divendres, 15 d’octubre de 2010

França: 4t dia seguit de vaga per les pensions: 3.500.000 al carrer

Més de set milions de persones, entre manifestants i vaguistes, participen aquest divendres en les protestes que es continuen fent en contra de la reforma al sistema de pensions plantejada pel president francès, amb un balanç de 10 dies de vaga i manifestacions, les set primeres generals i ara amb quatre dies seguits dels sectors de transport i energètics. Nicolas Sarkozy s'empenya en postergar el temps de jubilació de 60 a 62 anys, mentre els francesos criden a Strasbourg: "Et posarem de genolls!".

Segons han informat els mitjans locals, en les manifestacions, per quart dia consecutiu, es van integrar diferents sectors sensibles per a l'economia francesa, com el de transport i refinament de petroli.

Els transportistes van exigir canvis proposats per l'administració a la Llei de Pensions, principalment als articles que eleven l'edat de jubilació i posterguen el dret a cobrament de la pensió completa de 65 a 67 anys.

Mentrestant, al sector d'energia, els treballadors van paralitzar el transport de combustible en nou de les 12 refineries al país, mentre que també van bloquejar part dels 160 dipòsits de gasolina de França.

Així mateix, els treballadors de les sis refineries de l'empresa petroliera Total continuar protestant, i en una declaració els dirigents sindicals van dir que des del passat dimarts no s'han produït "ni una gota de petroli".

Les principals confederacions sindicals van votar a favor d'estendre l'atur en el sistema ferroviari i van anunciar el bloqueig del principal port de combustible de la nació.

Estudiants també participen


A més dels ciutadans civils a prop de jubilar-se, la marxa va ser intensificada en gran part pels estudiants francesos, que també s'han sumar al rebuig a la reformació implantada pel Govern de Sarkozy.

Els alumnes han bloquejat les escoles secundàries i les universitats. Segons els protestants, la participació d'aquest sector és de vital importància en el moviment, ja que en situacions anteriors, els estudiants han obligat a cancel.lar reformes governamentals.

"Els estudiants i els sindicats veiem la reforma a les pensions i el elevar l'edat de retir de 60 a 62 anys com un atac a les proteccions socials", va dir un dels protestants.

Els mitjans locals van informar que a la localitat de Val-de-Marnem, al sud-est de París, aproximadament 15 estudiants van ser detinguts per suposats fets de vandalisme que no van poder corroborar-se.

Segons les organitzacions sindicals, més de tres milions i mig de persones han sortit als carrers per rebutjar l'actitud de Sarkozy i els seus col.laboradors.

Han exigit amb claredat que es mantinguin els límits d'edat actuals per al retir: 60 anys per a la jubilació i 65 anys per exercir el dret de cobrar pensió completa. França està en moviment, es nega a deixar que el món imposi l'elecció del capital sobre les pensions. El món del treball és en mobilització a tot el país per expressar les seves demandes.

ClermontFerrand: Els Puydômois volcanisen els carrers de Clermont-Ferrand.

Amiens: 20.000 manifestants.

Rouen: 75.000 manifestants a Rouen.

Bourgoin: 8.000 manifestants.

Charleville-Mezi: 10.000 manifestants a Charleville-Mezieres.

Digne-les-Bains: el moviment d'entrada massiva de joves a Digne-les-Bains.

Grenoble: Un registre de Grenoble.

Ussel: El major esdeveniment de l'any Ussel.

Montluçon: 9.000 manifestants.

Angulema: 30, 000 manifestants dir no a la reforma de les pensions a Angulema.

Beauvais: Molt forta mobilització a les ciutats de Oise.

Mills: 5000 persones de totes les edats batre el paviment de Moulins.

Toulon: 33.000 manifestants a Toulon.

Mulhouse, Colmar: 13.000-4500.

Nantes: 100.000 manifestants a Nantes.

Haguenea: 1.000 manifetants a Haguenau.

Estrasburg: Els manifestants a Estrasburg: "Sarkozy, anem a posar-te de genolls!"

Niça era negre amb la gent al migdia: 35.000 manifestants.
I els esdeveniments en Abbeville, Tours, París, Amiens ...

Vicenç Navarro: El biaix neoliberal de TV3 i cia

Vicenç Navarro: Exemples del biaix neoliberal dels mitjans televisius a Catalunya (incloent-hi TV3 i el Canal 33) que caracteritza els informatius i programes d’aquestes cadenes. L’article assenyala el perjudici que aquest biaix representa per a la salut democràtica de Catalunya, empobrint-la considerablement.

El major problema que té la democràcia a Catalunya és el biaix neoliberal dels majors mitjans televisius existents al país, incloent-hi TV3. Tal biaix apareix fins i tot en el reportatge de les notícies, tal com va aparèixer en la cobertura informativa de la Vaga General. L’èmfasi en la informació i debat en el període pre-vaga va ser sobre els sindicats, més que sobre les causes que havien determinat la convocatòria de Vaga General. I el Telenotícies del migdia (a dos quarts de tres de la tarda), el dia de la Vaga General, TV3, entre d’altres, va iniciar la cobertura de la Vaga amb els reportatges ocorreguts arran dels violents actes antisistema i les pressions realitzades per alguns piquets dels sindicats. L’impacte voluntari o involuntari que es transmetia era que una vaga és una situació violenta i que els sindicats són agents agressius que aconsegueixen els seus objectius a través de la força i fins i tot de la violència. No cal dir que els periodistes van aclarir que la majoria de manifestants havien estat pacífics, però l’ordre i espai consumit en el reportatge per aquelles mesures violentes havien causat ja un impacte. Res va aparèixer, per cert, de la violència silenciosa i silenciada que es va donar en milers de llocs de treball, en què l’empresari va realitzar tot tipus d’amenaces als seus treballadors perquè no se sumessin a la vaga. Per què no va interrogar TV3 (entre d’altres), en aquell informatiu, a treballadors que havien estat amenaçats d’acomiadament en cas que no fossin a la feina? Aquesta violència va ser molt més estesa i silenciada que la realitzada per alguns piquets sindicals que van ser els que van concentrar tota l’atenció, centrada en aquells actes violents. I, per cert, cap dels tertulians (totòlegs, experts en tot), que són els mateixos des de ja fa anys, va elaborar o expandir la manca d’equilibri en les notícies sobre la vaga.

Però aquest biaix neoliberal apareix també en la baixa presència de veus d’esquerra a les tertúlies i als programes, que també es presenta a TV3, una cadena pública, que a més del biaix nacionalista conservador té un biaix neoliberal molt marcat que, tot i que no és únic en les televisions existents a Catalunya (amb notables excepcions), crida l’atenció ja que totes les enquestes senyalen que la majoria de persones a Catalunya es posiciona en el centreesquerra i l’esquerra, postures que rarament apareixen en tals programes públics. Un exemple recent és el reportatge que es va emetre dos dies després de la Vaga, anomenat “4.645.500, Màxim atur”, emès en el programa ‘Sense Ficció’ a TV3. El tema era l’atur i les seves causes. Es va centrar en el mercat de treball, assumint que el problema de l’elevat atur es basa en el mercat de treball, supòsit que és, en si, qüestionable. Temes com la disponibilitat de crèdit, el comportament especulatiu de la banca, la relació entre el capital financer i el capital productiu, entre d’altres, a penes van aparèixer, excepte per ser ridiculitzats per dos economistes neoliberals que treballen a Escòcia, que van presentar maliciosament que aquestes són preocupacions de mentalitats conspiradores que dubten de la bondat i eficàcia dels mercats.

Dins de l’anàlisi dels mercats de treball, el major èmfasi va ser sobre les mesures aprovades per les Corts Espanyoles. És d’agrair que, a l’inrevés que en altres programes, apareguessin també veus crítiques de la saviesa convencional neoliberal. Però van ser la minoria. El fil conductor el van portar economistes com el Sr. Dolado, ben conegut per les seves tesis neoliberals, que ha estat el promotor d’un manifest de cent experts economistes a favor de la reforma, encaminada a afavorir l’acomiadament. Mai es va fer referència a un altre manifest signat per més de 500 professors (experts, la majoria, en temes laborals) contraris a aquestes mesures. En realitat, molts estudis rigorosos publicats als Estats Units han documentat que facilitar l’acomiadament no crea ocupació. I el millor indicador d’això és que la Llei aprovada per les Corts Espanyoles ja està creant més desocupació, amb destrucció de contracte fix. Per cert, l’únic economista nord-americà (professor de Chicago) que apareix en el programa fa la sorprenent afirmació (típicament neoliberal) que les retallades de la prestació d’atur reduiran la desocupació, ja que les persones deixaran de desitjar estar en la desocupació quan se’ls elimini la prestació, afirmació desmentida pels treballs de l’Economic Policy Institute, del Center for Economic and Policy Research i d’altres, que han documentat l’error d’aquesta tesis neoliberal. Per què es va convidar a aquest economista i no a un altre de persuasió diferent, o no es va convidar, almenys, a dos amb persuasions oposades?

Per cert, fa uns dies es va donar el Premi Nobel d’Economia a tres economistes: Diamond, Mortensen i Pissarides, pel seu treball de desenvolupar un model que porta el seu nom que analitza els comportaments dels mercats de treball. Gairebé unànimement, els mitjans, tant escrits, orals, com televisius a Catalunya i a Espanya han indicat que aquests economistes mostren que la protecció social (com la prestació d’atur) creen atur: la postura típica del pensament econòmic neoliberal. El Sr. Dolado ha arribat fins i tot a dir que, aplicant el model d’aquests senyors a Espanya, es pot veure que reduint la protecció i la prestació per l’atur (la postura que ell afavoreix), l’atur a Espanya es reduirà a la meitat. La lectura dels treballs d’aquests autors no permet, però, tals conclusions. Com indica el professor d’economia de Harvard University, Edward L. Glaeser, un dels economistes que ha treballat més en la línia d’aquells autors, en el seu comentari laudatori dels premiats, conclou: “El treball d’aquests economistes no ens diu com solucionar els actuals nivells d’atur, però sí que ens ajuda a donar-li sentit al nostre patiment actual. Els seus models ens diuen que les opinions generalment acceptades avui en dia –com ara la creença que l’augment de les prestacions per atur sempre fa augmentar la desocupació– poden estar equivocades.” (New York Times, 11.10.10). Precisament el contrari del que diu Dolado i de la saviesa convencional neoliberal que els mitjans reprodueixen.

Però continuem amb l’anàlisi del biaix neoliberal. I un altre exemple és el programa ‘Singulars’, del conegut convergent, el Sr. Barberà, al Canal 33, que el dilluns abans de la Vaga General, dedica el seu programa a entrevistar al financer neoliberal Jonathan Tepper, que atribueix el major problema de l’economia espanyola als elevats salaris d’Espanya, indicant que la Vaga General és innecessària i contraproduent. Em sembla molt bé que tal senyor sigui entrevistat però em sembla molt malament que no s’entrevistés també un keynesià d’esquerres presentant unes altres dades i uns altres punts de vista que qüestionessin tal part del dogma neoliberal.

Aquest biaix constant, gairebé asfixiant, que apareix en tots els mitjans, és fins i tot més censurable a TV3, perquè està pagada per la majoria de la ciutadania de Catalunya, que per cert considera que hi havia motius per a una vaga general i que considera que els salaris són massa baixos (i els beneficis empresarials massa alts). En realitat, aquest biaix antiesquerres a les televisions a Catalunya és la major causa que les reformes socials que ha fet el govern tripartit d’esquerres hagin tingut escassíssima visibilitat mediàtica. Les televisions, incloent-hi TV3, s’han centrat en les tensions intragovernamentals lògiques i previsibles en un govern de coalició, presentant-les com a “picabaralles” i una “olla de grills”. Aquesta percepció, promoguda pels mitjans televisius, és resultat d’una escassa cultura democràtica en tals mitjans, acostumats a una cultura de domini personalista del President tal com va passar durant el període pujolista. En realitat, la majoria de governs democràtics a Espanya son de coalicions i tals tensions eren secundàries a la major tasca del govern que, en la seva gran majoria, va complir les seves promeses electorals, sent el període 2003-2010, el període que ha vist més reformes progressistes en la història de Catalunya des del 1939.

En aquesta situació considero particularment censurable, des del punt de vista democràtic, el comportament de TV3. TV3 és un mitjà públic i té el deure d’informar i presentar la realitat, sense els biaixos nacionalistes conservadors i neoliberals que la caracteritzen. La supervisió de tal canal públic per les autoritats públiques ha estat summament deficient, per dir-ho d’una manera amable.

Però la crítica hauria estendre’s al que s’anomena la “intel•lectualitat catalana”, associada amb la corporació TV3, que ha estat callada davant d’aquests comportaments. TV3 va vetar un programa de televisió que donava espai a les esquerres que afavorien l’establiment d’una República. Amb comptadíssimes excepcions, va haver-hi un silenci ensordidor sobre tal censura. I la intel•lectualitat que apareix en tertúlies i altres programes de la corporació pública catalana de televisió, i que es presenta com a democràtica, no en va dir ni piu. I ara estan presentant programes en què es veu un clar biaix antisindical i anti classe treballadora catalana i es mantenen en el mateix silenci. I tot això sostenint que estimen Catalunya. A quina Catalunya es refereixen? A la Catalunya que exclou a les esquerres? A la Catalunya neoliberal que els partits nacionalistes estan proposant?

Aturats els embargaments hipotecaris per les estafes dels bancs (Vídeo)

Els bancs més grans d'Estats Units deixen de confiscar habitatges hipotecats per manipulacions trobades en els documents dels procediments d'execució. Els fiscals generals de tots els estats, a excepció d'Alabama, han signat una declaració per crear un grup que investigui de manera conjunta les operacions pressupostàries en tot el país.

Segons les dades oficials, diversos empleats dels bancs estatals van ordenar execucions hipotecàries sense verificar correctament els documents. Fins i tot per això, alguns nord-americans han perdut injustament els seus habitatges durant la recessió del 2007-2009 i ara pretenen demandar els bancs. Davant les crítiques, el divendres el Bank of America va ser el primer a aturar les execucions en els 50 estats, mentre el JP Morgan Chase i Ally Financial les van suspendre en 23 estats.

Molts legisladors demòcrates s'han unit a la convocatòria d'una moratòria nacional sobre les execucions hipotecàries però, fins ara, Obama, el Premi Nobel de la Pau, s'oposa a que es castigui a la banca.


Els lladres de Wall Street s'enriqueixen més encara

The Wall Street Journal informà que els executius de Wall Street rebran remuneracions i beneficis per un valor de 144.000 milions de dòlars aquest any, un 4% més que el 2009 i més que abans de la crisi.

Aquest volum suposaria un nou rècord per segon any consecutiu, després que el 2009, en plena recessió, els banquers de Wall Street rebessin 139.000 milions.

L'augment considerable de les remuneracions es deu a la contractació massiva de nous empleats a la primera meitat de l'any, després d'acomiadar a molts per la crisi, el que va generar una onada de crítiques de l'opinió pública en vista que moltes entitats van haver ser salvades amb diners dels contribuents.

L'informe de Wall Street ha recollit les previsions de 35 entitats corresponents a bancs, bancs d'inversió, firmes d'inversió en capital de risc, entre altres, i ha assenyalat que 26 d'aquestes entitats milloraran els incentius als seus empleats.

El volum dels salaris extraordinaris als bancaris contrasta amb la realitat econòmica de la primera potència econòmica del món: el ritme de creixement s'ha estancat i el PBI del segon trimestre de l'any passat ha marcat un feble augment del 1,7%. Per si fos poc, els índexs d'atur als Estats Units també segueixen sent alts, propers al 10%.

Holanda: La cap del Bilderberg estrena un govern nazi

El proper primer ministre de l''Holanda propietat de la jefa del Club de plutòcrates Bilderberg, líder dels liberals de dreta -que és l'eufemisme del seus mitjans per evitar dir nazis, molt més clar per tothom-, el "jove" Mark Rutte, de 43 anys, passarà segur a la Història holandesa com el primer feixista, des de 1918, que aconsegueix estar al capdavant del Govern. El nou Govern holandès, format per una coalició de minoria entre liberals (VVD) i democristians (CDA), l'aliança que organitzà el feixisme auropeu, ha pres possessió entre l'expectació sobre estabilitat i governabilitat, que en gran part depèn del suport parlamentari del partit racista i hitlerià PVV de Geert Wilders.

A la típica foto de família presa en l'escalinata del palau reial al costat de la reina Beatriu, el gabinet ha posat al complet, format per sis ministres democristians i sis liberals, amb el primer ministre Rutte. Els vuit secretaris d'Estat, quatre liberals i quatre democristians, prendran possessió del seu càrrec al llarg del dia.

Rutte ha triat els seus ministres sense córrer riscos que puguin afectar l'estabilitat del Govern, per la qual cosa ha recorregut a persones amb experiència política i properes al seu entorn, sent la major part d'elles ex diputats, persones amb càrrecs en governs anteriors o antics alcaldes.

El líder democristià, Maxime Verhagen, que era fins ara titular d'Exteriors, ocuparà la cartera d'Economia i la vicepresidència del Govern. L'ex senador i professor universitari Uri Rosenthal (VVD) és per la seva part el nou titular d'Exteriors. Només la secretària d'Estat de Sanitat, Marlies Veldhuijzen, una metgessa especialitzada en geriatria, no compta amb experiència política, fins al punt que es va sumar a les files democristianes just abans de convertir-se en candidata al càrrec, el cap de setmana.

Només tres dones en el Govern

L'elecció de ministres ha estat però criticada per la poca presència de dones, ja que només tres dels dotze titulars són dones, que ocupen les carteres d'Educació (Marja van Bijsterfeld), Sanitat (Edith Schippers) i Infraestructura i Medi Ambient, departament en mans de Melanie Schultz, que als seus 40 anys és el membre més jove de l'Executiu.

També ha estat criticada l'absència de persones d'origen estranger en el nou equip d'un Govern que aplicarà una estricta política d'immigració i té pensat prohibir totalment el "burca" a Holanda.

L'enduriment de la política d'immigració ha estat una de les condicions imposades pel antimusulmà Geert Wilders per donar suport des del parlament al Govern entrant, que necessitava els 24 escons del polític de ultradreta per aconseguir la majoria parlamentària necessària per aprovar lleis.

Encara que Wilders no ha posat amb els acabats de nomenar ministres i secretaris d'Estat, la seva ombra estarà sempre present cada vegada que el nou Govern prengui decisions.

Wilders ha signat amb els nous governants una espècie d'acord de Govern paral.lel on s'inclouen les seves reivindicacions, que afecten sobretot als sectors de la immigració i la seguretat.

Així, Wilders, que està a mig camí entre el poder i l'oposició, podrà boicotejar Rutte quan consideri que no es respecten aquests principis pactats que va exigir durant les negociacions per formar govern, en què el antimusulmà participar al mateix nivell que els democristians i els liberals.

El nou Govern celebrarà aquest divendres el seu primer Consell de Ministres, i la seva presa de possessió posa fi al període d'incertesa obert després dels dividits resultats de les eleccions del 9 de juny.

ONU, FMI i BCE alerten del perill de la guerra de divises

Alemanya aviva la guerra de divises en afirmar que ni el iuan ni el dòlar cotitzen al seu valor real. El director de la divisió d'inversions i empreses de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD), James Zhan, ha avisat del perill que la guerra de divises pot tenir per a les inversions a llarg termini a l'estranger.

La inversió estrangera a Espanya es recuperarà "mica en mica", segons l'ONU
Alarma davant la possibilitat que es desencadeni una guerra de divises mundial.

"Encara que sembli que les depreciacions de moneda puguin atreure les inversions, atès que els actius s'abarateixen, el descens del valor de la divisa també afecta negativament el poder de compra de les empreses matrius", argumenta Zhan.

Per al directiu de la UNCTAD, "existeix el perill d'una guerra de divises", i "ja s'han apreciat grans fluctuacions en el valor de les monedes", fet que ha contribuït al descens de la Inversió Estrangera Directa (IED) en el segon trimestre del 2010.

Menys inversions a l'estranger

D'acord amb les estimacions d'IED fins al juny d'aquest any, els fluxos d'inversions a llarg termini a l'estranger es van rebaixar un 25% en el segon trimestre del 2010 respecte al trimestre previ, i el 17% comparat amb un any abans.

En això va influir, a part dels vaivens de les divises, la creixent amenaça del terrorisme, la inestabilitat general macroeconòmica, i les incerteses sobre la recuperació de l'economia, ha detallat Zhan.

Així, la UNCTAD calcula que els fluxos d'IED caiguin en el còmput de 2010 fins a un 25% respecte a on es trobaven a la mitjana dels tres últims anys previs a la irrupció de la crisi, entre 2005 i 2007.

A més, pronostica que el nivell que arribarà el tràfic d'inversió a l'estranger a llarg termini serà al total d'aquest any un 40% inferior al registrat en el seu bec del 2007, quan el flux d'IED es va situar en 2,1 bilions de dòlars (1,5 bilions d'euros).

800.000 milions d'euros

L'estimació de la UNCTAD de circulació d'inversions, més enllà de les fronteres per al 2010, es col.loca en 1,1 bilió de dòlars (0,8 bilions d'euros), d'acord amb les dades que disposen d'IED en 67 països durant el primer semestre de l'any.

En el segon trimestre del 2010, la IED va caure notablement als EUA i al Regne Unit, mentre que a Rússia va créixer el 30%, ia la Xina, el 20%.

Una altra de les causes que apunta la UNCTAD per argumentar la baixada d'IED en els països més desenvolupats és que les companyies matrius van repatriar una gran quota dels seus beneficis per enfortir els seus balanços, a més dels temors a una crisi de deute sobirà a Europa entre abril i juny.

Però d'acord amb Zhan, a partir del 2011 podria apreciar-se una recuperació en els fluxos d'inversió a l'estranger a llarg termini.

Mas promet als empresaris que CiU robarà menys

A la reunió de Artur Mas amb l'empresariat el candidat de la dreta va comprometre's que, si ell és el pròxim president de la Generalitat, s’acabaran les “mordidas” i comissions en l’adjudicació d’obra pública que van caracteritzar els anys de Govern de CiU. Alguns importants empresaris catalans estan molt “cremats” pels peatges que es veien obligats a pagar a la xarxa corrupta que operava en nom de Convergència i de la família de l’expresident Pujol (el famós 3% denunciat per Pasqual Maragall al Parlament), fins al punt que, en reunions privades amb Artur Mas, han exigit la seva total eradicació.

El candidat convergent els va donar garanties que això no tornarà a passar si ell esdevé president de la Generalitat. Ara robarà sols als treballadors, com la resta de cacics.

L'Acròpolis bloquejada contra la reforma de pensions

A Atenes, uns 40 manifestants, empleats del Ministeri de Cultura i Turisme, van erigir barricades a l'Acròpolis, el recinte arqueològic més famós del país, per reclamar millores laborals.

Amb les ja nombroses vagues, els treballadors manifesten la seva protesta contra les reformes aprovades pel govern socialista grec. Els sindicats estan descontents també pels projectes legislatius sobre l'augment de l'edat de jubilació i la reducció dels pagaments per acomiadament.

L'acció de protesta es va transformar en enfrontaments amb la policia. Els vigilants de l'ordre van haver d'assaltar l'Acròpoli, que estava bloquejada pels manifestants i van utilitzar gasos lacrimògens per dispersar els vaguistes.

La manifestació va impedir a centenars de turistes visitar l'Acròpolis. Els representants dels funcionaris van declarar que el lloc tornarà a ser accessible per als turistes a partir del 15 d'octubre, tot i que van rebre amenaces per part de la fiscalia grega, que va exigir acabar el bloqueig. No obstant això, els empleats del Ministeri de Cultura i Turisme es van negar d'obeir als organismes de seguretat i van omplir de barricades els entorns del Partenon.

Albiol: "L'AVE no preocupa a la gent sinó rodalies"

Marina Albiol, diputada d'EUPV, exigeix que la guerra de l'AVE, entre el PP i el PSOE, no arracone altres mesures necessàries per a Castelló: “És preocupant veure con tot el debat es redueix al tren d'alta velocitat, mentre que d’aspectes més propers als ciutadans no es parla”.

Albiol lamenta que: "Tot el debat sobre infraestructures i mobilitat a les comarques de Castelló se centre exclusivament en l'arribada de l'AVE a les nostres terres, tot la resta sembla secundari i superflu per als dos partits amb responsabilitat de govern. Existeixen altres problemes endèmics, que exigeixen solucions urgents, com és la N-340, liberalització de l'AP-7, i l'ampliació dels rodalies fins a Vinaròs”, apunta.

A juí de la portaveu d'esquerres, l'AVE està convertint-se en un camp de batalla entre els dos partits majoritaris, PP i PSOE, que utilitzen aquesta infraestructura per atacar-se mútuament i arravatar un grapat de vots de cara a les pròximes eleccions: “Porten massa anys barallant-se per l'AVE, i mai no arriba”, i recomana un canvi d'orientació, “el seu deure és donar solució ja a problemes més propers a la gent i que els afecten directament”.

La diputada recorda que l'AVE és un mitja de transport que la majoria de la població de les comarques del nord no utilitzarà: “Els ciutadans i ciutadanes de Castelló el que demanen es major freqüència en els rodalies, que a dia de hui no responen a les necessitats reals de la gent”, i demana al govern central solucions més adequades a la gent correnta que utilitza el ferrocarril convencional.

Esquerra Unida lamenta que PP i PSOE impedisquen que es faça públic el cost de la propaganda institucional en els propis anuncis

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, ha criticat hui en la comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de Les Corts Valencianes, que el PP haja votat en contra i el PSOE s’haja abstingut en la votació d’una proposició no de llei sobre l’habilitació de mesures per a que en el suport físic de la propaganda institucional aparega el que ha costat. “Ens avergonyeix trobar-nos amb aquesta oposició de PP i PSOE, perquè això significa ni més ni menys que estan en contra d’aquestes mesures de transparència”.

Albiol ha recordat, abans de la votació de la PNL, que Esquerra Unida no està contra de les campanyes publicitàries d’informació sensibilització i conscienciació a la ciutadania en qüestions com la prevenció del grip o la Sida, “però sí d’altres, molt nombroses, d’autobombo i propaganda que no serveixen per a res i que són molt habitual en aquest govern. És el cas de la publicitat del nombre de centres escolars o d’hospitals que suposadament s’han construït al País Valencià i que són absolutament mentida”, ha arremès la diputada d’esquerres.

Esquerra Unida considera que els valencians i valencianes tenen el dret a conèixer quant gasta el Consell en aquesta propaganda. “Aquesta PNL sols busca establir un mecanisme per a millorar la transparència i el control de la despesa pública. I per tant, votar en contra, com ha fet el PP, o abstenir-se, com ha fet el PSOE, és impedir la transparència i l’austeritat”.

Anticorrupció demana sis anys de presó per a Munar i Nadal, d'UM

La Fiscalia Anticorrupció demana sis anys de presó per a l'expresidenta del parlament Balear i expresidenta d'Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, i el també expresident de la formació nacionalista i mà dreta de Munar, Miquel Nadal, per la seva relació en el cas Maquillatge. El jutge també els imposa una fiança civil de 320.00 euros.

Segons publica Diario de Mallorca, el magistrat del cas, Juan Ignacio Lope Sola, dóna per acabada la instrucció prèvia del cas, i la Fiscalia els acusa de desviar 240.000 euros públics del Consell de Mallorca cap a empreses públiques audiovisuals gestionades per suposats testaferros. Els delictes dels que se'ls acusen són prevaricació, negociació prohibida i falsedat documental.

L'escrit d'acusació de la Fiscalia Anticorrupció va ser entregat dimecres en el jutjat d'instrucció 2 de Palma, que el passat dilluns va dictar una petició fiscal obrint una peça separada per les subvencions que l'anterior Consell de Mallorca va atorgar a Vídeo U per fer un programa radiofònic anomenat Temps d'Esport. Els gestors del grup Vídeo U, Miguel Oliver, Luisa Almiñana i Ramón Rullán, figuren entre els acusats. Aquests tres imputats van fer fa unes setmanes una "confessió" per escrit davant el jutge Lope Sola, on van explicar, entre altres extrems, les presumptes irregularitats amb Temps d'Esport, un fals programa radiofònic que hauria servit com a ganxo per obtenir subvencions oficials.

El jutge Lope Sola a la seva auta judicial menciona la famosa escena del cotxe oficial de la presidenta del Consell, on viatjava també d'Inca a Palma el vicepresident Nadal. Aquest també s'ha unit a la parròquia dels penedits i va acusar Munar de donar-li aquell vehicle presidencial de 300.00 euros d'Unió Mallorquina per crear un grup audiovisual afí al partit.

UM fitxa l'ex-diputat del PP Miquel Munar

L'ex-diputat del PP Miquel Munar ha confirmat la seva afiliació a Unió Mallorquina (UM), un mes i escaig després de donar-se de baixa com a militant del seu partit. Ho va fer en no sentir-se 'identificat' amb el projecte de José Ramón Bauzà, que va dir que exclouria de les llistes electorals als propers comicis qualsevol membre del partit que es trobés encausat.

En una conferència de premsa, Munar ha explicat que, a partir d'ara, es trobava a disposició d'UM, partit amb el qual comparteix, diu, el projecte mallorquinista i de centre moderat. D'aquesta manera, s'ha compromès a convèncer tothom que el nou projecte del partit és 'seriós' i 'il·lusionant'.

Qatar també compra terres a l'Argentina i Ucraïna

Les autoritats de Qatar sostenen negociacions preliminars amb Argentina i Ucraïna sobre la compra de terres agrícoles destinades a la producció de cereals, declarà el cap del programa nacional de Qatar per a seguretat alimentària Mahendra Shah. "Hem concertat acords a Brasil i Austràlia i ara estem en negociacions amb l'Argentina i Ucraïna. Aquests són països que estan disposats a vendre les seves terres per conrear cereals", va dir Shah, citat per la premsa argentina. El ministre va indicar que cada acord s'estima en 100 milions de dòlars.

Qatar té una agricultura poc desenvolupada que satisfà menys del 10% de la demanda interna d'aliments. Mentrestant les exportacions de petroli van permetre a Qatar ocupar el segon lloc pel producte interior brut per càpita, després de Liechtenstein.
Veure també:
Neocolonialismo agrario: el germen del hambre

La mentira alemanya: Dumping contra Europa

Per què els alemanys guanyen menys que abans de la reunificació?: "El govern organitza un dúmping sobre els salaris que té conseqüències sobre altres països europeus, que baixen també els salaris", diu Sevim Dagdelen, diputada alemanya de Die Linke. Abans de la crisi de les subprimes, EUA era la nena bonica de Sarkozy. Coneixem el final: l'Amèrica dels especuladors ha submergit al món en una crisi que ha reduït l'esperança de vida dels demandants d'ocupació en un any i mig: «Admiro el model econòmic alemany» murmura el perillós hiperactiu del Palau de l'Elisi. Però on ens condueix aquest model?

Vint anys després de la reunificació, signada el 3 d'octubre del 1990, Alemanya seria un model segons nombrosos comentaristes. La seva taxa d'atur del 7,6% està per sota de la mitjana europea (10% per a la zona euro), el govern redueix les seves previsions de sol licitud de préstecs als mercats financers per al 2010, comprometent-se a reduir la despesa pública, les exportacions representen una font important de l'ingrés nacional (50% del PIB, enfront del 30% de França).

Millor encara, amb els seus 80 milions d'habitants, dotada d'una economia especialitzada, segona potència exportadora del món, al cor d'una Europa unificada, Alemanya és la «locomotora europea». En resum, l'Alemanya reunificada, el lloc que Barack Obama va triar per presentar un important discurs durant la campanya electoral de 2008 ha adquirit una talla internacional que contrasta amb el seu passat de «nan polític» quan estava dividida. Pel que semblaria per la publicitat que es fan, un model a seguir.

La realitat és però més matisada. Alemanya és líder per defecte, analitza Ana Maria Legloannec, directora d'investigació al CERI, ja que cap altre país qüestiona el seu predomini en l'escenari europeu. I aquest lideratge presenta als seus debilitats: la demografia de capa caiguda, es fan sentir i als problemes de contractació, sobretot per als enginyers, mentre que al especialitzar «les empreses alemanyes van aconseguir esmolar els ganivets de la contesa i produeixen béns requerits en el món sencer ».

Un altre error: els mitjans utilitzats per a "esmolar els ganivets". A l'altre costat del Rin, els contrastos són profunds. Segons un estudi de l'institut d'investigacions DIW, més de la quarta part de la població no disposa de cap fortuna personal, i fins i tot està endeutada, mentre el 10% dels més rics tenen els dos terços de la riquesa total. També, segons el «Hamburger Insitut Statistica» en els 100 oficis més freqüents, els assalariats guanyen menys que el 1990. «El Govern segueix una política clientelista, denúncia Sevim Dagdelen, diputada alemanya del Die Linke (l'Esquerra), ha establert una política de baixada d'impostos a les empreses, de baixades d'impostos als ingressos més elevats, de supressió de l'impost de successions . Tot això ha accelerat la concentració del capital en les mans d'uns pocs ».

Aquesta tendència s'ha desenvolupat a llarg termini, i va ser desencadenada per la reunificació. «La reunificació i el seu cost han generat tensions financeres, vinculades al cost de l'extensió de la seguretat social a l'Est» així ho explica Arnaud Lechevalier, investigador al Centre Marc-Bloch, a Berlín. Paral.lelament, la desocupació va augmentar en els anys 1990. «Un debat sobre Alemanya com a lloc de producció va tenir lloc en aquell moment, a la llum d'un informe internacional - de l'OCDE, de la Unió Europea - amb la idea que l'Estat providència era massa generós, és a dir que incitava a la inactivitat, i massa costós ", prossegueix l'investigador. Es va decidir llavors congelar els salaris juntament amb el desplegament industrial cap a Europa de l'Est i la conquesta de nous mercats, particularment asiàtics. Tots els ingredients estaven reunits per pressionar els sindicats, agitant el fantasma de les deslocalitzacions durant les negociacions salarials, danyant molt el model alemany de cogestió.

En el mateix període, «va ser redefinit novament l'Estat social, per limitar el cost de les cotitzacions socials» precisa A. Lechevalier. Per mitjà de les lleis Hartz, el govern social-demòcrata de Gerard Schröder va baixar les pensions i va ampliar el període de cotització, va disminuir les ajudes als aturats i els subsidis de malaltia. Encara més, s'han «maximitzat les taxes d'ocupació com recomana l'estratègia europea» prossegueix l'investigador. Conclusió: Si a Alemanya la taxa d'atur és baixa és perquè han estat multiplicades les ocupacions precàries: Sous baixos, a temps parcial i «feinetes».

Llavors, pot ser un model la vicecampeona del món d'exportacions? «Per mantenir l'alt nivell de competitivitat internacional, per oferir avantatges al capital alemany, el govern organitza un dúmping sobre els salaris, que comporta importants conseqüències sobre els altres països europeus, que també baixen els salaris», subratlla Sevim Dagdelen.

Tot això amaga el «model alemany» ...

Dades

7,6%: taxa d'atur (mitjana nacional), 6,5% en l'Oest, 11,7% a l'Est

1%: baixa del poder adquisitiu entre 1998 i 2010

el 27% de la població no disposa de cap bé, fins i tot està endeutada

el 15% de la població viu sota el llindar de la pobresa (12,5 milions)

EUiA a l'homenatge a Lluís Companys

EUiA participarà en els actes d’homenatge a Lluís Companys que es realitzaran demà, 15 d’octubre, dia en què es compleixen 70 anys de l’afusellament de l’expresident de la Generalitat. A les 9.00h, al Fossar de la Pedrera, Jordi Miralles, coordinador general d’EUiA, diputat i secretari tercer de la Mesa del Parlament de Catalunya, realitzarà, amb la Mesa la ofrena floral a la tomba de Lluís Companys. La coalició d’ICV-EUiA farà la ofrena floral a les 10.00h. Foto: Na diputada Mercè Civit a l'ofrena de l'any passat.

EUiA de Tarragona participarà també demà als actes d’homenatge a l’expresident que organitza la Comissió Lluís Companys (a les 7.00h la Muntanyeta de l’Òliva acull la lectura de la sentència de mort, el cant de l’himne nacional i el llançament de les salves d’honor, i a les 18.00h es fa la ofrena floral a Companys).

El Memorial Democràtic realitza avui, al Fossar de la Pedrera, un homenatge a l’expresident Companys i als més de 1.700 executats durant la dictadura franquista a Barcelona que van ser inhumats al Fossar de la Pedrera, i presenta la nova senyalització del fossar (2 monòlits i una cartellera) que, a partir d’ara, explicarà el significat de cada espai memorial (les columnes amb els noms dels executats, el memorial de l’Holocaust, la tomba del president Companys, etc).

Sanz: “Blasco ha d’anar-se’n i complir la seua paraula”

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica Marga Sanz considera: “Cada vegada està més que clar que existeix una trama d’irregularitats en la concessió de subvencions a la cooperació, directament cuinada en la conselleria de Ciutadania que presideix Rafael Blasco i que ja està sent investigada per la Fiscalia. Exigim la depuració de responsabilitats total, i que Blasco abandone el seu càrrec de manera immediata, tal i com ell mateix va assegurar que faria si es demostren les irregularitats. Les evidències d’aquestes són més que òbvies”. Esquerra Unida reclama a més que s’obriga una comissió d’investigació “per a que tots i cadascun dels detalls d’aquesta suposada trama sorten a la llum pública”.

Sanz afirma que l’actitud “nerviosa i desafiadora de Rafael Blasco durant la última setmana, limitant-se a dir que tot és mentida i atacant a l’oposició i als mitjans de comunicació, denota que alguna cosa amaga i que ja no està en condicions de seguir en el seu càrrec, sinó que ha d’obrir portes i finestres i que una comissió d’investigació i la pròpia Justícia actue”, reclama.

Esquerra Unida considera que totes les informacions que van apareixent “van en la direcció de constatar una trama molt ben confeccionada que rep subvencions de la conselleria i que destina eixos diners a altres fins que no són la cooperació i que vulneren la llei. Sembla que de nou, estem davant d’altre cas de corrupció”.

Per a la dirigent d’esquerres “el més lamentable de tot, és que aquesta trama el que fa és perjudicar la imatge del digne treball que fan moltes ONG que sí treballen de manera compromesa, i que en alguna ocasió s’han rebelat inclús contra les imposicions de Blasco i la seua conselleria”

Díaz Ferran: La llarga agonia d'un fardatxo bocarrut

El president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, ha afirmat que per sortir de la crisi econòmica els treballadors han de "treballar més i, desgraciadament, guanyar menys". Així ha respost Ferran a les preguntes dels periodistes per la pujada de l'Índex de Preus al Consum (IPC) de setembre i la petició sindical d'incloure clàusules de revisió salarial en els convenis col.lectius.

"Els treballadors han de saber que per mantenir el seu lloc de treball, el producte o el servei que surti de la seva empresa ha de ser competitiu. Si no s'augmenta la productivitat i si no es tenen els costos salarials adequats, l'empresa acaba tancant i aquest treballador que vol cobrar més al final no acaba cobrant més que l'atur ", ha assegurat.

A més, Díaz Ferrán ha volgut deixar clar que els empresaris ja estan guanyant menys, fins i tot hi ha qui estan perdent.

Segons el seu argument, al principi de la democràcia es treballaven 48 hores setmanals, que han passat a ser 40 oficials, però de les que, en realitat, només són efectives 38 hores. "I és impossible estar treballant 38 hores i pensar que es va a sortir de la crisi", ha rematat.

Cayo Lara li ha respost: "Díaz Ferranz ha dit que cal treballar més i guanyar menys. D'entrada el cos em demana dir-li alguna cosa forta, però raonem: Si treballem més hi haurà més acomiadats i si es baixa el salari reduirem el consum. Mas acomiadaments és més prestacions per desocupació i menys cotitzacions i menys consum són menys vendes de les empreses i més crísis. Quin tipus d'empresaris van triar a aquest cervell de cap?".

Acord vigent

El president de la patronal ha recordat que al febrer la patronal va signar amb els sindicats, "per primera vegada en la història de la democràcia", un acord de negociació col.lectiva que preveu tres anys de revisió salarial.

Respecte d'això, Ferran ha assegurat que els empresaris segueixen d'acord amb el que van signar i que els sindicats han de fer el mateix. En qualsevol cas, va subratllar que hi ha sectors en els quals s'ha obligat a baixar els salaris perquè, va insistir, "s'ha de treballar més".

Dit això, Díaz Ferrán ha demanat als sindicats que "es posin les piles" i compleixin l'acord de negociació col.lectiva vigent fins al 2012, que preveu increments salarials no superiors a l'1%.