El Govern xilè va ordenar aquest dimecres la detenció de quatre militars acusats d'assassinar el cantant xilè, Víctor Jara, en els primers dies de la dictadura d'Augusto Pinochet, fa 37 anys. La decisió s'emmarca en el Programa de Drets Humans que porta el Ministeri d'Interior. El procés legal, interposat per la cartera d'Interior, culpa als oficials Hugo Sánchez, Edwin Dimter, Raúl Jofré i Rolando Melo d'assassinar a Jara, torturat i cosit a trets a l'Estadi Nacional de Xile.
El jutge Juan Fuentes Belmar és qui porta la investigació sobre la mort de l'artista. No obstant això, les indagacions encara no han aconseguit cap processament pel crim, tot i les proves balístiques i els testimonis de civils i ex militars.
La sol.licitud de aprehensió, interposada per l'advocat Cristián Creu després de 37 anys, és recolzada per una vintena de testimonis de presoners presents en aquest estadi, on va ser torturat Jara el 1973.
L'ex detingut Osiel Núñez, qui era dirigent estudiantil per llavors, va recordar que Jara va ser colpejat durament pels elements de seguretat i que finalment va ser separat del grup de presos, va ressenyar DPA: "En aquell moment ens mirem i tots dos vam saber que l'anaven a matar", ha manifestat Núñez, que va assegurar que hi va haver "acarnissament dels militars amb Víctor Jara", testimoni complementat davant la justícia pel conscriptor Víctor Pontigo, ajudant dels oficials acusats.
"Vaig portar a Víctor Jara a declarar amb els tinents i després d'unes tres hores vaig escoltar trets, li vaig preguntar al conscriptor José Càceres d'on venien els trets i em va assenyalar que havien matat a Víctor Jara", va confessar Pontigo davant els tribunals.
El passat mes d'agost, la justícia xilena va impedir la realització de noves diligències i indagacions per trobar els assassins del cantant, icona de la música de protesta llatinoamericana.
El cantant xilè, Víctor Jara va ser un intel.lectual comunista que va recolzar el govern socialista de Salvador Allende (1970-1973), enderrocat pel cop militar liderat Pinochet.
Estepa va morir la matinada del 16 de setembre de 1973 de 44 impactes de bala en un estadi en el centre de Santiago, que avui porta el seu nom i on va romandre detingut al costat d'altres cinc mil presoners polítics.
Segons la investigació judicial, en aquest lloc Jara va ser "brutalment colpejat i torturat" i les seves mans "van patir cops de culates de fusells, el que les va deixar reduïdes a una sola llaga".
El cantant es va fer conegut a tot el continent per cançons de contingut social com: Et recordo Amanda, El dret de viure en pau, El cigarret, entre d'altres que han estat immortalitzades en diferents versions per Silvio Rodríguez, Mercedes Sosa i Joan Manuel Serrat.
Jara és una de les més de tres mil víctimes, entre morts i desapareguts, que va deixar la dictadura de Pinochet (1973-1990).
