diumenge, 25 de novembre de 2012

Marquen els resultats un retorn al pujolisme CiU-ERC?

És la suma més fàcil i més si considerem els oferiments que Alfred Bosch i Oriol Junqueras han fet a Mas repetidament des del començament de la seva breu legislatura. Amb 50 escons de CiU i 21 d'ERC es supera amb 3 escons la majoria absoluta i a Mas li permetria mantenir el gruix del seu equip als llocs claus del govern: Interior, Economia i Sanitat.

Les altres alternatives, com un tripartit ERC, PSC, ICV-EUiA, sumant 54, ni amb la suma dels 3 de la CUP donaria prou força per tenir un govern estable. D'altre banda, a part la promesa de Mas de no pactar amb el PP -a Catalunya, que una altra història és a Madrid- no li deixa gaire marge de maniobra.

Així doncs, haurem de veure com defensa ERC una política d'esquerres i social junt amb una CiU derivada al neoliberalisme salvatge.

Resultats eleccions 25-N a Catalunya: CiU s'enfonsa

Percentatge escrutat 94%: CiU: 50; ERC: 21; PSC: 20; PP: 19; ICV-EUiA: 13; C's: 9; CUP: 3.
Barcelona: CiU: 26; PSC: 15; PP: 12; ERC: 11; ICV-EUiA: 10; C's: 8; CUP: 3.
Tarragona: CiU: 7; PSC: 3; ERC: 3; PP: 3; ICV-EUiA: 1; C's: 1.
Girona: CiU: 9; ERC: 3; PSC: 2; PP: 2; ICV-EUiA: 1.
Lleida: CiU: 8; PSC: 1; ERC: 3; PP: 2; ICV-EUiA: 1.

Resultats eleccions 25-N a Catalunya: CiU s'enfonsa

Percentatge escrutat 96%: CiU: 50; ERC: 21; PSC: 20; PP: 19; ICV-EUiA: 13; C's: 9; CUP: 3.
Barcelona: CiU: 26; PSC: 15; PP: 12; ERC: 11; ICV-EUiA: 10; C's: 8; CUP: 3.
Tarragona: CiU: 7; PSC: 3; ERC: 3; PP: 3; ICV-EUiA: 1; C's: 1.
Girona: CiU: 9; ERC: 3; PSC: 2; PP: 2; ICV-EUiA: 1.
Lleida: CiU: 8; PSC: 1; ERC: 3; PP: 2; ICV-EUiA: 1.

La dreta baixa i l'esquerra puja, als sondejos a peu d'urna

Sondejos a peu d'urna: CiU: 54-57; ERC: 20 - 23; PSC: 16 - 18; PP: 16 - 18; ICV-EUiA: 10 - 12; C's: 6 - 7; CUP: 5 - 6.

Eleccions catalanes: Col·legis de Barcelona i Girona denuncien sobres amb vots del PP

Tal com recull un videoaficionat en un col·legi ubicat a l'escola Augusta de Barcelona alguns ciutadans han denunciat als membres de la taula que s'han trobat paperetes del PP dins dels sobres a disposició dels electors. Al vídeo, una de les dones mostra com dins d'un sobre electoral hauria un vot del partit que lidera Alícia Sánchez-Camacho. Sírius ha rebut denúncies dels mateixos fets a Girona.

Durant aquesta jornada electoral les xarxes socials estan ajudant a difondre algunes de les suposades irregularitats puntuals amb les que els electors s'estan trobant a l'hora d'anar a votar en les seves escoles.

Sobres amb vots ja introduïts del PP a Barcelona i Girona i sufragis amb sobres d'altres cites electorals ja passades col · locades pels mateixos, arribats en autobusos de Castella i València, són alguns casos denunciats.

A més, a la xarxa social s'està denunciant, amb imatges, que "els interventors del PP estan canviant les llistes de CiU per llistes de les eleccions passades perquè sigui vot nul".

Igualment, la Junta de St Feliu Llobregat ha demanat declarar nuls alguns vots d'ERC en sobres de les eleccions municipals del 2011. La Junta insta els membres de les taules que facin veure als ciutadans la irregularitat i la necessitat de canviar el sobre perquè el seu vot sigui declarat legal.

El Pp ha llogat un AVE-se suposa amb diners públics-per tornar als seus joventuts hitlerianes al corral aquesta nit a les 23h.

Una manifestació 'il·legal' contra la violència de gènere aplega centenars a Barcelona

Centenars de persones s'han congregat aquesta tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona per commemorar el dia internacional contra la violència de gènere i protestar contra aquesta xacra social. La marxa, declarada il·legal per la Junta Electoral es fa en plena jornada d'eleccions a Catalunya, ha recorregut un tram de la Rambla i ha culminat a la plaça Sant Jaume on s'han llegit diversos manifestos.

La participació puja al 56% a les 6h, 8% més que el 2010

A les 18.00, la participació era del 56%, vuit punts més que no la de fa dos anys. S'espera, per tant, una participació globalment força més alta que en les anteriors eleccions (les dades, detallades, ací). Per circumscripcions,a Barcelona la participació a les sis del vespre és del 56,5% (el 2010 va ser del 48,47%); a Girona, 58,99% (el 2010 va ser del 50,38%); a Lleida, 53,84% (el 2010 va ser del 48,30%); i a Tarragona, 52,77% (el 2010 va ser del 46,07%),

La participació és també vuit punts més alta a les 6 de la tarda al Vallès Oriental. La participació a Mataró a les 18.00h supera en més de 9 punts la de 2010.

1,12 milions de xinesos es presenten a l'examen al funcionariat públic

Prop de 1.120.000 candidats es van presentar avui diumenge a les oposicions nacionals per esdevenir funcionaris públics de la Xina, 150.000 més que l'any passat, d'acord amb l'Administració Nacional de Servei Públic. Aquest any, un rècord de 1,5 milions de candidats van presentar les seves sol·licituds per uns 21.000 llocs governamentals disponibles el 2013. Va ser el mestre Confuci qui va proposar les oposicions per buidar la cort imperial d'endollats inútils i corruptes de la noblesa.

Un de cada 53 participants aconseguirà un lloc en el govern, segons l'administració.

L'examen anual inclou una prova de capacitat professional administrativa i la redacció d'una tesi política, i aquells que aprovin l'examen escrit poden passar a la fase de l'entrevista.

La popularitat de l'examen s'atribueix a la creixent pressió per buscar feina, la justícia de les proves, i la reputació de la tasca del funcionari públic com estable i respectada, segons Xina news.

Augment de la participació al 29,29% a les 13h

Un 29,29% del cens hauria votat en les eleccions al Parlament d'aquest 25-N fins a la una del migdia, segons les primeres dades, parcials, recollides per la Generalitat i basades en l'examen del 73,91% de les meses.

Aquesta dada suposa gairebé cinc punts més que el 2010, en què a la mateixa hora havien acudit a les urnes 1.296.488 ciutadans, un 24,79%.

El 2006, la dada de participació va ser una mica superior a la de 2010: a la una, havien votat 1.328.478 electors, un 25,49% del total.

Consulat de Nova York i CiU: ni per a votar serveix

Tres osonencs residents a Noya York es queixen públicament que, després de no poder votar per correu per l'incompetència d'ambaixades i d'altres serveis "oficials", l'opció de fer-ho directament al 'Consulat' de la Generalitat -millor centre d'endollats inútils i vividors- també va quedar descartada a última hora perquè allà tampoc hi havia cap documentació per poder-ho fer. Han denunciat la situació a través d'un correu a EL9NOU. Foto: Miquel dels Sants Adillon i Lorena Amo, al Consulat de Nova York.

"Després de no haver rebut la documentació necessària per a poder exercir el vot per correu, ens van notificar mitjancant la delegació de la Generalitat a New York, que podríem votar personalment al Consulat els dies 21, 22, 23 i fins hi tot el 24".

"Aquest divendres, tres osonencs residents a New York, Lorena Amo Garcia de Manlleu i Miquel dels Sants Adillon Healey i un servidor Conrad Adillon Moré de Vic, després d'entrevistar-nos amb el ViceCanciller del Consolat Sr. Moreno, ens ha acomiadat dient-nos que no hi havía res a fer, ja que ells no havien rebut cap mena de documentació de l'Oficina del Cens, per a poder acreditar els nostres vots. Únicament vam poder omplir una papereta de la queixa dirigida a l'Oficina del Cens de Barcelona".

"La sobirania només beneficiaria als rics"

De cara a les eleccions catalanes i amb el debat sobre la sobirania més caldejat que mai, alguns analistes destaquen que la possible independència de Catalunya conduiria al poble a un precipici i reportaria encara més beneficis a l'oligarquia. L'analista Francisco González Tejera, assegura a RT que la independència és una "reivindicació justa", però que està fent servir de manera partidista, sobretot per CiU, per "obtenir rèdits electorals i seguir esprement i seguir retallant els drets socials del poble català".

"El problema va més enllà de dir sí o no a la independència. El problema és que la burgesia catalana vol robar més que l'espanyola. Volen la separació per tenir un nou estatus a la Unió Europea, per seguir retallant, seguir quedant-se amb milions de recursos a costa del poble català", destaca l'analista.

Així mateix, Tejera matisa que el president autonòmic, Artur Mas, que pretén presentar-se com "salvador de la pàtria", en realitat busca portar al poble català al precipici i seguir enriquint la seva família, als seus amics, i les grans fortunes que el recolzen en la seva campanya electoral.

Si es confirma la possible victòria del partit governant CiU, l'analista creu que seguiran retallant la sanitat, privatitzant l'educació en detriment del poble català, i explotant per generar els negocis per "interessos especulatius", mentre que la regió es convertiria en "un vassall de la UE "que" seguiria en mans de la banca i la delinqüència financera internacional".

La secta criminal catòlica demana seguir "les petjades i l'exemple de vida generosa" del genocida Franco

La cerimònia feixista ha tingut lloc a la madrilenya Església dels Jerónimos, on el bisbe Vicent Enrique i Tarancón (president de la Conferència Episcopal) va obrir davant el Rei la porta a la farsa "democràtica" que viu la franquista i corrupta Espanya, el novembre de 1975. Entre els asistents al repugnant acte hi havia Carme Franco (neboda del castrat i impotent dictador i filla del seu germà Ramón Franco) i José Utrera Molina (exministre franquista i sogre del corrupte i inepte Alberto Ruíz-Gallardón).

Molts dels assistents (que portaven banderes falangistes i guants de cuir a la mà dreta) han començat a corejar el crit de Franco. L'escàndol ha estat tal que el rector ha sol·licitat, amb poc èxit, que no es pronunciés cap crit dins del temple. Finalment, a la sortida de l'Església, els feixistes han cridat el Cara al Sol i han sol·licitat la instauració d'un nou règim d'extrema dreta, doncs són tan idiotes que no reconeixen el que ja governa a Madrid com nazi malgrat l'evidència.

Alguns dels assistents, entre els quals hi havia Carme Franco (neboda del castrat i impotent dictador i filla del seu germà Ramón Franco) i José Utrera Molina (exministre franquista i sogre d'Alberto Ruíz-Gallardón), han impedit que la premsa pogués cobrir l'esdeveniment, posant traves al dret a informar amb llibertat, com és habitual.


Li diuen màfia xinesa però els mafiosos i lladres són feixistes espanyols

Nombrosos espanyols han blanquejat diners a través de la trama desmantellada amb l'Operació Emperador. Empresaris a la recerca de liquiditat contactaven amb banca privada suïssa i andorrana per portar diners dels seus comptes opacs de tornada a Espanya sense deixar rastre. Així ho expliquen fonts de banca privada i de l'advocacia, que detallen com rentaven capitals dels empresaris que figuren en el sumari del cas o podrien fer-ho.

L'empresari traspassava el seu capital en un paradís fiscal a una societat xinesa, i una altra empresa associada a Espanya donava els diners blanquejata a l'amo. L'organització era ideal per a aquesta operativa per la gran quantitat de metàl·lic que fa servir.

Aquest tipus d'operacions es denomina en l'argot com a compensació. Són molt comuns entre alguns grans clients de banca privada amb necessitat de portar el capital fora d'Espanya sense deixar rastre, o portar diner negre de tornada, segons expliquen fonts de banca privada: "Entitats suïsses i andorranes portaven anys traient pit dels diners que estaven fent gràcies a empreses xineses", assenyalen des d'un family office.

L'enrenou que ha causat el cas entre l'empresariat madrileny i d'altres ciutats espanyoles també és perquè els implicats no sabien que tractaven amb una xarxa xinesa, ja que aquesta només es relacionava amb la banca privada, en la seva major part, suïssa. L'empresari tractava amb un intermediari espanyol que es presentava com a gestor de l'entitat i que cobrava una comissió d'entre el 3% i el 5%.

Portar diners a Espanya sense deixar rastre ha estat el cas més habitual pel que fa a empreses i grans patrimonis o petits i mitjans empresaris que volien treure els diners fora d'Espanya, gairebé sempre amb destinació a Singapur, i que coneixien la connexió amb la trama de Cobo Calleja. Donaven en negre el capital que volien portar a l'estranger a una empresa xinesa. Al seu torn, una altra companyia asiàtica obria un compte a Singapur a nom de l'empresari espanyol i ingressava el capital. Per aquestes operacions cobraven una comissió d'entre el 3% i el 5%.

Aquest tipus d'operacions i el setge als comptes secrets a Suïssa han fet de Singapur el nou refugi de les grans fortunes. De fet, un informe de PwC revela que Singapur es convertirà en el principal mercat de banca privada en el món el 2013.

En llibertat

D'altra banda, ahir es va conèixer que els dirigents de la trama, inclòs el seu presumpte capitost, Gao Ping, quedaran en llibertat si recorren les actuacions de presó que el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va dictar el 19 i 20 d'octubre. La Secció Tercera de la sala penal va ordenar ahir "la immediata posada en llibertat" d'un dels detinguts, Kay Yang, perquè considera que la seva detenció es va prorrogar de forma il·legal.
Li diuen màfia xinesa però els mafiosos i lladres són feixistes espanyols

El PP impedeix investigar els paradisos fiscals i oculta la llista dels evasors

La Comissió d'Hisenda i Administracions Públiques del Congrés dels Diputats va rebutjar el passat 20-N la creació, proposada pel PSOE, d'una subcomissió per tractar específicament l'harmonització fiscal, la lluita contra el frau tributari i els paradisos fiscals i a la vegada no vol que es conegui i oculta la llista dels evasors amb diners a comptes suissos com demana l'oposició en ple. La iniciativa del PSOE va ser rebutjada per la majoria corrupte del PP, mentre que la van recolzar els grups parlamentaris socialista, de CiU, de l'Esquerra Plural (IU, ICV-EUiA, Cha) i UPyD.

En la seva defensa, el portaveu parlamentari socialista d'Hisenda, Pedro Saura, ha subratllat que és "crucial" per al país oferir propostes concretes al Govern per "aturar el frau internacional", tal com es fa en "molts" parlaments de països desenvolupats.

En la seva opinió, per aquesta subcomissió haurien de passar experts, despatxos professionals, gestors públics, diputats d'altres països i el fiscal francès Éric de Montgolfier, que ha investigat a 130.000 evasors fiscals de diferents països.

El 86% de les empreses cotitzades a l'Ibex-35 tenen filials a paradisos fiscals. El diputat socialista ha afirmat que els recursos en paradisos fiscals fluctuen entre "21 i 31 trilions de dòlars (és a dir, 31 i 18 zeros), la meitat del PIB mundial", que el 86% de les empreses cotitzades en l'Ibex-35 té filials en ells i que Espanya només té nou convenis amb ells per intercanviar informació i no té acords amb els altres 25, el que és "insuficient".

Aquestes són "raons de fons" per crear la subcomissió, va insistir Saura, que va recordar que la hisenda pública és fonamental per a la sortida de la crisi, de manera que ha apel·lat a la "sensibilitat" de la resta de formacions polítiques.

"Una farsa"

"És molt poc creïble que el Xèrif de Nottingham vulgui convertir-se en Robin Hood", comenta en to irònic el diputat d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, per a qui tota la batalla dialèctica entre uns i altres no és més que "una farsa, perquè la dreta sap que mai paga un preu electoral pels casos de corrupció i, a més, perquè ni tan sols hi ha un retret moral entre els propis membres de la dreta quan esclata un".

Segons Pere Saura, portaveu socialista a la Comissió d'Hisenda del Congrés, "Montoro és el rei de les amnisties: quan hi ha problemes sempre fa una. El Govern està airejant una suposada lluita contra el frau que no és real. Crec que Mas ha d'explicar el que està passant, però em crida molt l'atenció que Montoro faci aquestes declaracions tenint en compte el poc preocupat que està en realitat pels paradisos fiscals. I no cal anar molt lluny per adonar-se'n. Aquesta mateixa setmana [els diputats del PP] ens han tombat una proposta per crear una subcomissió que se centri en aquests paradisos", denúncia.

En nom d'Esquerra Plural (IU, ICV i Cha), Ricardo Sixto va recolzar la seva creació, encara que va recordar al PSOE que en la passada legislatura va tenir temps per constituir-la. També va estimar "difícil" que la subcomissió fos capaç de solucionar alguna cosa, perquè mentre no canviï el sistema els paradisos fiscals seguiran existint.

Antoni Picó (CiU) ha precisat, per la seva banda, que la competència fiscal entre territoris és legítima i no és dolenta per sistema si no erosiona les bases fiscals de la resta. Alhora, ha destacat que la lluita contra el frau és una constant en els diferents governs i en les institucions internacionals, raons per les quals la subcomissió espanyola seria positiva per proposar mesures sobre això.

El cas del exempleat de l'HSBC suís, Falciani


En canvi, des del PP, Ana Madrazo els va respondre que no comparteix la necessitat ni l'oportunitat de la seva creació, de la qual a més va dir que arribaria tard. Madrazo va preguntar al PSOE perquè durant els seus vuit anys de Govern no va fer res i per què no va perseguir amb tota contundència els comptes de defraudadors descobertes pel exempleat del banc HSBC de Ginebra Hervé Falciani.

Respecte d'això, Saura ha preguntat al PP si permetrà que Falciani, que està pres a Espanya des de l'1 de juliol, sigui extradit a Suïssa. Encara no ha rebut resposta.

L'assessora d'Unió acusada d'extorsió per Torramadé el denuncia per assetjament

La presidenta de l'agrupació de Salt d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i assessora del partit a la Diputació de Girona, Minerva Amador, va denunciar ahir al jutjat de guàrdia, per presumpte assetjament sexual, el president del partit a Girona i alhora de l'ens públic Jaume Torramadé.

Fa pocs dies, el mateix Torramadé va denunciar la dona als Mossos d'Esquadra perquè, segons va fer públic, ella pretenia extorquir-lo sota falses acusacions basades en un suposat excés de llibertats que Torramadé nega.

Per la seva banda, el lletrat d'Amador va assegurar que havia estat Torramadé i el mateix partit que havien volgut arribar a un acord econòmic amb Amador, presumiblement a canvi del silenci de l'assessora.

Els fets s'inicien a partir que Amador acusa Torramadé davant d'altres càrrecs democristians d'haver-se excedit amb ella en el decurs d'un sopar de partit el vespre de l'inici de la campanya electoral. Consultats per aquest diari, els assistents al sopar van assegurar que en cap moment havien vist res.

A l'endemà, però, Amador enviava un mail a tots els seus companys d'Unió acomiadant-se d'ells a conseqüència que deixava la feina per "problemes laborals greus". La dona, però, no va formalitzar cap denúncia.

Sí la va fer, però, Torramadé. El 16 de novembre el president dels democristians gironins es presentava als Mossos d'Esquadra assegurant ser víctima d'un cas greu d'extorsió. L'advocat de Minerva Amador hauria elaborat un document per arribar a un acord extrajudicial amb Torramadé en el qual es compensaria la dona amb 50.000 euros pel fet que renunciava a la seva feina; i el document s'hauria estudiat en presència d'altres càrrecs democristians i un funcionari de la Diputació. Finalment, però, Torramadé va declinar signar i va denunciar Amador.

Dilluns, intercomarcal

La intercomarcal d'Unió es reuneix demà i es preveu que sigui decisiva per al futur polític de Torramadé, segons van apuntar fonts d'UDC. Unió ja va anunciar fa uns dies que estudiaria de manera interna el conflicte "personal" entre els dos alts càrrecs, mentre que Convergència també va considerar que calia treure'n l'aigua clara.