Espanya té un deute públic inferior a la mitjana europea el 2012, segons l'IEE

El nivell de deute públic a Espanya ha augmentat al 72,1% el primer trimestre del 2012, però segueix per sota de la mitjana europea, que va escalar al 83,4% en aquest mateix període, segons dades d'Eurostat recollides per l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE). Grècia és el país amb el nivell més alt de deute (132,4%), seguit d'Itàlia (123,3%) i Portugal (111,7%). A Irlanda, el nivell de deute ha augmentat al 108,55%, mentre que Bèlgica es situa en 101,8%, França en un 89,2% i Regne Unit en un 86,4%. Al gràfic el deute el 2010, on es veu que en aquests dos anys ha crescut el 12% malgrat les polítiques de retallades neoliberals del PP.

Encara el deute estigui per sota de la mitjana europea, l'IEE creu que en el cas espanyol no cal oblidar que a aquest nivell de deute cal sumar el deute de les llars i de les empreses no financeres, donant lloc a una situació de deute global preocupant. A més, la major part del deute públic espanyol està en mans estrangeres, especialment el Bundesbank alemany.

A Alemanya, el deute de les administracions públiques arriba a un 81,6%, mentre que Hongria es queda en 79% i Malta i Xipre es qudean prop del 75%. A continuació se situen Àustria (73,5%) i Espanya (72,1%).

Amb un deute menor que l'espanyola hi ha els Països Baixos (66,8%), Polònia (56,1%), Finlàndia (48,7%), Eslovènia (47,7%), Eslovàquia (46,4%), Dinamarca (45,1%) i Letònia (44,6%).

Els països amb menor deute públic en termes de PIB són República Txeca (43,9%), Lituània (42,7%), Suècia (37,2%), Romania (36,3%), Luxemburg (20,9% ), Bulgària (16,7%) i Estònia (6,6%).

Avís de estafabanca als estafats per les preferents

"La plataforma EstafaBanca només envia informació des de l'adreça de correu electrònic [email protected]. Alguns de vosaltres heu rebut aquest mateix matí un correu electrònic des d'una adreça privada ([email protected]) convocant a una protesta a la Borsa dimarts que ve. EstafaBanca no dóna validesa a la informació continguda en aquest missatge, ja que es tracta d'una convocatòria a títol individual que realitza una persona que simpatitza amb alguns membres del partit polític Revolta Global".

Per confondre les persones estafades, aquest missatge s'ha enviat com si fos de EstafaBanca: utilitzant el mateix tipus de disseny i la mateixa informació a peu de pàgina.

La plataforma EstafaBanca es reafirma en la seva autonomia respecte als interessos partidistes Revolta Global, que tracta d'interferir en el funcionament i els objectius de la plataforma.

La presència de diversos membres de Revolta Global (Roque Borrás, Roque Martínez, i Gemma Sala) a la plataforma ha suposat un fre als nostres objectius:

-Bloquejant els intents de negociació amb La Caixa. Us recordem que, a diferència d'aquí, en dos pobles de Còrdova s'ha aconseguit que es tornin els estalvis de les persones estafades més vulnerables (a la meitat en un poble ia la totalitat en un altre).

-Bloquejant els avenços de la plataforma a l'hora d'ajudar a les persones estafades a denunciar a través dels advocats de Madrid (Moreno i Luque) i de diversos advocats de Barcelona. Us recordem que diverses poblacions no sotmeses als intents de control d'aquest partit ja estan ajudant a posar denúncies.

-Anteposant seus propis interessos als de les persones estafades. Un exemple d'ells és que ens "van colar" el tauró com a símbol de la plataforma. Aquest tauró és, en realitat, un símbol de Revolta Global, un partit polític que ha utilitzat a la plataforma com a suport publicitari gratuït durant mesos. És com si fins ara haguéssim portat el símbol de qualsevol altre partit polític (la rosa del PSOE o la gavina del PP, per posar dos exemples).

(3) La plataforma EstafaBanca seguirà treballant per l'interès de tots els estafats i estafades.

Com heu pogut comprovar, aquests dies hem realitzat dues protestes davant de la Fiscalia Superior de Catalunya amb dos objectius:

1) Convocar una reunió al fiscal superior de Catalunya perquè exerceixi les seves funcions, tal com s'ha fet a Galícia ia Andalusia.

2) Denunciar el Decret que estava elaborant el Govern Espanyol durant aquest estiu per dificultar al màxim les nostres possibilitats per denunciar.

Mentre la plataforma EstafaBanca ha estat treballant en aquests assumptes d'interès general durant l'agost, Revolta Global insistia que estàvem de vacances, ja que durant aquests dies el partit estava celebrant unes conferències que interferien amb l'activitat de EstafaBanca. Un cop més, el Revolta Global ha anteposat els seus interessos particulars als interessos generals de les persones estafades.

La plataforma EstafaBanca no fa vacances. A través d'aquests dos enllaços podeu veure la informació sobre la protesta Fiscalia de dijous dia 23 d'agost i del dijous 30 d'agost, quan també tallem el carrer Aragó i el passeig de Gràcia durant més d'una hora:

http://estafabanca.blogspot.com.es/2012/08/concentracion-en-la-fiscalia-30-de_31.html
http://estafabanca.blogspot.com.es/2012/08/primera-protesta-ante-la-fiscalia.html

Standard and Poor's veu impossible el pacte fiscal i qualifica el deute català de porqueria

L'agència de qualificació Standard & Poor's ha rebaixat dos punts la nota del deute públic de Catalunya en el nou informe publicat avui. En la justificació i les conclusions que hi presenta, l'agència no dóna cap opció a un pacte fiscal entre els governs català i espanyol, per la negativa d'aquest segon a satisfer les demandes polítiques i econòmiques de Catalunya. Per això, preveu una escalada del conflicte amb Espanya que pot portar Catalunya a un punt de ruptura amb l'estat.

Segons l'agència, la capacitat Catalunya de refinançar el deute i d'accedir als mercats de capitals es veu impossibilitada per la negativa del govern espanyol del PP i les tensions que això provoca. Encara agreuja més la situació el risc d'una intervenció espanyola de Catalunya. Però l'agència avisa que, si perilla l'accés de Catalunya al fons de liquiditat estatal per a les autonomies, pot arribar a rebaixar quatre punts més la qualificació del deute (de B- a BB).

El conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha expressat a Standard & Poor's 'perplexitat pels criteris no econòmics' de la seva rebaixa del ràting del deute de Catalunya. En un comunicat, el Departament d'Economia ha titllat la justificació de la revisió 'altament política, desencertada i poc respectuosa amb la solidesa democràtica d'Espanya'. 'De l'anàlisi de S&P es desprèn que qualsevol administració d'un estat federal pot ser degradada si el seu govern mant�� un desacord polític amb el govern central', lamenta el Departament.

El PP sentencia l'estafa dels seus bancs amb les preferents contra els estafats

El PP afavoreix descaradament als seus bancs i perjudica les víctimes de l'estafa de les participacions preferents en el Reial Decret Llei de Reestructuració i Resolució d'Entitats de Crèdit que acaba d'aprovar el Consell de Ministres nazionalcatólico. Encara intenta evitar que es torni a produir la seva comercialització massiva a inversors no idonis per a aquests productes complexos, imposa pèrdues als que ja van ser estafats.

La nova norma, més en línia amb la regulació europea però obviant l'estafa produïda pels bancs que van mentir i enganyar descaradament als seus confiats clients, majoritàriament jubilats amb tots els seus estalvis en l'estafa.

Les preferents es canviaran a preu de mercat-actualment bo escombraries-al que s'afegirà una diferència màxima d'un 10%. Això vol dir que donat el deteriorament dels actius financers perdran bona part dels diners invertits. El ministre d'Economia, Luis de Guindos (PP, Lehman Brothers), ha afegit que el FROB podrà imposar un exercici de canvi "més sever", si considera que l'absorció de pèrdues per part dels creditors-és a dir, els estafats- ha estat insuficient.

Aquestes operacions podran consistir en ofertes de canvi per instruments de capital de l'entitat de crèdit; recompra mitjançant abonament directe en efectiu o condicionat a la subscripció d'instruments de capital o qualsevol altre producte bancari; reducció del valor nominal del deute, i amortització anticipada a valor diferent del nominal. Aquestes accions han de tenir en compte el valor de mercat, aplicant un descompte sobre el nominal acord amb la normativa europea.

Restriccions en el futur

Alhora, s'introdueixen una sèrie de restriccions per a la comercialització de preferents i deute subordinat al futur. Es tracta, segons del ministre, de "garantir la protecció dels inversors minoristes i augmentar la transparència" en la venda d'aquests productes.

A partir d'ara s'exigirà un tram per a inversors professionals mínim del 50% i una inversió mínima de 100.000 euros en el cas de les societats no cotitzades i de 25.000 euros en el de les cotitzades.

El decret reforça els poders de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) sobre aquests productes híbrids i cada entitat haurà de tenir un registre dels productes que comercialitza.

En el cas que un client minorista no sigui idoni, s'exigeix ​​que escrigui de pròpia mà que ha estat advertit que el producte no li resulta convenient pel seu perfil de estalviador.

El Govern justifica que els tenidors de preferents assumeixin pèrdues perquè es tracta amb això de "reduir el màxim possible el cost per al contribuent de la reestructuració", tal com estipula la normativa europea d'ajuts d'Estat, segons indica De Guindos.

L’Esquerra Plural rebutja el 'banc dolent' del Govern perquè “busca socialitzar l’estafa”

El coordinador federal d’Izquierda Unida, Cayo Lara, ha manifestat aquest divendres el seu rebuig a l’aprovació per part del Consell de Ministres del decret llei que regula la creació d’una Societat Gestora d’Actius (SGA), perquè al seu parer aquest "banc dolent" té com objectiu "socialitzar l’estafa". Els diputats d'IU i ICV-EUiA Cayo Lara, Alberto Garzón i Joan Coscubiela diuen a través de les xarxes socials que "es tracta d'un mecanisme per netejar les pèrdues dels banc amb els diners de la ciutadania".

Lara ha senyalat que "banc bo o banc dolent (el Govern) vol socialitzar l’estafa" i critica que la solució que s’ofereix és que "el forat d’uns el paguem tots". "El banc bo passa actius tòxics al banc dolent. El valor al que els passi fixarà si paga les pèrdues el bo o el dolent. Sempre el poble", ha afegit.

D’altra banda, el portaveu econòmic del grup d’IU, ICV-EUiA, CHA: L’Esquerra Plural en el Congrés, Alberto Garzón, ha criticat també la solució proposada per l’Executiu per a la crisi bancària perquè considera que "és un mecanisme que netejarà les pèrdues dels bancs amb els nostres diners".

"El banc dolent és reflex d’un Govern terrible. Tots els actius immobiliaris haurien de passar a un banc bo que formi un estoc de vivendes per a lloguer públic barat", afegeix el diputat malagueny.

Finalment, el diputat d’ICV-EUiA Joan Coscubiela s’ha preguntat també "qui pagarà" el forat de les entitats bancàries, donat que segons les explicacions del ministre d’Economia, Luis de Guindos, "el banc dolent tindrà capital privat i finançament important en deute que hauran de comprar els mercats i no tindrà pèrdues".

A més, vincula aquesta decisió governamental amb el projecte per a regular el mercat del lloguer aprovat pel Consell de Ministres la setmana passada. "Amb la creació del banc dolent s’entén encara més el projecte de reforma de la Llei d’Arrendaments: es tracta de beneficiar als bancs, no als petits propietaris", conclou Coscubiela.

Sant Pere i Calldetenes es declararan "territori català lliure"

Dilluns votaran al ple una moció on, entre altres coses, insten al Parlament a votar una declaració unilateral de sobirania de Catalunya en el termini màxim de dos mesos. A Calldetenes (Osona) la moció la presenta el grup d'ERC, a l'oposició. Un militar espanyol ja ha demanat la detenció de qui ho voti i Joan Tardà (ERC) ha exigit al govern del PP el seu cessament immediat.

El primer en anunciar aquesta setmana la presentació de la moció va ser l'Ajuntament de Sant Pere, on ERC té 10 dels 11 regidors (l'altre és de CiU). A Calldetenes, ha estat aquest divendres que ERC, amb 5 dels 11 regidors (els altres 6 són 4 de CiU i 2 d ela CUP), ha presentat aquest divendres com a moció d'urgència el mateix text perquè sigui votat en el pròxim ple que, com a Sant Pere, és dilluns.

El text declara els territori dels dos municipis com a "lliure", i a l'espera que el Parlament dicti la legislació aplicable, "la legislació i els reglaments d'abast espanyol seran vigents de forma provisional".

Després d'exposar la necessitat de donar aquest pas, bàsicament per la greu crisi que afecta al país i als veïns de cada municipi en particular, s'insta al Parlament que sotmeti a votació la declaració unilateral de sobirania nacional de Catalunya en el termini màxim de dos mesos i, si s'escau, convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya.

També, però, es proposen un seguit de mesures que s'haurien d'aprovar al Parlament, com la creació dels corresponents registres civils, mercantils i de la propietat; la creació d'una hisenda pròpia i un banc nacional des del qual es gestionin el règim fiscal i de justícia de Catalunya "sense ingerències estrangeres"; l'anunci a tota la comunitat internacional de l'inici del procés d'independència de Catalunya i l'obertura de negociacions amb el govern espanyol per a la bona resolució de la fase de transició cap al nou estat català.

Així mateix, mentrestant, el Parlament hauria d'acordar "amb caràcter immediat", mesures tipus que les baneres oficials siguin la local, la senyera i, "fins el dia de la independència", l'estelada; que quedin sense aplicació les lleis i reglaments, sentències judicials i resolucions que limitin l'ús del català en qualsevol àmbit de la vida pública o acadèmica catalana; que els cossos policials i militars espanyols hagin de realitzar comunicació prèvia per realitzar llurs funcions dins el territori català; que es declari el 12 d'octubre dia laborable i que es demani l'empara i la mediació de les institucions europees per garantir un procés democràtic.

La moció ha aixecat una forta polseguera en alguns àmbits espanyols. El més contundent ha estat el coronel Francisco Alamán Castro, que en una entrevista a la web d'extrema dreta 'Alerta Digital', diu que si es vota la moció, s'hauria de "procedir a la immediata detenció tant de l'alcalde com dels regidors que votin a favor de la proposta". Segons Alamán, "es tractaria d'un acte de traició tipificat clarament en el codi penal espanyol".

Un coronel amenaça públicament Catalunya amb una intervenció militar

Francisco Alamán Castro, un coronel de l'exèrcit espanyol, ha amenaçat Catalunya amb una intervenció militar si opta per la independència. Ho ha declarat públicament en una entrevista a un petit pamflet tan feixista com ell. ERC, a través del diputat Joan Tardà, ja ha demanat la compareixença urgent del ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, perquè en doni explicacions per les amenaces militars contra Catalunya. 'Exigim que el govern espanyol desautoritzi immediatament el coronel i depuri responsabilitats', ha dit.

Joan Tardà: 'Exigim que el govern espanyol desautoritzi immediatament el coronel i depuri responsabilitats'

El diputat d'ERC al congrés espanyol Joan Tardà, com a port
aveu del grup mixt a la comissió de Defensa, sol·licitarà avui la compareixença urgent del ministre de Defensa, Pedro Morenés, per les amenaces del coronel Francisco Alamán Castro contra Catalunya. A banda la compareixença, Tardà exigeix al govern espanyol que 'desautoritzi immediatament el coronel i es depurin responsabilitats'.

/2012/08/un-coronel-amenaca-publicament.html
/2012/08/joan-tarda-exigim-que-el-govern.html

Vaga a Lufthansa i cop al trànsit aeri de tot Europa

El primer dia de la vaga convocada pel personal de cabina de l'aerolínia alemanya Lufthansa ha provocat la cancel·lació de centenars de vols a tot Europa i deixat a desenes de milers de passatgers a terra: "Ha sigut un èxit immens, encara que ens solidaritzem amb els passatgers i els col·legues que no van poder volar", ha assenyalat un portaveu del sindicat UFO que representa als 19.000 auxiliars en vaga. "La propera mesura de força tindrà lloc molt aviat", afegí.

A l'aeroport de Frankfurt, el major d'Alemanya i un dels principals d'Europa, es van viure escenes de caos aquest divendres 31 d'agost: llargues cues davant els taulells, portes d'embarcament atapeïdes i passatgers plorant de frustració per no poder volar.

La vaga que va començar aquest últim dia del mes va ser anunciada fa tres dies per UFO, després que fracassessin les negociacions amb l'empresa. El sindicat exigeix ​​un augment de sou per al personal de cabina i la fi dels contractes temporals.

En les vuit hores fixades per al primer dia de protesta (de 5:00 a 13:00) estaven previstos 360 vols de Lufthansa des de o cap Frankfurt, el major aeroport de Alemanya i un dels principals d'Europa. L'aerolínia va confirmar la cancel·lació d'uns 190.

Reacció en cadena

Els avions que es quedaven a terra van començar a esgotar l'espai disponible per a d'altres que havien d'aterrar, de manera que l'aeroport va demanar a la resta de terminals europees que anul·lessin els altres vols amb destinació a Frankfurt.

Les cancel·lacions es van encadenar com en una bola de neu i van acabar per afectar la gran majoria de vols domèstics i de mig abast. Només s'han salvat algunes connexions transoceàniques.

Només els vols cancel·lats de Lufthansa, cap a o des de Frankfurt, han afectat uns 26.000 passatgers, just abans del cap de setmana. Però d'altres aerolínies europees també van haver de suspendre vols afectades pel caos a Alemanya: "Esperem que les coses es tranquil·litzin el cap de setmana, però no vam rebre cap senyal d'UFO", assenyalà un portaveu de Lufthansa. El sindicat no va precisar quan convocarà la vaga.

La companyia va tornar a demanar que es reprenguin les converses, però els treballadors es van mostrar inflexibles: "Hi haurà noves mesures de força mentre Lufthansa no millori la seva postura", va dir un portaveu.

A Frankfurt es van succeir les queixes dels passatgers. "Esperàvem tant tenir aquests dies lliures", va dir Caroline Reichard, una mare que viatjava a Roma amb la seva filla de 14 anys. Altres es van mostrar més comprensius, com la bioquímica Karin Braendlein, que tampoc va poder anar-se'n de vacances: "Només s'aixequen per defensar els seus drets i acabar amb l'explotació".

Los Angeles: Una dona mor per una puntada als genitals d'una policia

El Departament de Policia de Los Angeles està investigant almenys a cinc oficials dels que un d'ells suposadament va trepitjar els genitals d'una dona fins que ella va morir d'asfíxia. La càmera de vídeo del cotxe patrulla capturà una baralla entre diversos oficials de la policia i Alesia Thomas, el 22 de juliol, segons el diari Los Angeles Times.

El comandant Bob Green de la policia va admetre al diari que una dona policia havia seguit endavant amb una amenaça a la puntada en els genitals a Thomas quan ella es va resistir a ser posada al cotxe patrulla. El vídeo mostra Thomas lluitant per respirar a la part posterior del cotxe patrulla. Va ser portada a un hospital local i va morir més tard.

Els oficials havien estat tractant de detenir a Thomas per sospites de negligència infantil. Després que la dona es va resistir a l'arrest, li van ser posades les esposes i la van col·locar una "dispositiu de retenció", o una banda de reforç al voltant dels seus turmells. A l'informe policial original no s'esmentava la puntada en els genitals a Thomas.

"Assumeixo totes les investigacions de la mort en custòdia amb molta serietat i s'ha ordenat als oficials involucrats la retirada dels seus drets fins que es coneixen més detalls, incloent-hi en quina part intoxicants i les condicions físiques han contribuït", va dir en un comunicat el cap del LAPD, Charlie Beck: "Estic segur que s'arribarà a la veritat sense importar a on ens porta".

El veí Gerald McCrary Sr, de 55 anys, va dir al Times que la dona era l'agressora, no la policia: "Ells estaven parlant amb ella, demanant-li que es calmés, que tot estaria bé", va explicar.

La investigació es produeix tan sols un dia després de que Beck fos l'oficial reassignat al comandament de la Divisió del departament de Foothill, després de que un vídeo mostrès a dos dels seus oficials en repetides ocasions colpejant el cos emmanillat d'una infermera de 34 anys d'edat.

Manresa també vol organtizar un tren per anar a la Diada

La secció de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) del Bages vol noliejar, com ja han fet a Girona i Figueres, un tren especial des de Manresa per assistir al a manifestació de la Diada de l'Onze de Setembre a Barcelona. Ho han decidit després que s'hagin exhaurit totes les places dels autocars que sortiran des de diferents punts de la comarca que havien organitzat. Dilluns rebran la confirmació de Ferrocarrils de la Generalitat i sabran quantes places podran oferir. El preu serà el mateix que amb els autocars, 10 euros, i les reserves es podran fer a través d'Òmnium Cultural del Bages.

Els trens des de Girona i Figueres, un èxit

Els bitllets del segon tren per anar a la manifestació des de Figueres i Giron es van posar a la venda ahi al matí per internet i es van exhaurir al migdia. Encara queden, però, bitllets disponibles a la venda de manera presencial a l'Oficina de Turisme de Girona, oberta fins les vuit del vespre, i a l'Ajuntament de Figueres.

Abans d'ahir ja es van esgotar els bitllets per al primer dels dos trens que des de l'Ajuntament de Girona i l'Ajuntament de Figueres s'han organitzat per facilitar l'accés als ciutadans interessats d'accedir a la concentració convocada per l'Assemblea Nacional Catalana a la diada de Catalunya a Barcelona.

IU denuncia en un vídeo la reforma constitucional del PP-PSOE

Fa un any el PP-PSOE va modificar la Constitució per limitar el dèficit públic i donar prioritat absoluta al pagament del deute, segons el precepte neoliberal dictat per la banca. Avui, 'gràcies' a aquesta reforma, es rescaten bancs i es retallen serveis públics i drets socials. IU ha publicat avui 'Sé el que vau fer l'últim estiu', un vídeo en que expressa una dura crítica política als resultats que a la pràctica està tenint l'accelerada 'reforma constitucional' pactada pel PP-PSOE i executada en pocs dies, que es començà a aplicar a inicis de setembre del 2011. Una reforma que va ser per l'interès repressiu dels nazional-socialistes del PP-PSOE i no per imposició europea, com es va publicitar en els mitjans del fascio i que la pròpia UE va negar públicament.

IU ressalta que aquesta reforma a la Constitució, perpetrada encara amb el PSOE al Govern, està "servint de coartada per situar el pagament del deute i la necessitat dels retallades per davant de qualsevol política de sortida social a la crisi o d'ajuda als que més la pateixen".

El vídeo també fa referències a altres mesures importants del Govern de Mariano Rajoy com la "nefasta reforma laboral o la indiscriminada pujada de l'IVA" que entra en vigor demà, segons explica la federació a través d'una nota.

"Dels creadors de l'última reforma laboral"

El treball comença amb una veu que diu «Atenció, atenció! Aviat arribarà a casa, dels creadors de l'última reforma laboral que havia de disminuir l'atur, la pujada de l'IVA que augmentarà el consum". Mentre apareixen imatges d'un Consell de Ministres i del president Rajoy.

El vídeo està realitzat per Produccions CMI, especialitzada en comunicació política i que s'ha encarregat de la major part dels treballs audiovisuals d'Izquierda Unida durant l'últim any.

La conxorxa nazional-socialista PP-PSOE: El BCE no va exigir a Zapatero canviar la Constitució

El Banc Central Europeu (BCE) no va reclamar al govern del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero la modificació constitucional per al control del deute, aprovada el setembre de 2011, segons ha confirmat aquest dimarts el Defensor del Poble Europeu, Nikiforos Diamandouros. El BCE "no suggeria canvis en la Constitució Espanyola", segons ha explicat Diamandouros en un comunicat, a la carta secreta de Trichet.

Diamandouros ha investigat el cas després d'una sol·licitud d'un advocat espanyol, a qui el BCE va rebutjar l'accés a la carta enviada per la institució-llavors presidida per Jean-Claude Trichet-a Madrid l'agost del passat any.

Davant la negativa del BCE, l'advocat va recórrer al Defensor del Poble, que aquest matí ha fet públiques les seves conclusions.

"Regla d'or" a la Constitució

La investigació duta a terme per Diamandouros ha confirmat que aquesta carta confidencial es va enviar i que s'hi expressava "la preocupació del BCE sobre la situació extremadament difícil de l'economia espanyola i la necessitat de prendre mesures ràpides".

En ella, però, el BCE "no suggeria canvis en la Constitució Espanyola", segons ha explicat Diamandouros en un comunicat. Aquest detall era el que interessava a l'advocat espanyol que va presentar la sol·licitud i ha estat confirmat pel Defensor del Poble amb el beneplàcit del BCE.

/2012/07/la-conxorxa-pp-psoe-el-bce-no-va-exigir.html

S'entrega un dels membres de la xarxa de contraban de tabac vinculada a Ausàs (ERC)

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dijous un dels implicats en el cas de la xarxa de contraban de tabac vinculada a l'exconseller de Governació, Jordi Ausàs (foto). Es tracta de Ramon V., que s'ha entregat al voltant de dos quarts d'onze del matí, acompanyat del seu advocat, a la comissaria de la policia a la Seu d'Urgell, segons han confirmat els Mossos d'Esquadra, que tenien pendent la seva detenció.

Aquesta xarxa de contraban de tabac, que ja suma 10 detencions, operava a Andorra i es va desarticular el passat juliol. Ausàs va passar dos dies a la presó per la seva implicació en aquesta trama, abans de dipositar una fiança de 145.000 euros.

Ramon V.R. era l'únic dels integrants de la trama que no va poder ser detingut quan els Mossos d'Esquadra van precipitar les detencions a mitjans juliol passat, en comprovar que els membres de la xarxa eren ja conscients que la policia els seguia el rastre.

La titular del jutjat d'instrucció número 2 de la Seu d'Urgell, que dirigeix la investigació, atribueix a Ramon V.R. les funcions de "control i organització" a la xarxa juntament amb la seva esposa, Marta D.G., que sí que va poder ser detinguda al juliol i que ja ha pogut abandonar la presó en dipositar una fiança de 50.000 euros.
En un acte que va redactar després de l'operació policial, la jutge admet que "no és clar" qui exercia les funcions directives del grup, "si és que hi havia algú que ho feia". "Probablement el coordinador era Ramon V.R., ja que disposava de les claus de l'aparcament -que servia de magatzem del tabac de contraban- i moltes vegades acudia acompanyant a altres imputats", remarca l'acte.

Redistribuïa el tabac

Segons la jutge, el suposat capitost que s'ha lliurat a la comissaria redistribuïa les caixes de tabac en l'aparcament, s'encarregava del recompte i comparava amb els altres imputats els encàrrecs rebuts.

Ramon V.R., que en les últimes setmanes es trobava a Andorra, s'ha lliurat cap a les 10.30 hores del matí en la comissaria dels Mossos de la Seu d'Urgell, quan precisament cap dels 7 detinguts que van ingressar a la presó provisional roman ja entre reixes. L'últim a abandonar la presó va ser Julián G.M., el brigada de la Guàrdia Civil implicat, que va poder abandonar la presó el passat 7 d'agost després que l'Audiència de Lleida considerés "excessivament onerosa i desproporcionada" la fiança de 140.000 euros imposada per la jutge i ordenés la seva posada en llibertat al no apreciar ni risc de fugida ni de destrucció de proves.

Hi estaria implicat l'exconseller Ausàs

En l'operació policial, els Mossos d'Esquadra van detenir a nou persones, entre elles l'exconseller de Governació i l'exalcalde de la Seu, Jordi Ausàs (ERC).

Els detinguts, segons la jutge, integraven una xarxa "professional" que es dedicava de forma "molt activa" al contraban de tabac des d'Andorra, ja que la vigilància policial, els enregistraments amb càmera i les escoltes telefòniques a les quals van ser sotmesos així ho va acreditar.

Canadà deporta una militar que es va negar a matar civils a l'Iraq

Les autoritats del Canadà deporten a una militar nord-americana que es va resistir a participar a l'invasió de l'Iraq el 2007 i va acudir a territori canadenc a la recerca de refugi. Kimberly Rivera, de 30 anys, viu a Toronto, capital d'Ontario, amb el seu marit i els seus quatre fills i s'enfronta a una condemna de presó en cas de tornar als EUA, segons ha informat la portaveu de la Campanya de Suport als Resistents a la Guerra, Michelle Robidoux, la qual dóna suport als militars nord-americans que es neguen a unir-se a les guerres liderades pel seu país.

L'oficina de Ciutadania i Immigració de Canadà (CIC, per les seves sigles en anglès), ha ordenat la deportació de la soldat, Kimberly Rivera, a Estats Units per al pròxim 20 de setembre, segons va anunciar dijous l'agència de notícies Reuters.

Rivera de 30 anys, que viu a Toronto, capital d'Ontario, amb el seu marit i els seus quatre fills, s'enfrontarà a una condemna de presó, en cas de tornar al seu país d'origen, segons ha informat la portaveu de la Campanya de Suport a els Resistents a la Guerra, Michelle Robidoux, la qual dóna suport als militars nord-americans que es neguen a unir-se a les guerres liderades pel seu país.

La portaveu ha anunciat que la deportada es reunirà amb els seus advocats per abordar el tema, on intentaran unir idees i anunciar una reclamació d'estada al Canadà per raons humanitàries i de compassió, ja que encara té la possibilitat de resistir una vegada més.

Al territori canadenc viuen centenars de persones que han desertat de l'exèrcit nord-americà, molts dels quals han estat buscant sense èxit la condició de refugiat, com va passar anteriorment durant la guerra del Vietnam.

D'acord amb documents de la cort federal, la militar va començar un procés d'oració i recerca espiritual mentre servia en aquest conflicte, on va arribar a la conclusió que la guerra començada pel seu país estava en contra dels ensenyaments de la Bíblia, ja que les principals víctimes de la contesa eren civils.

Tanmateix, un superior li va advertir que si no era capaç de seguir el seu deure en l'exèrcit, seria castigada severament amb la presó o fins i tot la mort.

L'augment de les baixes entre les forces foranes a l'Afganistan i l'Iraq han provocat la ràbia i gran quantitat de protestes per part de l'opinió pública dels països involucrats en aquests conflictes, que s'han cobrat també la vida de milers de civils i militars de els pobles atacats.

Joan Tardà: 'Exigim que el govern espanyol desautoritzi immediatament el coronel i depuri responsabilitats'

El diputat d'ERC al congrés espanyol Joan Tardà, com a portaveu del grup mixt a la comissió de Defensa, sol·licitarà avui la compareixença urgent del ministre de Defensa, Pedro Morenés, per les amenaces del coronel Francisco Alamán Castro contra Catalunya. A banda la compareixença, Tardà exigeix al govern espanyol que 'desautoritzi immediatament el coronel i es depurin responsabilitats'.

Per Tardà, a mesura que el sobiranisme creix i es manifesta, les respostes cada vegada són 'mes violentes, més agressives i es posen més en evidència posicions que semblava que eren, potser no enterrades, però sí somortes'. Quan va llegir l'entrevista, explica, no s'ho podia creure: 'Les declaracions posen els pèls de punta. És un vocabulari colpista, és un seguit de conceptes del primer franquisme i amb un to amenaçant. I les diu un militar, és a dir, que té una gravetat enorme, perquè les diu justament un militar.'

Aquesta gravetat és la que l'ha empès a denunciar l'entrevista, a través del congrés espanyol: 'Avui al matí presentaré la sol·licitud de compareixença del ministre Pedro Morenés.' Com a portaveu titular del grup mixt a la comissió de Defensa, Tardà garanteix que el primer dia que el ministre comparegui al parlament espanyol, durant el setembre, aquest serà un punt de l'ordre del dia. 'Li exigirem d'entrada que en nom de l'executiu aclareixi el significat d'aquestes paraules, perquè si a aquest coronel no se'l desautoritza i no se li aplica la normativa, voldrà dir que el govern dóna per fet la barra lliure per anar fent créixer l'onada de ressuscitar la violència contra el nostre país, i no pararà.'

I afegeix: 'Exigim que el govern espanyol, d'entrada i sense esperar la compareixença del ministre de Defensa, aclareixi i desautoritzi les declaracions del coronel de manera immediata i que en depuri responsabilitats'.

'És la primera vegada que passa això. És un afegitó més, és un element nou que hi entra. Fins ara és cert que havíem notat un in crescendo en la violència verbal de segons quins mitjans de comunicació i de polítics com Feijóo i el president de la Rioja, però que un militar en exercici s'atreveixi a dir les bestieses enormes que diu és molt greu', argumenta Tardà a l'hora d'exigir que Morenés i el govern donin explicacions immediates i depurin responsabilitats. 'No sé qui és aquest personatge, un coronel. Però tant és. Aquí la qüestió fonamental és que si no parem la primera vegada, serà barra lliure'.

Un coronel amenaça públicament Catalunya amb una intervenció militar

Francisco Alamán Castro, un coronel de l'exèrcit espanyol, ha amenaçat Catalunya amb una intervenció militar si opta per la independència. Ho ha declarat públicament en una entrevista a un petit pamflet tan feixista com ell. ERC, a través del diputat Joan Tardà, ja ha demanat la compareixença urgent del ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, perquè en doni explicacions per les amenaces militars contra Catalunya. 'Exigim que el govern espanyol desautoritzi immediatament el coronel i depuri responsabilitats', ha dit. Foto: Si hi ha que passar per sobre d'aquesta merda, passarem.

En l'entrevista es pregunta a Alamán si preveu la independència de Catalunya a l'horitzó:' La independència de Catalunya? Per damunt del meu cadàver i el de molts. Els militars vam fer un jurament sagrat: complir l'ordenament constitucional que consagra la unitat d'Espanya com un principi irrenunciable. També vam jurar defensar-ne la integritat territorial amb les nostres vides i tot. Però tenim una cosa que aquella gent mai no tindrà: sentit de l'honor i sentit del deure'.

Ara se li diu honor a viure del que es roba, com sempre ha fet l'exèrcit de borratxos espanyol, format per mercenaris.

I continua les amenaces: 'Tot i que el lleó sembli adormit, que no el provoquin gaire, perquè ja ha donat proves sobrades de la seva ferocitat al llarg dels segles'. Ves quina por la d'un exèrcit de miserables que assassinava dones i nens i que malgrat la col.laboració, les armes i les tropes d'Itàlia i Alemanya contra la República, aillada pel feixisme internacional, va trigar tres anys a vencer al poble!

Pel feixista coronel 'la situació actual és molt semblant a la del 1936, però sense sang', els morts de gana pel vividor no compten... 'Per desgràcia, les dades ens indiquen que la situació no farà sinó empitjorar els mesos i anys vinents'.

Però el defensor del feixisme no considera que el govern corrupte sigui culpable de res, doncs ell cobra cada mes per fer el papallona, el culpable és el poble si no es deixa esclavitzar: Això no és un militar ans un traficant d'esclaus del s.XVI amb la dignitat repugnant d'un botxí.

El pamflet nazi Alerta Digital també pregunta al coronel per l'aprovació unilateral d'independència de Sant Pere de Torelló (Osona), en el ple de dilluns vinent. 'Es tractaria d'un acte de traïció tipificat clarament al codi penal espanyol. Per tant, si al ple s'aprova aquesta barbaritat, s'hauria de detenir immediatament tant al batlle com als regidors que votin en favor de la proposta', segons l'imbècil. Podria venir ell a intentar-ho...

Assange despulla els demagogs, al feixisme suec i la propaganda nazi-imperial

Vicky Peláez: Durant els últims cinquanta anys el món occidental s'ha adjudicat el títol de ser el gran "promotor de la democràcia" a la seva manera i un incansable "defensor dels drets humans" al planeta, però ja tothom sap que això està determinat pels seus interessos geopolítics de moment i que utilitza els mitjans de comunicació al seu servei. No obstant això, als 'globalitzadors' mai se'ls havia ocorregut pensar que algun dia aquesta especial agenda dels drets humans se'ls anava a escapar de les mans.

I així va succeir quan un petit país andí d'uns 13 milions d'habitants, anomenat Equador, li ha donat una lliçó als Estats Units, Gran Bretanya, Austràlia i Suècia en l'aplicació dels principis fonamentals internacionals dels drets humans, en concedir el seu govern asil diplomàtic al fundador de Wikileaks Julian Assange, que es troba refugiat a l'ambaixada d'aquest país a Londres des del passat 19 de juny.

La reacció dels que presumeixen ser pioners de la democràcia no es va deixar esperar. El govern britànic va dir immediatament que si Assange no surt de l'ambaixada equatoriana per lliurar-se a la justícia, les autoritats podrien utilitzar l'Acta de Recintes Diplomàtics i consulars de 1987 que els permetrà despullar Equador del seu territorialitat diplomàtica i detenir el refugiat.

El seu aliat més, els Estats Units també es va precipitar a declarar que no reconeix l'asil diplomàtic que Equador va atorgar a Assange perquè no accepta el concepte d'asil diplomàtic com una qüestió de dret internacional. Alhora un grup de senadors nord-americans van amenaçar Equador de treure les preferències aranzelàries (ATPDEA) per la decisió d'atorgar l'asil diplomàtic.

Cap dels dos països va poder ocultar la seva irritació per no poder castigar l'home que va treure a la llum pública més d'un milió i mig de cables mitjançant WikiLeaks que desemmascarar l'essència de les "guerres preventives", "caos controlat" i "revolucions de colors" (és a dir, cops d'estat feixistes com el de Lïbia, Egipte o Argèlia).

Les imatges de "l'assassinat col·lateral" de civils a l'Iraq i del veritable rostre de la guerra a l'Afganistan va estremir l'opinió pública mundial a través d'aquests cables.

Igualment, els 2017 cables confidencials del Departament d'Estat a les seves ambaixades en diferents racons del món van posar en evidència la intromissió de Washington en assumptes interns d'altres estats i en especial, la seva activitat conspirativa als països que s'atreveixen a sortir del seu control, com els de l'ALBA.

Des de la seva fundació el juliol del 2007 l'organització mediàtica internacional sense ànim de lucre Wikileaks, que publica al seu lloc web documents filtrats, el seu fundador i redactor Julian Assange, d'origen australià, és perseguit pels poderosos d'aquest món per atrevir-se a divulgar massivament els entretelones del seu poder i de la riquesa.

En realitat Assange no va descobrir res de nou que la gent no sabés o almenys no sospités. Tampoc va donar a conèixer secrets estratègics d'Estat. Simplement va ser el primer a mostrar els camuflats i amagats detalls de la política internacional dels EUA, de la Unió Europea, del seu braç dret l'OTAN i dels seus submisos seguidors en diferents països del món, que estaven amagats a l'opinió pública.

Els va avergonyir a tots, incloent-hi Hillary Clinton publicant un cable on la alcohòlica secretària d'Estat demanava el seu ambaixador a l'Argentina informar sobre els medicaments contra estrès que suposadament estava prenent la presidenta Cristina Fernández i altres coses per l'estil.

El poder globalitzat mai li va perdonar totes aquestes revelacions Assange per això va iniciar des de 2008 una campanya internacional despietada contra l'home clau de WikiLeaks. Tan fort ha estat el bombardeig mediàtic que segons un recent sondeig d'ABC News i the Wasington Post, dos de cada tres nord-americans volen portar-lo davant els tribunals per haver divulgat documents secrets.

Des de llavors els serveis d'intel·ligència van estar seguint els seus passos per trobar alguna debilitat. Així, després de dos anys i mig d'escrutini, es van adonar que Assange era aficionat a les dones i que era descuidat en el tracte amb elles, tot i les nombroses advertències dels seus col·legues de WiliLeaks.

Així que la seva trobada "casual" amb una feminista sueca Anna Ardin i posteriorment amb la seva amiga Sofia Wilén durant una campanya promocional de Wikileaks l'agost del 2010 a Estocolm (Suècia) es va convertir en un malson per Julian Assange. Ningú sap fins ara com aquestes dues dones, que van sol·licitar entrades per a la conferència d'Assange, setmanes després que ja tots els bitllets estaven esgotats, van aconseguir a seure a la primera fila i com posteriorment Anna Ardins es va convertir en la seva secretària de premsa.

La revista Counterpunch descriu a aquesta dona de 30 anys com una feminista radical, esquerrana, afiliada al Partit Social Demòcrata, defensora d'animals, fonamentalista cristiana, ardent defensora de l'Islam, molt amiga del grup cubà anti-castrista "Damas de Blanco" i autora de nombroses diatribes feixistes contra Fidel Castro a la revista sueca "Assignatures Cubanes" i, a més, declarada agent de la CIA

Total, va ser ella la que va organitzar una festa anomenada a Suècia "crayfish party" per Assange, després de la qual va tenir amb ell sexe consentit, conservant però durant diversos dies el preservatiu que suposadament es va trencar durant la trobada amorosa. No va passar res i l'endemà passat Assange va tenir la mateixa aventura amb la seva amiga, la fotògrafa Sofia Wilén. Les dues estaven encantades, segons les seves missatges a Twitter.

No obstant això, passats dos dies més les dues dones van denunciar sorprenentment a Julian evocant la llei de "Sexe Sorpresa" el que significa que la dona durant l'acte sexual consentit pot aturar i si l'home no obeeix el pot denunciar per violència durant la "transició de sexe consentit a sexe no consentit".

A causa d'aquesta llei arbitrària i surrealista sueca als home se'ls aconsella tenir un consentiment de la dona per escrit abans de tenir sexe. Així va començar el calvari d'Assange que va acabar amb la seva detenció a Londres, posteriorment el veredicte de extradir-lo a Suècia i actualment el seu refugi a l'ambaixada d'Equador.

El estrany d'aquest cas és que les autoritats sueques no estan acusant Assange de violació sinó volen interrogar per aclarir el que va passar. Tant el creador de Wikileaks com el govern d'Equador li van oferir totes les facilitats perquè pugui es interrogat a l'ambaixada, però Suècia no ho accepta i exigeix ​​la seva extradició sense donar garanties perquè no sigui enviat posteriorment als Estats Units. No obstant això, és de coneixement públic que en diverses ocasions les autoritats sueques han viatjat a altres països per dur a terme interrogatoris quan ha estat necessari.

En vista de tot és molt difícil confiar en Suècia. En la Segona Guerra Mundial era aliada de Hitler i després un satèl·lit incondicional d'Amèrica del Nord. Durant la "Guerra Freda" sempre va negar la presència d'armes nuclears en el seu territori i no va divulgar que els vaixells de guerra nord-americans amb armes nuclears a bord eren els seus visitants permanents. Alhora, tothom sap i fins els novel·listes difonen que el seu servei secret SAPO és un aliat incondicional de la CIA.

Tampoc s'entén l'obstinació del govern del Regne Unit d'extradir el més aviat possible a Assange a Suècia. Durant l'estada d'Augusto Pinochet a Londres l'octubre de 1998, el magistrat espanyol Baltasar Garzón va processar el general per les violacions de drets humans a Xile entre les víctimes estaven també diversos ciutadans espanyols i va exigir la seva extradició a Espanya.

El poder judicial britànic va declinar de seguida aquesta petició i va ajudar perquè el sagnant dictador tornès fora de perill al seu país, ara però, en el cas d'Assange està actuant al revés, intentant enviar-lo a Suècia com sigui, perquè seria massa cínic i escandalós enviar-lo directament on el seu aliat principal, Estats Units. Prefereix deixar aquesta part a Suècia i després rentar-se les mans.

Tot i que Washington ha estat negant el seu interès en la destinació de Julian Assange, els intel·lectuals de tot el món, exagents de la CIA, periodistes independents, el jutge espanyol Baltasar Garzón, Michael More, Oliver Stone, Noam Chomsky, una respectada companyia nord-americana especialitzada en els serveis secrets Stratfor, l'advocat d'Assange, Michael Ratner i moltes altres entitats i personalitats han estat advertint que el 26 de juliol de 2011 el Gran Jurat secret a Alexandria, estat de Virgínia va lliurar un sobre segellat amb l'acusació contra el fundador de Wikileaks per violació, emparat per l'Acta d'Espionatge de 1917.

Com va dir un ex oficial de la CIA Ray McGovern a la TV russa, el menyspreu de la llei internacional per part dels EUA i els seus aliats estrangers en el cas de Julian Assange "no té precedents ni en els pitjors dies de la Guerra Freda".

Sembla que tota la dreta del món està unida en la seva escomesa contra Assange. La senadora nord-americana Diane Finstein exigeix ​​que sigui jutjat per espionatge, la ultradretana ex governadora d'Alaska Sarah Palin demana que sigui estrangulat, el vicepresident nord-americà Joe Biden el titlla de "terrorista tecnològic", un polític canadenc d'alt nivell Tom Flanagan demana seu assassinat, un expresident de la Cambra de Representants Newt Gingrich l'acusa de ser combatent enemic etc.

Però Julian Assange no està sol. Té milers de seguidors en tots els països del món i la seva "WikiLeaks", segons el periodista britànic Nicholas John Mead, "va superar el mateix Assange i ja no es pot aturar la seva obra i molts altres projectes d'aquesta índole que estan en marxa".

L'actitud del govern d'Equador ha estat exemplar en donar el seu suport a aquest pioner del periodisme informatiu cibernètic de denúncia. Aquest país andí va poder fer-ho perquè com ho va recalcar el president Rafael Correa, "es van acabar els temps aquells en que aquests vells i nous imperis feien el que els donava la gana". Alhora el suport a l'actitud de l'Equador pels països de l'ALBA i UNASUR és una mostra concreta dels nous horitzons que s'obren per a la democràcia i els drets humans al planeta.

Deia Antoine de Saint-Exupéry que "si vols construir un vaixell, no comencis per buscar fusta, tallar taules o distribuir la feina, sinó primer has d'evocar en els homes l'anhel de mar lliure i ample". Julian Assange mitjançant Wikileaks va obrir un primer sender a la llibertat informativa i ara cal trobar un camí per construir un món millor.

Violència criminal de narcos a Marsella

La situació a Marsella, enfonsada en una espiral de violència criminal que sembla no tenir fi, ha arribat a un nivell explosiu. Fins a tal punt que una senadora socialista, Samia Ghali, alcaldessa de dos dels més conflictius districtes de la segona ciutat de França, ha demanat la intervenció de l'exèrcit per combatre l'imperi de les bandes de narcotraficants als barris del nord de la població. Foto: Manifestació contra la violència criminal a Marsella.

La intervenció militar va ser ahir totalment descartada pel president de la República, François Hollande, en persona, però el simple fet que semblant debat tingui lloc mostra el deteriorament de la situació i la impotències de les forces de seguretat.

Un total de 14 persones han estat assassinades des de començament d'any a Marsella -19 si es compta la regió-com a resultat de violents venjances entre bandes, que no dubten a utilitzar armes de guerra-fusells d'assalt i granades-per seus fins. I altres 16 van perdre la vida l'any passat.

El cèlebre kalàixnikov rus, que es pot adquirir fàcilment al mercat negre per 1.000 o 2.000 euros, s'ha convertit en aquesta riba del Mediterrani en una arma banal en mans de delinqüents comuns vinculats al tràfic de droga. Els membres d'aquesta nova-i extremadament violenta-delinqüència no tenen res a veure amb els clans tradicionals de la màfia marsellesa: en la major part d'origen magribí, els nous dealers procedeixen dels barris marginals del nord de la ciutat, on operen i on han imposat la seva llei.

L'última víctima mortal d'aquesta guerra sense pietat que es lliuren les bandes marselleses pel control de la venda de droga va caure la nit: Walid Marzuki, de 25 anys. amb antecedents policials per narcotràfic, va ser cosit a trets mentre circulava en un cotxe-conduït per una dona, que es va salvar miraculosament-en un dels barris del nord. Dissabte havia mort a l'hospital altre jove de la mateixa edat, Benamar Hamidi, assassinat en sortir de presó.

"Crec que les autoritats no mesuren la gravetat de la situació", ha declarat Samia Ghali, senadora del PS i alcaldessa dels districtes XV i XVI, que ha sacsejat les consciències en proposar la intervenció de l'exèrcit per controlar els accessos als barris on actuen els narcotraficants. "Jo proposo recórrer a l'exèrcit per bloquejar els accessos. Com en temps de guerra, amb barreres", afirma, abans d'afegir la idea de "restablir el servei militar per obligar els joves que abandonen l'escola a sortir del seu barri i aprendre disciplina".

La idea d'Ghali va ser ahir unànimement rebutjada. I hi va haver qui van alertar del risc d'una confrontació amb la població. "No hi ha enemic interior", va al · legar el ministre de l'Interior, Manuel Valls, per descartar una mesura semblant, mentre l'alcalde de Marsella, el conservador Jean-Claude Gaudin, apuntava en la mateixa direcció en un to més dramàtic: "La gent de els barris ho viuria com una crida a la guerra civil", va dir.

Qualsevol indici de debat en el si del Govern o del Partit Socialista va ser radicalment tancat pel mateix president francès: "No és la funció de l'exèrcit controlar els barris", va afirmar François Hollande durant la seva conferència de premsa conjunta a Madrid amb el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. El cap de l'Estat va prometre reforçar els mitjans de la policia i va convocar per a la setmana que ve una reunió interministerial urgent amb els titulars de les carteres d'Interior, Justícia, Educació, Economia, Regeneració productiva, Ciutats i Reforma de l'Estat. El primer ministre, Jean-Marc Ayrault, ha subratllat que el Govern va iniciar ja al juliol un treball interministerial per abordar la situació de Marsella, i no únicament en matèria de lluita contra la delinqüència.

Dos exministres de l'Interior amb Nicolas Sarkozy, Claude Guéant i Brice Hortefeux, van criticar ràpidament la suposada incapacitat de l'esquerra per combatre la delinqüència, oblidant amb la mateixa celeritat que el problema que corca Marsella s'arrossega des de fa molt temps.

Segona ciutat de França per població-prop de 900.000 habitants-, Marsella no té pròpiament una banlieue comparable a les altres grans ciutats franceses. Territorialment molt extensa, els barris conflictius, les cités, les té en el seu interior. I això explica per què els nivells d'atur i de delinqüència se situen per sobre de la mitjana. En aquests barris, on la desocupació juvenil pot arribar en alguns casos al 70%, el tràfic de droga s'ha convertit en la principal activitat econòmica i en la font de vida de nombroses famílies. "La droga va fer la seva aparició en els barris del nord cap als anys 1987-1988. Avui, els joves i les seves famílies estan totalment submergits", explica la senadora Samia Ghali.

Les noves bandes dedicades al tràfic de drogues en aquests barris han donat lloc al que el fiscal de la República a Marsella, Jacques Dallest, ha batejat com "neobandidismo", per marcar la diferència amb el bandidisme tradicional marsellès-històricament també molt violent-, dedicat avui a negocis criminals més sofisticats, com el tràfic d'armes.

"Aquest neobandidismo ha augmentat de potència en els últims tres anys a les cités. Seus membres, joves i equipats d'armes pesades, es maten mútuament amb facilitat per assumptes vinculats al tràfic de drogues, però també per qüestions d'honor, de rivalitat, de odi", explicava recentment Dallest en una entrevista a Le Figaro. La seva atomització i arrelament als barris fa molt difícil la seva penetració i desmantellament.

IVA del 21% en material escolar: el feixisme contra l'educació pública

Molts pares previsors han decidit avançar la compra i així esquivar l'alça de l'IVA perquè l'augment dels preus no és trivial: a partir l'1 de setembre materials quotidians en les aules, com la plastilina, les témperes, els blocs d'exàmens i les agendes passaran l'impost del 4% a estar gravats amb un 21%, per decret i voluntat del govern neonazi de Rajoy i el seu aliat fantasma Artur Mas.

La mesura va ser aprovada en Consell de Ministres el passat 20 de juliol. El titular d'Hisenda Cristóbal Montoro va explicar aquest mateix dia que si bé els llibres de text es mantindrien en la categoria del 4%, un altre tipus de materials, com els ja esmentats i els quaderns d'ús escolar, seran gravats amb el tipus més alt.

Aquesta pujada d'impostos se suma a una altra sèrie d'iniciatives i retallades ja anunciats. La tisorada educatiu aprovat l'abril passat elevarà el cost de les matrícules a les universitats públiques fins a un 66% de mitjana d'un any per a un altre, tot i que encara hi ha incertesa sobre com es materialitzarà l'increment. El ministeri d'Educació ha fixat una forquilla del 15% al ​​25% del cost en primera matrícula, entre el 30% al 40% en la segona i així, successivament, fins a un 100% en la quarta. Això sí, hauran de ser les comunitats les que determinaran el límit d'aquesta forquilla.

Al juny, el Consell de Ministres va aprovar l'enduriment dels requisits per obtenir beques, de manera que els que no aprovin com a mínim la meitat de les assignatures hauran de tornar íntegre l'import.

En el curs que ara comença, només conservaran les ajudes els becaris que aprovin com a mínim el 65% dels crèdits en Arquitectura i Enginyeria, el 80% en les carreres de Ciències i Ciències de la Salut, i el 90% en Arts i Humanitats i Ciències Socials i Jurídiques.

Per si fos poc, l'alimentació dels estudiants, els seus uniformes i el seu transport també seran més cars a partir de demà. Algunes autonomies-Madrid, Catalunya i Comunitat Valenciana-han anunciat que permetran als alumnes de col · legis públics portar menjar de casa, tot i que hauran de pagar per accedir al menjador. Els uniformes pujaran de preu per l'alça impositiva, que passarà del 18% al 21%. I en el cas del transport, algunes empreses asseguren que els costos s'elevaran a partir de setembre per un doble motiu: l'alça de l'IVA i l'augment del gasoil. Els preus definitius es determinaran un cop que s'iniciï el curs i es conegui la demanda per part dels pares.