dimarts, 13 de juliol de 2010

EUiA recolza el Pacte nacional per la laïcitat

Aquest matí s´ha presentat en roda de premsa, al col.legi de Periodistes de Catalunya, el Pacte Nacional per a la Laïcitat, que impulsa el Moviment Laic i Progressista. David Rodriguez hi ha assistit com a cap de programa d´EUiA, juntament amb d´altres representants de partits polítics i entitats signants. Han intervingut a la taula de presentació Joffre Villanueva, secretari general del Moviment Laic i Progressista , Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT de Catalunya, Irene Balaguer, presidenta de l´Associació de Mestres Rosa Sensat, i Miquel Àngel Essomba, director del Centre Unesco de Catalunya.

EUiA dóna ple suport al Manifest per un Pacte Nacional per a la laïcitat, el qual planteja que aquest pacte ha de tenir com a objectiu potenciar els valors de la llibertat de consciència i de religió, el pluralisme, la igualtat, el respecte, i la cohesió com a pilars fonamentals de la convivència al nostre país, ja que només des de la laïcitat, la llibertat de pensament i el pluralisme es pot construir una societat lliure i plenament democràtica.

Amb el manifest, es planteja un gran debat públic, polític i social que tingui com a objectiu arribar a un gran Pacte Nacional per la Laïcitat, i l´adopció de mesures destinades a posar solucions a possibles situacions conflictives, com ara la fractura de la convivència, el racisme i la intolerància religiosa.

Es pretén que aquest gran acord per la laïcitat sigui un pacte de país que compti amb la participació activa del conjunt de la ciutadania: associacions cíviques i confessions religioses, partits polítics, agents socials, comunitat educativa, món acadèmic, mitjans de comunicació, etc. De moment, s´hi han adherit més de 90 entitats.

Asun Garcia cap de llista d'EUiA a Badalona

L´Assemblea d´EUiA de Badalona es va reunir al centre cívic Can Cabanyes, on va proclamar Asun Garcia cap de llista a les pròximes eleccions municipals de 2011. La coordinadora d´EUiA de Badalona i actual portaveu de la coalició ICV-EUiA a l´Ajuntament local, va ressaltar en la seva intervenció que: “En aquests moments de difícil situació econòmica per als veïns i les veïnes de la ciutat, el resultat electoral és important, però més encara ho és treballar socialment i mobilitzar-nos per tal que aquesta crisi tingui una sortida per l´esquerra”. Per a la candidata: “La solució a l´actual situació de crisi, que castiga els treballadors, està en la política i el sindicalisme”.

Garcia va explicar que EUiA està treballant amb representants del moviment sindical al conjunt del territori, “colze a colze”, des de la convicció que les forces d´esquerres i els sindicats han de defensar junts els interessos dels treballadors, “tot i els matisos i les diferències que hi pugui haver”, front “els atacs dels especuladors i els poderosos que no passen per les urnes però són els qui dicten les mesures al marge de la política”, ha conclòs amb contundència.

La coordinadora i cap de llista d´EUiA de Badalona va carregar contra el model de creixement “basat en l´economia de casino, l´especulació, l´enriquiment fàcil i el treball precari”, que han fet “de l´economia un negoci”. Per això va cridar a la mobilització, “per a canviar aquesta lògica i posar l´economia al servei de les persones”. En concret, Asun Garcia va afirmar que “la sortida està en canviar les regles de joc, que vol dir creació de llocs de treball, defensa dels serveis públics i protecció social enlloc de retallar salaris i pensions”.

El missatge que Garcia proposa per a llançar a la ciutadania és ben clar: “o els mercats, o les persones” i marca l´accent en què “sembla que els mercats ningú els pot regular ni criticar, però determinen les polítiques i, quan no els hi agraden les que es fan, desestabilitzen governs”.

Els treballadors confirmen el lligam Millet-CDC

Els treballadors del Palau constaten l’estreta relació entre Fèlix Millet i dirigents de CiU. Daniel Pi: “Els testimonis del treballadors són un indici més del probable finançament il.legal de la formació nacionalista”. En la jornada protagonitzada per les compareixences de diferents treballadors del Palau de la Música de diferents àrees, tots els testimonis han coincidit a assenyalar que les visites i reunions amb diferents persones de l'entorn de Convergència Democràtica de Catalunya. El diputat d'ICV-EUiA, Daniel Pi, ha assenyalat que aquests testimonis són "una prova més de la relació directa entre Félix Millet i el finançament de Convergència Democràtica de Catalunya".

La secretaria de la presidència del Palau de la Música, Pilar Casanovas, ha deixat clar que la relació de Millet amb CiU era molt fluïda. Casanovas ha afirmat que les reunions amb el responsable de finances de Convergència Democràtica de Catalunya, Carles Torrent, eren "habituals". Però la relació amb aquest partit polític no es quedava aquí. Durant la intervenció de la treballadora del Palau ha sortit també el nom de l'ex diputat de CiU, Jaume Camps, que segons ha confirmat la secretària de Millet "es reunien molt sovint, potser un cop cada un o dos mesos". Tot i que ha assenyalat que sempre ho feien fora del Palau.

L'altre membre de la secretaria de la presidència del Palau que ha comparegut avui, Cristina Torruella, també ha seguit la mateixa línia i ha confirmat que diferents mandataris de Convergència es reunien habitualment amb Fèlix Millet i Jordi Montull sense aclarir el motiu d'aquestes trobades.

També ha comparegut avui la treballadora de l'àmbit de comptabilitat del Palau de la Música, Rosa Maria Roca, que ha confirmat que Daniel Osàcar acudia habitualment a les oficines del Palau. Aquesta afirmació es contradiu amb les declaracions del propi Osàcar que va negar que s'entrevistés habitualment amb Millet o amb Montull.

Durant la jornada d'avui els grups parlamentaris han rebut documentació que demostra que Millet va pagar almenys 13.000 € per a la campanya de CiU a les eleccions municipals de 2007 a l'Ametlla del Vallès. En la carpeta apareix una mena de rebut, en un full en blanc sense cap encapçalament, datat el 27 de febrer de 2007, signat per Esteve Escuer -que aleshores era president del comitè executiu local de CDC-, qui escriu: "He rebut de Fèlix Millet la quantitat de tretze mil euros (13.000 €)".

L'exdirectiu de Ferrovial, Pedro Buenaventura, no ha pogut explicar perquè les aportacions fetes per l'empresa constructora canviaven cada any. Aquestes variacions podrien anar lligades a l'adjudicació d'obra pública segons s'ha pogut deduir dels documents trobats als ordinadors del Palau.

L'acusació popular demana 20 anys per Fabra

L'acusació popular, que representa la Unió de Consumidors, demanarà 20 anys i nou mesos de presó per al president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, pels presumptes delictes de tràfic d'influències, suborn, frau fiscal i blanqueig de diners. L'escrit de qualificació, que s'ha de formalitzar davant el jutjat número 1 de Nules, calcula així les penes corresponents a les imputacions per les quals, segons el parer d'aquesta part de l'acusació, ha de ser jutjat el també president del PP castellonenc, a qui el jutge li ha imputat pels mateixos presumptes delictes, a excepció del blanqueig de diners.

Tal com va avançar en la concreció de les imputacions, l'acusació popular considera que Fabra ha de ser condemnat per cinc delictes fiscals, comesos entre 1999 i 2003, pels quals demana dos anys i sis mesos de presó per cada un d'ells, així com una indemnització dels diners defraudat a Hisenda multiplicat per sis.

Segons l'informe pericial, Fabra va deixar d'ingressar en aquests anys un total de 980.000 euros, conclusió a la qual van arribar després que en els seus comptes trobessin ingressos per un valor superior als dos milions d'euros que no es corresponien ni amb la renda ni amb el patrimoni declarats.

A més, l'acusació considera que Fabra ha estat autor d'un delicte de tràfic d'influències pel qual reclama una pena d'un any de presó i sis d'inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic. Pel que fa al suborn, apunta que hauria de ser condemnat pels delictes de suborn actiu continuat i suborn passiu continuat, pels que demana un total de quatre anys. A ells s'uneix la petició per blanqueig, de tres anys, cosa que eleva a més de 20 anys les penes de presó que demana.

Respecte a la resta d'imputats, l'acusació popular demana 13 anys per a l'antiga dona de Fabra, per quatre delictes de frau fiscal i blanqueig, i quatre de presó tant per a l'empresari que va acusar Fabra, Vicente Vilar, com per la seva ex dona, Monserrat Vives.La Fiscalia Anticorrupció ha retardat la presentació del seu escrit de qualificació perquè tenia pendent de notificació una part del procediment, segons van indicar ahir fonts de la fiscalia. Les mateixes fonts van manifestar que Luis Pastor, el fiscal que intervé en l'anomenat cas Fabra, pel qual el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, està imputat per la presumpta comissió dels delictes de tràfic d'influències, suborn i frau fiscal , no disposava del total de les àmplies diligències que s'han instruït al llarg dels més de sis anys que han passat des que es va obrir la causa.

Per això, la fiscalia va requerir al jutjat número 1 de Nules perquè completés la documentació i entendre que, d'aquesta manera, el termini de cinc dies marcat pel jutge no comptava per a aquesta part de l'acusació.

Segons fonts fiscals, citades per Europa Press, el jutjat ha remès ja a la fiscalia la documentació que faltava, per la qual cosa a partir d'ara comença a córrer el termini per presentar les sol licituds de pena.

El ministeri públic ha de concretar també les sol • licituds de penes per a la resta d'imputats, Vicente Vilar, l'empresari que va acusar Fabra de cobrar quantitats milionàries a canvi de favors polítics, la seva ex dona, Montserrat Vives, i l'ex dona de Fabra, María Amparo Fernández.

Sobreseïment

Tot i que la causa comptava amb altres nou imputats, a la visteta que preveu la Llei del Jurat, la fiscalia va sol.licitar el sobreseïment respecte a tots els imputats excepte els quatre esmentats. El fiscal es va basar en l'absència d'indicis suficients per a jutjar la participació de cap funcionari o càrrec públic en la trama. En canvi, l'acusació popular sí que ha formulat una sol licitud de pena per a cinc d'ells, per als que reclama un any de presó, sis anys d'inhabilitació per exercir càrrec públic i una multa de dos milions d'euros com a autors d'un delicte de tràfic d'influències.

L'acusació insisteix més en que hauria imputar als directors dels bancs en què Fabra va realitzar els ingressos, així com a l'empresari Antonio Bonet, que va pagar un préstec del president de la Diputació de Castelló en el que apareixia com avalador. Per a tots ells, als quals considera autors d'un delicte de blanqueig de diners, demana tres anys i tres mesos de presó.

Un ministre d'Uttar Pradesh greument ferit

Nando Gopal Nandi, un ministre del Govern de l'estat d'Uttar Pradesh, al nord de l'Índia, ha resultat greument ferit i dos dels seus guardaespatlles han mort a causa de l'explosió d'una bomba aquest dilluns al costat del domicili del ministre a la ciutat de Allahabad. Segons els mitjans de comunicació indis, sembla que la bomba estava oculta a l'interior d'una motocicleta aparcada prop del cotxe de Nandi, encara que la Policia creu que no era ell l'objectiu de l'atemptat. El ministre, que ha estat sotmès a una operació, es troba estable però el seu estat és crític.

A més de Nandi, que té 36 anys i és ministre de Finances de les Institucions, Segells i impostos judicials, tres policies i un periodista han resultat ferits per l'explosió. El doctor D. P. Singh, de l'Hospital Jeeves Jyoti, va dir que "un reporter, un policia i el ministre tenen ferides de bala". "Estem atenent a tots. El ministre està en coma i té ferides al pit, la cara i una mà. Tots ells estan a l'UCI. El periodista està greu", va detallar.

Mentrestant, quatre equips d'Operacions Especials estan intentant localitzar i arrestar els responsables de l'atemptat. L'inspector general de la comissaria de Policia de Mauaima (a Allahabad), S. K. Singh, que va visitar el lloc dels fets, va assegurar que l'explosió va ser "bastant fort" i que ha causat danys en diversos vehicles i edificis.

Panamà: Greu crisi pel govern de Martinelli

Una vaga de deu dies ha deixat almenys dos morts i 120 ferits, en xifres oficials i sis morts i més de 1.000 ferits, segons l'oposició. Les protestes van dirigides contra una llei que retalla el dret de vaga i permet acomiadar qui la faci. Deu dies de protestes i vaga han originat un dels moments més tensos que ha viscut Panamà, des que el milionari Ricardo Martinelli arribés al poder, fa poc més d'un any. Encara que el toc de queda s'ha aixecat ja, el conflicte continua obert.

Aquest dilluns el país ha començat a recuperar la normalitat després d'un acord assolit el dia abans entre Govern i el sindicat de treballadors bananers de Changuinola, població de l'oest del país en què va començar el conflicte i on es van limitar els drets de reunió durant diverses jornades.

Els treballadors d'aquest sector van protagonitzar fins diumenge una protesta de deu dies contra la polèmica Llei 30 aprovada a mitjans de juny pel Govern de Martinelli. Segons els sindicats, la llei retalla el dret de vaga.
Divisió sindical

El Sindicat de Treballadors del Banana va signar diumenge un acord amb l'Executiu que preveu la suspensió de tres articles de la llei fins que el seu contingut sigui acordat amb els sindicats nacionals en el termini de 90 dies.

El vicepresident Juan Carlos Varela ha explicat que amb l'acord assolit es fa una crida a un diàleg nacional en què participin tots els sindicats i sectors crítics amb la llei. "Mai vam haver arribar a aquest punt perquè el diàleg era el millor camí per resoldre aquesta situació", ha afirmat.

Però el conflicte continua obert. Representants d'algunes organitzacions sindicals i ecologistes han cridat a una vaga general de 24 hores aquest dimarts en suport a les protesta que estaven en marxa en Changuinola.

Segons informa Efe. el secretari general de la Confederació Nacional d'Unitat Sindical (Conusi), Gabriel Castell ha indicat que es manté la convocatòria d'atur i va denunciar que les autoritats tenen ordres de detenció des de diumenge contra diversos líders sindicals.

Els manifestants han acusat el Govern de tenir les mans "tacades" de sang pels morts i ferits en les protestes de la ciutat occidental de Changuinola. També protesten per la detenció dissabte d'un centenar de companys després d'una reunió en la que van convocar la vaga d'aquest dimarts.

Per la seva banda, el president Martinelli ha assegurat que està obert al diàleg i ha afirmat que la vaga general és "innecessària i afecta l'economia del país".
La polèmica 'Llei Xoriço'

La polèmica llei, coneguda popularment com "Llei xoriço", va ser plantejada com una reforma en matèria d'aviació comercial, però modifica tres codis (Laboral, judicial i penal) i sis lleis, inclosa la orgànica de la Policia.

Entre altres coses, la Llei 30 estableix l'eliminació de l'obligatorietat del pagament de la quota sindical, la possibilitat de suspendre els contractes dels vaguistes i substituir amb altres treballadors, i de contempla l'ús de la Policia per garantir la protecció de l'empresa en cas de conflicte laboral.

La qüestió dels drets sindicals és un tema que preocupa no només dins del país. Fins i tot el Congrés dels Estats Units va paralitzar la signatura d'un tractat de lliure comerç fins que no donés garanties de respectar els drets dels treballadors.

Fa poc més d'un any el magnat Ricardo Martinelli va tornar la presidència a la dreta panamenya amb una sèrie de referències a la classe treballadora, que tradicionalment havien donat suport al PRD, el partit de l'anterior governant, Martín Torrijos.

Obama: Més diners per la subversió a Cuba

El Departament d'Estat, a través de la seva Oficina de Democràcia, Drets Humans i Treball ha publicat un avís públic per promoure sol.licituds de projectes el propòsit sigui subvertir la Revolució cubana. El document anuncia que Washington té "aproximadament" 500.000 $ disponibles per ajudar els seus agents, anomenats "presos polítics" de Cuba, incloent-hi als seus familiars". Com en qualsevol país del món, incloent els EUA, a Cuba està penat per la llei rebre diners d'una potència enemiga amb fins de subversió o per intervenir en la política nacional.

Per Washington són "presos polítics" aquells cubans penats per la legislació vigent, després de probár-se els vincles financers i que havien rebut instruccions de funcionaris nord-americans a l'Illa. L'avís afegeix que l'assistència als presos pot ser proporcionada en forma de diners en efectiu o en materials.

El Departament destinarà "aproximadament" 1.500.000 de dòlars per a programes relacionats amb la llibertat per expressar la línia política nord-americana a Cuba, "especialment entre els actors, artistes visuals, músics, poetes, escriptors, periodistes i blocaires".

També, 500.000 $ estaran disponibles per a promoure a grups religiosos i espirituals a Cuba que expressen el seu suport a la línia política de Washington. Ofereix mig milió addicional per sindicats privats a Cuba.

De la mateixa manera, el Departament d'Estat pretén habilitar algunes dones cubanes amb aproximadament 350.000 de dòlars perquè elles promoguin la política de Washington contra l'illa.

L'anomenada societat civil cubana rebrà aproximadament 300.000 dòlars, amb una crida especial a organitzacions contrarevolucionàries que estan fora de la ciutat de l'Havana.

L'avís informa que el propòsit d'aquesta distribució de diners és promoure els objectius de la política exterior dels Estats Units a l'illa, i és una suma addicional al que ja distribueix el govern nord-americà en el territori cubà.

L'anunci del Departament d'Estat informa que en total estaran disponibles 3.650.000 dòlars addicionals per a programes relacionats amb Cuba.

I no deixa d'incloure una nota cínica en la convocatòria. Segons l'avís governamental, els que desitgen participar en el programa de subversió, promogut per Washington contra Cuba, tenen fins a les 11:59 PM del 26 de juliol de 2010 per presentar la sol.licitud amb una descripció del projecte.

El 26 de juliol se celebra a Cuba el Dia de la rebel.lia Nacional, perquè en aquesta data de l'any 1953 els revolucionaris encapçalats per Fidel Castro van assaltar la Caserna Moncada, a Santiago de Cuba, un dels bastions de la tirania de Fulgencio Batista, el home fort de Washington.

El passat 8 de juny el Govern dels Estats Units va alliberar uns 16 milions de dòlars pertanyents al fons de 20 milions de dòlars per l'anomenada "Assistència a la Democràcia a Cuba", que havien estat temporalment retinguts.

Aquesta suma està sent ja distribuïda pel Departament d'Estat i l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID) entre grups afins al govern que manté per més de 50 anys un ferri bloqueig contra l'Illa.

Hi ha partides secretes del pressupost governamental que no han estat divulgades i també són destinades cada any a promoure un canvi de govern a Cuba.

Espionatge del PNB: Dos agents imputats

El PP va proposar ahir la creació d'una comissió d'investigació al Parlament de Gasteiz sobre el suposat espionatge de personalitats alabeses per agents de l'Ertzaintza. El PSE va dir donar suport a la iniciativa però «en un moment en què sigui factible des del punt de vista jurídic». Una comissió d'aquest tipus afectaria de ple a la Divisió Antiterrorista, a la qual pertanyen els comandaments apartats de servei, un oficial i un suboficial de l'assenyalada unitat, que han estat expedientats i apartats del servei pel Departament d'Interior, després que fossin imputats per espionatge pel Jutjat d'Instrucció número 4 d'Àlaba. Foto: Txarli Prieto.

La repercussió que podria tenir en la Divisió Antiterrorista i d'Informació de l'Ertzaintza una comissió parlamentària d'investigació sobre el suposat espionatge a personalitats alabeses del qual s'acusa a dos comandaments de la mateixa fa improbable que la seva creació vagi més enllà de les declaracions polítiques o que, de constituir, pugui tenir qualsevol eficàcia.

Un oficial i un suboficial de l'assenyalada unitat han estat expedientats i apartats del servei pel Departament d'Interior, després que fossin imputats per espionatge pel Jutjat d'Instrucció número 4 d'Àlaba. Tot i el secret del sumari, s'ha fet transcendir que informes elaborats per aquests o més agents sobre personalitats alabeses del PSE i del PP, i sobre altres ertzaines que podrien tenir contactes amb el CNI, van aparèixer en poder de Aitor Telleria, ex número 2 del ABB del PNB i implicat en l'anomenat «Cas De Miguel».

Aquests informes estarien elaborats a partir de seguiments personals i de dades que obren en els fitxers del Departament d'Interior, com els parts dels escortes que protegeixen aquestes persones i altres.

Txarli Prieto, secretari general del PSE a Àlaba (foto), parlamentari i un dels suposadament espiats, va assegurar el passat dissabte que els moviments que ell havia detectat el portaven a assegurar que aquesta trama no era cosa de «dos ertzaines». Informacions de mitjans propers al PSE abunden en la idea que podria haver més agents implicats. El Departament d'Interior, per la seva banda, va dir no comptar amb dades que confirmin aquesta hipòtesi.

El parlamentari del PP Carlos Urquijo va presentar ahir una pregunta al conseller d'Interior, Rodolfo Ares, demanant dades concretes sobre aquest cas. En les seves declaracions va demanar la «màxima determinació» per acabar amb la trama i va destacar la necessitat de crear una comissió d'investigació a la Cambra autonòmica.

El portaveu del PSE, José Antonio Pastor, va fer pública una nota en què dóna suport a la creació d'aquesta comissió, però quan «sigui factible des del punt de vista jurídic i sempre que hi hagi un acord sobre això entre els grups parlamentaris".

Urquijo i Pastor es van recolzar, a més, en unes paraules del president del ABB, Iñaki Gerenabarrena, que en una entrevista a ETB va dir que no s'oposaran a la creació d'una comissió d'investigació, perquè «el PNB no espia a ningú ni hi ha trames »amb ertzaines.

Uns 40 agents en Araba

La creació d'una comissió d'investigació sobre aquesta trama obligaria a posar en mans del Parlament de Gasteiz moltíssima informació sobre la Divisió Antiterrorista de l'Ertzaintza i les dades de què es disposa o disposava al Departament d'Interior sobre la vida privada de determinades persones .

Aquesta divisió de la Policia autonòmica compta en l'actualitat amb 488 agents. La majoria d'ells tenen la seva base en Erandio, uns 65 a Oiartzun i uns 40 a Araba. Els 54 membres de la unitat de desactivació d'explosius, que també pertanyen a aquesta divisió, estan concentrats en Iurreta.

Atès que el que es coneix sobre aquesta trama d'espionatge es concentra, de moment, a Araba, cal assenyalar que en aquest territori no hi ha més que vuit comandaments d'aquesta divisió. En concret, la Unitat de Recerca compte-o comptava fins la passada setmana-amb 1 cap de centre, 1 cap d'àrea i 3 caps de grup. A més hi ha una vintena d'agents de l'escala bàsica. Els números de la Unitat de Recerca en aquest territori són 1 cap de grup, 2 suboficials i una desena d'agents de l'escala bàsica. A més, hi ha dos agents de la Unitat de Coordinació. La Direcció de la Divisió es concentra en Erandio, on també tenen la seva base els més de 110 integrants de la «unitat de suport operatiu i tècnic», encarregats de preparar tècnicament les tasques d'informació i investigació, és a dir, els encarregats de posar micròfons , organitzar escoltes i altres tasques similars.
Javier Balza

Els informes policials trobats en poder de jeltzale Aitor Telleria són, segons informacions periodístiques, de 2009 i anys anteriors, en què Javier Balza era el conseller d'Interior.
lliure designació

Els aproximadament quaranta membres de la Divisió Antiterrorista amb base a Gasteiz-vuit d'ells, comandaments-continuen sent llocs de lliure designació també en l'estructura d'Ares.

El sindicat ESAN denuncia una «caça de bruixes»


El sindicat de l'Ertzaintza ESAN assegura que s'està produint "una caça de bruixes» contra els dos ertzaines imputats en suposats casos d'espionatge a Araba. En un comunicat, va denunciar les «greus acusacions» que s'estan produint contra aquests dos agents i ha recordat que estan imputats, però «no condemnats».

ESAN (Ertzaintzaren Sindikatu Abertzale Nazionale) té una línia política propera al PNB. En el seu comunicat d'ahir assegura que els dos comandaments expedientats, «en la seva llarga trajectòria de treball, s'han guanyat el respecte de tots aquells amb els quals han treballat i d'aquells que els han conegut reconeixent el dur treball que han desenvolupat en aquests anys ». Critiquen amb duresa que el Departament d'Interior els hagi denegat proporcionar advocats de defensa, el que «no és sinó una forma de fer-los aparèixer com a culpables a ulls de l'opinió pública». El sindicat assegura que en aquests gestos veuen «la llarga ombra del conseller d'Interior per a, per mitjà d'aquests dos companys, criminalitzar a un altre partit polític».

Venezuela ja produeix fusells kalàixnikov

Veneçuela inicià la producció pròpia de fusells kalàixnikov de la sèrie "100", sota llicència russa, ha declarat avui Aleksandr Yemeliánov, director del departament de l'exportadora estatal d'armes russa Rosoboronexport: "Els primers fusells ja estan acoblats a la planta que es construeix a Veneçuela, amb ajuda d'especialistes russos, i que haurà de quedar acabada el 2011, juntament amb la planta de municions", va apuntar Yemeliánov. Per jugar a montar-lo: http://sp.rian.ru/infografia/20090227/120338539.html

Durant la visita que va complir el 2009 a Moscou el president de Veneçuela, Hugo Chávez, va signar un important contracte per al subministrament d'armes russes a aquesta nació sud-americana. El preu del contracte pot arribar a uns 167 milions $.
Acabada la visita a Rússia, Chávez va comentar que el contracte incloïa, en particular, el subministrament de 92 tancs modernitzats T-72 i preveia la construcció de dues plantes, una de fusells kalàixnikov de la sèrie "100" i una altra de munició per a aquest arma.

Segons experts, el contracte també inclou subministraments d'armament antiaeri i avions de combat.

"Veneçuela serà el primer país del món que produirà nous fusells kalàixnikov de la sèrie '100' en una planta pròpia i sota llicència russa", va destacar Yemeliánov.

"El triomf pot ajudar a superar la crisi"

La victòria d'Espanya al Mundial l'ajudarà a superar la recessió més ràpid. Encoratjats pel triomf, els consumidors comencen a gastar més, el que a la llarga podria traduir-se en un creixement econòmic del 0,25 a 0,5%, estimen experts dels bancs ING i ABN Amro. L'economia espanyola va retrocedir un 1,3% el primer trimestre, la desocupació ronda un 20%, i el dèficit públic podria pujar del 53% en l'actualitat al 74% el 2012, segons les previsions d'Hisenda.

L'índex Ibex-35 es va col.locar entre els pitjors selectius europeus, al devaluar un 15,8% des de començament de l'any. No obstant això, va demostrar un creixement ferm durant el Mundial i ha remuntat un 5,2% fins la data.

Quan Itàlia es va titular campió al Mundial de 2006, analistes del banc ABN Amro van pujar del 0,2% al 1,7% la previsió del creixement de l'economia italiana i pràcticament van encertar. El PIB d'Itàlia va augmentar en un 2% llavors.

El ministre d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya, Miguel Sebastián, pensa que la victòria del passat diumenge sobre la selecció holandesa millorarà l'imatge d'Espanya, el que al seu torn contribuirà a la promoció de productes i serveis espanyols en altres països com la Xina on hi ha nombrosos seguidors de la "fúria roja".

La qualificadora de riscos crediticis Moody's estima que l'economia espanyola serà capaç de créixer a un ritme lent, de l'ordre de l'1%, en el període de 2011-2014. El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero és més optimista sobre això i considera que el creixement podria accelerar-se fins a un 2,7% en 2013.

La victòria a Johannesburg podria facilitar també el refinançament del deute espanyol. L'agència Bloomberg recorda que Espanya necessita refinançar 24.700 milions d'euros en el present mes; 45.200 d'euros el 2011, i 46.420 d'euros en 2012. Les assegurances contra impagament de deute CDS (per la sigla en anglès de Credit Default Swaps) van disminuir de 271-210 punts bàsics en les últimes dues setmanes.

Yaroslav Lisovólik, de Deutsche Bank Rússia, pensa que la victòria al Mundial de 2010 realment podria estimular el turisme esportiu a Espanya i captar inversions per a la seva indústria del futbol, en particular, a través de fitxatges multimilionaris i construcció d'infraestructures. Al mateix temps, assenyala que l'efecte quantitatiu de la victòria dependrà del pes que el sector esports tingui en l'economia espanyola.

El BCE contra "l'oligopoli" de les agències

El president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, s'ha pronunciat avui per delimitar l'oligopoli de Fitch, Standard & Poor's i Moody's, les grans qualificadores internacionals de riscos crediticis: "El més oportú ara és no continuar amb l'oligopoli de les tres", ha afirmat Trichet, i recorda que les agències de qualificació solen "amplificar" els vaivens dels mercats, cosa que "es contradiu amb l'estabilitat financera". Com s'ha comprovat, les agències no tenen cap rigor ni credibilitat doncs falsejen, especulativa i conspirativament, les qualificacions sense cap tipus de dades que recolzin la seva valoració.

L'actuació de Fitch, Standard & Poor's i Moody's s'exposa últimament amb prou crítiques per part del Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea i el Govern de França. La seva decisió de rebaixar les qualificacions sobiranes de Grècia, Portugal i Espanya va tenir repercussions negatives en les borses europees.

Cal recordar que Lehman Brothers era qualificada amb la màxima garantia AAA el mateix dia que va fer fallida, entre altres dades importants i clarificadores de la manipulació bursàtil de les dites tres agències, totes americanes i depenent dels principals bancs bebficiats per la creació de la crisi

El PCX forma 850 funcionaris anticorrupció

La Comissió Central per al Control Disciplinari del Partit Comunista de la Xina (PCX), ha completat el major programa de capacitació de funcionaris encarregats de la lluita anticorrupció, des que aquest tipus de formació es llancés el 1978. Amb la fi, ahir dilluns, d'un curs de capacitació per a 850 funcionaris dels districtes municipals, el PCX ha instruït a tots els funcionaris d'inspecció disciplinària en matèria anticorrupció. La Comissió Central per al Control Disciplinari ja va celebrar amb anterioritat dos cursos, el maig de 2009 i el juny de 2010, a la qual van assistir inspectors disciplinaris dels 2.000 districtes i les 400 ciutats del país.

A més d'impartir aquests cursos de capacitació, el PCX ha pres altres mesures per combatre la corrupció, sent una de les més recents una normativa, que afegeix sis tipus de béns a la llista d'actius que els funcionaris han de declarar.

Els tipus de béns afegits inclouen els ingressos provinents d'impartir conferències, pintura i cal.ligrafia, els habitatges del cònjuge i els fills dels funcionaris, i els títols de valors en possessió, tant dels funcionaris, com del seu cònjuge i els seus fills.

Segons la regulació, els funcionaris podran ser destituïts si no informen a temps i de forma verídica sobre els seus béns.

El físic iraní va ser segrestat pels EUA

El físic iraní desaparegut Shahram Amiri, que Teheran assegurava que va ser segrestat per la CIA fa un any a la Meca, s'ha refugiat a l'ambaixada del Pakistan a Washington, que representa els interessos iranians als Estats Units: "Shahram Amiri, segrestat pels americans, s'ha refugiat a la secció d'interessos iranians a Washington i ha demanat tornar ràpidament a l'Iran", ha anunciat la televisió estatal iraniana. "El Ministeri d'Afers Exteriors ha contactat amb els responsables dels interessos iranians a Washington que han confirmat que Amiri està refugiat", ha confirmat una "font informada" d'aquest ministeri.

D'aquesta manera s'escriu un nou capítol en la 'guerra' de vídeos desencadenada en els últims mesos entre Estats Units i l'Iran, en què el país dels aiatol.làs hauria sortit guanyador per la força dels fets.

I és que, tot i que Washington havia negat el segrest i no hi havia dit si Amiri estava en el seu territori, ara ha aparegut i vol tornar.

Un portaveu del Ministeri Pakistanès d'Exteriors, Abdul Basit, ha confirmat a la BBC que Amiri està a l'edifici i que vol la repatriació immediata al seu país.

El passat mes de juny, un any després de la seva desaparició, Amiri apareixia en un vídeo emès per la televisió iraniana en què deia que estava segrestat a Arizona.

Poques hores després, feia el mateix en un altre fals vídeo -manipulat per la CIA- en què deia que vivia en llibertat a Arizona.

Finalment, a finals de juny un altre vídeo el mostrava a l'Iran dient que havia escapat i que es trobava a Virgínia. Aquest vídeo tindria sentit ja que Virgínia es troba al costat de Washington, la capital dels EUA i on ha buscat refugi.

Els fets suposen un important fracàs dels serveis d'espionatge nord-americans i una pèrdua de credibilitat internacional de l'Administració Obama, que ha impulsat noves sancions a l'ONU contra l'Iran pel seu programa nuclear.


A finals de març la cadena americana ABC va afirmar que Amiri, presentat com a físic nuclear, havia fugit de l'Iran en col.laboració amb la CIA, renegant del règim dels aiatol.làs.

A més, es concretava que havia donat informació valuosa, com l'existència d'un magatzem secret d'enriquiment d'urani a la ciutat iraniana de Qom.

No obstant això, per als mitjans iranians, Amiri és "un investigador de radioisòtops metges a la Universitat de Malek Ashtar", que depèn dels Guardians de la Revolució, la brigada d'elit militar i ideològica del règim islàmic.

Fidel: «EUA no juga net ni diu cap veritat»


«Els Estats Units no juguen net i no diuen cap veritat», va afirmar el Comandant en Cap Fidel Castro a la Taula Rodona especial que va transmetre la Televisió Cubana a la tarda d'aquest dilluns, conduïda pel periodista Randy Alonso. Fidel va fer una exhaustiva anàlisi de la situació a l'Orient Mitjà, en particular de la crisi provocada pels Estats Units i Israel en la seva política de fustigació a l'Iran, a més d'avaluar l'arsenal nuclear de què disposen les grans potències internacionals i l'enfonsament del Cheonan , que va ser vaixell insígnia de l'Armada sud-coreana, acció que va ser imputada a Corea del Nord.

En reiterar el perill de guerra amb l'ús de l'arma nuclear que havia vingut alertant als seus Reflexions, el Comandant en Cap va oferir una enorme gamma d'arguments i va comentar opinions d'analistes polítics que han vingut seguint els darrers esdeveniments a l'Orient Mitjà.

A la Taula Rodona en la qual, a més del director del programa televisiu, es trobaven l'historiador Rolando Rodríguez, Osvaldo Martínez, director del Centre d'Investigacions de l'Economia Mundial, i el doctor Carlos Gutiérrez, director del Centre Nacional d'Investigacions Científiques (CNIC ), Fidel va analitzar l'enorme arsenal de guerra de què disposen les principals potències mundials, encapçalades pels Estats Units: «és demencial la xifra de ogives estratègiques», va assegurar.

Les dades de l'Institut d'Investigacions per la Pau d'Estocolm (SIPRI), va dir Fidel, no deixen cap dubte del perill que penja sobre la humanitat. La despesa militar total dels Estats Units en 2009 va ser de 1.531 mil milions de dòlars, el que significa un increment del 49 per cent respecte al de l'any 2000.

No és difícil imaginar el que passaria si es fa servir com a mínim una part d'aquest arsenal, i «al Congrés (dels Estats Units) hi ha posicions encara més agressives que les del President», va afegir el líder de la Revolució.

Les despeses militars dels EUA no han deixat de créixer. Fidel comentar que el pressupost de la Defensa d'aquest país va passar de 316.000 milions en 2001-565.000 milions el 2010, un increment de 2,16 vegades.

«Estats Units només gasta més que tots els països junts», va dir. «Té 2.002 ogives estratègiques, i no estratègiques, 500. Han desplegat 2.702, mentre Rússia té 2.787 estratègiques, i 2.047, no estratègiques. Entre els dos, tenen gairebé 7.000 ogives estratègiques. És demencial aquesta xifra »

Albiol: "Damunt de tot és el dret a l'educació"

Marina Albiol, diputada d'EUPV, considera que la prohibició del vel islàmic al Institut d’Almassora és una forma d’estigmatitzar a una determinada confessió religiosa: “És una decisió que no atén a una problemàtica real, ja que estem parlant d’un centre a on no es troba matriculada cap jove que porte vel. S’està creant una polèmica, que no existeix en aquest lloc en concret”. Albiol considera que aquest tipus de decisions no serveixen per a solucionar situacions problemàtiques, sinó més bé per a crear-les, sobretot en el cas d’aquest institut, “polítiques repressives com aquesta no ajuden a la convivència i tolerància entre cultures, on ha de primar el diàleg i no la imposició”.

Al parer de la representant d’esquerres, el Consell Escolar del institut d’Almassora, hauria de tindre en compte que per damunt de tot, està el dret a l’educació, el dret a formar-se com a ciutadana d’una societat democràtica, “això és prioritari i molt més important que qualsevol altra consideració”.

Albiol recorda que l’esquerra condemna totes aquelles manifestacions, ja siguen culturals o religioses de totes les societats, que col.loquen a la dona en una posició d’inferioritat respecte a l’home, i considera que la solució a questa problemàtica, no pot vindre de cap manera marginant i arraconant a les pròpies dones i joves que teòricament es vol defensar: “Aquestes situacions sols es poden superar mitjançant la formació de les persones, que és justament el que se’ls nega”.