-hi l'import per la contractació de 2.273 subscripcions: 592.286,12 euros.

La Generalitat ha contractat aquest any 2.273 subscripcions dels diaris El Punt i Avui per un import total de 592.286,12 euros (quasi 100 milions de pessetes). Les adjudicacions, publicades en el DOGC, han estat realitzades per la Conselleria de Governació amb el vistiplau de Presidència. Ambdós rotatius són propietat del grup El Punt, de la familia Moll, des de finals de l'any passat.

Al diari El Punt li corresponen 1.116 subscripcions "per als serveis centrals del Departament de Governació i Administraciomns Públiques per a la xarxa d'equipaments cívics", segons consta en l'objecte del contracte. L'import ascendeix a 300.259,32 euros.

El nombre de subscripcions contractades al diari Avui és de 1.157 i el seu cost s'eleva a 292.026,80 euros. L'objecte del contracte és exactament el mateix que el corresponent a El Punt. No consta en el Diari Oficial de la Generalitat que aquests contractes s'hagin subscrit amb cap altre diari català.

Les retallades pressupostàries de la Generalitat no afecten tothom. En algun cas, com el del diari Avui, no només no hi ha retallada, sinò una substancial ampliació. Aquest rotatiu ha rebut enguany 1,5 milions d'euros de subvenció directa del govern de José Montilla per "la convergència dels sistemes de redacció, comercials i locals" Aquest ajut triplica el que va percebre el diari Avui l'any passat per a la seva edició en paper, que va ascendir a 470.500 euros.

El grup Moll, editor de 'Diari de Girona' i 'Regió 7', ha reduït els ingressos, per la caiguda de la facturació publicitària, si bé segueix en números negres: Els seus beneficis nets van ser l’any passat de 8,7 milions d’euros, un 54% menys que els obtinguts en l’exercici anterior. L'editorial Prensa Ibérica, més coneguda com Grup Moll, ha retallat el volum de negoci dels 318 als 278 milions d’euros, sobretot a causa de la davallada de les incercions publicitàries, que han passat de 130 a 106 milions d’euros.

El grup de la família Moll, amb seu social a Barcelona tot i que la seva cúpula està a Palma de Mallorca, controla diverses capçaleres a tot l’Estat, sobretot als Països Catalans: Diario de Mallorca, Diario de Ibiza, Levante EMV, Diari de Girona, el manresà Regió 7 i el setmanari Empordà. Fa uns anys, el grup Moll va establir negociacions amb els accionistes majoritaris de Segre, amb la intenció de tenir una capçalera a les comarques de Lleida, però no es va tancar l’acord.

La crisi sera llarga pels interessos de bancs i immobiliàries

Hi ha molts factors, segons experts alemanys, que segueixen exercint pressió baixista sobre els preus de la vivenda a Espanya, com una taxa d'atur del 20%, un estoc de 1,5 milions d'habitatges sense ocupar -nous en gran part- i l'escassetat de crèdit de les entitats bancàries espanyoles. Peró hi ha altres factors més importants: Un mercat poc líquid, els baixos tipus d'interès actuals i la tossuderia dels venedors que impedeixen l'ajust brutal que d'altra banda permetria reactivar l'economia. L'habitatge i la construcció, que van contribuir fins amb un 8% al PIB durant un boom que va durar una dècada, podrien acabar suposant només un 4% de l'economia.

"Per a 2012-2013 l'habitatge ja no té impacte negatiu sobre el creixement econòmic però tampoc en fa contribució (al creixement) així que cal preguntar-se què tenim per substituir-lo", diu José Carlos Díez, economista en cap d'Intermoney a Madrid.

Segons l'opinió dels economistes, el creixement espanyol podria ressagar respecte al de la mitjana de la zona euro durant cinc anys ja que no serà tasca senzilla redirigir l'economia des de la construcció cap a les exportacions de, per exemple, cotxes, peces de vehicles i tecnologia renovable.

Mentrestant, el sector de la construcció continuarà en estat anèmic.

Amb aquest panorama de creixement escanyolit serà difícil que es redueixi de manera substancial la major taxa d'atur de l'eurozona, de manera que les llars espanyoles seguiran patint l'impacte de la crisi durant força temps: "Trigaran anys a liquidar l'excedent d'habitatge... Tot i suposant que la construcció d'habitatge s'aturés del tot i que les vendes tornesin a nivells pre-crisi, fins a 2012 no s'eliminaria l'excés d'estoc", va dir Daniele Antonucci, economista de Morgan Stanley a Londres.

Segons un sondeig de Reuters entre experts, els preus de l'habitatge cauran a Espanya un 5% aquest any i un 4% el 2011.

CORRECCIÓ GRADUAL

L'economia espanyola es reactivaria com un ressort si els preus d'habitatge caiguessin un altre 20%, de manera semblant al que ha passat als Estats Units i Irlanda, opina Fernando Encinar, cofundador del web Idealista.com, especialitzada en el sector immobiliari.

"Això seria una solució a l'americana, jo crec que com a país no estem preparats per això, llavors podria donar-se l'escenari d'una sortida a l'alemanya que és una dècada de baixades de preus poc a poc que és el que va passar a Alemanya, durant 10 anys els preus han estat baixant any rere any", va dir l'empresari, que recentment va dir en una entrevista a El País que ha adquirit el seu primer habitatge, pagant sense demanar una hipoteca perquè fer-ho és "llençar els diners".

Aquest expert va assenyalar que si no es debilita més l'economia, per ara s'observen relativament pocs venedors desesperats que estiguin disposats a assumir pèrdues, ja que més del 80% dels espanyols viuen en habitatges propis i un 70% d'ells ja ha pagat la seva hipoteca.

Altres experts preveuen que el mercat immobiliari espanyol experimentarà una correcció suau, similar al que s'estan produint en el Regne Unit o França, però més prolongada a causa de l'excés d'oferta, el que allargarà també l'atur i la crisi a Espanya.

Herrera aposta pel ferrocarril a Alstom

El candidat d’ICV-EUiA a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Joan Herrera, visità ahir matí la fàbrica Alstom, a Santa Perpètua de Moguda, on es reuní amb el comitè d’empresa i amb la direcció, en un moment en què aquesta empresa està patint els retalls de la inversió pública del Govern de Zapatero que han suposat la suspensió de concursos i adjudicacions i per tant està provocant una disminució important de les comandes en la fabricació de trens en aquesta fàbrica.

Herrera ha recordat als treballadors d’Alstom l’aposta d’ICV-EUiA pel ferrocarril com a model de mobilitat i s’ha compromès a desenvolupar el potencial d’aquest mitjà de transport a partir del Pla Ferroviari 2014 amb la construcció de 400 quilòmetres de noves línies de ferrocarril de proximitat, de menys cost que l’alta velocitat, i a duplicar-ne o quadruplicar-ne uns 160 quilòmetres més de la xarxa actual.

“El Govern de la Generalitat ha de reconèixer el gran potencial actual de la indústria del ferrocarril i apostar per desenvolupar-lo com l’eix central i estratègic del canvi de model productiu que el país necessita”, ha explicat Herrera en roda de premsa posterior a la visita a Alstom, fàbrica que ha posat com a indústria puntera a Catalunya que podria desenvolupar-se per contribuir al rellançament econòmic basat en la “nova economia verda”.

Herrera ha apostat per desenvolupar un “gran clúster ferroviari” com a sector central i estratègic per al futur industrial de Catalunya i ha posat com a exemple la fàbrica Alstom tot i que ha mostrat la seva “preocupació” perquè avui s’ha trobat amb una fàbrica “parada” que ha perdut moltes comandes perquè “Zapatero ha dedicidit desinvertir quan el que cal és modernitzar el país en matèria ferroviària”.

El candidat ecosocialista ha recordat la “llarga tradició” a Catalunya d’una indústria del ferrocarril amb les companyies Maquinista i Macosa i en aquest sentit ha demanat que la planta de Santa Perpetua-Alstom “continuï liderant a Catalunya aquest sector i sigui fàbrica de referència per liderar una estratègia industrial de mobilitat a la política industrial que necessitem”.

Herrera ha criticat CiU i PSC perquè “encara es troben ancorats en el passat defensant la construcció de més i més carreteres, com el Quart Cinturó o nous trams d’autopistes”. En aquest sentit, Herrera ha assegurat que “cal canviar la política de mobilitat i industrial” i ha posat l’èmfasi en l’aposta d’ICV-EUiA perquè “el ferrocarril sigui el futur a la mobilitat i a la nova economia verda”.

Sánchez-Camacho vol el model de viatge del Papa a València


A dos dies de la visita del Papa, Herrera ha criticat que la candidata del PP, Alicia Sánchez-Camacho, hagi retret la poca presència de representants del Govern català en la missa de diumenge a la Sagrada Família: “L’únic que ens faltava és que Sánchez-Camacho ens obligués a anar a missa”, ha ironitzat. Per a Herrera, “el model de Sánchez-Camacho és la visita que va fer el Papa a València, on es van gastar milions d’euros i alguns que es van embutxacar molts diners”.

“Amb aquest país, amb una crisi de cavall, el que vull és donar menys importància a la visita del Papa, aquest no és l’esdeveniment mundial i el que vull és parlar dels problemes de la gent, de la crisi econòmica”, ha afegit.

Carreras critica la pujada del 2% en impostos a Castelló

La Coordinadora Local d'EUPV de Castelló, Carmen Carreras, recrimina el PP d'haver convocat el Consell Social, quan ja ha pres les decisions més importants per a la ciutadania, “com la desmesurada pujada d'un 2% d'impostos i taxes que patirem per l'avarícia de l'actual equip de govern. Això és senzillament prendre el pèl als ciutadans i ciutadanes de Castelló”, assegura.

Carreras critica la intenció del Partit Popular de reduir els òrgans de participació ciutadana a una mera sessió informativa, sense cap capacitat d'intervenir en els assumptes de transcendència. “Si ja ho tenen tot decidit, com les partides que van a sofrir retallades en els pressupostos del 2011, la pujada d'impostos, en suma tota la política econòmica, la convocatòria dels òrgans de participació és senzillament supèrflua”,comenta.

La portaveu a Castelló considera que el Partit Popular “mai s'ha cregut de veres el que significa la participació ciutadana, per a ells simplement és pura propaganda i teatre”, i recolza les queixes de bona part de les associacions veïnals castellonenques que consideren que han sigut deixats al marge de l'elaboració de la política econòmica.

“La verdadera participació ciutadana ha d'anar més enllà de la mera informació o consulta, es donar l'oportunitat als ciutadans i ciutadanes de decidir sobre la gestió de la seua ciutat, que siguen part integrant de l'ajuntament i se senten part”, afirma la representant d'esquerres a Castelló. “Des d'Esquerra Unida sempre hem cregut i defensat que una verdadera democràcia passa per donar el protagonisme del govern de la ciutat a la societat civil, i no crear òrgans i processos amb noms molt bonics, com Consell Social i pressupostos participatius, però sense cap contingut real, com pareix ser la política del Partit Popular”.

ICV-EUiA: “Verd esperança, solucions d’esquerra”

El cap de llista d’ICV-EUiA, Joan Herrera, i el tercer, Jordi Miralles, van presentar ahir la campanya de la coalició per les eleccions del 28-N que amb el lema “Verd esperança, solucions d’esquerra” busca, segons Herrera, “combatre la crisi i la resignació d’una part de l’esquerra a una sortida d’esquerres” i mobilitzar l’electorat progressista i d’esquerres: “Farem una campanya en positiu, de solucions”, ha assegurat Herrera.

“La dreta política i social desitja l’apatia, el passotisme de la gent i en aquest context hi ha una part de l’esquerra que sembla resignada”, ha subratllat Herrera, que ha argumentat que l’objectiu de la campanya ecosocialista és “revertir el sentiment de passotisme i de resignació” ja que “el passotisme i la resignació paralitzen, mentre l’esperança mobilitza”.

Acompanyats pel director i la directora de campanya de la coalició, Marc Rius i Sònia Garcia, el candidat ecosocialista ha posat com a principal objectiu de la campanya “mobilitzar l’electorat progressista, d’esquerres, a tota aquella gent indecisa o que es pot abstenir o bé que es pot deixar endur per la resignació”.

“Hi ha esperança perquè la crisi econòmica té solucions, perquè hi ha alternativa davant la dreta i davant la resignació d’una part de l’esquerra”, ha subratllat Herrera, que ha advertit que el futur de Catalunya “no el poden decidir els mercats, ni un Tribunal Constitucional deslegitimat ni tampoc les enquestes”.

“El futur no està escrit perquè en democràcia el futur el decideix la ciutadania amb el seu vot”, ha dit Herrera, que ha ofert a la gent que se sent d’esquerres “una alternativa, l’esquerra i l’ecologia”.

“Fem una crida a tota la gent que creu que només sortirem de la crisi amb l’impuls de reformes econòmiques, socials i ecològiques profundes, per crear ocupació i garantir els drets socials”, ha afegit el candidat ecosocialista, que ha apostat per “donar un salt endavant en el procés de modernització social i ecològica de Catalunya”.

Sanz, Torró i Albiol encapçalan les llistes d'EU a València

L’Assemblea d’Esquerra Unida del País Valencià ha aprovat aquest matí la llista de la candidatura per a les eleccions autonòmiques de 2011. L’actual coordinadora de la formació d’esquerres, Marga Sanz, ha estat escollida per un 99% dels vots a favor i amb sols 2 abstencions, com a candidata a la Presidència de la Generalitat, encapçalant una llista –l’única presentada- en la què als primers llocs d’Alacant i Castelló repeteixen Lluís Torró i Marina Albiol. Les noves incorporacions en els segons llocs són Ignacio Blanco a València, Esther López Barceló a Alacant, i Víctor Tormo a Castelló.

Sanz ha mostrat la seua satisfacció pel resultat de l’assemblea i ha valorat de manera molt positiva el fet que no s’haja presentat cap llista alternativa. “Hem vist la gran cohesió de la nostra organització. Estem molt contents pel recolzament a les candidatures de Castelló, València i Alacant i il·lusionats i amb tota la força del món per portar la nostra veu al carrer”. La candidatura per la circumscripció d’Alacant ha obtingut 275 vots en llista tancada i 22 en oberta, la de Castelló 283 en llista tancada i 5 en oberta, i València ha aconseguit 258 vots en llista tancada i 32 en oberta.

La candidatura autonòmica d’EUPV incorpora per València de nº2 a l’actual secretari de Comunicació i portaveu de la Comissió Executiva, Ignacio Blanco, i de nº3 a la Coordinadora comarcal d’Esquerra Unida en la Foia de Bunyol-Chiva i membre de la Comissió Executiva d’EUPV Mª Ángeles Llorente. Per Alacant, en segon lloc figura la Coordinadora de Joves de IU, Esther López Barceló, i de tres el regidor d’EUPV a l’Ajuntament de Torrevieja, José Manuel Martínez Andreu. Els segon i tercer llocs de Castelló els ocupen Víctor Tormo i Herminia Montins. Segons ha explicat Sanz “es tracta d’una candidatura plural, de dones i homes treballadors, amb experiència política i vinculats als moviments socials”.

La candidata a la Presidència de la Generalitat Valenciana ha avançat també que el programa electoral d’EUPV per a les eleccions de 2011 “es basarà en la defensa dels drets laborals i socials, dels serveis públics i de qualitat, contra els atacs socials que estem patint pel part dels governs de Zapatero i del PP al País Valencià. A més, defensem la nostra llengua i cultura, la igualtat de totes les persones, la sostenibilitat ambiental, la participació ciutadana, i front a la corrupció, l’ètica i la transparència en la política”.

LLISTA CANDIDATS EUPV AUTONÒMIQUES PER CASTELLÓ:
1.- Marina Albiol. Diplomada en Fisioteràpia. Membre de la Comissió
Executiva d’EUPV. Diputada a les Corts Valencianes.
2.- Víctor Tormo. Mestre d'Educació Especial. Sindicalista de CCOO
PV.
3.- Herminia Montins. Llicenciada en Psicologia i professora de
Cicles Formatius. Secretària dels Joves d’EU de La Vall d’Uixò.
4.- Paco Porcar
5.- Mª Fernanda Díaz
6.- Pablo González
7.- Amparo Aguilar
8.- Vicente Manuel Hueso
9.- Inmaculada González
10.- Jesús Monleón
11.- Yolanda Edo
12.- Fermín García
13.- Marisa Domingo
14.- Salvador Piquer
15.- Mª Amparo Pérez
16.- Pepe Francés
17.- Mª Carmen Arnau
18.- Pepe Díaz
19.- Mª Dolores Monsonís
20.- Ricardo Julià
21.- María Martínez
22.- Víctor Suárez

Euzkadi rep i escolta dues esposes dels 5 cubans

Com un èxit no previst van qualificar Olga Salanueva i Adriana Pérez, esposes de René González i Gerardo Hernández, dos dels 5 cubans empresonats des de fa 12 anys als Estats Units, la seva visita al País Basc, donada la gran cobertura mediàtica aconseguida, l'àmplia assistència de públic a la seva conferència a Bilbao i el suport a la seva causa per part dels grups polítics del Parlament Basc. Va organitzar la visita Euskadi-Cuba, Komitas Internazionalistak i Serra Mestra.

Les esposes de dos dels Cinc van donar tretze entrevistes a mitjans de comunicació bascos, van explicar el cas a la Comissió de drets humans del Parlament Basc i van donar una conferència davant 90 persones.
Una àmplia cobertura van atorgar els mitjans bascos a la visita d'Adriana i Olga, que van venir acompanyades per Ana Mayra Rodríguez, assessora del Parlament cubà.

Els mitjans de premsa van fer especial incidència en la campanya internacional per Els Cinc encapçalada per artistes dels Estats Units com Danny Glover, Susan Sarandon, Martin Sheen o Sean Penn. I en l'últim informe d'Amnistia Internacional, que demana a les autoritats nord-americanes la revisió del cas, donades les irregularitats de tot tipus durant el procés judicial.

També van poder exposar el cas dels cinc cubans antiterroristes presos a Estats Units en la Comissió de Drets Humans del Parlament Basc, a Gasteiz. Allà van recaptar el suport de tots els grups polítics democràtics, excepte els feixistes del PP. Els representants del PSE-PSOE, PNB, Ezker Batua-Esquerra Unida i Aralar es van manifestar en solidaritat amb Els Cinc.

El mateix dia, Olga Salanueva, Adriana Pérez i Ana Mayra Rodríguez van donar una conferència a Bilbao, titulada "Els cinc presos cubans als EUA: 12 anys d'injustícia". El viatge va ser recolzat per Euskadi-Cuba, associació basca d'amistat amb Cuba, Serra Mestra-Euskadi, associació de cubans i cubanes residents a terra basca, i Komitas Internazionalistak, organització basca de solidaritat amb diferents pobles en lluita.

La següent iniciativa de solidaritat amb Els Cinc en terres basques serà la presentació de mocions de suport en els diferents ajuntaments bascos, que seran presentades pels grups polítics Ezker Batua-Esquerra Unida i Aralar i recolzades per Euskadi-Cuba, Serra Mestra-Euskadi i Komitas Internazionalistak.

"La dreta avança-com la mala herba a la selva-per les esquerdes que deixa l'esquerra en els seus bells projectes", Fernando Báez.